Si narrem un conte i aconseguim que el nen se’l faci seu ja ho tenim tot, ja que si
el nen s’imagina allò que estem narrant, l’aprenentatge ja ve sol.
No cal triar el tema del conte, ja que igualment el nen estarà augmentant els seus
aprenentatges.
2- Fet per distingir que aquest conte ha de ser narrat. Aquí implica la
memorització(sense cap problema però),però normalment els contes tradicionals
rebutges anar-se’n per les branques, és un fet lineal, i això implica que és molt fàcil
memoritzar una història.
3- Cal posar atenció i fixar-s’hi amb el COM ho narrem. Narrar un conte vol dir
traslladar paraules no podem modificar les paraules(nivell lingüístic)
4. Un cop triat i fixar-te amb el què i com, ve la narració, que vol dir utilitzar
aquesta llengua i el llenguatge.
Narrar: conjunt de llengua i llenguatge.(posant-li emoció, estat d’ànim, creativitat,
sentiment...)
Tot està enfocat a que el nen imagini.
Un conte no pot ser observat només per la qüestió anecdòtica.
(Maig del 68 temps de canvis. Sorgeixen veus crítiques en l’àmbit educatiu sobre el
conte tradicional. Per què serveixen els contes a l’escola? )
Bruno Bettelheim(bibliografia)
Repetició de contes:
Els nens acostumen a demanar sempre els mateixos contes. S’ha de repetir contes, ja
que els nens necessiten que els recordis més d’una vegada aquella mateixa cosa
constaten les coses.
Quan expliquem un conte, els nens van al darrere seguint el conte, per això cal variar al
màxim millor, ja que els aprenentatges s’esgoten, amés l’actitud del nen canvia, perquè
quan el nen ja ho té tot imaginat ja no ha d’imaginar res més, tampoc tindrà cap
adquisició lingüística.
1. Els nens han d’estar satisfets del que llegeixen, i això ho podran aconseguir fent-se
seva la història.
2. Narrant contes construïm el nen lector(un nen no comença a ser lector quan escolta
això als 6 anys, sinó que quan comença a sentir parlar de forma literària.)