c
  

         c    

               




              
        
   !" #

       c   
$     $      
      %         
 

Abans de començar a comentar els avantatges i desavantatges de l'ús de les TIC en una
ocupació com la de l'educació social i en el seu àmbit, cal destacar la necessitat de la seva
utilització. És a dir, en una societat tan canviant com l'actual i sabent que es tracta de la
societat de la informació i de les noves tecnologies, aquest tipus de professionals no poden
anar un pas enrere del que ocorre, és a dir, renovar-se o morir, és necessari estar present a la
xarxa.

En conèixer les xifres que s͛ens ofereix al monogràfic, observam el fet que es compte amb
accés a la xarxa en un 30% de les llars, cal tenir present, encara així, que s'han modificat en
aquesta última dècada, amb un augment considerable de llars que expliquen ja amb accés a les
noves tecnologies.

Quan parla també de la quantitat de professions que s'han adaptat ja a la necessitat

d'introduir les TIC en el seu treball deixa molt clar que a principis dels 90 els professionals de
l'àrea de la intervenció social s'han mantingut totalment al marge d'aquest ús. També és cert
que diferencia, per exemple, la labor d'un treballador social, el qual ha de passar-se gran part
del temps en un despatx treballant amb un ordinador, que el d'un educador social en el mitjà
obert, encara així, potser ja en aquests anys es podrien haver pensat diferents avantatges que
aquest mateix educador social podria haver aprofitat de les tecnologies ja existents per
facilitar el seu treball.
Evidentment, és cert que el treball d'un educador social és molt diferent per exemple al d'un
administratiu, gestor, etc, el nostre és un treball molt més pràctic i actuador, encara que
durant aquests anys s'aprofitaven ja dels avantatges que oferien les noves tecnologies per a
per exemple consultar una base de dades dels usuaris dels Serveis Socials que els facilitava el
treball i diferents programes de tractament de text per desenvolupar expedients i altres.

Un altre concepte que ja hem vist amb anterioritat i també es tracta en l'article és el de la
bretxa digital, és a dir, la diferència existent que comporta una exclusió, entre aquells que
tenen accés a les noves tecnologies i aquells que no, creant un sector de la població
anomenats ͞cibermarginados͟.

És clara la necessitat per part dels agents socials d'acabar amb aquesta bretxa existent, ja que
la seva labor no només se centrarà en per exemple a intentar solucionar el problema dels
escassos recursos econòmics de l'usuari, els problemes en les relacions socials, sinó que, si
vivim una societat cada vegada més informatitzada, és necessari que es dugui a terme un
treball d'alfabetització digital perquè alguna cosa tan profitósa com poden ser les noves
tecnologies no es converteixin en un motiu més d'exclusió per a aquestes persones i així reduir
la bretxa ja existent.

D'aquí sorgeix la necessitat de que els professionals de la intervenció social siguin els primers a
apropar-se a l'ús d'Internet i aprendre el seu ús, per al seu torn, transmetre i aprofitar aquests
coneixements per apropar-los a aquests col·lectius.

Un avantatge molt important per a professionals de l'àmbit social és que Internet ens permet
posar-nos en contacte amb professionals d'aquest sector de tot el món, així poder compartir
experiències i interactuar els uns amb els altres i d'aquesta forma aprendre contínuament.

Observant els avantatges que té l'ús de les TIC si fem un bon ús d'elles i ,sempre tenint una
visió crítica de tot allò que ens arriba a través d'ella, pot ser una eina molt útil i necessària de
treball per a un àmbit com l'Educació social, no només per als propis professionals, sinó com a
mitjà per provocar la inclusió d'aquelles persones que per diversos motius s'han vist excloses.