10 P U N T D E V I S TA EL PUNT | Dilluns, 15 de setembre del 2008

editorial

El dret a morir dignament

E
l govern de l’Estat estu- volupar la llei d’autonomia del pa- dors, amb la jerarquia eclesiàstica o amics, que s’exposen a processos
dia regular el suïcidi as- cient i, al mateix temps, la creació al capdavant. La societat ha de ser judicials per haver-los ajudat a
sistit durant aquesta le- d’una comissió mixta entre repre- prou madura per deixar de banda la complir la seva última voluntat.
gislatura, amb l’objectiu sentants del seu ministeri i del de hipocresia i afrontar un canvi que L’exercici que es planteja no és
de legalitzar-lo en el cas dels ma- Justícia per estudiar la reforma del només vol garantir el dret de deci- senzill. D’aquí la conveniència de
lalts incurables. La reforma faria Codi Penal. dir a tots aquells pacients amb ma- deixar-lo a les mans dels experts,
possible que aquests pacients, en El debat que es planteja és, a lalties incurables que, en plenes fa- que són els que hauran de determi-
ple ús de les seves facultats men- més de necessari, apassionant i cultats mentals, no desitgen conti- nar com es regula una pràctica ja
tals, poguessin decidir lliurement si d’una enorme transcendència. I nuar vivint. Amb el marc actual, legalitzada a Suïssa, Bèlgica i Ho-
volen rebre ajuda mèdica per morir d’aquí la importància d’abordar-lo són majoria els que s’han de sotme- landa. Les experiències viscudes en
i posar fi al seu patiment. El minis- sense prejudicis ni dogmatismes, tre a tractaments mèdics per allar- aquests països també poden suposar
tre de Sanitat, Bernat Sòria, ja ha que és el que ha garantit el govern gar una vida que ja no volen. D’al- un bon punt de partida per enfilar el
anunciat la creació d’un grup d’ex- de l’Estat, en resposta a les prime- tres, com el gallec Ramón Sampe- camí cap a una societat més justa i
perts que s’encarregaria de desen- res queixes dels sectors conserva- dro, recorren al suport de familiars solidària.

el lector escriu
Les cartes trameses a aquesta secció han de ser breus.
erceix sobre la terra, sense par-
Tindran prioritat les que no excedeixin les 20 ratlles
mecanografiades i les que siguin d’actualitat. És
imprescindible que a l’original i als correus
Recuperar el exàmens de setembre lar de l’augment de risc d’in-
electrònics s’hi facin constar el domicili, el telèfon i cendis. El 17 per cent de l’illa
el número del DNI o passaport de l’autor. No es ● El Departament d’Educació té establert que estudiar durant aquest estiu. Sense exàmens de de Tenerife està amenaçada per
publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb
inicials. El Punt es reserva el dret de seleccionar-les i no hi hagi exàmens de setembre, ni a l’ESO ni setembre, els seus pares i els seus professors no l’erosió com a conseqüència de
resumir-les quan ho consideri oportú. Els textos al batxillerat. Per culpa d’això, els alumnes hem tingut cap argument de prou pes per ani- l’abandó progressiu de l’agri-
s’han d’adreçar a cartes@elpunt.cat
que van suspendre una o més matèries el mes mar-los a fer-ho. Així no hi ha manera d’edu- cultura, i afecta especialment
de juny, ara, a principi de setembre, no les han car els nostres joves en la cultura de l’esforç, ni les zones mitjanes de la ves-
pogut recuperar. El cas més greu és el dels en la responsabilitat, ni en l’adquisició d’hà- sant sud de l’illa. Penso que al-
Tramvia o metro i TAV alumnes de segon de batxillerat que van sus- bits de treball. guna cosa caldrà fer per mante-
per la Diagonal pendre una o dues matèries el mes de juny i Des d’aquí demanem als nostres responsa- nir a la terra aquells que, sigui
● Entre 1958 i 1962, ocupat en que, en no haver-hi exàmens de setembre, hau- bles polítics que en la futura llei d’educació de on sigui, a més d’intentar viu-
el servei de Línia Aèria de ran d’esperar tot un any, fins al juny del 2009, Catalunya (LEC), que es discutirà el trimestre re’n en són els millors mante-
Tramvies de Barcelona, vaig per poder-les aprovar. Si hi hagués exàmens de vinent al Parlament, es recuperin els exàmens nidors. / DOMINGO MARTÍNEZ. Gi-
viure l’època d’or del tramvia i setembre, com passa en altres comunitats autò- de setembre. Els centres podrien començar rona.
el troleibús. Per la Diagonal nomes, les podrien aprovar ara i presentar-se a igualment el 15 de setembre amb classes de re-
passaven troleibusos com ara les proves d’accés a la universitat (PAU) que es pàs i amb els mateixos grups del mes de juny, Entre el PSC i el PSOE
autobusos, i compartien espai van fer el 8, 9 i 10 de setembre. fins que els equips directius tinguessin fets els
● Una declaració rere l’altra,
amb el trànsit existent. L’any En l’àmbit general, el gran perjudici nous grups i els seus horaris. / ANTONIO JIMENO,
tant el PSC com el PSOE evi-
2004, després de 40 anys sense d’aquesta situació és que els alumnes d’ESO i catedràtic de secundària i president del sindicat de professors
de batxillerat que van suspendre alguna matè- dencien que cada cop tenen
tramvies, es van instal·lar dues Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari. Barcelo-
ria el mes de juny no han tingut cap estímul per menys arguments per agradar a
na.
línies en els trams alt i baix de tothom; és a dir, mentre que
la Diagonal. No es van atrevir Guerra parla que s’és socialis-
a fer-ho al tram intermedi. Per ta o no se n’és, fent referència
què s’hi atreveixen ara? El que Vilassar de Mar de Mar ha anat perdent l’àni- libri territorial i, gairebé sense
que es vota a favor del pressu-
● Quan tornes de vacances ma, sense cinema permanent, pensar-ho i en contra del que
convé és reduir el trànsit de su- post que presenti el PSOE o en
sempre sents nostàlgia del lloc sense teatre, on els caps de set- alguns pensen, parlen i escri-
perfície, eliminant els autobu- principi fer el contrari repre-
d’on véns. Però si quan arribes mana sembla més un poble uen, són els principals mante-
sos: un metro de Glòries a nidors del medi ambient. sentaria «no ser socialista» i,
Sants per Francesc Macià, un al teu poble ho trobes tot net i fantasma que un espai actiu en
En aquest últim sentit, hi ha per tant, no defensar els inte-
metro i el TAV serien la solu- endreçat, la pena s’apaivaga. què es ressent el teixit comer-
la preocupació del cabildo de ressos del PSOE a Espanya,
ció òptima per a dos proble- No és aquest el cas de Vilassar cial. Tampoc ajuda a dinamit-
Tenerife, que en el pla territo- Montilla contradiu les paraules
mes. L’amplada de la Diagonal de Mar. Els contenidors al car- zar-lo el consistori municipal del primer i fa veure que ara el
rer, amb brossa per terra, la amb actuacions com ara supri- rial del paisatge del cabildo de
permet el pas d’un doble túnel l’illa recull que «per desgrà- que és important per a ell són
per sota el centre de la calçada pudor, la brutícia a les voreres, mir el «mar de flors» que do- els interessos del nostre país.
nava color i moviment al po- cia» l’abandó de l’activitat
que, ben aïllat de fresses i vi- amb excrements d’animals i agrícola és una pràctica gene- Alhora, surt el magnífic Ice-
bracions, permeti satisfer tots restes de menjar, no ajuden a ble. O ens posem tots les piles ta, fent el graciós dient que en
o el futur de Vilassar serà tris- ralitzada en tot el territori insu-
els somnis amb la menor des- començar el nou curs amb il- lar a causa de la pèrdua de ren- Mas no sap parlar, que com
pesa. Les obres no afectarien lusió. El poble està deixat, tament el de ciutat dormitori i vol arribar a ser president de la
dibilitat dels cultius. Per això,
gairebé l’exterior; el que no abandonat, la platja, sense sor- res més. / JORDI ACERO. Vilassar de l’abandó de l’agricultura ame- Generalitat una persona que
pot aconseguir-se amb el pro- ra, els avisos de l’Ajuntament Mar (Maresme).
naça per l’erosió l’illa de Tene- afirma que CiU no està lligada
jecte actual del TAV, pels car- de l’estat de les platges t’arri- rife. Aquest abandó de cultius a res ni a ningú a l’hora de vo-
rers Mallorca i Provença, que ben al telèfon mòbil quan ja A més d’intentar viure s’associa directament al risc tar el pressupost, mentre que el
es volen sacrificar. Millor el n’has tornat, no hi ha cap in- ● Els agricultors, a més d’in- d’erosió i pèrdua de sòl, i es PSC no pot dir el mateix. Això
TAV i el metro sota la Diago- formació sobre la gran quanti- tentar viure de l’agricultura, refereix a la «sobrepressió» o li fa tanta gràcia, al senyor Ice-
nal, que el tramvia per sobre o tat de picades a persones, su- amb el seu treball –cada dia és erosió induïda, és a dir, la que ta? Li fa gràcia que el seu par-
per sota! Canviïn d’idea, si us posadament del mosquit tigre, més complet i complex– com- resulta de l’abandó dels cultius tit polític, el qual té dependèn-
plau! / FELICIANO PLA-XIBERTA. a la zona de l’aula de música. pleixen una importantíssima amb la consegüent pèrdua de cia absoluta del PSOE en tots
Barcelona. En els últims temps Vilassar labor social mantenint un equi- vegetació i la protecció que ex- els sentits, no pugui defensar

COMARQUES BARCELONINES
Barcelona: Tàpies, 2. 08001 Barcelona. Tel. 93 227 66 00. Fax 93 227 66 06.
Badalona: Francesc Layret, 119, 5è, 2a. 08011 Badalona. Tel. 934844688.
Fax 93 484 46 90. Mataró: Camí de la Geganta, 7. 08302 Mataró. Tel. 93 758 38 00.
Fax 93 758 38 08. Vilanova i la Geltrú: Menéndez i Pelayo, 23-25 baixos. 08203
Vilanova i la Geltrú. Tel. 93 814 42 52. Fax 93 814 43 14. Sabadell: Sardà, 1. 08203
Sabadell. Tel. 93 720 99 90. Fax 93 712 10 25.
Director Adjunt: FERRAN ESPADA I ALFONSO. Redactors en Cap: JOAN RUEDA i RICARD PALOU (Països Catalans i Societat). Caps de Secció: DAVID MARÍN Caps de Venda: XAVIER PAJARES, M. Consell Editorial: CARME ARAGONÈS, RAMON ARNABAT, XAVIER
(Països Catalans), i ANDREU PUIG (Fotografia). Barcelonès Nord: SARA MUÑOZ (Delegada), JORDI GONZALO, ISABEL R. MARTÍNEZ i JOSÉ G. NAVARRO. Maresme: JOSÉ CANO, GEMMA PENYA i JAUME CAPDEVILA, XAVIER CARDONA, MARTA CLOS, CARLES DALMAU, JOSEP
TERESA MÁRQUEZ (Delegada), LLUÍS ARCAL, ELENA FERRAN, ADELA GENÍS i LLUÍS MARTÍNEZ. Penedès: CATI MORELL (Delegada), MÍRIAM DEL AMO, LAURA MARÍN CLAPÉS. Comercials: JORDI RABASSÓ, FAURA, JAUME FERRER, JOSEP FERRER, FRANCESCA GARCIA, GENÍS GARCIA,
i ALBERT MERCADER. Vallès Occidental: JORDI ALEMANY (Delegat), CARLES ALUJU, EMILI BELLA i MAR CARRERA. Redacció: EMMA ANSOLA, ANNA BALLBONA, MANEL ULLÁN, TONI SÁNCHEZ i YOLANDA JOAN JESÚS GUERRERO, JOAN LEÓN, COLOMA LLEAL, JORDI MALUQUER,
ROSA MARIA BRAVO, ROSA DÍAZ, PACO ESPIGA, PAULA MERCADÉ, XAVI MIRÓ, VICENÇ PLANELLA, CLARA RIBAS, MARIONA SÒRIA i IVAN VILA (Països Catalans); NÚÑEZ (Barcelona); MONTSE GÓMEZ ANDREU MAYAYO, JAUME OLIVERAS, JORDI ORIOLA, MÒNICA RIBERA, MARC
MARIA ALTIMIRA, GERARD ARIÑO, MARCEL BARRERA i SANDRA PÉREZ (Societat); XAVI AGUILAR, JORDI BORDES, VALÈRIA GAILLARD, RAÜL MAIGÍ, MARIA PALAU i (Barcelonès Nord); NÚRIA GARCÍA i ROCA, JAUME ROMEU, ENRIC SUBIÑÀ, JOAQUIM SABATER, CARLES SANZ,
GUILLEM VIDAL (Cultura i Espectacles); EVA GARCÍA, MIQUEL ÀNGEL LUQUE i JORDI TORRENTS (Economia); ADRIÀ GALA, MAITE PIULACHS, NÚRIA PUYUELO i LAURA MIQUEL CANTÓ (Maresme); ESTER LEAL XAVIER SERRAT, LLORENÇ SOLDEVILA, LLUÍS TAULATS, MARGARITA
SAYAVERA (Punt Divers); FÀTIMA DOMÍNGUEZ, MÒNICA MALDONADO, MONTSE SALVADOR i AURORA SÁNCHEZ (Apunts); ORIOL DURAN, GABRIEL MASSANA i JUANMA (Penedès); AINHOA VENDRELL i BERNARDÍ TORRENT, FREDERIC VÀZQUEZ, CRISTINA VILLA, JOAN VILLARROYA i MARTA
RAMOS (Fotografia). ESPONA (Vallès). ZAMORA.