AUSIÀS MARCH

POEMA LXXXI

Axí com cell qui es veu prop de la mort,

corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
5 ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

Autor i obra

Ausiàs March neix a Gandia, al País Valencià, al voltant del 1400, tot i que són
dades aproximatives. Sí que es coneix, però, la data exacta de la seva mort: el
3 de març del 1459. Fill del poeta Pere March i de Leonor Ripoll, educat en
l'ideal cavalleresc, en va ser nomenat l'any 1419. Durant l'any 1420 segueix el
rei Alfons a la campanya de Sardenya i Còrsega. També pren part a altres
guerres, com ara la de Nàpols i Sicília. Poc després de participar en una
campanya contra els pirates del nord d'Àfrica, l'any 1925, rep el senyoriu de
Beniarjó, que ja anhelava el seu pare. El 1437 es casa amb Isabel Martorell,
germana de Joanot Martorell, l'autor del Tirant lo Blanc, la qual mor dos anys
més tard. Així, el 1443 torna a casar-se, aquesta vegada amb la valenciana
Joana Escorna. No té cap fill d'aquests dos matrimonis, però sí cinc fills
il·legítims. Els estudiosos relacionen la seva poesia amb aquesta situació,
destacant la lluita entre la passió i l'ideal de l'amor pur. .
La seva poesia, de la qual es conserven 128 poemes. També es conserven
tretze manuscrits dels segles XV i XVI, i al llarg del temps han vist la llum
nombroses edicions de la seva poesia.
La seva poesia s'ocupa de dos temes cabdals per a l'ésser humà: l'amor i la
mort. En el tractament literari d'ambdós arriba a conclusions que encara avui
ens sorprenen per la seva contemporaneïtat.

Context històric
El segle XV marca la fi de l’Edat mitjana i l’inici de l’Edat Moderna. Els límits
d’aquest nou període se solen fixar entre la Caiguda de Constantinoble (1453) i
AUSIÀS MARCH

la Revolució Francesa. Són segles en que la societat europea configurarà un

nou ordre sociopolític, una nova manera d’entendre el món i una nova
sensibilitat artística.
Al segle XV (especialment la primera meitat), la Corona d'Aragó llueix amb tot
el seu esplendor, el Regne de València actua com el seu floró i la ciutat de
València se situa com la capital cultural i econòmica de la Corona. Després
d'alguns anys d'inestabilitat consecutius a una crisi de successió, la Corona
d'Aragó es llança a una política exterior agressiva amb l'adveniment d'una
dinastia castellana sortida del compromís de Casp (1412) i el regnat d’Alfons el
Magnànim (1416-1458), que conquereix el Regne de Nàpols. Aquesta
embranzida es veu una mica contrariada sota el seu germà i successor,Joan
II (1458-1479), el qual, ha d'oposar-se al seu propi fill, Carles de Viana. La
guerra civil esclata al Principat, creant inseguretat a Barcelona com a cort. De
fet, Alfons el Magnànim tingué una seu itinerant entre Barcelona i València, fins
instal·lar-se definitivament a Nàpols.
Aquests problemes del principat no tenen cap repercussió nefasta a València.
La ciutat i el regne de València comencen el segle XV amb tota la seva
esplendor. La primera impremta de la Península es posa en funcionament
a València, així com el primer llibre imprès de la Península, Les Troves en
Lahors de la Verge Maria, 1474. D'altres exemples de l'esplendor econòmic i
cultural són la Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València, la
construcció de la Llotja de la Seda a la mateixa ciutat, la creació de
la Universitat de València, o el sufragament del viatge a Amèrica de Colom per
banquers valencians.
El segle XV, però, és un segle contradictori: d’una banda es dóna aquesta
situació al País Valencià; però de l’altra, al Principat s’ha iniciat de forma lenta i
progressiva una greu crisi política, econòmica i social que marcarà l’inici d’un
període que s’estendrà fins al segle XIX. Durant aquest temps, la producció
culta en llengua catalana minvarà, malgrat que la producció popular seguirà
pervivint. Així les estètiques que es desenvolupen a la resta d’Europa, arribaran
tard i s’aplicaran de forma confusa. Malgrat aquest inici de crisi, és cert, tal i
com tu dius, que al País Valencià que queda al marge –pel moment- d’aquest
crisi es produiran obres d’una qualitat excepcional. És per això que aquest
segle, el segle D’Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Jaume
AUSIÀS MARCH

Roig i Isabel de Villena, entre d’altres es considera El Segle d’Or de la literatura

catalana.
Corrent estètic
L'escola que més influeix Ausiàs March és la dels Trobadors, però alhora va
més enllà i fa evolucionar la poesia del seu temps, tant temàtica com
lingüísticament. D'entre les seves lectures cal parlar dels poetes aristotèlics i
escolàstics, situant-se sovint les seves idees socials entre Aristòtil i Sant
Tomàs, sense oblidar Dant o Petrarca

La gran projecció posterior de l'autor ve donada per l'enorme sinceritat i

originalitat de la seva poesia, però també per un magistral sentit del ritme que
poques obres de l'època assolirien. Tot plegat fa que les seves troballes
poètiques s'acostin a l'esperit del Renaixement i que els lectors del segle XVI el
tinguin entre els seus poetes preferits.
Mètrica, rima, vers i estrofa
La seva estructura és formada per vuit versos decasíl·labs amb una rima
consonant (ABBACDDC). Aquest tipus d’estrofa, que pertany a la categoria de
l’esparsa, era molt utilitzada als segles XIV i XVI pels poetes catalans que
encara escrivien en occità.
Ai-xí-com-cell-quies-veu-prop-de-la-mort, 10 A
cor-rent-mal-temps-pe-ri-llant-en-la-mar, 10 B
e-veu-lo-lloc-on-se-pot-res-tau-rar 10 B
e-no-hia-teny-per-sa-mal-va-da-sort, 10 A
Recursos formals
En els dos primers versos del poema (Axí com cell qui es veu prop de la mort,/
corrent mal temps, perillant en la mar,) hi apareix una metàfora en aquesta el
mar en el que el mariner es troba a prop de la mort seria l’amor, i que estigui en
tempestat es refereix a l’angoixa que l’amor comporta. En el tercer i cinquè vers
es repeteix la mateixa estructura a principi de vers: “e veu” i “e veig”; això
s’anomena una anàfora. Per acabar en el vers 4 hi ha un hipèrbaton: “e no hi
ateny per sa malvada sort”.
Anàlisi del contingut
El tema de la poesia s’expressa mitjançant el mite del nàufrag, aquesta imatge
del naufragi permetia els poetes parlar sobre “l’amor infeliç”. El mar
AUSIÀS MARCH

tempestuós esdevé un espai negatiu en què el mariner veu “lo lloch” (v.3) on
podria salvar-se, però no hi pot arribar (v.4), suscita l’angoixa amorosa.
Els darrers quatre versos constitueixen tota la simbologia del poema: “cell” es
transforma en “me”, el pas de la tercera persona a la primera; la primera imatge
ara esdevé biografia. La dona actua com a possibilitat d’aturar la deriva del
nàufrag, però March tanca el poema amb el repicó de la venjança com a
resposta. Pel que fa al títol, l’autor no en mostra cap de temàtic sinó que només
hi ha una enumeració. Un títol que se li podria aplicar al poema seria com un
nàufrag ja que en el poema el poeta s’identifica amb aquest personatge.

El títol