10/11/10

Què és i com hem d’entendre el concepte de narració:

Amb un conte podem fer coses, però molt sovint no ens adonem que oblidem el per a
que fem les coses; i amb el conte passa el mateix.

Basarem uns comentaris amb el concepte de narrar contes:

Si no imaginem no som creatius, cosa que entenem com saber buscar, superar
necessitats...
La imaginació la necessitem constantment, ja que per a poder crear s’ha d’imaginar.

Funcions del conte:

1.El conte com a estimulació de la imaginació

Si narrem un conte i aconseguim que el nen se’l faci seu ja ho tenim tot, ja que si
el nen s’imagina allò que estem narrant, l’aprenentatge ja ve sol.
No cal triar el tema del conte, ja que igualment el nen estarà augmentant els seus
aprenentatges.

( Si nosaltres agafem un llibre per a narrar, no estem narrant, i si li mostrem a un

nen una imatge ja no estem potenciant la seva imaginació.
El nen sap que una imatge diu coses, i quan veu un text sota una imatge, ell sap que allà
també diu alguna cosa més. )

Narrar és confiar en la paraula(comparació de la paraula amb un arbre, la paraula

és el tronc, i les arrels són els llenguatges, ja que hi ha múltiples llenguatges. Ex.
Símbol, gestos..). La gent massa expressiva distreu al nen de la parla.

Seqüència del que caldria fer per narrar

1- Per triar un conte cal triar aquell en el que ens agradaria i ens sentíssim
còmodes narrant una mica egoista, ja que penses abans amb tu que amb el nen, però
la finalitat està en ell

2- Fet per distingir que aquest conte ha de ser narrat. Aquí implica la
memorització(sense cap problema però),però normalment els contes tradicionals
rebutges anar-se’n per les branques, és un fet lineal, i això implica que és molt fàcil
memoritzar una història.

3- Cal posar atenció i fixar-s’hi amb el COM ho narrem. Narrar un conte vol dir
traslladar paraules no podem modificar les paraules(nivell lingüístic)

4. Un cop triat i fixar-te amb el què i com, ve la narració, que vol dir utilitzar
aquesta llengua i el llenguatge.
Narrar: conjunt de llengua i llenguatge.(posant-li emoció, estat d’ànim, creativitat,
sentiment...)
Tot està enfocat a que el nen imagini.
Un conte no pot ser observat només per la qüestió anecdòtica.
(Maig del 68 temps de canvis. Sorgeixen veus crítiques en l’àmbit educatiu sobre el
conte tradicional. Per què serveixen els contes a l’escola? )
Bruno Bettelheim(bibliografia)

Els éssers humans només ens construïm amb la parla.

2.El conte com a portador d’aprenentatges

Hi ha molts aprenentatges en els contes, per exemple l’adquisició lingüística, acte

imaginatiu..
Aquesta irrealitat serveix perquè per imaginar aquestes coses has de imaginar encara
més, i perquè hi ha un joc simbòlic.

Repetició de contes:
Els nens acostumen a demanar sempre els mateixos contes. S’ha de repetir contes, ja
que els nens necessiten que els recordis més d’una vegada aquella mateixa cosa
constaten les coses.
Quan expliquem un conte, els nens van al darrere seguint el conte, per això cal variar al
màxim millor, ja que els aprenentatges s’esgoten, amés l’actitud del nen canvia, perquè
quan el nen ja ho té tot imaginat ja no ha d’imaginar res més, tampoc tindrà cap
adquisició lingüística.

Narrar comporta treballar.

De vegades, convé afegir coses però sense distreure gaire l’atenció del nen.
Finalitat de narra un conte: passar una bona estona( agrada a tothom, però entenem que
gaudeixin aprenent. Si no han imaginat no els veure’m satisfets.)

UN BON PROFESSOR ÉS QUAN:

1. Els nens han d’estar satisfets del que llegeixen, i això ho podran aconseguir fent-se
seva la història.
2. Narrant contes construïm el nen lector(un nen no comença a ser lector quan escolta
això als 6 anys, sinó que quan comença a sentir parlar de forma literària.)

Entre 3-4 anys s’aconsella un conte curt, senzill(d’animals...) solucionat ràpidament.

Entre 6-7 anys conte més llarg, amb personatges humans,on el nen ja entén tots els
llenguatges poètics, i pot entendre-ho millor.

El conte no s’ha de deixar per l’últim moment,