Perquè si mirem només els darrers anys de manifestacions de la gent els (persones,
institucions, líders, ...) qui s'haurien de donar per al·ludits fa oïdes sordes. I no només
oïdes, també ulls sords..., si es pot dir així, i amb unes complicitats informatives
infames.
Cal deixar clar que no és acceptable, que la gent no som una cosa rara, que qui decideix,
informa, mana, mena,..., també és gent, i que això no és cosa d'un dia que es va tapant i
desvirtuant a cops mediàtics i d'abusos de tribuna pública. Coses com aquestes són el
que hem tingut com a resposta fins ara a les manifestacions i moviments socials en
general: criminalització i atacs "de seguretat" si es pot, i allà on no es pot violències
mediàtiques i d'altres.
Crec que un indefinit en el temps és necessari, ho crec fa molt, i ara m'alegra perquè
arriba quan s'han esclarit moltes coses. Penso que és símptoma de millorament de la
salut social i política.
Els exigim i ens exigim una democràcia amb cara, ulls, veu, orelles, pell i vot ben
informat.
- una democràcia amb cara, ulls (que la que tenim és de fireta, per dir-ho suau)
- una democràcia amb veu, orelles (en tots els sentits)
- una democràcia amb pell (que respecti la humanitat, el fet que som persones, com dir-
ho....)
- una democràcia amb vot ben informat (que la incomunicació i intoxicació informativa
és un perill que hem patit i patim).
Sílvia Martínez
Amer, 19 de maig de 2011