EL SEGLE XIX

00. General.
01. La formaci de lEstat liberal (1808-1874).
02. La Restauraci (1875-1902).
03. Lagricultura al segle XIX.
04. La indstria al segle XIX.
05. La societat del segle XIX.
06. El moviment obrer al segle XIX.
07. El catalanisme: del segle XIX fins el 1931.

EL SEGLE XX
08. 1902-1931. El regeneracionisme i la crisi de la monarquia. La dictadura
de Primo de Rivera.
09. La Segona Repblica (1931-1936).
10. La Guerra Civil espanyola (1936-1939).
11. El franquisme (1939-1975).
12. La transici a la democrcia. El regnat de Joan Carles I (1975 - ... ).

______________________________________________________________________
_________

EL SEGLE XIX
00. General.
Breu cronologia de la histria dEspanya contempornia (segles XIX i XX) .
Les Constitucions espanyoles i els Estatuts dAutonomia . Les Constitucions
espanyoles .La condici social de la dona . Els governs d'Espanya (18122004) . Governs d'Espanya (1931-2010) . La poblaci espanyola als segles XIXXX .
01. La formaci de lEstat liberal (1808-1874).
La implantaci del liberalisme a Espanya (1808-1874) . Principis del liberalisme
poltic .Constitucions moderades i progressistes: diferncies .
Ferran VII . El carlisme . Conceptes carlistes . Carlisme: biografies . Regncia de
Maria Cristina (1833-1840) . El conveni de Bergara (1839) . Espartero .
Isabel II (1833-1868) . La Guardia Civil . Narvez . O'Donnell . Pacte d'Ostende
(1866) .LEixample de Barcelona (Ildefons Cerd) (+) (+) .
Final del regnat d'Isabel II i govern provisional de Serrano i Prim . La Revoluci
de Setembre de 1868 (la Gloriosa) . El Sexenni Democrtic (1868-1874):
dibuix . Proclama revolucionaria de la Revoluci de Setembre . Joan
Prim . Amadeu I de Savoia . La Primera Repblica . Francesc Pi i Margall . Emilio
Castelar . El Cantonalisme . Serrano . General Martnez Camps . El federalisme .
02. La Restauraci (1875-1902).
La Restauraci (1874-1931) . El Manifest de Sandhurst . Alfons XII . L'alternana
en el poder (1890-1923) . Cnovas del Castillo . Sagasta . El Pacte del Pardo . Les
guerres de Cuba . El desastre del 98 . La Regncia de Maria Cristina (1885-1902) .
03. Lagricultura al segle XIX.
El pas del rgim demogrfic antic al rgim demogrfic modern . La reforma
agrria liberal. La reforma agrria liberal espanyola (s.XIX) . Alguns conceptes
sobre propietat de la terra . Els latifundis . La crisi de la fil.loxera .
04. La indstria al segle XIX.

El sector txtil catal . Les colnies industrials . La colnia Gell . La

construcci del ferrocarril . La siderrgia espanyola . La desamortitzaci del
subsl . El proteccionisme i el lliurecanvisme .
05. La societat del segle XIX.
De la societat estamental a la societat de classes . La societat espanyola del
segle XIX .Societat, cultura i vida quotidiana a l'Espanya del segle XIX . Els
jornalers del camp .
06. El moviment obrer al segle XIX.
Esquema del moviment obrer (europeu) . Esquema del moviment obrer
(espanyol) . Els grans corrents ideolgics del moviment obrer . Les condicions
de la classe obrera .Daens . La Primera Internacional (AIT) . Giuseppe
Fanelli . Paul Lafargue . Pablo Iglesias .La Segona Internacional . L'Himne de la
Internacional . L'1 de maig, festa del Treball .L'anarquisme . L'anarquisme
espanyol . Els processos de Montjuc (1896-97) . La UGT . El PSOE.
07. El catalanisme: del segle XIX fins el 1931.
El moviment romntic en lorigen del nacionalisme catal . Els signes
didentitat . Oda: La Ptria (1833) . La Renaixena . El catalanisme poltic
(breu) . Valent Almirall . Memorial de Greuges (1885) . Uni Catalanista . Bases
de Manresa (1892) . La Lliga Regionalista . Enric Prat de la Riba . La Nacionalitat
Catalana, d'Enric Prat de la Riba (1906) . Els fets de la Cu-cut . La formaci de
Solidaritat Catalana . Manifest de Solidaritat Catalana (1906) . La Setmana
Trgica . La tasca de la Mancomunitat de Catalunya . Francesc Camb .
Sabino Arana . Aberri Eguna . Fundaci del Partit Nacionalista Basc (PNB) .

EL SEGLE XX
08. 1902-1931. El regeneracionisme i la crisi de la monarquia. La dictadura de
Primo de Rivera.
Alfons XIII . El regeneracionisme . Antoni Maura . El lerrouxisme . Jos
Canalejas .Eduardo Dato . Un resum de la Primera Guerra Mundial (19141918) . Solidaritat Obrera .La fundaci de la CNT . Breu histria de la CNT . La
crisi de 1917 . La vaga de 1917 . Las Juntas de Defensa . L'Assemblea de
Parlamentaris (1917) . La vaga de la Canadenca .Torn de partits entre 18901923 . El pstolerisme . El desastre d'Annual . General Fernndez
Silvestre . L'expedient Picasso .
Dictadura de Primo de Rivera (resum) . Fets de Prats de Moll (1926) . La fi de la
dictadura i de la monarquia . Miguel Primo de Rivera . La Dictablanda: el general
Dmaso Berenguer . Fermn Galn y Garca Hernndez . L'almirall Aznar .
09. La Segona Repblica (1931-1936).
Proclamaci de la Segona Repblica . Constituci de 1931 . Breu histria de la
Segona Repblica espanyola . Histria de la Segona Repblica . Partits poltics
de la Segona Repblica . La bandera tricolor . L'himne de Riego . La Sanjurjada
(agost 1932): el general Sanjurjo . Niceto Alcal Zamora . Manuel
Azaa . "Espaa ha dejado de ser catlica" .Casas Viejas . Debat parlamentari
sobre els successos de Casas Viejas . El Bienni Negre (1933-1935) . Jos Maria
Gil Robles . Jos Antonio Primo de Rivera . 27 punts de Falange
Espaola . Programa del Front Popular (gener-1936) . Largo Caballero . Jos
Calvo Sotelo. Assassinat.
Francesc Maci . Llus Companys . Carrasco i Formiguera . Joan
Comorera . Josep Tarradellas . El 6'octubre de 1934 .

10. La Guerra Civil espanyola (1936-1939).

La Guerra Civil espanyola . Les ajudes internacionals . La Legi
Cndor . Bombardeig de Guernica, 26-abril-1937 (Quadre de Picasso) . Jos
Antonio: el procs d'Alacant . La reconstrucci de l'Estat republic . El darrer
"parte" de guerra . Conseqncies de la Guerra Civil espanyola .
Francisco Franco . El general Mola . Queipo de Llano . Jos Milln
Astray . Ramn Serrano Suer . Dolores Ibrruri . Santiago Carrillo . Juan
Negrn . Andreu Nin . POUM .Bloc Obrer i Camperol . La FAI . Durruti .
Cartells de la Guerra Civil .
11. El franquisme (1939-1975).
Francisco Franco . Joan de Borb . Lus Carrero Blanco . Les Lleis
Fonamentals del franquisme . Sentncia i mort de Llus Companys . La Divisin
Azul . Breu visi del franquisme . El Movimiento Nacional . . Matesa . El Procs
de Burgos ; la sentncia .L'assassinat de Carrero Blanco . Loposici
antifranquista (1939-1975) . "Us presentem al general Franco" . L'afer Galinsoga i
els fets del Palau de la Msica . La mort del general Franco i la transici
democrtica, fins al 1977 .
12. La transici a la democrcia. El regnat de Joan Carles I (1975 - ... ).
Breu cronologia de la histria d'Espanya, 1975-2004 . Transici democrtica
(1975-82) . El Rei i la Constituci . La llei d'Hondt .
El restabliment de la Generalitat . L'obra de la Generalitat . Constituci i Estatut:
l'Estat de les autonomies . L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979) .
El 23-F: Jos Antonio Tejero . El referndum de l'OTAN . Antecedents de la Uni
Europea. El Tractat de Maastrichit . La Uni Europea .
Joan Carles I . Felip de Borb . Carlos Arias Navarro . Adolfo Surez . Blas
Piar .Leopoldo Calvo Sotelo . Felipe Gonzlez . Jos Maria Aznar . Rodrguez
Zapatero . Josep Tarradellas . Jordi Pujol . Pasqual Margall .
Els fills d'Alfons XIII : genealogia . Ordre successori de la Casa Reial espanyola .
Pgines webs partits poltics actuals: PSOE . PP . IU . CiU . PSOE-PSC . ERC . IUels Verds . Ciutadans. Partido de la Ciutadana . PNB .

TEMA1.- LA CRISI DE LANTIC

RGIM. LA CONSTRUCCI DE
LESTAT LIBERAL. 1808-68.

LA CRISI DE LANTIC RGIM

EL SEGLE XIX
00. General.
01. La formaci de lEstat liberal (1808-1874).

LA CONSTRUCCI DE LESTAT
LIBERAL.1808-1868
Les disputes internes del regnat de Carles IV, el mot dAranjuez i laixecament del
maig de 1808 inicien el llarg procs de crisi de lntic Rgim. A partir del 1833
siniciar la revoluci liberal a Espanyaamb la consolidaci dun nou rgim poltic.
Al mateix temps aquests canvis poltics van tenir tamb la seva plasmaci en lmbit
econmic i social. Cal dir per que aquests canvis es van produir en un context
radicalitzat en el qual lenfrontament entre les diferents posicions poltiques va ser
violenta i va demostrar la fora dels privilegiats de lAntic Rgim i la feblesa de les
forces liberals aix com la marginaci per part del nou rgim de la petita i mitjana
burgesia i les capes populars.

1.- La crisi de lntic Rgim 1808-1833

Aquesta etapa es caracteritzaria per la crisi de lAntic rgim, els primers intents de
transformacions que suposaven la liquidaci del sistema de lAntic Rgim i la voluntat
de la monarquia i de les classes privilegiades de mantenir lordre establert i no permetre
els canvis que volen els sectors progressites que creuen que no es poden trobar
solucions a la situaci del pas sense posar en qesti la prpia estructura del sistema.
En aquest primer bloc estudiarem:

1.-a La crisi de la Monarquia (1807-08):

1.a-1/ Mot dAranjuez (Mar 1808) disputes internes que acaben amb el poder de
Godoy, labdicaci de Carles IV en favor del seu fill . Posa de manifest la crisi de la
monarquia, la feblesa i la incapacitat de fer front a la situaci i afavoreix els interessos

de Napole el qual a Baiona fa abdicar els dos reis en favor seu i nomena el seu germ
Josep rei dEspanya.
1.a-2/ El Tractat de Fontainebleau:
Aquest tractat permet a Napole travessar Espanya en el context de guerra per tal
datacar a Portugal. No obstant Napole va aprofitar la situaci per ocupar el pas.La
divisi interna de la familia real, laparent debilitat del suport popular de la monarquia,
la necessitat de reformes que alguns sectors veien necessries etc va afavorir que
Napole destitus els Borbons per imposar el seu germ com a rei.

1.-b La Guerra de la Independencia

En aquesta etapa es posa en evidncia per un cant la fora de les masses populars fidels
a la monarquia i la daquells sectors que van veure en la crisi la possibilitat de tirar
endavant un projecte dEstat Liberal
Daquesta etapa cal destacar:
Lexistncia de dos poders parallels, la monarquia de Josep Bonaparte i la
Creaci de las Juntas.
Les caracterstiques de la prpia guerra (guerrilles)
Els intents de portar endavant les reformes necessries per establir el nou Estat
liberal i potenciar canvis econmiques en la lnea del liberalisme. Adestaca
lobra feta a les Corts de Cadis 1810. Podem dir que en aquestes Corts i amb la
redacci de la Constituci de 1812 es fa el primer pas de la revoluci liberal.
Un pas frustat en la mesura que aquesta Constituci i el model dEstat que sen
deriva no es consolidar, generar una forta oposici per part del la prpia
monarquia i de les classes privilegiades , les quals a partir de 1814 i fins el 33
voldran mantenir la monarquia absoluta i els privelgis de laristocrcia i
lEsglsia. Malgrat tot sevidenciar la impossibilitat dassolir aquests objectius,
al mateix temps que la lluita dels sectors liberals ser cada vegada ms
important.

1.-c El retorn a labsolutisme(1814-20)

Ferran VII elimina tota la legislaci aprovada a les Corts de Cadis. No obstant las crisi
econmica i poltica va anar en augment. La crisi incrementada per les guerres
demancipaci dels territoris americans, va agreujar ms la situaci de la monarquia.
Loposici intensificar la seva lluita que es plasmar en els pronunciaments

1.d El Trieni liberal 1820-33

Del 1820 al 1823 es va intentar per primera vegada portar a la prctica tota la tasca i
lesperit de Cadis: abolici dels senyorius jurisdiccionals; supressi de la Inquisici;
reorganitzaci terriotiral i administrativa; llibertat de comer etc
Tota aquesta gesti no va ser fcil ja que la noblesa, lEsglsia i els privilegiats shi
oposaven i van bicotejar totes les reformes. Tamb la Monarquia va frenar sempre
laprovaci de les lleis.
5

Davant les dificultats els liberals es van escindir en moderats i exaltats.

1.-e La dcada Ominosa 1823-33

Significa el retorn a labsolutisme, la repressi als liberals i leliminaci de la lesgislaci
del trienni.
El govern vol mantenir lestructura de lntic Rgim, per en un context de malestar
generalitzat, guerrilles, pronunciaments, prdua de les colnies dAmrica.

2.- La construcci de lEstat liberal.1833-68

La mort de Ferran VII va iniciar un nou perode en el qual es va iniciar de manera
irreversible el procs de revoluci liberal i burgesa. Aquesta revoluci va consistir en la
liquidaci del rgim senyorial i de la societat estamental , alhora que en labolici de les
institucions poltiques que caracteritzaven lAntic Rgim. Aix es va anar configurant un
nou rgim poltic basat en el pacte entre les classes triomfants, en especial la burgesia
agrria , que van assolir la direcci de lEstat i van establir un ordenament jurdic i
econmic que va fer possible el desenvolupament del capitalisme.

2.-a El problema successori

El testament de Ferran VII que deixava el tron a la seva filla Isabel, provoca:
Aixecament de nombroses partides carlines que recolzaven a Don Carles com rei
dEspanya. Siniciava aix, sota un pretext dinstic, un greu conflicte civil.
Prdua del suport natural de la monarquia i la necessitat per tant de buscar un
nou suport, la qual cosa lobliga a acceptar un pacte amb els sectors liberals .
Situaci que explica la definitiva consolidaci del nou Estat liberal basat amb un
gran pacte entre una part important de la noblesa, la burgesia , les capes populars
urbanes ,la monarquia, lexrcit. Es configurava doncs laliana entre les velles
classes dirigents (aristocrcia terratinent) i la burgesia que, amb la monarquia i
lexrcit fent-li costat van iniciar aquest procs de revoluci liberal. Queda clar
doncs que la regent Maria Cristina, amb un nou govern, lluny de cap aspiraci
revolucionria pretenia trobar el suport dels grups liberals burgesos, per sense
trencar amb els vells grups dominants.

2.-b El rgim de 1837 i linici del reformisme progressista

Fracassat lintent dimposar lEstatut Reial i malgrat que la Corona durant la

major part del segle XIX no es limita a jugar un paper drbitre entre els partits ,
sin que interv activament en la vida poltica, sempre a favor dels grups ms
moderats i mai no crida a govern els sectors progressistes, en certs moments i
com a resultats de crisis importants simposen governs progressistes. Ser en
aquests perodes que els canvis legislatius i la consolidaci de lEstat liberal ser
ms important.
Una situaci de crisi es donar a partir del 1835 amb nombrosos aixecaments
urbans i la formaci de milcies i juntes revolucionries. Davant daquesta
pressi i tenint present lavan carl la reina regent nomena cap de govern al

progressista Mendizbal, el qual estar pocs mesos al poder, per de nou el 1836
els progressistes arriben al poder desprs dun pronunciamiento
De lobra del govern Mendizbal destaquem:
1. Desmantellament de lAntic Rgim
2. Organitzaci de lexrcit liberal per derrotar el carlisme

Respecte del primer punt cal destacar:

a/ Constituci 1837 que inaugura definitivament un llarg perode de monarquia
constitucional.
b/ lleis de caire econmic i social: desvinculaci de les terres senyorials,
desamortitzaci, abolici dels delmes, supressi duanes interiors, extinci de gremis.
Tota aquesta legislaci va permetre iniciar la reforma agrria liberal i els canvis en
lestructura de la propietat de la terra.

2.-c Canvis en lestructura de la terra

Labolici de lAntic Rgim ja que es va fer a partir del pacte entre burgesia liberal,
monarquia i noblesa territorial, va suposar la marginaci dels pagesos que de tot aquest
procs , els quals en van sortir molt malparats. Aix explica perqu molts sectors de
pagesos recolzen el carlisme mentre que la noblesa seguir la causa liberal.
s durant el govern Mendizbal que es dicten les normes que seguir labolici del
rgim senyorial. Aquestes normes es poden agrupar en tres grans blocs:

dissoluci del rgim senyorial

desvinculaci de les terres
desamortitzacions.

Els dos primers punts van permetre abolir els senyorius jurisdiccionals, els privilegis
de la Mesta, les proves de noblesa per accedir a lexrcit i lAdministraci.
La jurisdicci senyorial passa a mans de lEstat, per els senyorius continuen en mans
dels senyors com a propietat privada
La desvinculaci de la terra es va fer a partir de labolici dels mayorazgos de totes
les propietats de ma morta (Esglsia o altres institucions) i de totes les formes de
propietat collectiva (terres comunals). La terra es transformava en una mercaderia que
ja no estava perptuament vinculada a una famlia o una instituci i podia ser venuda i
comprada. Aquest canvi suposada donar llum verda a la introducci de les relacions de
producci capitalistes al camp i la desaparici dels trets fonamentals del feudalisme.
La desamortitzaci, s a dir, lexpropiaci per part de lEstat de les propietats de
lEsglsia i dels bns comunals i la seva posterior subhasta, es va realitzar en dues grans
fases.

La primera va esdevenir-se el 1836 i va afectar fonamentalment a terres de lEsglsia,

mentre que la segona es va realitzar durant el govern de Madoz el 1855 el qual va posar
a la venda els bns comunals.
La desamortitzaci de Mendizbal va molt lligada a :
reforma del clergat
amortitzaci del deute pblic
Es van suprimir les ordres religioses, excepte les que es dedicaven a la beneficncia , es
declaraven els convents i propietats de lEsglsia, bns nacionals i es posaven a la venda
mitjanant subhasta pblica tots aquests bns.
Qui comprava aquestes terres podia pagar amb Deute pblic o diners en efectiu. Els
beneficiaris van ser els burgesos i propietaris agraris.
Per Mendizbal, la desamortitzaci era fonamentalment una mesura dHisenda, que
eixugava el deute acumulat i proporcionava diners per fer front a les guerres carlines. A
ms a llarg termini havia de beneficiar al pas ja que lliurava les terres a propietaris ms
emprenedors.
En definitiva amb tota aquesta legislaci es va possibilitar la reforma agrria liberal que
tenia com a finalitat abolir el conjunt de relacions productives de lagricultura
tradicional. Aquesta transformaci t com a conseqncia alguns efectes immediats:
concentraci i individualitzaci de la propietat (desapareix el concepte de
propietat compartida)
expulsi de molts dels pagesos que conreen la terra i progressiva proletaritzaci
daquesta massa de poblaci.
En principi aquests canvis havien de possibilitar la mecanitzaci del camp i el conreu
ms intensiu. No obstant hem de tenir present que en el cas dEspanya donat que aquest
procs no va anar acompanyat del parallel desenvolupament de la indstria, les
conseqncies que sen van derivar van ser un obstacle pel creixement econmic. Els
pagesos expulsats de la terra en no trobar un lloc en la indstria romandran al camp com
a m dobra barata i seran un obstacle per la mecanitzaci. Sovint mantenen
explotacions que serien inviables i en no tenir capacitat adquisitiva suficient, sn un
obstacle per la formaci dun mercat nacional que sigui la base del creixement
industrial.
Per altra part altres aspectes del procs legislatiu realitzat van incidir negativament en el
desenvolupament del camp i del procs industrial. Arrel de les desamortitzacions, els
nous propietaris sovint practicaven labsentisme i el camp ara, dominat des de la ciutat
no va viure grans millores. Com hem explicat el manteniment de m dobra barata no va
afavorir la mecanitzaci, ni lespecialitzaci de conreus, ni la intensificaci dels
conreus. En general lincrement de la demanda del segle XIX es va cobrir augmentant la
superfcie conreada amb noves rompudes. Com a conseqncia daix el paisatge agrari
va patir canvis notables: a la Meseta, lexpansi es va fer a favor del cereals,a Catalunya
i Andalusia a favor de la vinya.
Ara b sovint aquestes rompudes van posar en conreu terres molt poc productives, que
van fer baixar els rendiments globals, sobretot en el cas dels cereals. Aquest fet va
suposar un encariment dels costos de producci que va impossibilitar sovint

lexportaci. Els cerealistes abocats al mercat interior es van convertir en grans

defensors del proteccionisme.
Lextensi dels conreus va suposar tamb la reducci de les terres de pastura i en
conseqncia un descens de la ramaderia. La llana que des del segle XVI era la
principal exportaci espanyola, va cedir el seu lloc a la vinya i a partir de 1841 es va
comenar a importar llana.

2.-d Lhegemonia dels moderats (1843-1854)

Els moderats grcies al suport de la reina i el sugragi molt restringit es van mantenir al
poder durant 10 anys, al llarg dels quals van organitzar un Estat liberal a la seva mida.
Es van imposar els interessos de loligarquia terratinent i financera i van aconseguir
marginar del poder la petita i mitjna burgesia comercial i industrial i tamb les classes
populars.
La pea clau del nou ordre poltic va ser la Constituci de 1845. Aquesta Constituci
substitua la soberania nacional per la sobreania compartida entre les Corts i la Corona i
ampliava els poder de lexecutiu. Les Corts van veure disminuir les seves funcions i el
Senat va passar a ser de nomenament reial.
Una srie de lleis i reformes van copletar la configuraci del nou Estat moderat que en
el perode 44-68 va institutcionalitzar el rgim liberl al servei del nou grup dominant (la
burgesia terratinent):

Lle electoral: limita el vot a l1% de la poblci

Llei imprenta que suposa la limitaci de la llibertat dexpressi
Reforma fiscal i de la Hisenda. Suposa centralitzar els impostos en mans de
lEstat i propiciar la contribuci directa
Concordat amb la Sanata Seu 1851. Implica la reconciliaci amb lEsglsia
mitjannt la suspensi de la venda de bns desamortitzats, el retorn dels no
venuts i el finanament pblic del culte i del clergat.
Llei dadministraci local 1845, encaminada a controlr el poder dels municipis
Sistema administratiu consolidava la tendncia uniformitzadora i centralitzadora
Creaci de la Gurdia Civil 1844. Voluntat de garantir lordre en lmbit rural.

Daquesta manera bona part de la petita i mitjana burgesia quedava al marge del sistema
i loposici progressista quedava prcticament impossibilitada dassolir el poder a no
ser que fos mitjnant mtodes violents.
Al llarg de la dcada moderada, el desenvolupament duna poltica econmica
clarament favorable als sectors agraris terratinents ms el fet dels amplis poder que tenia
la Corona, va propiciar laparici dimportants grups de pressi, les camarilles, que
acaparaven i es disputaven el poder al marge de lorganitzaci parlamentria, fet que va
viciar i corrompre enormement el sistema. La manipulaci i el control electoral van
degradar definitivament el sistema i van deixar lopisici en la ms absoluta marginaci
poltica.
El juny 1854 el pronunciamiento de Viclvaro va portar al poder els progressites.
9

2.-e El bienni progressita (1854-56)

La tasca ms important que van iniciar va ser la repressa de lobra de desmantellament
de lAntic Rgim i laprofundiment del rgim liberal . La tasca ms important es va fer
en l mbit econmic, destacant la llei de desamortitzacions de Madoz i en la llei
general de ferrocarrils.
Les desamortitzacions civils van afectar de manera especial les terres dels municipis
de bns propis i comunals. La llei tamb afectava als bns desamortitzats anteriorment i
que no shavien pogut vendre, perqu durant la dcada moderada shavien aturat les
vendes.
Lobjectiu daquesta desamortitzaci era invertir els diners obtinguts en la
modernitzaci de leconomia del pas. Aquesta modernitzaci passava per la construcci
del ferrocarril .
La llei del ferrocarril va permetre la construcci de la xarxa ferroviria entre el 1855-65.
Aquesta llei concedia molts avantatges als inversos estrangers, de manera que la major
part de capital invertit va ser estranger. Va propiciar tamb la creaci de companyies de
crdit i de bancs que canalitzaven els capitals i que van permetre el desenvolupament
del capitalisme espanyol.
Per altra part la importaci de bona part del material ferroviari va constituir all que
alguns autors han anomenat la gran ocasi perduda de la siderrgia. La modernitzci
de leconomia que sesperava no es va produir del tot perqu la construcci de la xarxa
no va servir per desenvolupar la naixent siderrgia espanyola i el ferrocarril a la llarga
va ser un negoci poc rendible.
No obstant si que a la llarga va ajudar a dinamitzar el mercat interior.
Els problemes ms importants que va tenir van ser:

lliure importaci de material ferroviari no va estimular el desenvolupament de la

siderrgia (la xifra del material importat entre 1860-64 era igual al 50% de la
producci siderrgica espanyola de tot el quinquenni segent)
els costos de la siderrgia eren ms elevats que els estrangers. La manca de ferro
anava lligada a la carestia del carb que venia determinada pel cost del transport.
El transport dhulla dAstries a altres ports era tan car que era millor importanrlo dAnglaterra a ms de tenir un poder calorfic ms gran.
manca de capacitat adquisitiva per part de la maj part de poblaci. Gran part
daquesta poblaci eren camperols que es mantenien com jornalers i amb una
agricultura poc modernitzada . Aquest fet implicava lexistncia de molt poc
volum de mercaderies.
amplada diferent de la xarxa ferroviria que va allar encara ms els mercats
hispnics dels europeus

10

la disposici radial no va afavorir el desenvolupament econmic en un pas on la

majoria de la poblaci, de la industria i el comer eren a la perifria.

2.-f El restabliment del moderantisme(1856-1868)

Aquesta etapa suposa restaurar el rgim anterior. De nou es va tornar a restablir la
Constituci de 1845.
Els ltims anys es van caracteritzar per una poltica conservadora i autoritria i per
contactes de loposici per enderrocar el rgim
El juliol de 1866 els progressites i els demcrates van signar el Pacte dOstende,
lobjectiu del qual era posar fi a la Monarquia dIsabel II i elegir una assemblea
constituent per sufragi universal.
La gran crisi financera de 1866 i la crisi de subsistncies de 1868 van contribuir
decididament a augmentar el descontent damplis sectors socials.

11

TEMA2.- LA REVOLUCI
DEMOCRTICA. LA
RESTAURACI BORBNICA
1868-1898.
Aquest tema t dos apartats. En un primer
apartat estudiarem el que representa el
Sexenni democrtic 1868-74. Es tracta dun
parntesi damplies llibertats quan sinstaur el
sufragi universal mascul. El perode viu diferents
etapes:
- La revoluci de 1868. La Constituci 1869.
- La monarquia democrtica(1871-73)
- La primera Repblica(1873-74)

En un segon apartat estudiarem el reton de la

Monarquia dels Borbons. Aquesta etapa s
coneguda com la Restauraci Borbnica

12

LA RESTAURACI BORBNICA
(1875-1931)
02. La Restauraci (1875-1902).
03. Lagricultura al segle XIX.
04. La indstria al segle XIX.
05. La societat del segle XIX.
06. El moviment obrer al segle XIX.
07. El catalanisme: del segle XIX fins el 1931.

En el context de la crisi que vivia la I Repblica els monrquics shavien organitzat.

Dirigits per Cnovas del Castillo, havien aconseguit que la reina Isabel II, abdiqus a
favor del su fill, el prncep Alfons (1870).
El 31 de desembre , el general Martnez Campos va proclamar a Sagunt, el prncep
Alfons de Borb rei dEspanya. El suport de tot lexrcit a aquesta proclamaci va
suposar la fi de la I Repblica i la restauraci de la Monarquia.
La Restauraci Borbnica s una etapa que abarca del 1875 fins el 1931 moment final
de la monarquia borbnica. No obstant podem diferenciar clarament dues etapes:
- 1875-1898: Restauraci monrquica. Consolidaci del sistema
- 1898-1931: Crisi del sistema de la Restauraci.
Sn dues etapes que podem fer coincidir amb els ltims 25 anys del segle XIX i el
regnat dAlfons XII i els primers 30 anys del segle XX i el regant dAlfons XIII.
Nosaltres estudiarem ara en el tema n3 el primer bloc de la Restauraci

1875-1898: Restauraci monrquica. Consolidaci del sistema

La reacci monrquica no tenia cap altra motivaci que la recuperaci del control
del poder per part de les classes conservadores. Aquestes desprs del fort ensurt que
havia suposat letapa del sexenni recobraven el control poltic i allunyaven els perills
revolucionaris i tamb els sectors ms progressistes que lluny dun model revolucionari
intentaven imposar un model ms democrtic que recollia els interessos dels sectors de
la petita i mitjana burgesia i les capes ms popular i que implicava la consolidaci de
conceptes com: sobirania popular, sufragi universal, llibertat religiosaetc.
Simposava ara un sistema que tenia el recolzament dels terratinents cerealistes
castellans i andalusos, les burgesies catalana i basca, la jerarquia eclesistica, lexrcit
Tots ells van rebre amb bons ulls el nou sistema que els garantia el control del poder .
No obstant entenent que era impossible el 1875 retornar als temps anteriors el sistema es
va basar en principis com la monarquia constitucional, latermncia de poder i

13

especialment una nova constituci que incorpors alguns principis i llibertats de letapa
del sexenni.
En realitat per, el sistema de la Restauraci, establia un sistema de partits, restringit de
fet a dos (conservadors i liberals) que salternaven el poder i en la coacci i marginaci
de la vida poltica damplis sectors de les classes populars mitjanant el caciquisme.

1.- Bases del sistema

El sistema poltic es va basar en:
- Nova Constituci , la del 1876. Aquesta Constituci si b dissenyava un sistema
parlamentari liberal, permetia un funcionament escassament democrtic. La qesti
fonamental era per un cant les moltes atribucions que atorgava a la Corona i per laltra
malgrat reconixer llibertats i drets civils clssics, remetia a futures lleis especials que
en desenvoluparien i precisarien lexercici. Aquest possibilitava que els diferents
governs regulessin les llibertats i drets en funci dels seus interessos. Aix per exemple
la llei electoral de 1878 va instaurar el sufragi censatari, pel qual noms tenien dret a vot
el 5% de la poblaci.
- El bipartidisme. El sistema es basava en dos partits que monopolitzaven la vida
poltica . Eren el partit conservador i elpartit liberal o fusionista.
- Lalternana de poder. En realitat la diferncia entre els dos partits era molt petita i
de fet existia un acord tcit de no fer mai una llei que forcs a laltre a abolir-la quan
torns al poder. Per altra part sestabl un torn pacfic en el govern pel qual els dos
partits es van anar alternant el poder fins el 1917.
- El caciquismo. El caciquisme era un sistema de relacions de coacci, organitzat per
les classes dominants durant la Restauraci, amb la finalitat dexcloure les classes
popular de tota participaci poltica. Aixa desprs dels perills del sexenni democrtic, es
va optar per fer institucional el joc brut, el falsejament electoral, la corrupci i el tracte
de favor sistemtic.Sha de tenir present que el caciquisme no era nicament una
manera de falsejar les eleccions, sin una realitat quotidiana en el conjunt de lEspanya
rural. Aix es va convertir en una eina per al sotmetiment total de les comunitats pagesos
i per a la consolidaci dels interessos i valors poltics i socials dels grans propietaris.

2.- Les forces de loposici.

El rgim de la Restauraci va mantenir una gran discriminaci i tamb una forta
repressi sobre les forces poltiques i socials considerades doposici.
- Les forces republicanes. Els republicans estaven fortament dividits. Els partits es van
organitzar al voltant dels dos grans lders del sexenni: Pi i Margall que dirigia el sector
federal i Cautelar que organitzava la dreta republicana. A finals de segle van aparixer
grups republicans molt radicalitzats. Destaquem Alejandro Lerroux a Barcelona i Vicent
Blasco Ibez a Valencia que van revitalitzar el republicanisme en aquestes ciutats.

14

- El carlisme. Malgrat la seva derrota el 1876 va conservar presncia en algunes zones

com Navarra, Pas Basc o Catalunya. El partit allunyant-se del tema dinstic va anar cap
a la defensa de lultracatolicisme i la defensa del foralisme i regionalisme.
- El moviment obrer. Els obrers no nicament es veien marginats del sistema poltic,
sin que a ms van patir una forta repressi poltica i un notable empobriment que
soviet els va portar a lemigraci. Dins del moviment obrer distingim lanarquisme, i el
corrent marxista que va donar peu a la formaci del PSOE (1879) i lUGT (1888)
- Els nacionalismes. Un fet important en aquesta poca va ser lemergncia
dimportants moviments de carcter nacionalista a Catalunya, Pas basc i Galcia.
Aquests moviments sorgeixen com oposici al sistema de la Restauraci i van
reaccionar en contra de la voluntat del sistema de consolidar un model destat centralista
i uniformitzador.
En aquest tema estudiarem a ms de les bases del sistema, loposici al rgim en
especial el desenvolupament obrer, lligat a les transformacions econmiques del segle
XIX, i el naixement i evoluci dels moviments nacionalistes en especial del catalanisme
poltic.
El nou rgim obtingu en els primers temps dos xits importants. En primer lloc lany
1876, els exrcits alfonsins van derrotardefinitivament les tropes carlines. Tot i que es
van abolir els furs i lleis tradicionals que havien possibilitat lautogovern de les
provncies basques, va mantenir el concert econmic.
El segon xit va ser la pau de Zanjn el 1878, per la qual es pacificava lilla de Cuba.

3.-La crisi de 1898

A finals del segle, de nou esclata el conflicte colonial. Malgrat la victria de Zajn, el
govern no va iniciar una poltica que permets anular el moviment secessionista cub.
Lilla de Cuba, un zona rica en aquells moments, tenia una economia cada vegada ms
controlada pels interessos nord-americans. Per altra part la corrupci de ladministraci
colonial, i la negativa de concedir autonomia a lilla provocaren que el 1895 comencs l
segona i definitiva guerra dindependncia.
Parallelament a laixecament cub sinici a Filipines un moviment independentista
(1896).Pel tractat de Paris(1898) Espanya reconeixia la independncia de Cuba i cedia
les Filipines, Puerto Rico i lilla de Guam als Estats Units. Finalment el 1899, el govern
espanyol va vendre per 25 milions de pessetes les restes de limperi del Pacfic: les illes
Carolines,les Mariannes i les Palau.
El desastre colonial va posar de manifest, la crisi que vivia Espanya, va provocar un
fort desencs i larrelament dun clar sentiment de pessimisme.
Una bona part de la societat exigia canvis en profunditat. Va crixer un moviment
conegut com Regeneracionisme que pretenia la moralitzaci de la gesti pblica, la
reforma de l Estat, el foment de la riquesa, l impuls de lensenyament i loblit de les
glries passades.

15

A Catalunya fou on les conseqncies de la prdua de les colnies va tenir un impacte

ms important i tamb una repercussi poltica.
La prdua de les colnies va suposar la prdua dimportants mercats. La burgesia
industrial que fins ara havia donat suport als partits dinstics, havia criticat molt la
poltica colonial. Davant el desastre va iniciar un procs dallunyament dels partits
dinstics i sinclinar per donar suport al creixent moviment nacionalista que defensa els
drets dautogovern.

16

EL CATALANISME POLTIC
s en el context de la Restauraci Borbnica que es desenvolupa el moviment del
catalanisme poltic. Els seus orgens cal relacionar-los amb el desenvolupament des del
primer ter del segle XIX del moviment de la Renaixena i a la consolidaci dunes
diferncies econmiques i socials a Catalunya en relaci a la resta dEspanya. El
moviment del catalanisme es va esdevenir per altra part una resposta doposici al
centralisme i a la corrupci de rgim poltic de la Restauraci.
Per tal de treballar aquest apartat tens diversos materials en el blog. Per un cant tens
penjat en els recursos un power point sobre el tema que es far servir tamb a classe
com a suport a les explicacions fetes. Per ampliar o complementar els apunts tens en
ellaos webb un document que en fa una sntesi i et permet ampliar molts del conceptes
que treballarem.
Finalment tamb trobars un mapa conceptual sobre el tema .
Et donem lenlla dun vdeo que tajudar a treballar el tema.
En relaci al tema del catalanisme, tingus present per, que de moment el
desenvoluparem fins a finals de segle. Desprs en el proper tema quan haurem explicat
el marc de la crisi de la Restauraci, ja entrat el segle XX acabarem de veure com
evoluciona i fins on arriba el catalanisme poltic.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19443

EL SEXENNI DEMOCRTIC 1868/74

El sexenni democrtic, shi arriba per lesgotament i la impopularitat de les forces
poltiques del moderantisme i de la prpia monarquia dIsabel II, que va coincidir amb
la primera gran crisi econmica del capitalisme espanyol. Sectors marginats del poder
van presentar un programa de democratitzaci de la vida poltica i de recuperaci
econmica, mitjanant lorientaci del capitalisme espanyol vers la liberalitzaci
interior i lobertura exterior.
Aquesta etapa va ser un parntesi dmplies llibertats i els sectors desquerres
(republicans i obreristes) van poder-se expressar obertament i assolir un cert
protagonisme.

1.- La revoluci de setembre 1868.

El 18 de setembre de 1868 es produeix el pronunciament dirigit pel brigadier Topete
contra Isabel II. Siniciava aix la revoluci de La Gloriosa. La revoluci es va anar

17

extenent. En moltes ciutats les classes populars van constituir Juntes revolucionries de
govern que reivindicaven labolici de la monarquia dIsabel II i lestabliment dun
rgim democrtic.
Aquesta revolta va implicar lexili dIsabel II.

1.- El govern provisional

Es va crear un govern provisional dirigit pel general Prim. Suposa linici duna nova
etapa de la vida poltica espanyola. Es van proclamar diferents decrets que regulaven la
llibertat densenyament, dimprenta, de reuni, dassociaci, tolerncia religiosa etc
Es van dissoldre les Juntes i es van convocar eleccions per sufragi universal mascul a
Corts constituients per al gener de 1869.
Les Corts van elaborar una nova constituci (juny 1869) que indubtablement va ser la
ms democrtica de les promulgdes fins aleshores. La nova Constituci es declarava
monrquica, per no reconeixia a la Corona prcticament cap poder dintervenci en el
procs poltic. Acceptava un ampli ventall de llibertats pbliques i reconeixia per primer
cop la llibertat de cultes, per no la separaci de lEsglsia i lEstat.

2.- La monarquia democrtica

El candidat que fou elegit per ser rei fou el prncep Amadeu de
Savoia.
Representa una monarquia clarament parlamentria on el poder poltic reial era
clarament limitat. Problemes que va haver dafrontar:

divisi de les forces poltiques que li donaven suport

partits doposici conspiraven contra la monarquia (monrquics isabelins,

carlistes, republicans)

manca de suport de lEsglsia

esclat de la guerra carlina

enfortiment de laixecament cub (guerra dels 10 anys)

mort del general Prim

crisi econmica

poc suport popular i militar

18

L11 de febrer de 1873, el rei va abdicar. El seu regnat havia durat a penes dos anys.
Aquell mateix dia es va proclamar la Repblica espanyola.

3.-La Primera Repblica (1873-74)

La repblica va ser revbuda amb gran entusiasme per les masses republicanes, que es
van llanar al carrer per fer realitat les aspiracions de canvi. Es van constitutir Juntes
revolucionries per desplaar les administracions monrquiques. Es van produir
ocupacions de terra per part dels pagesos en especial a Andalusia i els obrers van exigir
una orientaci social al nou govern.
En realitat es va produir de seguida una separaci entre lentusiasme popular i les seves
reivindicacions socials i de canvi i la voluntat poltica del nou govern queva voler
respectar els compromisos adquirits amb les Corts monrquiques.
El maig del 1873 es produeixen eleccions. El partit federal t una important victria,
per en realitat els republicans estaven desunits i mancats dun ampli suport popular
real.
El nou president fou Francsec Pi i Margall que va dirigir lintent de construir un nou
Estat de carcter federal el qual es va palesar en lelaboraci dun projecte de
Constituci que declarava lorganitzaci federal de la Repblica.
No obstant la Repblica no va ser capa de dotar el seu rgim destablitat. Els
successius governs republicans no van tenir lestabilitat necessria per a poder governar.
Un dels motius fou la divisi dins del partit entre la dreta (Castelar), el centre (Pi i
Margall) i lesquerra coneguts com intransigents.
Els pocs mesos que va durar la Repblica no va permetre que sinicis cap procs
reformista tot i que es van aprovar la presentaci duna colla de projectes de carcter
social que volien entre altres coses palliar les diferncies de la propietat, acabar amb els
ltims residus del Rgim Senyorial etc.
Altres problemes importants que va haver dafrontar van ser:

La Guerra de Cuba

La repressa del conflicte carl

La insurrecci cantonalista

19

A partir del setembre de 1873, la Repblica va donar un clar viratge cap a la dreta. El
govern de Castelar va abandonar la lnia federalista i reformista. Va governar
utoritriament i va donar suport als sectors ms conservadors donat amplies atribucions
als militars.
El 3 de gener de 1874 es produeix el cop destat del general Pava, va disoldre el
Parlament i va donar pas a un nou govern dirigit pel general Serrano.
Lescasa resistncia amb qu Pava va acabar amb la Repblic Federal va evidenciar el
poc suport real sobre el qual es sustentava. El nou govern per tmb es va veure abocat
al fracs.
Enmig daquesta situaci els monrquics dirigits per Cnovas del Castillo, havia
aconseguit que la reina Isabel II abdiqus a favor del seu fill, el prncep Alfons (1870)
El manifest de Sandhurst, signat pel prncep Alfons, oferia a lopini pblica una
proposta de rgim monrquic, que tot i defensant lordre social garants un
funcionament liberal de les institucions.
Cnovas del Castillo, havia aconseguit agrupar al voltant de la causa alfonsina els vells
partits isabelins, molts dels revolucionaris del 68 i la majoria de lexrcit.

PAUTES ESTUDI
CATALANISME POLTIC
COM ESTUDIAR EL TEMA CATALANISME
POLTIC:
1.- Seguir les pautes de la fitxa penjada al bloc que
es diu PAUTES ESTUDI.
2.- Organitzar la informaci:
a/ Factors que expliquen laparici i lauge del
nacionalisme

20

b/ La recuperaci del nacionalisme a principis de

segle:
Renaixena i nacionalisme cultural
c/ Catalanisme poltic: Valent Almirall. Congrs
catalanista.
Centre Catal. Memorial de greuges.
La lliga de Catalunya, Missatge a la reina regent
Uni Catalanista, Bases de Manresa
Paper de la burgesia industrial catalana.
Crisi del 98. Canvi en lestratgia poltica de la
burgesia catalana.

3.- Fer mapa conceptual del blog

4.- Mirar Vdeo. Blog. Respondre les preguntes
5.- Fer una sntesi del tema. Tamb podeu fer servir
les preguntes que hi ha sobre aquest tema en
lapartat objectius i intentar respondre a les
qestions.

21

TEMA 3.- LES TRANSFORMACIONS

SOCIALS I ECONMIQUES DEL
SEGLE XIX.
03. Lagricultura al segle XIX.
04. La indstria al segle XIX.
05. La societat del segle XIX.
06. El moviment obrer al segle XIX.
07. El catalanisme: del segle XIX fins el 1931.

1.- LA DEMOGRAFIA AL SEGLE XIX.

A partir de la segona meitat del segle XVIII es produeix a Europa el que es coneix com
la transici demogrfica. La poblaci d Europa va experimentar un increment
important. Aquest augment de la poblaci es el resultat bsicament del descens de la
mortalitat mentre que la natalitat es mant alta.
Els canvis en el comportament de la mortalitat shan de relacionar amb les
transformacions viscudes a lagricultura ( augment de la productivitat, millores
tcniques, desaparici del guaret) que permeten un augment de la producci. La
millora en lalimentaci permet la reducci de les malalties i en definitiva la desaparici
de les grans puntes catastrfiques de la mortalitat. La mortalitat infantil va disminuir de
manera important. Cal tenir present tamb mdiques i de les condicions higiniques.
En el cas dEspanya, la poblaci tamb va incrementar per menys que a la resta d
Europa bsicament degut al fet que la mortalitat es mant ms alta que a Europa.
Entre 1717 i 1787, la poblaci va augmentar un 40%, passant de 7,5 milions a 10,5m.
Al llarg del segle XIX aquest augment de poblaci es va consolidar ja que la mortalitat
va continuar en descens mentre que la natalitat es va mantenir igualment alta. La
poblaci del segle XIX va arribar a 18,1 milions dhabitants.
Cal destacar per que aquest augment de poblaci no s igual a tot el territori. De fet en
aquest perode es consolida la prdua de poblaci en moltes zones de l interior mentre
que augmenta de manera notria a les zones del litoral. Daquesta manera, all on es va
produir un creixement ms gran va ser a Catalunya, el Pas Basc i Navarra, grcies al
desenvolupament industrial; Llevant, Navarra i La Rioja, grcies al desenvolupament de
lagricultura comercial; i Madrid, pel fet de ser la capital del pas. s a dir, les regions
ms avanades econmicament van ser aquelles que van crixer per sobre la mitjana
estatal.
Evoluci demogrfica dalguns pasos europeus en el segle XIX en relaci a Espanya
i Catalunya:

22

Poblaci
Alemanya
Espanya
Gran Bretanya
Itlia
Catalunya

1800
24.500.000
11.500.000
10.900.000
17.200.000
900.000

1900
50.600.000
18.600.000
37.000.000
32.500.000
1.900.000

Taxa
deTaxa
de
Augment 1800-mortalitat
elnatalitat
el
1900
1900
1900
106,5%
22 per mil
36 per mil
61,7%
29 per mil
34 per mil
239,4%
18 per mil
29 per mil
89%
24 per mil
33 per mil
111,1%
23,5 per mil
27,6 per mil

Els fluxos migratoris seran molt importants al llarg del segle XIX. Els canvis que
shavien produt arrel de labolici de l Antic Rgim, van suposar lexpulsi de molts
pagesos de les seves terres. No obstant el poc desenvolupament de la indstria no va
permetre absorbir lexcedent de poblaci procedent del camp. Aquest fet explica la
importncia de la migraci cap a altres zones. T un paper molt important lemigraci
cap Amrica. Aquest moviment es fa ms important a partir de la segona meitat del
segle XIX. Entre 1882 i 1900 van emigrar una mitjana anual de 61.000 espanyols.

El creixement de les ciutats . Lxode rural fa facilitar el creixement de les

ciutats. Entre 1850 i 1900, la poblaci urbana va arribar a duplicar-se. Madrid,
Barcelona, Bilbao, Sevilla, Mlaga i Saragossa van ser les ciutats que ms van crixer.
Per, malgrat tot, a comenaments del segle XX la majoria de la poblaci espanyola
continuava emmarcada en el mn rural.

La poblaci a Catalunya . A Catalunya la poblaci tamb va crixer. A principis

del segle XVIII tenia 500.000 habitants i el 1787 ja en tenia 900.000. Al llarg del segle
XIX es va consolidar aquesta tendncia i a finals de segle Catalunya tenia ja 1,9
milions.
A partir de la segona meitat del segle XIX es produeix l increment del moviment
migratori de les zones rurals cap a Barcelona i altres centres urbans com Terrassa,
Sabadell, Matar i Manresa.
Pel que fa a lemigraci a lexterior ja major part de catalans van anar a Cuba i Puerto
Rico, no obstant a diferncia de la resta de lestat, el motiu sha de relacionar amb
leconomia productiva lligada als canvis agraris i a lactivitat comercial . Aquests pasos
constituen el punt clau dels mercats on es venien els vins i aiguardents i es compraven
les matries primeres del txtil.

2.-LAGRICULTURA I EL MN RURAL.
A Espanya al segle XIX, lagricultura va continuar com a principal sector econmic. La
major part de la poblaci vivia al camp(70%) i la propietat de la terra era encara la
major font de riquesa. Aquest fet que mostra un endarreriment en relaci a levoluci
de leconomia europea, sesdevindr un dels problemes que afectar el
desenvolupament econmic.
Amb la instauraci de lEstat liberal i labolici de lAntic Rgim, es va produir una
important reforma agrria que va afectar a la propietat. Va significar labolici de les
terres amortitzades, leliminaci dels drets jurisdiccionals senyorials.. Amb tot, amb les
23

desamortitzacions i tots els canvis de la propietat el que es va consolidar s el

manteniment de la propietat en mans de la noblesa. Aquestes terres van constituir
importants latifundis en mans de pocs, els nobles. Per altra part la noblesa, va
augmentar la seva propietat ja que en abolir el rgim senyorial, molts nobles van
aconseguir que moltes terres sobre les quals noms tenien jurisdicci es convertissin en
terres seves.
Pel que fa a les desamortitzacions, els principals compradors van ser la burgesia de
negocis, burgesia agrria i els nobles terratinents. Els camperols, donades les condicions
de venda, no van poder comprar les terres i van veure com les seves condicions de vida
empitjoraven.
Aquestes reformes van consolidar a Espanya la propietat individual i privada de la terra,
que es va transformar en una mercaderia que es podia vendre i comprar lliurement. La
desamortitzaci dels bns eclesistics i comunals que representaven una gran quantitat
de terres, normalment mal explotades o improductives, va suposar a Catalunya un
increment de la productivitat ja que els nous propietaris van rendibilitzar al mxim les
noves terres adquirides. Aquest procs, per, no va produir-se a la resta de lEstat
espanyol on es van crear nous latifundi.
Pel que fa a lEstat amb les desamortitzacions eclesistiques va obtenir menys
ingressos dels que esperava i en el cas de les de Madoz (bns comunals i municipals)
donat que noms es van acceptar pagaments en metllic es van obtenir ms beneficis,
per va significar la roina total de molts pagesos.
Levoluci de lagricultura a Espanya va posar de manifest el clar endarreriment
daquest sector. Aquest endarreriment cal relacionar-lo amb el fet que la major part de
propietaris (ara propietaris privats capitalistes) van continuar sent grans propietaris
latifundistes que mantenien tcniques enrederides, no van estimular la renovaci
tecnolgica i tenien una visi molt poc capitalista de la terra. Per altra part la manca de
sortida de treball a les indstries pels camperols arrunats va permetre mantenir al cap
una important quantitat de ma dobra molt barata que no va estimular la renovaci
tecnolgica. El resultat va ser el manteniment duns rendiments agrcoles baixos i la
pobresa duna part de la poblaci agrria, fet que, a ms, suposava un pobre estmul de
cara a la industrialitzaci del pas.
Aix fins el 1868, el ritme de leconomia estava marcat pels fluxos agraris. Unes collites
dolentes suposava augment de la fam, augment de la mortalitat Per altra part tampoc
es va produir larticulaci del mercat i per tant no es podien portar els productes duna
zona a laltra.
Uns camperols molt empobrits, tenien moltes dificultats per poder comprar altres
productes manufacturats. Una petita crisi i un augment dels preus significava agreujar
ms aquesta incapacitat de compra. Aquesta situaci va fer impossible estimular el
desenvolupament industrial i articular els mercats.
En lendarreriment agrari hi van tenir una influncia molt destacada la distribuci de la
propietat de la terra i les desigualtats de riquesa al camp. Aix, en una bona part de
Castella i dAndalusia hi havia grans latifundis amb uns propietaris absentistes que
obtenien els seus beneficis grcies al manteniment duns salaris molt baixos. A laltre

24

extrem del pas, a la Meseta nord i a Galcia, hi predominava el minifundi, i en aquest

cas l escassa dimensi de les propietats no permetia la mecanitzaci i els rendiments
amb prou feines arribaven per a poder mantenir una famlia. Noms en alguns territoris
com ara Catalunya, Valncia, la cornisa cantbrica i La Rioja, lestructura de la propietat
era ms equilibrada i va permetre el desenvolupament agrcola.

Levoluci de lagricultura a Catalunya suposa la continutat de levoluci

feta ja en el segle XVIII quan a les zones del litoral es va imposar una agricultura
especialitzada, moderna i destinada al comer. El conreu principal era la vinya. El vi
sexportava a Europa i Amrica i suposava importants beneficis. Aquest conreu es va
estendre per tot Catalunya afavorit pel contracte de rabassa morta. Aquest sector va
tenir una gran expansi entre el 1870 i el 1890 quan la crisi de la filloxera a Frana va
incrementar les exportacions. Posteriorment lentrada de la plaga a Espanya va suposar
una important crisi en el sector.
Els beneficis obtinguts es van invertir en la modernitzaci de lagricultura catalana:
noves rotacions, disminuci del guaret, augment de fertilitzants, extensi de regadius
etc.

3.-LA INDUSTRIALITZACI.
Les caracterstiques de leconomia espanyola del segle XIX, va fer impossible la
industrialitzaci del pas. Aquest fet ha portat a parlar de la industrialitzaci frustrada o
el fracs de la Revoluci Industrial.
Els motius cal buscar-los en el manteniment de lagricultura endarrerida que no
generava beneficis. Aix els camperols espanyols no tenien cap capacitat de compra.
Aquesta situaci no va possibilitar la creaci dun mercat interior integrat (mercat
nacional) a causa del mateix endarreriment agrcola i de la manca duna xarxa de
transport i comunicacions que facilits els intercanvis.
Un altre factor negatiu va ser la manca de capitals per invertir. Per un cant lagricultura
no els facilitava i els qui en tenien van preferir invertir en la compra de terres
desamortitzades

La indstria catalana. El procs dindustrialitzaci a Catalunya es va iniciar al

segle XVIII relacionat amb la indstria cotonera i les fbriques dindianes. s en
aquestes fbriques que es van incorporar les primeres mquines mecniques. Aquesta
evoluci va quedar frenada per la Guerra del francs i la prdua del mercat colonial a
mesura que els colnies americanes es van anar perdent.
La represa de la indstria txtil es va donar a partir del 1827, grcies en part a la
repatriaci de capitals de les excolnies i el retorn dels indians. En gran part aquesta
indstria es va alimentar de capitals familiars. Les dimensions de les empreses eren
redudes i el seu creixement es va fer grcies a la reinversi dels beneficis obtinguts.
Les mesures proteccionistes adoptades pel govern , 1832, que van prohibir importar
productes de cot va estimular el sector txtil. El 1833 es va fundar la fbrica Bonaplata
que va ser la primera que va instaurar un vapor. Desprs de la primera guerra Carlina,
1844, definitivament es va produir lauge de la indstria basat en el sector del cot. Es
va produir a partir daquest moment la renovaci tecnolgica: introducci de les
25

selfactines, lenta incorporaci dels telers mecnics i la implantaci definitiva del

sistema de fbrica. Es creen grans empreses com La Espanya Industrial
Daquesta manera Catalunya es consolidava com la primera regi industrial d Espanya.
A finals del decenni del 1850, els productes catalans de cot tenien una quota de mercat
espanyol de ms del 90%. Catalunya es convertia en la fbrica dEspanya.
El procs de mecanitzaci de la indstria cotonera catalana, les mquines en
funcionament:
MECANITZACI DE LA FILATURA
1835
1841
1850
1861
Fusos
manuals
(berguedans i jennies)
691.949
315.162
183.778
7.366
Fusos mecnics (mulejennies,
contnues
i
selfactines)
27.220
346.681
622.858
763.051
Mule-jennies
27.220
323.937
475.490
?
Contnues
22.744
51.040
?
Selfactines
96.328
?
TOTAL FUSOS
719.169
661.843
806.636
770.417
MECANITZACI DEL TISSATGE
1835
1841
1850
1861
Telers manuals
?
24.880
24.008
12.026
Telers mecnics
?
231
5.580
9.695
TOTAL TELERS
?
25.111
29.588
21.721
Tamb a partir dels anys quaranta es va viure la revoluci del transport. Es va construir
una xarxa de ferrocarrils que va iniciar una important etapa de prosperitat. El primer
tren es va construir el 1849 entre Barcelona i Matar. Aquests anys tamb van significar
una gran expansi financera i borstil amb la creaci de nombrosos bancs, com el Banc
de Barcelona (1844) i la Societat Catalana General de Crdit (1856), i la consolidaci de
Barcelona com la principal plaa financera de Catalunya i Espanya.
Aquesta fase dexpansi va durar fins els anys seixanta quan degut a la Guerra de
secessi nord-americana (1861-65), es va frenar larribada de cot i v suposar una forta
crisi per l indstria. A ms la crisi de les companyies ferroviries el 1866 i la crisi
financera tamb el 1866, molt important a Barcelona, va provocar un estancament
econmic general que no es va superar fins el decenni 1879-80.
La Restauraci va significar linici duna nova etapa dexpansi, la febre dor, que va
proporcionar a Catalunya una gran prosperitat durant la dcada dels setanta i els primers
vuitanta. Tres processos de renovaci marcarien aquest perode: la millora de la
maquinria basada en la mecanitzaci del tissatge, la transformaci dels edificis
industrials com a resultat de la introducci de la nova maquinria pesant i la substituci
energtica. La utilitzaci de lenergia hidrulica en comptes del vapor va comportar un
canvi en la localitzaci de les fbriques i el sorgiment dun gran nombre de colnies
industrials a la vora dels rius, factor que va fer que poblets desconeguts i rurals
passessin a ser uns centres urbans relativament importants i amb personalitat prpia
grcies a la seva situaci geogrfica a prop dun corrent daigua, una font denergia
importantssima durant el segle XIX.

26

Lobjectiu dels empresaris catalans va ser monopolitzar el mercat peninsular i les restes
del mercat colonial (Cuba, Puerto Rico i Filipines) mitjanant una poltica
proteccionista. Aquests sn anys dimportants canvis urbanstics, amb la modernitzaci
del port de Barcelona i la planificaci de leixample de la ciutat. Un procs que
culminaria amb lExposici Universal de 1888. Les bases daquesta expansi, per, eren
febles i, a partir de 1885, es van comenar a notar els primers smptomes de crisi.
Lextensi de la filloxera a Catalunya i el nou tomb governamental cap a una poltica
ms lliurecanvista amb tractats comercials amb Frana van iniciar una etapa de
dificultats que culminaria de forma dramtica amb la prdua de les darreres colnies el
1898.
Producci denergies primries a Catalunya en el segle XIX (en tones equivalents de
carb):
Aigua
(s
Any
directe)
Carb
Hidroelectricitat TOTAL
1860
88.651
4.705
93.356
1870
125.472
11.686
137.158
1880
169.358
10.571
2.001
181.930
1890
216.585
61.992
6.704
285.281
1900
299.489
54.986
39.693
394.168
Consum denergies primries a Catalunya en el segle XIX (en tones equivalents de
carb):
Aigua
(s
Any directe)
Carb
Hidroelectricitat Petroli
TOTAL
1860 88.651
131.367
220.018
1870 125.472
187.355
6.059
318.886
1880 169.358
367.419
2.014
5.552
544.343
1890 216.585
547.387
6.692
7.470
778.134
1900 299.489
775.661
39.694
9.670
1.124.514
Aix doncs Catalunya, s va consolidar el procs industrial, per de totes maneres
aquesta industrialitzaci va ser basada exclusivament en el sector txtil i a ms aquesta
industrialitzaci va ser reduda sense fer el salt qualitatiu cap a una industrialitzaci
complexa.
Els motius de la limitaci daquest industrialitzaci cal buscar-los en diferents factors.
En primer lloc hem de destacar la manca de fonts denergia (carb de qualitat) i de
primeres matries (ferro i cot) que va encarir el procs de producci.
Per altra part cal tenir present la limitaci del mercat. La producci txtil catalana no
podia competir en el mercat internacional amb langlesa i `per tant shavia de dirigir
quasi exclusivament al mercat espanyol, que era molt limitat per les raons econmiques
que hem explicat abans. Cal tenir per present la importncia del mercat cub: lilla de
Cuba continu sent una colnia espanyola fins el 1898 i era un mercat privilegiat per
Catalunya.
A ms les deficincies de les xarxes de comunicaci tamb feien difcil el mercat
integrat.

27

Tamb la manca de sistema financer slid i desenvolupat dificultava el procs ja que

feia impossible la important inversi de capitals que era necessria.

Proteccionisme i lliurecanvi . Al llarg del segle XIX la burgesia catalana va estar

demanant el proteccionisme econmic.
El drama de Catalunya va ser que mentre els
seus interessos es basaven a la recerca del proteccionisme per a la seva indstria, lEstat
liberal espanyol que es configurat en el segon ter del segle XIX i defensat per les
classes dirigents espanyoles partia dun pensament lliurecanvista i antiindustrialista.
Aix, el desenvolupament del nucli industrial catal va estar sempre lligat a la demanda
de lleis proteccionistes ja que la competncia amb els productes estrangers era sempre
desfavorable pels teixits catalans.
No va ser fins a finals del segle XIX que els interessos de la burgesia txtil i els
cerealistes castellans i andalusos, dels miners asturians i tamb els industrials
siderometallrgics bascos va fer possible que els proteccionisme simposs amb
laranzel de 1891.

Vapors i colnies. El vapor es va convertir en la font denergia del procs

dindustrialitzaci. Les fbriques que utilitzaven aquesta energia, vapor, es van
localitzar en una primera etapa, entre 1830 i 1860, i amb lobjectiu de reduir els costos
de producci a prop dels ports per on arribava el cot a Catalunya, i aix el
protagonisme de la Revoluci Industrial va correspondre a les comarques del
Barcelons, el Maresme i el Garraf i sempre al costat dels nuclis urbans.
Els vapors constaven, fonamentalment, de ledifici fabril i els seus annexos (carbonera,
mquina de vapor, magatzems, etc.)
En una segona etapa, a partir de la dcada de 1870, i per tal destalviar els alts costos
que comportava ls del carb, es van buscar cursos daigua utilitzables per a obtenir
energia hidrulica, i daquesta manera la indstria va desplaar-se cap a les conques del
Bess, el Llobregat, el Cardener i el Ter. El model predominant ser la colnia industrial
que es caracteritza a ms de ls de lenergia hidrulica pel fet de que a ms de la
fbrica, els empresaris hi fan construir lesglsia, lescola, leconomat, lescorxador, el
casal recreatiu , la taverna i els habitatges dels obrers. Aquestes dependncies pertanyien
als empresaris, de tal manera que els treballadors estaven molt subjectes a la disciplina
empresarial.
Les colnies eren unes construccions ms complexes i el model productiu exigia reduir
el procs de producci quan, en els mesos destiu, es redua el cabal daigua. A ms, el
cost del transport era elevat a causa de la distncia entre la fbrica i els ports per on
entraven al pas les primeres matries, aix com fins als centres de consum situats
fonamentalment en els nuclis urbans. En canvi, les colnies resultaven avantatjoses per
la gratutat de laigua, pel fet de comptar amb una m dobra ms barata i menys
reivindicativa que l urbana, i pels beneficis concedits per les diverses disposicions
legals encaminades a fomentar el poblament rural.

La indstria a Espanya. El fet que el desenvolupament econmic dEspanya al

segle XIX quedi lluny del ritme daltres pasos dEuropa es motivat per diversos factors
entre els quals les caracterstiques en que shavia fet la revoluci liberal agrria i en
definitiva tot el procs de canvi poltic i econmic en el moment dinstaurar el nou
model liberal.
28

Definitivament leconomia espanyola presentava moltes mancances que van fer

impossible el desenvolupament industrial. Entre elles cal comentar: les dolentes
comunicacions, manca de matries primeres, inexistncia dun mercat integrat, pobresa
de la poblaci, manca de capitals etc
De fet aquesta situaci explica que sovint van ser les empreses i els capitals estrangers
qui van invertir en la creaci de fbriques, inversions en infraestructures i banca.
Desprs de la indstria txtil, el s primers intents dorganitzar una indstria moderna
es va donar en el sector de la siderrgia, perqu a partir de 1830 va crixer la demanda
de ferro a causa de la mecanitzaci del camp i el txtil i de la construcci de la xarxa
ferroviria. La localitzaci daquesta indstria estava molt lligada a les matries
primeres que necessita, carb i ferro.

Les primeres indstries siderrgiques es van crear a Mlaga i Astries per la

proximitat de les mines de ferro i carb en aquests punts de la geografia espanyola. Tot i
aix, aquestes indstries mai van acabar de consolidar-se a causa dels elevats costos de
transport del carb asturi i de l escassa capacitat calorfica que representava aquest
mineral. Daquesta manera, a partir de la dcada de 1850, les siderrgiques establertes a
Astries i Andalusia ja no van poder competir amb les basques.
Els motius pels quals es consolida la indstria del Pas Basc cal buscar-los en la gran
quantitat de mineral de ferro dexcellent qualitat de les seves mines. Aquest ferro
sexportava massivament al Regne Unit. A canvi simportava carb galls a baix
preu, la qual cosa va facilitar la creaci duna potent indstria siderometallrgica al
Pas Basc que a partir de 1885 utilitza noves tcniques per produir acer. (Altos Hornos
de Vizcaya 1902). Altres factors que van impulsar aquesta indstria van ser: augment de
la mecanitzaci industrial i agrria, noves indstries de construcci mecniques com el
ferrocarril. A partir daqu la indstria basca es va saber diversificar creant important
empreses de construcci mecnica i naval. A ms saber desenvolupar un important
sector bancari (Banc de Bilbao i Banc de Biscaia) que van donar suport financer a la
industrialitzaci.

La mineria. La mineria espanyola es va desenvolupar a partir de la llei del 1868 que

va permetre liberalitzar el sector. LEstat va vendre les mines a particulars que es van
convertir en els propietaris dels jaciments a canvi dun pagament anual. Aix la major
part de companyies que es van dedicar a extreure el mineral van ser estrangeres.
Els ltims trenta anys se segle aquesta indstria va viure una etapa desplendor. El pas
es va convertir en un dels principals pasos productors de minerals del mn. Per les
explotacions estaven sota control de capital estranger. Els principals productes eren el
plom (Jan), el coure (Huelva) i el mercuri (Ciudad Real) el ferro (Biscaia) i el zenc
(Cantbria). Pel que fa al carb asturi era de qualitat inferior i ms car que el britnic
de manera que el sector noms es va poder mantenir grcies a la legislaci
proteccionista de 1891.
Pel que fa a Catalunya tots els intents de consolidar una indstria siderometallrgica
van fracassar per la manca de carb i ferro. Els inicis de la indstria metallrgica
catalana es relacionen amb la tecnificaci del txtil. Nuevo Vulcano 1836 va ser la
primera empresa, per molt aviat es va centrar en la construcci naval. El 1855 es va

29

fundar a Barcelona La Maquinista Terrestre i Martima. Malgrat les dificultats cap a

finals del segle la indstria metallrgica va emprendre el cam de la producci de
construccions mecniques. El 1884 la Maquinista va produir la primera locomotora.
A finals del segle XIX la indstria espanyola va consolidar-se i tamb van
desenvolupar-se nous sectors: lelectricitat, que es va utilitzar per a la illuminaci dels
carrers de les grans ciutats, les fbriques i els espais pblics i com a font denergia per a
la indstria; el petroli, que va permetre la difusi de lautombil (Hispano Sussa,
1904); i la indstria qumica, amb la fabricaci dadobs, pintures, medicaments i
explosius, entre daltres productes.

Els transports:el ferrocarril. Malgrat que la construcci duna xarxa de

comunicacions i de transport interiors era fonamental per abaratir les mercaderies i
posar les bases dun mercat interior integrat , la realitat s que el desenvolupament del
ferrocarril no arribar fins el Bienni Progressista (1854.-56) quan saprova la Llei de
ferrocarrils (1855) que oferia importants incentius als inversos. La necessitat de
construir amb rapidesa la xarxa ferroviria, especialment amb lobjectiu destimular el
comer interior, va fer que la majoria de materials per construir-la fossin importats de
lestranger sense laplicaci daranzels. Es produir una gran inversi de capitals
especialment estrangers (francesos) que van ser fonamentals. Aquests inversos van
obtenir enormes beneficis grcies a les subvencions que rebien i per la facilitat que els
donava la legislaci espanyola per introduir els seus productes siderrgics.
Entre 1856-1866 van entrar en funcionament 4.500Km . De fet la construcci es va fer
amb una certa precipitaci, perqu el negoci era construir i cobrar les subvencions. Per
altra part es va fer una xarxa de carcter radial amb el centre a Madrid i lample de les
vies tamb era diferent a la dEuropa. Aquest fet dificultava els intercanvis
internacionals i obligava a transbordar les mercaderies a la frontera. Lestructura radial
no era en cap cas la millor per afavorir els contactes entre les zones de la perifria
peninsular, les zones ms poblades i dinmiques des del punt de vista comercial i
industrial.

4.-LES TRANSFORMACIONS SOCIALS.

Els canvis que es van produir degut a la instauraci de lEstat liberal i el
desenvolupament del capitalisme van suposar tamb importants transformacions en la
societat que va passar a ser una societat de classes fent desaparixer lantiga
organitzaci estamental.

La noblesa malgrat els canvis ocorreguts va continuar mantenint el seu monopoli en

el poder econmic. Totes les transformacions de la propietat els van beneficiar i van
passar de ser propietaris senyorials a propietaris privats de la terra. Sovint eren
propietaris absentistes ja que vivien a la ciutat i estaven molt lluny de tenir una
mentalitat capitalista per les seves propietats. Al mateix temps van poder conservar el
seu prestigi social, ja que gran part de la poblaci agrria, la qual depenia totalment
daquests propietaris, van continuar valorant el ttol i el prestigi social. A nivell poltic
malgrat el canvi de model, grcies al seu pacte amb la monarquia i la imposici de
reformes molt restrictives (sufragis molt limitats) van poder controlar les Corts i en
definitiva imposar el seu poder marginant als sectors de classes mitjanes i evidentment a
30

les capes populars urbanes i rurals. No ser fins a finals del segle quan algunes
daquestes famlies incapaces dincorporar-se a les noves activitats econmiques
acabaran arrunant-se.

La burgesia. Una de les caracterstiques del procs burgs a Espanya s el poc pes
que tindr la burgesia industrial. Aquest fet va lligat a les caracterstiques del
desenvolupament econmic que hem explicat. La indstria era prcticament inexistent
fora de Catalunya, aix la burgesia industrial queda localitzada a Catalunya. La gran
burgesia a Espanya era formada bsicament pels grans propietaris agraris que shavien
beneficiat de les desamortitzacions. Aquesta burgesia junt amb la noblesa formava
laristocrcia del diner i controlava el poder poltic a travs del Partit Moderat. Ser
aquesta oligarquia qui imposa els seus interessos durant tot el procs de lestabliment
de lestat liberal i qui posar les bases del sistema de la Restauraci per garantir el
control total del poder i evitar ensurts com el del Sexenni democrtic.
Un altre tret que ens diferenciar de la resta d Europa s que la classe mitjana es un
grup molt poc nombrs. Una part daquesta classe eren funcionaris, burocrcia
administrativa, tamb militars i per altra banda professionals liberals i intellectuals.

Les classes populars, majoritriament eren camperols, el grup ms gran dels

quals eren jornalers que noms treballaven quan hi havia feina i cobraven sous molt
baixos. Els jornalers dels latifundis del sud dEspanya erren vctimes de latur crnic i
vivien en la misria.

La societat catalana, a ligual que leconomia presenta algunes diferncies

respecte Espanya. Lxit de la Revoluci Industrial fa que la burgesia es converts en un
grup social hegemnic. Va ser un grup dinmic que amb una actitud productiva i el seu
afany de beneficis va canalitzar lembranzida econmica del pas.
Quant a les capes populars cal destacar laparici del proletariat industrial el qual a
partir de 1840 va crixer fora i es va concentrar en el nuclis industrials.
Cal recordar per que malgrat tot una mplia majoria de poblaci al llarg dels segle
XIX vivia al camp

31

TEMA 4.- CANVIS

ECONMICS I SOCIALS EN EL
1R TER DEL SEGLE XX.

32

TEMA5.- LA CRISI DE LA
RESTAURACI
02. La Restauraci (1875-1902).
La Restauraci (1874-1931) . El Manifest de Sandhurst . Alfons XII . L'alternana
en el poder (1890-1923) . Cnovas del Castillo . Sagasta . El Pacte del Pardo . Les
guerres de Cuba . El desastre del 98 . La Regncia de Maria Cristina (1885-1902) .

EL SEGLE XX
08. 1902-1931. El regeneracionisme i la crisi de la monarquia. La dictadura de
Primo de Rivera.

Aquest tema, correspon a un perode molt ampli

amb diversos temes. Estudiarem la crisi poltica ,
social i econmica. Anirem afegint els diferents
materials per seguir el tema
LA SETMANA TRGICA
La Setmana Trgica cal relacionar-la amb:

- Crisi social i la lluita obrera: Barcelona s una ciutat molt

fragmentada socialment. La situaci dels obrers de les
fbriques continuava sent molt dura, llargues jornades
laborals, salaris baixos, treball infantil etc.
Les organitzacions obreres malgrat tenir cada vegada ms pes en el cas de Catalunya
havien patit una fortssima repressi dena els fets de lany 1893 quan es van produir
14 atemptats amb bomba. El ms destacat o conegut s el cas de les bombres
llanades al Liceu que van ocasionar la mort de 25 persones i nombrosos ferits. Aquests
fets van propiciar el procs de Montjuc que dict 5 penes de mort i una posterior
repressi al moviment obrer en especial al moviment anarquista.
La lluita obrera per, amb molt pes de lanarquisme i tamb del partit Republic radical,
va continuar i el 1901 i el 1902 hi hagueren importants vagues.

- El problema militar i lexpansi imperialista dEspanya : Desprs del

desastre del 98 i havent perdut els ltims territoris colonials, Espanya orienta la seva
expansi colonial cap el Marroc. En la Conferncia dAlgesires Frana i Espanya es
reparteixen el Marroc. Espanya es queda el territori al nord: El Rif. El control daquest
territori generar importants conflictes militars. El 1909 els berebers del RIF van
33

derrotar lexrcit espanyol (Barranco del Lobo) i van suposar nombroses baixes. La
resposta del govern va ser enviar ms tropes al Marroc constitudes en gran part per
reservistes. A Barcelona aquest fet va donar peu a una resposta de protesta popular i una
vaga general.
A Barcelona es va crear un comit de vaga integrat per sindicalistes anarquistes i
socialistes. Els lerrouxistes exclosos del comit, van donar la seva premsa un to molt
belligerant i anticlerical. la protesta va degenerar cap una revolta incontrolada. Es van
generalitzar assalts i incendis a edificis religiosos, no sols a Barcelona, sin tamb a
diverses localitats catalanes.
Les conseqncies van ser una forta repressi per part del govern. Aquesta repressi va
ser desproporcionada, arbitrria i dura. Entre els afusellats destaquem el pedagog
Francesc Ferrer i Gurdia.
Aquesta repressi va tenir el vist-i-plau dels partits de dretes inclosa la LLiga
Regionalista. Aquesta posici de la Lliga va topar amb els partits catalanistes
desquerres i progressistes en general i va suposar la fi de Solidaritat Catalana.
A ms es produ una altra conseqncia relacionada amb el propi govern ja que el
partit Liberal va trencar les relacions amb el partit Conservador i va iniciar una
campanya de boicot total al govern, campanya Maura No!
Es produia aix la fi de lanomenat torn pacfic i sevidenciava encara ms la crisi del
sistema de la Restauraci.
Desprs de la caiguda dels conservadors es va iniciar una experincia reformista
(regeneracionisme) dirigida pels liberals (Moret fins el febrer de 1910 i Canalejas fins el
novembre de 1912)

LA CRISI DE LA RESTAURACI (1899-1931)

LA CRISI DE LA RESTAURACI.1898-1931
Durant el primer ter del segle XX, el sistema poltic de la Restauraci va entrar en la
seva crisi definitiva. Desprs de la crisi del 98 hi van haver intents de reformar el
sistema des de dins, per tots ells van resultar un fracs. El caciquisme va continuar en
molts llocs, la tensi i crisi social va augmentar al mateix temps que loposici era cada
vegada ms forta. La descomposici del sistema i la crisi en general va tenir moments
de greus conflictes.
Per poder entendre la crisi en la seva globalitat, cal tenir present que els diferents factors
que hi incideixen o lexpliquen sentrellacen i no es poden entendre de manera aillada.
Al mateix temps hem de tenir present tamb factors dordre internacional que acabaran
34

dincidir i influir en la crisi que es viu en aquesta poca. A nivell desquema per
entendre la complexitat de la crisi cal tenir present els segents factors:

1/Crisi militar
Si b durant letapa anterior(sXIX) un dels xits de la Restauraci va ser reduir el paper
dels militars en lambit poltic, en iniciar el sXX es produir una reactivaci del
militarisme i un augment de la intervenci dels caps militars en lmbit poltic.
Cal tenir present el paper que fa lexrcit, desprs del fracs del 98, en la nova poltica
dEspanya que intentar expansir-se pel nord dfrica. El conflicte del Marroc ser un
element de crisi aquests anys i accentuar encara ms lantimilitarisme de molts sectors
socials en especial dels sectors obrers. Aquest expansionisme generar tamb conflictes
interns dins lexrcit possibilitant enfrontaments entre militars africanistes i
peninsulars.
Finalment per entendre laugment de lantimilitarisme i el creixent paper que els
militars tenen en la poltica cal entendre que la debilitat dels governs i en general del
poder civil, fa que lexrcit sautoproclami com a nica garantia de lordre social , del
manteniment dels interessos de certs sectors socials i de poder i de la idea dunitat
dEspanya.
Moments claus de conflicte:

Llei de jurisdiccions 1906 ( relacionar-hi lauge del catalanisme. Solidaritat

Catalana )pg 153

Problema del Marroc: 1909 Setmana Trgica ( relacionar-hi la situaci social, la

lluita obrera) pg 158/159
1921 Desastre dAnnual.pg 162/163

Juntes militars de defensa 1917 (relacionar-hi tots els altres aspectes de la

crisi)pg 156/57

2/ Crisi poltica
El desprestigi del sistema poltic arriba al seu punt mxim. El manteniment del
caciquisme, el torn pacfic i el frau electoral sn factors que posen en evidncia la
manca de democrcia del sistema. Aquest fet provoca una mplia marginaci de molts
sectors socials i facilita la desmobilitzaci poltica. Un altre factor que explicar la crisi

35

s la prpia crisi dels partits dinstics. Aquests partits mantindran rivalitats internes i
manca de lideratge. (mort de Cnovas i Sagasta i desprs de Canalejas o Moret).
Desprs del 98 simposar una poltica regeneracionista que pretenia una reforma des de
dalt per tal de sanejar el sistema poltic. Aquesta potica t dos fases:

poltica reformista dirigida per Antonio Maura (1903-1909)

El primer intent regeneracionista va ser proposat per un govern conservador
Silvela-Polvieja(1899-1900). Aquest programa va fracassar perqu en realitat la
reforma noms consistia en un pla de sanejament de la Hisenda que pretenia
reduir el deute i augmentar els ingressos (tancament de caixes)(llibre pg 148.)
El segon gran intent ve tamb de la m dels conservadors liderats per A.Maura.
El seu lema va ser La revolucin des de arriba Un dels seus objectius era
acabar amb el caciquisme i incorporar a la poltica dinstica noves forces
socials. No obstant en el seus primers governs 1903-04 i 1909 no va aconseguir
aquests objectius.
Per reduir el caciquisme va reformar la llei electoral. Va redactar una nova llei
dadminsitraci local que no va arribar a aprovar-se. Volia obrir una certa
descentralitzaci de ladminsitraci local, per introduia el vot corporatiu i va
tenir el rebuig dels sectors liberals.
La crisi de la Setmana Trgica 1909 va suposar la caiguda del govern de Maura.

Poltica reformista del partit liberal (1910-1914)

Desprs de la caiguda dels conservadors, els liberals van iniciar la seva
experincia reformista (Moret fins febrer 1910 i Canalejas fins novembre 1912)
que no va aconseguir tampoc els resultats esperats. En aquesta etapa els liberals
es volen desmarcar dels conservadors (sha trencat el torn pacfic) i per aix
intenten una poltica reformista que recull alguns dels principis de 1868. Es
promulguen reformes poltiques (democratitzaci Senat, reforament de
ladminsitraci local etc), imposici del poder civil i de lEstat sobre lEsglsia
( foment de lensenyament pblic, control de les associacions religioses ,
prohibici destablir nous ordres religiosos a Espanya etc). Tamb es
promulgaren lleis de caire social com les lleis de protecci social que regulaven
la jornada mxima de treball, els contractes daprenentatge i el treball femen.
36

Va establir tamb el servei militar obligatori. Finalment destacar que en relaci

al tema dels regionalismes es va iniciar una poltica de moderades concessions
descentralitzadores ( Mancomunitat de Catalaunya).
No obstant, atacat per la dreta i afeblit per divisions internes del partit la politica
reformista va fracassar. Lassassinat de Canalejas el 1912 va obrir una lluita per
la direcci del partit liberal la qual cosa va suposar la defintiva divisi en dos
blocs rivals.
Un altre factor que explicar la crisi poltica s el paper que fa el propi rei que en
general t una actitud dintromissi en tots els afers poltics. (dictadura de Primo de
Rivera)
A ms cal tenir present el creixement dels partits de loposici (llibre pg 152/53)
Cal destacar el creixement dels partirs republicans i obrers.

Partit republic Radical (pg 152)

Republicanisme desquerres i catalanista : Uni Federal Nacionalista

Republicana

1917 Partit republic catal.

Partit Reformista (Melquadez Alvarez)

Creaci de la CNT (1910)

Creixement del PSOE.

Tamb tindr un pes molt important el creixement del nacionalisme i en concret

laparici de la Lliga Regionalista (pg 149).
La lliga es va convertit en el partit hegemnic del nacionalisme catal i va tenir un pes
poltic molt important.
La fora de loposici i el creixement del nacionalisme es posa de manifest amb
Solidaritat Catalana, 1906, el predomini electoral de la Lliga i els fets de la crisi de 1917
amb lAssemblea de Parlamentaris.

3/ Crisi social
Amb el desenvolupament del capitalisme i el creixement industrial, cada vegada hi
haur una classe obrera ms important i desenvolupada. Per altra part les condicions del
camp a Espanya fan que el camperolat, que viu en condicions molt difcils, (manca de

37

terres, salaris de misria, jornalers molts dies sense treball etc) tingui posicions cada
vegada ms radicaltzades.
En general les condicions de les classes populars en comenar el segle sn molt
precries. El nivell de vida, les condicions de treball, les llibertats per organitzar-se etc
eren de les ms baixes del mn occidental.
La lluita de les classes populars i en especial a les zones ms industrials(cas de
Catalunya) shavia incrementat des de la segona meitat del segle XIX. En girar el segle
la repressi del poder sobre aquestes organitzacions s molt dura, especialment a
Castalunya desprs dels fets de finals de segle quan es produiexen diversos atemptats
amb bombes (cas del Liceu, procs de Montjuc) (llibre pg111)
En aquest context veurem com creixeran les organitzacions obreres: UGT i CNT,.
La CNT (1910) ser un sindicat anarquista (anarcosindicalisme) que tindr un paper
clau en la histria de Catalunya daquests anys.
Hem de tenir present tamb el context internacional que influir de manera potent en el
desenvolupament del moviment obrer: I Gmundial, Revoluci Russa 1917.
Moments importants de la lluita obrera : Setmana trgica 1909, Vaga 1917, Trienni
bolxevic 1919-21.(llibre pg 156/57 i pg 160/161)
Aquesta situaci, de manera conjunta explicar la crisi del sistema. Sobre aquesta crisi
cal tenir present la incidncia dels fets internacionals com sn lesclat de la Iguerra
Mundial, La Revoluci Russa, la crisi del liberalisme i el sorgiment dalternatives
dictatorials (feixismes). En el cas dEspanya la crisi de lEstat Liberal acabar en
lintent de buscar una soluci per la via del cop destat sota el vist-i-plau del rei Alfons
XIII.: Cop destat Primo de Rivera 1923.
El fracs de la dictadura de Primo de Riera arrossegar tamb la prpia monarquia. El
1931 sacabar amb la monarquia i es proclamar la II Repblica.

38

TEMA 6.- LA SEGONA REPBLICA

http://notesdhistoria.files.wordpress.com/
2013/08/temes-8-i-9-segona-republica-iguerra-civil-defi-val.pdf
09. La Segona Repblica (1931-1936).
Proclamaci de la Segona Repblica . Constituci de 1931 . Breu histria de la
Segona Repblica espanyola . Histria de la Segona Repblica . Partits poltics
de la Segona Repblica . La bandera tricolor . L'himne de Riego . La Sanjurjada
(agost 1932): el general Sanjurjo . Niceto Alcal Zamora . Manuel
Azaa . "Espaa ha dejado de ser catlica" .Casas Viejas . Debat parlamentari
sobre els successos de Casas Viejas . El Bienni Negre (1933-1935) . Jos Maria
Gil Robles . Jos Antonio Primo de Rivera . 27 punts de Falange
Espaola . Programa del Front Popular (gener-1936) . Largo Caballero . Jos
Calvo Sotelo. Assassinat.
Francesc Maci . Llus Companys . Carrasco i Formiguera . Joan
Comorera . Josep Tarradellas . El 6'octubre de 1934 .

En aquest tema estudiarem, la proclamaci de la segona Repblica a Espanya.

El 14 dabril del 1931 desprs dunes eleccions municipals es proclama la Segona
Repblica en un context deufria popular.
Aquest perode representa per Espanya lintent ms seris de tirar endavant un
programa de reformes i de modernitzaci del pas aix com de democratitzaci. El nou
govern presidit per Manuel Azaa intentar afrontar els problemes estructurals que
patia el pas des de feia molt temps i a partir dun programa reformista aconseguir
posar-hi solucions. Al mateix temps sintentava posar fre al poder tradicionals de les
forces oligrquiques que havien controlar el poder econmic, poltic i social des del
segle XIX.
Estudiarem tamb les limitacions daquests programa de la repblica i les oposicions i
contradiccions que va generar.
Per estudiar el tema seguiu els materials que es penjaran al moodle . Tamb els apunts
de classe.
Us he penjat els objectius del tema al bloc i tamb unes diapositives sobre el tema.

39

Poder i conflicte en el primer ter del segle XX

La Segona Repblica
1.- Ladveniment de la Repblica
1.- Ladveniment de la Repblica
Insurrecci armada
Mobilitzacions populars

1930 Pacte Sant Sebasti

1930 Pacte Sant Sebasti
crea
Comit revolucionari

Enderrocar la monarquia
Instaurar Repblica
Autonomia

Dictadura
Dictadurade
deBerenguer
Berenguer

convoca
Eleccions municipals del 12 dabril de 1931
Victria republicana

Proclamaci
Proclamacide
delalaRepblica
Repblica

Govern provisional_________ Niceto Alcal Zamora

Poder i conflicte en el primer ter del segle XX

La Segona Repblica
1.- El context nacional i internacional
1.- El context nacional i internacional

Context
Contextmundial
mundial

Crisi econmica (la Gran Depressi dels trenta)

Crisi de la democrcia

Ascens
Ascensdels
delsrgims
rgimsfeixistes
feixistesi totalitaris
i totalitaris
Diversitat
Diversitatpoltica
polticaaaEspanya
Espanya

Esquerres
PSOE
UGT
CNT-FAI
PCE
POUM

Feixisme itali
Nazisme alemany
Estalinisme

Republicans i regionalistes
Partido Radical
Accin Republicana
ERC
Lliga, PNB....

Dretes
CEDA
Monrquics
Carlins
JONS
Falange

40

Poder i conflicte en el primer ter del segle XX

La Segona Repblica
1.- Ladveniment de la Repblica
1.- Ladveniment de la Repblica
Insurrecci armada
Mobilitzacions populars

1930 Pacte Sant Sebasti

1930 Pacte Sant Sebasti
crea
Comit revolucionari

Dictadura
Dictadurade
deBerenguer
Berenguer

Enderrocar la monarquia
Instaurar Repblica
Autonomia

convoca
Eleccions municipals del 12 dabril de 1931
Victria republicana

Proclamaci
Proclamacide
delalaRepblica
Repblica
Govern provisional_________ Niceto Alcal Zamora

Poder i conflicte en el primer ter del segle XX

La Segona Repblica
1.- Ladveniment de la Repblica
1.- Ladveniment de la Repblica
1930 Pacte Sant Sebasti
1930 Pacte Sant Sebasti
crea
Comit revolucionari

Dictadura
Dictadurade
deBerenguer
Berenguer

Insurrecci armada
Mobilitzacions populars
Enderrocar la monarquia
Instaurar Repblica
Autonomia

convoca
Eleccions municipals del 12 dabril de 1931
Victria republicana

Proclamaci
Proclamacide
delalaRepblica
Repblica
Govern provisional_________ Niceto Alcal Zamora

41

Poder i conflicte en el primer ter del segle XX

La Segona Repblica
1.- Ladveniment de la Repblica
1.- Ladveniment de la Repblica
1930 Pacte Sant Sebasti
1930 Pacte Sant Sebasti
crea
Comit revolucionari

Dictadura
Dictadurade
deBerenguer
Berenguer

Insurrecci armada
Mobilitzacions populars
Enderrocar la monarquia
Instaurar Repblica
Autonomia

convoca
Eleccions municipals del 12 dabril de 1931
Victria republicana

Proclamaci
Proclamacide
delalaRepblica
Repblica
Govern provisional_________ Niceto Alcal Zamora

42

43

44

45

46

TEMA 7.-: LA GUERRA CIVIL (193639)

10. La Guerra Civil espanyola (1936-1939).
La Guerra Civil espanyola . Les ajudes internacionals . La Legi
Cndor . Bombardeig de Guernica, 26-abril-1937 (Quadre de Picasso) . Jos
Antonio: el procs d'Alacant . La reconstrucci de l'Estat republic . El darrer
"parte" de guerra . Conseqncies de la Guerra Civil espanyola .
Francisco Franco . El general Mola . Queipo de Llano . Jos Milln
Astray . Ramn Serrano Suer . Dolores Ibrruri . Santiago Carrillo . Juan
Negrn . Andreu Nin . POUM .Bloc Obrer i Camperol . La FAI . Durruti .
Cartells de la Guerra Civil .

El julio de 1936 esclata a Espanya la Guerra civil. El

cop destat del 18 de juliol posa en evidncia la
negativa de les oligarquies dominants dacceptar els
resultats electorals que havien donat pas al Front
Popular. El nou govern en un context de tensi
important i un context internacional clarament
desfavorable

va

iniciar

de

nou

el

programa

reformista de la primera etapa de la Repblica.

Les causes de lesclat del conflicte cal buscar-les en
problemes estructurals i profunds del pas molts dels
quals

sarrossegaven

dels

del

segle

XIX.

La

negativa dels grans propietaris, esglsia, sectors

molts importants de lexrcit etc dacceptar cap de
les

reformes engegades pels diferents governs

republicans explica la radicalitzaci que es va viure

durant aquests anys. Al mateix temps tamb la
radicalitzaci de molts sectors socials lligats al camp
o

al

moviment

obrer

que

es

van
47

veure desafeccionats per lescs xit de moltes de

les reformes en especial lagrria va ajudar a
accelerar el conflicte. Levidncia del trencament
social i la incapacitat de reconduir la situaci es fa
ms clara a partir del fets doctubre del 1934.
Cal tenir present tamb la importncia del context
internacional. Aix la Guerra Civil si b sens dubte s
resultat dels conflictes interns , va tenir un paper
internacional molt important i des dun principi es va
veure com el preludi de la gran confrontaci del
segle XX entre feixisme i democrcia de la II Guerra
Mundial.

48

8 i 9. La Segona Repblica i la Guerra Civil (1931-1939)

En aquest cas, agrupem dos nuclis temtics que es troben molt
relacionats. La Segona Repblica (1931-1936) i la Guerra Civil espanyola
(1936-39).
8.1. El govern provisional i el Bienni Republic-Socialista (1931-1933)
El 14 dAbril es va instaurar un govern provisional format pels partits del
pacte de Sant Sebasti, presidit per Niceto Alcal Zamora, que era el lder de la
Dreta Liberal Republicana. Es convocaren eleccions per a Juny de 1931, que
guanyen els mateixos partits del govern provisional, ja que la dreta
monrquica no va disposar de temps per a organitzar-se. A va permetre
consolidar el govern i establir les bases de la que hauria de ser una repblica
marcadament desquerres.
Les eleccions de juny de 1931 van comptar amb un 70% de participaci.
Molt elevada, encara que va ser ms baixa a Catalunya i a la provncia de
Cadis (zones on tenia ms importncia lanarquisme i es notava en una major
abstenci, ja que aquests no participaven en les eleccions). Dels 472 diputats
els resultats es van repartir de la segent manera:
La llista ms votada va ser el PSOE, amb 115 diputats.
6 partits republicans desquerres sumaven 119 diputats, daquests el
ms important era el Partit Republic Radical Socialista escisi del partit de
Lerroux- amb 59 diputats. Esquerra Republicana de Catalunya fou el ms
votat a Catalunya, amb 31 diputats.
El Partit Republic Radical de Lerroux i dels successors de Blasco
Ibez que havia mort en 1928- tenien 94 diputats i representaven el centre
del parlament.
La dreta parlamentria estava representada per diferents partits amb

49