EQUIP DE PASTORAL.

VEDRUNA BALAGUER.

PREGRIES MES DABRIL.

EDUCACI PRIMRIA.

Dia 1, divendres.
GRCIES, JESS!
Perqu vas fer el b a tots, grcies, Jess!
Perqu ens has ensenyat a resar
i a parlar amb el nostre Pare Du, grcies, Jess!
Perqu ens ajudes a estimar-nos
com a germans d'una famlia, grcies, Jess!
Perqu junts formem la teva Esglsia, grcies, Jess!

Dia 4, dilluns.
AQU ENS TENS
Aqu ens tens, Senyor, reunits altra vegada.
Estem contents de tornar a veure'ns,
i que tu estiguis enmig de nosaltres.
Parla'ns des del teu silenci
i digues-nos com podem millorar.
Dia 5, dimarts.

AQU ENS TENS

Ajuda'ns a tenir pacincia

amb nosaltres mateixos i amb els altres
perqu el fruit sigui de tot el grup.
Dna'ns ulls de fe per a veure el que valen els altres.
Fes que cada dia
augmenti la confiana entre nosaltres. Amn

Dia 6, dimecres .

PREGRIA PER DONAR GRCIES

ELS OUS DE PASQUA

Qu viatgi! La nostra pobra amiga Elisa, 1a campaneta, est
esgotada, per ha arribat just a temps! Ha hagut de travessar
una tempesta de neu, creuar un congost i agafar al vol la
cistella, que se li va caure... Tanmateix, ha arribat sana i
estlvia. A la nit ha distribut els ous pels jardins i, contenta,
ha tornat al seu campanar. Ha dormit com un lir. Al mat,
aviat, el capell ha tirat de la corda, i la campaneta, amb el
seu dol tocat, ha despertat tot el poble.
Els nens han sortit corrent al jard i... amb qu s'han trobat?
Els crits dels petits ressonen per tot arreu:
-Grcies, campaneta! Grcies pels ous de xocolata! LElisa, veient
els rostres radiants dels nens, s'oblida del seu cansament i de les
dificultats del seu llarg viatge fins a Roma: les muntanyes, la neu,
l'aire i el fred han valgut la pena. Com es diverteix veient els nens tan contents! Aix
que, ja sabeu amics, quan vegeu una campana dalt d'una esglsia, somrieu-li: li
encantar.

Dia 7, dijous .

COMPARTIR

s Pasqua. Els cristians celebrem amb alegria la nostra fe, nascuda de la

Resurrecci de Jess. Per Ell som ms fills de Du. s el gran regal que ens va fer: la
VIDA nova en Crist Ressuscitat. Per aix preguem:

Grcies, Pare Du, pel regal de Jess.

Grcies perqu amb la seva vida,
els gestos i les paraules,
ens ensenya a compartir,
a ser bons per als altres.
Grcies, Jess.
Grcies, Pare Du.

Dia 8, divendres. EL FOLLET MS TERRIBLE DEL MN

Hi havia una vegada un follet solitari que vivia en un bosc. Per travessar el bosc
havia de respondre s a tres preguntes. Per ning no ho aconseguia, perqu la tercera
pregunta era trampa.
- Aix que vols travessar el meu bosc? preguntava
el follet als caminants.
- S responien espantats.
- Llavors, vols que et converteixi en un arbre?
- S, -replicaven atemorits.
I, amb un truc de mgia, els convertia en arbres... Un
dia arrib un llenyataire i el follet li pregunt:
- Aix que vols travessar el meu bosc?
- No, no respongu el llenyataire- vull quedar-me al bosc; sc llenyataire.
- Que no saps que sc el follet ms terrible del mn?
- No mho crec pas!
- s que vols que et converteixi en un arbre?
- Segur que pots convertir persones en arbres, per no crec que puguis convertir arbres
ens persones.
- Que no? digu el follet, enfadat-. Ara veurs!
I, amb un truc de mgia, desencant el bosc. Llavors centenars darbres es convertiren
en persones que van envoltar el follet.
- s cert! exclam el llenyataire-. Tens poders
fantstics!
La gent, pensant que el follet els alliberava,
decid perdonar-lo i aplaudir-lo fortament. La
reacci de la gent sorprengu tant el follet, que el
va fer canviar dactitud. Va notar un pessigolleig al seu interior i es va sentir content.
Desprs deix que els bons sentiments es convertissin en paraules.
-Perd...! Si teniu cap problema per travessar el bosc, compteu amb mi. Ja veureu que
tinc bons poders!
- I bons sentiments! afeg la gent.
Desprs, el follet li digu el llenyataire.
- El meu bosc s teu. Mencantar que et quedis.
El follet havia canviat. I en descobrir que tenia bons sentiments, molts amics i un gran
cor, se sent afortunat i feli

Dia 11, dilluns.

UN REGNE QUE NO ERA REGNE
Hi havia una vegada un regne molt diferent a
tots els altres regnes. Per comenar, el rei no
tenia corona. Ni tron. Ni carrossa. Ni sacs d'or i
plata. Ni un exrcit per lluitar en les guerres.
Per, aix s, la seva bondat era tal que a tots
perdonava, a tots acollia, a ning no
abandonava. La gent va comenar a dir que aix
no era regne ni era res, i a poc a poc es van anar marxant.
Uns se'n van anar a la guerra, perqu volien conquerir algun pas. D'altres van marxar
per fer-se rics.
Al cap d'un temps, alguns dels que havien marxat a la guerra van tornar ferits i
horroritzats del que havien viscut. I alguns dels que havien marxat a fer-se rics van
tornar pobres i bastant avergonyits. Pensaven que aquesta vegada el rei no podria
perdonar-los per haver-lo abandonat. Per s'equivocaven, perqu el rei, quan els va
veure, els va abraar, els va vestir amb robes noves i hi va compartir el menjar que
tenia.
Va ser tan gran l'alegria de les seves cares, que les teulades del regne van brillar com si
fossin d'or pur, els camps es van omplir d'espigues de blat i milers d'ocells van cantar.
REFLEXI: Jess perdona sense lmits... malgrat que obrem malament...

Dia 12, dimarts.

Grcies per l'exemple que moltes persones em donen,
pel seu esfor i la seva dedicaci,
per la seva lluita constant,
per la seva manera de donar amor i ajudar.
Que el bon exemple de moltes persones
em permeti aprendre d'elles i ser igual o millor

13th of April

Dia 14, dijous.

ENGLISH DAY .

LHOME QUE BUSCAVA DU.

En Miquel vivia amb la seva dona i els fills a una
granja envoltada dun bell paisatge. En Miquel era
molt estimat pels seus fills i la dona. Els treballadors
de la seva granja lapreciaven perqu treballaven
molt a gust amb ell. La seva gosseta Yorki sempre
lacompanyava..
La famlia den Miquel resava totes les nits a Du i,
junts, anaven els diumenges a lesglsia. Per un bon
dia en Miquel sent la necessitat de conixer a Du.
Per poder-lo trobar, en Miquel abandon la famlia i
se nan a viure sol a una cabana en mig del bosc.
Creia que all lluny, sol i en silenci, coneixeria a
Du. Tanmateix, el temps anava passant i no trobava

a Du.
Una nit, tingu un somni molt especia. Somni que caminava als nvols i que arribava a
una renglera de portes. A cada porta hi havia el segent text: Obre aquesta porta i et
trobars amb Du. En Miquel, molt illusionat, obr la primera porta, i tingu una gran
sorpresa: es trobava amb la seva dona i els seus fills, que corrien cap a ell per abraarlo.
A continuaci, obr la segona porta, i all hi havia la seva gosseta Yorki, que comen a
saltar dalegria al seu voltant. Desprs obr la tercera, i aparegueren la granja, els camps
que lenvoltaven, lesglsia, els treballadors i els amics que el saludaven.
En Miquel despert molt feli. El somni li enseny com podia trobar-se amb Du tots
els dies: estimant la famlia, admirant la natura, compartint els bns, ajudant els altres,
fent-se crrec de la seva gosseta, visitant lesglsia i pregant a Du.
En Miquel torn amb la famlia, i cada dia sentia que Du era present a les persones que
lenvoltaven i a la natura.

REFLEXI-PREGRIA: Qu tensenya aquesta histria? De veritat penses que pots

trobar a Du cada dia? Com? DONAR LES GRCIES A DU.
Dia 15, divendres.- LES DEU MILLORS RAONS
B, aqu tens una llista de les deu millors raons per seguir essent un genial
amic de Jess. Potser tajudi a decidir.
10. No costa res que no puguis donar... i provar-ho s de franc.
09. No hi ha res de tant bo a la tele, o al MSN... tajuda a ser millor per dins.
08. Ests molt maco quan et vesteixes per anar a lesglsia.
07. Si vas a alguna celebraci amb els teus pares, ests amb ells i... sempre pot caure
una bossa de patates o alguna coseta ms...
06. s una bona manera per trobar-te i compartir amb els teus amics.
05. No tothom pot dir que parla amb alg a qui no pot veure amb els ulls, perqu no
sap escoltar. Tu tens les odes ben afinades!
04. Et trobes millor perqu saps que hi ha alg que sempre et guardar els grans
secrets.
03. Si tens un examen i ests nervis, pots demanar ajuda, i ho far.
02. Si tequivoques ests perdonat des del principi.
I ra nmero
1: Pots perdret alguna cosa realment important.
Dia 18 , dilluns. Llus Llach (Cal que neixin flors a cada instant)
Fe no s esperar,
fe no s somniar.
Fe s penosa lluita per lavui i pel dem.
Fe s un cop de fal,
fe s donar la m.
La fe no s viure d'un record passat.
No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar, l'hem d'anar regant,
encara que lossada ens faci mal.
No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endem.

Cal que neixin flors a cada instant.

Dia 19, dimarts.

DESCOBRIR LA VIDA
Des de la finestreta de lautocar macomiado del pare i la mare. Marxo de campaments a
la Vall de la Vida. Mencanta la natura i estar amb els meus amics i amigues.
Enguany la Laura i en Fran sn els meus monitors. Sn molt simptics i en saben molt.
Pel cam ens expliquen tot el que farem.
Per, en arribar, no ens podem creure el que veiem. Gran part de la vall sha cremat. Tot
el que era verd, ara s gris i negre. Tot el que era vida ara s silenci i mort. Tots ens
sentim tristos i amb ganes de tornar a casa. Adu a les excursions, a la recollida
dinsectes i fulles, al quadern de camp, ... La Laura i en Fran decideixen que acampem a
una plana que, afortunadament, no shavia cremat.
Al dia segent, desprs desmorzar, excursi. Objectiu: buscar signes de vida a la zona
que havia estat castigada pel foc. Tots ens mirvem estranyats, segurs que no trobarem
res.
Comena lexcursi. El meu equip, desprs de mitja hora, no ha trobat res. La Laura ens
anima a buscar i buscar. No trobem res de res. El foc ho ha destrut tot; ella em dna la
seva cmera de fotos i em diu que en faci una a la zona cremada.
De tornada, a lhora de dinar, tots parlvem del mateix: ning no havia trobat restes de
vida; el foc havia esborrat la vida de la zona.
Desprs de dinar, la Laura encn el seu ordinador i veig a la pantalla la foto que mhavia
demanat de fer. En Fran i la Laura somriuen i diuen:
- Escolteu i mireu.
En Fran assenyala i anomena un signe de vida que apareix a la fotografia, i la Laura en
diu un altre; La Laura en veu un altre, i en Fran nassenyala un altre... Quina vergonya!
No per la foto, sin per tots els signes de vida que hi havia i que no vam saber veure
estant all al davant.
LAMOR DE DU TRANSFORMA LA MORT EN VIDA. JESS S VIU!

Dia 20, dimecres.

SOMNI

Una vegada, al lloc ms maco de el univers, hi vivia un nen anomenat Somni, el

qual volia crixer oi conixer altres mons. Somni all al ms alt, per els nvols,
passava el dia jugant i jugant. Una vegada somni es va adonar que ell no creixia com
ho feien els seus amics; a sobre va comenar a sentir-se molt dbil, i poc a poc va perdre
les ganes de jugar. Un gran dia va arribar un missatger el qual portava un malet molt
especial, on hi havia aliments per aix fer fort i fer crixer a el Somni.
Des del mateix moment que aquell missatge va arribar, en Somni va comenar a
sentir-se molt millor, ja que cada dia aquell missatger lalimentava amb aquells menjars.
Molts caldos de constncia amb fora, plats molt nutritius de voluntat i treball, postres

fets de pacincia, fantstics sucs fet amb decisi i, all ms important, ho tractava amb
molta confiana.
Somni va crixer i va crixer, i va deixar de ser Somni per convertir-se en
Meta, i clar que va seguir jugant, per ja no per els nvols, sin per la terra, daquesta
manera va conixer altres mons, mons com la felicitat i la satisfacci; i un dia no molt
lluny, Meta deix de ser Meta, i es convertit en REALITAT...
REFLEXI: s bo tenir i alimentar els nostres somnis. No ho hem de deixar de fer,
fins i tot quan ens sembli impossible...hem de seguir somiant...Potser tamb arribi a ser
realitat.

Dia 21, dijous.

LA ROSA
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Ptria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
Maria Antnia Salv (1869-1958)
Dia 22, Divendres.
SANT JORDI
Senyor sant Jordi,
patr cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats d'avarcia i enveja,
del drac de la ira i de l'odi
entre germans, de tot altre mal.
Ajuda'ns a merixer la pau
i salva la parla de la gent
catalana.
Amn
/.../
SALVADOR ESPRIU

Dia 25, dilluns.

SER POSITIUS
El folklore alemany explica la histria dun home que, al
despertar, es va adonar que el seu destral havia desaparegut. Furis,
pensant que el seu ve li havia robat, va estar tot el dia que vigilant-lo
Observ que tenia aspecte de lladre, que caminava com un lladre i
que murmurava com un lladre, com si amagus un robatori. Estava convenut de les
seves sospites, per aix va anar a casa seva a canviar-se de roba per anar a la policia a
formalitzar la denuncia. No obstant aix, en quant va entrar, trob el destral, va ser la
seva dona qui el va canviar de lloc..
Lhome tornar a sortir, va tornar a mirar al seu ve i va veure que caminava,
parlava i es comportava com qualsevol persona honesta.
REFLEXI: Ser positiu s... pensar sempre b del meu amic, saber que t una ra per
fer les coses, dialogar amb sinceritat, sense doble intenci, estar al costat de qui ho
necessiti sense esperar un benefici personal, no actuar amb hipocresia, en definitiva
tenir uns criteris dactuaci i saber viurels.

Dia 26, Dimarts. ALL QUE EL VENT I LA PUJA ES VA EMPORTAR

Hi havia una vegada una formiga... Aquesta formiga era com tota bona formiga,
treballadora i servicial. Es passava carregant fulles dia i nit. Quasi no tenia temps per
descansar. I aix passava la seva vida, treballant i treballant. Un dia va anar a buscar
menjar a un estany que estava una mica lluny de casa seva i, per la seva sorpresa, en
arribar a lestany va veure com un bot de lliri sobria i dell sortia una bella i delicada
floreta. Es va acostar, i va dir:
Hola! Saps, ests molt maca. Qu ets?
I la floreta va contestar:
- Sc un lliri. Grcies. Saps, ets molt simptic. Qu ets?
- Sc una formiga. Grcies tamb.
I aix la formiga i el lliri van continuar conversant tot el dia, fins a ser bons amics.
Quan comenava a fosquejar la formiga tornar a casa seva, no sense abans prometre al
lliri que tornaria al dia segent. Mentre anava caminant, la formiga descobria que
admirava al seu amic, que lestimava molt i es va dir:

- Dem li dir que mencanta la seva forma de ser... Dem...

I el lliri, al quedar-se sol, es va dir:
- Magrada lamistat de la formiga. Dem quan el torni a veure li dir.
Per al dia segent la formiga es va adonar que no havia treballat gens el dia
anterior. Aix que va decidir quedar-se a treballar, i es va dir: Dem anir amb el lliri.
Avui no puc, estic massa ocupada. Dem! I li dir... qu el vaig trobar a faltar.
Al segent dia, va llostrejar plovent, i la formiga no va poder sortir de casa seva, i es
va dir: Quina mala sort, avui tampoc veure al lliri! Doncs, no importa, dem li dir que
s molt especial per mi.
I, al tercer dia, la formiga es va despertar dhora i va anar a lestany; per en
arribar es trobar al lliri al terra, ja sense vida. La pluja i el vent havien destrossat el tall.
Llavors la formiga va pensar:
- Qu ximple que vaig ser! Vaig malgastar massa temps, el meu amic sha anat sense
saber que lestimava, em penedeixo...
I aix va ser com tots dos no van saber que eren importants per laltre.

REFLEXI: No esperis el final de la teva vida per penedir-te. No esperis al dem per
somiar, i mai deixis de dir-li a una persona que lestimes. Et convido a valorar
lamistat.

Dia 27, dimecres.

Virolai escrit per Jacint Verdaguer
Virolai
Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il.lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al cel.
Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau:
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins el vostre mantell blau.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,

sigueu pels bons pilar de fortalesa,

pels pecadors el port de salvament.

Dia 28, dijous.

LA PAPALLONA I LA FLOR

Fa molt de temps, un home va demanar a Du una flor i una papallona.

Per Du li va donar un cactus i una eruga. Lhome va quedar trist,
ja que no va entendre perqu Du shavia equivocat a lhora de
respondrel. Desprs va pensar:
- Amb tanta gent com a datendre I va decidir no donar ms
voltes al tema.
Passat algun temps, lhome es va recordar dels regals que Du li
havia enviat i que havia deixat mig abandonats en un rac de casa.
Per, quan va anar a buscar-los, amb gran sorpresa va descobrir
que daquell cactus tant lleig i ple despines havia nascut la ms
bella de les flors. I lhorrible eruga shavia transformat en una bellssima papallona.

REFLEXI. Du sempre fa el ms correcte. Si has demanat a Du una cosa, per reps

una altra, confia. Tingues la seguretat que Ell sempre et donar el que necessitis, en el
moment adequat. Lespina davui, pot ser la flor de dem.

Com accepto les coses que venen a linrevs?

Com accepto els plans de Du, diferents, a vegades, dels meus?

Dia 29, divendres. HE ESTAT CREAT...

Aquella nit la Berta estava molt cansada, va resar rpidament les seves oracions amb la
mama i li va demanar al Nen Jess que la cuidi durant la nit; desprs va tancar els seus
ullets i en un moment ha arribat al Pas dels Somnis.
Al Pas dels Somnis ocorren coses molt estranyes. La Berta no sap com, per s'ha
trobat amb el Llop Ferotge que estava a punt de menjar-se l'ovelleta Talan... Quin
ensurt s'ha emportat! Li hagus agradat sortir corrent, ja que el Llop Ferotge li feia
molta por, per a la pobre Talan alg l'havia d'ajudar. De sobte ha arribat Jess, que s
el seu Pastor, i ha foragitat el Llop Ferotge. De l'ensurt que s'ha emportat, el llop ha
sortit
corrent.
- Que b! El Llop Ferotge se n'ha anat! Grcies, Jess!, cridava la Berta de l'emoci.

Per Jess noms es preocupava de Talan, que, molt espantada, s'havia ficat entre els
seus braos. Berta va dir amb admiraci:
-

Grcies, Jess, per venir a salvar-nos. El Llop s molt dolent i gaireb ens
menja.
- B, ara esteu b, i aix s el ms important.
- Jess, no tens por del Llop?
- Clar! Per com us estimo tant, no podia deixar que us espants.
- I quant ens estimes?
Llavors Jess va obrir els seus braos molt, molt i va dir:
- Aix de gran us estimo!
- Jesuset, puc ser la teva amiga i que em cuidis com a la Talan?
- Clar! Cada vegada que vulguis que estigui amb tu sol has de fer el senyal de la
creu i resar:
En el nom del Pare,
del Fill
i de lEsperit
Sant. Amn