al uzina

JUNY 2011

NÚMERO 22

REVISTA D’INFORMACIÓ GENERAL DE L’IES L’ALZINA

Els Quadrats Màgics

Un any de Fotoperiodisme

Obsolescencia programada

El personatge misteriós
Passatemps
Entrevista

ESPECIAL SANT JORDI

EDITORIAL

U n cop més estem aquí. Som la

revista de l’IES L’Alzina. Més
enllà d’un any difícil, on la cri-
si econòmica s’agreujat en forma
d’atur i d’incertesa davant el futur
de l’Estat del Benestar; malgrat la
terrorífica força de la natura, en la
catàstrofe del tsunami devastador
al Japó o la més propera tragèdia
a Lorca; més enllà fins i tot del pà-
nic nuclear i l’evidència de la nos-
tra capacitat limitada d’obtenir
energia controlada i neta; més en-
llà de les notícies impactants com
la mort de l’assassí Bin Laden, les
revoltes al Magreb i l’Orient Mi-
tjà, amb les seves amenaces i espe-
rances; més enllà també del futbol,
on hem trobat notícies de primera
línia per l’esport català com per
exemple que l’afició de l’Espanyol
hagi estat nomenada la millor per
la LFP; més enllà de la política,
de les eleccions autonòmiques i
municipals amb els seus resultats;
més enllà del curs escolar, amb les
seves exigències i responsabilitats
per a tots nosaltres, hem arribat un
cop més a la celebració de la dia-
da de Sant Jordi, festa de les lle-
tres, motiu principal de la nostra
actual publicació.
Volem agrair a totes les per-
sones participants en aquesta
edició la seva perseverànça en
l’humanisme, en la seva lluita con-
tra la degradació del llenguatge,
en el respecte vers allò més humà
que tenim: la paraula. Els diversos
articles, opinions, passatemps i
2011
Núm. 22
SUMARI
curiositats omplen un número que OPINIÓ ACTUALITAT
Aluzina és una publicació
desitja tenir continuïtat en futures periòdica de l’IES L’Alzina ¿Qué es lo más importan- Obsolescencia programa-
edicions. Aquest cop ens presen- de distribució gratuïta te en la vida? da
tem en format electrònic, la crisi entre els membres de pág. 4 pág. 22
obliga, però esperem igualment la comunitat educativa
arribar a les vostres llars i als vos-
tres cors. Desitgem que us agradi MATEMÀTIQUES ENTREVISTA
tot el que hi hem fet constar i es- IES L’Alzina Els Quadrats Màgics Qui és...?
perem que tots aquells de vosaltres Ptge. Salvador Riera 2 pág. 6 pág. 24
que sentiu el cuquet d’escriure no 08027 Barcelona
dexeu d’intentar-ho amb amor, de- Tel. 93 340 98 50
Fax 93 340 14 54 RELATS CONCURS
dicació i paciència, els pares de Terror al camp de futbol El personatge misteriós.
http://www.xtec.cat/iesalzina
tot allò bonic, i que puguem incor- Quien algo quiere algo le pág. 25
porar molts altres participants en
cuesta
el número pròxim. Fins aleshores, Coordinació, redacció i
moltes gràcies i sort.
Una nova parella PREMIS SANT JORDI
maquetació:
Historia d’una amistat Discurs inaugural
Xavier Hernández Mi largo viaje al cel per suposat
Foto portada: pág. 10 Només entre somnis

ALEIX ORTUÑO, ESCRITOR Christian Allinger

A
leix Ortuño publica su pri�
mer libro. Aleix Ortuño fue
alumno del instituto hace algunos
años; durante ese tiempo partici-
pó en la edición de Aluzina; su
colaboración fue verdaderamente
generosa: narraciones, artículos
de opinión sobre cine, videojue-
gos, pasatiempos... Por supuesto,
participó también en los Juegos
Florales que organiza el centro
para celebrar el día de sant Jordi
y obtuvo varios premios. Algunos
profesores confiábamos en que tal
vocación literaria no iba a perder-
se y que en el futuro volveríamos
a oír hablar de Aleix y sus creacio-
nes. Ese momento ya ha llegado,
se acaba de publicar su primer li-
bro, Cent cinquanta videojocs per
a PlayStation 3 –Setze relats quasi
surrealistes. Esta obra fue pre-
sentada al III certamen Paraules a
Icària (2011), obteniendo el primer
premio en la categoría El cistell.
Distribució: ARTICLES
La lluna
Passeig
El Senyor de les Mos- Fragmento de un diario
per JESÚS DEL POZO Edició digital al blog i la web de
ques ¿Puede ser más extraña
l’IES L’Alzina. Els exemplars en
Acudimos a la presentación de li- una despedida?
paper, a mà, què hi farem! Un extraterrestre entre
bro, que tuvo lugar el pasado 23 de Japón tiembla, tiembla
abril, en la librería P. Bosch. Allí nosaltres
pudimos conversar con Aleix, En alguna de les seccions pág. 16 Japón
el cual admitió que el proceso de d’aquesta revista A ti, mi poeta
creación de los relatos que compo- qualsevol semblança amb la realitat pág. 26
és pura coincidència
nen Cent cinquanta videojocs per
a PlayStation 3 se inició mientras CRITICA DE CINEMA PASSATEMPS
estudiaba en el Alzina. El Jardnero Fiel Sopa de Lletres
Como ya advierte en el subtítulo, Bona Nit Ouma Passatemps matemàtics
Aleix describe en esta obra dieci- pág. 18 pág. 37
séis formas de transgredir las fron-
teras de la realidad, de remodelar
REPORTATGE CUINA
los límites con los que las cosas Un any de Fotopoeriodis- Pollo con cigalas
parecen estar definidas, de ensan-
me Bombons
charlos a fin de que nos reencon-
pág. 20 pág. 40
tremos de nuevo con la misma
realidad de siempre, pero ilumina-
da desde un ángulo diferente. Fic-
ción, pero de la buena, de la que
no sólo nos recrea, ficción que in-
vita a la reflexión sobre el sentido
de las rutinas en las que vivimos.

2 aluzina aluzina 3
 -P
o
h echo e
a d ues..
se h largo a; .
g e n t e lo e s t - B Lleva la verdad
OPINIÓ a s a u u eno, b a un es q OPINIÓ
m uch s cosa ica resp endi- m á s d e p end v e s tido
u e n o lo
ue ha dep im
t as q a muc e una otra,
ún se si portante e de cóm rojo
e s
sé -d
ecía
eg u n i o n n
ie cosa u n - m p lifiqu . P ero... o l o mir c a r lata la
d e p r e
cu a se s t o b t
a r a n u P ara u e en hay d e cada y , al m pequeña
s s e n a a n a l a e masi ir g
ada g uno. Para arlo cam itana de
e fal t d más f
áu impo madre, lo amilia.
il no nc da
l as m huma ales nu ponder . o me acomo . En r e n m b ió de pelo
e
a d El ser las cu te res ltura “¡Que rsona, inero” nte n de su tante más te eg ucha negro
p s e i m o í s s p a r

E
n a l r p o t p e

U
s u á . d e e s c u a : p e l d l i e d a rse. p i t ante á l a muer r t ante a c omo e r s onas c e r . y ojo
ar a, nt sy erí ra iína: “ie- ir ca que P c s p s ca
se h istenci o pregu umbre fútbol s l!”. Ot xdim i r d r m a l s i n a r a u n
o r a z
g ó n.N
t e , s u
e r á n s
a r a q u
s u p o n go qu
rame
lo.
e x e l o s t l y o d a t,: “D, o o i d a e n más. b e b
a . P a r desc us h e lo
s u n s s , c d o a p a n vl im i ní a t e v t i e n l a P a ra é , l o sn
e q a u u n a n s o ete i j a s . Par m á s e l a
é e a r d muer e impo f
ziotspl him
i a s n i set no v
te, sce una muejs bdrear rtant amilia es
d o e n om
e a qu ecesida aficion os del E la buaerdesmunsdseora edoesl utipctioardes n P o e p
ob driet u p o
rno.
P a
a un
h
ara u rqm r o e lo
ni oa bpree n y omnus ra una niñ mbre qu
d n n a b o si d te t t de es
n ndiño oloqsua
en id to i e ene e oeffi d e a
dep de sus sta de u s part brada ditaeiunmcolaruntseepdencudm n cedam iedid oseaa, t eucttq
tan uo ou
us o r h u e o petlo s r e s e r a e ta vid
o e o n o d o a
q
e iei-,s nden
p s o co l rpiesqv a d dae eprun u nrai evso e s d errsuum e qt oisdev r ecién l o ha a
end a repu e ver l acostum in,dsiaganeximddiaa, toddeisquffi
o
i acqt um s im c o n s ue e ñ o
i
n t
u
p a
e
q u
u
f r í e n p e r
d á r tar s uu p r ,mlaam a l d aticao v e o l o , tuunra? a m d i
n oulnu reidraum
i - a u u
mQaunit orada, el do todo,
e
u lvuetn s lm
L ora d e y n et evsii t t lota ssu te.ie m on N u t eym t p x p
h n t dexuces asil pnmteacatinrpoerureanstu, monardi aeleahnuein via, ¡l m !sa cit, cuesti go
o e
l i b e
aúsec u
liq aguiaam ae erm um o r i g
mav d r e a lo
l a e t a r tad. d aoalu o s l o snd e isleuqsui z aedm p r anem o l. Ppaircatu drou fi el gu
ca ómicam espues meer”a. dLdm r áq s ob aetbe er iduir al n r
oluasdselorenpieseos eugtuoicrti olom c o nti c o P a r
v lrpedta e
s a y insteor ó n
o,qluai
i
i t esoclu
u
u n
e ndm e p a r d
ib
e o r r a d v ia a . n m t d ho o i án
atnoiñm orresdesuen dp
e azon ossitca Pdaorlao ot. a r e
es cdiemudniots
a a m s m l
reeesgu eerdreesagu
r m ro l s ffi a t f u x
rueniau iosrm
o
econ bio, la qiucieetco apusottruem a
l rs u qsure ía U s t d m am
tbeeveeupmuaetrailueeqoguuenem
p
ntda guanpinasseeq em davde. ll Ptaircaou
xb
o m o u d l m o l l evai r a i g u a l t o s l lto s .
otnesm t a n m
aliin n n
im
o í e a r -uatq
ca m g h i c a a b c a
aglni estsánndae atuelinsai nati uié,tepm ieno ¡el a amnsoqu q r d r a e
qenui- ¿qué t a qu e perso al
n dad. e op dors oryro aotlruap
m e u mParfau f tuegsi.a s . ujer abor c ho
o mmnbih n sdtais, n t q
e r ia q p Q m . t e o , - ¿ P a
e r a c p ta d o gu n P
m a r a p a r a e r e v d i n
o e r
n i i s “ u n !
t n r u a Y par s iu a itbaias a sren i aqnuim ,
i aalde uuon dhoolm pléjic m i ileuo ta n o
y te mpielronuaemt,, lsosivn rotzuarn e,qu os
uu i :
ajtaaristp m a, un re nimi jp
r p d s t a
a tsio?lo nt o
q l
seidd roadrtiqirsíans:disas aesephipireiaen oallorqesueequenittti,uóonmes cepu ecsierq, urint, . Un m ta n pp v u suunnd po s
e c A s o r elras
p a g n j u b r d
u a c s e r a a ep
e r r dd , i e s a ad e e s i omb ¿ Qsuiét u , tua o aoneac i p u e m a ugln p i e a
ieg,oo, p s piern
, o
miigllaes rm stepcot rnrta,audnos cm
e
qun st auxcé si unpi tte seqmpu copcmuaraollao b sidoas turlaspcuad pst ta ra rm r i s u a adaot, r c l c
t hloil nsaim
c ia l am c u
em epsoem r qe indcolgenmenri l aoairurtae eam cetqu irtoaesp, t as tuar ñvíaoul,ute maius hore queapcie entir -¿Y p radbau , es seun u a s ori q lpa n

T
n e a m
s i r m d e r jtuegu i m s t n a s d e c
deetlieq epldeorlauym alaas
i
t p etet dteiem abien as ga s o a sc v oólu eám o l o a
coret aed H mrae yatviuell es leaibll ipqouude atiaos fcutligaur aut -Bue ra u sitpesdu? apttraatviéssu s .im
i t
Itpaotre epxaenr. uPn
t r i s s tinjedria u
sodpaera arne y
sa asiti
o i r t t t t l u r acom
a i serxestcoia, s iabilagl u upet hacia si es- t a r a s . P o d
tupm ard a p
i s p r ev m u e um m e s t t í n r n o d a n e t . . .p u au e e o
rccaipta d. er volar aqp
o a s se ss a n tsiosle
na.laN oruptat rar suintaom
i a
-No l , pu
s r , l o i
s elaart tfeug
ic on ill dv olui aesneuoste alne.ts.Se tremr e llieuvna inire eetl ui atuladqtouq qd-uo e ati com u t o s ciea m uum m s t i n t uoodd
i h s nteumpra,uriaat m t oia a unvitoe aictau xnim
n t . meel ea suamseq eanldem e n
m a n Oiroso n prqué no o sq p a r a
quas
n g v i m u z h erusa
n o n
, g
su maisldparieinb tipdoli?logrne i. m v np n
eque in decro r s onupieos en dae lgeuuc s bgora n parui mo l iued . c o s s é.q..uPaa u e maí.m i m ua s, yipni a dm a? qu u n j ehrilelna o d d et,rteebm acia m vo
i lig mt,oi taeddqis urN i A
o o e cl g i i, t n a a a o ; q í a - ¡ E s t r a
s .. ,¡ a c a
pore
s
r
et g r a a
s a m ,
i
a q
i
o t a l a
s l
u a o no e m p r u a n c a l t i l e r a moess s p u rnaa tsia a l b aernyiaa e i sm es e c t u ruei nni
litcaiñli em quae sedicim , ealllaita
n
m u c s se o iosc or l upeitv ea,aicbr vel ien ui ccaontnr imvfeahlti usdptaesstitec nqs tuar es s pra e a a e i t u o e t q
cdoinqeu cepro v pa
a para g la n n
ue acocffi ndiaios n emciplaiqrurnaacnvodalemlvm liurmeanilittic iollno qu eaqejooffirno iciauagaaevit viídea, onomui ncopm deo ms com ríasmos a h
sead illsa aro épto lohsit a

Q
o e t i . S b l a n d l t a , s a s . q c
u a
s t i u r u b o rfi u u a l s h
e inca mid lavoalol t qprrost oqnuiani uienni iuucmho uut i andni umamerpapo dip m h c m a eo l shq o ñ r s a q a r s m
rve ad loll,o¿t rn
ou o ¿ i
, di com a i d -Bue ó ldo –
m a ox idm e
i q u c
i u
a atriom itso !
i nPvoerl o l l a g n i c r o r i
e v o l u nl e
t jeanvae, n eius-
s
p a o s ? n
am r e m p e rs
m
p f
ut a o mnis stior o rept
Y co o, stu
i o r n n , at ó i , a a
monrge recm
e o
m atqiuu lum s!es-tlr tsadsadee rheies viosre, n
u ePe s q vae lgom amt u?teQcunsue isncdc i em lnadcu inusstaveiu ríam o- e oca ra a e u
t apraor oenm
n at a u n da v q r a t
am nvosolordelae m g oe, m, pam sa, atdueirrt iloiqbolatsmo o oteraul re,toém cgt a, sinet lut.ci erverenn psamndol-pa o n
ep –up sedñaon oloru uia volu eproviti t pe con aut
o r o S i d n e t i n o qu teí.iur a r r r it ae, odsíge
rttóiae ou. m
l m a e u r r t t i g r
n r n cito s str didsetins steumfú atcce aomrtiio abnoloque nuntnultabsea seiiesuxim atuerviee de a-, ¿n o i r -Para ueór:it p u deicaia u c
pota t r t m p nt u
tem eque
s
, il ut m mnildiaaeinine cpooent lna eein Parvao eris tassi
o o n u c
d e r t c ov a é
l a i s s t s i t i d i l s e e m l u a m
x e t
rebrveo npptea
i s
z,munr liot m
r e o o c a c d o s p un tnib s rs ifi, p l
eriennct enti dolu hlo
nrte amss tuidibi aatm n s j
e e i osem qu piqure e íamionria lruítpaii ietoacomlu gue r n a n d l p r a e
osd. es eum, in dm
tu s i oom obse i v u l a po t t
truo nmviéenrram
e ut o om veás re om eturibu uresti-
ta sedi quis xuilpmaluqpuitimcnt.seachoonrg? aliqt upnrepmatrqem eNu ?n,ims¿csoanaioim ptar od recadboala ipntl,er doonsi r v iñu – s ndim
eus
i p
stq si i r e? e n t t a p e
tse c s a a d a poS olado e
t to .
l u S ótlaoe qn e mim ploerviab i apo rteallnotr ient, s dolest
e etuchoi .uUtiuaun vneuull roeiartiuv tquu raneneru mceoim c taneos s moex e xyap uam sno eirbee- o,
i edroup p v n
on ucili sima voE arsuadm -¡Ah r om nons b tata p p
d o q a a e t a o r i s t e e e r
u
o s s ! u e n e l m t u i e s o e p a r
id Nes s ma nctuhlla rceiteqeuxeut qéaruaaam
t er i d e s o e c t e n
o v
rs edinserocasisibe ospmegu stsie quuddi u Nra s t x é
a n doi t n o i c i e n x b
, , t al accailis eui ae?r,mi¿a lat sue qu mbidq . l e
E ¡Es t
l o rcuhm o s un o e q u ist, c t a susinm d o
e m ipici i v riot m s
u s cqounia a
e i n a pulsatm utendi- i
o
b s o c rx min¿oconma a tect? e tu lrom n r r rf a n f o a n tonc t u á
s b
eisenn,o c om
u josau r fanat , scta,ds aib, eorml g uo
c a npaerx ed,. of
, uiur bisun t eDdo cieitcuaptpmereqpsoeerrigtaabuunnt d esarul;men c
o e as et
le t u rhoa t sedcteuavti ull acoenml dc uinsdaisgnqupeioarne artm
n nu a o
o o
o ? e s ...! y e s , laodpiet n
s o nlo i n tq u o , u na m s u pn e ristoante v m m áiss d a n a idqaru. o ficat
v , u etp i fa e cvaimrí su imopsearem i t qcuai t e l nt oesa. s ffi aoctreruua ibvaad imt opur , -
m
q
a is qeu m ieatioos a
a e et m d
a
o l upta o d i m
p l
e d
r ilit us nndt msuers s, ielansisc olo see tnatnten passpuat d uunaranetti , ocuorn ib i qe eurn m liav im m n
a o r
at ocfo- s cayeóa duiecñial s sieimroussa . oPian
t ractuont dre. Para agnimu pieqnu m t plac ups oarm tanftueg omnis
b a i u i b u p
s u v n t a pi u q l e t at t t s d s u e n u n a re d
t e s g
e i t a b e s a
i y e
i
m Al po veta atm s r t i
omdaid m o
q eturi a ipsb eiadm a l l es
ovo nrt a itpii br,ase e uteezoa xc lace su mq r rezs a p s e c b e s c
ue et li licaelnat
e m plqou miasdp
r i tneassqe d o rlu! p-tEal aptiirsa una i s, qu t e sieena
m r o
tepdrie esectet tet illen
i
r p e t a t , i s e u t u
p a a a r
t i r
i s
n e b t e m . q q a u g i r p e t
m a , u m a i
moorlou gen retra o iumqu ferreenatuet. a usaperro -
e t t e s p t t a ,i t s e a
ro
nu tec istigi o ta .a..n am aurn s t i t
l o e- ti i p m u u so a ó t u rioqdu i nid q
Bo sum r oaffi u c eqsruerru llu undedm i n a est l s piys, e l tes u
perc ur? Quis borreiaelqs
pm n a m i c
emab, aen e ntoaeufteilgicen dsioeluruunoffisecmieuat yopororrso oistniadm pusunl idbeenr unti-
m upesoos ptenets qim t b esntc isitv
m o e u otaa r á a s e . ptis ta
ne n da en un ipsae ei demped
p o i t o l a p m t l u eqlu n do e e s
t e s e r sepealv fuuid
i b c
ne u sa t s p
a ean end ienot sn tLoea deoml ad: icd cudror t edole i il uiesn l e u i a h i o,ac t e l i q
eic cca agn sleeqondeimcricneuaplitm ?i t elsorist nbiihs ue ioni uo put vtat algi ipduuc mi,s sea umao’sEs SO e eesno
et il mo nisti mom ex
o s evs cal? Nno noobU i s e x l o b u c onsni o sloli,n d j ardcohyi c uadro u
bla id m codno ortssefar itaettláidmá ctuprtqiu s e suane. disemrao m tnenote q. ue ab iumn upnerlicon, qu ea . Nand e, so4em qt d elnesd ipta e ossu r escit s c i san o
q
e
g r
e i s nobi m cu
a e tq
a ui . Rfasltqavuel riqaeucmua vitta , callda deoereest ent umabo id iullsaat, r sev sdsois a u r c h o l
t i
u P n t . i n c t d n u irs iepread c i
o tró :a-te t r
i e
s nd coolroor s e t , s er pta-
saestsevs? im
e ¡
ab non a pau U n d udae id m olo o n L in re
i u su o s
s, iemx o
i l t
om o eq sas eoesto eelse,ssfe esitunpiónpici oseqecnuti . . Ig e saec liniarV c b e oa te e p ormeást p. eru
olup cil igenim liladrollaup
. pe o lor m f fi q e
u tu idenulloaqbu peliauus po, re
sinis d
da rcim pta em u árss cmncdoonlísaat, eem
o r e t , n v r
oipl l diopinan ntbo liasci Jm inus rrupt io p a l p o ntib is vera
tp o e m t o
uluaainlurpusttmásesroealctariennaiehiascurch o rpeeroooulus pcs. nadtul ucmat quam t
o a i a s
e ia st, rr uex ctsoa rm t t aabqru c er tiasntvee u nec-
pa r? O rrose m Ictem , cupti nseq usam endi a upnro r s au

C e
qe
q r u p e q e o re o - u e q h r n rl vi t p
e e e a e o ffi queecelo más imupnorttaon fugias udicia e t it f
t qui ust, nit bivdao.lorio aum
e i e b s
etu vero eolsista iotuavnot oavel,leeiucoanroepotmanounttrarrer turaeitsditbez tmisqau ildionl meassa alitnt ianittentsamuiiaoe n
a o mmo q uo te u ib e e e d
ttea en la llabo daet q
n e esrp s
d ta b t o c
i Or xplu osCaai t a atuaulmus. aitduelilt lup paece toqi atic indo usrch s ibe fu r a s q t r up um o u o n t l l a d s u a q g O pd e
in l q u e vid a es v too dl o
u yp, co m
e c e a r . E s a R q u b e a uo
e e m i
a s r s v p o a l u iia s b f e i u r u n o que todas lasectiat L v elita t a s oetesm to d o ,c
nho ica
h t hari s itaq l au e
i s et ut r upta
u u d e si i
us etli st,oen, h ns aeteudi exo d qu u r ace qer eeat ti qisue uut re r dam amoqrup l s u a a i r e cosas eesmtánreunidas sum a a y niabda
t s lolPloér sped
tium uqsuiepso brensacolgm
odia reezm es el
im ere v lirbeucG srnífoasccyio qestc,orritatm nllambofa iss aestp uem o s rqiou st,et au m er o p ara q u e haya amor tiene q peri y se com uptleim
en
t. tan. Lo máhsarc
s u a neilo
d hiottr, on . , 4et ldi’EtSaO
ibus
q
ap ende iaqrluueigm lernstim reea ovloruet etiu et qcuu aspiss ienctios im us
s e eossi sa a pa d n t
impiourtranateupuunedte. se ostionest a a t occ ue
o r s s a a u mn b c cutener la ca u e h a b er u n a re olup usae
i
n ide l dU ctoia is d, cu nci itiopr sedqol uusi ernro is u o
r i o p a cid a d d e re la ci o narnos, y eso impli la ci ó n , y t paara t uq u e
iohnayse
t om r el tius
qu Atem conIe t t aqus resim
sa i ias et on e o iq onc ob e r aduna relación debem ietur, n s umq
qurematidcaermpceurm Rmi cfa m n e ex O p in o q u e ca el sa b er q o s d e c uian
a a u
a t i m l l i t e . a u q u p a ra qu e h a y a a es cr ib ir y h a b la u e d u l l u t ea
i ll mfic ssupe vorlospi tenlatum ugiaps tor m la s “importantes”. Op lg o im p o rt a n te , debemos conocer r, p o r ej em p lo o
. lupt
a
p tatu
r
m ni duia is se st, ut or f t, ro ccu
en acea
om At aq serqiuonuiedme ao voelrume es t re , o in o q u e “i m p o rta n la s co sa s, y m u ch a dit, c
e u qlor ermp qu au et en d o d e la persona, y de esto va te ” ti en e va ri o s aspectos y puntos s ve ce s se en se ñan us.
e r uso odr e um s t e m
ap essm elalebn ar enia re, significa tener cultu esta redacción. Asi de vista, que varían
o n
i t e iu ti s t
d m d s t i ra y sa m is m o , la p a la b ra dependi-
t s r e b er le er o es cuchar, porque sign “r ed a cc ió n ” es importante porq
di lup pre o De hecho, opino q
vo bea t. n tp u e n o o p ifi ca a p re n d er . ue
i a t i
ll e go a la conclusión in o n a d a . Q u e só
st lora ern ur? del principio. De h lo indago en el sign
vo Ons eict e c ificado de la pregu
a s ¿ q u é c o n si deramos importan h o c re o q u e la pregunta que no nta del título y
tem es una de m te y por qué? Pero s tendríamos que h
il. claro
, hay que respetar es acer
En definitiva, lo m opiniones diversas
ás importante en m y ésta
4 aluzina i vida es todo, y eso aluzina 5
Georgina E. Dom es nada.
ínguez, 4t d ’ESO
MATEMÀTIQUES
Els Quadrats
Obrim la Porta als Secrets de la Matemàtica
U n quadrat màgic és una grae-
lla de números distribuïts en n
files i n columnes amb la peculia-
ritat de que tots els números situats
en files, en columnes i en diagonal
sumen igual. En aquestes condi-
cions diem que el quadrat màgic és
d’ordre n.
El més antic quadrat màgic és
d’origen xinés, és d’ordre 3 i se’l
coneix amb el nom de Lo Shu. Se-
gons una antiga llegenda xina, el
Lo Shu va ser revelat als homes
dibuixat en la closca d’una tortuga
que sortia del riu Lo, i d’aquí el seu
nom, ja que Shu vol dir riu. En el
gràfic adjunt tenim representat el
Lo Shu i al costat la seva transcrip-
ció moderna.
Lo Shu
6 aluzina
MÀGICS
Podem comprovar fàcilment que en el
Lo Shu la suma de les files, columnes i
diagonals és sempre 15.
Per als xinesos, el Lo Shu estava en-
voltat d’un caràcter místic i el seu
símbol reunia els principis més bà-
sics que formaven l’Univers, ja que
els nombres parells representaven el
principi femení o Yin, els senars el
principi masculi o Yang, el nombre 5
representava a la Terra i al seu voltant
es trobaven l’aigua (nombres 1 i 6), el
foc (nombres 2 i 7), la fusta (nombres
3 i 8) i els metalls (nombres 4 i 9).
Tenim constància gràfica d’un pri-
mer quadrat màgic d’ordre 4, trobat
en una de les columnes d’un temple
construït entre els segles XI i XII a
Khajuraho, l’India. Aquest quadrat
màgic en caràcter moderns és:
per CELESTÍ BERTRAN
És fàcil observar que la suma
de files, columnes i diagonals és
sempre 34.
Els matemàtics àrabs van desco-
brir els quadrats màgics per con-
tacte amb la tradició hindú i tam-
bé es van fascinar per les seves
característiques i, probablement
els van difondre per occident du-
rant l’Edat Mitjana.
El matemàtic Cornelius Agrippa
(1486-1555) va construir qua-
drats màgics d’ordre del 3 al 9
i els hi va atribuir a tots ells un
significat astronòmic. Segons ell,
simbolitzaven els planetes Mer-
curi, Venus, Mart, Júpiter i Sa-
turn, als quals afegia el Sol i la
Lluna, respectivament.
Durant l’Edat Mitjana, els qua-
drats màgics es gravaven en làmi-
nes d’argent com amulets contra
la pesta negra. Albert Dürer inclou
en la seva obra Malenconia-1 un
quadrat màgic d’ordre 4. La gran
varietat de detalls que apareixen
en aquest gravat fan pensar que
representava la insuficiència del
coneixement humà per abastar la
saviesa o per aprofundir en els se-
crets de la naturalesa.
Malenconia d’Albert Dürer
Com construir
quadrats màgics de
qualsevol ordre?
Consideracions prèvies:
Si un quadrat màgic és d’ordre n,
la seva graella conté n2 nombres. Si
aquests nombres segueixen la sèrie
natural de l’1 al n2, llavors la suma
de cada fila, columna i diagonal es
pot calcular amb la fórmula:
MATEMÀTIQUES
Detall del quadre Melencolia d’Albert Dürer
i transcripció moderna del seu quadrat màgic
Quadrat màgic de Dürer
Transcripció moderna
Podem comprovar fàcilment que dre. La tècnica és diferent segons
en el quadrat màgic de Lo Shu, sigui l’ordre parell o senar.
d’ordre 3, la suma és
1. Si l’ordre és senar, per exemple
n = 5, procedirem de la forma
següent:
Afegirem als costats de la graella
mentre que en el quadrat màgic quadrada d’ordre 5, quatre caselles
d’Albert Dürer, d’ordre 4, la suma és disposades en forma triangular, de
manera que ens quedi una graella
global en forma de rombe.
Començarem a posar totes els nom-
bres de l’1 al 25 des de l’extrem su-
perior seguint només les diagonals
Quant sumen les files, columnes
alternes formades en el rombe, per
i diagonals d’un quadrat màgic
tant queden diagonals amb caselles
d’ordre 5? A continuació presen-
en blanc tal com podeu veure a la
tem un mètode senzill de resoldre
quadrats màgics de qualsevol or- imatge següent.
aluzina 7
MATEMÀTIQUES
Per un quadrat d’ordre n, el nombre de
caselles que hem de col·locar en cada
costat és (n-2)2
El quadrat màgic es completa si-
tuant els nombres que han quedat
a les caselles exteriors del quadrat,
a les caselles interiors en blanc, se-
guint primer una translació verti-
cal, les del triangle superior passen
a completar la part inferior i les del
triangle inferior completen la part
superior. De forma semblant po-
dem actuar per passar dels trian-
gles dretà i esquerra per comple-
tar les parts esquerrana i dretana
respectivament fent ús ara d’una
translació horitzontal.
Va! Què esteu esperant?
Ara us toca a vosaltres!
8 aluzina
2. Si l’ordre és parell, per exem-
ple n = 4, procedirem de la forma
següent:
Començarem escrivint l’1 a
l’extrem superior de l’esquerra
(1 a casella del quadre) i llavors
escriurem, anant d’esquerra a
dreta, en la 1a i 4a fila, i de dre-
ta a esquerra en la 2a i 3a fila,
només les xifres corresponents
a les caselles de les dues diago-
nals tal com podeu veure en la
imatge que teniu a continuació.
Tot seguit, el que caldrà fer és
el següent: ens situarem a la pri-
mera casella inferior esquerra en
blanc, i escriurem el 2 i anirem
desplaçant-nos cap a dalt en sen-
tit d’esquerra a dreta, en la 4a Ara ja esteu capacitats per cons-
i 1a fila, i de dreta a esquerra, truir els quadrats màgics d’ordre 6,
en la 3a i 2a fila, per tal d’anar 7, 8, 9...
completant, en estricte ordre, les
caselles que falten fins arribar a
l’extrem superior dreta.
El quadrat màgic que acabem de
completar en les passes anteriors
ens queda tal com veieu a conti-
nuació:
Cal observar que aquest quadrat no
és ben bé el quadrat màgic d’Albert
Dürer, però ambdós són simètrics,
de fet si apliquem el mètode situant
la xifra 1 a l’extrem inferior dret i
ho fem tot a l’invers obtindrem el
quadrat de Dürer.
Albrecht Dürer (1471-1528)
CURIOSITATS
Lluneta Ío
per ÀLEX DOMÍNGUEZ
1r d’ESO
Júpiter, com molts sabeu, té set llunes. Una de les set s’anomena
Ío, nom que encara que us pugui sonar graciós determina
una cosa fascinant. El nom d’Io ve de la mitologia grega: Ío
fou una nimfa (les nimfes són divinitats de la natura de la mi-
tologia grega i romana venerades com a genis femenins de
les fonts, dels rius i dels llacs (nàiades) dels boscos (dríades),
i de les muntanyes (orèades) filla d’Ínac i de Mèlia). Aquest
satèl·lit té unes propietats increïbles, no us ho podeu imagi-
nar. Bé, doncs jo us les explicaré.
La lluna Ío és una lluna molt especial. Aquesta lluna té una
propietat no observada en cap altra lloc. Té, encara que sem-
bli estrany, lava no volcànica! Això és degut a que aquest pe-
culiar satèl·lit té una orbita el·líptica que en un punt és propera
a Júpiter i en un altre és propera a dues altres llunes immen-
ses, anomenades Europa i Ganimedes. Així, aquest moviment
que fa apropant-se a dues masses molt grans, fa que freguin
les partícules de terra, generant-se calor i aleshores es forma
lava, no lava com la que tenim a la Terra, sinó una de no for-
mada des d’un nucli incandescent com el nostre, o sigui lava
no volcànica!
Júpiter
aluzina 9
RELAT RELAT

per LLUC MARTÍNEZ

QUIEN ALGO QUIERE ALGO LE CUESTA
3r d’ESO
Cuando oímos este refrán popular
pensamos en una palabra: esfuerzo. Y
cuando hablamos del esfuerzo, pensa-
mos en el sacrificio y la renuncia. En
la sociedad actual, una sociedad ma-
terialista, donde podemos conseguir
lo que queramos pulsando un botón
o entregando un puñado de billetes, y
donde lo que importa nunca es el ca-
mino sino el final, el esfuerzo no está
visto como un paso inevitable para
per HELENA PAÑART 2n d’ESO
sobre cosas que desconocen. Un buen
ejemplo de este tipo de programas
es “Sálvame”, un programa de Tele-
cinco que emite entre semana y que
tiene una curiosa protagonista. Belén
Esteban es una mujer de nariz torci-
da que se hace llamar “la princesa del
pueblo”. Se ha hecho famosa por ser
la exmujer de un torero y por salir en
este programa contando su vida y di-
ciendo, textualmente, “Yo por mi hija
las nuevas generaciones? ¿Ése debe
ser nuestro modelo a seguir? ¿Tene-
mos que creer que lo que nos mues-
tran es lo importante en la vida? ¿De
qué se trata? ¿De ganar dinero fácil
para conseguir un coche caro y veloz?
¿Una casa lujosa? ¿Un marido rico y
guapo? Pues si así es, ¡Viva la tele-
basura y viva la diversión gratuita!

Terror al
llegar a la meta, sino como un precio
a pagar.
En esta sociedad la gente se refugia
en dos pilares: Internet y la televisión.
Dos elementos principales de nuestra
cultura que parecen ser la salvación
mato”. Aunque sea genial que los pa-
dres apoyen a sus hijos no creo que
nadie quiera ser súbdito de un encefa-
lograma plano.
Cuando vemos esta programación nos
preguntamos, ¿qué mensaje quieren

camp de
de todo aquel que quiera conseguir
diversión sin ningún esfuerzo. Las ca-
denas envían un mensaje diario a los
espectadores, ofrecen programas don-
de sale gente inculta sin ningún tipo
de criterio insultándose u opinando
hacernos llegar los medios de comu-
nicación? Sus programas se basan en
sacar gente que se ha hecho famosa
sin ningún esfuerzo, gente que es fa-
mosa por no hacer nada. ¿Éstos son
los héroes que tenemos que idolatrar

futbol
UNA NOVA PARELLA
per S.GASPARI i A.GUTIÉRREZ 1r d’ESO
Crònica social. Senyores i sen- Mascle i femella,
yors. El dia 29 de gener Linda va junts fan una nova parella.
conèixer en Bruc, el seu “Princep De la Linda i el Bruc parlem.
blau”. Aquesta futura parella cani- S’enyoren tant que quan sopem,
na segur que tindrà fills i perquè no en un embolic ens trobem.
es perdin el feliç moment del seu Quan el Bruc fa “guau!”
naixement els informarem de tot els veïns li diuen... calla sisplau!
puntualment. Linda encara no està Són tan feliços jugant,
embaraçada però si tenen pacièn- fan tant de goig saltant,
cia segurament tindrem aviat notí- que els hem de vigilar
cies. El que hem de fer és esperar... perquè no es donés el cas
Pot haver-hi algun problema. En que tinguem ja l’embaràs.
els pitjors casos si el mascle és més
gran que la femella, aquesta podria
i per MARC SABATÉ morir. Per propiciar la bona sort i
3r d’ESO perquè creiem, com ells, en l’amor
a primera vista, us oferim el nostre
poema sobre la nova parella:
10 aluzina aluzina 11
RELAT RELAT

HISTÒRIA D’UNA AMISTAT

-No és el meu xicot, és tan sols un Després de gairebé una hora 20 hores al dia pels efectes de la
amic. d’espera, l’Alba, que era l’única medicació.
Després d’aquella curta conversa que sospitava que el Marc no sabia Després de molts dies sense pro-
per SÍLVIA SERRANO 3r d’ESO entre germanes, van anar a la cuina res, es va decidir d’explicar-li-ho. gressos, els metges van suggerir

E
amb el fi d’ajudar a parar taula. El Marc no podia enfadar-se amb l’única opció que els quedava: que
l Marc i la Laura eren les cap a l’habitació de sa germana. com que la Laura ja es defensava ella en aquell moment. Només algú donés sang a la Laura. Sabien
dues persones més unides Però quina fou la seva sorpresa en Entre cullerada i cullerada de
patinant, el Marc li va proposar de desitjava que la seva millor amiga que era arriscat pel donant i també
que al nostre institut es co-
trobar dins el xicot de l’Alba que trinxat, les dues noies es llançaren
fer una cursa per tornar a casa. es recuperés i li expliqués ella ma- per ella, però els metges ho havien
neixien. Ell era l’única persona en
s’estava posant el banyador. Pel mirades reptadores i alguna que al-
El Marc no es va voler separar ni tra rialla entre els nois, ja que les teixa el que li acabava d’explicar de comunicar a la família.
què ella confiava. que semblava, ells no notaven el l’Alba, tot i que no podia creure
un segon de la seva amiga per si cares d’elles eren impressionants. El Marc pensa que hauria de ser ell
L’escoltava, comprenia i entenia, fred i estaven decidits a anar a la necessitava el seu ajut, i així la que fos cert.
qui donés sang a la Laura perquè
com cap noia no havia pogut fer piscina, o això pensaren el Marc i Laura se sentia més tranquil·la.
Quan el Marc va anar a buscar les
Una estona més tard va sortir un se sent culpable. “Vaig ser jo qui
la Laura en veure’ls. postres, la Laura es començà a tro-
mai. metge per comunicar a la família la va animar a patinar. Vaig ser jo.
Quan ja quedava poc per arribar a bar malament, però va creure que
Un cop còmode, el Marc baixà que la Laura estava perdent mol- Està aquí per culpa meva”, es re-
La seva relació era molt especial, l’apartament, la Laura va ensope- no era res important. Així que de-
al garatge, on va veure un parell ta sang. En sentir això, el Marc va petia.
era com si fossin la mateixa perso- gar i es va fer una ferida al genoll. cidí anar també cap a la cuina per-
de “skates”, i proposà a la Laura preguntar què podia fer per ella. La
na. Ho sabien tot de tots dos i no hi Ell li digué que no era res, encara què li donés l’aire.
havia cap secret entre ells. d’anar a les pistes del poble a pro-
que va notar que ella es quedava volia ajudar en tot el que estigués a La família de la Laura no hi estava
var-los. Entre els dos van recollir la tau- les seves mans. d’acord, però al jove se’l veia tan
Cap dels seus amics no entenia una mica preocupada; però no li la i van portar plats i coberts de decidit... temien perdre els dos.
A la jove no li anava gaire bé, donà importància. -La senyoreta Laura es pot quedar
aquella complicitat. Creien que es postres. Quan la família va veure
així que demanà al seu amic que uns dies en observació en aquest En veure la indecisió, els metges
tractava de dos joves enamorats, el que havia portat el Marc, la
l’ajudés, i fins i tot intentà apren- mateix hospital, en una habitació els van fer les proves de compa-
els quals ocultaven el seu amor.De Laura retirà el seu plat i els pares
dre a imitar-lo. Les mirades còm- per ella sola, metges les 24 hores a tibilitat amb la sang de la Laura a
fet, la Laura no estava gaire segura
plices entre ells van fer pensar a
La portaren ràpidament xiuxiuejaren quelcom. Aquests ac-
de si el que sentia pel seu amic era la seva disposició. Però, si segueix tots quatre. L’única persona com-
tots els allà presents que formaven d’urgències. El Marc tes van fer que el jove pensés que
amor o només una gran amistat. perdent tanta sang... -explica el patible amb la Laura, l’únic O-, era
una bonica parella. no entenia res, però no els agradava el que havia dut o metge. en Marc, i era l’únic grup sanguini
Aquella nit d’estiu la Laura havia que s’havia oblidat algun detall.
tampoc no hi havia -Vol dir que es morirà? Quant de que podia donar el O+ de la Laura.
convidat el Marc a casa, com ha- La Laura no trobava el moment
vien fet d’altres cops abans. d’explicar-li allò que la inquietava. temps per explicacions, Tots van menjar d’aquell cremós temps passarà abans d’això? La El Marc estava molt decidit.
No volia que res trenqués aquell així que es va limitar pastís de xocolata excepte la Lau- podré veure? La Laura es notava dèbil, però no
La Laura tenia problemes més màgic moment al costat del Marc. ra, que s’excusà dient que n’havia
greus que no pas que tots cregues- Van parar una estoneta per con- a ajudar en tot el que menjat massa i se’n va anar al sofà.
creien que sigues a causa d’un re-
sin que el seu millor amic fos la templar les estrelles que brillaven podia ajudar. buig. De fet, es va anar recuperant
Tot i estar estirada, es continuava a poc a poc.
seva parella; i és que a la jove noia
en un cel tan blau i intens com els sentint marejada, així que s’aixecà
li havien descobert un problema a Tot anava bé allà però a l’habitació
ulls del Marc. La Laura pensà que per agafar un got d’aigua, però es
la sang. Ella volia explicar al Marc En arribar a casa, la Laura no va dir del costat es trobava la família del
era un bon moment per parlar, però va desplomar abans d’arribar-hi.
la situació, però també tenia por de res als seus pares. No tenia ganes Marc, al voltant del seu cos immò-
perdre’l. No sabia ben bé el perquè just en aquell instant trucaren els que li caigués un sermó, i menys La portaren ràpidament d’urgències. bil, fred...
d’aquesta por, però no estava molt seus pares per avisar-los que ja davant del Marc. Ja l’havien ad- El Marc no entenia res, però tam-
convençuda d’explicar-li-la. estava mig fet el sopar. Així que, El Marc va donar la vida per salvar
vertit en vàries ocasions que anés poc no hi havia temps per explica-
cions, així que es va limitar a aju- la seva millor amiga. La Laura no
Un cop arribat en Marc, que ve- amb compte en temes relacionats
dar en tot el que podia. Un cop a s’ha oblidat del Marc. Se sent molt
nia carregat amb les postres com a amb tot allò que li estava succeint
urgències, els pares van descobrir orgullosa d’haver tingut un amic
agraïment per la invitació, decidi- últimament.
la ferida a la cama de la seva pe- -Si segueix perdent sang, hi ha la tan especial. Cada matí el visita i li
ren baixar una estona a la piscina.
Tot i que ho intentà ocultar, l’Alba possibilitat que es dessagni. explica com és la seva vida sense
Potser allà tindrien més intimitat tita. No poden culpar-la per voler
se n’adonà i li digué:
per explicar-li allò tan important, divertir-se, encara que pensen que El Marc visità la Laura cada dia ell. De nits, somia que tenen aque-
però feia massa fred. La Laura li -Si tu no els dius que m’has vist a els ho hauria d’haver dit, però en per explicar-li allò succeït durant lla esperada conversa.
oferí alguna cosa més còmoda per la piscina amb el Genís, jo no els aquells moments ja no tenia im- el dia. Intentava fer la vida normal Però ella no era l’única que havia
posar-se, perquè se sentís com a dic que t’has fet un tall per culpa portància.Llavors només volien a la Laura, encara que era molt di- d’explicar alguna cosa aquella nit
casa seva. Així que l’encaminà d’aquest xicotet teu. saber el que passava a la Laura. fícil, ja que la noia dormia gairebé d’estiu...

12 aluzina aluzina 13
 ¿Cuál es el
RELAT

MI LARGO VIAJE

Habíamos recorrido un
per MARINA GARCÍA
2n d’ESO

había encontrado y Sara le contó

colmo de... ... un ciego?
Enamorarse
a primera
largo camino bajo las cómo me perdió. Al final quedaron
calles y me costó ubi- en verse esa misma tarde en casa
enano
? vista.
carme pero no estába- de Sara. ... UN JOROBADO? ... un ... un mudo?
mos lo suficientemente un
Después Julia se puso a hacer de-
u e l o pare Que lo arresten y le
ESTUDIAR
Q iga,
lejos para no reconocer
el lugar: era el parque
beres, debía haber pasado otra
l i c í a y le d
po !
DERECHO. ¡ALTO digan que tiene derecho a
hora cuando salimos hacia casa de
al que Sara solía ir con
Sara. Por el camino pasamos por la
su mejor amiga Julia. Y
afortunadamente allí es-
misma alcantarilla por la que caí guardar silencio.
esa misma mañana y el pánico se ... los co
taba ella. Aprovechando lmos?
apoderó de mí. ¿Volvería a caer? Que un m
que estaba aún húmedo uerto se
me deslicé entre los de- Y entonces resbalé. Perdí toda la tire al ag
ua, que u ... un ... un fotógrafo?
esperanza. Mi destino era ése. Oxi- ciego lo n calvo
vea caer,
?
H
dos de aquel hombre, el
darme en las cloacas. No tendría la un mudo que
le diga a
Que su hijo se
ola, soy un anillo de poco que me había salvado de un terri-
un
valor, con un pequeño ble destino, y rodé por la tierra del misma suerte otra vez. sordo, m
ira cómo Caers
e le rebele.
barran por un
nada aqu
cristal y os voy a contar la parque hasta chocar con sus pies. ¡Pero la tuve! No caí, sino que re- él.
c
salvar o y
historia de lo que me ocurrió ayer. Ella me cogió y me reconoció, así boté en el suelo y Julia me cogió
Estaba yo en el dedo de mi dueña, que me metió en su bolsillo.
se po
otra vez. Seguía con miedo cuando
Sara, mientras paseábamos con llegamos a casa de Sara y me tran- ... una monja? un pe r
una de sus amigas, Ana, cuando quilizé. Julia subió las escaleras y lo.
allí estaba Sara. Julia me puso en Enfermarse y no ... un ladrón
ella quiso verme de cerca. Sara ?
me cogió delicadmente y me colo- su mano y Sara me colocó en su tener cura.
có sobre la mano de Ana. Ella me dedo.
O NAU TA? Que se llam
NA S T R e
examinó tan torpemente que resba- Volví a sentirme en casa, en mi si- ... U ... ser vago? Esteban Dido
lé y caí por una alcantarilla. Oí sus tio. Supe que iba a estar en manos .
gritos de preocupación y supe que de Sara hasta que el destino quisie- E D E NO
S Levantarse dos
no había remedio, así que seguí ro- ra separarnos. QUEJAR SPACIO. horas antes, para ?
E BERO
dando.
TENER estar más tiempo B O M
Temía oxidarme, uno de nuestros ... UN
sin hacer nada.
mayores miedos y entonces algo
N E R UNA
Debió pasar una hora cuando Julia
T E
A AR-
maloliente me agarró: una rata.
volvió a casa para comer. Creí que
P O S
Me llevó un largo tramo corrien- ES TE.
DIEN
se había olvidado de mí, porque
do pero entonces se oyeron pasos
?
ujano
no me sacó de su bolsillo y temí
y voces, ¡era mi salvación! La rata
c i r
... un
acabar en la lavadora junto con sus
me soltó y huyó y cuando caí se ... un
pantalones, otro de nuestros ma- parac ... de Santa Claus?
capaz aidíst
escuchó un suave tintineo que los
yores miedos, pero al terminar de
s er a?
No na
tar u Que c
humanos oyeron.
comer subió a su habitación y me
de c o r u
llegan ando esté
No descender por una
ión.
Uno de ellos me agarró y me lle- puso en su dedo. Cogió el teléfono
do a
relac encue tie chimenea porque siente
ntre u rra se
vó hasta que, finalizado su turno y llamó a Sara, ¡qué feliz estuve
de trabajo, salieron de las cloacas. al oír su voz! Julia le dijo que me tel qu n
e dice car- claus...trofobia.
pisar ,
14 aluzina el ces “no 15
ped”.
aluzina
ARTICLE
EL SENYOR DE LES MOSQUES
situació. Una de les formes de fer-
ho es raonant, pensant en formar
una nova societat fonamentada en
la raó, buscant un mètode cientí-
fic i una tècnica de supervivència.
Pensant també en una manera ci-
E
vilitzada de triar un nou cap, com
l Senyor de les Mosques passarà inicialment amb la figura
és un llibre de William de Ralph. O bé també es pot en-
Golding i versionat en una frontar creant una por als ciutadans
pel·lícula, dirigida per Peter Bro-
oks, que et proporciona un gran
ensenyança. És un llibre d’allò
més interessant per adonar-se com
costa començar de zero una so-
cietat com de la que ara nosaltres
gaudim. Aquesta pel·lícula ens ex-
plica com seria una societat molt
diferent a la nostra.
Ens narra com un grup de noiets
arribat a una illa deserta on no hi ha com bé fa Jack, amenaçant-los que i aprofités qualsevol ocasió per de-
cap mena de normes, ni lleis, ni un si no estan amb ell no podran so- mostrar del que n’és capaç.
cap o líder, pot formar una socie- breviure a una suposada bèstia que
tat amb un cap, amb les seves res- els atemoreix, governant com un Molts cops pensem que les normes
pectives normes i lleis començant tirà de forma violenta contra els són un rotllo i que podríem viure
des de zero. A partir d’aquesta opositors, és a dir, actuant com un sense elles fins i tot millor, però
pel·lícula es poden observar les dictador.
diferents maneres d’enfrontar tal El grup va degradant-se, tornant a ver-hi llibertat però fins a uns certs
les societats primitives, fent ser-
vir màscares i pintures com els
antics clans o tribus, com uns au-
tèntics animals. Colpidor és el fet
de burlar-se de Piggy pel seu as-
pecte físic i de treure-li la veu que
tenia, reduint-lo a no res, traient-li
el nom i dient-li per un nom que
es refereix a una critica del seu fí-
sic, simplement perquè no pensava
igual que Jack, per por a que fes
canviar d’idea a la resta del grup i
per treure-se’l de sobre.
William Golding
16 aluzina
per MARTA DEL RÍO
4t d’ESO
La pel·lícula ens mostra com el
grup passa de ser una societat fo-
namentada en la raó, totalment co-
rrecte, amb les seves respectives
normes, amb el fonament de l’ètica
i portant-ho a la practica mit-
jançant una moral d’assistència, de
justícia i de col·laoració, a ser una
societat totalment irracional sense
cap mena de normes, on sembla
que tot sigui llibertat, divertit per
segons qui de bon principi però de-
sastrós a la fi.
Es podria discutir si és possible
portar a terme una societat sense
normes, però com és evident i la
mateixa pel·lícula ens ho demos-
tra, és impossible que finalment
funcionés pel simple fet que algú
egoista se sentís superior als altres
això es una gran mentida. Pot ha-
límits entre el bé, que cal respec-
tar, i el mal, que cal evitar.
ARTICLE
UN EXTRATERRESTRE ENTRE NOSALTRES
per MARC ALTÉS
1r d’ESO
U
s imagineu com deuen ser d’estranys els moluscs que alguns ria litorea i mitjançant un procés
els extraterrestres? Potser dels seus òrgans interns poden te-anomenat endosimbiosi és capaç
són homenets petits i nir més d’una funció. Per exemple,d’assimilar els cloroplastes de les
el seucor i els seus ronyons, a més
algues que es menja i usar-los per
verds com els veiem dibuixats en
de formar part del sistema circu- al seu propi benefici que no és altre
els còmics antics. Potser són grans
latori serveixen com a sistema re-que poder fer la fotosíntesi com si
i lletjos amb ganes de menar-
productor i excretor alhora. Sabieu
es tractés d’una planta! De fet, és
se tothom com el monstre de la
pel·lícula Alien. També és possible que hi ha més de noranta-tres mil capaç no tan sols d’apropiar-se en
espècies de moluscs i que aquests el seu benefici del cloroplast de les
que no tinguin res d’espectacular
constitueixen quasi la quarta partalgues que ingereix, sinó que amés
i siguin similars als bacteris o les
dels organismes marins? Com hi els roba els gens responsables de
amebes de la Terra. És evident que
ha tanta varietat de moluscs cal la producció de clorofila i és capaç
podríem imaginar una quantitat
una mena de científics especials de transmetre’ls a les futures gene-
infinita de formes, colors i carac-
per a classificar-los, i la veritat
racions assolint així un avantatge
terístiques d’aquests veïns espa- és que reben un nom ben estrany, evolutiu. De fet, podem conside-
cials. Però la nostra imaginació és malacòlegs, i la seva especialitat és
rar aquest llimac com un autèntic
limitada i quan s’esgoti us acon- la malacologia. transgènic natural. Això li permet
sello fixar-vos en coses molt més viure la resta de la seva vida adul-
properes, a casa nostra, per desco- Per mi, de tots els moluscs, el més
ta (uns nou mesos) sense haver
brir autèntics extraterrestres entre interessant de tots és un petit lli-
de menjar res de res. Simplement
nosaltres. mac de quatre centímetres que va
s’alimenta prenent el sol! Aquest
descobrir el 1870 August Addison
procés l’ha descobert un biòleg de
Per exemple els moluscs. Molusc Gould i que viu al litoral nord-
la Universitat de Florida del Sud
vol dir tou i és que aquests animals americà entre les costes de Nova
anomenat Sydney Pierce que ha
tenen un cos molt tou habitual- Escòcia i el sud de la Florida. El
dedicat vint anys de la seva vida a
ment protegit amb una closca, ex- seu nom és Elysia chlorotica. Du-
aquest estudi.
cepte alguns de més evolucionats rant la seva joventut és de colora-
que n’han prescindit. La varietat ció grisosa però a mida que es fa El coneixement de processos com
de moluscs és impressionant i va gran adquireix una coloració verd el que es dóna en aquest petit lli-
des del saborós musclo que ens brillant. Fins aquí, tot normal però mac ens demostra la infinita i sor-
mengem a la paella fins al colos- allò veritablement fabulós és per prenent varietat a la que l’evolució,
sal calamar gegant de quinze me- què es torna verd. Aquest animalet l’atzar i la selecció natural con-
tres de llargària. Mireu si en són menja algues de l’espècie Vauche- dueixen als éssers vius.
aluzina 17
CRÍTICA DE CINEMA
EL JARDINERO FIEL
“E
l jardinero fiel” és
una pel·lícula del
2005 dirigida per
Fernando Meirelles. Està basada
en la novel·la homònima de John
le Carré de l’any 2000.
La pel·lícula té com a tema la co-
rrupció de la indústria farmacèuti-
ca i els experiments que realitzen Aquesta pel·lícula ens ha resultat
amb la població de Kenya.
Tracta d’un home que després de
saber que la seva dona va ser vio-
lada i assassinada, fa la seva pròpia
investigació sobre els secrets de les
farmacèutiques i les seves proves a
l’Àfrica.
Justin Quayle és un diplomàtic
britànic. Un dia fa una exposició
i coneix a una periodista que es
diu Tessa. S’enamoren i se’n van
a viure a l’Àfrica (Nairobi, capital
de Kenya), ella es queda embaras-
sada. Viuen en un poble amb cases
petites, a causa dels problemes que
pateixen la gent d’allà. Desprès
que la seva dona fos brutalment
assassinada comença a investigar,
18 aluzina
per JUDIT AGUDO i ALEJANDRO DE BENITO
3r d’ESO
i descobreix que Tessa havia des-
tapat una trama de corrupció de la
indústria farmacèutica en la qual
experimenten amb la Dypraxa, un
medicament contra la tuberculosi.
Justin, al final, torna al lloc on ha-
vien assassinat a Tessa i comença
a caminar per aquell paisatge tot
pensant amb ella. Lluita per retro-
bar-se amb la seva estimada en la
mort, tot sabent que també el mata-
ran a ell però abans ja ho ha deixat
tot preparat per destapar aquesta
trama.
La pel·lícula es va rodar a Kenya
(allà hi ha unes condicions i una
pobresa que va arribar a afectar a
molta gent de l’equip), Londres,
Alemanya, Canadà, al sud de Su-
dan, Itàlia, Argentina i Espanya.
Durant la pel·lícula s’utilitza prou
vegades el recurs del Flash-Back.
interessant de veure, encara que
una mica complicada d’entendre.
Està ben rodada, podem trobar pai-
satges molt bonics i la història és
entretinguda.
Fitxa Tècnica
Direcció: Fernando Meirelles
País: Regne Unit
Any: 2005
Duració: 129 min
Gènere: Drama
Guió: Jeffrey Caine
Producció: Simon Channing
Williams
Música: Alberto Iglesias
Fotografia: César Charlone
Muntatge: Claire Simpson
Disseny de producció: Mark Til-
desley
Vestuari: Odile Dicks-Mireaux
Fitxa Artística
Ralph Fiennes : Justin Quayle
Bill Nighy: Sir Bernard Pellegrin
Rachel Weisz : Tessa Quayle
Keith Pearson: Porter Coleridge
Hubert Koundé: Dr. Arnold Bluhm
John Sibi-Okumu: Dr. Joshua
Ngaba
Danny Huston: Sandy Woodrow
Donald Sumpter: Tim Donohue
Daniele Harford: Miriam
Donald Sumpter: Tim Donohue
Packson Ngugi: Officer in Morgue
Archie Panjabi: Ghita Pearson
Damaris Itenyo Agweyu: Jomo’s
Wife
Nick Reding: Crick
Bernard Otieno Oduor: Jomo
Gerard McSorley: Sir Kenneth
‘Kenny’ Curtiss
BONA NIT OUMA
per VÍCTOR HURTADO, JOAN BALCELLS i ÈDGAR PARDO
Fitxa tècnica:
Título: Invisibles
Dirección: Wim Wenders, Isabel
Coixet, Mariano Barroso, Javier
Corcuera, Fernando León de
Aranoa
País: España
Año: 2007
Duración: 95 min.
Género: Drama, Documental
Reparto: Lia Chapman, Isabelle
Stoffel
Web: www.sogecine-sogepaq.
com/invisibles
Productora: Reposado Produc-
ciones, Pinguin Films, Doctors
Without Borders/Médecins Sans
Frontières (MSF)
Dirección: Fernando León de
Aranoa, Isabel Coixet, Javier
Corcuera, Mariano Barroso, Wim
Wenders
Diseño de producción: Luis Fer-
nández Lago
Efectos especiales: Hannes Andre-
sen, Wolf Bosse
Efectos visuales: Christian Tröger,
Fatima Montes
Guión: Wim Wenders
Guionista de capítulos: Buenas
noches, Ouma: Fernando León de
Aranoa
Montaje: Mathilde Bonnefoy,
Patricia López
Sonido: Andrew Amondson,
Daniel Ramírez Zayas, Juanma
López, Sergio Bürmann
CRÍTICA DE CINEMA
3r d’ESO
Director: Fernando León obligaven a matar a algn germà
A
seu, etc. També ens expliquen que
quest és un dels cinc docu-
en les guerres, els nenes més petits
mentals que recull la sèrie
els posaven davant de tot perquè
Invisibles sobre els con-
fossin els primers en morir, ja que
flictes oblidats al món, amb l’ajuda
als soldats no els importaven les
de Metges Sense Fronteres (MSF).
seves vides. A més, els petits són
És un documental que denuncia la els més valents.
situació dels nens soldats en el nord
d’Uganda, a l’Àfrica. Es basa en la Es fan servir primers plans a les en-
guerra entre els rebels i l’exèrcit trevistes i amb càmeres fixes amb
defensor d’Uganda. La guerra va l’objectiu de posar-te en la pell de
començar el 1986 i encara segueix l’entrevistat. També es fan servir
a l’actualitat. Cada any moren cent travelings laterals per tal de veure
cinquanta mil persones en aquesta el paisatge on viuen (la cámera es
guerra. Els rebels rapten als nens i troba dins d’un cotxe).
els obliguen a matar a gent, fins it El document està molt bé ja que ens
tot a la seva pròpia família.
assabentem del que passa a d’altres
Tots els nens tenen por per la nit, llocs on la vida és molt diferent a
peruè és quan els rebels van a ata- la nostra i les pròpies víctimes na-
car en els seus pobles per raptar- rren les seves històries. Impacta i
los. Per aquest motiu, van al cen- fa reflexionar molt a l’espectador.
tre “Arca de Noé” que és on van
També ens ha impressionat molt
a dormir els nois per tal de no ser que nenes tan petits, entre nou i
raptats, ja que estan vigilats i cui- dotze anys, sàpiguen utilitzar ar-
dats per adults. El refugi rep aquest mes de foc amb tanta facilitat. Tots
nom, perquè Noé va unstruir una els habitants d’Ouma volen que
arca per salvar les espècies animals s’acabi la guerra entre els rebels i
del planeta. Al refugi fan amics i el govern i demanen a la gent que
es diverteixen i a més se senten els ajudi a acabar amb la guerra.
segurs. Al matí els nens tornen als
seus pobles i cantent cançons, ba-
llen i fan representacions teatrasl
per perdre la por. Cada nit, però,
retornen al refugi.
El documental també ens ex-
plica una mica el dia a dia dels
nens d’Ouma i narren –a través
d’entrevistes- les seves experièn-
cies desagradables com per exem-
ple quan van ser raptats i van veure
morir les seves famílies i quan els
aluzina 19
REPORTATGE REPORTATGE

UN ANY DE FOTOPERIODISME
La Zombie Walk desfilant pels carrers
de Sitges. Festival de Sitges 2010

per NEELAM KHAN 4t d’ESO

D ’espectacle en espectacle, de concert en concert, de passarel·la en passarel·la. Aquest ha estat un any de

foto, un any que només suposa una petita pràctica pel que, espero, sigui la meva professió en el futur:
fotoperiodista. Aquí teniu algunes de les meves instantànies.

Kellan Lutz (Emmet Cullen a la saga

Crepúsculo) amb les fans. Sitges 2010

Conferència de Peter Greenaway al Festival DocsBarcelona 2011

Foto 11- Passarel·la de Juun. J al 080
Barcelona Fashion Week. Febrer 2011 Passarel·la de Krizia Robustella al 080
At Versaris al concert de la Diada a Barcelona Fashion Week. Febrer 2011
Barcelona. 11 de Setembre 2010
Loquillo obrint les festes de la Mercè 2010
Killing Machine prepara el concert
tribut a Judas Priest. Bcn novembre 2010

Cristina Rosenvinge al Let’s Festival. Sala Salamandra de L’Hospitalet. Febrer 2011

Desfilada de motos del Barcelona Harley Days 2010. Gerard Way, de My Chemical Romance. St.Jordi Club de Barcelona. Març 2011

Fred i Son al Let’s Festival. Sala

Salamandra de L’Hospitalet. Febrer 2011.
Manel Fuentes& The Spring’s Team versionant
Bruce Springsteen al Barcelona Harley Days
2010.
20 aluzina aluzina
ACTUALITAT
OBSOLESCENCIA PROGRAMADA
“U n artículo que no se des- los avances tecnológicos, los pro-
gasta es una tragedia ductos de consumo duran cada vez
para los negocios” menos.
Había oído hablar de que en la te-
levisión, aparte de las personas tan
sustanciales como Belén Esteban
y sus grandes proezas, se podían
ver programas instructivos y do-
cumentales interesantes. Atónita,
quise comprobarlo, y vaya que si lo
hice. Tuve ante mí, durante aproxi-
madamente una hora, una mues-
tra de los límites del ser humano
para conseguir lo que se propone,
en este caso, crear un consumismo
de masas imparable. Mientras que
éste es el objetivo de las empresas
y los fabricantes, los consumidores
nos preguntamos por qué pese a
22 aluzina
Todo empezó en los años 20, cuan-
do los fabricantes empezaron a re-
ducir la vida de los productos para
aumentar las ventas. El producto
iniciador de esta obsolescencia
programada fue la bombilla. Las
primeras que se fabricaron podían
aguantar los 100 años de duración
pero en 1924, varios caballeros tra-
jeados no tardaron en reunirse para
crear el primer cártel ecuménico.
El objetivo principal era repartirse
el pastel del mercado mundial con-
trolando la producción de bombi-
llas y, sobre todo, al consumidor.
Si las bombillas duraban mucho
per SONIA RAMÍREZ
2n BATXILLERAT
significaría una desventaja econó-
mica, y ellos lo que querían era que
la gente las comprara con regula-
ridad. Así que se creó un Comité
para reducir técnicamente la vida
útil de las bombillas a 1000 horas,
y si no se cumplía esta imposición,
los fabricantes eran multados seve-
ramente.
Plantearse la posibilidad de gastar
tanto material era admisible ya que
por entonces la sostenibilidad era
menos importante porque no veían
que el planeta disponía de recursos
finitos. Lo importante es que esa
idea como institución sigue exis-
tiendo. La libertad y felicidad a
través del consumo ilimitado es el
ACTUALITAT
estilo de vida americano que sentó en el mercado, su política, hasta gunda mano’ con el cándido moti-
las bases del consumo actual. que fue denunciada, era decir a sus vo de reducir la brecha digital y al
clientes que al morir la batería de final acaban ocupando el espacio
Vivimos en una sociedad hiperes-
timulada cuya lógica no es crecer
sus iPod habían de comprar uno de los ríos o los campos de juego
nuevo. La vida útil de estos apa- de los niños porque los aparatos
para satisfacer las necesidades, ratos se situaba sobre los 18 me-
están completamente intratables.
sino crecer por crecer. Lo peor es ses, es decir, cada año y medio se
“Lo bueno”, es que si estos niños
que sin la obsolescencia programa- pagaban hasta 200€ para tener uno
pasan horas rebuscando entre la
da desaparecería todo aquello que nuevo.
chatarra y obtienen algo de metal,
actualmente necesitamos para des-
quizá puedan comer durante una
ahogarnos del día a día; no existi- Lo peor es que Apple se muestra
semana.
rían los centros comerciales, ni los como una gran empresa moderna,
productos, ni nuevos diseños, ni si- joven y avanzada, pero no tiene Parece que jamás podrá coexis-
quiera la industria. De esta manera, ninguna política medioambiental tir un mundo de negocios con un
manipulan los objetos cotidianos que permita devolver el producto mundo ecológico ya que el objeti-
más utilizados; bombillas, neve- para su reciclado y eliminación, vo de la obsolescencia programada
ras, coches, impresoras… En estas hecho que es hipócrita y contrain- es el lucro económico inmediato,
últimas lo consiguen colocando un tuitivo. Entonces, ¿dónde va a pa- por lo que el cuidado y respeto del
chip dentro de la impresora, donde rar todo el material y los residuos aire, agua, medio ambiente y, por
se guarda el recuento de impresio- electrónicos ya usados e inservi- ende, el ser humano, pasa a un se-
nes y cuando se llega a un número bles? gundo plano de prioridades. Pero
determinado, la impresora se blo- En África siempre ha de llover so- al fin y al cabo somos nosotros,
quea y deja de imprimir. bre mojado. Todos los aparatos que los mejores, los grandes del primer
mundo, los ricos, los que depen-
El problema real y escalofriante es derrochan los países desarrollados
que las diseñan para que fallen. Lo acaban vertiéndose en Ghana como demos de los objetos para nuestra
mismo ocurría con los iPod, cuya si se tratase de nuestro vertedero identidad y autoestima y hacemos
batería de litio se diseñó, desde el particular. Hasta allí llegan perió- posible, casi sin tener consciencia,
principio, para tener una vida cor- dicamente cientos de contenedores tal espectáculo devastador.
ta. Cuando Apple llevaba dos años bajo la etiqueta de ‘material de se-
aluzina 23
ENTREVISTA
ENTREVISTA: QUI ÉS...?
Quants anys portes treballant a
L’Alzina i què és el que t’agrada
més? Onze anys. Que està a prop
de casa, l’amistat amb alguns com-
panys i la dedicació i bon caràcter
d’alguns dels seus alumnes.
Si no fossis professor a què et
dedicaries? Difícil resposta. Jo
volia ser professor ja des de la
Universitat, fins i tot abans. Jugant
a fer hipòtesis i vistes les coses,
m’agradaria treure diners de la ig-
norància aliena. És una font molt
segura de recursos. Per exemple,
llegiria contes a persones que no
tenen temps o no en saben (potser
m’acabo d’inventar una professió,
oi?); corregiria textos dels qui no
saben escriure, això sí, cobrant for-
ça diners; tal vegada un consultori
metafísic a internet, qui sap...
Has tingut algun alumne prefe�
rit? Pots dir el nom? Sí, molts.
He conviscut durant vint-i-un anys
amb molts nois i noies i cada any,
en cada classe, he conegut perso-
nes que han brillat per molts mo-
tius. Sempre m’ha admirat la bona
fe, la formalitat, el compromís
amb la pròpia formació, la simpa-
tia, aquell pernil en acabar el curs,
etc... No direm noms perquè no
està bé i a més no els recordaria
tots.
Quina diferència trobes en tre�
ballar amb alumnat de Batxi�
llerat i el de 1r d’ESO? A vega-
des cap, per desgràcia. A vegades
molta, per sort. En general, estar al
Batxillerat suposa haver passat un
mínim filtre en els estudis malgrat
que a vegades veus que, contràri-
amente al que era desitjable, s’ha
anat perdent l’entusiasme i l’em-
24 aluzina
CONCURS
EL PERSONATGE MISTERIÓS
per DARA GARAYCOA i SÍLVIA GASCÓN per RICARD ANDREU
1r d’ESO
A
penta d’aquell nen de dotze anys. ca, mantenir correspondència, etc. leshores Hera va enviar però, com que no podien trobar-la,
Això és mala cosa. Entre l’arriba- Preguntar-me si m’agrada treballar (?), la mare de la qual fou (?) solia atrapar algún d’aquells
da al centre i el Batxillerat hi ha amb un ordinador és com si em Equidna i el pare Tifó; i homes i devorar-lo. Quan molts
normalment creixement personal, preguntessiu si m’agrada menjar ella tenia el rostre d’una dona, el havien mort i el darrer, el fill ma-
maduració, apertura a noves qües- amb forquilla, traslladar-me amb Tracta d’endevinar el perso- pit i els peus i la cua d’una lleó i teix de Creont, Hemó, Creont va
tions i interessos. D’altra banda, metro o posar-me les ulleres. La natge de l’antiguitat de què ales com un ocell. I havent après proclamar que a qui resolgués
les matèries són distintes, n’apa- màquina no és el fi en si mateix, parla el següent text. El seu una endevinalla de les Muses,
l’enigma li concediria el tron i
reixen de noves. Hi ha continguts tan sols un mitjà per fer més efici-
que no podrien ser assimilats en ents certes tasques. Per tant, ordi-
nom ha estat substituït pels Va seure al Mont Fici i la propo- l’esposa de Laios. En sentir això,
etapes anteriors, com la Filosofia. nadors per allò que convé i quan signes interrogants ( ? ) allà sava als tebans. I l’enigma era Èdip va trobar la solució, declarant
Els objectius són també diferents. convé. Podem escriure amb ordi- on apareixia en el text. aquest: què és allò que té un sol que l’enigma es referia a l’home,
A l’etapa post obligatòria hauríem nador però el fi d’escriure millor nom i tot i això té quatre potes, car quan és un nadó camina a qua-
de despertar precisament les voca- no s’acomplirà màgicament (sem- Nivell: mitjà dues potes i tres potes? Ara bé els tre grapes, d’adult ho fa amb dues i
cions potencials de cada persona bla més aviat el contrari); podem de vell fa ús d’una tercera que és el
Pista: està representada en tebans estaven en possessió d’un
pensant en els seus futurs estudis o perdre’ns en la forma i gairebé bastó. Així (?) va llençar-se al buit
oracle que deia que no havien de
professió. Per a poder fer-ho, però, oblidar el fons. Hi ha gent a qui una cèlebre escultura monu- des de la fortalesa i Èdip va succeir
foragitar (?) fins que no haguessin
calen les millors condicions i no sé li agraden els ordinadors, les mà- mental. resolt l’endevinalla; així que es re- al rei i sense saber-ho va casar-se
si ara com ara es donen en la soci- quines, i que hi passen hores sense
Text: Apol·lodor. Bibl. III,5 unien sovint i discutien la resposta amb la seva mare.
etat i a l’escola. Deixe-m’ho aquí... una finalitat determinada, només
T’agrada treballar amb els badant o tafanejant, tornant la seva
alumnes de primer d’ESO? Si, vida més esclava, creant-se neces-
i tant, i tinc records extraordina- sitats i servituds que no tenien. Jo
ris de molts moments viscuts amb no sóc d’aquests.
ells. Per tal de ser just, però, no En quina assignatura et sents
puc generalitzar. Resten llunyans més a gust? Quan explico qualse-
els temps en què un alumne de vol qüestió de Filosofia.
dotze anys era tot entusiasme i in-
nocència, i l’autoritat del professor T’agradaria viatjar a algun lloc
no estava qüestionada. Molts dels concret? Per què? Dels viatges
nois i noies que ara tinc al davant que has fet quin t’ha agradat
tenen mandra fins i tot per agafar més? Crec que seria suficient amb
un bolígraf i han desaprès a escol- jubilar-me i passar, en sentit lite-
tar, a mirar, a parlar. Són víctimes ral, a una millor vida. Qualsevol
del desastre social que vivim, on placeta per tal de fer la fotosínte-
s’ha privilegiat el plaer i el consum si estaria bé, poc més (somriure).
irresponsable per sobre d’altres va- M’agradaria potser conèixer més a
lors. Veig molt poc respecte pel sa- fons la mediterrània, l’àmbit de la
ber, moltes confusions i prejudicis nostra cultura. Precisament un dels
en els seus caparrons i molt poca viatges que més m’ha agradat ha
capacitat de conviure harmònica- estat a Turquia, lloc on es creuen
ment amb els altres, què h farem. els testimonis de tota la nostra cul-
tura: Grècia, Roma, Cristianisme,
T�����������������������������
’agrada treballar amb els or� Islam...
dinadors? Els faig servir a diari.
És una eina que m’ajuda molt a fer Bé ara ja tothom pot imaginar qui
documents, publicacions, músi- sóc, oi?
aluzina 25
 Premis Literaris
SANT JORDI SANT JORDI

Llengua Catalana
PROSA
SANT JORDI AL CEL, PER SUPOSAT
per AIDA SÁNCHEZ 2n d’ESO
DISCURS INAUGURAL
D
imarts 1 de febrer de sant un mar, un oceà de llàgrimes. Dimecres 2 de febrer de 2011, el
2011, el dia més dolorós En aquell precís instant, vaig sentir dia més dur de tota la meva vida.
(Llegit per AMARANTA REÑÉ i POL PRAT 2n BATXILLERAT) de la meva vida, va ser el una metralladora dins el meu cor i Amb els ulls inflats de tant plorar
dia de la mort de la meva àvia. Feia del dia anterior, al migdia, al sortit
per SONIA RAMÍREZ com si em caigués inesperadament
de l’institut, la meva germana i jo
dos dies que estava ingressada a el cel al damunt; les cames em

B
l’hospital. Jo, aquell mateix dia, feien figa i sentia un dolor terrible vam anar cap al tanatori, sense dir-
on dia, buenos días, buon Efectivamente, la literatura es, en- 2010, anunció en su discurso que tenia la idea d’anar-la a visitar, en- als ulls, em pesaven com mai les nos res més que el que era necessa-
giorno, good morning, tre otras cosas, una forma de eva- “el que no inventa, no vive”. Así cara que no m’agradava gaire anar- parpelles, tenia ganes d’adormir- ri. En arribar allà vam trobar mol-
bonjour... sión en la que el sueño se convierte mismo, Mercè Rodoreda dijo: “Es- la a veure allà, ja que quan estava me i no tornar a obrir mai més els ta gent coneguda i desconeguda, i
cric perquè m’agrada escriure. Si
Tantos idiomas y todos unidos por en vida y la vida en sueño, donde allà no era la mateixa, tenia la cara ulls. Va passar una bona estona vam passar a seure en una saleta.
llegamos a perder la noción del no em semblés exagerat diria que
el mismo fin: comunicarnos. pàl·lida i no li brillaven els ulls. Amb prou feines em podia aguan-
tiempo con un poema de Miguel escric per agradar-me a mi. Si de
Hoy vivimos la fiesta del lengua- Hernández o soñamos con amores retop el que escric agrada als al- tar el plor quan vaig veure el meu
Aquell dia jo estava fent classe
je, de la comunicación, de la lite- imposibles de la mano de Queve- tres, millor. Potser és més profund. pare venint cap a mi per saludar-
com de costum quan va entrar un
ratura. Celebramos el poder de la do. Nada más bonito que por un Potser escric per afirmar-me. Per me... em va recordar tant a ella: la
professor de guàrdia i va preguntar
palabra y nos rendimos ante su momento no existan desastres, ni sentir que sóc...”. Son las palabras seva mirada, la seva mateixa bri-
per mi; em va dir que d’aquí uns
fuerza estremecedora, capaz de violencia, ni injusticias y los pro- de una mujer fuerte, luchadora llantor als ulls... inconscientment
minuts passaria la meva mare a
elevarnos, derrotarnos, sanarnos blemas se disuelvan. Un paréntesis como no ha habido otra en la lite- m’anaven caient llàgrimes dels
buscar-me, que m’anés preparant.
o condenarnos, capaz de cambiar de felicidad que alguien, con su ratura catalana contemporánea. ulls, una darrere l’altra sense parar,
En aquell moment se’m va glaçar
incluso el curso de la historia. La valiosa pluma, nos está regalando. caient pels meus pòmuls imperfec-
Tomemos ejemplo de todos los la sang, de seguida vaig pensar
palabra es la música de lo humano, tes. Em vaig abraçar a ell tan fort
escritores que dotaron a la lengua en la possibilitat de la mort de la
que modula con su ritmo la canción ¡Palabras para enamorar! Cyrano meva àvia, ja que la nit anterior com el meu cos em permetia i ell
de la máxima belleza, cojamos el
de nuestras vidas, la mano invisi- de Bergerac, el personaje inmortal l’havia passat molt preocupada per em va xiuxiuejar a l’orella si la
bolígrafo y, sintiendo el enorme
ble que nos acaricia o nos golpea, de Rostand, con su nariz y fealdad ella; aquells cinc minuts van ser els volia veure.
poder de la literatura, hagamos
la botella del náufrago que sueña a cuestas, las destinó en sus cartas minuts més eterns de la meva vida, Tot seguit vaig respirar fons per
desaparecer este mundo tan im-
con encontrar otras almas perdi- inflamadas al alma de su amada esperant una resposta, una contra- poder agafar prou forces per res-
perfecto, creemos uno nuevo, di-
das. Mario Vargas Llosa, último Roxanne para enamorarla, y bien dicció als meus pensaments. pondre aquella pregunta, vaig dir
fins que vaig aconseguir calmar-
Premio Nobel de Literatura, nos que lo consiguió. La emoción de ferente, mejor que este en el que
que no, en un to baix perquè és tot
Quan el professor va tornar a treure
recuerda que la literatura es capaz su discurso cautivó su corazón, vivimos. Dejémonos seducir por me i, després d’estar una estona
el que vaig poder fer en aquell mo-
el cap per la porta, vaig sortir dis-
de “crear una vida paralela donde mucho más que la belleza desan- las palabras, por las personas que amb la meva mare per intentar
ment. És clar que la volia veure,
parada de la classe i, allà, esperant-
refugiarnos contra la adversidad, gelada de su joven competidor. nos las han querido regalar. Luche- tranquil·litzar-me, vaig tornar
mos por encontrar la belleza de un me, vaig veure la meva mare amb cap a la classe amb l’esperança però entre els meus braços i amb
que vuelve natural lo extraordina- Palabras para sentirnos vivos. Pa-
poema o la excitación de escribir els ulls plorosos. De seguida vaig d’oblidar-me durant uns instants les seves galtes rosades tan pecu-
rio y extraordinario lo natural, disi- rafraseando a San Juan de la Cruz
unas palabras de amor. Recorde- sentir dintre meu l’afirmació a tots d’aquell tràgic succés o esperant liars. Se m’anava apropant gent
pa el caos, embellece lo feo, eterni- -”el que no ama está muerto”-, Ana
mos que, cuando la pluma escribe, els meus temors i em vaig llençar que tot hagués sigut un somni del per donar-me el seu condol, encara
za el instante y torna la muerte un María Matute, escritora catalana
ganadora del Premio Cervantes el alma vuela. als seus braços destrossada i be- que encara no m’havia despertat. que jo els intentava evitar, ja que
espectáculo pasajero”.
26 aluzina aluzina 27
SANT JORDI SANT JORDI

NOMÉS ENTRE SOMNIS

no volia que em veiessin plorar. llantor als ulls que semblava indes- Recordo que sempre deia que les
Tothom em posava l’excusa que tructible. seves companyes li preguntaven
era millor així, sense haver patit, Era ella la que ens feia plorar de que qui eren les noies que l’havien
però a mi això no em soluciona- tant riure, la que ens ajudava a do- vingut a veure, i ella els explicava per ANNA GAS 3r d’ESO
va res, no m’ajudava. Va arribar nar un pas més en el nostre llarg que érem les seves nétes i que eren
tan guapes com l’àvia. Jo tenia la

U
l’hora de la cerimònia i ens vam camí, i sempre amb un somriure
traslladar tots cap a una altra sala.que no ha pogut quedar gravat en sensació que ho deia orgullosa de n altre cop he tingut aquell da. Inigualable... Deliciosa... Miro bre de matemàtiques, mentre jo
nosaltres i això m’alegrava molt. somni, el mateix de sem- d’una banda a l’altra, buscant carregava a la meva mà dreta una
Vaig estar mantenint la calma men- lloc més que en les nostres me- També recordo molt bé les cançons pre… He d’admetre que l’amo d’aquell perfum inconfusi- novel·la que havia decidit agafar
tre l’home que dirigia la cerimònia mòries. que ens cantava de petites a la em sento nerviosa… És que és tan ble. Moltes persones em tornen la de casa. Ens asseiem sota l’enorme
parlava, però van començar a tocar Ella va néixer en un poblet petit meva germana i a mi, i que sempre, real… El fet de sentir-me vigilada mirada, però cap és la seva, ho sé... roure prop del llac. L’Anna fulleja
una música que d’alguna manera de Salamanca, Los Santos, un po- a l’acabar la cançó, sense adonar- fa que se’m posin els pèls de pun- Però, què estic pensant? Són no- el llibre de matemàtiques buscant
em van fer recordar els bons mo- ble modest, amb bona gent. Allà nos-en, ens posàvem a riure totes ta… Però és només un somni, no més somnis els que experimento. la informació que necessitava.
ments que vaig passar al seu cos- va passar la major part de la seva juntes. També m’explicava moltes m’he de preocupar pels somnis És impossible que Ell sigui real. Mentrestant, jo començo el llibre.
tat. I en aquell instant, sí que no vida; sense molts diners, ella era anècdotes de quan jo era petita: en absolut... Per més reals que els
em vaig poder contenir més: em feliç, amb la seva gent, els seus -Daniela!- el crit de l’Anna em fa -Hola noies!- El Pau s’uneix a no-
que ella em portava a la guarderia i sentim.
vaig abraçar molt fort a la meva costums, el seu marit, la seva llar, distreure del que busco. Em con- saltres en aquest moment. –Per què
jo no hi volia anar... sempre li deia
-Bon dia, Daniela!- em diu l’Anna centro en ella. –A qui busques? no heu anat al Montseny amb tots?
mare i, encara que ella tractava els seus fills i intentant que el seu que em volia quedar amb ella. seient al meu costat a la taula del -A ningú.
de tranquil·litzar-me, jo cada cop cor de mica en mica s’anés fent -No ens venia de gust... I tu?
Venia molt sovint a cuidar-me, ja menjador. Li somric com a res-
em posava més nerviosa, estava més gran.
que de petita quasi sempre tenia fe- posta mentre em limito a prendre -Escolta, m’acompanyes a la bi- -Igual... Si voleu que us digui la
tremolant i em feien mal els ulls,
Quan va venir a Barcelona, va con- bre i així, de certa manera, hi havia només un got de suc de taronja. – blioteca? Necessito un llibre de veritat, ha faltat molta gent avui.
quasi no els podia obrir. alguna cosa bona d’estar malalta: Últimament et lleves molt d’hora. matemàtiques per acabar els deures Miro al voltant, notant la gran
tinuar sent molt feliç. Ara també
Es pot dir que aquell dia només donava el seu afecte als seus néts, es passava tot el dia al meu cos- No dorms bé?-. De cap manera. per dilluns. quantitat d’alumnes que hi havia
vaig deixar de plorar les cinc hores intentant veure un somriure en tat, mirant-me i posant-me drapets El meu problema no era dormir, el Ens aixequem de la taula. Abans de als jardins.
i mitja que vaig estar a l’institut. cada un dels nostres rostres. Ella humits al cap perquè em baixés la meu problema era somiar. començar a caminar torno a mirar -Què llegeixes?- El Pau agafa el
Durant les següents setmanes, no va viure moltes coses, però no tan- febre i tot això amb un somriure
-Vindràs a la sortida del Montseny llibre, fullejant el pròleg amb cert
vaig poder dormir tranquil·la: sen- tes com a mi m’hagués agradat: d’orella a orella.
avui?- em pregunta. interès. Sabia perfectament que al
tia un buit al meu cor molt gran i el meu primer amor o desamor, el Sempre la recordarem així, tal com
-No ho crec... Pau li encantaven els llibres.
no sabia com omplir-lo. dia del meu casament i els meus era ella, tal com ens va estimar i tal
com la vam estimar. -Tens uns altres plans? Sospiro relaxada mentre m’estiro
Era una persona dolça, amable, fills, perquè els pogués ensenyar
panxa enlaire a la gespa, deixant
amb un cor immens i amb una bri- el món com me’l va ensenyar a mi. -Sí, estaré per aquí... que el Pau continués la seva lec-
-Et fa res si em quedo amb tu? tura del meu llibre. La meva vista
es perd entre els núvols blancs del
-Clar que no, però pensava que vo-
lies anar a la sortida. a banda i banda. Però res... L’olor cel. En un moment, em vaig trobar
havia desaparegut... buscant-hi formes, amb la intenció
Seguim amb el nostre rutinari es- de passar el temps.
morzar. Fingia escoltar la meva -Et trobes bé?
-Què mira el Nimbus amb tanta
amiga sobre els homes de la cul- -Sí. Anem, va -. Ens encaminem
atenció?- Em distreu l’Anna en
tura “Joguartiana”, dels quals no cap a la porta del menjador. No
aquell moment. M’assec, girant-
tenia ni idea de qui eren. vaig tornar a sentir aquella olor tan me, fins veure un grup de nois de
-Només contraataquen quan se increïble, però sí que vaig sentir l’altre bàndol. Els vaig reconèixer
senten amenaçats, i mira que són una mirada penetrant, fixa i dis- a la majoria... Però de sobte, un
diminuts! tant. Just darrere la meva esquena, d’ells em va cridar l’atenció. Era el
abans de sortir del menjador.
Agafo la gerra del suc disposada David Nimbus.
a omplir el meu got una altra ve- -Fa bon dia, oi? Vaig sentir com si el meu cor vol-
gada. I de sobte, aquesta olor... L’Anna i jo sortim als afores de gués fer un concert de tambors.
Aquesta aroma entre dolça i àci- l’escola. Ella portava ja el seu lli- Tremolava davant de cada fort ba-

28 aluzina aluzina 29
SANT JORDI SANT JORDI
tec que feia, se’m va posar la pell no arriba... Aquesta vegada sí vo- Cada moment que tenia “lliure” costat un segon després, va deixar fer alguna cosa amb ell, el meu posava a dalt del cel. I jo només
de gallina, les mans se’m van con- lia dormir, sí volia somiar. Somiar l’aprofitava per intentar visualitzar la seva aroma en l’aire. Vaig ins- cos no reaccionava. La seva boca desitjava que s’ocultés ràpid. Sos-
gelar ràpidament i vaig sentir com en ell, comprovar si aquells ulls de els somnis un altre cop, volent en- pirar profundament. Em sentia ma- s’apropava a la meva. Un movi- piro sonorament mentre m’aixeco
se m’accelerava la respiració. La gel que havia notat aquell dia en trar-hi de nou. Necessitava veure’l, rejada, ja no volia fer res, només ment més i seria la noia més feliç de la cadira. Em disposo a aban-
meva ment s’atrapava en aquells la mirada del David eren els ma- sentir-lo. volia dormir... Dormir i somiar. del planeta. donar el lloc, traspasso les portes
somnis... Aquell “desconegut”, el teixos ulls freds que m’observaven Buscava pels passadissos de Aquella nit, déu em va donar el re- -Daniela, hora de llevar-se!- va de la biblioteca sortint al passadís,
fet de sentir-me vigilada... Era la mentre dormia. Un pressentiment l’escola un determinat noi mo- gal de matinada. Just eren les sis cridar una de les meves compan- just quan Ell entra en aquell mo-
seva mirada, la mirada d’Ell. Del em deia que tenia la raó, però al- ment.
reno. El volia veure un altre cop, del matí i jo estava al llit, ben ador- yes d’habitació, amargant-me
David Nimbus. guna cosa – diguem-li lògica- em veure’m reflectida en els seus ulls mida. I un altre cop fins a ell. La l’existència per complet. La seva olor, la seva mirada, la
deia que no. El Gran David Nim-
-Daniela, estàs bé?- El Pau em sa- i comprovar si era ell o no l’amo seva presència, la seva olor... Ara Les classes es van fer més llargues seva presència, el seu tacte... El
bus, el príncep de l’altre bàndol,
cseja per l’espatlla, fent que aparti de la meva ment. Les classes se’m el seu tacte... Sento les puntes dels encara que el dia anterior. Les hores frec de la seva mà amb la meva va
el déu grec pel qual totes es tornen
la meva vista d’aquells ulls gelats. van fer interminables, només tenia seus dits traçar el contorn del meu semblaven que s’haguessin posat provocar en mi una alta descàrrega
boges. Fixar-se en la ridícula Da- ganes de sortir per buscar-lo. cos. El seu dit índex per sobre els d’acord per anar a pas de tortuga. d’amor. Els meus ulls es van clavar
No vaig respondre. Vaig girar el niela Florean... O era jo la que el meus llavis... Les seves mans res- Els meus pensaments es trobaven en la roba negra que brillava i es
meu cos un altre cop, volent captar desitjava a ell? Seria possible? En Penso que estic boja. Des de quan
seguint-me la columna... No puc absorts només en els meus somnis, perdia per un dels prestatges plens
aquella mirada clavada en mi una adonar-me’n, les meves parpelles Ell és tan important per a mi? Tot
descriure tot el que sentia. Era me- en Ell. de llibres.
vegada més, però en tornar a mirar, ja queien sobre les meves intermi- sense saber si era real o no, si era o
ravellós, desitjava que fos etern.
el grup de nois ja no hi era. nables preguntes. Em vaig ador- no el David Nimbus. I si resultava I estava segura del tot, ara sí: era el Quan el vaig perdre de vista va ser
mir com un soc, la meva ment va ser ell, podria haver-hi alguna cosa -Ets real!- vaig aconseguir dir al David Nimbus. Des del principi i quan em vaig adonar que mai po-
-Estàs pàl·lida!- exclama l’Anna
esborrar qualsevol pensament que entre nosaltres si ell volgués? Seria final. sempre havia sigut ell. I no era ne- dria viure sense ell, mai, però vaig
senyalant-me . - Et trobes mala-
no tingués a veure amb Ell. I el molt ingènua si pensés que sí. cessari demanar explicacions del tenir la sort de trobar al palmell de
ment? Ell no va dir res, no era necessa-
somni va arribar. perquè. És obvi. Ell és el David la meva mà un paper que em va
Respiro fons, començant a caminar ri. Les seves mans continuaven
-No -. M’aixeco del terra. –Ens Nimbus i jo sóc la Daniela Florean. relaxar: “Fins aquesta nit, bonica.
cap als jardins de l’escola. Aquella passejant pel meu cos, el coll, els
veiem després nois. Hi hauria alguna oportunitat de te- Recorda somiar.”
tarda tenia entrenament de bàs- braços... La seva pell era freda
Caminava pels passadissos sense quet. Sens dubte em feia falta al- i càlida a la vegada. Sento el seu nir una relació com déu mana? Jo Encara que la nostra relació no era
veure on anava; amics em saluda- guna cosa per distreure’m i allun- alè a les galtes, els seus fins llavis crec que no... com hauria de ser... Sabíem que no
ven i jo passava de llarg. El 99% yar la meva ment d’aquell ésser. posats sobre la meva pell. Però a A la tarda, estava en una taula de podíem... Però valia també tenir-
de la meva ment estava concentra- Estava a punt de sortir per la porta part de totes aquelles sensacions, la gran biblioteca, mirant fixament la entre somnis, no? Només entre
da en una sola cosa... Pensar en el quan em topo amb ell, els seus ulls aquelles ganes de moure’m, de les seves altes finestres. El sol re- somnis...
David Nimbus... Seria possible? gelats fixats en mi un cop més. La
Aquella mirada, penetrant, inten- seva olor, la seva presència... Sens
sa... Exactament igual a la d’Ell. dubte era Ell, era el David Nim-
Era una cosa que encara no acon- bus. M’observava detingudament,
seguia processar. Podria ser el Da- amb la seva penetrant mirada gris.
vid Nimbus el noi dels meus som- El meu cos era víctima d’un mar
nis? El que sento que m’observa de sensacions difícils d’explicar.
a cada moviment, a cada passa... Aquella olor, tan additiva. Des de Se’m van paralitzar les cames, i em
Simplement ho trobo impossible. quan necessitava percebre-la per vaig quedar cara a cara amb ell. I
Com podria jo somiar amb el Da- sentir-me plena? No vaig acon- mai en tota la meva vida havia vist
vid Nimbus? O més ben dit, com seguir veure la seva mirada, em tanta perfecció en un simple rostre.
podria ell observar-me en els meus costava obrir els ulls... Però sé que Volia parlar amb ell, preguntar-li
somnis? era allà, ho sentia... Obro la boca tots els dubtes que rondaven per la
meva ment en aquell moment. Ets
Aquella nit era especialment freda, per parlar, però cap paraula surt
o no el noi dels meus somnis? Ets
més del normal. Em tapo fins al dels meus llavis. M’incorporo, i en
el que m’observa quan dormo? Vo-
coll amb la gruixuda manta que em veure que ja era l’alba i que jo es-
lia preguntar, però els meus llavis
va fer la mare el Nadal passat. Giro tava desperta...
no es van voler moure.
el meu cos per canviar de posició Vaig desitjar que la nit arribés
i tanco els ulls volent visualitzar aviat. Però desafortunadament, el Un somriure es corbava en els seus
el somni. Però tan desitjat com és dia se’m va fer increïblement lent. llavis fins. Quan va passar pel meu

30 aluzina aluzina 31
Llengua Catalana
SANT JORDI SANT JORDI

Lengua Castellana
POESIA PROSA
LA LLUNA PASSEIG FRAGMENTO DE UN DIARIO
per AIDA SÁNCHEZ 2n d’ESO per ANDREA ENDRINO 3r d’ESO per GERARD HERETER 1r d’ESO

D
La lluna brilla Deixa que el sospir es faci realitat,
Quina llum fa! deixa que el silenci et xiuxiuegi paraules d’amor. iario de Laura Fer- Jueves día 31 de marzo Cuando llegué vi su chaqueta en el
Deixa que el pensament ni et pregunti. nández. Año 1939. Hoy han dado alarma de bombas y suelo. No podía ser, pregunté si es-
Des del cel vigila
Deixa que s’expandeixi el sentiment de felicitat, Almadén, España. mi marido ya ha salido a trabajar. taba muerto y me dijeron que aún
El nostre sopar. Guerra Civil Española: Espero de todo corazón que no le quedaba alguien con vida ahí aba-
Voltada d’estrelles
deixa que el vent s’emporti el teu mal humor. pase nada. Hoy es jueves y es el jo. Yo aún tenía esperanzas.
Deixa que el nen que portes dintre, surti. Miércoles día 30 de marzo. día que más se trabaja en la mina. Días 2,3,4,5,6 y 7 de abril.
Avui ens somriu
Ayer nació mi hijo. Mi hijo está en Ya han llegado los aviones, han Estos días he estado yendo a la
Amb cara rodona Deixa que qualsevol passi al teu costat, perfecto estado. Quien no lo está llegado. Ahora van a bombardear mina a ver si lo habían encontrado,
Ens fa la viu-viu. es España. Estamos en plena Gue- el pueblo. Quiero ir a buscar a mi pero no ha habido suerte.
i que encara que vulgui néixer en tu la tristesa,
rra Civil. Hemos tenido que trasla- marido pero mi madre no me deja.
La lluna brilla tu li treguis un somriure. darnos al sótano de casa de mi ma- Viernes día 8 de abril.
¡Nos están cayendo bombas!
Quina llum fa! Deixa que la llum d’aquest vespre sobtat, dre para evitar que las bombas nos Hoy me han dicho que han en-
alcancen. Mi marido trabaja en la Viernes día 1 de abril
se’t clavi a la pell amb tanta calidesa contrado a mi marido. Está en la
La nit l’acompanya mina y, aunque estemos en plena
que ni la humitat d’avui et faci decaure. Mi marido no ha vuelto desde el galería 12. Mañana van a subirlo.
Dalt de la muntanya. guerra civil, le hacen trabajar. Pero bombardeo. No sé qué le ha pasa- Estoy muy emocionada. También
están bombardeando las minas. Yo do. Estoy muy preocupada. Espe- nos han dicho que no van a bom-
Els enamorats
Deixa que un terra fresc de juny preferiría que no trabajase, pero si ro que vuelva pronto a casa. Voy a bardear más las minas porque el
Miren encisats. et porti olors tan delicades, no trabaja, cuando termine, no ten- ir a la mina a ver si está muerto o invasor las quiere por si gana.
Aviat surt el sol drá trabajo. herido.
advertint-te nous canvis.
I fuig el mussol. Deixa que la brisa del mar et porti lluny
Adéu lluna bella a visitar terres desconegudes
Petita donzella! i a ser feliç.

Que això és tot, que és un guspireig

sense pensar-s’ho, sense imaginar-se
com abans...
Que això és tot, que és un passeig
sense buscar-se, sense trobar-se
com abans...

32 aluzina aluzina 33
SANT JORDI SANT JORDI

Lengua Castellana
¿PUEDE SER MÁS EXTRAÑA
UNA DESPEDIDA?
per i GEORGINA ESCRIBANO 4t d’ESO
POESÍA
E JAPÓN TIEMBLA, TIEMBLA JAPÓN
n la más fiel oscuridad de la ese túnel de días grises y lluviosos
noche, investigué un poco que, sin mi esperanza por conocer-
por mi horizonte, y pude te, se hubieran vuelto más turbios.
observar los misterios resueltos Siento que tengas que pasar a ser per TOMÁS ARAGÓN 1r d’ESO
anteriormente. Pude asimilar quién simplemente un recuerdo, un vago
me buscaba, quién me quería, y yo recuerdo que yace en mi memoria, Las olas del mar se elevan con furia a las alturas.
solamente yacía ciego por los este- esperando algún día ser revivido, Arrastran coches, personas, carreteras y casas.
reotipos. pero siento que eso no pueda ocu- Mueren y desaparecen miles de personas.
Aquella noche fue la más dura. rrir, realmente. Déjame explicarte, Nieva, llueve, pero no hay nervios ni quejas.
Nunca pensé que una despedida déjame argumentar, que entre tú y
fuera tan poco para compensar yo hay una puerta, una puerta que Vemos por televisión la gravedad de las escenas.
todo el tiempo perdido. Pensaba aunque tú y yo queramos abrir, el
que con un adiós bastaría, y no bas- destino y la distancia nos lo impi- Largas colas ordenadamente su turno esperan.
tó, solamente por el hecho de que de.
ella me diera aquel escrito, aquella Ante las razones, déjame decirte Como si nada pasara en Fukushima pacientes aguar-
carta cuidadosamente sellada con cómo estoy, cómo me siento… dan.
cada sentimiento que permanecía Escasean los víveres y medicinas pero no protestan.
en el papel, porque no volvía, ella Pensarás que aquí arriba estaré Guardan para sí el dolor y civismo demuestran.
necesitaba dejarlos atrás, plasma- con alguien locamente enamora-
do en aquel miserable trozo de pa- da, pero siento decirte que en la Un gran ejemplo de educación al mundo nos dejan.
pel. Era lo único que me quedaba única persona que he podido con-
de ella. fiar has sido tú. Allí arriba hay
un vacío enorme y solo hay seres
A TI, MI POETA
Estaba dispuesto a sacrificar final- como yo.
mente mi orgullo, por tanto, me
per JUDITH PÉREZ 4t d’ESO
senté frente la ventana, y después Esperaré en silencio y sentada el Intenté borrar tu nombre con mis lágrimas,
de contemplar unos instantes las próximo milenio. Mientras tanto,
ya de odio marchitas.
estrellas, me dispuse a abrir el so- te regalo un pedacito de mí.”
bre. Valiosa alma de caballero,
No me podía creer que aquella
no mueras, yo te libero.
Cuando empecé a leer las primeras carta me hiciera reavivar tantos re-
líneas, la tensión iba aumentando. cuerdos... ¡Pérfido y apasionado humano!
Aquel pedazo de papel decía así... Toda nuestra infancia juntos, tanto Aún muerto persigo tu mano.
“Sé que nuestro tiempo se ha tiempo compartido, y después una Venas llenas de tinta negra llevas,
agotado demasiado rápido, y que despedida tan dura. de tu plumero han sido derrochadas.
cuando me empezabas a admirar, Todavía no asimilo el hecho de que
Palabras y más palabras,
debí avisarte de esto, pero aún así, el amor de mi vida fuera una es-
déjame decirte, déjame contarte… trella que ahora me observa desde exquisita combinación entrelazada.
Quiero que sepas que lo que sen- arriba. Solo me queda la esperanza Poeta muerto inalcanzable, joven peregrino.
tía y lo que llegué a sentir es la de poder cazarla si se convierte en Guíame, pues debo seguir tu camino.
luz más grande que ha iluminado una estrella fugaz. ¡Ah! Gran brote de palabras te daba el corazón.
34 aluzina aluzina 35
SANT JORDI PASSATEMPS

Llengua Anglesa
SOPA DE LLETRES
per JOAN ROBELLÓ 1r d’ESO
COMIC LOCALITZA A LA SOPA DE LLETRES LES PARAULES QUE INDIQUEN LES PISTES MÉS
per HELENA HOSTA i POL MALO 3r d’ESO AVALL. Amb les seves inicials heu de compondre una paraula que us remet a un escenari prou conegut.

1. Nom d’un professor de Matemàtiques (utilitza una web que es diu: garciasempere).
2. Del programa de televisió “Los Simpson” digues un membre de la família que comenci per la lletra “L”

Llengua
3. Dos germans que són personatges d’un còmic molt famós. El seu nom comença per “Z”
4. A molts, amb el mòbil, els han pillat .............. (expressió llatina).

Francesa
5. A ningú no li agrada que li escriguin una .............. a l’agenda.
6. Aquest hivern hem agafat molts cops l’.............. (peça de roba).

PARAULA SORPRESA:

POÉSIE L’ _________________ 

per PAULA ESCRIBANO 3r d’ESO

HIVER
Heures froides qui passent,
Irrigations blanches du ciel,
Villages enneigés sans sortie,
Écrits et chansons de Noël,
Rassemblement des gens.

36 aluzina aluzina 37
PASSATEMPS PASSATEMPS

PASSATEMPS
b) Amb 12 escuradents, ets capaç de trobar una figura que tingui solament dos quadrats, retirant dos escura-
dents del muntatge adjunt?

per CELESTÍ BERTRAN

1. Qui és qui?
Al Club dels Amants de la Navegació es troben sovint quatre amics per parlar de les seves aficions. Mira
d’esbrinar qui és qui?
c) Amb 12 escuradents podem muntar una figura com aquesta, que ocupa una superfície de 5 quadres. Podries
muntar amb les mateixes peces una figura que ocupés una superfície de 4 unitats?
Nom Edat Afició Estudis

• En Joan té dos anys més que la persona que ha estudiat per ser monitora de vela.
• Al Pere li agrada la fotografia i no fa batxillerat.
• La persona que té 16 anys fa natació i està estudiant batxillerat.
• La persona que estudia un CFGM de Pesca i transport marítim té vuit anys menys que l’Anna. SOLUCIÓ ALS PASSATEMPS
• La persona llicenciada en Biologia marina fa submarinisme.
• L’Anna té 26 anys, deu més que la Cristina.
• A la monitora de vela li agrada fer windsurf i té 26 anys.
figura:
c) La superfície es troba restant dos al triangle de 4 x 3 que conté aquesta
2. Els daus enganxats.
Tres daus idèntics s’han enganxats amb pega. La suma dels punts de les cares oposades d’un dau és sempre 7.
Quina és la suma dels punts de les cares que s’ha enganxat amb pega?

b) Hi ha dos quadrats, el gran de fora i el petit de dins.

3. Amb 12 escuradents... a) Amb petites variacions es poden aconseguir les altres solucions.

a) Amb 12 escuradents podem muntar una figura quadrada que ocupi una superfície de 3 x 3 = 9 quadrats 3. Amb 12 escuradents...
(veure figura adjunta). Et veus amb cor de muntar una altra figura que tinguin una superfície de 5 quadrats?
Les cares que s’ha enganxat amb pega sumen 14.
2. Els daus enganxats.

Batxillerat natació 16 Cristina

CFGM de Pesca i transport marítim fotografia 18 Pere
Monitora de vela windsurf 26 Anna
Biologia marina submarinisme 28 Joan
Estudis Afició Edat Nom
1. Qui és qui ?

38 aluzina aluzina 39
CUINA CRÒNICA DE L’INSTITUT

1r d’ESO
per JOAN ROBELLÓ
CONSEJOS AL NUEVO BACHILLER
per CRISTINA CRESPO
Ingredientes:
2n Batxillerat
1 Pollo de corral. De cada cuarto,
hacer dos trozos buena recompensa es necesa- diaria a clase, puntualidad y
2 cebollas rio trabajar. trabajo constante.
2 ajos • Habrá momentos en los cuales • Te recomiendo que estudies
1 vaso de coñac desearás tirar la toalla. Tte re- diariamente, ya que, cuando se
1 vaso de caldo de pollo comiendo que no lo hagas, ya acerquen las semanas de exá-
Una pizca de harina, sal y pimienta que todos hemos sufrido y te menes, sentirás saturación y
arrepentirás si tomas la deci- agobio.
sión de abandonar.
Preparación: Por último, no te dejes influir por
• Respecto a los horarios, te cos- nadie y toma las decisiones que tú
Salpimentamos el pollo, lo harinamos y lo sofreímos. Cuando esté dorado tará un poco amoldarte a ellos, creas convenientes en cada mo-
lo sacamos y sofreímos las cigalas. En el mismo aceite ponemos la cebolla ya que el salir a las tres casi to- mento.

A
troceada y el ajo picado, doramos la cebolla y echamos el caldo de pollo, ntes de iniciar tu nueva
dos los días te provocará can-
Espero que mis indicaciones te
el vaso de coñac y el de vino, dejamos que haga “chup chup” y echamos el sancio.
etapa educativa post-obli- sean útiles en los momentos más
pollo. Después de 10 minutos ponemos las cigalas, lo dejamos 5 minutos más gatoria, quiero proporcio- • Otros factores que debes de necesarios. Mucha suerte en tu
y ya está listo para servir. narte ciertos consejos que espero tener en cuenta son: asistencia nuevo camino.
que te sean útiles. Primero de todo,
¡Buen provecho!
la decisión de cursar los estudios
de Bachillerato ha de ser una de-
cisión propia, dejando de lado opi-

Bombons de xocolata
niones ajenas y sin depender de
nada ni de nadie. También debes
de tener en cuenta:
Ingredients: • Es conveniente disponer de un
Galetes sense xocolata espíritu trabajador y sacrifica-
do, ya que la decisión ha sido
Lllet condensada
tomada por ti mismo y tú eres el
Colacao único responsable de tus actos y
comportamiento.
Preparació: • Debes meditar y reflexionar
Primer de tot, agafeu galetes nor- sobre qué materias optativas
escogerás, ya que éstas serán
mals “sense xocolata”.
importantes para la carrera que
Aleshores les tritureu fins a tenir quieras escoger.
un polsim fet de galeta.
• Recuerda que el Bachillerato
Llavors hi poseu llet condensada i
no es obligatorio y solo se di-
fem una massa, o més ben dit, una bola enorme amb la massa. rigen hacia él personas que de
Fem boletes petites, del tamany d’un bombó. Després hi espargim Colacao per
Fotografía de un alumno que no siguió nuestros
verdad desean estudiar y alcan- buenos consejos
sobre i ja està. Tindreu uns bombons cassolans de xocolata. Els podeu fer zar lo que desean.
d’altres gustos, és clar, podeu posar pinyons en lloc de Colacao, per exemple... • Te conviene no salir constante-
Animeu-vos! mente, ya que para obtener una

40 aluzina aluzina 41
IES L’ A l z i n a

IES L’Alzina
Ptge. Salvador Riera 2
08027 Barcelona


Tel. 93 340 98 50
Fax 93 340 14 54

a
esalzin
i
ec.cat/
t
//www.x
:
http