Ester González

Futurisme:
Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda. Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste
du futurisme, publicat a "Le Figaro" (22 de febrer de 1909) i redactat pel poeta Filippo Tommaso
Marinetti. Els postulats d'aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del
passat i una exaltació de les innovacions -sobretot mecàniques- presents i futures. Propugnava
la guerra, la velocitat i la violència. El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita
constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es degradà
progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la col·laboració amb el feixisme. La cronologia i la
vigència del futurisme han estat molt discutides. No obstant això, hom en pot donar dues dates
clau: el 22 de febrer de 1909, data d'aparició del primer manifest, i el 1920, que es clou el
període de lluita i la publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment. El punt més positiu
del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda,
que foren ben aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.

Futurisme (literatura):
En el camp literari, Marinetti proclamà el Manifesto tecnico della letteratura italiana (11 de maig
de 1912), on es basa en un mitjà d'expressió nou: "les paraules en llibertat"; propugnava la
destrucció total de la sintaxi, acceptava com a única forma verbal l' infinitiu i introduïa una
tipografia nova. A més de la seva aportació, cal destacar L' immaginazione senza fili e le parole
in libertà (1913) i Onomatopee astratte e sensibilità numerica (1914). També són remarcables
Aldo Palazzeschi (Il contradolore), Corrado Govoni (Rarefazione e parole in libertà) i Ardengo
Soffici (Cubismo e futurismo). Als Països Catalans el divertissement futurista tingué uns quants
adeptes, com Joaquim Folguera, Sebastià Sánchez-Juan i, sobretot, Joan Salvat-Papasseit, que
en una part de llur obra acusaren influències futuristes. L' anada, molt posterior, de Marinetti a
Barcelona (1928) no és vàlida quant a la influència que podia exercir-hi, car en aquell moment el
prestigi del moviment futurista havia decaigut molt, pel seu filofeixisme i també pel seu
establiment definitiu en la cultura oficial italiana. A l' URSS hom difongué el futurisme literari
mitjançant el manifest del 1913, on hom insistia, a la manera marinettiana, en el problema de la
llengua: "L' Acadèmia i Puskin són més incomprensibles que els jeroglífics. Llençar al mar
Puskin, Tolstoj, Dostojevskij, etc, de la nau del nostre temps". El moviment atenyé el seu punt
culminant els primers anys de la revolució. Antiburgès, el futurisme soviètic propugnava l'obra
produïda exclusivament pel proletariat sota formes noves d'expressió. Els màxims representants
foren Majakovskij, A.E. Krucenyc, V.V. Kamenskij, E.G. Guro i V.V. Khlebnikov.