TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/86
10 DESEMBRE/NADAL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
«L’escriptura
és un procés estrany»
L’escriptor Albert Lladó va
presentar el passat novembre els
seus dos darrers llibres, en un
acte celebrat a la llibreria Bertrand
de Barcelona. Es tracta de La
Puerta (Cultiva Libros), la seva
primera novella de ficció, i el llibre
Paraules (Abadia Editors), un recull
d’entrevistes amb personatges
de diversos àmbits creatius.
Lladó és llicenciat en Filosofia i
periodista, professió en la qual vol
aprofundir per aportar noves idees.
Actualment està treballant molt el
gènere dels aforismes, una altra de
les seves passions.
Què et va motivar a escriure dos llibres
tan diferents i publicar-los gairebé en el
mateix espai-temps?
La veritat és que el tema de la publicació
d’un llibre és independent del seu procés
d’escriptura. Vull dir, depèn d’altres factors
externs, com trobar un editor amb ganes
i possibilitats econòmiques per invertir en
la teva feina. Ha donat la casualitat que
aquest any n’he trobat dos per a dos pro-
jectes molt diferents.
El fet que siguin de gèneres diferents, i en
llengües diferents (el llibre d’entrevistes
està escrit en català i la novel·la en caste-
llà), no n’ha impedit la publicació quasi si-
multània. No es feien «competència», vaja.
La puerta, el teu salt a la novel·la de
ficció, la vas publicar per entregues
setmanals a través d’Internet. Què et va
aportar aquesta experiència en línia?
Per damunt de tot, el compromís amb el lec-
tor, i sobretot amb mi mateix, d’escriure un
capítol cada setmana. En el meu dia a dia
faig feines ben diverses i això m’impedia con-
centrar-me a l’hora d’escriure una novel·la.
D’aquesta manera, m’obligava a mi mateix.
Per altra banda, el fet d’escriure per la xarxa,
crea un estil molt precís: frase curta, capítols
breus, llenguatge líric però directe…
Què té d’autobiogràfic?
És un llibre que s’emmarca en allò que han
anomenat autoficció. És a dir, agafo ele-
ments de la realitat (el protagonista ha estu-
diat el mateix que jo, ha viscut als mateixos
llocs, comparteix obsessions…) per crear
una història de ficció. El més important era
construir la sensació de versemblança en
el lector i, parlant del que coneixes, és més
possible que ho aconsegueixis. Sobretot, si
és la teva primera novel·la.
En canvi Paraules és un recull de vint
entrevistes entre les moltes que has
fet. Va ser difícil fer una tria?
Triar és el més difícil. A més, és el resultat
de tres o quatre anys de col·laboracions
amb diaris, revistes… Però tenia clares
dues coses: no volia un recull «generaci-
onal» (hi ha creadors de totes les edats)
i no volia incloure cap personatge a qui
només hagués fet l’entrevista per promo-
cionar un producte concret (moltes de les
trobades eren per parlar d’una novetat,
però era l’excusa per conversar sobre tota
la seva obra).
Probablement les entrevistes a Paco
Candel i Josep Palau i Fabre van ser
les darreres que van oferir...
Sí, eren grans, ja. Candel em va atendre a
l’hospital. Ple de lucidesa i amb una humi-
litat que només ens pot servir com a lliçó.
Com creus que serà la literatura del futur?
No crec gaire en els gurus. No ho podem
saber. Però crec que la pregunta és si
canviarà el suport de lectura o l’estructura
Tendèries
independents
CASA DE LA MÚSICA | LA MIRONA
de Salt
c/Amnistia Internacional, s/n
17190 Salt (Girona)
972 200 122
L’única sala de concerts de les comarques gironines amb
programació de concerts estable de setembre a juny. També hi
ha una programació estable d’activitats per potenciar l’ecosistema
musical a les comarques gironines. A més de La Bombolla,
l’ambient musical gratuït fins a les 5 del matí cada cap de
setmana! Es pot demanar més?
4t 1a (Quart Primera)
http://www.myspace.com/4t1a4t1a
Albert Lladó 4t 1a va començar com a banda després d’una intuïció sobre la
música en directe. I és que en vista de la quantitat de concerts
Albert Lladó (Barcelona, 1980) és llicenciat en maratonians que agrupen un nombre indecent de grups amb estils
Filosofia (UB), té un postgrau en Periodisme de
molt diferents, i en sales on el so és tan important com el color de
Proximitat (UAB) i un màster en Estudis Compa-
la paret, la idea de tocar al saló de casa va resultar molt atractiva...
rats en Literatura, Art i Pensament (UPF). També
és cofundador i editor de la revista Sísifo, Diari
Maresme i Revista de Letras. També ha dirigit les
revistes Secundèria i L’Hiperbòlic. En l’actualitat,
Mine!
presenta el cicle de tertúlies literàries «Parlem http://www.myspace.com/minetheband
amb…», escriu per a la revista Benzina i és re- En Bernat Sànchez (veu, guitarra i piano), l’Albert Rams «Ret»
dactor de LaVanguardia.es.
(veu i guitarra), en Ricky Malo (bateria, piano i veu) i l’Oriol
Ha publicat els llibres de relats Podemos estar Romaní «Txiri» (baix, violoncel i veu) han creat un paisatge variat
contentos i Cronopios propios, el llibre d’entre-
i lluminós, on es troben la psiquedèlia, el rock, la música festiva
vistes Paraules, l’assaig Encuentros fortuitos, la
i el drama quotidià. Tots quatre canten, tots quatre composen. El
novel·la La puerta i és coautor, juntament amb
Dani Llamas, del projecte de literatura digital resultat és ric en matisos, cosa que fa difícil definir l’estil de Mine!
Diccionario prescindible (finalista del Premi de
Literatura Multimèdia Bubok).
Mitchel & Co
www.myspace.com/mitchelandcompany
mateixa de l’obra. Si el canvi afectarà més MiTchel & Co és la proposta personal del músic Guillem Mitchel, una
els lectors que els escriptors, o a l’inrevés. obra que ens situa en un plànol existencial en posar música a uns
En aquest sentit, vaig fer una conferència sentiments que, traspassant-nos, ens enfronten a la solitud de fer-
a Jaén fa un any que es titulava: La nove- nos persones amb un discurs que s’allunya de qualsevol estereotip
la online. ¿Cambio de formato o cambio de moda, i que, d’aquesta manera, accepta el repte de presentar
de paradigma?, on posava en dubte que una proposta arriscada en què la música és reflex de l’ànima.
això de l’hipertex, per exemple, sigui una
idea tan nova. Tota la filosofia postestruc-
turalista ja parlava d’això. Només cal llegir
Barthes, Derrida, Foucault o Deleuze.
Cap a on t’agradaria orientar la teva fa-
ceta d’escriptor?
No m’agrada entendre la meva activitat
com «una carrera». Per tant, no tinc clar
si escriuré moltes novel·les més, o cap
altra. No puc preveure què faré, perquè hi
ha masses coses a fer. El teatre em crida
molt, potser algun dia m’atreveixo… Tam-
bé estic tornant a escriure relats i m’agra-
da provar noves coses en periodisme.
Avui, però, estic treballant molt el gènere
dels aforismes, que m’apassiona. Potser
surt un llibre el 2011, qui sap… Coneixes algun web de referència, bar, botiga,
discoteca que vulguis destacar? Fes una breu
Textos: Ramon Texidó
Fotos: Albert Lladço
deria.cat
* ressenya del lloc i envia-la amb una fotografia a
redaccio@edicat.cat i la publicarem!