DILLUNS

18 Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat 31 DE GENER DEL 2011

LA DADA DEL DIA


COSES de la VIDA Auge dels
jocs ‘on line’







 






 












!
!$!"##
Font: EFE
!


La reforma de l’educació 3 El desaiament informàtic Pàgines 18 i 19 888

La poca formació dels professors

frena el pla de les aules digitals
Dos informes revelen diicultats dels docents Segueixen els problemes de connexió atribuïbles
per treure partit de les noves tecnologies a les infraestructures de telecomunicacions
JOSEP GARCIA
JORDI CASABELLA
BARCELONA

a introducció dels ordina-

L dors portàtils i el treball

amb continguts digitals a
l’aula s’ha convertit en un
revulsiu per a l’activitat docent, però
ha posat al descobert el «baix nivell
competencial» del professorat en la
matèria. Dos informes que avaluen
l’experiència batejada com a Edu-
CAT 1x1 per la Conselleria d’Edu-
cació (ara Ensenyament) durant el
curs 2009-2010, subratllen la neces-
sitat de proporcionar formació als
ensenyants, no tant sobre els instru-
ments i mitjans informàtics, que
també, sinó sobre les possibilitats di-
dàctiques que s’obren amb la incor-
poració de les noves tecnologies.
Dos informes del Centre de Tec-
nologies Ituarte de la Fundació Joan
XXIII i del parc tecnològic La Salle
Technova de Barcelona, ultimats a
finals del 2010 i als quals ha tingut
accés EL PERIÓDICO, insisteixen en
el fet que els problemes de conne-
xió i d’ample de banda s’han con-
vertit en un llast per al projecte, en-
cara que les solucions implementa-
des recentment als centres públics
han alleujat la situació. Un primer
informe del Consell Superior d’Ava-
luació del Sistema Educatiu sobre
el primer any de vida del projecte,
avançat a l’agost per aquest diari,
ja denunciava greus fallades en les
connexions.
33 Aula amb pissarra digital i ordinadors portàtils a l’IES Torre del Palau de Terrassa.
POSADA AL DIA / 80 professors d’ESO
de 70 centres que han contribuït en Els problemes tècnics també són titat, assegura el professorat.
l’elaboració de l’informe del Cen- les claus a l’origen «de l’augment del soroll El treball aprecia que els profes-
tre de Tecnologies Ituarte atribuei- a l’aula», en el sentit que les classes sors han pres consciència de la im-
xen les insuficiències de l’ample de POSADA AL DIA DE LES INSTAL·LACIONS DELS CENTRES es fan més difícils de governar quan portància de fer servir les xarxes so-
banda i les caigudes de la connecti-
vitat a l’endarreriment de les infra-
1 La cascada de problemes tècnics no ha estat un impediment perquè
els centres hagin fet un gran salt en la modernització de les seves
les interrupcions són freqüents o
no hi ha manera d’accedir al llibre
cials per compartir recursos útils per
a la docència i que, al mateix temps,
estructures de telecomunicacions instal·lacions. «El projecte ha precipitat l’actualització en qüestions digital. Les queixes sobre el funcio- agafa cos la necessitat de posseir di-
del país, com ja passava en el primer electròniques i digitals», assegura un dels dictàmens. nament dels portàtils no són relle- ferents habilitats digitals, com la de
informe. Els coordinadors de l’ex- vants. «saber crear material multimèdia,
periència dels centres consultats te- REVULSIU PER A LA DOCÈNCIA compartir-lo, buscar-lo, modificar-
nen sovint dificultats per identifi-
car l’origen dels problemes tècnics,
2 Les carències formatives digitals dels ensenyants tampoc han estat
un obstacle per il·lusionar el sector del professorat més interessat
MATERIALS MULTIMÈDIA / Els autors
de l’informe d’Ituarte recullen les
lo o baixar-lo de la xarxa». La forma-
ció i «l’acompanyament rebut als
que les companyies que intervenen per les innovacions educatives, que ha guanyat adeptes a mesura queixes dels coordinadors sobre la centres per part de la conselleria» es
en el procés de digitalització de les que la seva experiència avança. «immaduresa» dels productes edu- qualifiquen, no obstant, com a insu-
aules, i que proporcionen des de les catius multimèdia existents, enca- ficients.
instal·lacions fins als continguts, MÉS MOTIVACIÓ DE L’ALUMNAT ra que l’aparició de la plataforma L’estudi de La Salle especifica que
s’atribueixen mútuament. El revers
d’aquesta moneda radica en el fet
3 Els tres informes coneguts fins ara coincideixen en l’evidencia que
l’alumnat està més motivat a classe i fins i tot hi ha indicis que els
de continguts Atria des de comen-
çaments del curs 2010-2011 ha can-
la qüestió més preocupant és «la fal-
ta de formació, sobretot dels pro-
que el projecte EduCAT 1x1 «ha ac- rendiments acadèmics milloren. viat de manera substancial el pano- fessors, però també de les famílies
celerat la posada al dia de les con- rama, de manera que s’ha enriquit i alumnes», amb els problemes tèc-
nexions elèctriques i d’ADSL dels EXPECTACIÓ ENTRE LES FAMÍLIES l’oferta de llibres digitals i s’han ac- nics. Uns 100.000 estudiants d’ESO
centres» juntament amb un desem-
barcament sense precedents de tec-
4 El desconcert inicial de les famílies sobre la regulació domèstica de
l’ús dels portàtils ha donat pas a una situació d’expectació sobre els
centuat les diferències entre els ma-
terials: n’hi ha d’envergadura quali-
de 616 centres públics i concertats
participen actualment en aquesta
nologia educativa. resultats de la digitalització de les aules. tativa al costat d’altres de menys en- experiència. H

La reforma de l’educació 3 Les experiències
MARIBEL BENITO 3 COL·LEGI JOAN XXIII DE L’HOSPITALET
«Hi ha professors als quals els
falten moltes hores de vol”
Maribel Benito, responsable d’in-
novació pedagògica en matèria
de tecnologies de la informació
i la comunicació del col·legi con-
certat Joan XXIII de l’Hospitalet
de Llobregat, diu que ha detec-
tat que les aules digitals susciten
«molta il·lusió» entre el professo-
rat. «S’estan invertint molts es-
forços», afirma. Això no li impe-
deix reconèixer que abunden els
ensenyants amb «poca capacitat»
per enfrontar-se als nous reptes.
«N’hi ha molts als quals els falten
moltes hores de vol. Posseeixen
els conceptes, però no han prac-
ticat». Tampoc no és estrany tro-
bar-se algú que «no sap que és un
navegador o un entorn virtual. Lla-
vors et preguntes: ¿què ha estat
fent els últims anys?».
JOSÉ LUIS ACEDO 3 INSTITUT EL PALAU DE SANT ANDREU DE LA BARCA
«La connexió podria anar millor,
però impera la normalitat»
L’institut El Palau de Sant Andreu
de la Barca no s’ha incorporat a
treballar amb ordinadors portà-
tils fins a l’inici d’aquest curs i les
primeres setmanes van ser difícils
pels problemes de connectivitat,
però ara els 460 alumnes d’ESO
que segueixen la seva formació
amb materials digitals poden tre-
ballar simultàniament sense difi-
cultat. «Podria anar més ràpid, pe-
rò podem fer classes amb norma-
litat i aviat podrem fer servir una
instal·lació de fibra òptica», expli-
ca el cap d’estudis del centre, José
Luis Acedo.
El cap d’estudis no ha trigat a
veure els avantatges del nou siste-
ma. I com a mostra, aquest exem-
ple: «Abans el que feia l’alumne o
DILLUNS
31 DE GENER DEL 2011
Benito salva de la crema el pro-
fessorat del col·legi on treballa, un
centre pioner en la introducció de
les noves tecnologies, però la se-
va experiència com a formadora li
ha proporcionat una altra visió de
la realitat. Malgrat això, insisteix
que «s’està elaborant molt materi-
al i molta gent es forma».
ELISENDA PONS
Una qüestió de país
Professora d’anglès al Joan XXI-
II, on 240 alumnes de primer i se-
gon d’ESO participen en el pro-
jecte eduCAT 1x1, pateix en carn
pròpia les fallades de connexió. Se-
gons la seva opinió, aquesta mena
de conflictes «evidencien la pobre-
sa tecnològica del país. Tenim un
problema urgent que hem de resol-
dre perquè el canvi digital ja no es
pot parar». Les interrupcions tèc-
niques tenen conseqüències en el
clima de l’aula: hi ha més descon-
trol que fa un any, assegura, quan
al seu centre es comptabilitzaven
menys incidències.
Pel que fa al material didàc-
tic, Benito considera que, respec-
33 Alumnes del col·legi Joan XXIII fan servir ordinadors portàtils. te al curs 2009-2010, hi ha hagut
el que anotava a la seva agenda
d’activitats no arribava a les famí-
lies. Ara els pares poden consultar
l’agenda virtual del seu fill, accedir-
hi. També hem explicat als pares
com poden veure els deures», ex-
plica, i això ha propiciat que les fa-
mílies acullin favorablement l’ex-
periència.
JOSEP GARCIA
Més bons resultats
L’actitud de l’alumnat a classe
ha agafat un altre rumb. «Durant
el primer trimestre s’han registrat
un 30% menys d’amonestacions, o
sigui de problemes a l’aula de què
el professor deixa constància per
escrit». Els rendiments també van
vent en popa. «És aviat per fer as-
severacions categòriques, però la
xifra de suspensos s’ha reduït en
un 10%. El que és clar és que els
xavals estan més motivats», diu el
cap d’estudis.
Acedo també sap que el profes-
sorat de l’institut és una excep-
ció. Dels 90 professionals que hi
treballen, «n’hi ha 50 que estan
33 Classe informatitzada de l’institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca. molt capacitats per elaborar ma-
19
Pàgines 18 i 19 LLL
«una millora dels entorns virtuals
d’aprenentatge, però els llibres di-
gitals, que van començar a comerci-
alitzar-se corrents, han de millorar.
N’hi ha de qualitats diferents. N’hi
ha de bons, però la tecnologia no els
acompanya. I al revés, material poc
elaborat amb bona base tecnològi-
ca», assegura.
Benito, que inicialment va posar
objeccions a la posada en marxa de
En aquest centre
les incidències tècniques
han augmentat i això ha
provocat més descontrol
de l’alumnat
l’experiència al seu col·legi, s’ha con-
vertit en una fervent defensora del
projecte. «Tens moltes possibilitats.
És possible construir un llibre per-
sonalitzat, intercalar unitats de pri-
mer curs a un alumne de segon que
precisa un reforç, per exemple. I els
resultats acadèmics es mantenen o
pugen». JORDI CASABELLA
terials». La clau resideix en el fet que
el centre ja fa uns anys que treballa
amb canons de projecció a gairebé
totes les aules, i aquesta situació els
va portar a treure suc de la tecnolo-
gia abans de la irrupció dels portà-
tils.
El cap d’estudis de l’institut El
Palau creu que els problemes amb
les connexions tenen l’origen en
la circumstància que «s’han fet
Durant el primer
trimestre, la xifra
d’amonestacions
als alumnes a l’aula
ha caigut un 30%
instal·lacions de poca qualitat. A
vegades han deixat les decisions
en mans del centre, invocant la se-
va autonomia, i hi ha instituts que
han pres decisions equivocades.
Aquí tenim la sort que impartim ci-
cles formatius d’electrònica i hem
pogut disposar de l’assessorament
del professorat». J. C.