Anda di halaman 1dari 2

Per què?

Perquè les alternatives a la política són el


paternalisme, la monolítica, o la dictadura.

Comento al bloc d'Acampada Girona:

http://acampadagirona.org/2011/05/24/lacampada-sorganitza-i-avui-hi-haura-
concentracio-elpunt-cat/

Celebro les acampades, en el sentit que és clar que cal una plantada general, donat que
duem anys de manifestacions i expressions ciutadanes molt clares, i al davant i al
darrere oïdes, ulls, i més coses, sordes, cegues, estúpides (també dels ciutadans, que ja
està bé de tirar trastos fora!)

M’hi vaig apropar a l’acampada de Girona, i de matinada vaig piular pel twitter que fins
i tot (donat que…. i ara no ve al cas) gosava dir que estava contenta i emocionada. Amb
prudència, clar, que són anys…., i panys…. I el 19 vaig anar a la Plaça del Vi, a les 8
del vespre,….com moltes altres vagades hi he anat. I he tornat, i hi tornaria.

Però, entre d’altres, són coses, detalls, postures com les que recull la fotografia
d’aquesta notícia que fan que no pugui apropar-m’hi. I no és caprici, vull dir que no
penseu que vull reclamar el meu gust. No és qüestió de gust, sinó d’exigència.
D’autoexigència, i de principis que crec ens hauríem de plantejar tots plegats.

De “classe política” no n’hi ha (ja ho volen alguns, que jo considero sauris). Si un cas
accepto la diferenciació entre polítics honestos i polítics corruptes. També accepto la
diferenciació entre polítics i babaus. Vull dir que crec que tots som i hem de ser polítics,
si no és que volem ser súbdits. Vull dir que considero que ciutadà és sinònim de polític,
quan hom és major d’edat o prou grandet per a participar amb criteri a la vida pública.

Per què? Perquè les alternatives a la política són el paternalisme, la monolítica, o la


dictadura. Per a mi, tres horrors que ja haurien d’estar fa molt al museu, al Museu dels
Horrors.

Repeteixo el meu lema, que pot ser és massa poètic (m’han dit) però que diria és clar:
Per una democràcia amb cara, ulls, veu, orelles, pell, vot ben informat, i nas, que també
és molt menester.

Desitjo que ben ràpid quedin com anècdotes aquestes coses que considero falta de
maduresa i d’educació general. I espero que se m’accepti la crítica sense respostes
insultants, si us plau. Estic molt cansada de barallar-me amb monstres, i voldria que els
conciutadans siguem respectuosos, ho necessitem com l’aire, si volem tirar això
endavant. Les respostes que siguin raonades, sentides sense superficialitat, i pensant que
al davant hi ha una persona. Una persona que es morirà de pena un dia d’aquests, per
moltes coses, entre elles les postures com les que recull la fotografia de la notícia, segur.
Entre elles la manca de respecte al periodisme (queixa sobre el manifest de la que
encara espero resposta de @AcampadaGirona), després de tants i tants horrors per la
manca de transparència, de llibertat, i fins i tot assassinats de periodistes que són notícia
cada dia. Feu un pensament, feu uns quants pensaments, si us plau.

Sílvia Martínez
Amer, 24 de maig de 2011