Anda di halaman 1dari 2

Ara.cat Despullats a Sitges SALVADOR CARDS Actualitzada el 05/06/2011 00:00 http://www.ara.cat/ara_premium/debat/Despullats-Sitges_0_493750650.

html Quan expliques a alg la magnitud del dficit fiscal de Catalunya amb Espanya, la pr imera pregunta que et sol fer -encara amb un punt d'incredulitat- s com s que no e s diu o no se sap ms. I, la segona pregunta que tothom es fa, vista la gravetat d e la situaci, s com s que no s'hi reacciona de manera encesa. Vaja: que com s que l' espoli no indigna ni als indignats ! Efectivament, al costat del gran enigma enc ara per desvelar de com, malgrat la seva feblesa poltica, la llengua i la naci cat alanes han sobreviscut al llarg dels segles als embats de tants i tants intents genocides, l'altra gran qesti que costa du i ajut d'entendre s la nostra dcil resigna ci al dficit fiscal. Busquem-hi explicacions. D'entrada, crec que la incomprensible indiferncia dels catalans davant de l'espol i fiscal amb Espanya no t a veure amb la manca d'informaci. A efectes prctics, el s aqueig fiscal s molt ms greu que la sentncia del Tribunal Constitucional sobre l'Es tatut i, en canvi, no n'hem fet mai un 10-J. Els tecnicismes sobre el sistema de clcul no ajuden a fer les coses clares. I el fet que l'Estat es resisteixi a don ar dades oficials tampoc no en facilita la difusi. Per el cas s que estem parlant d 'unes magnituds tan extremes que, a efectes del debat poltic, el detall s prescind ible. Que el dficit fiscal sigui del 8 o del 10 per cent del PIB catal, o que l'es quilada anual hagi estat de 15.000 o de 22.000 milions, no disminueix gens la gr avetat de les seves conseqncies. En definitiva, no s'entn que 40, 50 o 60 dies d'es poli anual -l'estalvi pblic a qu obliguen els pressupostos de la Generalitat- hagi n ferit tan profundament la sensibilitat social del pas, i que no ho hagin fet de s de fa anys els 365 dies sencers. Es pot dir que el poble ras desconeix que cad a hora Espanya s'emporta de Catalunya, per no tornar-los, dos milions d'euros. P er per qu els que ho saben -amb quatre honroses excepcions- tampoc no piulen? La meva hiptesi s aquesta: no se'n parla, no s'explica i no s'entn perqu s una realit at que polticament incomoda a tothom. Acceptar pblicament l'evidncia d'aquesta depr edaci fiscal espanyola cap a Catalunya, ens obligaria a actuar en conseqncia per no sentir-nos mesells. Per la fora de la dependncia poltica s tan gran que, malgrat que la situaci tamb perjudica aquells que ms es preocupen d'amagar-la -siguin poders p oltics, poders econmics i financers o poders meditics-, no ens veiem capaos de reacc ionar-hi i alliberar-nos-en. Molt particularment, a aquells que sn ms responsables de fer pblic l'escndol, l'empobriment general dels catalans els deu ser menys gre u que posar en perill l'estabilitat del seu propi poder. Mantenir obert el merca t espanyol -sigui el mercat financer, el comercial, el poltic o el de la influncia meditica- els deu convenir ms que no pas els avantatges generals que aconseguirie n alliberant-nos del jou d'un delme absolutament desproporcionat. Quan l'economi sta Kenneth Rogoff afirmava fa poc que una Catalunya independent seria un dels p asos ms rics del mn, simplement posava damunt la taula una evidncia que ni La Caixa ni el Banc de Sabadell ni el Cercle d'Economia ni Foment ni la Cambra de Comer ni cap dels altres poders fctics del pas han estat valents de denunciar amb tots els ets i uts. Qui t el cul llogat no seu quan vol. Ara, les gravssimes circumstncies econmiques que queden expressades noms de manera m oderada en els pressupostos restrictius del 2011, sembla que han comenat a desglaa r la situaci, si ms no per part del govern de la Generalitat. Dijous passat Artur Mas en parlava amb fora contundncia a l'inici de les jornades anuals del Cercle d' Economia a Sitges. No tots els mitjans informatius se'n donaven per assabentats, i es tornava a posar de manifest aquesta incomoditat de fons dels que han de mi rar cap a l'altra banda per no mostrar la seva complicitat necessria en l'assalt a les finances catalanes. Ja s un primer pas. Ara veurem fins on s capa de liderar la resposta del pas. Perqu, mentre el nostre president qualificava el dficit fiscal

d'"insostenible", el director del Banc d'Espanya es rabejava en el nostre espol i fent el sord a les paraules d'Artur Mas. Cada vegada som ms els que utilitzem el terme espoli per anomenar el dficit, tot i que encara s tab en el discurs polticament correcte. Espoli s una paraula que deriv a del llat despoliare ( despullar ), amb el sentit original de saquejar, robar, l levar les despulles . I s el terme que descriu ms exactament la relaci fiscal de Ca talunya amb Espanya. Es tracta d'una paraula maleda perqu, tal com deia al princip i, acceptar un relat poltic que incorpori la idea d'espoli, de saqueig, exigiria a qualsevol patriota mnimament decent una resposta immediata. Que ning no en tingu i cap dubte: el dia que s'acabi l'espoli, qui quedar nu seran tots aquells -molts dels quals eren aquest cap de setmana a Sitges- que n'hauran estat cmplices.