Tinc ben present el dia que vaig conixer en Miquel.

Un dia de maig de 2006, a mitja tarda em vaig deixar caure a casa seva, a Quart. He de dir que no sabem gaire res lun de laltre. Jo el coneixia dhaver llegit Exploracions. Notes i converses de literatura. Un llibre esplndid! Mhavia semblat un llibre molt interessant i vaig pensar que valdria la pena organitzar una tertlia, activitat iniciada feia poc, al Club de lectura de Sant Narcs, comptant amb la seva presncia. La idea era organitzar-ne unes quantes amb escriptors propers, de casa. Vaig comentar-ho a en Quim Curbet, amic i editor del llibre, i em va dir que li proposs. -No cal que el truquis, em va dir, si s a casa et rebr. Efectivament, era a casa i em va rebre. Desprs de les presentacions em va convidar a passar. Va ser una rebuda impactant. Em va fer entrar en una habitaci gran i fosca on noms la lmpada de sobretaula illuminava una part duna taula plena de llibres i papers, collocats en un ordre perfecte. Vam seure. De mica en mica la vista es va anar habituant a la poca llum i en la penombra vaig poder adonar-me que ens trobvem al seu despatx-biblioteca. Li vaig explicar la meva proposta. Encara no havia tingut temps dacabar, ja em va dir que si. La cita era pel trenta de juny. I el trenta de juny vrem fer la tertlia. No varem parlar noms dExploracions..., sin que ens va fer un interessant recorregut per la seva obra literria. Un bon nombre de amigues i amics varem conixer aix, daprop, un escriptor del que en desconeixem moltes coses. Aquest primer contacte va ser linici duna relaci molt ms estreta. El vam convidar a un parell de trobades del Club de lectura per comentar Cera i El manuscrit de Virgili. Un temps desprs, va ser jurat del Premi de narrativa Sant Narcs. Fa uns mesos havem fet plans per una nova trobada per parlar del seu darrer llibredietari Octubre, llibre que llegirem el curs vinent, malgrat no poder comptar amb la seva companyia. I encara tinc ben present com li va agradar que per a la meva participaci en una edici de les 12 hores de lectura viva i participada, que organitza lassociaci dAmics del Museu dArt, hagus triat per llegir, just en el lloc on ho situa la novella, el Punt de trobada de la Rambla, les primeres planes de Cera. La meva relaci amb en Miquel ha estat curta, massa curta, per intensa. La seva obra ser un referent permanent i ens queda com a testimoni de la seva saviesa, de la seva amistat i de la seva generositat. La dedicatria que em va escriure a Cera Per a en Llus, en agrament per tot el que fas pels lectors i la lectura. Amb lamistat den Miquel, ser un recordatori constant i encoratjador. Llus Gil Club de lectura Sant Narcs