Aran

Entre Catalunya

i Occitnia

Sumari
4

LAran s Occitnia
B ERNAT J OAN , secretari de Poltica Lingistica de la Generalitat de Catalunya

Vista a Oc
JOSEP CARBONELL I GENER, intellectual i occitanista

Desviacions en els conceptes de llengua i ptria

Extracte del manifest

10

Lesperana occitana
F RANCS X. B OYA A LS , sndic dAran

11

LAran s Occitnia
D OMERGUE S UMIEN , membre del Grop de Lingistica Occitana

12

Aran: una part dOccitnia

PATRICI P OJADA , president del Grop de Lingistica Occitana

13

Larans, loccit i la seva regulaci

J EP DE M ONTOYA , president de lInstitut dEstudis Aranesi i membre del Grop de Lingistica Occitana J USP LOS S ANS , director del Programa per a la creaci de loficina Occitan en Catalonha i membre de lInstitut dEstudis Aranesi

14

Catalunya vista des dOccitnia

DARIO A NGHILANTE , membre del Grop de Lingistica Occitana

15

Avenar loccit al catal

JACME TAUPIAC , membre del Grop de Lingistica Occitana

Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidncia Secretaria de Poltica Lingstica

18

Occitnia vista des de Catalunya

M ANL Z ABALA , membre del Grop de Lingistica Occitana

20

Referncies bsiques per a lestudi i aprenentatge de loccit general

J OAN C LAUDI R IXTE , membre del Grop de Lingistica Occitana

Disseny: Azcunce | Ventura

21

Referncies per a lestudi i laprenentatge de loccit arans

M IQUU S EGALS , membre de la Secci Lingstica de lInstitut dEstudis Aranesi i membre del Grop de Lingstica Occitana

22

10 diccionaris doccit, bsics per a catalanoparlants

C LAUDI B ALAGUER , membre del Grop de Lingistica Occitana

23

Resoluci per a la gesti de la norma de loccit

El secretari de Poltica Lingstica de la Generalitat argumenta que lAran pertany a lmbit de loccit.

LAran s Occitnia
B ERNAT J OAN
Secretari de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya

a llengua occitana constitueix la referncia bsica de lEuropa anterior a la construcci dels grans estats del Renaixement i dels imperis que es consolidaren a partir del segle XVI. LEuropa que es desenvolupa entre el millenni i la batalla de Muret i, encara, entre aquest desafortunat fet darmes i el primer Renaixement t com a punt cabdal la poesia trobadoresca, vehiculada en occit. Els trobadors tenen una koin, una llengua comuna. De la mateixa manera que existeix, per damunt de la divisi dialectal, aquest contnuum lingstic occit en lactualitat. Una altra cosa s que existeixi realment una percepci de la unitat de la llengua entre els occitanoparlants; per, a nivell destructura lingstica, aquesta unitat avui dia es mant amb una considerable solidesa, en el marc dun contnuum que va de les Valades Occitanes dItlia fins a lOce Atlntic. Larans, la plasmaci de loccit a la Val dAran, s una variant del gasc, un dels grans dialectes de la llengua occitana. Larans, per tant, s occit. Tenint en compte lexistncia de la frontera i la situaci administrativa de la Val dAran dins Catalunya, sembla fcil la temptaci de remarcar laranesitat i fins i tot dintentar desvincular lAran de la resta dOccitnia. Seria un greu error. La llengua occitana s rica i complexa, en les seves variants. I larans s justament aix, una variant gascona de la llengua occitana. Els trets de larans, fins i tot aquells ms especfics i diferencials, contribueixen a lenriquiment del conjunt de la llengua occitana i sn patrimoni de loccit i dOccitnia. Amb loficialitat de loccit a Catalunya, lAran es troba en una situaci immillorable per esdevenir, malgrat la condici perifrica que t (des dun punt de vista geogrfic), central en el procs de recuperaci de la llengua occitana. Loficialitat de loccit duu implcites tota una srie de necessitats que operen a favor del desenvolupament de la normativa lingstica, dels materials per ensenyar la llengua o de les directrius necessries per trobar el millor registre per a loccit als mitjans de comunicaci de masses. Aix mateix, loficialitat, establerta a lEstatut de Catalunya, es desplega mitjanant una llei del Parlament de Catalunya que estableix els termes en qu es fa efectiva loficialitat de loccit a Catalunya, amb tots els elements normatius necessaris per portar-la a terme. Loficialitat constitueix un fet histric de primera magnitud, per la llei suposar leina efectiva i eficient per al seu desenvolupament ple. Es tracta dun acte de reconeixement duna realitat lingstica la de la Val dAran per tamb, i sobretot, duna passa importantssima en el procs dindividuaci legal de la llengua occitana en el seu conjunt.

4 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

Vista a Oc
JOSEP CARBONELL I GENER, intellectual i occitanista
LAMIC DE LES ARTS ANY 2, NM. 21, DEDICAT A LA CULTURA OCCITANA 31 DE DESEMBRE DE 1927

Opini de Josep Carbonell i Gener (Sitges, 1897-1979) sobre la cultura occitana i la relaci amb la cultura catalana. Reproducci dalguns passatges publicats lany 1927.

edicat a la cultura occitana, aquest nmero de LAMIC DE LES ARTS s especialment obert als escriptors catalans. Fonamentat en una quasi unitat idiomtica base primordial de tota cultura, resta secular i vivent duna civilitzaci que assol graus de maduresa abans que atenyessin llur esplndida situaci les altres cultures neollatines, ens ha semblat oport dadrear-lo a aquells qui en els nostres dies han fet de llur parla nativa linstrument nic dexpressi; aquells qui encara pensen, senten i sexpressen exclusivament en per dirho amb els mots del cronista Muntaner lo pas bell catalanesc. Sesdev encara que, nosaltres, qui dantic senyorejrem entre nombre de gents dOccitnia amb la primacia reial, tenim avui en el si de la mateixa germandat el primat del desenvolupament de lautctona cultura. Ens interessa ms de connectar aquest moment de la cultura occitana amb el de la cultura catalana, per tal que, a benefici dambdues, resultin luna per a laltra pinyol i polpa duna mateixa fruita, esquelet i carn dun mateix cos.(...) Pireneu enll, viuen deu milions dnimes que en la intimitat parlen una llengua vergonyant, la qual, amb lleus variants i matisos, s la nostra llengua mateixa. Tota lOccitnia s un psit, s una mare riqussima de possibilitats lingstiques, de la mateixa llengua que el catal ja ns una culta destillaci.(...) Cal dir-ho: si dels nostres literats, alguns de dotats de sana imaginaci i de sentit expansiu, haguessin fet en catal i per les terres occitanes, all que en els llibrets i en castell ha fet, per Valncia, Blasc Ibanye, potser a hores dara o que caldr que sigui una feina cientficament promoguda, ja fra una obra espontniament reeixida. Ometem encara, en arribar ac, entrar en detalls. Ms que desgranar minuciosament un programa acadmic, ens plau de suggerir-ne la idea. Que els fillegs occitans que ja han marcat novelles rutes a la depuraci ortogrfica, a la gramatical, i a la unificaci dels dialectes dOc, sentenguin amb aquells qui ac han acondut la vivificaci formidable del catal modern. Que vingui aviat, si pot sser, un bon diccionari dequivalents dialectals en el qual hom trobi compreses totes les variants occitanes al costat del mot catal. Que els nostres editors, que els nostres homes de lletres aportin el catal el coneixement complet de la geografia, de la gramtica, dels costums, de leconomia, de les idees, de les personalitats occitanes. En un mot: que a bene-

fici de la cultura nostra, Oc i els seus problemes esdevinguin considerats amb inters idntic a linters viu amb el qual considerem els nostres afers culturals.(...) Sap ning el tresor de bellesa i de saviesa que amaga el nvol que ara s la cultura catalano-occitana? Que els amics dOc hi pensin: i, sobretot, que sadonin que cal menar una obra de gran to, tenir un agut sentit de modernitat, mantenir un esperit en tensi mxima, sentir-se batre una nima assedegada de mn i agullonada diniciatives, per arribar a assolir la primacia cultural en les terres occitanes que la vella cultura francesa detenta. Si la generaci dels trenta anys sap posar el seu tens entusiasme al servei duna organitzaci cultural vivent, hom podr creure en el miracle. Qui hauria dit, ara fa cinquanta anys, a Catalunya, que la llengua i la cultura general nostres encalarien lestadi en qu es troben? Per una Societat dEstudis Occitans Ara que, represa la tal lnia, iniciada la collaboraci, caldria consolidar aquestes posicions i assegurar llur continutat efectiva. s de cara a aquesta nova finalitat que ens ha plagut de suggerir la creaci duna Societat dEstudis Occitans, lesquema de la qual, enllestida, han acollit alguns confrares tolosencs amb veritables mostres dadhesi, i que comporta al si de la mateixa lactivitat de sis seccions, a saber: A) Secci destudis filolgics; B) Secci destudis histrics; C) Secci destudis literaris; D) Secci destudis dart; E) Secci destudis poltics; i F) Secci destudis religiosos. s clar que cada una daquestes seccions, resta, en lesquema, abastament justificada, i que hom tempta de veure-les, en llur vria organitzaci regional, compostes o servides pels estudis i la collaboraci personal dels millors investigadors que cada una de les sis matries tenen a Catalunya i a les terres franceses dOc. Va sense dir com ens plauria que rests aviat slidament establerta la Societat dEstudis Occitans que propugnem, i possible la rpida edici de les seves publicacions, a comenar pel ms complet Diccionari panoccit, del qual ja havem fet esment en el Butllet daquest mateix nmero. Daquesta guisa tindrem iniciada la mxima etapa expansiva de la nostra cultura, a la qual plagui a Du de donar una ben immediata i pletrica floraci.

6 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

Extracte del manifest

Desviacions en els conceptes de llengua i ptria

Extracte del manifest signat el 30 dabril de 1934 per alguns intellectuals catalans. Document clau a partir del qual loccit i el catal sn considerades llenges diferents.

Publicat tamb a La Veu de Catalunya, Barcelona, 6 de maig de 1934. En daltres publicacions posteriors hi figura tamb el nom de Josep M. Batista i Roca.

a nostra Ptria, per a nosaltres, s el territori on es parla la llengua catalana. Comprn, doncs, de les Corberes a lHorta dOriola i de les comarques orientals dArag a la Mediterrnia. Composta de quatre grans regions Principat, Valncia, Balears i Rossell cadascuna amb interessants caracterstiques prpies, cal conservar en tots els ordres llur personalitat, que ens dna una tan gran riquesa daspectes. No existeix cap perill ni cap desig dabsorci duna regi per les altres. Fra contradictori a la tradici histrica i a lesperit liberal del nostre poble. Respectuosos amb aquesta diversitat, ens cal, tamb, adquirir plena conscincia de la nostra unitat i enfortir-la convenientment, sobretot en laspecte cultural. Unitat no vol dir pas submissi duns als altres ni uniformaci externa; unitat vol dir creaci duns ideals comuns i la joia de posseir una cultura que tots anomenem nostra. All on aquesta unitat ha de manifestar-se amb ms energia s davant els altres pasos; en el contrast entre nacional i estranger s on ms hem denfortir el sentiment de ptria, per damunt de les diferncies regionals. I no exposem, amb aquestes paraules, cap teoria nova; elles responen a la concepci tradicional i ortodoxa del catalanisme conscient. Aix no significa, s clar, que vulguem tancar el pas a cap aspecte possible dexpansi catalana que es pogus plantejar oportunament i fos viable. () En la qesti occitanista trobem avui, entre nosaltres, una fluctuaci de conceptes: unes vegades Occitnia s la suma de diverses regions que formen una nacionalitat nica (com ja definia Josep Aladern a comenaments de segle); altres vegades Occitnia s un compost de nacionalitats amb personalitat prpia que formen vagament una supernaci. () Caldria reflexionar b sobre el perfil que enclou per a la conscincia de la unitat de la llengua all que de primer antuvi podria semblar tot el contrari: en comptes dei-

xamplar-se lrea geogrfica del nostre idioma, com alg creuria, el catal queda dilut en aquesta superior unitat lingstica i esbocinat en altres llenges i dialectes: loccitanisme concebut aix, tendeix, per via indirecta, a contraposar a la llengua catalana una llengua valenciana i una llengua mallorquina, amb la mateixa ra que hi hauria per a lexistncia duna llengua menorquina o lleidatana o castellonenca, etc. Altrament, hi ha una ra cientfica que soposa a aquestes teories occitanistes. Avui la lingstica afirma que el catal i la llengua doc coneguda per tots els romanistes amb el nom de provenal sn dues llenges diferents, constitueixen dos grups lingstics a part, malgrat les semblances de diversa ndole que hom hi pugui trobar, les quals no sn ms grans que les que hi ha entre el castell i el portugus. Alguna de les varietats del provenal s, certament, de fcil comprensi per a un catal mitjanament illustrat, per aix no vol dir pas identitat de llengua. A ning no se li acudir dir que el catal i litali formen part duna mateixa unitat lingstica pel sol fet que un pblic catal pugui seguir amb relativa facilitat una representaci teatral en itali, llengua fcil si hom la compara amb alguns dels parlars occitans, com lauverns o el gasc, noms comprensibles al qui sha dedicat especialment a llur estudi. () Aquesta posici nostra no ens priva dapreciar en tota llur valor els forts motius (venatge, parallelisme de les renaixences occitana i catalana, actual cordalitat entre les seleccions dels dos pasos) per a estudiar amb inters la llengua, la literatura i la histria de les terres occitanes (Gascunya, Llemos, Auvrnia, Llenguadoc i Provena) i per a intensificar lintercanvi entre uns i altres (en els ordres literari, artstic i altres aspectes culturals), que ms que mai ara conv estimular. Duna manera especial volem expressar la nostra simpatia als conreadors de les arts, les lletres i les cincies de les terres occitanes que han manifestat llur afectus inters per la nostra terra i la seva cultura. ()
POMPEU FABRA, R. DALS-MONER, R. ARAMON I SERRA, PERE BOHIGAS, JOSEP MARIA CAPDEVILA, J.M DE CASACUBERTA, PERE COROMINES, JOAN COROMINES, FRANCESC MARTORELL, J. MASS-TORRENTS, MANUEL DE MONTOLIU, L.NICOLAU DOLWER, MARAL OLIVAR, A. ROVIRA I VIRGILI, JORDI RUBI, PAU VILA.

FOTOGRAFIA DUNA EXCURSI AL PIRINEU (HIVERN DE 1935). HI APAREIXEN: POMPEU FABRA, JOAN COROMINES, R. DALS-MONER, R. ARAMON I SERRA I JOSEP M. DE CASACUBERTA, ENTRE DALTRES.
FUNDACI PERE COROMINES

8 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

El sindic dAran manifesta que dins dOccitnia el paper de lAran pot ser emblemtic.

Des dun punt de vista lingstic lAran forma part del conjunt occit.

Lesperana occitana
F RANCS X. B OYA A LS
Sndic dAran

LAran s Occitnia
D OMERGUE S UMIEN
Membre del Grop de Lingistica Occitana

a Garona aranesa sendinsa en les planes occitanes banyant les ribes duna terra farcida dhistria i on sevoquen els ressons de la llengua compartida, loccit, que per als aranesos ha estat i s el seu signe didentitat ms notori. Lartria fluvial del riu Garona ha resultat al llarg dels segles un nexe vital que ajuda a explicar la vertebraci cultural i lingstica daquest extens territori de 200.000 km2, format per set regions histriques, que van des del Golf de Biscaia, fins als Alps, i dels Pirineus al Masss Central, repartits tots entre tres estats, on loccit aconsegu a lEdat mitjana el seu mxim esplendor i amb el qual Frederic Mistral obtingu el premi Nobel de literatura amb lobra Miria. LOccitnia esbocinada al segle XIII per la creuada dels albigesos ha patit al llarg de la histria una persecuci constant de la seva llengua, una sort compartida pel conjunt de les llenges anomenades regionals a Frana. Dels 13 milions de persones que viuen a Occitnia, noms un mili de persones es troben en condicions de parlar loccit, una situaci de retrocs que ha mobilitzat les persones que han pres conscincia de la prdua progressiva amb el crit Anem c, per la lenga occitana

en demanar un estatus de protecci i oficialitat. s per aquest motiu que lobtenci daquest rang al conjunt del Principat de Catalunya per a larans, loccit en la seva variant a la Vall dAran, ha adquirit una gran fora simblica en lemparament de la reivindicaci dels occitanistes darreu. Una demanda promoguda per una densa xarxa descoles, institucions i entitats i duna societat civil que no vol perdre les seves arrels. Fins i tot en algunes ciutats com lemblemtica Tolosa de Lengadc, la llengua tant de temps perseguida comena a trobar ress en la megafonia del metro o en la doble retolaci de carrers i places i en una creixent recerca cvica de la singularitat perduda, esborrada per un jacobinisme que histricament ha mirat ms cap al nord. En aquest context amenaador i reeixit alhora, lAran mostra lorgull de la llengua com el triomf de la voluntat de ser dun poble que projecta els seus anhels vers el futur i vol preservar-la, la prpia llengua, com el seu ms pregon esdevenidor, el smbol ms preuat que lOccitnia gran retroba com una humil esperana.

a pertinena de larans a la llengua occitana s un fet slidament demostrat en lingstica. Levoluci fontica histrica de larans, respecte al llat, presenta tots els trets definitoris del conjunt gasc, que s un dels grans dialectes de loccit. Aquests trets uneixen larans amb les altres varietats de gasc que es parlen ms al nord, fins a Bordeus, i el distingeixen ntidament de les llenges immediatament venes al sud que sn el catal i laragons. Alguns daquests trets gascons tpics sn: El pas de f a h: occit gasc hrt (occit general frt, catal fort). La caiguda de n entre dues vocals: occit gasc ua (occit general una, catal una). Levoluci del grup llat ll cap a th en posici final i r entre dues vocals: occit gasc bth bra (occit general bl bla, catal bell bella). Lafegiment de la vocal a davant duna r inicial: occit gasc arriu (occit general riu, catal riu). Aquesta originalitat fontica del gasc (arans incls) s compensada pel lxic usual que s molt anleg amb el de la resta de loccit. Tot i que el conjunt occitanocatal t un lxic prou unit en general, en aquest conjunt s el

catal i no pas el gasc que presenta el mxim grau doriginalitat. Aix, el catal diu llarg quan tot loccit (arans incls) diu long, el catal posar correspon a loccit mter/metre o botar. Per tant, un locutor de loccit arans i un locutor duna altra varietat doccit noms han dacostumar-se a algunes correspondncies fontiques regulars (per exemple, h = f ) i desprs la conversa s molt fcil grcies a tot el vocabulari occit que s com als dos locutors. Podem trobar pocs mots que romanen tpicament gascons (o aranesos), per no superen gaire el nombre de mots particulars de qualsevol altre dialecte occit. Tocant la sintaxi, o s lordenament dels mots, el gasc (incls larans) no saparta gaire de la resta de loccit. El gasc fa un s ms freqent dalguns recursos sintctics que, en tot cas, sn latents en els altres dialectes occitans. Per exemple, el gasc empra ms sovint certes partcules enunciatives com ara que per a marcar lafirmaci (parli o que parli, en catal parlo) per aix no s gens impossible en la resta de la llengua doc: el llemos tamb coneix el que afirmatiu. Tocant lordre dels pronoms, el gasc coneix el tipus parlar-me mentre que els altres dialectes occitans

prefereixen me parlar, i tanmateix parlar-me s possible en algunes varietats doccit alp. Lnic fenomen que podria apartar una mica larans de la resta de loccit s el problema de les interferncies de les llenges dominants, sobretot en el domini dels neologismes. Larans rep massa recursos expressius de tipus espanyol (o dun cert tipus de catal espanyolitzat) com ara laborau, mentre que loccit de lestat francs i de Mnaco empra formes ms prximes al francs, com ara professional/professionau (sense oblidar les formes italianitzades en les Valls Occitanes). Lespanyolitzaci, per, no s pas una caracterstica fundadora de larans. Una plena restauraci de larans, basada en una perspectiva gascona, occitana i autocentrada, s la millor soluci per a mostrar que la profunda occitanitat de larans pot funcionar tant en els aspectes patrimonials com en la creaci de neologismes.

10 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

11

Dun punt de vista cultural lAran s una part de la cultura occitana.

Aran: una part dOccitnia

(1) Lan myl V cents LXIIII a vint e dus de may con dant los cossos de lan present com son johan arboys johan ane ab son johan cossa de lan present spitale de lespital de vielha (2) Et primo lo dia de senta quiteria avem conde finat que es de despessa trenta e tres reals e myey (3) Ite(m) mes de collatio de vant la porta hun pi gre de vi e tres mi geres e dus pas que sauvado de castet vaque les sen portec en ta la companyia Comptes de Vielha (s.XVI)

PATRICI P OJADA
President del Grop de Lingistica Occitana

Larans, loccit i la seva regulaci

Estatut dAutonomia de Catalunya
Article 6. La llengua prpia i les llenges oficials
5. La llengua occitana, denominada arans a lAran, s la llengua prpia daquest territori i s oficial a Catalunya, dacord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalitzaci lingstica.

a llengua defineix de bell antuvi Occitnia. Des daquest punt de vista, la Vall dAran forma part dOccitnia, per loccitanitat va ms enll de la llengua. En efecte, els elements que configuren el territori, s a dir el que podem considerar com a caracterstiques de llarga durada, fan de la Vall un espai vinculat a les terres doc. Que parlem de la geografia fsica i del clima: s una terra del nord dels Pirineus molt lligada a les seves venes Comenge o Coserans, per exemple. Tamb, la histria eclesistica fa de la Vall una terra aquitana, pertanyent a la dicesi de Comenge fins al segle XIX. Les activitats econmiques, en relaci amb la seva situaci geogrfica, la feien mirar cap a les altres terres occitanes on trobava tot el necessari per al manteniment dels seus habitants. Una altra prova de la inscripci de la Vall dAran dins dOccitnia, al comenament de lpoca moderna, la forneix el text dels comptes de Vielha de 15621565 redactats en una mena doccit general amb alguns trets pirinencs. Tampoc, no s casualitat, ben segur, si molts dels que tenien relacions amb els aranesos, des de Tolosa, per exemple, els escrivissin en occit, com tamb els bisbes de Comenge van publicar, diverses vegades, textos en occit a destinaci de la Vall. Un altre indici cultural important, els noms de pila donats als

aranesos als Temps Moderns: lAran seguia, amb algunes variacions locals, el model occit almenys pirinenc i sallunyava dels models andorr o castell pel que fa a la repartici i a les proporcions dels noms dels aranesos. La literatura entra en la visi molt impressionista que donem; als segles XIX i XX, no s gens estrany que la Vall hagi participat al moviment renaixentista occit a travs de lEscla deras Pirenas, implantada al Comenge, Coserans, Comtat de Foix, terres tolosanes. I acabem, recordant que lAran comparteix la cultura popular de les altres terres doc; citem, a tall dexemple, canons com Es caulets o Es esclps, tan arrelades a Occitnia, sense oblidar, ben segur, el fams Se canta, lhimne occit conegut dels Alps als Pirineus, que t, a lAran, reconeixement oficial amb ttol Montanhes araneses. Tot aix sn mostres de loccitanitat daquest petit territori pirinenc tot i que va seguir una trajectria histrica prpia.

Quina responsabilitat t lInstitut dEstudis Aranesi i quina relaci t amb la llengua occitana?
LInstitut dEstudis Aranesi s un rgan consultiu del Conselh Generau dAran del qual cal destacar: El Ple del Conselh Generau dAran en sessi ordinria de 29 dabril de 2008 acord per unanimitat dels tretze membres: aprovar la competncia de lInstitut dEstudis Aranesi del Conselh Generau dAran per a establir i actualitzar la normativa lingstica de larans, varietat autoctona dAran de la llengua occitana El 8 dabril de 2008 el president de la Secci Lingstica de lInstitut dEstudis Aranesi, Frederic Verges, respon a una demanda del Conselh Generau dAran (entrada a la instituci el 22 dabril de 2008): el departament de Lingstica der IEA del Conselh Generau dAran, en la reuni portada a terme el dia 27 de mar de 2008, expressa la definici segent: Larans, nom que rep a la Val dAran la varietat autoctona de la llengua occitana, ns la llengua prpia i oficial.

J EP

DE

M ONTOYA

President de lInstitut dEstudis Aranesi i Membre del Grop de Lingstica Occitana

Qu s el Grop de Lingistica Occitana?

er resoluci interna del secretari de Poltica Lingstica de la Generalitat de 2 de juliol de 2008, simpulsa la creaci del grup de treball anomenat Grop de Lingistica Occitana (GLO) amb lobjectiu de proposar les formes lingstiques de loccit que conv utilitzar i resoldre els dubtes lingistics, amb coherncia amb la codificaci moderna de la llengua occitana fixada per la Gramatica occitana de Los Alibrt, en la triple perspectiva de la unitat de la llengua occitana, ladaptaci a les grans formes de la llengua i el respecte a la varietat aranesa i a lIEA. El GLO ha dassegurar que les opcions lingstiques siguin les ms convenients entre les solucions ms socialitzades, regulars, histriques i diasistemtiques. En el moment de lexistncia de lautoritat lingstica de la llengua occitana les propostes del GLO sadaptaran a les decisions de lautoritat.

J USP LOS S ANS

Director del programa per a la creaci de loficina Occitan en Catalonha de lSPL i membre de lInstitut dEstudis Aranesi

12 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

13

Un occit dItlia parla de Catalunya i Occitnia.

Sobre la necessitat dels occitans de comptar amb la referncia del catal.

Catalunya vista des dOccitnia

DARIO A NGHILANTE
Membre del Grop de Lingistica Occitana

Avenar loccit al catal

JACME TAUPIAC
Membre del Grop de Lingistica Occitana

FRANOIS FONTAN

ra el 1971 quan vaig prendre conscincia de la meva identitat nacional. Era occit perqu havia crescut en un lloc que tenia una certa cultura i sobretot perqu aqu es parlava la llengua doc. A les Valls occitanes a Itlia aquesta conscincia identitria era molt recent i gens habitual. Franois Fontan, el pare del nacionalisme occit, havia arribat a casa nostra feia cosa danys i lacci de conscienciaci es trobava al seu comenament. A ms de descobrir la meva identitat nacional, era per mi, trasbalsador, en definitiva, conixer, amb en Fontan, la situaci duna muni de pobles que lluitaven pel seu alliberament. No eren noms pobles del tercer mn, de les colnies, sin pobles daqu al costat nostre com ara bascos i catalans. Amb aquests ltims, per facilitat de llengua, he realitzat molts contactes. Al comenament dels anys 80 formava part duna delegaci (aostans, occitans, frilans,...) en visita oficial a Catalunya. Era francament impressionant veure un poble tan orgulls parlar la seva llengua, i haver reconquerit el poder legtim de governar-se com tamb la llibertat. Com a occitanistes de les Valls occitanes, varem ser presents a una fira despectacles de Manresa. Era increble la quantitat de joves que varen amuntegar-se en el nostre estand per obtenir informacions,

per discutir sobre qestions de llengua i debatre sobre les situacions de les minories nacionals. Una coneixena sobre la realitat de loccit (una bona quantitat parlava la llengua tamb) i una conscincia sobre els drets fonamentals dels pobles, difcil de trobar, sobretot i malauradament a Occitnia, on lalienaci, lassimilaci a la mentalitat francesa i la resignaci sn quasi totals. Lexemple dun poble que, sortit duna dictadura repressiva a nivell de democrcia per tamb dels drets tnics, ha sabut aplegar les classes socials nacionals sobre objectius dautogovern i desenvolupar una societat moderna i avanada sense perdre la coneixena, lorgull i el respecte per la seva histria i la seva civilitzaci, aix com el respecte per la dels altres (els aranesos per exemple), representa per mi un vent desperana. Occitans i catalans sn germans bessons i potser el ms jove i fort sabr mostrar el cam just al germ vell i malalt.

venar loccit al catal era un dels objectius de Los Alibrt quan va publicar la Gramatica occitana el 1935. Diu explcitament en la introducci daquest llibre (p. 35) que vol considerar lexemple de la restauraci del catal literari per lillustre Pompeu Fabra. I precisa: Des del punt de vista de la grafia, cal conciliar les nostres tradicions clssiques, els resultats de lestudi cientfic de la llengua, la grafia mistralenca i la grafia catalana. Afegeix: Creiem que la millor base s de prendre per norma el Diccionari Ortogrfic de Pompeu Fabra rebutjant les notacions que sn especficament catalanes. Concretament, noms mitja dotzena de notacions especficament catalanes no sn les mateixes en occit:

1 Escrivim la consonant final -n, emmudida en llenguadoci, per que representa una oclusiva nasal en altres dialectes (gasc, provenal). s una excellent grafia englobant que representa (amb una clau de descodificaci diferent) tant els parlars on aquella consonant correspon a una oclusiva nasal com els parlars on aquest fonema sha emmudit.

deman, seren, lo camin, la canon, comun. CATAL : dem, ser, ell cam, la can, com.
OCCIT :

2 En occit no escrivim lhac etimolgica (que, sovint, s inicial) mentre que

en catal aquell grafema ornamental (per tant fonolgicament intil) sescriu, com en castell i en francs.
OCCIT : CATAL :

lme, listria. lhome, la histria. lo chacal, lo chc, la chifra, la China, chins. el xacal, el xec, la xifra, la Xina, xins.

3 A loccit ch correspon prou sovint la catalana x.

OCCIT : CATAL :

4 Al digrama emblemtic occit lh correspon el digrama catal.

la filha, la palha. CATAL : la filla la palla.

OCCIT :

5 A laltre digrama emblemtic nh correspon ny en catal.

la campanha, la vinha. CATAL : la campanya, la vinya.

OCCIT :

6 Per representar [ll] escrivim tot simplement ll. Per, en catal, la geminada
sescriu ll (amb el punt volat).

sollicitar, la tranquillitat. CATAL : sollicitar, la tranquillitat.

OCCIT :

14 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

15

Un cop fetes aquestes concessions a normes grfiques emblemticament nacionals, dins la lingia occitana i dins la lingia catalana, la gran tendncia de la codificaci grfica alibertina era lalineament sistemtic sobre la norma catalana que havia estat oficialitzada 22 anys abans: les famoses Normes ortogrfiques sn del mes de gener de 1913. Sense la imitaci del catal, s possible que no tingussim escrit lo bra, lo mes de mar, lo ter, lespatla, la setmana, grafies ben socialitzades, actualment. Evidentment, el gran avantatge daquella codificaci, alineada el ms possible sobre la codificaci catalana, s que per a un occit, el catal escrit s una llengua entesa immediatament. I, per un catal, loccit escrit s un estrany catal medieval que no presenta tampoc cap problema major de comprensi, fins i tot per a un no-especialista. Loccit escrit segons la norma mistralenca s lluny de ser ben ents per un catal.

obre alguns punts, hem corregit Alibrt. Escrivia a la catalana lome, la sola dels pes, la festa, aquel castel, representant pel sol grafema e tant el fonema // obert com el fonema // tancat; i representava tamb per o tant el fonema /u/ com el fonema //. Ara, diferenciem la e de , i o de . La norma actual s bstiament fonolgica i escrivim lme, la sla dels ps, la fsta, aquel castl. s qesti tamb de corregir codificacions morfolgiques (en mots savis) que sn contrries a la fonologia de la immensa majoria dels parlars occitans autnticament socialitzats: s impossible de dir lo paquidrm. En una final aix la -e final de suport s indispensable i cal per tant escriure lo paquidrme. Per, si hi ha necessitat de corregir Alibrt quan la seva norma no s fonolgica, no crec que hi hagi cap urgncia a corregir-lo quan la seva norma no s etimolgica. Que sescrigui aqu, los bessons, la tassa abans que ac, los *beons, la *taa, per tal de tenir una grafia conforme a letimologia, s un argument de ben poc pes. Ara que lalineament sobre el catal i lactual socialitzaci imposen los bessons s un treball estril el de separar-nos de la norma grfica catalana i de proposar una norma ms etimolgica. I, com hi ha hesitaci entre la taa i la tassa sc neta-

ment a favor de la norma la tassa, com escrivia Alibrt dins el Vocabulari ortogrfic de la seva Gramatica occitana de 1935. (P. 455). Aquesta grafia es troba en alguns bons diccionaris. Tota les llenges dEuropa tenen grafies no etimolgiques. I, la conformitat a ltim veritable s un criteri que depn de lavanament de la cincia etimolgica. (Alibrt, en el diccionari de 1966, creu encara que bessons s una grafia justificada cientficament. Senganya. Per les qestions detimologia, val ms fiar-se de Joan Coromines que de Los Alibrt.) Crec per tant que s un carrer sense sortida de separar-nos de la norma grfica catalana amb el pretext de corregirne els errors etimolgics. s clar (segons Joan Coromines, Diccionari etimolgic, volum I, pgina 779) que sols Ia grafia*beons seria justificada. Aix rai! No presenta ni el ms mnim inters, ni en occit, ni en catal, de reformar bessons en *beons per tenir el plaer pueril duna bona grafia etimolgica. En casos daquests, crec que val ms deixar de costat les consideracions etimolgiques i tenir en compte dues realitats que tenen molt ms pes: la socialitzaci i la unitat grfica occitanocatalana.

ls portuguesos i els castellans, que tenen dues llenges estructuralment ben venes, sempre han mirat dallunyar-se el ms possible els uns dels altres. Un sol exemple: en castell sescriu la filosofa, la pedagoga, primaria, ordinaria, el diccionario; en portugus a filosofia, a pedagogia, primria, ordinria, o dicionrio. s una convenci grfica tota superficial. Una norma es tan bona com laltra. La unitat grfica hauria estat ben possible... Nosaltres, els occitans, cerquem, al contrari, a avenar-nos el ms possible als catalans i escrivim (a la portuguesa) la filosofia, la pedagogia, primria, ordinria. Com la norma alibertina (que tamb anomenen la norma de lInstitut dEstudis Occitans) sha socialitzat, lalineament sistemtic de la norma grfica occitana sobre la norma catalana s una forta tendncia esdevinguda irreversible. All no obstaculitza el respecte de lautonomia de cada llengua en el seu domini lexical i gramatical. A lpoca moderna, grcies als treballs de Los Alibrt, deixeble de Pompeu Fabra, el que ha aportat la llengua catalana a la llengua occitana s per tant duna importncia fonamental. s un carrer sense sortida el de cercar la unitat occitanocatalana en lmbit de la fonologia on les divergncies sn el que sn. En catal, pel llatinisme

recent dintroducci artificial sublime (forma atestada al segle XV) o sublim (forma retenci per Pompeu Fabra), tant una forma com laltra eren fonolgicament possibles. En occit, en canvi, sublime pronunciat [syplime] s la sola forma acceptable: *sublim no es podria descodificar altrament que per *[syplin] segons les lleis de la fonologia de la immensa majoria dels parlars autnticament socialitzats; cosa que dna artificialment una forma que ning no entn. Per, per altres lingistes occitans la forma escrita sublim, pronunciada [syplin] s la norma oficial que no planteja cap problema. Com volia Alibrt, cal per tant anar el ms possible en el sentit de la unitat occitanocatalana. Per, la ideologia no ha danar contra la cincia i hi ha convergncia entre les anlisis de certs lingistes i el sentiment dels no-especialistes que sn prou en contacte amb la llengua dels parlants naturals.

16 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

17

Occitnia vista per un catal.

Occitnia vista des de Catalunya

M ANL Z ABALA
Membre del Grop de Lingistica Occitana

ccitanitzar v. tr. 1 1 Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., occitans. 1 2 Revestir de la forma occitana. 1 3 intr. Pron. Adoptar usos, costums, maneres, etc., occitans. tr. 2 Omplir doccitanismes. Si busquem occitanitzar no trobarem cap ms accepci al diccionari de lIEC. Per quan Quim Monz va dir anem cap a loccitanitzaci en una famosa entrevista, es referia a la possible extinci de la llengua catalana. La percepci dOccitnia per la intellectualitat catalana s aquesta, Occitnia s all que no volem que el nostre pas esdevingui. Per illustrar la percepci de Catalunya per a un occit amb conscincia doccit serveixen els versos de Bernat Lesfargas: disi Catalonha / e lo cr me dl / per mon pble occitan / que ses plantat dins los pials / las plumas de tres colors / dun rre gal. Encara avui per a molts occitans Catalunya s aquell pseudopas que parlaria i es governaria en catal. All que Occitnia no ha sabut o no li han deixat ser.

Per a un catal, Occitnia va ser una de les utopies que van desaparixer el 1939. La Catalunya que va recuperar lautonomia en 1978 va descobrir que el francs era la nova llengua dOccitnia. Occitnia quedava reduda a la Vall dAran, als trobadors i a Mistral (malgr lui), i res ms. Per dun temps en, aqu baix i all dalt estan canviant algunes coses. Vaig comenar a percebre-ho en 1995. Laleshores jove escriptor occit Franc Bardu va explicar a una audincia catalana en un lloc tan catal com Santa Coloma de Gramenet que loccit no era una llengua viva, que no s el mateix que dir loccit s una llengua morta. Loccit era una llengua confidencial. Val a dir que loccitanisme adult es relacionava en francs. Avui, 15 anys desprs, loccit s una llengua confidencial, per no tant. Coneixen el portal www.laportadoc.eu? Veuran que loccit ha esdevingut una llengua apta per al marxandatge, per a la rdio i la televisi, per el rugbi, per als dibuixos animats, per el cmic,

per a les msiques modernes... On eren aquestes gents fa 15 anys? Probablement no hi eren. Probablement loccitanisme sest fent gran i eficient. Recorden El retorn de Joan Petit, aquell reportatge de 30 minuts? Mexpliquen al centre dagermanament occitano-catal que a hores dara t 30 alumnes inscrits al seu curs doccit, 20 en llenguadoci intermedi, 10 en llenguadoci bsic; i el romanista J. Enrique Gargallo Gil ofereix des de lany passat la possibilitat destudiar a la Universitat Central de Barcelona lassignatura Occit dins del seu context romnic; des de 2006 la Ctedra dEstudis Occitans opera, reconeguda per la Universitat de Lleida. Aix afegit a les ofertes que ja existien. En pocs anys el pblic catal ha conegut algunes bones traduccions dautors moderns occitans. Jo en compto 5. I he sabut per Artur Quintana que aviat sortir un nou ttol de Joan Bodon... I tot aix passa perqu la llengua morta no es vol deixar enterrar. A qui li interessen les llenges mortes?

18 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

19

Referncies bsiques per a lestudi i aprenentatge de loccit general

J OAN C LAUDI R IXTE
Membre del Grop de Lingistica Occitana

Referncies per a lestudi i laprenentatge de loccit arans

Relaci de documents bsics per a laprenentatge de loccit arans. Aprovada per lInstitut dEstudis Aranesi. Aprovada pel Grop de Lingistica Occitana. M IQUU S EGALS
Membre de la secci lingstica de lInstitut dEstudis Aranesi. Membre del Grop de Lingistica Occitana

Relaci aprovada pel Grop de Lingistica Occitana sobre els documents bsics de referncia per aprendre loccit general. Gramtiques i altres eines
ALIBRT, Los. Gramatica occitana: Segon los parlars lengadocians. Tolosa: Institut dEstudis Occitans; Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2000. [Obra essencial, la primera gramtica moderna de la llengua occitana.] BEC, Pire. La llengua occitana. Barcelona: Edicions 62, 1977. [Presentaci general de loccit i comparaci amb el catal. Pot donar claus als catalanoparlants.] FULHET, Joan. Loccitan de viva votz: Metde de prononciacion de loccitan lengadocian. Tolosa: IEO 31, 2008. [Manual de fontica de loccit.] POJADA, Patrici. Los vrbs conjugats: Memento verbal de loccitan. 4a Edici. Pmias: Institut dEstudis Occitans dArija, 2009. [Dna els paradigmes complets dun centenar de verbs i de precisions sobre la conjugaci de verbs diversos.] SAUZET, Patric e UBAUD, Josiana. Lo vrb occitan: Guida completa de conjugason segon lo lengadocian. Ais de Provena: Edisud, 1995. [Amb un lxic de 13.000 verbs.] SAUZET, Patric. Compendi practic de loccitan normat: Per servir dins los usatges administratius, tecnics, scientifics e publics. Montpelhir, CEO.-CRDP, 1985. TAUPIAC, Jacme. Gramatica occitana: Gramatica elementria de loccitan estandard. [Tolosa]: Institut dEstudis Occitans, 1994.

Normes ortografiques der arans.

Vielha: Conselh Generau dAran, 1999

CARRERA, Aitor. Gramatica aranesa.

Lleida: Pags Editors, 2007

BARS, V., LAMUELA, X., SULS, J.

i VERGS, F. Es vrbs conjugadi. Morfologia verbau aranesa. Barcelona: Llibres de lIndex, 2003

Els diversos quaderns publicats per

la Seccion de Lingistica der Institut dEstudis Aranesi: Formacion deth femenin, Eth vrb ster, Es pronms relatius...

Els materials utilitzats en els cursos

de reciclatge de Lengua occitana (arans): Introducci a larans oral: Nivu A. Vielha: Conselh Generau dAran. Arans oral i introducci a lescrit. Nivu A1. Vielha: Conselh Generau dAran. Principalment gramtica i llengua oral. Nivu B. Vielha: Conselh Generau dAran. Perfeccionament de la gramtica i histria dOccitnia i de la Val dAran. Nivu C. Vielha: Conselh Generau dAran.

Mtodes daprenentatge
ARBOUSSET, G., DECOMPS, D. [et al. sota la direcci de J. Salles-Lousteau]. c-ben: premire anne doccitan. Paris: CNDP; Bordeaux: CRDP dAquitaine, 2003. [Segona edici del 2004. Una eina pedaggica completa, en occit i en francs, amb llibre de lalumne, CD audio, quadern dexercicis i ajuda en lnia per al professor.] ESCARTN, Jordi. Loccitan tout de suite. Paris: Pocket, 2002. PELADAN, Jrdi e ROMERO, Josiana. Cap a loccitan. Tolosa: Institut dEstudis Occitans, 2008. [Manual il.lustrat amb llibret de correccions, 20 unitats temtiques, 76 dilegs enregistrats, punts gramaticals, exercicis orals i escrits, 3 CD.] RIGOSTA, Joan. Parli occitan. III. Ives CHALAND ; nov. ed. corregida. Tolosa: Institut dEstudis Occitans; Picapol: Escla Occitana dEstiu, 1997. [Manual diniciaci en 23 llions, amb un suport per a cada lli: dileg, vocabulari, gramtica, seguida dexercicis, de lectura.]

ESPAA, Lourdes. Cair dortografia. Vielha: Conselh Generau dAran. Segals, Miquu. Sintaxi dera oracion compsta. Vielha: Conselh Generau dAran. Els diversos llibres de text utilitzats en els cursos dESO i densenyament primari a la Val dAran. AN, Manuela; BARS, Vernica. Escruer en arans. Vielha: Conselh Generau dAran, 2005. AN, M.; AN, J.; SANS, J.L. Cors darans. Vielha: Conselh Generau dAran, 2000. VERGS, Frederic. Petit Diccionari castelhanaranscatalanfrancs. Vielha: Conselh Generau dAran, 2009. COROMINES, J. El parlar de la Vall dAran. Gramtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gasc. Barcelona: Curial, edicions catalanes, 1990. de MONTOYA, Jp. Vademecum Aranense. Era Val dAran a traurs dera sua lengua (sgles XII-XX). Vielha: Conselh Generau dAran: Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs; Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999. Nivu A1. Arans oral i introducci a lescrit.

Nivu B. Principalment gramtica i llengua oral. Nivu C. Perfeccionament de la gramtica i histria dOccitnia i de la Val dAran. Els diversos llibres de text utilitzats en els cursos dESO i dEnsenhament Primari a la Val dAran. Cair dortografia. De Lourdes Espaa. Conselh Generau dAran. Sintaxi dera oracion compsta. De Miquel Segals. Conselh Generau dAran. Escruer en arans. Manuela An i Vernica Bars. Conselh Generau dAran, 2005. Cors darans. Manuela An, Jovita An, J.L.Sans. Conselh Generau dAran, 2000. Petit Diccionari castelhanarans catalanfrancs. Frederic Vergs. Conselh Generau dAran. El parlar de la Vall dAran. Gramtica, diccionari i estudis lexiclas sobre el gasc. J. Coromines. Barcelona, 1991. Vademecum Aranense. Era Val dAran a traurs dera sua lengua (sgles XII-XX). Jp de Montoya. Lleida, 1999.

20 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

21

Loccit, capdavanter amb les Leys dAmor de Guilhm Molinir, gramtica anterior a la Gramtica castellana de Nebrija, compta a partir del segle XVIII amb una tradici slida de diccionaris entre els quals destacarem tres categories.

10 diccionaris doccit, bsics per a catalanoparlants

C LAUDI B ALAGUER
Membre del Grop de Lingistica Occitana

Resoluci per a la gesti de la norma de loccit

El Grop de Lingistica Occitana, reunit els 6, 7 i 8 de febrer de 2009 a Vielha, adopta els principis segents dins la gesti de la norma de loccit.
1. El Grop de Lingistica Occitana sha fundat per decisi de la Secretaria de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya. La seva missi s resoldre les qestions tcniques per ajudar a ls social de loccit, en particular dins lencaix de lestatut doficialitat de loccit a Catalunya, aplicant el principi de diasistematicitat. 2. La continutat i lestabilitat de la norma de loccit sn condicions tcniques necessries per complir aquests objectius. La recerca en sociolingstica (especialment en planificaci lingstica) demostra que una norma estable garenteix la coherncia dels usos oficials de la llengua i la seguretat lingstica per als usuaris. 3. En consequencia, el Grop de Lingistica Occitana es conforma a les obres existents fins a la seva eventual millora pel futur organisme regulador de la llengua que permeten la continutat de la norma: a) La Gramtica occitana de Los Alibrt (1935, reeditada en 1976). s la referncia dorigen de la norma de loccit. Fonamenta la gran majoria dels usos escrits i institucionals de loccit des de fa mig segle, dins el conjunt dOccitnia. b) El Dictionnaire occitan-franais de Los Alibrt (1966) c) Les Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana, editades de 1997 a 2007. Han perms de completar, de precisar i de consolidar el treball iniciat per Alibrt. El Conselh de la Lenga Occitana s una instituci composta despecialistes que ha facilitat un treball collectiu i regular sobre la norma aquests ltims anys. Es va fundar amb el suport de lAssociaci Internacional dEstudis Occitans. El Conselh Generau dAran va reconixer com a referncia de loccit lobra del Conselh de la Lenga Occitana el 5 doctubre de 1999. 4. El Grop de Lingistica Occitana reconeix la competncia de lInstitut dEstudis Aranesi respecte el desenvolupament de loccit arans. 5. El Grop de Lingistica Occitana coneix i fa un seguiment del projecte actual de creaci dun organisme de regulaci de la llengua occitana. El GLO espera que aquest projecte rebr de les administracions pbliques occitanes els mitjans materials necessaris per elaborar una regulaci lingstica de bona qualitat tcnica. Tots els membres del GLO estan preparats per aportar el seu saber sobre la llengua per tal de beneficiar aquest organisme de codificaci de la llengua occitana preconitzat pel Conselh Generau dAran i lIEO. 6. Els principis de continutat, destabilitat, de convergncia i de diasistematicitat son necessaris per instituir loccit sobre bases equivalents a les del catal. Les dues llenges autonmiques de Catalunya tenen necessitat de desenvolupar-se de manera solidria, amb normes duna estabilitat comparable i amb autoritats de regulaci comparables.

Document aprovat pel Grop de Lingistica Occitana sobre les deu referncies basiques en matria de diccionaris per als catalans que vulguin aprendre o utilitzar loccit. Els diccionaris independents del francs:
Diccionari general occitan de Cantalausa, (2003, Edicions Cultura dc). Primer i nic diccionari unilinge de ms de 100.000 entrades. Disponible en CD. Diccionari catal-occit/occitan-catalan de Patrici Pojada i Claudi Balaguer (2005, Llibres de lndex). Amb ms de 33.000 entrades per cada banda, transcripci fontica, expressions i refranys. catal-occit de Mar Bel, Carles Castellanos i Manel Zabala (2008, Eurocongrs 2000). Diccionari bsic de ms de 8.000 entrades. Petit diccionari: castelhan-arans (occitan)-catalan-francs de Frederic Vergs Bartau (1991. Conselh Comarcau dera Val dAran) Diccionari bsic quadrilinge en occit arans. Dictionnaire du barnais et du gascon modernes de Simin Palay (1934). Lobra ms completa del pas gasc. Tresor du Felibrige de Frederic Mistral (1878-1886). El diccionari ms complet i precs de loccit (grafia mistralenca). Dictionnaire franais-occitan i Dictionnaire occitan-franais de Cristian Laus (1997 i 2001; IEO). Millora del diccionari dAlibrt ampliat i ordenat.

Els diccionaris de la llengua Diccionari bsic occit-catal, Glossari antiga:

Lexique roman de Franois-JusteMarie Raynouard (6 vol., 1838-1844). Base de la romanstica, font important de lxic amb citacions. Petit dictionnaire provenal franais dEmil Levy (1909). Diccionari de loccit antic ms ordenat i complet que Raynouard.

Els diccionaris clssics:

Dictionnaire occitan-franais de Los Alibrt (1966). Lobra referent per a lrea llenguadociana.

22 ARAN, ENTRE CATALUNYA I OCCITNIA

23