CREMONA

Sistemes articulats
Es defineix un sistema articulat com un conjunt de peces rectes (barres) articulats en els extrems
(nusos). Ens referirem a sistemes plans, tant els eixos de les barres com les forces exteriors (carregues i
reaccions) que hi actuen estan en el pla de simetria del sistema
Els sistemes articulats es classifiquen en deformables i indeformables. Així com en isostàtics i
hiperestàtics
A partir d’ara es parlarà de sistemes estrictament indeformables, formats per triangles, que formaran
una xarxa de triangles amb un costat comú amb el següent i l’anterior.
Entre els sistemes articulats usats en les construccions metàl·liques figuren les bigues armades i les
armadures de coberta. En aquests sistemes es suposa que les càrregues actuen en els nusos per a evitar
esforços de flexió sobre les barres.
Suposat el sistema en equilibri, les forces exteriors també ho estan, deduint les reaccions en els
suports. Per l’estat d’equilibri, hi haurà també equilibri en cada element del sistema entre les forces exteriors
i les tensions a les barres. El mètode de Cremona permet determinar tant el tipus d’esforç (compressió o
tracció) de cada barra i la seva intensitat. Aplicant les equacions de resistència a tracció o compressió amb
vinclament, segons el cas, es determinarà les dimensions de cada barra

Mètode de Cremona
Es recomanable numerar les forces exteriors i a continuació les barres. Ens referirem al sistema de
la figura. Estant les forces en equilibri el sumatori de forces serà tancat. Dibuixem el sumatori de les forces
exteriors, carregues i reaccions a una escala determinada

Estudiarem tots els nusos començant per un vèrtex en el que només hi hagi dues barres, com l’A,
en el que només conflueixen les barres 4 i 5.
 Estant A en equilibri ho han d’estar també R i les tensions de 4 i 5, per tant el sumatori de les tres
forces ha de ser tancat. Aquest sumatori serà un triangle format per Ra i les tensions de 4 i 5, del qual
coneixem Ra, per tant traçarem una paral·lela a la barra 4 des del punt m, i per l’altre extrem de Ra, el punt
n una paral·lela a la barra 5, la intersecció d’ambdues, punt o, tanca el triangle, el costat mo ens dona la
magnitud de la tensió a la barra 4, i el costat no ens dona la magnitud de la tensió a la barra 5.
Per a saber el tipus d’esforç es raona com segueix, coneixem el sentit de Ra i per tant el sentit del
triangle haurà de ser nmon, sent els sentits de les tensions de compressió per a la barra 4 i de tracció per a
la barra 5.
Es pot dir que una barra treballa a compressió qual la tensió s’apropa al vèrtex i a tracció quan
s’allunya del vèrtex.
Passem al vèrtex C, seguint l’ordre de les barres i carregues en el sentit de les busques del rellotge,
ens trobem la tensió a la barra 4, la carrega P1, la tensió de la barra 6 i la tensió de la barra 7, per estar el
nus en equilibri el sumatori haurà de ser tancat. Desconeixem les tensions de les barres 6 i 7. la barra 6
uneix C amb D, punts en els que s’apliquen les forces P1 i P2, per tant traçarem pel punt p, de unió entre P1
i P2 al sumatori una paral·lela a la barra 6, i pel punt (o) paral·lela a la barra 7, la intersecció, en el punt q
tanca el sumatori de forces en aquest nus.
Per a saber el tipus d’esforç raonem com en el nus anterior, partim del sentit de la força P1 i
resseguim el polígon fins a tornar a l’origen, el sentit serà (npqon). El sentit de la tensió de la barra 6
s’apropa al nus, i també el de la barra 7, per tant les dues treballen a compressió
Passem al nus D, caldrà formar un sumatori tancat amb: tensió de la barra 6 (coneguda), carrega P2
(coneguda), tensió de la barra 9 (desconeguda) i tensió de la barra 8 (desconeguda). La barra 6 uneix els
punts d’aplicació de P2 i P3, per tant traçarem paral·lela a la barra 9 pel punt r de unió entre P2 i P3 al
sumatori, i per l’extrem (q) del costat que representa la tensió de la barra 6 tracem paral·lela a la barra 8.
com sempre la intersecció ens tanca el sumatori de les forces del nus. El poligon corresponent al vertex D
serà prsqp
El poligon corresponent al punt E sera el noqson
Examinant les figures que representen el sistema articulat i els sumatoris de forces, s’observa que
son recíproques, a cada costat de una correspon en l’altre un costa que l’hi es paral·lel, i cada nus de una
un polígon tancat en l’altre.
La figura b deduïda de l’equilibri de cada vèrtex del sistema articulat, conjunt de tots els polígons
tancats, es el diagrama de Cremona, en ell s’hi troben les tensions de totes les barres del sistema articulat,
les magnituds de les tensions a cada barra s’obtenen mesurant la longitud del costat corresponent al
Cremona i aplicant l’escala a que s’ha dibuixat el sumatori de forces inicial
Compressio Tracció
Barra 4 mo
Barra 5 no
Barra 6 oq
Barra 7 pq
Barra 8 qs
Barra 9 rs
Barra 10 os
Barra 11 no
Barra 12 ot
Medsurant els segments indicats amb l’escala de forces usada al dibuixar el sumatori obtindrem les
tensions de cada barra
En resum, coneixent el perfil de un sistema articulat, així com les carregues que hi actuen, es
determinen les reaccions i es traça el sumatori corresponent. Es comença el traçat de la figura recíproca per

31
 EQUILIBRI DE SISTEMES
un vèrtex en el que només conflueixin dues barres del sistema, continuant pel vèrtex immediat, tenint en
compte que quan una barra del sistema uneix dos vèrtexs en els que hi actuen càrregues, la seva paral·lela
al Cremona s’ha de traçar pel punt comú d’aquestes dues carregues en el sumatori

Càlcul de un sistema articulat

Un cop dibuixat el Cremona corresponent, es determina la magnitud de la tensió a cada barra i el
tipus d’esforç, compressió o tracció. A partir d’aquestes dades es calculen les seccions transversals aplicant
les equacions de resistència corresponent a cada tipus d’esforç. Posteriorment es calculen els medis de
unió, reblons, cargols o soldadura, tenint en compte que la tensió a suportar per cada unió es la mateixa que
la barra que uneix.

Diferents tipus de sistemes articulats

Armadures de coberta
Aquests sistemes son construccions per a suportar les cobertes dels edificis. Reben diferents nom
com cavalls o encavallades. Consten de un cordo superior, format per dos parells i un cordo inferior o tirant,
recta o poligonal. A la part central o nucli, hi ha barres que treballen a compressió (muntants o monjos) o a
tracció (Tirants)
Sobre els parells es col·loquen biguetes, recolzades entre dos cavalls consecutius, que reben el
nom de corretges. Es col·loquen sobre els nusos de l’armadura.
Alguns tipus d’armadura

Polonceau

32
Americana

4100

4100 4100
8
4100 4100
4 9
5 7
2050 2050
1
2 3 6

1 20500 2050
2 17753
3 4100 4100
1
4 16400 4
5 2050
6 14202.8 9
6 8
7 5423.79 2
5
8 12300 3
9 8200 7

ESCALA 1 ud = 200 Kg

33
 EQUILIBRI DE SISTEMES
Anglesa

34
Shed

F= 2,5 T

F= 4T

F= 4T

°
60
2T 0,5 T

49°
F= 30° F=

15

DENT DE SERRA REFORÇAT

1 11300
2 9788
3 3464
4 9302
5 3000 1
6 8056
7 6173
8 4835
9 4667
10 6295 4
11 4014 6
3
5

35
 EQUILIBRI DE SISTEMES
Polonceau peraltada

36
Bigues empotrades en voladís
Estan formades per un cordo superior rectilini i un altre inferior horitzontal o poligonal, i barres
inclinades o inclinades i verticals.
Reaccions. En g la reacció es igual i directament oposada a la resultant R1 de les tensions 11 i 12.
aquesta reacció R1 es la que ha de suportar el mur o element de suport del sistema.
A b la reacció R’ es igual i directament oposada a la tensió de la barra 13, que ha de ser la
resistència del mur en aquest punt

37
 EQUILIBRI DE SISTEMES
Bigues de parells paral·lels
S’exposen diferents exemples amb els diagrames de Cremona corresponents a cada una d’elles

Bigues Warren o en V
Estan formades per dos cordons, superior i inferior, rectilinis i paral·lels i diagonals formant triangles
isòsceles igual amb els cordons

4 8 12

1 3 5 7 9 11 15
13
2 6 10 14
F1 F2 F3 F4 F5

F1
2 1 12124
2 6062
3 12124
F2 1 3
4 12124
6 5 4041
7
6 14145
5
4 7 4041
F3 9 8 15165

F4

F5

38
Biga Howe o Whipple
Estan formades per dos cordons rectilinis paral·lels, i entre ells, les diagonals formen triangles
rectangles

39
 Estructures triangulars. Mètode analític
Les estructures triangulars es poden resoldre també analíticament, es a dir, amb eines algebraiques
i aritmètiques.
Per a fer·ho es parteix de les mateixes hipòtesis que en el mètode gràfic de Cremona:
Les forces exteriors son coplanaries amb l’esquema de l’estructura
Les forces exteriors estan aplicades en els nusos
Els nusos es suposen articulats
Si el sistema esta en equilibri cada un dels nusos també estarà en equilibri
El procediment es semblant al mètode Cremona
Numerarem les barres
Anomenarem els nusos
Equilibrarem el sistema amb dues reaccions en els punts de recolzament

Per a major claredat establirem algun criteri

Les carregues les anomenarem amb la lletra P i un numero; així seran, P1, P2, P3, etc.
Les reaccions les anomenarem Ra i Rb
Els esforços a les barres els anomenarem amb la lletra F i el numero de la barra, l’esforç de ,a barra
1 serà F1, el de la barra 2 F2, etc.
Començarem per un nus del que només desconeixem dues barres com a màxim, acostuma a ser
qualsevol dels suports, l’A o el B. Començarem pel nus A i dibuixarem un petit esquema amb les forces
concurrents en aquest punt
Ra, P1, F1 i F2. si el nus esta en equilibri es perquè la resultant d’aquestes quatre forces es 0

•
•
 Per a resoldre el problema farem servir les lleis de la estàtica

∑ FV = 0
∑ FH = 0
∑M = 0
En aquest cas la tercera llei no caldrà perquè al ser el nusos articulats i les forces actuar totes en un
nus no apareixeran moments en el sistema per tant ens quedarem amb les dues primeres lleis
Suma de forces verticals igual a zero
Suma de forces horitzontals igual a zero
Les forces verticals amb sentit ascendent les considerarem positives i les de sentit descendent
negatives
Les forces horitzontals amb sentit a la dreta les considerarem positives i les de sentit a l’esquerra
negatives
Per a poder aplicar·les necessitem disposar només de forces horitzontals i verticals en cada nus, per
assolir·ho descomposarem la força F1 en les seves dues components rectangulars, vertical i horitzontals

La component vertical valdrà F1 ⋅ sin α

La component horitzontal valdrà F1 ⋅ cos α

La resta de forces que actuen en el nus ja son verticals o horitzontals. Apliquem les lleis de la
estàtica

∑ FV Ra − P1 − F1 ⋅ sin α = 0
∑ FH F2 − F1 ⋅ cos α = 0
Ara disposem de un sistema de dues equacions amb dues incògnites de fàcil solució.
S’observarà que a les forces F1 i F2 sel’s ha aplicat un sentit concret, ha estat el que s’ha considerat
hipotèticament el més convenient per a obtenir l’equilibri del nus. Donat que Ra es mes gran que P1, sembla
lògic creure que la component vertical de F1 haurà de tenir el mateix sentit que P1.
En conseqüència la component horitzontal de F1 haurà de tenir sentit cap a l’esquerra i per a
establir l’equilibri cal que F2 tingui el sentit contrari
Com sabrem que el sentit atribuït a cada força es correcte? Perquè un cop resolt cada nus el
resultat es positiu, en cas de que fos negatiu voldria dir que el sentit correcte es l’oposat.
Un cop resolt el nus A observem en quin nus tenim dues barres d’esforç desconegut, en el nostre
cas el nus C. Dibuixem l’esquema de forces concurrents en el nus

F1, P2, F4 i F3. Obtenim les components rectangulars i escrivim les equacions segons les lleis de la
estàtica ja vistes en el nus A

41
 ∑ FV F1 ⋅ sin α − P2 − F4 ⋅ sin α + F3 ⋅ sin α = 0
∑ FH F1 ⋅ cos α − F4 ⋅ cos α − F3 ⋅ cos α = 0
Igual que en el nus A disposarem de un sistema de dues equacions amb dues incògnites de fàcil
solució
El següent nus a resoldre serà el E. En aquest nus coneixem el valor de F4 i P3 i desconeixem el
valor de F5 I F6
Procedim de la mateixa manera que en els nusos anteriors. Esquema de forces i esquema de
components rectangulars

Escrivim les equacions corresponents

∑ FV F4 ⋅ sin α − P3 + F6 ⋅ sin α − F5 = 0
∑ FH F4 ⋅ cos α − F6 ⋅ cos α = 0
Sistema d’equacions de fàcil solució.
Podríem seguir plantejant equacions per a la resta de nusos, però donat que l’esquema d’aquesta
estructura es simètric, podem afirmar que les barres simètriques tindran el mateix valor i sentit.
Per a saber quin tipus d’esforç pateix cada barra caldrà fixar·se en el seu sentit. Si aquest esta dirigit
cap el nus la barra treballa a compressió, i si esta dirigit contrari al nus l’esforç serà de tracció
Així en el nostre cas treballen a compressió les barres 1, 3, 4, 6 7 i 9. i treballen a tracció les barres
2, 5 i 8
Ara resoldrem una estructura semblant però amb valors concrets
El primer cas serà equilibrar globalment el sistema amb dues reaccions Ra i Rb. Donat que el
sistema de forces es simètric podem afirmar que les dues reaccions seran iguals. Per tant
1500 + 3000 + 3000 + 3000 + 1500
Ra = Rb = = 6000 Kg
2
Començarem pel Nus A

6000 − 1500 − F1 ⋅ sin 30 = 0

F2 − F1 ⋅ cos 30 = 0
Reordenem les equacions

F1 ⋅ sin 30 = 6000 − 1500 = 4500

F2 − F1 ⋅ cos 30 = 0

42
 4500
F1 = = 9000 Kg
sin 30
F2 = 9000 ⋅ cos 30 = 7794 .23 Kg

Com que el resultat es positiu els sentits atribuïts son correctes. El sentit de F1 esta dirigit al nus i el
de F2 contrari al nus. F1 treballa a compressió i F2 a
Passem al nus C.

9000 ⋅ sin 30 − 3000 − F4 ⋅ sin 30 + F3 ⋅ sin 30 = 0

9000 ⋅ cos 30 − F4 ⋅ cos 30 − F3 ⋅ cos 30 = 0
Reordenem les equacions deixant les incògnites a un costat i les constants a l’altra

F4 ⋅ sin 30 − F3 ⋅ sin 30 = 9000 ⋅ sin 30 − 3000

F4 ⋅ cos 30 + F3 ⋅ cos 30 = 9000 ⋅ cos 30
F4 ⋅ 0.5 − F3 ⋅ 0.5 = 1500
F4 ⋅ 0.866 + F3 ⋅ 0.866 = 7794.23
F4 − F3 = 3000
F4 ⋅ 0.866 + F3 ⋅ 0.866 = 7794.23
Resoldrem el sistema d’equacions pel mètode de reducció. Multipliquem la primera equació pel
coeficient de la segona

F4 ⋅ 0.866 − F3 ⋅ 0.866 = 2598.08

F4 ⋅ 0.866 + F3 ⋅ 0.866 = 7794.23
Sumem les dues equacions

F4 ⋅ 1.732 − F3 ⋅ 0 = 10392.31
10392.31
F4 = = 6000 Kg
1.732
F3 = 6000.18 − 3000 = 3000 Kg
El sentit de F4 esta dirigit cap al nus, per tant treballa a compressió. El sentit de F3 també esta dirigit
cap el nus i també treballa a tracció
Passem al Nus E

6000 ⋅ sin 30 − 3000 + F6 ⋅ sin 30 − F5 = 0

6000 ⋅ cos 30 − F6 ⋅ cos 30 = 0
Es dedueix fàcilment que F6 = F5

F5 = 3000 − 3000 + 3000 = 3000

Del sentit de les forces es dedueix que F6 treballa a compressió i F5 a tracció

43
Podem omplir una taula com la següent amb els resultats obtinguts
C T
F1 9000
F2 7794.23
F3 3000
F4 6000
F5 3000
F6 6000
F7 3000
F8 7794.23
F9 9000

Resoldrem ara una estructura una mica mes complicada

3000
G
3000 3000
8
E H
3000 3000
4 9
C 5 7 JZ
1500 1500
1
2 3 6
A D F I B
Ra = Rb = 9000 Kg
Nus A

9000 − 1500 − F1 ⋅ sin 30 = 0

F2 − F1 ⋅ cos 30 = 0
F1 ⋅ sin 30 = 9000 − 1500 = 7500
F2 − F1 ⋅ cos 30 = 0

7500
F1 = = 15000 Kg
sin 30
F2 = 9000 ⋅ cos 30 = 12990 .38 Kg
Nus C

15000 ⋅ sin 30 − 3000 − F4 ⋅ sin 30 + F3 ⋅ sin 30 = 0

15000 ⋅ cos 30 − F4 ⋅ cos 30 − F3 ⋅ cos 30 = 0

44
F4 ⋅ sin 30 − F3 ⋅ sin 30 = 15000 ⋅ sin 30 − 3000
F4 ⋅ cos 30 + F3 ⋅ cos 30 = 15000 ⋅ cos 30
F4 ⋅ 0.5 − F3 ⋅ 0.5 = 4500
F4 ⋅ 0.866 + F3 ⋅ 0.866 = 12990.38
F4 = 12000 Kg
F3 = 3000 Kg
Nus D

− 3000 ⋅ sin 30 + F5 = 0
− 12990.38 + 3000 ⋅ cos 30 + F6 = 0
F5 = 1500 Kg
F6 = 10392.3 Kg
Nus E

12000 ⋅ sin 30 − 3000 − F8 ⋅ sin 30 + F7 sin 49.11 = 0

12000 ⋅ cos 30 − F8 ⋅ cos 30 − F7 ⋅ cos 49.11 = 0
F8 ⋅ sin 30 − F7 sin 49.11 = 3000
F8 ⋅ cos 30 + F7 ⋅ cos 49.11 = 10392.3
F8 = 9000 Kg
F7 = 3968.6 Kg
Nus G

9000 ⋅ sin 30 − 3000 + F10 ⋅ sin 30 − F9 = 0

9000 ⋅ cos 30 − F10 ⋅ cos 30 = 0
F10 = 9000 Kg
F9 = 6000 Kg

45