RIMA
A l'hora d'analitzar la forma d'un poema ens hem de fixar en el nombre de sllabes de cada vers i
en les relacions de tot tipus que s'estableixen entre els versos (en aquestes nocions bsiques deixarem de banda el concepte de ritme). Comencem pel concepte de rima. Consisteix en la repetici de
sons, normalment al final d'un conjunt de versos. Observeu que parlem de sons, no de grafies. La rima es divideix en dos grups: rima consonant i rima assonant:
Rima consonant (o perfecta).A partir de la darrera vocal tnica coincideixen tots els sons de determinats versos.
Rima assonant. A partir de la darrera vocal tnica, nicament coincideixen els sons voclics.
Hem de tenir en compte que tamb hi ha falses rimes, especialment quan la repetici s de grafies
i no de sons. Solen donar-se en el cas de vocals obertes i tniques (parell/novell, amor/tresor) o en
les paraules acabades en -r (por/amor)
Cal recordar que quan s'analitzen les rimes s costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabtic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons (l'apstrof que
hi ha al costat de cada rima indica que la rima s femenina). Escrivim les lletres minscules quan la
rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 sllabes) i les lletres majscules en els versos d'art major (de 9 a 12 sllabes).
Rima masculina. Correspon als versos acabats en paraula aguda: amic, trobador, etc.
Rima femenina. Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrixola: nima,
noia, etc.
Versos blancs. Aquells que tot i estar subjectes a pautes sillbiques o rtmiques no presenten
cap tipus de rima fontica (no s'han de confondre amb els versos lliures). Entre els ms coneguts hi
ha els estramps: versos sense rima, decasllabs, acabats en paraula plana.
Versos esparsos. Els qui dintre d'un conjunt de versos rimats no tenen rima.
Versos lliures. No segueixen cap tipus de pauta mtrica regular.
INS Torreforta
Normalment sense
Normalment amb
cesura
Cal tenir en compte que en catal es compta nicament fins la darrera sllaba tnica. Aix, si un
vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar
una sllaba, i deixarem de comptar dues sllabes si acaba en paraula esdrixola. A l'hora de comptar
les sllabes cal fixar-se en la possible existncia de sinalefes (uni en una sola sllaba mtrica de la
vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la segent: "i una dama..."), elisions (supressi, en
determinats casos, de dues vocals en contacte o reducci en una sola: "la dama s" - "la dams").
Quan es tracta de vocals en contacte dintre d'una mateixa paraula pot produir-se sinresi o diresi:
a/i/re, enlloc d'ai/re, en el primer cas; e/mo/ci, enlloc d'e/mo/ci/, en el segons cas.
Segons el nombre de sllabes els versos s'anomenen: monosllabs, bisllabs, trisllabs, tetrasllabs, pentasllabs, hexasllabs, heptasllabs, octosllabs, enneasllabs, decasllabs, hendecasllabs i alexandrins (dodecasllabs). Els versos de 5 i 7 sllabes sn molt freqents en la
poesia popular; en canvi, la poesia amorosa culta se sol servir dels versos decasllabs; mentre que
els alexandrins es reserven normalment per a la poesia narrativa (pica). Dintre dels versos d'art major, els menys utilitzats en catal sn els enneasllabs i els hendecasllabs.
Com ja hem vist, els versos llargs tenen habitualment cesura.
La cesura s una pausa mtrica, que no coincideix necessriament amb un signe de puntuaci,
que divideix el vers en dues (o ms) parts anomenades hemistiquis. Tenint en compte aix, el recompte de sllabes es far com si el final de l'hemistiqui fos el final del vers, s a dir, si l'hemistiqui
acaba en paraula aguda, comptarem fins al final, si acaba en paraula plana, deixarem de comptar una
sllaba ... Subratllades teniu marcades les sllabes que no s'han de contar en els finals dels hemistiquis dels exemples de ms avall.
En els versos decasllabs la cesura produeix els models segents (pensem que tamb existeix el
decasllab sense cesura o itali)
INS Torreforta
En canvi els alexandrins gaireb estan formats sempre per dos hemistiquis de 6+6 sllabes:
Brots de migrades fulles/ coronen el boc
obert i sense entranyes/ que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya;/ com fumerol de festa
al cel he vist anar-se'n/ la millor part de mi. (J. Alcover)
Rarament la cesura en els alexandrins ocupa altres posicions, com en aquests casos:
4+4+4 (vers trimembre): Re no em distreu;/ dubte no m'heu;/ desig no em crida (J. Carner)
ESTROFES I COMPOSICIONS
1) Apariat: Combinaci de dos versos seguits que rimen en assonant o en consonant.
2) Tercet: Combinaci de tres versos. Els ms utilitzats sn els tercets encadenats, estrofa dorigen
itali de versos decasllabs sense cesura que segueixen lesquema ABA BCB CDC... i que rimen
en consonant.
3) Quarteta i quartet: La combinaci de quatre versos dart menor sanomena quarteta, i la dart major, quartet. Tant luna com laltra poden presentar rima encadenada (ABAB) o encreuada (ABBA).
4) Quintet: Combinaci mtrica de cinc versos, llargs o curts, amb dues rimes de disposici diversa:
ABABA, ABBAB, ABAAB...
5) Octava: Estrofa de vuit versos, generalment dart menor. Pot presentar diverses variants en la
combinaci de les rimes. Quan lestructura s ABABABCC rep el nom doctava reial.
INS Torreforta
(. Guimer)
festejadora de tres
en sense la repussalla.