Anda di halaman 1dari 8

ndex:

1. Pgina 141, Exercici 1 - Apartat D


2.1 Pgina 141, Exercici 2 - Apartat A
2.2 Pgina 141, Exercici 2 - Apartat C
3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6

Pgina
Pgina
Pgina
Pgina
Pgina
Pgina

142,
142,
142,
142,
142,
142,

Exercici
Exercici
Exercici
Exercici
Exercici
Exercici

3
4
4
4
4
4

Apartat
Apartat
Apartat
Apartat
Apartat
Apartat

B
A
B
C
D
E

4.1 Pgina 143, Exercici 5 - Apartat A


4.2 Pgina 143, Exercici 5 - Apartat B
5.1 Pgina 143, Exercici 6 - Apartat A
5.2 Pgina 143, Exercici 6 - Apartat B
5.3 Pgina 143, Exercici 6 - Apartat C
6. Pgina 144, Exercici 7 - Apartat A
7.1
7.2
7.3
7.4
7.5
7.6

Pgina
Pgina
Pgina
Pgina
Pgina
Pgina

144,
144,
144,
144,
144,
144,

Exercici
Exercici
Exercici
Exercici
Exercici
Exercici

8
8
8
8
8
8

Apartat
Apartat
Apartat
Apartat
Apartat
Apartat

A
B
C
D
E
F

8.1 Pgina 145, Exercici 9 - Apartat A


8.2 Pgina 145, Exercici 9 - Apartat B
8.3 Pgina 145, Exercici 9 - Apartat C

Tema 5 - Canvis econmics i socials en el primer


ter del segle XX
1

1. Pgina 141, Exercici 1 - Apartat D: La diferncia entre taxa de


natalitat i taxa de mortalitat s el creixement natural de la poblaci.
On era ms important? Per qu? Qu devia passar durant el perode
1916 - 1920?
A Catalunya el creixement natural era ms important, respecte a
Espanya, ja que hi havia major diferncia entre la taxa de natalitat i
mortalitat, fet que fa tal com diu a l'anunciat, que la poblaci
augmenti, en aquest cas creixent amb ms diferncia respecte
Espanya.
L'augment de la taxa de mortalitat entre els anys 1916 - 1920 s a
causa d'epidmies, aquesta augmenta amb tanta fora que s'arriba
a qualificar de "mortalitat de tipus catastrfic". Taxa que
posteriorment descend (acompanyant tamb el descens de la taxa
de natalitat) fent que la demografia agafs una tendncia estable.
2.1 Pgina 141, Exercici 2 - Apartat A: Fes una descripci general de
les dades de la srie estadstica de la taula.
Les dades exposen les morts a Espanya a causa de malalties
infeccioses durant els anys que van d'entre el 1901 al 1930.
Segons se'ns mostra, podem apreciar que les principals malalties
mortals eren: la tuberculosis, la pneumnia, el xarampi, la grip i el
tifus. Sense deixar de banda altres infeccions.
Tamb es mostra l'evoluci del nombre de morts a causa d'aquestes
malalties sobre la lnia temporal; una tendncia a la baixa en la
majoria de casos (respecte el perode 1901 -1905). I finalment
tamb la relaci respecte el conjunt total de morts.
La font de les dades s La Poblacin, el campo y las ciudades de J.
Snchez Jimnez.

2.2 Pgina 141, Exercici 2 - Apartat C: Quin fet destacat es va


produir en el quinquenni 1916-1920 pel que fa a levoluci
demogrfica? Quines repercussions va tenir?
El fet ms important a destacar del quinquenni 1916 - 1920 s l'inici
de la Primera Guerra Mundial (1914 - 1919), fet que va reduir
l'emigraci externa de catalans i espanyols, augmentant la rebuda
de immigrants (sobretot a Catalunya, on tamb va haver una
rebuda important de gent d'origen espanyol vinguda del camp).
A conseqncia, com sol passar en aquest casos, es va produir un
rejoveniment de la poblaci a les zones industrials (lloc d'arribada
dels immigrants) i un envelliment als nuclis rurals d'economia

agrcola (lloc de partida de molts emigrants). Aquest fet va causar


un desnivell geogrfic.
3.1 Pgina 142, Exercici 3 - Apartat B: A Catalunya el saldo migratori
va ser positiu durant tot el primer ter del segle XX, per shi poden
distingir dues fases. Quins sn aquests dos perodes?
Les dues fases que podem distingir sn: la que va del 1901 al 1915,
i la que va del 1916 al 1930.
Aquesta divisi va marcada per l'emigraci i immigraci.
En el primer (1901 - 1915) la emigraci, en creixement, supera a la
immigraci. Mentre que en el segon (1916 - 1930) s tot el contrari,
s la immigraci qui pateix un fort creixement, a ritme que
l'emigraci es desploma.
3.2 Pgina 142, Exercici 4 - Apartat A: Hi havia ms homes o ms
dones? Per tant qui tenia ms esperana de vida?
En ambdues pirmides podem apreciar que a les edats altes el
nombre de dones tendeix a ser major. Per tal podem concloure que
les dones gaudien d'una major esperana de vida.
3.3 Pgina 142, Exercici 4 - Apartat B: Per qu es pot afirmar que
l'esperana de vida va augmentar del 1900 al 1930?
A la pirmide del 1900, la franja de 60-69 anys, englobava a un
1'25% aprox. de la poblaci, la de 70-79 un 0'75% aprox. i la de
majors de 80 estava per sota del 0'5%.
En canvi, a la pirmide del 1930, mostra uns percentatges molt ms
superiors a la part alta, amb casi un 1% entre 75-79 anys, per
exemple.
3.4 Pgina 142, Exercici 4 - Apartat C: La base de la pirmide - en
tots dos casos - s ms reduda que els nivells immediatament
superiors. A qu creus que s degut?
El fet de que la base de la pirmide sigui ms reduda que els nivells
immediatament superiors s degut a un descens de la natalitat,
produt (molt segurament) pels voltants del 1930 i ms o menys
continuat durant el primer trentenni.
3.5 Pgina 142, Exercici 4 - Apartat D: La pirmide de l'any 1900 t
una forma ms triangular que la del 1930. Per qu? Com ha
evolucionat la taxa de natalitat? I la de mortalitat?

T una forma ms triangular, ja que la poblaci s jove, hi ha un


augment de la taxa de natalitat i un descens de la taxa de
mortalitat.
En canvi la pirmide del 1930 s ms ovalada ja que la natalitat es
troba en recessi, fet que provocar que a la llarga es produeixi un
envelliment de la poblaci.
3.6 Pgina 142, Exercici 4 - Apartat E: En la pirmide de 1930, s'hi
pot apreciar la incidncia de la mortalitat provocada per la grip l'any
1918?
Es pot apreciar molt mnimament, sabent que els nadons sn un
dels principals sectors de risc de complicacions amb la grip, podem
suposar que el petit descens de poblaci en la franja de nascuts
entre el 1916 i el 1920 pot venir donada per un petit increment en
la mortalitat infantil a causa d'aquest episodi d'epidmia.
4.1 Pgina 143, Exercici 5 - Apartat A: Comenta el tipus de font i fesne un anlisi.
s una font secundaria que expressa el percentatge de poblaci
activa a Catalunya i Espanya, per sectors, entre l'any 1900 i 1930.
Podem apreciar que al 1900 el sector predominant a Catalunya era
el primari, amb un 52'88% de la poblaci (deixant un 27'28% al
secundari, i un 19'54 al terciari), sector que a Espanya encara tenia
un pes major, amb un 66'34% (seguit pel terciari amb un 17'77% i el
secundari amb un 15'99%).
Deu anys ms tard, la situaci a Catalunya canviava, prenent la
primera plaa ara el sector secundari amb un 37'87% i essent
rellevat el primari amb un 36'31%, amb un terciari que creix
mnimament, fins arribar al 22'52%. A Espanya els canvis sn poc
significatius, el primari noms perd 0'34% (60%), perdent 0'17% i
guanyant 0'41% el secundari i el terciari, respectivament. Quedantse en 15'82% i 18'18%
Al 1920 la tendncia a Catalunya continua en la mateixa lnia, tenint
un 33?23% el primari, un 41'52% el secundari (que es consolida) i
un 24'44% el terciari.
A Espanya les coses sn diferents, tot i perdre bastant, el primari
continua en cap amb un 57'30%, el secundari es recupera una mica
amb un 21'90% i el terciari augmenta fins un 20'81%.
Finalment al 1930, a Catalunya ja veiem un sector secundari amb
total protagonisme (50'76%) i un primari (26'36%) i secundari
(22'09%) que perden punts. A Espanya la crescuda ms gran s pel

terciari (27'98), tot i que el primari es mant en primera posici


(45'51%) i el secundari puja fins a 26'51%.
4.2 Pgina 143, Exercici 5 - Apartat B: Ara, extreu-ne conclusions.
A Catalunya podem observar com disminueixen les del sector
primari, mentre que es disparen les del secundari, a causa del
procs d'industrialitzaci, impulsat en part per immigrants de la
resta d'Espanya; amb una participaci superior al 50% de la
poblaci activa. Pel que fa els serveis, augmenten progressivament,
fins arribar a acostar-se molt al sector primari l'any 1930.
Pel que fa a Espanya no hi ha canvis tant forts, ja que en general el
procs d'industrialitzaci no arrela amb tanta fora, i en moltes
zones es conviu en un mbit rural on predomina totalment el sector
primari.
A la llarga aquest sector primari perd fora (representant sempre
aproximadament un 50%) a favor dels serveis i la poca
industrialitzaci que es pot trobar en algunes zones del territori.
5.1 Pgina 143, Exercici 6 - Apartat A: Quines eren les activitats
industrials ms importants?
A principis del segle XX, les activitats industrials que predominen
sn principalment les que tenen a veure amb la xarxa ferroviria, la
mineria i els alts forns.
5.2 Pgina 143, Exercici 6 - Apartat B: Quines noves indstries van
sorgir durant el primer ter del segle XX?
L introducci de l's de l'electricitat (la qual es podia obtenir
mitjanant diversos mtodes) va ser un estimulant pel sector
industrial, sobretot pel relacionat amb aquesta energia. Impulsant,
per exemple, la fabricaci de cables o llums incandescents... Per
tamb tot tipus d'indstria (qumica, de materials de construcci...).
Alhora industries ja existents i ms o menys consolidades, com ara
b la txtil o la siderometallrgica van continuar en augment.
5.3 Pgina 143, Exercici 6 - Apartat C: Quines eren les regions ms
industrialitzades del pas?
A Espanya les dues regions on principalment lindustria havia arrelat
amb ms fora eren Catalunya i el Pas Basc. Tot i que posteriorment
o de manera menys intensa Cantabria i Astries tamb en tenien.

Altres regions com Andalusia comenaven a tenir alts forns i la


mineria s'agrupava majoritriament al sud.
Les entitats que finanaven tot aix (centres financers) estaven
situats a les principals capitals de provncia, com per exemple
Barcelona o Valncia.

6. Pgina 144, Exercici 7 - Apartat A: Calcula el saldo del comer


exterior d'Espanya per cada any de la srie.
Balana comercial espanyola (1910 - 1923) en milions de
pessetes
Any
1910
1911
1912
1913
1914
1915
1916
1917
1918
1919
1920
1921
1922
1923

Exportacions
970'1
976'0
1054'4
1078'5
880'7
1257'6
1377'6
1324'5
1009'0
1310'6
1020'0
1579'6
1319'3
1526'3

Importacions
999'3
994'5
105'1
1308'8
1025'5
976'7
945'9
735'5
590'0
900'2
1423'3
2935'9
1716'1
2926'4

Saldo
-29'2
-18'5
3'3
-230'3
-144'8
280'9
431'7
589
419
410'4
-403'3
-1356'3
-396'8
-1400'1

7.1 Pgina 144, Exercici 8 - Apartat A: Compara les dades d'un any
amb les del altre. Hi va haver cap increment del consum total?
Comparant les dades de consum brut podem veure que al 1935, en
comparaci al 1900 es dispara el consum d'energia (en tots els
tipus).
7.2 Pgina 144, Exercici 8 - Apartat B: Compara les dades d'un any
amb les del altre. Hi va haver cap increment del consum total?

Les fonts d'energia que van experimentar un major augment van


sser: la electricitat (va augmentar 1059 milers de TEC), els
combustibles slids (van augmentar 608 milers de TEC) i lenergia
hidrulica (va augmentar 300 milers de TEC).
7.3 Pgina 144, Exercici 8 - Apartat C: Quines noves fonts d'energia
apareixen en les dades corresponent a l'any 1935?
Les dues fonts d'energia que trobem l'any 1935 (i que l'any 1900 no
apareixen), sn el petroli i l'acetil.
7.4 Pgina 144, Exercici 8 - Apartat D: Tot i que va augmentar en
xifres absolutes, com va evolucionar en termes relatius el consum
de carb? Quin percentatge representa al principi i al final del
perode?
El consum de carb entre els anys 1895 i 1935 ha patit una gran
davallada (parlant en percentatges).
Ha passat de representar un 60% del consum d'energia a Catalunya,
a caure 20 punts fins el 40%.

7.5 Pgina 144, Exercici 8 - Apartat E: I l'electricitat? Com


evoluciona? Quin pes arriba a tenir en relaci amb el total d'energia
consumida?
La electricitat augmenta rpidament durant el primer trentenni del
segle XX. Abans sha esmentat que havia augmentat 1059 milers de
TEC, sent l'energia que ms o feia, doncs pel que fa a percentatges,
passa de ser aproximadament un 2% l'any 1900, a un 35% l'any
1935.
7.6 Pgina 144, Exercici 8 - Apartat F: A qu va ser degut aquest
creixement tant important del consum d'energia elctrica?
El creixement tant important en el consum d'aquest tipus d'energia
a Catalunya, es degut segurament a la facilitats que oferia aquesta
(en vers d'altre com el carb) i l'aparici i augment d'activitat
industrial al territori. Tamb altre invents com el tramvia o el motor
elctric.
8.1 Pgina 145, Exercici 9 - Apartat A: Posa un ttol a cada
fotografia.

Fotografia 1: Moviment del capital.


Fotografia 2: Extracci de la riquesa.
8.2 Pgina 145, Exercici 9 - Apartat B: Descriu les escenes.
En la primera fotografia podem veure el ball organitzat pel marqus
d'Alella, a la Maison Dore de Barcelona, on hi abunden burgesos,
que van a aquesta mena d'actes coma forma d'entreteniment i de
creaci de contactes.
A la segona fotografia trobem el pol oposat, un grup de dones i nens
que busquen carb entre les deixalles que hi llencen les fbriques a
la platja de la Marbella, carb que posteriorment vendran o
utilitzaran per benefici propi.
Per tant el conjunt de les fotografies ens mostra les diferents
realitats entre classes socials de l'poca.
8.3 Pgina 145, Exercici 9 - Apartat C: Quines eren les causes de la
pobresa? Quins mecanismes tenia l'Estat per palliar les necessitats
de la gent ms pobra?
Les dos principals causes de pobresa sn l'estructura desigual en el
camp, i els msers sous dels proletaris .
L'estat no disposa de guaires mecanismes d'ajuda per aquesta
majoria pobre, ms enll de la beneficncia o de la caritat.
Mecanismes pblics, com la seguretat social no existien, ja que no
es disposava d'un estat del ben estar, tot i que alguns ajuntaments
o diputacions provincials si que tenien recursos com cases de
maternitat o hospitals.