Anda di halaman 1dari 21

Trpodos, nmero 13, Barcelona, 2002

De lhumor: apunts des duna experincia personal-professional


Joan Tharrats

Joan Tharrats s guionista en premsa, rdio i televisi. Ha publicat a El Jueves i Fluide Glacial, entre daltres revistes darreu del mn. Ha estat guionista de Persones humanes, La saga de los Clark, Pasta gansa, Dinamita (amb El Tricicle). Tamb ha collaborat amb Dagoll Dagom (Psico Express), J. M. Bachs i Chicho Ibez Serrador. T el ttol honorfic de professor dHumor per la Universidad de Alcal de Henares, i s professor de Ficci Televisiva a la Facultat de Cincies de la Comunicaci Blanquerna-URL.
joantp@blanquerna.url.es

Humor is more than a register, a technique or a resource. It is a complete vision which can become a global perception of life. As such, there are many styles which do nothing but enhance it; however, the very styles of humor themselves mean that, whether a gag or sketch is well-constructed or not or not, it may not be viable to produce it. To this, one must add the possibility of transmitting humorous content in the different media, taking into account the fact one medium is no better than another and that each medium has some intrinsic characteristics to which humor much be adapted without changing the message. In this area, which is subjected to the competitive industry of broadcasting, the rhythm of production is fast, meaning that the professionals must constantly work in the world of ideas, immersed in an ironic take on daily life. Humor is created, but it is also experienced.

63

No ens prenguem massa seriosament la vida, no en sortirem vius. Andr Maurois

A MANERA DINTRODUCCI l present article no intenta teoritzar, pretn partir de lexperincia com a predecessora de la prpia teoria que es va formant a partir de les reflexions de la feina diaria. El mn audiovisual, al qual faig referncia bsicament, requereix una dinmica accelerada, lluny daquella theora dels grecs sorgida de la contemplaci pausada, creadora i reflexiva dels fets i les coses. Aquest s el punt de partida a considerar: treballar des del registre humorstic durant anys s que permet una reflexi terica, per duna manera latent. El que impera s el treball rpid i constant, per la qual cosa madhereixo a un concepte inicial: lautntic humor (en aquest cas em cenyeixo a la ironia de base) s una manera permanent de veure i viure les coses, i, consegentment, de reflexionar sobre la vida, que deriva en el fet que lexperincia professional formi part de lexperincia personal. Com apuntaria lhumorista grfic Carles Romeu, la perspectiva humorstica s com un sacerdoci, una immersi absoluta.

64

BREUS CONSIDERACIONS SOBRE LHUMOR Els celtes situaven lIlla del Riure al Parads: el Parads s el mn perdut de la igualtat-diversitat. Lhumor i el riure es troben a totes les cultures; malgrat tot, definir lhumor es fa tan complicat com definir la vida. Per ms acotacions que sintentin elaborar sempre queda incompleta. Si no s possible encara una definici exhaustiva (tancada) del riure, menys xit t lhumor. Recordo que a la Facultat de Biologia es va preguntar per la definici de vida. Qualsevol plantejament era inexacte per incomplet fins que al llarg del dia apareixien les definicions ms desesperades: s el que em vull treure intentant definir-la, s un frenes, Un frenes ms lIVA vaig afegir per completar sense xit la proposta, Qu he de fer per canviar de carrera?. La desesperaci s igualment transpolable a la definici dhumor, i el ms pertinent s no intentar-ho i basar-nos en la idea abstracta que tots en tenim, per que ens s difcil transmetre en paraules, potser perqu lhumor, tot i atribuir-se-li una gran dosi de racionalitat, no est exempt ni molt menys de crrega emotiva.

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

En principi, la limitaci del camp dacci de lhumor infon respecte: noms ens fan riure les persones i tot all relacionat amb la condici humana (accions, produccions, reaccions...), especialment perqu en tota ficci el que estem fent s comparar-nos o recordar fets propers. No fa grcia un psol mullat ni la Central Lechera Asturiana, tampoc provoca el somriure una cantimplora buida, ni un gos bevent aigua. Si el gos rellisca aparatosament ens pot fer grcia, per per la senzilla ra que els nostres mecanismes cognitius li atribueixen caracterstiques humanes. Som aix: tot i prendrens seriosament, en el fons ens fem grcia (normalment els altres ens en fan). Som els nics animals que ens fem grcia, possiblement a causa que ens trobem insignificants davant la conscincia de la mort. Per comenar a entendre lhumor podem basar-nos en un concepte constant en tot el transcurs de la histria humorstica: no prendrens massa seriosament tot el que ens produeix temor (la mort, el futur incert, la hipoteca...); de fet, la definici porta implcita una constataci: si no ens ho prenem seriosament el que estem fent s acceptar un valor de mecanisme de defensa i, per tant, atorgar-li importncia. Ens pot ajudar a entendre-ho la idea que per fer humor ens hem de distanciar. Lhumor desemmascara, allibera i serveix darma i armadura. Freud contempla que lacudit t una sortida imprevisible que ha de romandre oculta, en cas contrari no ens faria grcia. s el conegut pensament: Per qu no se mha ocorregut a mi?.1 s a dir, limpacte de lhumor verbalitza alguna cosa que en el fons la part oculta del receptor (lector, oient, espectador) tamb coneix. Veiem el que volem veure i sentim el que volem sentir. Tots els grans humoristes (Billy Wilder, Groucho Marx, Woody Allen, etc.) fan referncia a la frmula bsica per poder comenar a ironitzar: drama + temps. La millor manera de ridiculitzar un fet dramtic viscut ser amb el factor temps afegit, la distncia temporal que no solament permet analitzar la situaci sin transgredir-la i exagerar-la amb recreaci narrativa. A lhumor, com en tota ficci, es fa igualment indispensable la necessitat del conflicte per comenar a actuar, i el conflicte ha de contrastar amb la crrega irnica. De vegades aix soblida i s llavors quan es converteix en humor light, el conegut humor blanc, o el senzill joc de paraules inofensiu (El pan est blando. Pues

65

1 Jaume Perich va crear una srie al setmanari El Jueves, que feia referncia a aquesta frase: Frases que mereceran ser mas, en clar homenatge als grans pensadors, dels quals Perich era un fervent seguidor.

JOAN THARRATS

TRPODOS

66

dile que se calle). En aquest sentit, sha evolucionat considerablement: als comenaments del programa Filiprim,2 els guionistes vrem acoblar-nos a aquesta tendncia light per raons daudincia, per de seguida vam necessitar la dosi de transgressi, en definitiva, la intenci crtica fins a modificar almenys en la nostra parcella la tendncia de la franja horria. Ve a ser com en el gnere de lentrevista: una entrevista sense intenci s mera propaganda. De tota manera, s millor no entrar en acotacions filosfiques sobre lhumor, perqu la gran majoria dels filsofs lhan intentat descriure amb ms o menys xit (de Plat a Bergson, passant per Bacon, Hobbes, Hegel, Freud, sense oblidar la tesi doctoral de Kierkegaard sobre la ironia). Segurament perqu la debilitat de la teoria esttica sol provenir de lanlisi de lhumor, no de les esttiques serioses, com el didactisme o el patetisme, que han estat relativament compreses. Lhumor lentenc com un sistema de vida perqu engloba una persepectiva vital. Arthur Kestler tamb encaminava les seves reflexions sobre aquesta qesti: per a ell, les bases sobre les quals se sustenta lactivitat creadora sn les mateixes per a lhumor que per al descobriment i lart, un percentatge elevat de lexistncia. Una de les coses que shan dentendre en lelaboraci de lhumor, en qualsevol de les seves facetes (pardia, stira, sarcasme, slapstick, ironia, pastitx, astracanada, gregueria...) s la necessitat duna lgica interna, que sovint s la lgica de labsurd: Jo sempre em prenc un got daigua quan em llevo perqu sempre tinc set. Si mai no tingus set, prendria un got buit. Quan la lgica interna no existeix, lhumor, cas daconseguir-se no aportar res dinteressant i ser susceptible de confondres amb la mera ancdota. Psicolgicament, no podem oblidar que a ms de la importncia de no prendrens seriosament, ja advertida per Herman Hesse, i deixant de banda les teories de la psicologia cognitiva sobre els tnels cognitius,3 molt lligades a leconomia intellectual del gag, lhumor es descriu segons unes caracterstiques que normalment, sutilitzen al mn professional:

2 Filiprim era un concurs produt per TV3 farcit de gags de tres tipus: gags dentrada (previs al concurs), gags dinterrupci (en el transcurs del programa i en diferents formats: sketch, reportatge, slapstick, dilegs, etc.) i gags de sortida (per acomiadar el programa). Semetia en franja horria de tarda i el pblic no estava acostumat a lestil dhumor de labsurd, per amb la constncia el programa va assolir un share important. 3 Els tnels cognitius influeixen en la percepci dels esdeveniments: tendim a seguir esquemes mentals constants. Jugar amb aquests mecanismes s una manera de crear situacions humorstiques. De fet, fer humor i, en definitiva, ficci t molt a veure amb la prestidigitaci. Les misdirections dels mags vnen a ser les pistes falses de la narrativa de ficci.

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

Lanomenada incongruncia (descobriment que se sol atribuir a Francis Hutcheson, a pesar que Chuang Tzu ja lhavia descrita vint segles abans es reafirma la idea que qualsevol cosa que podem pensar, ja lha dita un xins fa 2.000 anys), que associa dos conceptes que per separat poden resultar totalment lgics per que quan es relacionen produeixen una idea irnica: Tinc ganes que neixi el nostre fill per saber com es diu (Miguel Mihura), o un dileg que vaig fer a la revista El Jueves:
De qu et conec? Som germans. No, no s daix... s duna altra cosa.

Dins la ironia i lhumor verbal se sol utilitzar la incongruncia, perqu transgredeix i convida a la reflexi:
Que dolent s aqu el menjar! S. I a ms en serveixen tan poc!

Podem entendre que gran part de lestructura interna de les variants humorstiques i especialment de la irnica s de carcter bisociatiu (a partir del binomi fantstic que ja va descriure Novalis i que conscient o inconscientment sutilitza per generar idees entre els guionistes daudiovisuals, a partir de les graelles dassociaci). Es poden generar gags de lestil: Com que no van trobar el pintor, van penjar el quadre. O tamb el pensament de Susanita, lamiga de Mafalda: Estimo la Humanitat, el que em rebenta s la gent. O la frase de Woody Allen: Si Du no existeix, aquesta moqueta me lhan cobrada massa cara. En totes les frases humorstiques semblen, doncs, desencadenar-se unes emocions que per economia mental fan que el pensament canvi de rumb. Amb tot, no podem dir que la incongruncia expliqui tot mecanisme humorstic. La superioritat tamb forma part dun mecanisme humorstic que se sol utilitzar en humor de menor categoria, destil menys reflexiu. La gran majoria dels acudits tnics utilitzen aquest sistema. Tamb entre lluites geogrfiques (acudits de francesos contra belgues, acudits madrilenys contra catalans i viceversa, o igualment lintercanvi de regals, no exempt de crrega humorstica entre tribus de Papua Nova Guinea, etc.). La superioritat s una derivaci de la situaci prpia de la comdia (en trets generals). Per dir-ho duna altra manera i a nivell bsic: mentre que la tragdia

67

JOAN THARRATS

TRPODOS

68

ens supera i el drama ens iguala per empatia amb els personatges, la comdia ens atorga un grau de superioritat envers tot personatge. Per hem de separar personatge-receptor de personatge-personatge. En aquest ltim cas, el contingut humorstic sol ser molt ms exagerat que en la ironia: El meu marit s tan intil que creia que lescombra anava amb piles. Molt humor de showmen televisius es basa en la superioritat (o al contrari: inferioritat, que ve a ser el mateix donant-li la volta). En aquest sentit, es pot caure en el que sanomena idiot plot o idiot character, on lhumor o els personatges basen la grcia en la seva inutilitat. En produccions audiovisuals s el que sintenta evitar sempre, perqu no deixa de ser el primer que ve al cap i el recurs fcil. Amb tot, la superioritat tamb pot ser crtica. Aix, Clifton Fadiman va dir referint-se a Gertrude Stein: La seva autobiografia no est malament, si no fos pel mal gust en lelecci del personatge. Entendria per tant, que en el cas de la superioritat es pot caure fcilment en lerrada de confondre humor amb gamberrada. Habitualment els programes coneguts com de cmera oculta confonen aquests dos conceptes, basant-se en la superioritat del qui dissenya la trampa humorstica envers la vctima innocent, que ms dun cop no rep amb grcia la novatada. De tota manera, la superioritat alternada amb daltres recursos funciona: Provenim del mico, per s que tu thas passat, Paco. s evident que lagressivitat i el recurs als sentiments de superioritat semblen estar presents en totes les mostres dhumor de moltes cultures. Un altre concepte que cal ressaltar quan parlem dhumor s la caricaturitzaci de les caracterstiques diferencials dels grups socials o tnics. Va indiscutiblement lligat a la superioritat esmentada anteriorment i a la crrega de pardia que una exageraci pot aportar. En tot cas, dependr igualment de la percia del guionista o de lhumorista per crear un estil amb ms o menys qualitat. La caricatura, actuada o illustrada, sempre funciona per la crrega de pardia que comporta, que saconsegueix quan es trasllada lexpressi normal duna idea o situaci a un to diferent. Dins aquests tons hi ha diferents gradients, per sagrupen en dos grans apartats: el to solemne i el familiar. Si traslladem la solemnitat al to familiar sobt la pardia (daqu que, per exemple, el rei Joan Carles I de Toni Alb, a Set de nit, TV3, es faci amable i proper). Si fem la inversa es produeix lexageraci. De totes maneres, el debat sobre la pardia s un debat modern (hi han participat Kant, Schiller, Jean Paul, Goethe, Schopenhauer, entre daltres). Per laspecte essencial de la pardia

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

s precisament la seva dimensi esttica, un mtode que transgredeix rient-se de la serietat i la solemnitat a qu ens hem referit. Aquestes tres caracterstiques que ubiquen el marc narratiu de lhumor sn part de lestructura que shaur de completar amb les idees que formaran els sketchs. En lhumor no hi ha regles miraculoses ni plantilles que serveixin de guia, perqu, en el fons, s preferible no pensar en aquestes caracterstiques i intentar ser transgressors fins i tot en els mecanismes de lhumor. Si no sadopta la postura de lenginy davant de tot recurs es pot caure fcilment en el gran enemic de la narrativa humorstica: la repetici desquemes (o estructures). El principal problema a lhora de crear una srie, ja sigui en premsa, rdio o televisi, s idear noves frmules. Costen de trobar, i quan se naconsegueix una hi ha tendncia a repetir-la compulsivament perqu funciona. No obstant, la repetici constant degrada lenginy i sha de mesurar la insistncia en la repetici desquemes. La gran base de lhumor s la sorpresa, si repetim esquemes o estructures narratives eliminarem tota opci de sorpresa i lsketch es desestructurar. s per aquest motiu que en el mn audiovisual es reclamen novetats de gui, nous formats de narraci i bones idees. No s fcil. Lhumor fa segles que es manifesta en la cultura i les estructures; els esquemes i la manera de projectar-se shan repetit i evolucionat. En la concepci antiga de lmbit literari hi havia la poesia all seris i lspudogeleo all que era seris-cmic. Loposici, per, va anar en augment i es va conformar la teoria dels tres estils: estil elevat (poesia, epopeia, tragdia i gneres lrics), lestil mitj (histria i oratria) i lestil baix (comdia, dilegs socrtics, faules, menipea, etc.). Des dun bon inici, lhumor ha estat degradat i aquesta degradaci lha portat a especialitzar-se a buscar noves frmules i estructures. Podem considerar la magnitud de lhumor a partir dun continuum entre all cmic i humorstic. Per, quina s la diferncia entre ambds conceptes? Si definir lhumor ja hem vist que s difcil, descriure les diferncies entre cmic i humorstic suposa igualment un problema. De tota manera, a lhora de dissenyar un producte audiovisual, se sol prendre el concepte cmic com all que per reacci immediata fa grcia (anotem lslapstick de, per exemple, Buster Keaton) mentre que lhumorstic afegiria una connotaci reflexiva: un sketch fa riure i pensar, o b pensar i, consegentment, riure. Aquest segon cas faria ms referncia a la ironia (que generalment es defineix com dir el contrari del que es vol dir, a pesar que no sem-

69

JOAN THARRATS

TRPODOS

pre s aix), per en la narrativa humorstica, de crrega visual i sonora, s constantment factible i sovint necessari barrejar comicitat i humorisme, de la mateixa manera que en cinema i en algunes sitcoms resulta ms impactant lalternana dhumor i drama perqu ambds es potencien, o b la codependncia entre pardia i ironia, ja utilitzades des de fa segles per Aristfanes i Lluci. Se sol dir que la comdia s una situaci en qu uns personatges enganyen i daltres sn enganyats. El grau dhumor dependr de lestil. s igualment humor la sitcom Friends, el quadre de costums de mentiders que figura a lInferno de la Commedia de Dante o Los Morancos (The Morancos Chou, TVE-1).4 En el mn audiovisual, les produccions humorstiques no estan exemptes dinteressos segons modes i pressupostos, la qual cosa obliga a adaptar-se i, en massa ocasions, que lhumorista-guionista perdi lautoria, la seva prpia manera de fer i el seu punt de vista. A vegades lexperincia personal humorstica no t per qu estar en consonncia amb lexperincia professional. Lhumor t aquest espectre immens que el consolida com alguna cosa ms que un simple registre. I per aquest motiu es fa tan difcil definir-lo, tot i que alguns shan atrevit, almenys, a definir la comdia. Lope de Vega ho va fer per boca del duc de Ferrara a El castigo sin venganza:
70 Que es la comedia un espejo en que el necio, el sabio, el viejo, el mozo, el fuerte, el gallardo, el rey, el gobernador, la doncella, la casada, siendo el ejemplo la escuchada, de la vida y el honor, retrata nuestras costumbres, o livianas severas, mezclando burlas y veras, donaires y pesadumbres.

O b, es pot definir daltres maneres, segons teories, conceptes o tendncies ideolgiques. Definitivament, ens podem quedar amb un concepte de Charles Chaplin: En el fons tot s un acudit. s la prpia visi de lexperincia personal la que porta lhumorista a veure les coses des del prisma humorstic.

4 s important entendre que el to, el criteri, el ritme i lestructura configuren els diversos estils.

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

BREUS CONSIDERACIONS SOBRE HUMOR ALS MITJANS DE COMUNICACI Apunts sobre televisi Un dels avantatges de la televisi sobre la rdio s que disposa de la possibilitat de treballar la imatge visual. En tot cas, tot gag o sketch que es plantegi per a qualsevol mitj o gnere, s preferible crear-lo des de la perspectiva visual. Lhome s lnic animal que pot ser racional (Jaume Perich) s un gag poc visual, de concepte, com tamb: Sha de treballar vuit hores i dormir-ne vuit Per, si s possible, que no siguin les mateixes. Un gag de caire visual per sense imatges visuals seria: Alguna cosa va fallar quan em van implantar el marcapassos. Cada cop que el meu marit em fa un pet sobre la porta del garatge. O b: Si em fas un pet em convertir en prncep. No grcies, prefereixo tenir una granota que parla. s a dir, cal facilitar la imaginaci del receptor del gag. Aquests tipus de gags sn indispensables en sitcoms, on els continguts es basen en els dilegs, i tamb en rdio, on la imaginaci s una manera important dinteractuar de loient. Per quan disposem dimatges visuals hem de jugar-hi. A Efectes secundaris5 vam crear una srie dsketchs sobre lactualitat que es basaven en la lgica de la incongruncia. A una imatge del Telenotcies hi afegem un final propi, de gravaci prpia. Aix, mentre Iaki Urdangarin movia els llavis mirant el sostre, vam afegir-hi una imatge, gravada amb actors, dunes mans en pla detall amb una xuleta on posava: S, quiero. El resultat s contundent, semblava que Urdangarin estigus practicant la frase, la qual cosa no deixa de ser una estructura de gag resolutria. Linteressant s saber fins quan utilitzar-la i no abusar-ne. Per aix ens basem en el sentit com (experincia daltres esquemes) o en la intuici (risc mnimament controlat). Els nord-americans fins i tot recorren a enquestes, anomenades short lists per saber quan s oport deixar dutilitzar un esquema. No s lnic moment en qu quan es crea humor sha de tenir en compte la intuci i el sentit com. s indispensable referir-shi per diagnosticar i acotar el tempo dun sketch, seqncia humorstica (que abarqui el paradigma ternari aristotllic de presentaci-nus-desenlla) o de tot el ritme de la

71

5 Efectes secundaris era un late show de TV3 produt per El Dubte, S. L., i presentat per Toni Claps. Tractava lactualitat relativa prpia dun programa setmanal.

JOAN THARRATS

TRPODOS

72

comdia. El tempo s la part principal dun sketch (per tractar-se a ms de lestructura dramtica mnima, no pas el gag) perqu implica la sincronia de gui, realitzaci, producci i direcci artstica. En gran mesura, el domini del tempo, ser lxit de tot sketch, per molt que el basem en els dilegs. En televisi, per, el handicap o el repte, s el format propi de programa. En sries dhumor com Psico-Express6 el tempo dels sketchs i del gui en general el podem acotar amb les reescriptures. A Dinamita7 la mesura del ritme intern dels sketchs i els gags la vam considerar per la confecci descaletes, per en altres programes, dits de no ficci (en el cas que la no ficci existeixi), com s lexemple de Persones humanes, Solvncia contrastada o Efectes secundaris, pot variar segons limpacte de la situaci de comdia que es tracti. Un dels casos amb ms repercussi la vam patir a Persones humanes, al programa 42, amb un vdeo de la infanta Helena plorant mentre el prncep Felip desfilava als Jocs Olmpics de Barcelona 92. s evident que el tempo estava acotat en ledici del vdeo, per la repetici constant (running gag: no ms de 3-4 repeticions), que s un recurs exits, va convertir la ironia en pardia de la situaci (un exemple de com a vegades es considera que la pardia s una exageraci de la ironia). La reacci del pblic rient obertament va fer que tots els estaments (Generalitat, Govern Civil, Casa Reial) protestessin enrgicament pel tractament discursiu, amb la consegent dosi de censura-autocensura posterior en tot lequip del programa. s necessari no oblidar la importncia del gui en la sala dedici: la manera deditar un sketch pot potenciar o desmillorar el missatge. En aquest cas el va potenciar, tot i les conseqncies negatives (en lequip de guionistes hi havia la mxima humorstica: Si per culpa de fer un bon gag pots perdre un amic, que un amic no et faci perdre un bon gag). s un fet que per molt que es treballi el discurs humorstic, les reaccions poden ser variades i/o incontrolables. En teatre dhumor sol passar. Fent Qu de qu (una obra de teatre sobre lactualitat) els guionistes ho hem notat i, segons com, sha de retocar lobra potenciant alguns sketchs i rebaixant-ne daltres. Els speech (stand up comedy, o monlegs) es creen per aquest motiu duna manera arte-

6 Psico-Express era una srie de Dagoll Dagom, de 26 captols dhumor, ems per TV3. La base de la srie eren els casos clnics de psicopatologies dels personatges. 7 Dinamita s una srie dEl Tricicle, que intenta no ser un seguit dsketchs i gags sin trobar-ne un amb lligams diversos: de personatges, de gui, de localitzacions.

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

sanal, escollint els punts dinflexi, els girs o les anticipacions, aix com la proximitat entesa en els petits detalls magnificats, en la quotidianitat insignificant convertida en important (No s qu t el pa davui dia que al cap de dues hores ja est dur. Li deuen posar Viagra).8 El tempo, difcil de controlar (per necessari) ve, doncs, a partir de cada una de les parts del discurs humorstic. Des dels dilegs fins a lslapstick o lactuaci (acci-reacci) de lactor quan interpreta el personatge. El tempo s tan difcil de definir en lacotaci del dileg en una srie com Frasier com a la mobilitat actoral de Rowan Atkinson a Mr. Bean. Aqu rau la percia de lhumorista. A totes aquestes caracterstiques haurem dafegir-hi les de la prpia definici de format. En el cas de les sitcoms haurem de tenir present que el joc de paraules s artificial. En una sitcom els personatges, quan en fan un, saben perfectament que lestan fent, en canvi quan parlen humorsticament no es fan grcia entre ells. Quan un personatge de sitcom explica un acudit, els altres riuen lacudit, per si en un dileg el que diu el personatge s divertit, no riuen perqu estan en el seu discurs humorstic de Sitcomlndia. s a dir, el dileg:
Els nens ja han sortit cap a lescola? S, ja sn fora... Doncs s el moment de canviar el pany. 73

O:
I tu, quan vas comenar a sortir amb nois? Uf... molt tard. Desprs de casada.

Els dilegs no fan grcia als personatges, noms als espectadors, que sn observadors duns personatges que resolen o pateixen els conflictes externs i/o interns amb humor. La televisi s doncs un dels mitjans amb ms possibilitats (tipus de formats) en la narrativa humorstica, i cadascuna disposa de caracterstiques prpies que tamb es podrien transgredir, tot i que els intents de modificar el format de, per exemple la sitcom, no shan tradut en resultats ms ptims. No obstant, en qualsevol de les opcions en qu treballem, sovint ens trobarem amb una o altra projecci de lautor.

8 Frase (punch) dun monleg aparegut a El club de la comedia, al Canal+.

JOAN THARRATS

TRPODOS

Apunts sobre rdio Un dels avantatges de la rdio sobre la televisi s que no disposa de la possibilitat de treballar la imatge visual, en tot cas, la seva representaci mental. s, doncs, un gran avantatge perqu fa que loient interactu des de la seva creativitat a partir duns estmuls que se li ofereixen per antena. Podem crear sketchs situacionals, amb dilegs i efectes sonors, per la representaci final de la situaci correspondr a loient, que es convertir en certa mesura en coautor, no ja de la gestaci per s de la direcci artstica. s important tenir aquest concepte clar, i quan es creen programes humorstics per a rdio sha devitar considerar el concepte obsolet de: Aix s rdio i per tant noms sha de parlar, ents com un seguit de dilegs ms o menys brillants, sense cap ms alternativa (ni tan sols els silencis). A Crnica dun robot del Tercer Mn9 vaig considerar la variable representaci mental de la situaci humorstica com a eix argumental intentant la barreja del discurs humorstic (basat principalment en la ironia) amb el situacional (basat en lslapstick). Dalguna manera es tradueix en la barreja de lhumorisme i la comicitat, de manera que recau en el primer la crrega del subtext, indispensable en la ironia, i en el segon, lhumor dacci i efectes sonors. Precisament, el subtext s la vessant que sha de potenciar a la rdio (el fet que sense dir una cosa es diu soterradament: la transgressi crtica subliminal). Lsketch o un dramtic dhumor ple dsketchs ha de presentar una de les principals caracterstiques del conte curt: un conte no sacaba al final, un bon conte s el que comena (fa pensar) quan sacaba dexplicar. De tota manera, la rdio, com la televisi, la premsa, el cine, el teatre o la literatura, permet diferents estils dhumor i no tots busquen el subtext o la narrativa de lefecte sonor com un dileg ms. No sempre es prioritza la ironia. Es pot utilitzar, de fet es fa sovint, de manera fins i tot rutinria la pardia: cada cop ms, els magazines afegeixen pardies de personatges que provoquen proximitat a loient. Daquesta manera lhumor, que es crea des de la perspectiva del distanciament, provoca proximitat en loient per lexageraci de fets que coneix, com personatges populars o esdeveniments de lactualitat puntual. La rdio permet la reiteraci de les idees ms que la televisi

74

9 Crnica dun robot del Tercer Mn va ser ems per Catalunya Cultura i el tema de base era la immigraci.

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

o el cinema. Un acudit contundent (la contundncia s el gran objectiu humorstic) provoca un punt dinflexi en el programa, que no cal repetir, per a vegades la reiteraci el converteix en running gag que ens porta a considerar-lo dacudit indispensable. Generalment riem en descobrir rpidament la lgica duna situaci absurda, i s en aquest tipus de situacions quan es produeix la contundncia. Al magazine Versi original10 vaig intentar sempre la contundncia de lactualitat en una secci de titulars partint de la lgica interna de labsurd: El Govern espanyol decidit a enviar tropes a Bsnia, per a causa de lescs pressupost del Ministeri de Defensa, noms arribaran fins a Mnaco. La reiteraci humorstica, per tant, s possible i recomanable en el discurs radiofnic, perqu recorda una bona idea, reafirma el gui i unifica el conjunt del programa (fa de lligam). Sn pocs els programes (o parts de programes, com entrevistes, sketchs, reportatges...) que no lutilitzen, perqu seria eliminar una bona opci discursiva. La reiteraci es contempla com a extintor pel perill de dispersi de loient: si una idea irnica s interessant, sha de repetir per si sha donat el cas que a loient li ha passat per alt. La crrega irnica afavorir lexpectativa i el temps datenci. Potser s en la rdio on es veu si lestructura del gui s ptima: tendim a completar estructures (com afirma la Gestalt) i un bon gui ser el que, escoltat a fragments, sentn en la seva totalitat. Els programes radiofnics no dramtics utilitzen sovint el gui per tems, amb una escaleta de conceptes i amb la improvisaci com a recurs. En els diversos programes on he fet guions no dramtics el millor ha estat elaborar el gui per conceptes i representar un personatge, encara que el personatge sigui un mateix. Apunts sobre cinema Quan treballem lhumor en un llargmetratge s pertinent pensar precisament en la durada de la pellcula a lhora de decidir la inclusi de gags en largument. Sc partidari de les seqncies de descans (les que aporten informaci per fer avanar la pellcula per amb menys crrega emocional i de conflicte, o, en el cas de lhumor, bsicament racional) i de la barreja drama-humor perqu una pellcula es retroalimenti i perqu sajusti ms a lexperincia

75

10 Versi original s un programa-magazine que barreja lactualitat i lhumor, presentat per Toni Claps i el senyor Marcell, a Catalunya Rdio.

JOAN THARRATS

TRPODOS

76

vital. Lhumor de certs llargmetratges pardics (Aterriza como puedas, Vivancos III, etc.) pot arribar a desencadenar la saturaci mental de lespectador. Precisament Vivancos III, on vaig participar en la confecci de gags i la reestructuraci de seqncies, provoca aquest tipus de saturaci intrnseca a la pardia portada al lmit: els gags no deixen veure la pellcula. Si en una seqncia sinclouen gags de dileg tipus set up-punch (plantejament + gir), informaci de la trama principal i gags visuals de segon terme, el relat disposa dexcessiva crrega dimputs. El plantejament, doncs, duna pellcula pardica de gnere suposa esprmer al mxim la incongruncia cmica, amb el que aix comporta. El que sha dintentar s partir dun bon argument de base, amb conflicte ben definit i ajustat al tema que es parodia a fi que permeti lafegit de gags (la feina que en els EUA realitzen els gagmen). De tota manera, no s estrany que en sketchs amb intenci irnica i interpretaci slapstick part del pblic es quedi en la superficialitat de lslapstick, i s aix com es fa comprensible que les productores desvin els continguts cap al major nombre de gags dacci. En qualsevol cas, lexperincia cinematogrfica dhumor ens sol portar al fet que, malgrat que lescaleta del gui s una de les condicions perqu saguanti el film, els personatges seran els que atorgaran la principal qualitat a la comdia. Actualment es presta ms atenci (igualment en televisi) a la psicologia dels personatges i als dilegs ben construts, per mantenir linters; en aquest punt de definici, cinema i sitcom coexisteixen en la recerca de grans personatges i dilegs consistents del tipus: Arribes dhora... Tot just acabo de posar el pollastre al forn... est cru. Un bon veterinari encara el podria salvar. O tamb, el de Jim Carrey y Karen Duffy a Dos tontos muy tontos:
Quina possibilitat tenim dacabar junts? Una entre un mili. Mests dient que tinc una possibilitat?

El cinema sembla agafar ms entitat que, per exemple, els programes de televisi. Quan creem comdia solem pensar que, si a la televisi es pot plantejar un programa dsketchs en el qual alguns gags poden ser de menor intenci respecte als de ms intenci irnica, i, per tant, programem lescaleta perqu lalternana dels uns i els altres sigui possible, en cine sha de reduir aquesta possibilitat: si en programes com Dinamita sintenta, dins un estil, abarcar un elenc daudincia el ms gran possible, per la qual cosa es compaginen

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

gags de diferents tipus, al cinema s preferible (no obligatori) mantenir la coherncia de latmosfera humorstica sense grans canvis. Daltra banda, en cinema es pot treballar amb diferents trames i un nombre important de personatges secundaris (habitualment els que fan ms grcia i dimensionen). A diferncia de les sitcoms tradicionals (que s leconomia narrativa en essncia: la trama enfocada cap al gag i lsketch), on ens basarem en dos actes, el cine permet la possibilitat dun esponjament del ritme, la inclusi de les esmentades seqncies de descans. Possiblement, a lhora de confeccionar sketchs i gags per al cinema es tingui ms present la possibilitat que els personatges poden ser simptics, emptics i antiptics, per en cap cas avorrits. Especialment per una qesti de durada del film. Apunts sobre premsa La premsa escrita dedicada exclusivament a lhumor ha estat un factor important en levoluci de la cultura popular. Les revistes dhumor, darrerament en competncia amb les webs humorstiques o amb les prpies webs generades a partir de les revistes (autocompetncia), han introdut el punt crtic danlisi poltico-social (revistes com El Papus, Por Favor, Botifarra, Fluide Glacial, Le Canard Enchain, El Jueves...). El principal factor a considerar a lhora de fer humor setmanal (o mensual, temporal en definitiva) en una publicaci daquest tipus s la de suposar el bagatge informatiu del lector. Aquest s el principal aspecte que sempre he hagut de considerar en tot acudit: qu sap el lector de la notcia sobre la qual ironitzar i, a partir daqu, saber lorientaci del gag (ms superficial, ms explcit) o b decidir tocar el tema ms endavant quan el bagatge, a cpia de repetir-se, sincrementi en la cultura informativa del lector. Per aquest motiu, molts cops s complicat fer humor de notcies curioses que emergeixen del teletip. Alguns fets sn tan inslits que semblen el mateix acudit. Sha de buscar la complicitat de qui ens llegeix i saber si som capaos de sintonitzar-hi. Un altre factor a considerar en lhumor dactualitat s saber anticipar-se: fa anys dirigia el suplement de la revista El Jueves anomenat El Viernes;11 per qestions de dinmica editorial shavia de tancar

77

11 Es pretenia que El Viernes fos un apartat alhora integrat a El Jueves. Consistia en vuit pgines sobre lactualitat setmanal, deixant de banda el tema principal de la setmana al qual feia referncia El Jueves en la portada.

JOAN THARRATS

TRPODOS

el nmero uns dies abans i, consegentment, apostar per una possible resoluci dun fet social o poltic. Les estratgies per no fallar eren mltiples (ironitzar ambiguament, redactar en doble sentit, etc.). En aquest sentit, de temtica, ens trobem amb dos aspectes problemtics a lhora de fer humor: a) Quan el tema s molt dramtic (terrorisme, desastres, etc.). b) Quan la realitat humorstica supera la ficci. En el primer cas (a), lhumor sol convertir-se en idea potica, en idea crtica de la situaci (humoristes com Mximo, El Roto, Plantu o Cesc, en sn exemples de gran qualitat informativo-reflexiva). s en aquests casos quan els autors intentem arribar amb ms empatia als lectors, perqu no busquem la comicitat sin lalternativa transgressora del fet dramtic. La reflexi, en definitiva. En el segon cas (b) sha dintentar superar lhumor de la notcia amb un registre ms potent (un s el registre burlesc envers el personatge generador de la notcia; en definitiva, una tcnica que ja prov dels bufons de lEdat Mitjana, de quan sant Joan Crisstom es plantejava si lhumor era o no pecat). Un exemple de notcia humorstica s quan G. Bush va anunciar que tenia la soluci per evitar incendis als boscos nord-americans: cremar-los. Fins i tot Dario Fo va declarar-se superat per la realitat. Un altre exemple seria el comentari de Po Cabanillas: Ya no s si soy de los nuestros. Immillorable. La importncia de lacudit en premsa peridica s la capacitat deconomia narrativa. Els acudits dels diaris es corresponen amb les redaccions de les columnes editorials per en un esquema contundent, la mxima concentraci de la notcia passada pel seds de lhumor. Molts cops les revistes humorstiques com El Jueves utilitzen el binomi fantstic (bisociaci) per formar la portada: la portada ha de ser contundent i la bisociaci sempre s efica. Lassociaci de dos conceptes tamb sutilitza habitualment en els acudits diaris, per hi ha altres recursos, com el doble sentit, la inversi, el contrast o la ironia. Tamb existeix la possibilitat de fer humor a partir de loxymoron (expressi formada per dues paraules que es contradiuen entre si). A la revista Angelitos Negros vaig utilitzar-lo per algunes definicions dun diccionari: Top less talibn: Fenmeno paranormal. De fet, Milln Astray, fundador de la Legin, va ser un gran oxymoronista en crear la incongruncia: Viva la muerte.

78

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

A partir de la instauraci de la democrcia al nostre pas, la llibertat dexpressi ha aconseguit que el material humorstic sigui ms prolfic (i tamb ms explcit). En lpoca franquista la censura era demolidora. La frase de Coluche: Magradaria recordar als poltics que creuen que sc un pallasso que no vaig ser jo qui va comenar, hauria estat ms que impossible. Fins i tot la revista TBO havia de passar per la censura (una censura, tot sha de dir, impresentable afortunadament, ja que al censor sel podia enganyar fcilment: una revista va publicar la foto duna noia que es despullava. Quan el censor la va censurar, leditor va fer-li notar que la noia no es despullava, que sestava vestint. En qesti de minuts va passar de ser una foto perversa i irreverent a potenciar la moral dels lectors). Lacudit diari, no tant larticle humorstic, es pot considerar la cllula de lhumor, la sntesi que exemplifica la contundncia del discurs humorstic. I com sol ser habitual en la creaci dhumor, lacudit acaba sent un reflex de la idiosincrsia de lautor, perqu obra i autor van intrnsecament units. Els dibuixos adjunts sn mostres aparegudes a la revista El Jueves que basen la matria primera en lactualitat.
79

JOAN THARRATS

TRPODOS

80

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

81

JOAN THARRATS

TRPODOS

82

DE LHUMOR:

APUNTS DES DUNA EXPERINCIA PERSONAL-PROFESSIONAL

A MANERA DEPLEG El sentit de lhumor es pot tenir i es pot generar. Crec que shauria dinvestigar en el camp de la gentica si prov de lherncia (ltimament es descobreixen gens de tot tipus: el de la timidesa, el de lagressivitat... possiblement hi ha una part cromosmica amb crrega irnica, o possiblement aquesta es deu als memes. El cas s que lhumorista neix i es fa, o b, en un altre cas, pot adquirir una tcnica per tenir una visi ms irnica de la vida. En el primer cas, sentn la vida des de lmbit humorstic, per seria un error pensar que qui entn lexperincia vital amb humor no es pren res seriosament. De fet, la ironia s un tret transgressor i crtic en la recerca constant dalternatives. La perspectiva irnica de la vida no s anar fent de buf o de clown les vint-i-quatre hores del dia, sin la de buscar els punts febles de la lgica i la lgica de labsurd. Un acudit dEl Roto a El Pas demostra la visi irnica de la vida quan un cotxe, davant la incertesa de la poltica internacional, circula per una carretera amb un indicador que adverteix: Sinsentido obligatorio. Lhumor crtic s intentar anar ms enll, des de la distncia de lanlisi, per amb la proximitat emotiva. Reprenc Chaplin: En el fons tot s un acudit. BIBLIOGRAFIA
CAMPOS, Juan. Humor y stira en el cine. Valncia: La Mscara, 1997. DANGELI, C.; PADUANO, G. Lo cmico. Madrid: A. Machado Libros, 2001. FERNNDEZ, J. W.; TAYLOR HUBER, M. Irony In Action. Chicago: The University Of Chicago Press, 2001. FREUD, Sigmund. El chiste y su relacin con lo inconsciente. Madrid: Alianza, 1985. PIATTELLI PALMARINI, Massimo. Los tneles de la mente. Barcelona: Grijalbo Mondadori, 1995. PIDDINGTON, Ralph. The Psychology of Laughter. New York: Ganut Press., Inc. RODARI, Gianni. Gramtica de la fantasia. Barcelona: Columna, 1998. TEMPRANO, Emilio. El arte de la risa. Barcelona: Seix Barral, 1999.

83