Dossier dEconomia de lEmpresa 2 amb la teoria per les PAU 2013

BLOC 1: La informaci econmica i financera en lempresa

La comptabilitat: concepte i objectius
La comptabilitat s la cincia econmica que estudia el patrimoni empresarial,
tant de manera esttica com dinmica. Aix vol dir que estudia, duna banda, el
patrimoni en un moment determinat i, de laltra, les variacions que shi van
produint.
Amb lanlisi dinmica de la comptabilitat sobt el resultat econmic de
lempresa, de tal manera que es t constncia de tot all que ha fet possible
arribar a aquest resultat.
La comptabilitat proporciona informaci a lempresa. La informaci s una eina
molt important de la nostra societat, i en el mn empresarial es fa cada dia ms
imprescindible, sobretot pels continus canvis que es produeixen a causa del
desenvolupament tcnic i la forta competncia entre les empreses. Mitjanant la
informaci econmica, la direcci de lempresa podr prendre decisions de
manera ms encertada. La importncia de la comptabilitat dependr, per tant,
de la informaci que sigui capa de generar i de subministrar als diferents
usuaris.
Lobjectiu de la comptabilitat s proporcionar informaci econmica a diferents
nivells de lempresa:
- A la direcci, perqu tingui informaci suficient per prendre decisions i poder
planificar el futur de lempresa.
- A les persones que en sn propietries o accionistes, perqu puguin comprovar
que els seus interessos estan ben protegits.
- Als treballadors i treballadores, ja que dels resultats de lempresa en dependr
la continutat del seu lloc de treball.
- Als creditors de lempresa, perqu puguin saber si aquesta presenta prou
garanties per a la seguretat dels seus crdits.
- A Hisenda Pblica, per poder controlar el pagament dimpostos.
La funci de la comptabilitat s recollir i quantificar informaci que es genera
en lempresa i comunicar-la als usuaris finals de manera que, un cop verificada i
analitzada, pugui influir en la presa de decisions.
La comptabilitat ha de presentar una imatge fidel del patrimoni de lempresa, de
la situaci financera i dels resultats de lempresa.
La tasca del comptable s registrar tots els fets comptables i elaborar els
comptes anuals. Desprs ell mateix o alg altre, podr utilitzar tota la
informaci comptable per poder gestionar millor lempresa i prendre les
decisions oportunes.
El patrimoni empresarial: concepte, masses patrimonials dactiu i de passiu
El patrimoni empresarial s el conjunt de bns, drets i obligacions que t una
empresa i que es poden valorar monetriament.
Patrimoni net = Bns + Drets Obligacions
Actiu = Bns + Drets;

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

Passiu = Obligacions

PREPAREM LES PAU

1
CURS 2012/13

Patrimoni net = Actiu Passiu; Actiu = Patrimoni Net + Passiu

Lactiu reflecteix lestructura econmica de lempresa, s a dir, lestructura de
les seves inversions, o dest dels seus fons. s laplicaci dels recursos (a qu es
destinen els diners).
El passiu reflecteix lestructura financera de lempresa, s a dir, lorigen dels
recursos de qu disposa lempresa (don surten els diners).
Les masses patrimonials sn agrupacions de diferents elements patrimonials
que tenen caracterstiques semblants.
Les masses patrimonials de lactiu sn:
En lactiu no corrent (a llarg termini, ms dun any):
1) Immobilitzat intangible: elements immaterials que possibiliten lactivitat
productiva de lempresa i que es tenen a llarg termini (a ms dun any)
2) Immobilitzat material: elements fsics que es preveu que durin ms dun
any i que serveixen per a lactivitat productiva de lempresa
3) Inversions immobiliries: inversions en terrenys o construccions adquirits
per tenir ms rendibilitat (llogant-los o venent-los ms endavant)
4) Inversions financeres a llarg termini: actius financers pensats per a tenir
a ms dun any
En lactiu corrent (a curt termini, menys dun any):
5) Existncies: bns que es pretn tenir-los menys dun any (bsicament,
matries primeres, semielaborats, productes acabats i mercaderies)
6) Realitzable: drets a favor de lempresa i que ha de cobrar a menys dun
any (bsicament, clients i deutors diversos)
7) Disponible: tresoreria, efectiu o lquid de lempresa (caixa i bancs)
Les masses patrimonials del passiu sn:
1) El patrimoni net, no exigible, net patrimonial o fons propis (recursos
propis que lempresa no ha de tornar, que sn bsicament el capital, les
reserves i el compte de prdues i guanys)
2) El passiu no corrent (deutes a llarg termini)
3) El passiu corrent (deutes a curt termini)
Tant lactiu com el passiu el dividim en no corrent (a llarg termini, o sigui, a ms
dun any) i en corrent (a curt termini, o sigui, a un any o menys).
La partida doble i la normativa comptable
Sempre que a lempresa es produeix un fet comptable, s a dir, qualsevol
operaci que naltera el patrimoni dalguna manera, hi ha una intervenci com a
mnim de dos comptes. Per exemple, si lempresa compra una mquina i paga en
efectiu, hi interv el compte Maquinria, que augmenta, i el compte Caixa, que
disminueix.
Per comptabilitzar un fet comptable, s a dir, per tenir constncia de loperaci
que sha produt, sutilitza el mtode de la partida doble.
El mtode de la partida doble consisteix a anotar simultniament en dos
comptes, com a mnim, la variaci que es produeix en el patrimoni a causa de
cada fet comptable.
Sempre registrarem simultniament don surten els diners i a qu es destinen.
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

2
CURS 2012/13

Per tant, la partida doble s un sistema de comptabilitat que consisteix a anotar

cada fet comptable des dels dos punts de vista: don sobtenen els recursos (que
sanoten a la banda de lhaver) i a qu es destinen aquests recursos (que
sanoten a la banda del deure).
El cicle comptable. Concepte i fases
El cicle comptable el formen tots els passos que shan de fer des que sobre la
comptabilitat fins que es tanca i es torna a obrir. Normalment els cicles sn dun
any (lexercici comptable se sol obrir l1 de gener i es tanca a 31 de desembre
de cada any).
El procs comptable passa per les fases segents:
-

Obertura de la comptabilitat, a travs de lassentament dobertura en el

Llibre Diari i la creaci de tots els comptes del balan anterior en el Llibre
Major.
Registre de tots els fets comptables del perode, en els llibres Diari i
Major.
Registre de les operacions de final del perode, en els llibres Diari i Major,
que sn:
Dotaci a lamortitzaci.
Regularitzaci dels comptes de gesti (tancament de tots els
comptes dingrs i despesa i obtenci del resultat de lexercici en
el compte de Prdues i Guanys).
Passar comptes amb Hisenda Pblica per lIVA i lImpost de
Societats.
Tancament de la comptabilitat en els llibres Diari i Major.
Elaboraci dels comptes anuals: Balan de Situaci, Compte de Prdues i
Guanys i Memria.

La informaci comptable sha dhomogenetzar per tal de fer-la comparable

respecte altres perodes i respecte altres empreses. A ms a ms, tota la
informaci comptable ha de poder ser interpretada per tothom, aix que com
ms clara i estandaritzada sigui, ms til ser.
El Pla General de Comptabilitat s una llei daplicaci obligatria per totes les
empreses. Sestructura en cinc parts: Principis comptables, Quadre de comptes,
Definicions i relacions comptables, Comptes anuals i Normes de valoraci.
Les parts 1, 4 i 5 sn daplicaci obligatria, mentre que les parts 2 i 3 permeten
un major grau de flexibilitat, malgrat que s aconsellable que sutilitzin.
Lltim Pla General de Comptabilitat s de lany 2008.
Concepte i objectius de lanlisi destats financers. Confecci dels comptes
anuals
Lanlisi destats financers s lestudi dels comptes anuals per poder veure
lestat econmic i financer actual de lempresa i per veure com millorar-la.
Normalment es calculen diverses rtios (proporcions) i es comparen amb les
dades de lany anterior i amb les dades daltres empreses del mateix sector.
Hi ha tres comptes anuals: el balan de situaci, el compte de prdues i guanys i
la memria.
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

3
CURS 2012/13

Balan de situaci: Reflecteix la situaci patrimonial de lempresa. Considera,

duna banda, els bns i drets de qu s titular i, de laltra, els seus deutes. La
diferncia entre tots dos constitueix la situaci patrimonial neta de lempresa.
Lactiu del balan est ordenat amb el criteri de menys a ms liquiditat (facilitat
de convertir-se en diners) i el passiu est ordenat amb el criteri de menys a ms
exigibilitat (de no exigible a exigible a c/t).
El balan de situaci s la descripci del patrimoni de lempresa a 31 de
desembre.
El compte de prdues i guanys (o compte de resultats) agrupa tots els comptes
de gesti (dingressos i despeses). Recull tots els ingressos i totes les despeses
que ha tingut lempresa en un perode determinat (normalment un any).
La memria s el tercer compte anual. A la memria shi especifiquen tots els
detalls de lempresa i es fan totes les observacions que ajudin a entendre millor
la situaci econmica i financera de lempresa.
Classificaci del Balan de Situaci en masses patrimonials i Estructura del
compte de Prdues i Guanys: Veure els models de comptes anuals als
annexos del temari de les PAU 2013.
Concepte, clcul i interpretaci de fons de maniobra, actiu corrent, passiu
corrent, actiu no corrent i recursos permanents
El fons de maniobra (F.M.), fons de rotaci, capital de treball o capital corrent s
la part de lactiu corrent (inversions a curt termini) que s finanada amb fons
del passiu no corrent (recursos permanents o a llarg termini).
F.M. = Actiu Corrent Passiu Corrent = Passiu No corrent Actiu No corrent.
Quan el Fons de Maniobra s positiu, diem que lempresa t equilibri financer, ja
que t ms diners que pot aconseguir a curt termini (actiu corrent) que els que
deu a curt termini (passiu corrent). Daquesta manera, quan lempresa t
equilibri financer (fons de maniobra positiu) lempresa difcilment es trobar en
una situaci de suspensi de pagaments.
Actiu corrent = Existncies + Realitzable + Disponible
Passiu corrent = suma de tot el que lempresa deu a curt termini.
Actiu no corrent = Suma de tot limmobilitzat i les inversions financeres a llarg
termini.
Recursos permanents = Patrimoni net + passiu no corrent.
El cicle dexplotaci. Clcul i interpretaci del perode mitj de maduraci
(econmic i financer) (veure annex 3), en relaci amb el capital circulant mnim.
El perode mitj de maduraci (PMM) s el temps que generalment triga
lempresa a recuperar els diners que ha invertit en el procs productiu. Per tant,
el nombre de dies en qu normalment lactiu corrent fa una volta completa.
En una empresa industrial (productora) podem descompondre el PMM en cinc
subperodes:
- Perode mitj daprovisionament. Representa el nmero de dies en qu
generalment la matria primera s al magatzem a lespera de ser utilitzada. Es
representar com a Pma.

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

4
CURS 2012/13

- Perode mitj de fabricaci. s el nombre de dies en qu normalment es

triguen a fabricar els productes. Es representa com a PMf.
- Perode mitj de venda. s el nombre de dies en qu generalment es triguen a
vendre els productes un cop fabricats. Es representar com a PMv.
- Perode mitj de cobrament. Nombre de dies en qu generalment es triguen a
cobrar les factures dels clients. Es representar com a PMc.
- Perode mitj de pagament. s el nombre de dies en qu normalment es
triguen a pagar les factures als provedors. Es representar com a PMp.
PMM = PMa + PMp + PMv + PMc PMp
En una empresa comercial (que compra i ven mercaderies, sense produir)
noms hi ha el subperode mitj daprovisionament o demmagatzematge, el
subperode de cobrament i el de pagament.
PMM = PMa + PMc PMp
El perode mitj de maduraci econmic (PME) s el temps que dura tot el cicle
dexplotaci des que es produeix lentrada dels materials al magatzem fins que
es cobren les factures i les lletres dels clients.
El perode mitj de maduraci financer o perode mitj de maduraci s el temps
en qu generalment lempresa triga a recuperar els diners que ha invertit en la
compra de materials per a la producci. s el nombre de dies que ha de finanar
totalment lempresa.
PME = PMa + PMf + PMv + PMc
Concepte de capital mnim o fons de maniobra necessari
s el fons de maniobra que ha de tenir lempresa tenint en compte el seu
perode mitj de maduraci financer. Per tant, sn els diners que ha de tenir per
cobrir el temps entre que paga les seves compres i cobra de les seves vendes.

Anlisi financera: clcul i interpretaci de les rtios de disponibilitat, tresoreria,

liquiditat, solvncia (o garantia), endeutament i estructura del deute (veure
annex 4)
NOM,
EXPRESSI,
VALOR MNIM INTERPRETACI
I
VALOR
ESTNDARD
DISPONIBILIT
L'empresa disposa en efectiu del 35% dels pagaments que ha de fer el
AT
proper any .
Si s molt gran Excs de liquiditat, recursos ociosos, ja que aquests
D/PC
diners no generen cap rendibilitat. Propostes: invertir part del disponible
en algun actiu ms rendible, tornar part de lpassiu amb lexcs de
disponible (mirar passiu) i/o renegociar o requalificar deutes (de ll/t a c/t) si
Valor
mnim: amb aix saconsegueixen reduir despeses financeres (mirar les despeses
0.2
financeres, lendeutament i lestructura del deute).
Valor
Si s molt baix Perill de no poder atendre els pagaments de manera
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

5
CURS 2012/13

estndard: 0.35
Es
considera
adequat
tenir
ms o menys
un
ter
del
passiu corrent
en
disponible
(caixa i bancs.

TRESORERIA
(D+R)/PC
Valor
mnim:
0.75
Valor
estndard: 1
Es
considera
que entre el
que
t
en
efectiu ms el
que li deuen
lempresa
hauria
de
poder
tenir
suficient
per
poder fer front
a tot el que deu
a c/t.

LIQUIDITAT
AC/PC
Valor mnim: 1
Valor
estndard:
1,75-2
Quan
=
1,
equival a dir
que FM > 0
Amb tot el que
pot aconseguir
a curt termini
(AC) nha de
tenir prou per
poder tornar el
que deu a curt

adequada. Propostes: Renegociar o requialificar deutes (de c/t a ll/t),,

procurar vendre existncies per obtenir ms disponible (mirar si en t),
demanar un prstec a llarg termini (mirar ratio endeutament) i/o procurar
cobrar els crdits a clients (mirar si t gaire realitzable).
Per a interpretar-lo correctament s'hauria de conixer el moment exacte
de fer els pagaments i cobraments, ja que si s baix i espera un cobrament
important els propers dies no passa res. Tampoc passa res si s massa alt
per ha de fer un pagament important prximament.
Relaci entre el disponible i lpassiu corrent. Es pot veure (x100) com el
percentatge de disponible en relaci al que es deu a curt termini.
Si s ms gran que 1 Amb els diners que l'empresa t i els que espera
cobrar abans d'un any t suficient per pagar els seus deutes a curt termini i
per tant no depn de les seves vendes. Si s massa alt recursos ociosos,
excs de liquiditat que pot fer baixar la rendibilitat de l'empresa, ja que
podrem realitzar la mateixa activitat amb menys actiu. Propostes: Invertir
part del disponible en actius ms rendibles, intentar cobrar dels clients i
invertir els diners aconseguits, intentar vendre i cobrar les existncies i
invertir aquests diners i/o renegociar o requalificar deutes (de ll/t a c/t) si
amb aix saconsegueixen reduir despeses financeres (mirar les despeses
financeres, lendeutament i lestructura del deute).
Si s menor que 1 Risc de concurs de creditors i l'empresa depn de les
seves vendes per pagar els seus deutes a curt termini. Propostes:
Renegociar o requialificar deutes (de c/t a ll/t), Procurar vendre existncies
per obtenir ms disponible i/o realitzable (mirar si en t), intentar retrassar
els terminis de pagament i avanar els terminis de cobrament i/o demanar
un prstec a llarg termini (mirar ratio endeutament).
- Valor estndard: 1 (es considera que entre el que es t en disponible ms
el que deuen a lempresa, hi ha dhaver prou diners per tornar tot el que es
deu a c/t).
- Interpretaci: Entre el disponible i el realitzable, es mira si es pot tornar
tot el que es deu a curt termini (>1, s; <1, no).
SOLUCIONS PAU: Rtio Tresoreria = (disponible + realitzable) / Passiu
C.T. = 18.000 / 30.000 = 0,60
aquesta rtio indica la capacitat de lempresa per a liquidar els seus deutes
a curt amb la seva tresoreria, sense crrer el risc del concurs de creditrs.
El valor ms correcte s entre 0,8 i 1. En aquest cas, lempresa est una
mica per sota del valor ideal i encara que no sembla que hagi de tenir
problemes, caldr conixer els terminis de cobrament i de pagament a curt
termini.
Si s ms gran que 1 AC > PC FM > 0 NO es troba en situaci
de concurs de creditors. Entre els diners que l'empresa disposa en efectiu,
ms els que espera cobrar a c/t i els que espera cobrar desprs de vendre
les existncies de qu disposa, t suficient per pagar els deutes a curt
termini. Si s molt alt desapareix el risc de suspensi de pagaments, per
pot reduir la rendibilitat. Propostes: Invertir lexcs dactiu circulant en
actius ms rendibles i/o pagar part dels prstecs a llarg termini, sobretot si
impliquen ms despeses financeres que no pas interessos generats per
lactiu circulant
Si s menor que 1 AC < PC FM < 0 => L'empresa es troba
"tcnicament" en situaci de concurs de creditors (o en concurs de
creditors tcnica). Propostes: Requalificar deutes (de c/t a ll/t) i/o si no hi
ha ms remei i s factible, vendre immobilitzat i amb el que sobtingui
pagar part dels deutes a c/t.
El valor ptim d'aquesta ratio depn del sector on estigui l'empresa i sol
ser molt alt en sector industrials com les empreses elctriques i molt baix
en altres, com en el cas dels supermercats.
- Equival al clcul del fons de maniobra. (AC/PC). Si s <1, FM<0 i si s
>1, FM>0.
SOLUCIONS PAU: Rtio de Liquiditat = Actiu Circulant / Passiu C.T. =

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

6
CURS 2012/13

termini (PC).

SOLVNCIA
(o GARANTIA)
ACTIU/DEUTE
S
DEUTES
=PC+NC
Valor mnim: 1
Valor
estndard: 2
=1: Lempresa
hauria de ser
capa de poder
pagar tot el seu
passiu si es ven
tot el seu actiu.
=2:
Valor
estndard:
2
(que
equivaldria al
0,5 de la ratio
dendeutament)
.
Es
considera
ptim tenir el
doble del que
es deu en total.

ENDEUTAMEN
T

63.000 / 50.000 = 1,26

lactiu corrent s 1,26 vegades el valor dels deutes a curt termini de
lempresa, per la qual
cosa podem dir que aquesta t capacitat suficient per a atendre els seus
compromisos
financers ms immediats.
La rtio de liquiditat = Actiu Corrent / Passiu Corrent = 15.000/5.700 =
2,63
Lactiu corrent es 2,63 vegades el valor dels deutes a curt termini de
lempresa, per la qual cosa podem dir que aquesta t capacitat sobrada per
atendre els seus requeriments ms immediats.
Si s ms gran que 1 Actiu>Deutes Valor de l'empresa > 0 No es
troba en situaci de fallida ja que si l'empresa liquida tot l'actiu podr pagar
tots els seus deutes.
Si s massa alta (>2,5), Lempresa est poc endeutada i segurament la
rendibilitat dels fons propis seria ms alta amb una mica ms de deutes.
Per tant, podria demanar un prstec nou.
Si s menor que 1 Actiu < Deutes Valor de l'empresa < 0
L'empresa es troba tcnicament en situaci de fallida. Lempresa deu ms
que el que t. Si lempresa vengus tot el seu actiu, qu podria pagar del
que deu? Si s <1, no podria tornar tot el que deu venent tot lactiu i aix
equival a dir que lempresa t fons propis negatius i est en situaci de
fallida tcnica. Soluci: Intentar remuntar lempresa generant beneficis
com sigui i/o intentar requalificar lactiu perqu estigui ms ben valorat
comptablement i tamb a preus de mercat.
Com ms alt sigui, ms garanties oferir l'empresa als seus creditors i
ms facilitat tindr per obtenir prstecs dels bancs. Com ms baix sigui,
ms risc de fallida hi haur.
SOLUCIONS PAU: Solvncia = Actiu / Deutes = 421.000 / 54.300 = 7,7; La
rtio de solvncia indica una bona situaci de lempresa, ja que lactiu
ultrapassa al passiu en ms de set vegades, la qual cosa indica que
lempresa sest finanant sobretot per capitals propis. Lendeutament a
curt termini de lempresa representa solament el 7,9% de lendeutament
total, aquesta situaci de lestructura del deute s bona ja que lempresa es
finana preferentment amb recursos propis.
Solvncia = Actiu/Deutes = 66390/36615= 1,8; La rtio de solvncia
indica una bona situaci de lempresa, encara que lendeutament total es
alt i supera en ms de la meitat del total de recursos emprats.
Lendeutament a curt termini de lempresa representa solament el 42% de
lendeutament total, aquesta situaci de lestructura del deute s bona ja
que lempresa es finana preferentment amb deute a llarg termini.
Rtio de Solvncia = Actiu / Deutes = 135.000 / 77.000 = 1,75; La
solvncia s la capacitat real de lempresa per a satisfer els seus deutes, ja
que relaciona els bns i drets reals de lempresa amb tots els seus deutes.
Com que la rtio ens dna un valor > 1, lempresa JOIA presenta garanties
suficients per a pagar tots els seus creditors.
La rtio de solvncia = Actiu / Deutes = 230.000/140.700 = 1,63; La
solvncia s la capacitat real de lempresa per a satisfer els deutes, ja que
relaciona els bns i drets reals de lempresa amb tots els seus deutes. Com
que la rtio ens dna un valor > 1, lempresa CAIXAFORTA t garanties
suficients per a pagar tots els seus creditors.
Rtio de solvncia = Actiu / Deutes = 578.000 / (180.000 + 126.000) =
578.000 / 306.000 = 1,89; la solvncia s la capacitat real de lempresa X
per a satisfer els seus deutes, ja que la rtio corresponent ens relaciona el
valor dels bns i drets reals de lempresa amb el seu passiu. Donat que, en
aquest cas, la rtio s bastant ms gran que 1 (nivell de referncia) podem
dir que els creditors tenen una elevada garantia de cobrament.
(s l'invers de la ratio de solvncia)
Indica la proporci del passiu representada per deutes. Per exemple, si la

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

7
CURS 2012/13

DEUTES/
PN I PASSIU
Valor
mnim:
0.35
Valor
estndard: 0.5
Es considera bo
que aprox. la
meitat
del
passiu
es
cobreixi
amb
FP
i
laltra
meitat
en
passiu.

ratio de solvncia t un valor de 2 el d'endeutament ha de ser 0,5 i indica

que la meitat del passiu sn deutes.
* Si s <0,5, lempresa est poc endeutada i si s >0,5, massa endeutada.
* Propostes per quan s massa baixa (empresa poc endeutada): Lempresa
est poc endeutada i per tant s ms segura, per segurament els fons
propis sn menys rendibles amb tant poc endeutament i/o pot demanar un
prstec per pujar una mica aquesta ratio.
* Propostes per quan s massa alta (empresa massa endeutada): Lempresa
est massa endeutada i aix sol ser perills pel risc de no poder atendre
tots els pagaments i tamb sol ser menys rendible i/o pot fer una ampliaci
de capital i amb els diners obtinguts tornar una part dels deutes.
Si els deutes sn molt elevats poden fer perillar l'estabilitat de l'empresa
i, a ms, els deutes impliquen pagament d'interessos (sobretot els deutes a
llarg termini), la qual cosa aix tamb pot influir negativament en la
rendibilitat de lempresa.

Indica la proporci dels deutes que sn passius a curt termini, o la

proporci de deutes a c/t en relaci als deutes totals de lempresa.
Si s molt alt indica ms % de deutes a pagar a CT i pitjor qualitat del
deute. Pot voler dir tamb que lempresa segurament t poc poder de
PC/DEUTES
negociaci i noms li concedeixen prstecs a c/t. Proposta: renegociar els
deutes (de c/t a ll/t) sempre que es pugui i no surti massa car.
Valor
Si s molt baix indica ms % de deutes a pagar a LL.T. Com ms baixa
estndard: 0.5
sigui, de ms qualitat ser l'endeutament i ms marge operatiu i de
A vegades les capacitat de pagament tindr l'empresa. Proposta: renegociar els deutes
empreses
(de ll/t a c/t), sempre i quan amb aix saconsegueixi pagar menys despeses
noms
poden financeres.
tenir passiu a L'endeutament a llarg termini genera unes despeses financeres per
c/t
allunya els risc de suspensi de pagaments.
L'endeutament a curt termini surt ms barat per t ms risc.
ESTRUCTURA
DEL DEUTE

Anlisi econmica: clcul i interpretaci de la rendibilitat econmica, la

rendibilitat financera, la rendibilitat de les vendes (veure annex 5) i lefecte
palanquejament (veure annex 6)
re = Rendibilitat econmica = BAII/ACTIU
lobtenim en percentatge).

(i si ho multipliquem per 100

Sn els diners que obt lempresa en relaci al seu actiu. Per cada 100
invertits en lactiu, lempresa obt re de benefici.
rf = Rendibilitat financera = (BAI/PN) (x 100 per obtenir-ho en %).
Sn els diners que obtenen els accionistes en relaci al que han posat a
lempresa (en relaci al patrimoni net). Per cada 100 que han posat els
accionistes, nobtenen rf.
rv = Rendibilitat de les vendes = BAII/VENDES (x 100 per tenir-ho en %).
Sn els diners que obt lempresa en relaci al que ven. Lempresa obt rv per
cada 100 que ven.
Naturalment, com ms altes siguin les rendibilitats, millor. Com ms risc, ms
rendibilitat es vol.
La rendibilitat econmica de lempresa s el rendiment de lactiu. Es relacionen
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

8
CURS 2012/13

els beneficis abans dinteressos i impostos (BAII) amb lactiu (inversions totals
de lempresa). s el rendiment de cada unitat monetria invertida en lempresa.
Si aquesta taxa es fa ms gran, significa que lempresa obt ms rendiments de
les seves inversions.
La rendibilitat de lempresa se sol expressar en % i sinterpreta de la manera
segent: de cada 100 invertides, shan obtingut re de rendiment.
La rendibilitat financera s la relaci entre els beneficis abans dimpostos i els
recursos propis (capital i reserves) de lempresa. Tamb sanomena rendibilitat
del capital, ja que mostra el benefici generat per lempresa en relaci al capital
aportat pels socis.
La rendibilitat financera tamb es pot interpretar com el rendiment dels fons
propis. Tamb se sol expressar en % i llavors podem dir que, de cada 100
invertits pels socis, sobtenen rf beneficis bruts (sense restar els impostos)
pels accionistes.
La rendibilitat de les vendes s el que lempresa obt de benefici en relaci a les
seves vendes. Com que tamb sexpressa en percentatge, podem dir que, de
cada 100 venuts, lempresa obt rv beneficis.
Lefecte palanquejament (Ampliaci!!!)
rf = BAT/NP X Vendes/Vendes x Actiu/Actiu ;
Actiu/NP ;

rf = BAT/Vendes x Vendes/Actiu x

BAT/Vendes s el marge de vendes, s a dir, el percentatge de beneficis sobre

cada u.m. de vendes.
Vendes/Actiu s la rotaci de lactiu sobre les vendes, o sigui, el nmero de
vegades que es renova lactiu.
Actiu/FP s el palanquejament o efecte palanquejament, que es defineix com la
relaci entre les inversions (actiu) i els fons propis de lempresa.
rf = Marge x Rotaci x Palanquejament.
Com es pot veure, lempresa pot augmentar la rendibilitat financera de
lempresa actuant sobre aquests tres components : marge, rotaci i
palanquejament.
Efecte palanquejament i endeutament
Un augment de lendeutament suposa tenir un palanquejament o efecte
palanquejament ms gran i, per tant, pot tenir un efecte positiu sobre la
rendibilitat financera de lempresa. Per aix noms s veritat si el cost del
finanament ali (interessos i comissions de deutes) s inferior a la rendibilitat
econmica de lempresa.
Per tant, lefecte palanquejament ser positiu quan el cost del finanament ali
(Despeses financeres/Passiu total) sigui inferior a la rendibilitat econmica de
lempresa. En cas contrari, ser negatiu. Aix fa que si la rendibilitat dels actius
de lempresa s superior al cost relatiu de lendeutament, el palanquejament
aportar un augment de la rendibilitat financera.
De tota manera, cal tenir en compte que, encara que lefecte palanquejament
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

9
CURS 2012/13

sigui positiu (en el sentit que fa augmentar la rendibilitat financera de

lempresa), un augment de lendeutament pot implicar un risc molt important
per lempresa, sobretot a lhora de poder fer front a tots els pagaments en cas
de no obtenir els resultats esperats.
BLOC 2: Gesti financera
Estructura econmica i financera de lempresa i classificaci de les principals
fonts de finanament
El departament financer sencarrega daconseguir i administrar els recursos
(diners) de lempresa.
Quan comprem alguna cosa necessitem diners, que podem treure de la nostra
butxaca, dun compte corrent que tinguem, podem demanar un prstec, etc.
Tenim, per tant, diferents maneres daconseguir aquests diners que necessitem
o, el que s el mateix, tenim diferents maneres de finanar la nostra compra.
Les empreses necessiten diners per dur a terme la seva activitat. Les maneres
que t daconseguir aquests diners en diem fonts de finanament.
En el balan de situaci, lactiu duna empresa representa les inversions i el
passiu representa les fonts de finanament.
Fonts de finanament propi: capital, reserves i amortitzacions
Sentn per font de finanament els recursos lquids o mitjans de pagament a
disposici de lempresa per fer front a les seves necessitats dinerries. Tal com
sha dit abans, les diferents fonts de finanament que t lempresa sn al passiu
del balan de situaci.
Fonts de finanament ali: prstecs, emprstits, lsing, plissa de crdit, crdit
comercial o de provedors, descompte defectes, facturatge i renting
CLASSIFICACI DE LES FONTS DE FINANAMENT
SEGONS LA PROPIETAT DELS RECURSOS:
-

FINANAMENT PROPI: Recursos que pertanyen als propietaris (no

exigible). Sn el capital, reserves i amortitzacions.

FINANAMENT ALI: Recursos que sobtenen de terceres persones

(exigible). Sn els prstecs, emprstits, lsing o arrendament financer,
plisses de crdit, crdits comercials o de provedors, descomptes
defectes, facturatge i renting.

SEGONS LA PROCEDNCIA DELS RECURSOS:

-

FINANAMENT INTERN O AUTOFINANAMENT: Fons que han estat

generats per la mateixa activitat de lempresa. Nhi ha de dos tipus:
lautofinanament denriquiment (les reserves) i lautofinanament de
manteniment (les amortitzacions i les provisions).

FINANAMENT EXTERN: Fons que sobtenen des de fora de lempresa,

tant si sn exigibles com si no ho sn. Sn el capital i totes les formes
dendeutament.

SEGONS LA DURADA DELS RECURSOS:

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

10
CURS 2012/13

RECURSOS PERMANENTS, PASSIU NO CORRENT O A LLARG TERMINI:

Fons que no shan de tornar o que shan de tornar a ms dun any.

PASSIU CORRENT O A CURT TERMINI: Fons que shan de tornar com a

mxim al cap dun any.

FINANAMENT PROPI:
1) CAPITAL: Aportacions dels socis (propietaris) de lempresa.
2) RESERVES: Beneficis no distributs.
3) AMORTITZACIONS: Estimaci del valor que va perdent limmobilitzat.
FINANAMENT ALI:
1) PRSTECS: Recursos que shan de tornar i remunerar a uns terminis
pactats.
2) EMPRSTITS: Emissi de ttols de deute (obligacions, bons, pagars, etc.)
que samortitzen i remuneren a uns terminis pactats.
3) LSING O ARRENDAMENT FINANCER: Lloguer dimmobilitzat amb opci
de compra.
4) PLISSA DE CRDIT: Contracte on es no correnta un lmit de recursos
que lempresa pot disposar. Lempresa pagar interessos (del que ha
disposat) i comissions.
5) CRDIT COMERCIAL O DE PROVEDORS: Finanament automtic quan
es deixen a deure les compres que es fan als provedors. Si el provedor
no fa cap descompte per pagar al comptat, aquest finanament s gratut.
6) DESCOBERT EN COMPTE: Recursos disposats per sobre del saldo
disponible (conegut com a nmeros vermells). Surt carssim.
7) DESCOMPTE DEFECTES: Quan els bancs ens paguen limport de les
lletres de canvi abans del seu venciment (cobrant interessos i comissions).
8) FACTURATGE (factoring): Venda de tots els drets de crdit sobre els
clients (factures, lletres, etc.) a una empresa (factor) a canvi
dinteressos i comissions.
9) RENTING: Lloguer dimmobilitzat sense opci de compra.
Clcul genric del cost del finanament
El cost del finanament (TAE o K) es calcula igual que la TRI.
Es planteja exactament igual que una inversi, amb els fluxos nets de caixa de
cada any.
FNCn = flux net de caixa de lany n = cobraments de lany n pagaments de
lany n.

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

11
CURS 2012/13

Desprs es fa el valor actual de tots els FNCn i siguala a zero. La taxa

dactualitzaci (que en el cas duna inversi li diem TRI o TIR) li direm TAE
(Taxa Anual Efectiva).

Concepte i tipologies dinversi

Inversi: Aplicaci de recursos per augmentar lactiu (no corrent o corrent).
Inversi: Compra no consumida o producci no venuda.
Inversi: Acte mitjanant el qual es renuncia a la satisfacci immediata i certa
duns recursos amb lesperana de sortir-hi guanyant en un futur ms o menys
lluny.
Classificaci de les inversions:
1) Segons el seu objectiu:

Inversions de reposici o renovaci: Quan canviem un actiu vell per un

nou.
Inversions expansives: Per augmentar la capacitat productiva
lempresa.
Inversions estratgiques o de modernitzaci: Per incrementar
competitivitat de lempresa amb nova tecnologia o nous productes.
Inversions de seguretat: Per assegurar els excedents de liquiditat
lempresa. Per exemple, comprar deute pblic.
Inversions de rendibilitat: Per rendibilitzar els excedents de liquiditat
lempresa. Per exemple, comprant accions tecnolgiques a la borsa.

de
de
la
de
de

2) Segons el tipus de b adquirit:

Inversions reals: Quan adquirim immobilitzat material o immaterial, o

algun element de lactiu corrent (matries primeres, mercaderies, etc.).
Inversions financeres: Quan adquirim actius financers a curt o llarg
termini (accions, participacions, obligacions, bons, lletres del tresor, etc.).

3) Segons la permanncia:

Inversions a llarg termini, no correntes o en estructura: Quan adquirim

immobilitzat.
Inversions a curt termini, dexplotaci o en corrent: Quan augmentem
lactiu corrent.

4) Segons els fluxos de cobraments i pagaments:

Inversions
Inversions
Inversions
Inversions

amb
amb
amb
amb

un pagament i un cobrament.
un pagament i diversos cobraments.
diversos pagaments i un cobrament.
diversos pagaments i diversos cobraments.

Mtodes de selecci dinversions esttics. Clcul i interpretaci del perode de

recuperaci (payback)

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

12
CURS 2012/13

Els mtodes danlisi dinversions sn maneres de saber si surt a compte o no

surt a compte fer una determinada inversi.
Els mtodes de selecci dinversions sn maneres de saber quina inversi, de les
que tenim disponibles, s millor que les altres.
Hi ha dos tipus de mtodes danlisi i selecci dinversions: els mtodes esttics,
que no tenen en compte el pas del temps, i els mtodes dinmics, on s que
tenen en compte el pas del temps.
Els mtodes esttics ms utilitzats sn el mtode del flux total de caixa i el del
pay back i els ms utilitzats dintre dels mtodes dinmics hi ha el VAN (o Valor
Capital) i la TIR o TRI (Taxa Interna de Rendibilitat).
El raonament esttic es basa en el fet que el valor del diner s constant al llarg
del temps. Es treballa com si els diners que es cobren en diferents moments
tinguessin el mateix valor.
El raonament dinmic, en canvi, t en compte el diferent valor del diner segons
el moment en qu es produeix el flux de caixa (ja sigui positiu o negatiu).
MTODES DE SELECCI ESTTICS
El ms conegut s el criteri o mtode del perode de recuperaci o pay-back
(T). Aquest perode o termini s el nmero danys que es triga a recuperar el
desemborsament inicial.
Per calcular aquest termini, representem grficament la inversi i comparem el
desemborsament inicial amb els fluxos nets de caixa (FNC). Anem sumant els
FNC fins que arribem a cobrir el desemborsament inicial. Sovint hem de fer una
regla de tres per trobar el moment exacte en qu recuperem la inversi
(suposant que els diners es van guanyant de manera contnua al llarg del
temps).
Per seleccionar una inversi aplicant-hi aquest criteri es triar la que doni un
valor de T ms baix i es rebutjaran aquells projectes en qu no es recuperi la
inversi inicial.
Un altre criteri esttic s el del criteri del flux total de caixa (FTC), on
simplement se sumen tots els fluxos nets de caixa de cada perode i se li resta el
desemborsament inicial. Seran convenients totes les inversions que tinguin el
FTC positiu i sescollir la inversi que tingui el FTC ms alt.
Finalment, un altre mtode esttic s el del flux total de caixa per unitat
monetria invertida (r), que dna una idea de la rendibilitat total de la inversi,
ja que sobt del quocient entre la suma de tots els fluxos nets de caixa i el
desemborsament inicial. Si s ms gran que 1, la inversi sortir a compte. I si
s ms petita que 1, no sortir a compte (ja que no recuperem la inversi
inicial). I entre diverses inversions, seleccionarem la que tingui la r ms gran.
Clcul i interpretaci del perode de recuperaci (pay-back)
Calculem el temps que triguem a recuperar la inversi inicial i escollirem
aquells projectes en qu acabem recuperant aquesta inversi.
Entre dues o ms inversions, escollirem la inversi en qu el pay-back (termini
de recuperaci) sigui ms rpid (o sigui, escollirem la inversi que ens permeti
recuperar els diners abans).
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

13
CURS 2012/13

Mtodes de selecci dinversions dinmics

Els mtodes dinmics tenen en compte el moment concret en qu es produeix
lentrada o sortida de diners. Per tant, tenen en compte la prdua de valor dels
diners al llarg del temps i, per tant, valoren ms els diners com ms a prop es
troben del moment actual.
Els dos ms coneguts sn el VAN (Valor Actual Net), conegut tamb com a Valor
Capital (VC), i la TIR o TRI (Taxa Interna de Rendibilitat o Taxa de Rendibilitat
Interna).
Clcul i interpretaci del VAN (Valor Actual Net) i interpretaci de la TIR (Taxa
Interna de Rendibilitat)
VAN = -D0 + FNC1/(1+i) + FNC2/(1+i)2 + ... + (FNCn + VR)/(i+i)n
VR s el Valor Residual de la inversi, si existeix. s el que es pot recuperar de
la inversi una vegada sacaba.
El VAN (Valor Actual Net) s la suma de tots els fluxos nets de caixa (incls el
desembossament inicial) passats al moment actual amb una taxa de
capitalitzaci determinada.
El VAN consisteix a actualitzar tots els fluxos nets de caixa al moment actual
(moment 0) i obtenir el valor capital en aquest moment. Les quantitats shauran
de sumar o restar segons representin entrades o sortides monetries
provocades per la inversi.
Si el VAN surt negatiu vol dir que la suma total de les sortides que provoca el
projecte dinversi s superior a la suma de les entrades, valorades en el
moment actual. En aquest cas, no conv fer la inversi.
Si el resultat del VAN s positiu vol dir que la suma actualitzada de totes les
entrades de quantitats monetries que provoca la inversi s superior a la suma
actualitzada de les sortides i que, per tant, la inversi es pot fer.
El criteri per seleccionar una inversi segons el VAN s el descollir, dentre les
que tenen un valor positiu, aquella que el tingui ms alt. Si el VAN dna el
resultat de 0 la inversi s indiferent.
Entre diferents inversions, escollirem aquella que tingui el VAN ms alt.
TAXA INTERNA DE RENDIBILITAT (TIR o TRI)
La TIR s la taxa dactualitzaci o descompte, anomenada r, que fa que el
valor del VAN sigui zero.
El valor de la TIR proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversi. Per
seleccionar una inversi sha de comparar aquesta taxa de rendibilitat amb el
tipus dactualitzaci o descompte del mercat (i).
Si r > i conv fer la inversi, ja que sobt una rendibilitat superior a la del
mercat. El VAN donar un valor positiu i lempresa obtindr uns guanys de la
seva inversi.

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

14
CURS 2012/13

Si r = i la inversi s indiferent i lempresa no es far ni ms rica ni ms pobra,

es mantindr igual, ja que els rendiments obtinguts permeten amortitzar la
inversi.
Si r < i
la inversi no es far, ja que el valor del VAN donar un resultat
negatiu i lempresa obtindr prdues amb aquesta inversi.
Dentre els projectes dinversi per als quals el valor de r s ms alt que i, es
triar aquell que tingui un valor de r superior.
0 = -D0 + FNC1/(1+r) + FNC2/(1+r)2 + ... + FNCn/(i+r)n
r = TIR = TRI
Tal com es pot observar a la frmula, lobtenci de la TIR no s un clcul trivial
quan es produeixen ms de dos fluxos de caixa. Quan hi ha un o dos fluxos de
caixa el clcul es fa de forma directa resolent lequaci de primer o segon grau a
qu sarriba. Si hi ha ms de dos fluxos de caixa sarriba a una equaci de grau
superior a dos que es pot resoldre mitjanant programes dordinador, amb
taules financeres o per tempteig, tamb anomenat procediment de prova i error,
per la qual pot servir dajut la grfica del VAN per als diferents valors de r.
LES INVERSIONS I EL RISC
Cap dels criteris que hem vist t en compte el risc explcitament, per s evident
que t la seva importncia a lhora de seleccionar inversions. Els criteris
dinmics poden tenir-lo en compte simplement afegint-hi un tipus dinters
extra (la prima pel risc) que se sumar a la taxa de capitalitzaci.
El risc s la probabilitat de perdre diners. Les inversions ms arriscades han de
tenir ms rendibilitat per compensar aquest risc. Entre dues inversions amb la
mateixa rendibilitat, escollirem la que tingui menys risc. I entre dues inversions
amb el mateix risc, escollirem la que tingui ms rendibilitat.
A vegades s millor seleccionar una inversi menys rendible si la taxa de risc no
s tan alta. Dependr de la disposici que es tingui a assumir riscos.
Amb el criteri del VAN, podem calcular-lo actualitzant els FNC a una taxa k +
p (o sigui, la taxa de capitalitzaci del mercat ms una prima pel risc).
Amb el criteri de la TIR, podem comparar la rendibilitat de la inversi (TIR o
TRI) amb la suma de linters nominal de mercat (i) o taxa de capitalitzaci (k)
ms la prima de risc (p). Llavors, per considerar rendible una inversi amb el
criteri de la TIR, la TRI haur de ser ms gran que i + p o k + p.
BLOC 3: Direcci estratgica i creixement empresarial
La direcci estratgica: concepte i procs de disseny i presa de decisions
estratgiques
Una estratgica s un pla general dacci per aconseguir uns objectius.
La direcci estratgica s el procs de gesti duna estratgia empresarial. Per
tant, tamb es pot definir com el conjunt de decisions que pren la direcci duna
empresa per aconseguir els objectius de la prpia empresa, tenint en compte la
situaci en qu es troba i les diferents alternatives que t al seu abast.
El procs que segueix la direcci estratgica s el segent:
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

15
CURS 2012/13

1.- Anlisi de la situaci inicial. Es pot fer, per exemple, amb una anlisi DAFO.
2.- Definici dobjectius (que han de ser clars, mesurables, amb termini,
realistes, motivadors i coneguts per als implicats).
3.- Elaboraci de diferents estratgies alternatives que portin lempresa de la
situaci inicial a lassoliment dels objectius.
4.- Anlisi i elecci duna estratgia
5.- Detallar plans dacci (a curt, mig i llarg termini)
6.- Execuci de lestratgia escollida (portar-la a terme seguint la planificaci
prevista)
7.- Controlar lexecuci i gestionar les desviacions que es produeixin
(diferncies entre la realitat i la previsi).
Les decisions estratgiques sn aquelles que formen part duna planificaci a
llarg termini, a diferncia de les tctiques, que afecten al mig termini, o les
operatives, que sn del curt termini (del dia a dia). Lgicament, totes les
decisions han de ser coherents amb el pla estratgic (a llarg termini).
Sn decisions estratgiques, per exemple, les decisions de localitzaci,
dimensi, forma jurdica i estratgia competitiva bsica (estratgia de preus
reduts/diferenciaci/baixos costos/diferenciaci segmentada).
Les estratgies competitives sn aquelles que pretenen aconseguir o consolidar
avantatges competitius (quelcom millor que els competidors). Les empreses
poden optar per vendre a preus inferiors als competidors (estratgia de preus
reduts), poden optar per una estratgia de diferenciaci (oferir un producte
diferent del dels competidors), estratgia hbrida (combinaci de les dues
estratgies anteriors), costos inferiors a la competncia (estratgia de baixos
costos de producci), o b oferir productes amb un valor afegit superior i, per
tant, tamb a un preu superior (estratgia de diferenciaci segmentada).
Concepte de cadena de valor, avantatge competitiu i desenvolupament
empresarial
La cadena de valor s el conjunt dactivitats que fa una empresa i que
contribueixen a generar valor per al client final. Hi ha dos tipus dactivitats: les
activitats primries, que sencarreguen de la creaci fsica del producte, la seva
venda i el servei post-venda; i les activitats secundries, transversals o auxiliars,
que sencarreguen de recolzar les activitats primries (planificaci,
comptabilitat i finances, gesti dels recursos humans, recerca, etc).
Michael Porter va crear el model teric de la cadena de valor als anys 80s i a
partir de llavors les empreses van comenar a analitzar les seves activitats en
funci del valor que generaven, de com generar-ne ms i de quines activitats
generaven poc o gens valor. Tamb va servir a les empreses per comparar-se
entre elles i fer benchmarking, o sigui, imitar coses daltres empreses que
veuen que funcionen.
La cadena de valor ajuda a determinar les activitats que permeten generar
algun avantatge competitiu, o sigui, algun punt fort de lempresa (all que
lempresa t millor que els seus competidors. Perqu un punt fort es consideri
un avantatge competitiu de lempresa, cal que la superioritat dalgun aspecte
respecte la competncia es pugui mantenir una mica en el temps.
El desenvolupament empresarial s el creixement de les empreses, que noms
s possible quan aquestes disposen dalgun avantatges competitiu que li permet
mantenir-se al mercat o fins i tot guanyar quota de mercat (percentatge de
vendes de lempresa respecte les vendes totals del seu sector).
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

16
CURS 2012/13

Factors que condicionen les decisions de localitzaci i dimensi de lactivitat

econmica de lempresa
La localitzaci de lempresa s la seva ubicaci, el lloc fsic de lempresa o
negoci. Els factors que condicionen aquesta decisi sn la proximitat de la
demanda/provedors/matries primeres, infrastructures, mercat de treball,
legislaci (normes i impostos) i costos (del sl, del finanament, de la m dobra,
de les matries primes, etc.). Lempresa tindr ms en compte uns factors o
altres segons el tipus dempresa.
La dimensi de lempresa s la seva capacitat productiva, o sigui, la quantitat
mxima que pot produir lempresa en un perode determinat. Els factors de la
dimensi sn bsicament la previsi de vendes i els costos de lempresa, que a la
seva vegada depenen de la decisi de localitzaci.
Estratgies de creixement intern i extern de lempresa
El creixement de lempresa significa laugment de la dimensi de lempresa i,
per tant, de la seva capacitat productiva. Aix ho pot fer augmentant la seva
producci actual o b produint nous productes. I les vendes poden ser al mateix
mercat actual, o b obrint-se a nous mercats.
Les empreses tenen dues maneres de crixer: internament i externament. El
creixement intern s aquell en qu lempresa augmenta la seva dimensi a
partir daugmentar el seu propi patrimoni, ja sigui reinvertint beneficis, aportant
nou capital, o b demanant prstecs.
El creixement extern s aquell en qu lempresa augmenta la seva dimensi
mitjanant altres empreses, ja sigui comprant-les (absorci dempreses),
fusionant-se (unint-se amb altres empreses formant-ne una de nova), controlantles (trust, crtel o holding) o b amb diferents tipus dacords (joint ventures).
El trust o concentraci vertical s un conjunt dempreses que formen part de
diferents fases del procs de producci i que intenten reduir costos i dominar el
mercat. El crtel o concentraci horitzontal s un grup dempreses del mateix
procs productiu que junts dominen el mercat i acorden preus o quantitats de
venda. I els holdings sn agrupacions dempreses on una empresa matriu
controla altres empreses de diferents sectors a partir de la compra de bona part
de les seves accions.
El procs dinternacionalitzaci de lempresa
s el procs en el qual les empreses fan operacions en mercats internacionals,
ja sigui comprant, venent o b cooperant amb empreses daltres pasos.
Darrerament les nostres empreses han fet un gran esfor dinternacionalitzaci,
sobretot a partir de lincrement de les exportacions. Com que la demanda
interna sha redut, les empreses procuren incrementar les vendes a lexterior i
ladministraci pblica ofereix ajudes a lexportaci perqu aix enriqueix el
pas.
La internacionalitzaci no s fcil perqu hi ha unes quantes barreres que cal
superar: cal conixer la legislaci del pas en qesti, conixer el seu mercat, les
seves barreres a les importacions (reals o tcites), els seus gustos, diferncies
culturals, etc.
En poques de crisi la gent es volca en el mercat intern, aix que per exportar
cal tenir clars avantatges competitius en els llocs on es pretn vendre.
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

17
CURS 2012/13

PIMEs i multinacionals. Efectes de la globalitzaci

Les microempreses sn les empreses que tenen menys de 10 treballadors. Les
petites empreses tenen menys de 50 treballadors (i, per tant, inclouen les
microempreses), i les empreses mitjanes sn aquelles que tenen entre 50 i 250
treballadors. Per tant, les Pimes (petites i mitjanes empreses) sn les empreses
que tenen menys de 250 treballadors.
Les multinacionals sn empreses que tenen una empresa matriu (normalment en
el pas dorigen de lempresa) i diverses empreses filials que operen a altres
pasos. Lempresa matriu gestiona les seves filials.
La globalitzaci s la tendncia dels mercats i les empreses a estendres i a
assolir una dimensi mundial que sobrepassa les fronteres nacionals. Aquesta
tendncia sha accentuat molt rpidament en els ltims anys grcies a la
reducci de costos de transport i a la gran millora de les TIC (tecnologies de la
informaci i la comunicaci). Tamb hi ha ajudat molt la desregularitzaci del
comer i, per tant, laugment dacords comercials entre pasos i la reducci de
traves proteccionistes.
La globalitzaci t efectes o conseqncies positives i negatives. Ens arriben
productes de tot el mn i podem vendre a tot el mn amb molta ms facilitat que
en el passat, per tamb les empreses tenen ms competncia que abans i es
veuen obligades a competir amb empreses de pasos amb costos de producci
molt reduts, de manera que actualment hi ha moltes empreses que sestan
traslladant des de pasos econmicament desenvolupats cap a pasos en vies de
desenvolupament precisament per reduir costos de producci (bsicament,
costos de m dobra i impostos).
Les Pimes representen ms del 90 % de les nostres empreses. Com a avantatges
respecte les grans empreses, podem dir que proporcionalment creen ms llocs
de treball, sn ms flexibles, ms aprofitadores de noves oportunitats, ms
adaptables, ms prximes als clients, provedors i treballadors. Per tenen
menys capacitat financera, menys qualificaci empresarial, ms obsolescncia
tecnolgica i menys poder de negociaci.
BLOC 4: El projecte empresarial
Idea de negoci, promotors i requisits previs
Per crear una empresa cal tenir ben definida la idea de negoci, que pot ser un b
o servei concret (nou o b amb algun avantatge competitiu important) o una
nova manera de fer quelcom (cooperatives, cogesti de treballadors, etc).
Les idees de negoci acostumen a aparixer espontniament, per desprs shan
danar concretant. Poden venir de lexperincia diria (quan es detecten coses
que poden millorar) o de necessitats (prpies o daltres persones) que no estan
ben cobertes.
Els promotors sn els que creen lempresa, o sigui, els emprenedors.
Els requisits previs per crear una empresa sn tenir alg amb capacitat
emprenedora i empresarial, tenir una idea de negoci, i comptar amb algun
recurs (personal o material).
Lesperit emprenedor. Perfil dun emprenedor

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

18
CURS 2012/13

Per tenir xit com a empresari s molt aconsellable tenir esperit emprenedor, o
sigui, iniciativa, capacitat de treball, perseverncia, autocontrol, etc. Per
aquestes competncies o qualitats tamb es poden aprendre.
No hi ha un perfil nic demprenedor. Actualment hi ha emprenedors de tot
tipus, des de persones analfabetes fins a doctors. Rics i pobres. Sociables i
reservats. Altrustes i egostes.
El perfil dun emprenedor/a exits/a s que t algunes caracterstiques comunes:
cal que aprengui a relacionar-se b i fer xarxa (o tenir bons collaboradors que
ho facin), perseverncia, capacitat daprenentatge i dadaptaci, presa de
decisions rpides, i capacitat controlada per assumir riscos.
Creaci duna empresa. Passos i continguts del pla dempresa
Per crear una empresa normalment se segueixen aquests passos:
1.2.3.4.5.6.-

Estudi de la idea de negoci

Estudi i anlisi de la viabilitat de lempresa (en tots els aspectes)
Elaboraci del pla dempresa
Decisi de crear (o no) lempresa
Trmits per constituir lempresa
Inici de lactivitat empresarial

Els trmits per crear una empresa sn els segents:

1.- Demanar un nom per lempresa al Registre Mercantil i obtenir la certificaci
de nom no coincident.
2.- Dipositar el capital a una entitat bancria (obrint un compte corrent a nom
de lempresa).
3.- Escriptura pblica de constituci (es redacten els estatuts, o sagafen els
estndards segons cada forma jurdica, i els firmen tots els socis de lempresa i
el notari).
4.- Sollicitud de Codi dIdentificaci Fiscal (CIF) a Hisenda Pblica (per poder
pagar i cobrar impostos).
5.- Pagament de lImpost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurdics
Documentats (ITPAJD).
6.- Inscripci al Registre Mercantil.
7.- Es dna dalta lempresa, el local i els treballadors a lajuntament i a la
seguretat social.
8.- Comenament de lactivitat.
El pla dempresa s un document en el qual es defineix la idea de negoci que es
vol emprendre de manera clara i sinttica i ha de ser la principal eina de treball
per als promotors en el desenvolupament de la seva idea.
Tots els aspectes que incideixen en la viabilitat de lempresa shan de concretar
mitjanant lelaboraci dun pla dempresa.
Un pla dempresa ha de contenir els apartats segents:
-

Com ser la nostra empresa? Concreci de la idea, identificaci dels

promotors (persones que creen lempresa), localitzaci de lempresa i
forma jurdica de lempresa.
Qu produirem? Caracterstiques del producte ofert i el procs productiu.
Com vendrem el nostre producte? Anlisi del mercat (anlisi DAFO i pla
de mrqueting).
Quins recursos necessitarem? Personal, inversi i finanament i previsi
econmica i financera.

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

19
CURS 2012/13

Quins passos hem de fer per crer lempresa? Trmits de constituci.

La idea empresarial pot sorgir per haver detectat una necessitat no coberta en
algun segment de mercat, per alguna innovaci tcnica, per intuir una
necessitat nova... o es pot fer una empresa sense cap idea nova, simplement
comprant una empresa existent o creant una franqucia.
Tamb podem dir que la idea pot sorgir pel coneixement sobre un negoci
concret, per coneixements tcnics especialitzats o per haver detectat alguna
oportunitat de negoci existent.
Viabilitat legal: elecci de la forma jurdica. Principals formes jurdiques de
lempresa (empresa individual, societat limitada, societat annima i les
cooperatives) segons costos i responsabilitat
La viabilitat legal fa referncia bsicament a si lactivitat de lempresa es pot
dur a terme tal com preveuen els seus promotors, sense violar cap normativa.
Els aspectes a considerar a lhora de triar la forma jurdica sn els segents:
1.- Responsabilitat davant de tercers. La responsabilitat pot ser limitada (com a
mxim sarrisca el capital aportat) o illimitada (sarrisca tot el patrimoni
personal dels socis, present o futur).
2.- Capital necessari per constituir lempresa.
3.- Nombre de socis mnim per constituir lempresa.
4.- Tipus de rgim fiscal (Impost de Societats o IRPF).
Viabilitat comercial del projecte empresarial. Lestudi de mercat. Anlisi DAFO.
Pla de Marketing. Estratgies per a cada variable del marketing mix
ESTUDI DE MERCAT
Pel que fa a lestudi de mercat, cal veure en primer lloc lestructura de mercat
que pertany a la nostra empresa: competncia perfecta, competncia
monopolista, monopoli o oligopoli.
Desprs caldr fer un estudi de mercat ms detallat per obtenir informaci
rellevant sobre el consumidor, el grau de competncia i les caracterstiques de
lentorn de lempresa.
Un bon estudi de mercat ha de contemplar els aspectes segents:

Definici dobjectius: un estudi de mercat s costs, aix que shan

dexaminar les qestions prioritries.
Disseny del pla dinvestigaci: hi ha diferents alternatives amb diferent
termini/cost/fiabilitat.
Fonts dinformaci: les dades es poden obtenir de diferents fonts. Es pot
accedir a estudis ja realitzats i publicats (fonts secundries) o elaborar-les
la prpia empresa (fonts primries).
Obtenci de les dades: Caldr definir el sistema (entrevistes
telefniques/per correu/personals...).
Anlisi i interpretaci de les dades per obtenir conclusions.
Presentaci de les dades.

Lestudi de mercat el poden fer els mateixos promotors del projecte dempresa o
es pot encarregar a una empresa especialitzada.

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

20
CURS 2012/13

Lestudi de mercat permet identificar diversos elements, per els ms destacats

sn la tipologia dels consumidors als quals sadrea lempresa, la competncia
existent i lentorn de lempresa (anlisi DAFO).
Cada vegada s ms important conixer b les necessitats dels consumidors per
adaptar lempresa a aquestes necessitats. La majoria de vegades lempresa
haur de segmentar el mercat i triar-ne un com a objectiu (conegut com a
target o pblic objectiu).
Un segment de mercat est constitut pel conjunt de clients que demanden un
producte amb unes caracterstiques similars.
La definici dun segment permetr que lempresa obtingui ms bons resultats
en la seva estratgia de mrqueting.
Lestudi de la competncia haur de permetre veure quines empreses
constitueixen competncia, quines caracterstiques tenen elles, els seus
productes, el seu preu, les seves estratgies, etc.
Segmentaci de mercats
Els mercats es poden dividir en segments, que sn conjunts de persones que
tenen unes caracterstiques similars. Cada mercat es pot dividir segons diversos
criteris de manera que obtinguem el mercat segmentat en grups de persones
amb necessitats similars. Per exemple, el mercat dels pantalons es pot dividir en
dos grans segments: el dels homes i el de les dones.
Dintre del segment dels homes, podem dividir-lo segons lestil de vida, obtenint
aix el segment dels homes de negocis, el segment dels homes de coll blanc
(administratius), el segment dels homes de coll blau (obrers), el segment dels
esportistes, el segment dels tcnics, etc.
La segmentaci del mercat s molt important perqu permet veure els diferents
tipus de clients potencials que pot tenir lempresa i daquesta manera poder
triar-ne un per dirigir tota la seva campanya de mrqueting. Aquest segment
triat es diu target o pblic objectiu. Val molt la pena tenir un target pensat
per poder fer tota una campanya de mrqueting coherent.
Per exemple, si el target que escull lempresa sn els homes de negocis,
segurament haurem de fer totes les estratgies de mrqueting (les 4P)
adaptades a ells: un producte pensat per a satisfer les necessitats daquest
collectiu especfic, un preu que ells estiguin disposats a pagar, una promoci
que realment arribi a ells (per exemple, no ens anunciarem al metro si creiem
que no agafen el metro, o a la TV si creiem que no miren la TV, etc.). I el
producte es distribuiria en els punts de venda que aquest collectiu especfic
pogus accedir-hi (o qui ho compra per ells).
Els segments sn grups de persones, no de productes. Els criteris sn de les
persones i no dels productes. Per exemple, no sn segments els pantalons
dhome i els de dona, sin que els segments sn per una banda els homes i per
altra banda les dones.
Diferenciaci de productes
Per poder competir, les empreses han doferir productes que els consumidors
puguin distingir i valorar. Per tant, les empreses han de diferenciar els seus
productes amb atributs valorables pels seus consumidors i saber comunicar-ho.

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

21
CURS 2012/13

Per diferenciar-se correctament les empreses han de fer una anlisi de mercat,
estudiar les necessitats dels seus clients potencials, especialment les del seu
target, i adaptar els productes a ells.
Els mapes de posicionament permeten comparar els productes de lempresa
respecte els de la competncia prenent com a base dues caracterstiques
bsiques dels productes. Per exemple, en el cas del mercat dels cotxes, dos
atributs bsics podrien ser el consum i el tamany (i altres: seguretat, velocitat,
imatge, disseny, etc.). Aquest mapa permet veure si hi ha ninxos de mercat
(espais on no hi ha cap empresa que ofereixi cap producte). Aquests ninxos
poden ser oportunitats de negoci (cal analitzar-ho).
ELS INTRUMENTS O EINES DEL MRQUETING: LES 4 P, EL MRQUETING
MIX O EL MRQUETING TOTAL
1a P: PRODUCTE
Producte: Tot all que satisf alguna necessitat. Est format per un conjunt
datributs (caracterstiques), com el disseny, la qualitat, lenvs, letiqueta, la
marca, el logotip, i la quantitat.
Cicle de vida dun producte: Tot producte t un cicle de vida (ms o menys llarg)
i passa per les etapes segents:
- Introducci o llanament: El producte acaba de nixer i t poques vendes
perqu encara sha de donar a conixer. En aquesta etapa el producte encara no
s rendible (produeix prdues) perqu les vendes sn baixes i les despeses altes
(sha de fer conixer i introduir-lo al mercat). Les vendes parteixen de zero i
comencen a crixer.
- Creixement: Les vendes del producte experimenten un gran creixement perqu
ja sha fet conegut. El benefici ja s positiu i creix amb fora, ja que les vendes
sn altes i les despeses es mantenen o fins i tot baixen (el producte ja es coneix i
no calen tantes despeses dinformaci i promoci).
- Maduresa: Les vendes sn molt altes i sestabilitzen (primer pugen una mica i
desprs comencen a baixar). Els beneficis tamb sn alts, ja que el producte s
mpliament conegut i es ven b. La publicitat ja no s informativa sin que
passa a ser persuasiva (el producte ja es coneix, per sha de diferenciar perqu
han aparegut molts competidors).
- Declinaci i saturaci: Les vendes comencen a baixar fins que el producte
passa a no ser rendible. Pot ser perqu ha sortit algun producte que el superi
tcnicament (per exemple, els models dordinadors nous acaben amb els antics)
o perqu el producte passa de moda (per exemple, un disseny determinat de
roba).
Grficament, el cicle de vida dun producte es
representa aix:

2a P: PREU
Preu: Quantitat de diners que el comprador dun determinat b o servei entrega
al venedor a canvi de la seva adquisici.

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

22
CURS 2012/13

El preu s la variable de mrqueting que ms rpidament influencia sobre les

decisions del comprador.
Hi ha bsicament dues estratgies de preus:
1) Estratgia de preus mxims: Lempresa posa preus elevats des del principi
per donar una imatge de qualitat i exclusivitat al seu producte.
2) Estratgia de penetraci: Lempresa posa preus baixos per augmentar
rpidament les vendes.
A part, totes intenten posar preus psicolgics (9,95 , 0,99 , etc., que el
consumidor percep com menys de 10 , o b 9 i escatx).
3a P: PROMOCI (O COMUNICACI)
Promoci: Conjunt de tcniques de mrqueting que tenen com a finalitat
comunicar les caracterstiques del producte, ressaltant els seus atributs per
potenciar en els clients el desig de consumir-lo i al mateix temps mantenir els
clients habituals. Per tant, els seus objectius sn tres: informar, persuadir i
recordar.
Dintre de lestratgia de promoci o comunicaci de lempresa, hi ha
bsicament quatre instruments diferents:
1.- La publicitat: Acci de transmetre un determinat missatge utilitzant un mitj
de comunicaci de masses (TV, rdio, revistes, diaris, pancartes, etc.) amb la
intenci dinfluir sobre el comportament del consumidor. La frmula AIDA
(Atenci, Inters, Desig i Acci) s imprescindible.
2.- Promoci de les vendes (prpiament dita): Conjunt dactivitats que fa
lempresa amb lobjectiu daugmentar les vendes del producte durant un perode
curt de temps. Per exemple, ofertes, obsequis, 2 x 1, 3 x 2, ms quantitat al
mateix preu, sorteigs, concursos, degustacions, mostres gratutes, etc.
3.- Venda personal: Suposa una relaci directa entre el venedor i el client.
4.- Relacions pbliques: Conjunt daccions encaminades a millorar les relacions
o la imatge de lempresa. Per exemple, lesponsoritzaci dequips esportius, la
cursa de El Corte Ingls, la retransmissi de pellcules sense interrupcions
(Nestl), etc.
4a P: DISTRIBUCI (P de place)
Distribuci: Conjunt de tcniques o instruments encaminats a deixar a disposici
dels clients el producte de lempresa en la quanitat, lloc i moment adequats.
La distribuci pot ser directa o amb intermediaris. s directa quan el producte
passa a mans del comprador des de lempresa productora. s indirecta si entre
el productor i el client hi intervnen intermediaris, que sn empreses comercials
que es dediquen a la compra-venda de mercaderies.
Hi ha dos tipus dintermediaris: els majoristes (que venen noms a empreses,
com el MAKRO o Mercabarna) i els minoristes o detallistes (que venen als
clients finals).
Canal de distribuci: s el cam o circuit que segueix un producte des que es
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

23
CURS 2012/13

produeix fins que arriba a mans del consumidor final. Pot ser llarg (quan hi
intervnen molts intermediaris) o curt (quan nhi ha pocs). Tamb es pot
classificar en propi (quan lempresa productora s propietria de tot el canal de
distribuci) o ali (quan lempresa productora ven els seus productes a
intermediaris que no sn de la seva propietat).
Viabilitat econmica: concepte i clcul del punt mort o llindar de benefici (veure
annex 7)
El punt mort, llindar de benefici o llindar de rendibilitat s el nivell de vendes a
partir del qual lempresa comena a tenir beneficis.
PM = Costos fixos / (Preu de venda Cost variable unitari)
Conixer el punt mort permet saber quantes unitats ha de vendre lempresa per
comenar a tenir beneficis. Si ho compara amb les vendes previstes, podr saber
si tindr beneficis o prdues. (Si preveu vendre menys que el punt mort, preveu
prdues; i si preveu vendre ms unitats que el punt mort, preveu beneficis).
Viabilitat financera: anlisi de la inversi. Pla dinversions i finanament
En el pla dinvesions es recullen totes les inversions que shauran de fer en
lempresa, i en el pla de finanament shi recullen totes les fonts de finanament
(o sigui, don sobtindran els recursos per finanar les inversions).
La viabilitat financera es pot saber calculant el VAN o la TIR. Si el VAN surt
positiu, lempresa s viable financerament. I si la TIR s superior al cost de
capital, tamb.
Viabilitat tcnica i medioambiental
A part, cal veure si lempresa s viable tcnicament, o sigui, si els bns o serveis
que es volen produir realment es poden fer a la prctica. Sha dinvestigar cada
cas i, si es pot, fer prototipus.
La viabilitat medioambiental sobretot t a veure amb la legislaci, per no
sempre. Si lempresa utilitza alguna matria prima que sesgota rpidament,
podr ser que lempresa no sigui viable medioambientalment tot i ser-ho
legalment.
Lestudi de mercat. Anlisi DAFO. Estudi de la competncia
Lanlisi DAFO s lestudi de lentorn per tal didentificar els punts forts, punts
febles, oportunitats i amenaces de la nostra empresa.
Lentorn s tot all que envolta lempresa. Es pot dividir en especfic i general.
Lentorn especfic (o microentorn) s el que afecte duna manera concreta
cada empresa. Per exemple, els clients, provedors, competncia, legislaci
concreta que afecti lempresa, etc.
Lentorn especfic influeix en la manera de relacionar-se amb la competncia.
Investigar lentorn especfic permet detectar els punts forts i febles de lempresa
i qualsevol canvi en aquest entorn els pot fer variar.
Lentorn general (o macroentorn) s aquell que afecta totes les empreses en
general. Per exemple, els aspectes culturals, tecnolgics, poltics, legals,
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

24
CURS 2012/13

demogrfics, sociolgics, econmics, etc.

Lentorn general influeix en totes les empreses dun pas determinat. Per tant, no
afecten en la manera de relacionar-se amb la competncia interna, per s
externa (amb els altres pasos). Investigar lentorn general permet detectar les
oportunitats i amenaces que ofereix lentorn.
Viabilitat financera. Determinaci de la inversi necessria i del pla de
finanament
Per saber si lempresa s viable o no des del punt de vista financer, cal
determinar la inversi necessria i mirar com es poden aconseguir aquests
recursos.
El pla dinversions s un document que detalla i quantifica els recursos
necessaris per iniciar la nova activitat.
La inversi necessria ser suma de la valoraci que shagi fet de tot
limmobilitzat, existncies i disponible que necessiti lempresa per cada any
(millor fer-ho per ms dun any). Tamb hi ha dincloure les despeses
destabliment.
Quan tenim la inversi necessria, ja podem calcular la viabilitat financera, o
sigui, veure si financerament la inversi surt a compte o no. Aix ho podem fer
calculant el VAN i la TIR.
El pla de finanament s la manera com lempresa obtindr els diners que
necessitar per comenar lactivitat (per poder pagar la inversi necessria que
ha calculat en lapartat anterior).
En relaci al finanament, en el pla dempresa cal que hi hagi les dades
segents:

Quantificaci del finanament necessari.

Determinaci de les fonts de finanament pbliques i/o privades.
Previsions anuals.
Determinaci del llindar de rendibilitat o punt mort.
Anlisi dels resultats de lanlisi DAFO

El finanament de lempresa est lligat a la disponibilitat de recursos propis i al

cost i disponibilitat dels recursos aliens.
A part de les fonts de finanament tpiques, quan es crea una empresa es pot
disposar daquestes altres fonts de finanament:

Finanament pblic: finanament a fons perdut, prstecs tous, serveis

gratuts a disposici dels promotors (locals, assessoria, administraci,
etc.).
Finanament privat: les entitats financeres tenen una partida destinada
a finanar nous projectes, per sovint posen molts requisits o garanties, a
part dun bon pla dempresa.

Les previsions anuals que shan delaborar per assegurar que lempresa podr
fer front als seus compromisos sn les segents:
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

25
CURS 2012/13

Balan de previsi
Compte de resultats de previsi
Pressupost de tresoreria

Un pressupost de tresoreria s un document que recull, per a cada perode de

temps quin ser el flux de pagaments i cobraments esperats, i que determina
quina ser la posici de tresoreria de lempresa en cada moment.
Per una nova empresa s convenient efectuar un seguiment mensual durant el
primer any i desprs ampliar aquesta periodicitat.
Viabilitat legal. La constituci formal de lempresa: formes jurdiques (empresa
individual, Societat Limitada, Societat Annima i les Cooperatives),
responsabilitat i caracterstiques.
Tipus dempreses segons la forma jurdica:
1.- Empresa individual: T personalitat fsica i un sol propietari.
Hi ha dos tipus dempreses individuals:
- Empresari o empresria individual: Es tracta duna persona fsica que realitza
en nom propi i mitjanant una empresa una activitat comercial, industrial o
professional. Aquest propietari t responsabilitat illimitada (respon dels deutes
de lempresa davant de terceres persones amb tot el seu patrimoni present i
futur). Per constituir-la no cal cap capital mnim. La ra social (el nom de
lempresa o la seva denominaci) ha de ser el nom del titular de lempresa (el
nom del propietari). Els empresaris individuals no paguen impost de societats
sin que tributen amb lIRPF (ja que lempresa t personalitat fsica, no
jurdica).
- Socitat civil privada: Es basa en un contracte pel qual dues o ms persones
sobliguen a posar en com diners, bns o indstria, amb la voluntat de repartirsen els guanys. Es consideren empreses individuals perqu tenen personalitat
fsica. Els socis tenen responsabilitat illimitada i tributen amb lIRPF. No cal cap
capital mnim. La ra social s qualsevol nom que escullin els socis. La societat
dura el que shagi pactat en el contracte.
2.- Empresa de socis o societria: Es tracta dempreses amb personalitat
jurdica; s a dir, que adquireix una personalitat prpia diferent de la dels seus
propietaris. Totes les societats han destar formalitzades en escriptura pblica i
inscrites en el Registre Mercantil. Tributen per limpost de societats.
Les empreses societries les podem classificar en societats civils pbliques,
societats mercantils i societats dinters social.
a) Societat civil pblica: s igual que la Societat Civil Privada per els pactes
entre els socis es fan pblics i la societat adquireix personalitat jurdica.
b) Societat mercantil: Sn societats creades a partir dun patrimoni aportat pels
seus socis per obtenir-ne un benefici. Nhi ha de dos tipus: societats
personalistes i societats capitalistes.
Les societats personalistes sn aquelles en qu la gesti correspon als socis i,
per tant, s ms important laspecte personal de cadascun que el capital en si.
ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

26
CURS 2012/13

Les societats capitalistes sn aquelles en qu s ms important laportaci del

capital que les caracterstiques personals dels socis. Els socis decideixen qui ha
de gestionar lempresa (alg dells o alg de fora).
Les societats dinters social sn aquelles que no pretenen obtenir un benefici,
sin satisfer les necessitats comunes dels seus membres. Les ms corrents sn
les cooperatives.
TIPUS
SOCIETAT

DE Nombre de RESPONS
socis
A-BILITAT
1
EMPRESA
Illimitada
INDIVIDUAL
(amb tot el
patrimoni
present
i
futur)
1 o ms
SOCIETAT
Limitada
LIMITADA

CAPITAL
MNIM

DENOMI CARACTERSTIQUES
-NACI

No nhi ha. Nom de - Personalitat fsica

lempres - Propietat i gesti junts
ari
- Tributa amb lIRPF
(propieta
ri)

3.005,06 Qualsevo - Personalitat jurdica

(500.000
l nom + - Capital dividit en participa
ptes.)
SL o SRL - Els socis (participacionist
la Junta General de
decideixen
qui
ge
lempresa (administradors)
- Les participacions nom
poden vendre comunica
nmero,
preu
i
nom
ladquirent; i sempre hi
dret preferent els socis rest
- Mercantil (amb nim de lu
- Capitalista (s ms import
capital
aportat
que
caracterstiques de cada so
- Tributa per lImpos
Societats.
- Sha de constituir en escr
pblica i inscriures al Re
Mercantil.

1 o ms
SOCIETAT
ANNIMA

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

Limitada

60.101,21

(10.000.00
0 ptes.)

PREPAREM LES PAU

Qualsevo - Personalitat jurdica

l nom + - Capital dividit en accions
SA
- Els socis (accionistes)
Junta
General
dAccio
decideixen
qui
ge
lempresa
(administrado
Consell dAdministraci)
- Les accions es poden com
vendre lliurement (excepte
estatuts hi posen restriccion
- s de tipus mercantil
nim de lucre).
- Capitalista.
- Tributa per lImpos
Societats.
- Sha de constituir en escr
pblica i inscriures al Re
Mercantil.
27
CURS 2012/13

COOPERATIVA

2 en les
coop. de 2n
grau i 5 en
les
coop.
de 1r grau.

Limitada (a
no ser que
els estatuts
diguin
quelcom
diferent)

Depn del Nom + S. Les cooperatives sn soc

que diguin Coop.
dinters social. Es cree
els
satisfer
unes
nece
estatuts.
comunes
entre
els
membres,
que
poden
persones fsiques (cooper
de primer grau) o jurd
(cooperatives de segon gra
tenen afany de lucre (no bu
el mxim benefici).
La incorporaci i baixa de
s voluntria.
Lassemblea general s la
de tots els socis, que decid
el Consell Rector (rga
govern).
Els
inverv
censuren els comptes anua
comit de recursos trami
sancions a socis.

Viabilitat mediambiental. Limpacte de lempresa al medi ambient.

Conscienciaci social i aparici de nous negocis en relaci amb el medi ambient.
Les empreses tenen i han de tenir responsabilitat social. Formen part de la
societat i han de contribuir a millorar-la com a mnim com ho han de fer les
persones individuals.
Actualment encara hi ha moltes empreses que es deslocalitzen per raons
mediambientals. O sigui, que produeixen als llocs on les normatives
mediambientals sn menys estrictes i aix els permet produir amb menys costos
(per contaminant ms).
Actualment hi ha empreses que els surt molt ms a compte incomplir la
normativa mediambiental i, si les enganxen, pagar les multes corresponents,
que no pas complir-la.
Encara hi ha molta feina de conscienciaci social perqu les empreses
decideixin apostar fortament pel medi ambient i facin un esfor important en
reduir la contaminaci, els residus i leficincia energtica.
Darrerament estan apareixent moltes empreses noves relacionades amb les
noves fonts denergia renovables o b que fan productes ecolgics per diversos
motius: perqu es reciclen o biodegraden (per exemple, bosses de fcula de
patata), perqu permeten reduir els residus (per exemple, les empreses que fan
bosses de roba, mocadors de roba, tovallons de roba, boles ecolgiques per a la
rentadora o el rentaplats, que no necessiten detergent, bombetes de baix
consum, telfons de dutxa ecolgics, bosses pel WC per gastar menys aigua en
tirar la cadena, etc.), menjar sense pesticides ni transgnics, etc.
Hi ha hagut tres passos de conscienciaci social. La primera batalla va ser
perqu la gent recicls. Desprs perqu reutilitzs i ara ja estem en el pas que
el que intentem s que la gent redueixi (o sigui, que consumeixi coses ms
eficients energticament i generi menys residus).

ECONOMIA DE LEMPRESA 2

PREPAREM LES PAU

28
CURS 2012/13