1.

Resumeix:
A) Què és la fractura digital?
La fractura digital és la divisió que separa a les persones, col·lectius
institucions, societats o països que tenen accés a les Tecnologies de
la Informació i la Comunicació-acció, de les que no en tenen. És a dir,
podria ser definida en termes de desigualtat de possibilitats que
existeixen per accedir a la informació, al coneixement i l’educació
mitjançant les noves tecnologies. Sent en conseqüència aquestes
persones marginades de les possibilitats de comunicació, formació,
impuls econòmic,… que la xarxa permet. Per tant, son excloses i
privades de la possibilitat de progrés econòmic, social i humà que,
teòricament les noves tecnologies poden oferir.
El risc és que aquesta fractura s’està convertint en un element de
separació, d’exclusió, com ja hem dit, de persones, col·lectius,
institucions i països. De manera que la separació i marginació tan sols
tecnològica, s’està convertint en separació i marginació social i
personal. És a dir, que la fractura digital, es converteix en la fractura
social, de forma que la tecnologia sigui un element d’exclusió i no
d’inclusió social.
En conclusió, podem dir que és l’absència d’accés a la xarxa, i a les
diferents eines que en aquesta es troben, i a les diferències que ella
origina.
B) Quines són les possibles causes?
Les causes van des de la simple carència de connectivitat física en el
lloc de residència, com ocorre a les zones rurals i barris degradats,
fins les barreres mentals que fan que determinades persones
s’autoesclosquin de la societat de la informació.
No podem oblidar les causes econòmiques, com per exemple, no poder
assumir els costs, les raons metodològiques, és a dir, la forma
d’aprendre els continguts i, les raons tecnològiques. Aquestes
darreres es poden donar a causa de que les Noves tecnologies no
estan pensades per persones amb discapacitat, ja sigui pel llenguatge
o per tenir unes necessitats diferents.
A més, en l’economia global actual les TICs es converteixen en un
element de caràcter totalment estratègic i en un factor de
competitivitat important, i per això no es distribueixen de forma
 desinteressada. Si en algun cas es fes això, es cediria el producte,
mai el procés de disseny i desenvolupament i, per tant, sempre es
tindrà una dependència del que l’adquireixen.
C) A qui afecta i per què?
A les persones que més afecta són aquelles que viuen en zones
deprimides, amb poc recursos econòmics, amb baix nivell de formació,
en situació laboral inestable o en situació d’atur, amb majoria de
dones, immigrants, persones majors, adolescents i joves en situació
de fracàs escolar.
A l’article “Hacia la sociedad de la información y el conocimiento” diu
que un jove universitari, resident en una zona amb un bon nivell
sociocultural, amb una família que l¡ajuda i amb un entorn de relacions
personals saludables té moltes més possibilitats de forma part de la
societat de la informació que un jove de la mateixa edat, que es troba
“rebotat” del sistema educatiu, resident en un barri marginal, amb
una família desestructurada, i amb greus problemes d’adaptació
social. Això és el que realment ocorre a la societat, i no la
democratització del coneixement.
A nivell més global, afecta més als països denominats “3r món”.
Aquesta taula reflexa perfecta la fractura digital a nivell global:

Com es veu, els països com Àfrica, Orient Mitjà i Llatinoamèrica

tenen uns percentatges molt petits d’utilització d’internet, millor dit,
són quasi insignificants, tant sols Llatinoamèrica supera el 2%. Tot el
contrari d’E.E.U.U, Europa i Orient Mitjà.
 D) Quins són els elements que la caracteritzen?

Els elements que caracteritzen la fractura digital és que provoca

desigualtats socials, exclusió a les persones que no tenen accés a les Noves
Tecnologies i marginació no tan sols tecnològica sinó també social.

La fractura digital es pot estructurà en tres aspectes principals:

1. La fractura global que es representa en els diferents països.

2. La fractura social ocorre en l’interior de una nació.
3. La fractura democràtica es refereix a la que existeix entre qui
participa i qui no participa en els temes públics de la xarxa.
E) Què podem fer dins el camp de l’educació social?

Superar la concepció de implementació d’infraestructures, incorporar

tecnologies apropiades i flexibles, no tan sols centrar-nos en el hardware
sinó també en el sotware, formació del professorat, potenciar la
investigació, afavorir l’apropament entre el món educatiu i la indústria i,
potenciar la participació de la societat civil. No tan sols s’ha d’aplicar
tecnologies, sinó que també els subjectes han de rebre formació i
alfabetització digital. Igualment, hi ha d’haver més col·laboració entre les
empreses i el sistema educatiu, per la creació, implementació i l’avaluació de
tecnologies.

Més concretament, com a futurs educadors i educadores socials, el que hem

d’intentar, sigui quin sigui el nostre camp d’intervenció, és a dir des de
nins/es o joves a les persones majors, és ajuntar els nostres esforços amb
l’Administració pública perquè sigui conscient de que no tothom té accés a
per exemple a un ordinador i, per tant, si a les escoles si tenen aquest
accés, perquè per exemple a un centre de menors no? Si algun dia fos real
que tots els nins/es sigui quina sigui la seva condició familiar, econòmica o
social, tinguin un ordinador, per exemple, des de l’educació social es tindrien
que fer programes perquè s’acostin a les TIC.

A més, podríem oferir cursos gratuïta o subvencionats per alguna entitat

per fer classes de com utilitzar les noves tecnologies en l’àmbit educatiu,
per exemple, com cercar informació per la xarxa, utilitzar mitjans
audiovisuals com el power point, fer muntatges de fotografies i àudio o
crear per exemple un portal multimèdia per tots els nins/es d’un centre de
menors perquè es puguin comunicar entre ells/es, fer gimcanes virtuals,...

Les TIC ofereixen moltes avantatges per a les persones en exclusió a les
quals afecta la fractura digital:

- Afavoreix l’autonomia.

- Afavoreix la comunicació síncrona i asíncrona dels subjectes amb la resta

de companys i professors.

- Recolzar un model de comunicació i de formació multisensorial.

- Propicia una formació individualitzada pel subjecte.

- Proporciona moments d’oci.

- Estalvia temps per a la adquisició d’habilitats i destreses.

- Proporciona l’apropament dels subjectes al món científic i cultural.

- Afavoreix la disminució del sentit de fracàs acadèmic i personal.

- Evita la marginació que introdueix quan es veu desproveïts d’utilitzar les

eines de desenvolupament de la societat del coneixement, com son les noves
tecnologies.

- Facilita la inserció sociolaboral dels subjectes amb necessitats educatives

especials.