Pere Calders.

Marta González

Pere Calders en finalitzar la Guerra Civil s’exilia a Mèxic o viu durant vint-
i-tres anys. És aquí on escrigué alguns dels seus contes : Cròniques de
la veritat oculta o Demà a les tres de la matinada.
Una vegada torna a Catalunya publicà Invasió subtil i altres contes i
Tot s’aprofita.

En la narrativa de Calders apareix l’humor. Un humor que no es basa mai en la

grolleria.
Tampoc és un humor basat en l’acudit, ni en la gràcia o l’enginy aplicat
sistemàticament a cada línia i que acaben fent fatigar al lector.
Calders té molt talent lingüístic: Les paraules, els girs, les frases fetes,
troballes populars moltes vegades de creació pròpia, sobint, tretes de
context. Es tracta d’un recurs propi de l’idioma que fàcilment pot perdre
la gràcia en una traducció.

En segon lloc ens trobem amb una gran quantitat de detalls inútils, unit
això a una imprecisió en allò que hauria de ser més pròpiament
significatiu.

En tercer lloc la utilització d’un gran pessimisme que no està lligat a la

persona de Calders però que forma part de la seva literatura. Desgràcia o
nosa que no serveixen per a res i trenca la còmoda quotidianitat.

El resultat d’utilitzar un pessimisme en la seva literatura ens dóna una

visió grotesca del món i dels homes. L’humor no és aplicat a éssers
pròpiament humans, sinó a ninots.

Llavors hi ha una desajustació entre el que fan els personatges i el que

esperàvem que féssin, hi ha una distància entre el que s’hi diu i el que
seria adequat en el pla lingüístic. Tot això forma la IRONIA.
És a dir, la ironia és el gènere que caracteritza a Calders pero no donant
a entendre una cosa tot afirmant-ne una de contrària, sinó utilitzant un
joc de frases fetes fora de lloc i el donar detalls inútils que no ajuden a
aclarir equets fets importants.

Tot això fa que es descrigui un món de fantasia, absurd i, de vegades,

proper al somni, que mostra la influència d’autors com Kafka.

El conte Invasió subtil i altres contes, esmentat anteriorment, mostra

els temes i recursos típics de l’obra de Calders.
Els personatges estan enfrontats a la violació de l’ordre lògic de la
realitat. Moltes vegades provocat per la introducció d’elements
sobrenaturals o llunyans a la realitat.
L’autor té la voluntat de mostrar-nos ho desgraciats que som. No
admetem allò que ens desfà els nostres esquemes d’interpretació de la
realitat i les normes de comportament que la societat marca.
També apareix una visió escèptica de la condició humana, aquest
escepticisme es compensa per la tendència de l’humor i la ironia.
La majoria d’històries son narrades per un narrador/personatge que
intenta adoptar un punt de vista el màxim objectiu. Per garantir aquesta
objectivitat utilitza jocs de paraules o frases fetes.