Anda di halaman 1dari 11

Activitats dirigides dlgebra.

Solucions
Rafel Amer Ramon Vicen Sales i Ingls 25 de mar de 2011

Captol 1

Problemes de planteig
1. Tres productes A, B, i C contenen els percentatges segents de Fe, Zn i Cu: Fe 50% 40% 30% Zn 30% 30% 70% Cu 20% 30% 0%

A B C

Quin percentatge de cada producte hem de combinar per obtenir un compost que contingui el 44% de Fe, el 38% de Zn i el 18% de Cu? Soluci Sha de combinar un 60% de A, un 20% de B i un 20% de C. 2. Tres productes A, B, i C contenen els percentatges segents de Fe, Zn i Cu, a ms dimpureses: Fe 47% 38% 27% Zn 25% 25% 55% Cu 21% 29% 15%

A B C

Quin percentatge de cada producte hem de combinar per obtenir un compost que contingui el 42% de Fe, el 35% de Zn i el 23% de Cu, tenint en compte que durant el procs dobtenci del compost seliminen les impureses? Soluci Sha de combinar un 46:2666% de A, un 26:6611% de B i un 26:0723% de C. 3. Una indstria utilitza tres mquines en la fabricaci de quatre productes diferents. En la fabricaci duna unitat de cada producte hem dutilitzar cada mquina el temps que indica la taula segent (en hores): Producte 1 1 2 1 Producte 2 2 0 2 Producte 3 1 1 3 Producte 4 2 1 0

Mquina 1 Mquina 2 Mquina 3

Quantes unitats de cada producte es fabriquen en un dia, si totes les mquines sutilitzen 8 hores? 3

Problemes de planteig

Soluci Suposant que cada dia shan de produir els 4 productes, shan de produir tres unitats del producte 1 i una unitat de cada un dels altres. 4. Disposem duna col lecci de monedes distribudes en tres piles. Es passen de la tercera pila a la segona tantes monedes com hi havia a la segona, i desprs es passen de la segona a la primera tantes monedes com hi havia a la primera. Aleshores, les tres piles tenen el mateix nombre de monedes. (a) Calculeu el mnim nombre de monedes amb les quals s possible fer aquestes operacions. (b) s possible fer-ho amb un nombre senar de monedes? Soluci (a) El nombre mnim s 12. (b) No. De fet, el nombre ha de ser mltiple de 12. 5. En un dipsit hi ha quatre aixetes, dues del tipus A i dues del B, i dos desguassos del mateix tipus. Obrint una aixeta de cada mena i un desgus, el dipsit somple en 12 hores. Afegint laltra aixeta A somple en 3 hores. En canvi, afegint laixeta B somple en 4 hores. Finalment, amb una aixeta de cada tipus i els dos desguassos es buida en 4 hores. Determineu, si s possible, quan triguen per separat una aixeta A o una aixeta B en omplir-lo i un desgus en buidar-lo. Soluci Les aixetes del tipus A omplen el dipsit en 4 hores, les del tipus B en 6 hores i els desguasos el buiden en 3 hores. 6. En un dipsit hi ha tres aixetes. Si estan obertes la primera i la segona al 30% i la tercera al 80%, el dipsit somple en vuit hores; si estan obertes la primera i la tercera al 45% i la segona al 60%, somple en sis hores i mitja; i, si estan obertes la primera al 20% i la segona i la tercera al 75%, somple en deu hores. En quant de temps omple el dipsit cada aixeta per separat? Soluci La primera omple el dipsit en 3.58 hores, la segona en 85.44 hores i la tercera en 21.18 hores. 7. Trobeu un polinomi p.x/ de grau 3 tal que p. 1/ D 19, p.1/ D 3, p.2/ D 5 i p.3/ D 29. Soluci p.x/ D 2x 3 4x 2 C 6x 7.

8. Trobeu la cnica, s a dir, lequaci de la forma ax 2 C 2bxy C cy 2 C 2dx C 2ey C f D 0 que passa pels punts . 4; 1/, . 3; 2/, . 1; 3/, .3; 1/ i .4; 3/. Soluci Lequaci de la cnica s 283x 2 289xy C 181y 2 C 420x 624y 2497 D 0.

9. Quatre masses m1 , m2 , m3 i m4 estan suspeses tal com es veu a la gura 1.1. Cada molla t un coecient delasticitat ci i exerceix sobre les masses adjacents una fora proporcional al seu allargament. Trobeu la posici dequilibri en el cas en que m1 D 1kg, m2 D 1:5kg, m3 D 1:2kg, m4 D 1:75kg, c1 D 0:8N=mm, c2 D 1:1N=mm, c3 D 1:3N=mm i c4 D 0:7N=mm. Soluci El desplaament de cada bola s x1 D 66:76mm, x2 D 39:65mm, x3 D 14:70mm i x4 D 24:50mm.

Problemes de planteig

c1 x1 m1 c2 x2 m2 c3 x3 m3 c4 m4

x4

Figura 1.1: Masses suspeses 10. Dacord amb el model input-output de Leontief, si una economia est dividida en n sectors, a la matriu D input-output del sistema, el coecient dij representa la proporci de producci del sector j que el sector i necessita per produir una unitat del seu producte. Si una economia est dividida en quatre sectors i la matriu input-output s 1 0 0:15 0:10 0:20 0:30 B 0:25 0:10 0:15 0:10 C C DDB @ 0:15 0:00 0:05 0:10 A ; 0:10 0:05 0:30 0:20 calculeu la producci de cada sector sabent que sha de cobrir una demanda externa per a cada sector de 25, 55, 40 i 45 unitats. Soluci El sector 1 ha de produir 93.45 unitats, el sector 2, 109.42 unitats, el sector 3, 67.39 unitats i el sector 4, 100.04 unitats.

Problemes de planteig

Captol 2

Mtode dels mnims quadrats


1. Donats els punts .0; 0/, .1; 1/, .2; 1/ i .3; 2/, (a) calculeu la seva recta de regressi; (b) escolliu una altra recta prxima a aquests punts i compareu els errors quadrtics; (c) dibuixeu el grc de la recta de regressi. Soluci (a) La recta de regressi s y D
6xC1 10 . p 5 5 , p 2 3 .

(b) Lerror quadrtic de la recta anterior s D

mentre que lerror quadrtic de la recta y D

2x 3

2. Experimentalment hem observat la relaci segent entre dues variables x i y: x 0 0:5 1 1:5 2 2:5 3 y 2:9 3:15 3:6 4 4:6 5:3 6:1 (a) Trobeu la seva recta de regressi, s a dir, la recta de la forma y D ax C b que millor aproxima aquests punts. (b) Calculeu lerror quadrtic. Soluci (a) La recta de regressi s y D 1:0643x C 2:6393. (b) Lerror quadrtic s D 0:4844. 3. Experimentalment hem observat la relaci segent entre dues variables x i y: x 0 0:5 1 1:5 2 2:5 3 y 5 5:15 5:6 6 6:6 7:8 9:2 (a) Ajusteu un polinomi de grau tres a partir de les dades per a x D 0, x D 1, x D 2 i x D 3. (b) Compareu el valor de la taula per a x D 0:5, x D 1:5 i x D 2:5 amb el valor que dna aquest polinomi. (c) Feu una estimaci del valor de y quan x D 3:5. (d) Trobeu el polinomi de grau 3 que millor aproxima els valors de la taula pel mtode dels mnims quadrats. (e) Feu una estimaci per a x D 3:5 amb aquest segon polinomi i compareu-la amb lanterior. Soluci (a) El polinomi s p.x/ D 0:2x 3 0:4x 2 C 0:8x C 5. 7

Mtode dels mnims quadrats

(b) s immediat que p.0:5/ D 5:325, p.1:5/ D 5:975 i p.2:5/ D 7:625. (c) Amb aquest polinomi, p.3:5/ D 11:475. (d) El polinomi s q.x/ D 0:1222x 3 (e) q.3:5/ D 11:2143. La grca daquestes funcions s
16

0:0548x 2 C 0:4754 C 4:9810 i lerror quadrtic s D 0:1541.

14

12

10

2 -1 0 1 2 3 4

4. Trobeu la funci de la forma y D Ae kx que aproxima millor la taula de valors x 1 1:5 2 2:5 3 3:5 4 y 3:9 5:2 6:9 9:0 11:8 15:7 20:7 aplicant logaritmes als valors de les y. Calculeu els errors quadrtics D
7 X i D1

j ln yi

ln A

kxi j

ND

7 X i D1

jyi

Ae kxi j2 :

Soluci La funci s y D 2:2568e 0:5539x i els errors quadrtics D 0:01477 i N D 0:11915. 5. Amb les dades de lexercici anterior, calculeu els errors quadrtics i N per a la funci y D 2:25454968e 0:5541367x : Soluci En aquest cas D 0:01481 i N D 0:11895. 6. La taula segent mostra els benecis duna empresa entre els anys 1996 i 2007 (en milions de dolars), x 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2005 2005 2006 2007 y 81:3 120:1 125:3 147:5 166:3 168:8 183:7 184:4 257:2 308:0 385:0 415:0 (a) Calculeu la recta de regressi y D At C B per a aquesta taula, prenent t D 4 ns a t D 7 per als anys. (b) Calculeu el polinomi de grau 3 y D at 3 C bt 2 C ct C d que millor laproxima pel mtode dels mnims quadrats.

Mtode dels mnims quadrats

(c) Quin model dna una millor aproximaci? Perqu? Soluci (a) La recta de regressi s y D 27:8021t C 170:1802. (b) El polinomi de grau 3 s p.t / D 0:4131t 3 C 0:8807t 2 C 13:5931t C 155:4703. (c) Si calculem els errors quadrtics, ens donen D 120:7754 i N D 50:9149. (d) De fet, cap dels dos sn gaire bons. Les seves grques sn
600

500

400

300

200

100

0 -4 -2 0 2 4 6 8

7. Sabent que lequaci duna circumferncia s de la forma x 2 C y 2 C Ax C By C C D 0; determineu si els punts de la taula x y 7:63 1:04 0:02 2:22 7:72 6:84 5:05 0:20 1:15 2:39 1:28 0:30 0:70 0:75 8:01 3:01 3:26 1:16 2:74 2:74

estan o no sobre una circumferncia. En cas armatiu, expresseu aquesta equaci en la forma .x i trobeu el seu centre i el seu radi. Soluci Aplicant el mtode dels mnims quadrats per a determinar A, B i C , obtenim que A D 6:47482; B D 4:26476 i C D 8:73418 x0 /2 C .y y0 /2 D r 2

amb un error quadrtic D 0:089788. Podem considerar que els punts estan sobre la circumferncia de centre c D .3:237; 2:132/ i radi r D 4:875.

10

Mtode dels mnims quadrats

3 2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 -6 -7 -8 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

8. Sabem que la relaci entre dues variables x i y s de la forma y D ax C b. Per determinar les constants a i b hem realizat 80 experiments, 20 per a cadascun dels valors de x D 1, x D 1:5, x D 2 i x D 2:5. A la taula segent podem veure els valors observats per a la y i les vegades que ha sortit repetit cada valor n 4 8 1 7 6 12 2 4 6 3 7 3 6 2 4 5 x 1 1 1 1 1:5 1:5 1:5 2 2 2 2 2:5 2:5 2:5 2:5 2:5 y 2:1 2:2 2:4 2:3 5:0 4:9 4:8 7:3 7:5 7:4 7:6 10:1 10:2 10:5 10:4 10:3 Determineu les constants a i b i lerror quadrtic. Soluci Els valors sn a D 5:345, b D 3:1275 i D 1:9156. 9. Determineu si els punts de lespai de la taula segent estan continguts en un pla. En cas armatiu, quin s el pla? x y z 1:09 0:31 1:15 1:70 1:66 1:00 1:22 2:06 1:01 1:93 1:33 1:00 1:38 0:60 1:13 0:16 1:15 1:18 0:99 0:44 1:15 1:71 1:65 1:00 1:48 1:01 1:17 0:32 2:20 1:05 0:89 1:84 1:08 1:36 0:94 1:12 0:92 2:20 1:01 1:37 1:96 1:01 1:21 1:41 1:10 Soluci Busquem lequaci del pla del tipus z D Ax C By C C . Aleshores obtenim A D 0:02506 B D 0:03696 i C D 1:10882

Mtode dels mnims quadrats

11

amb un error quadrtic D 0:081510. Els punts pertanyen al pla z D 0:02506x C 0:03696y C 1:10882: