Anda di halaman 1dari 11

EL CALCUL AL SEGLE XXI. Jubilem a la divisi.

Ja fa temps que quan preparo les activitats de clcul dels meus alumnes i faig la fitxa doperacions, per practicar els algoritmes, tinc la sensaci que hi ha alguna cosa que no va b. Nosaltres a classe, quan treballem el clcul, no treballem nicament els algoritmes, fins i tot, jo diria, que els hem redut a la mnima expressi, s a dir el necessari per a que cap dels estaments que formen lentorn educatiu pugui dir que els nostres alumnes van poc preparats... com si els algoritmes fossin laspecte de les matemtiques que interessa ms de la seva avaluaci i que el seu coneixement fos fonamental pel desenvolupament matemtic dels nostres joves. Els darrers anys he llegit i escoltat diverses conferncies i ponncies sobre les dificultats que mostra lescola a incorporar-se als canvis que li est demanant la societat del segle XXI, especialment pel que respecta a les eines de clcul. Els algoritmes a lescola He preguntat a alguns companys del Cicle Inicial i del Cicle Mitj de diferents escoles quantes hores a la setmana dediquen al clcul, les respostes que mhan donat mhan confirmat el qu pensava: s dedica una mitjana de unes dues hores a la setmana. Aquest sondeig, pot ser encara no te validesa cientfica, per si que ens dona una idea del que sest fent encara a lescola. A ms, els professors, explicaven, que mentre a la geometria, la mesura, lestadstica,... hi dedicaven un temps, (un trimestre, algunes setmanes...), al llarg del curs, el clcul el treballaven durant tot lany, fins i tot, si donaven als alumnes feina per a casa, aquestes, la majoria de vegades, era una fitxa de resoluci dalgoritmes. Si agafem una calculadora i comptem que els nostres alumnes des que comencen la primria dediquem una hora a la setmana a laprenentatge i resoluci dalgoritmes, en total dediquen unes 130 hores a lescola i unes 50 o 60 hores a casa, noms per aprendre i dominar els algoritmes de la suma, la resta, la multiplicaci, la divisi i les taules de multiplicar... hores que segurament es podrien dedicar a la resoluci de problemes i a millorar les seves capacitats matemtiques, nicament ensenyant a fer servir una calculadora bsica. El canvi que ha dassumir lescola Els defensors de laprenentatge dels algoritmes tradicionals, argumenten en el seu favor, i en contra de fer servir la calculadora, que si els alumnes han de fer un clcul i no disposen de la calculadora... que fan? La resposta es evident, que passa si quan han de fer un clcul no tenen llapis i paper?

Realment, avui dia, els mitjans tecnolgics calculen ms, ms rpid i ms exacte que nosaltres. Aix ens ha de fer pensar que el que shauria de fer a lescola s treballar ms el clcul mental; lestimaci i laproximaci dels resultats, a ms de ensenyar a fer servir la calculadora que ser la que sencarregui de fer els clculs exactes. Per justificar aquestes afirmacions no ms cal reflexionar una mica al voltant del que es fa habitualment al nostre entorn. Anem a comprar, i desprs, quan anem a pagar, la persona que hi ha a la caixa primer passa els productes per un lector de barres que li marca el preu i la quantitat... prem un bot a la caixa registradora i li fa el compta. Si paguem en efectiu la mquina calcula la diferncia per saber quant sha de tornar de canvi, per si paguem amb targeta de crdit, sens descompten els diners directament del nostre compte corrent. Actualment qualsevol clcul precs lhem deixat en mans de les mquines, podrem posar multitud dexemples, des de la fabricaci dun producte fins a la financiaci dun electrodomstic. La rentadora calcula laigua que necessita, la calefacci calcula la temperatura ambient... el rebut de la llum, el gas, laigua, els horaris del tren... Sembla que nicament lescola es mostra reticent a assumir aquest canvi al que la societat ja sha incorporat i es mostra vacillant davant un fet que ja es irreversible: els algoritmes, ara, sn destreses de supervivncia escolar, especialment per alguns professors, els alumnes encara els han daprendre per progressar en lmbit educatiu, no per que els seran especialment tils en les seves futures ocupacions laborals. Si encara treballem els algoritmes s per que hi sn als programes densenyament, per tant, el que sha de propiciar, s un canvi que ens permeti adaptar-nos a les matemtiques del segle XXI. Quin clcul farem? La discussi ara la centrarem en decidir si volem trencar amb tot i deixar de banda completament la resoluci dalgoritmes o b deixarem de banda noms aquells algoritmes dels quals considerem: Que la seva practica repetida ni millora ni aporta res conceptualment a la capacitat matemtica dels alumnes. Que si disposem duna calculadora, no els farem amb llapis i paper. Que generen dependncia a la distribuci posicional de les xifres per resoldrels.

Lenfocament, ser doncs, ensenyar altres estratgies (algoritmes) que facilitin el desenvolupament del clcul mental dels nostres alumnes. Estratgies que ens permetin desenvolupar el llenguatge simblic en el procs daprenentatge dels conceptes matemtics. Des daquest punt de vista, el que haurem de deixar de fer ja a lescola seran els algoritmes per aquells clculs que no els fem mentalment de forma exacta, per exemple les divisions i les multiplicacions de dues o ms xifres. Assumir que ja a primria es deixaran densenyar els algoritmes que per tradici shan ensenyat sempre, (els nostres avis ja els van aprendre tal i com sensenyen actualment), fa pensar que hi haur dhaver un canvi radical en els continguts matemtics establerts per aquesta etapa. Jo no crec, que de moment, aix sigui necessari. Per comenar el clcul es nicament una part ms dels diferents continguts que els alumnes han de conixer, el fet de no tenir que aprendre, per exemple, lalgoritme tradicional de la divisi no vol dir que no shagin daprendre els conceptes de divisibilitat. El currculum de matemtiques per a leducaci primria diu: TERCER CICLE... Llegir, escriure i ordenar nombres naturals, indicant el valor de posici de les seves xifres, i calcular sumes, restes, multiplicacions i divisions, comprovant el resultat obtingut mitjanant laplicaci de propietats numriques i relacions fonamentals de les operacions aritmtiques. El currculum no especifica, que shagi de fer amb llapis i paper nicament, ni que es facin servir uns algoritmes determinats. De fet, la tradici i les editorials son les que ens estan marcant com ho hem de fer a lescola. Ens hem de creure que laprenentatge duna operaci ha de ser ms que aprendre a saber fer, de forma mecnica, una resoluci escrita, encara que aix no vol dir que els nostres alumnes no han daprendre a produir resolucions escrites. El nostre treball de clcul, a partir dara, lhaurem de dedicar a ensenyar altres algoritmes i estratgies que facilitssim el clcul mental, no tan sols a produir resultats exactes si no a estimular habilitats de clcul aproximat i estimat. Com ho farem? Per reflexionar Quan pensem en activitats de clcul no hem de pensar en estratgies que de forma descontextualitzada ens permetin practicar per resoldre operacions de forma mental com si de calculadores vivents es tracts. Es tracta de considerar les etapes que segueixen els nostres alumnes en el procs daprenentatge dels conceptes matemtics, es tracta de conixer quins son els aspectes

fonamentals que faciliten laprenentatge operatiu, es tracta de que els nostres alumnes siguin capaos de generar els seus propis algoritmes. Estem parlant dun aprenentatge constructivista de les matemtiques aplicat al clcul, de manera que marcarem lmbit de treball sota els segents parmetres: disminuir la intensitat i el temps dedicats als algoritmes. potenciar el clcul mental, especialment pel que fa als segents aspectes: estimar, aproximar, tempteig i previsi de resultats. Introduir la calculadora i fer-la servir duna forma habitual i continuada, ja des de les primeres edats. Adquirir les estratgies bsiques que li permetin decidir quan ha de resoldre un problema fent servir la calculadora, un clcul mental o be fer servir llapis i paper. Aplicar les estratgies de clcul en altres blocs matemtics i en altres rees del currculum.

Lentorn de treball

Els nostres alumnes, fan una utilitzaci del clcul mental, podrien dir que informal, encara que til pels seus propsits, ja tenen coneixements matemtics amb els que proven de resoldre les situacions amb les que es troben, dintre i fora de la classe. Es tracta de formalitzar aquests coneixements i que a partir dells puguin controlar tant el procs com els resultats dels clculs que fan. Partim de la base que els alumnes seran els principals actors de seu propi aprenentatge i que el professor deixar de jugar el paper de transmissor de coneixements. Daquesta forma, si el que volem es que el procs daprenentatge sigui significatiu, necessitem un alumne que estigui predisposat a experimentar, a fer preguntes, a observar i a proposar hiptesis de solucions i resolucions per a construir els seus coneixements matemtics. Lambient de treball ja no es generar a partir de la repetici mecnica dels algoritmes o la aplicaci de frmules matemtiques on sesperen respostes exactes i concretes. Els alumnes experimenten, es poden equivocar i aprendre dels seus propis errors. Dalguna forma, el que volem, s aconseguir que els nostres alumnes vagin, des dun context de treball en petits grups, adquirint coneixements matemtics de forma individual que els hi siguin tils per a la vida. Sabem que hi ha diferents formes de fer (tcniques) i diferents maneres darribar a conixer les coses (con es fa). Per si nicament ens basem en les habilitats i tcniques no arribarem a tenir una bona comprensi dels fenmens, i, si nicament volem comprendre els fenmens, no podrem garantir el domini de les habilitats i tcniques necessries. Luna sense laltra no garanteixen un bon aprenentatge matemtic.

Construcci de laprenentatge matemtic Dues raons ens ajuden a fonamentar el treball en grups a laula duna banda loportunitat que t el professor per experimentar destreses bsiques en un context significatiu i la facilitat per produir treball cooperatiu. No obstant en lelecci de les activitats sha de tenir en compte que aquestes estiguin a labast del nivell de lalumne, i que lesfor personal que aquest ha de posar en relaci als altres membres del grup estigui clar. Daltra banda, plantejar els problemes de clcul des dun enfocament de treball individual, tamb pot ser un repte tant pel professor com per lalumne, ja que si laprenentatge matemtic avana en una direcci en la que el professor no ho ha previst lalumne pot arribar a trobar camins per on el professor no ha anat mai. Volen, sobretot, treballar a partir daquelles situacions en les que de forma natural, a partir de la seva resoluci, apareguin noves preguntes i per tant noves situacions que ens permetin estudiar aspectes matemtics diferents. La gesti de classe en grups petits, pel treball de clcul pot seguir aquestes indicacions: Quines sn les condicions inicials de treball crear un entorn de treball que ens permeti trobar activitats que relacionin les matemtiques amb la societat. saber una mica com es desenvolupa la vida dels nostres alumnes fora de lescola, si no difcilment es podran crear activitats significatives que permetin posar de manifest i fer servir els coneixements que ja tenen i acomodar nous coneixements als esquemes que ja posseeixen. produir situacions daprenentatge fent servir principalment mtodes de treball en petit grup. utilitzar el context per estructurar el pensament i laprenentatge.

Quin ha de ser el paper del professor mediar entre els coneixements adquirits pels alumnes fora de lescola i els que reben dintre. procurar diferents organitzacions grupals que permetin treballar amb enfocaments de resoluci diferents. crear un context daprenentatge, en el que els problemes de clcul es solucionen compartint coneixements previs i estratgies. planificar projectes que permetin aconseguir que tots els alumnes puguin beneficiar-se de lensenyament. Fent activitats en grup o individuals.

Que poden rebre els alumnes capacitaci per aprendre unes tcniques i unes habilitats matemtiques que a ms les podran compartir i contrastar amb els seus companys. capacitaci per fer servir els coneixements que tenen i assumir ms responsabilitat sobre el seu propi aprenentatge.

Quines caracterstiques ha de tenir la gesti en petits grups que proporcioni als alumnes loportunitat de desenvolupar solucions de formes diverses ... que promogui ls de gran varietat de recursos i materials ... que promogui activitat en un nivell reflexiu, s a dir, que faciliti la discussi, fins i tot, de valors i opinions. que les activitats en les que estigui basat facilitin lavaluaci de laprenentatge. que les activitats siguin molt prctiques que exigeixin de lalumne iniciativa i independncia

Quines caracterstiques ha de tenir la gesti de classe davant del fet de la diversitat. que estimuli lesperit dindagaci. que permeti desenvolupar una gran varietat destratgies i destreses. que els problemes estiguin adaptats a lentorn i shagi de recollir informaci i fer deduccions. que hi hagi situacions susceptibles de ser investigades i que permetin utilitzar estratgies que ens portin a la recerca de pautes. que el propi inters de lalumne generi una nova investigaci. que hi hagi un espai per poder comunicar els resultats

Quines condicions han de complir les activitats per a ser tils. han de tenir valor per si mateixes, per la importncia de les qestions a estudiar i no per les matemtiques que generin. han destar connectades amb la realitat dels alumnes. La finalitat es entendre la importncia de les matemtiques per entendre el seu entorn. ha de ser la situaci la que determina quins aspectes de clcul han de ser utilitzats. sha de procurar que les activitats que generen contemplin: com sha de treballar

com es far lanlisi de les qestions que apareguin de quina manera es produir la comunicaci dels resultats i selaboraran les conclusions. Quins aprenentatges shan de garantir Elecci de smbols adequats al context Exploraci de possibilitats daplicaci Desenvolupar el pensament hipottic Desenvolupar la capacitar demetre conjectures Aprendre a, argumentar i demostrar Voler ser precs en les respostes Desenvolupar el pensament lgic Ser capa de reflexionar sobre tot lanterior

Que sha de tenir en compte per avaluar els aprenentatges que sestableixi una relaci entre les solucions matemtiques i les solucions del mn real. que la resoluci estigui mediada per consideracions del mn real i es valorin positivament les implicacions prctiques. que es tinguin en compte les eines culturals. que es tinguin en compte les eines que aporta lescola la selecci daquestes eines i si es fan servir apropiadament Amb quines activitats? Fins ara hem aprs i practicat el clcul a partir de la descomposici dels nombres decimals i lanlisi del valor posicional de cada xifra agrupant els nombres en unitats, desenes i centenes..., des dun punt de vista constructivista aix ja no ser necessari i en tot cas ser al final del procs quan lalumne ser conscient de que cada xifra representa un valor diferent. La idea es generar juntament amb els nostres alumnes situacions engrescadores i prctiques: projectes, petites investigacions i diferents activitats en les que la recerca i lintercanvi dinformaci els permeti jugar amb els nombres, dotant-los de significat i produint un entorn ric per construir la matemtica. Aquest procs de construcci sembla ms fcil a les primeres edats, els elements amb els que treballen els nostres alumnes estan ms fcilment a labast i a ms a ms es tracta no tan sols diniciar la construcci matemtica si no de sensibilitzar sobre el sentit numric, creant situacions prctiques que ens permeti treballar en petits grups per desenvolupar les activitats proposades.

fer cartells amb nombres fer llistes de nombres fer simulacions de activitats reals: comprar, mesurar, comptar... fer relacions: les edats dels nens, les matrcules dels cotxes, els nmeros del carrer... fer especulacions: quan mesura, quan pesa, quants hi caben... fer jocs de comptar trobar situacions numriques: en un viatge, en un joc, en la TV, en el carrer... solucionar problemes sense haver aprs a fer les operacions. resoldre problemes de la vida quotidiana dels alumnes. ...

Els projectes que es desenvolupen a partir de la elaboraci dactivitats amb els elements anteriors ens han de portar a trobar: la regularitats dels nombres i del sistema de numeraci les propietats dels nombres i de les operacions lequilibri intern entre els nombres i entre els nombres i les operacions els recursos que utilitzen els nostres alumnes per calcular: des dels dits fins a la calculadora. la manera de formalitzar el clcul informal

Des dun punt de vista constructivista, no es el mateix treballar amb nombres grans que amb nombres petits i fins i tot ens hem dadonar que els nombres petits no ens porten als grans. Hi ha una diferncia, per, que cal remarcar, mentre que amb nombres petits no cal fer servir xifres i es poden resoldre les operacions fent servir clcul mental, al fer servir nombres grans es fa necessari utilitzar un algoritme per fer les operacions, abans darribar a ell hem de treballar amb aquests nombres i reflexionar sobre les xifres a partir de problemes reals. Es, quan comencem a utilitzar nombres grans i operacions tradicionalment reeixides per un algoritme, quan als professors ens falla la confiana i sembla que laprenentatge daquests algoritmes tradicionals es fan necessaris, si mes no tils i preferim dedicar el temps a lensinistrament en laprenentatge i el seu s, renunciant al treball matemtic que representa el dileg i lexplicaci dels problemes resolts numricament, i a la reflexi i producci matemtica significativa. A ms de refusar ls de la calculadora com a instrument til per a la resoluci doperacions amb nombres grans. Ja al comenament de larticle donem algunes de les lnies de treball amb nombres grans, a partir, sobre tot, del Cicle Mitj i Cicle superior de primria. En primer lloc, els mestres hem de se valents i renunciar de forma explcita a la utilitzaci dels algoritmes de la divisi i de la multiplicaci per a nombres grans i en operacions que no siguin significatives.

Aquest es el punt de partida, mes aviat el punt i seguit, a partir del qual es poden continuar les activitats i els supsits fets en els cursos anteriors. Ara procurarem fomentar: la realitzaci de clculs mentals, investigant sempre que sigui possible diferents maneres darribar a la soluci. la recerca de les solucions per aproximaci. el tempteig. lexploraci i desenvolupament destratgies, a partir de les que coneixem, pensar-ne de noves. el debat sobre les diferents propostes de resoluci. la necessitat de crear algoritmes o procediments que ens facilitin la soluci de problemes semblants. Es a dir, que abans de fer servir els algoritmes, primer han dentendre quina soluci li demana el problema, investigar quina es la millor soluci i fer servir el millor instrument per executar-la. Tot i que hi ha bons materials, que ens permeten exercitar el procs daprenentatge del clcul numric, tenint en compte el context real, sense necessitat de fer servir llapis i paper, aquests shan dentendre com a eines que milloren les estratgies i models que han construt els alumnes desprs duna experimentaci, debat i exposici del treball cooperatiu que en petits grups sha fet a laula. Els materials, no son un objectiu en si mateixos. Duna forma prctica. Dentre alguns llibres de text de diferents editorials he escollit les activitats que proposen treballar per millorar les habilitats de clcul al Cicle Superior:
Sumar primer les desenes i desprs les unitats Calcula diferencies en la recta El doble Sumar o restar cent Estimaci de productes Multiplicar un nombre duna xifra per un altre de dues xifres Multiplicar un nombre per 9 Multiplicar per 21, 31, 41... Dividir un nombre parell entre 2 Dividir per quatre Dividir un nombre acabat en 2 zeros per 25 Multiplicar per 1,5 Multiplicar dos nombres acabats zeros Restar nombres acabats en zeros Aproximar Sumar o restar nombres de diverses xifres Multiplicar per desenes ,centenes i milers complerts. Multiplicar un nombre per 11 Multiplicar un nombre per 99 Dividir un nombre acabat en zeros per 10,100,1000. Multiplicar per 5 Multiplicar un nombre per 25 Multiplicar un nombre per 01 i per 001. Multiplicar per 025 Descomposar per sumar Multiplicar un nombre per una fracci La meitat dun nombre de dues xifres Sumar o restar 99 Multiplicar diversos nombres Multiplicar per 101 Multiplicar per 15 Dividir un nombre per la unitat seguida de zeros Multiplicar per 50 Dividir un nombre acabat en zero per 5 Multiplicar un nombre per 05 Multiplicar per 075

Cada una daquestes activitats ens permet incidir en algun aspecte concret de millora de la capacitat de clcul dels nostres alumnes, la seva repetici i prctica automatitzar laprenentatge, per ning ens garanteix que el nen faci servir aquest coneixements fora

de lescola. nicament si ha hagut una reflexi, shan desenvolupat estratgies personals i sha prioritzat la comprensi dels significats matemtics podrem dir que lalumne ha adquirit un aprenentatge funcional del clcul i es troba preparat per generar els seus propis algoritmes o b fer servir els que te al seu abast. Les activitats que proposem nosaltres pretenen donar resposta a la resoluci de problemes, b amb algoritmes, mentalment o amb la calculadora. Les denominarem cercles daprenentatge i seran situacions en les que els nostres alumnes investigaran, experimentaran i jugaran amb qualsevol tipus de material que permeti diferents nivells de resoluci ja sigui manipulativa o mental. Les activitats Les activitats les traurem en la mida que sigui possible de la realitat del nen, amb objectes i instruments que estiguin al seu abast i que ens ajudaran a fer-lo conscient de la realitat que lenvolta. El material La presentaci del material s important, explicar el context, deixar que el manipulin i que siguin objectes coneguts o puguin torbar-los en el seu entorn mes proper fa que linters augmenti i faciliti laprenentatge. fer servir instruments de mesura: un regle, un rellotge, una balana... fer servir instruments per comptar: un bac,... fer servir instruments per orientar-se: una brixola,... fer servir elements estadstics: daus, monedes,... fer servir jocs: de taulell, de pista... ... Assimilaci destratgies Assaig error, analogies, comenar pel final, comprovar els resultats... la utilitzaci daquestes i altres estratgies ens permetr desenvolupar unes habilitats de clcul adequades als diferents nivells i estils daprenentatge. Que cada alumne assimilar al seu ritme per construir adequadament el coneixement matemtic del clcul que li donar autonomia en el seu dia a dia. investigar la factura duna compra al supermercat investigar factura dun restaurant, pizzeria, burguer, entrepans... operar amb el resguard del banc Analitzar la factura duna reparaci de cotxe fer el pressupost duna feina llegir la factura dun viatge investigar el rebut de la llum investigar el rebut del gas investigar el rebut del telfon investigar el rebut de laigua jugar a diferents jocs: de taula, de carrer, dentreteniment matemtic... ...

Conclusions Com veiem el cam del clcul es troba en una crulla: per una banda continua per la senda dels algoritmes tradicionals i un clcul mental basat en activitats que incideixen en algun aspecte concret per millorar instruments de clcul inalterables i duna alta banda, un nou cam que li permet construir el seu propi coneixement matemtic i que es variable, sadapta als ritmes no tan sols dels alumnes i professors que el recorren si no que tamb acull les eines culturals que la societat li posa a la seva disposici, un cam en el que ja no ha de preocupar-se dels clculs repetitius i que la precisi del resultat la donar linstrument que utilitzi en funci de la demanda que se li faci. Els algoritmes tradicionals han arribat ja al final del seu cam. Donem-los un merescut descans, ha arribat ja el moment de la seva JUBILACI.

Anda mungkin juga menyukai