Anda di halaman 1dari 456

Matemtiques 3

Biblioteca del professorat

ESO

SOLUCIONARI

El Solucionari de Matemtiques per a 3r dESO s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament dEdicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. ngels Andrs Casamiquela. En la realitzaci han intervingut:

A. M. Gaztelu A. Gonzlez M. Marqus EDICI N. Griny R. Nevado C. Prez DIRECCI DEL PROJECTE D. Snchez Figueroa

Grup Promotor
Santillana

Presentaci
El nom de la srie, La Casa del Saber, respon al plantejament de presentar un projecte de matemtiques centrat en ladquisici dels continguts necessaris perqu els alumnes puguin desenvolupar-se en la vida real. El saber matemtic, en letapa obligatria densenyament, ha de garantir no noms que sinterpreti i es descrigui la realitat, sin tamb que shi actu. En aquest sentit, i considerant les matemtiques en aquests nivells com una matria procedimental, recollim en aquest material la resoluci de tots els exercicis i problemes formulats en el llibre de lalumne. Pretenem que aquesta resoluci sigui no noms un instrument, sin que es pugui entendre com una proposta didctica per enfocar ladquisici dels diferents conceptes i procediments que es presenten en el llibre de lalumne.

Sistemes dequacions
EQUACI LINEAL AMB DUES INCGNITES

Una classe improvisada


Estar convidat a la Festa de la Primavera, que cada any se celebrava al palau del maharaj, era un honor reservat noms als personatges ms influents. Quan pujava a lelefant, el savi Brahmagupta i el seu jove ajudant, Serhane, van coincidir a reconixer que el maharaj era molt geners denviar el seu seguici per portar-los al palau. El jove ajudant es va passar mig cam queixant-se de les disciplines que havia destudiar: Mestre, per qu he destudiar lgebra? No t cap utilitat; si tinc cinc monedes sn cinc monedes, no pas cinc incgnites... I que la incgnita pugui ser qualsevol cosa s antinatural. Brahmagupta va prendre la paraula i durant laltre meitat del cam que els faltava li va explicar al seu deixeble la utilitat de llgebra: En aquest mn tot t el seu significat: lestel al front de lelefant no s tan sols un estel, sin que vol dir que pertany al maharaj, i la creu coronada per quatre cercles no s noms un dibuix, s el smbol de la ciutat. En matemtiques, el ms senzill s treure-li el significat a les coses, operar amb nombres i, desprs, interpretar-ne el resultat. Desprs daquestes paraules, mestre i deixeble es van quedar en silenci durant el quilmetre que faltava per arribar a palau. Amb lajuda duna equaci, calcula la distncia que tots dos van recrrer dalt de lelefant.

SISTEMES DE DUES EQUACIONS AMB DUES INCGNITES

CLASSES DE SISTEMES

RESOLUCI GRFICA

MTODES DE RESOLUCI

x = distncia
SUBSTITUCI IGUALACI REDUCCI

1 1 x+ x+1= x 2 4

2x + x + 4 = 4x x = 4

Van recrrer una distncia de 4 km.

RESOLUCI DE PROBLEMES AMB SISTEMES DE DUES EQUACIONS I DUES INCGNITES 138


105
GGG

Nombres reals
A LA VIDA QUOTIDIANA
Navegant per Internet hem arribat a la pgina segent:

SOLUCIONARI

Formaci dels planetes


Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions danys, al mateix temps que el Sol. van allunyar ms que els pesants. En general, els materials lleugers que no es van quedar al Sol es ms denses, projectes de planetes. Al nvol de gas i pols original, que girava en espirals, hi havia zones i el moviment rotatori les va arrodonir. La gravetat i les collisions van portar ms matria a aquestes zones Distncia al Sol (km) 5,791 107 1,082 108 1,496 108 2,2794 108 7,7833 108 1,429 109 2,87 109 4,5 109 Perode de Rotaci 58,6 dies 243 dies 23,93 hores 24,62 hores 9,84 hores 10,23 hores 17,9 hores 16,11 hores

c) La distncia de la Terra a Nept: 4,5 109 1,496 108 = 4,5 109 0,1496 109 = 4,3504 109 km La velocitat s de 360.000 km/h = 3,6 105 km/h. De la Terra a Nept es triga: (4,3504 109) : (3,6 105) = 1,2084 104 = 12.084 horas = 503,5 dies A anar i tornar es trigar el doble, s a dir, 1,006 dies, que equivalen aproximadament a 2 anys i 9 mesos. Per tant, s que podrem anar i tornar de Nept. Has de tenir en compte que estem suposant que des del primer moment assolim la velocitat mxima de 360.000 km/h. 106
GGG

Planetes Mercuri Venus Terra Mart Jpiter Saturn Ur Nept

Radi equatorial 2.440 km 6.052 km 6.378 km 3.397 km 71.492 km 60.268 km 25.559 km 24.746 km

Llunes 0 0 1 2 16 18* 15 8

rbita 87,97 dies 224,7 dies 365,256 dies 686,98 dies 11,86 anys 29,46 anys 84,01 anys 164,8 anys

En Sergi acaba darribar a Londres. Abans de fer el viatge va canviar al banc 200 lliures i li van donar aquest rebut.
COMPRA DE BITLLETS ESTRANGERS I/O XECS DE VIATGE EN DIVISA I/O PAGAMENT DE XEC DE COMPTE EN DIVISA
Sr. SERGI AVELLANEDA GIL Domicili AVINGUDA DE LA LLUM, S/N Poblaci BARCELONA C.P. 08013 D.N.I./C.I. 978687623 Concepte:

ENTITAT-OFICINA-COMPTE

BANC
REF.

2038 - 5538948273647783 EUR

*Alguns astrnoms atribueixen 23 satllits al planeta Saturn.

6036786

Lab

Exploraci
Diversin

OPERACI INVISIBLE
DIVISA IMPORT CANVI CONTRAVALOR

Navegaci espacial
Fins ara, gaireb totes les missions espacials han fet servir motors coets amb combustibles i comburents qumics. Per desgrcia, aquests motors no sn gaire eficaos; per exemple, ms de la meitat del pes de la sonda espacial Rosetta de lESA en el moment del llanament era combustible. LESA estudia actualment maneres de reduir la quantitat de combustible que transporten les naus. Una de les idees consisteix en un motor dions que faci servir una pistola elctrica per disparar gas cap a lespai. Tot i que la fora dempenta del motor coet elctric dions s molt petita, en va augmentant la velocitat gradualment, fins que, quan arriba el moment, permet que la nau espacial es desplaci amb molta rapidesa. La sonda SMART 1 ha provat amb xit un motor dions en el seu viatge de la Terra a la Lluna. Per cada quilogram de combustible consumit, aquest motor produeix un augment de la velocitat de la nau deu vegades ms gran que si fos un motor coet ordinari. LESA tamb estudia fer servir naus espacials que utilitzin espelmes solars en lloc de motors coets. La llum solar bufa sobre una espelma molt gran que pot propulsar una nau espacial cap a altres planetes. Desprs de molts mesos de viatge amb el vent del Sol, una nau daquest tipus podria arribar a una velocitat de 360.000 km/h.

DOCUMENT

Noticias

Asteriodes Estacions espacials Vida a lespai Exploraci Estem sols?

Exploraci ExpoMars Futures exploracions a Mart Nous mitjans de transport

BITLLETS

GBP

200,0

0,649900

307,74 EUR

Comisiones i gastos

307,74 EUR

DATA OPERACI:

31/07/2007

DATA VALOR:

31/07/2007

TOTAL

307,74 EUR
CO

Signatura de linteressat

BAN

a) Quina distncia hi ha entre Mercuri i Saturn? b) Quina distncia s ms gran, la de la Terra a Ur o la de Mart a Nept? c) Amb una nau com la que es descriu a la segona pgina, quant es tardaria a arribar a Nept? Podrem visitar Nept i tornar a la Terra? a) La distncia de Mercuri a Saturn: 1,429 109 5,791 107 = 1,429 109 0,05791 109 = = 1,37109 109 km b) La distncia de la Terra a Ur: 2,87 109 1,496 108 = 2,87 109 0,1496 109 = 2,7204 109 km La distncia de Mart a Nept: 4,5 109 2,2794 108 = 4,5 109 0,22794 109 = 4,27206 109 km Hi ha ms distncia de Mart a Nept que de la Terra a Ur.

Un euro val 0,649900 lliures, per tant, les 200 lliures que va canviar li van costar . En Sergi es vol comprar uns pantalons que costen 48,5 lliures i ha de calcular-ne el cost en euros per fer-se una idea del seu valor. a) Creus que s correcta lestimaci que ha fet? Quin error comet? b) Si les cinc nits dhotel li costen 467 lliures, quin ser el valor en euros que calcular en Sergi segons les seves estimacions? I quin ser el valor real?

Costa uns 60

a) 48,5 : 0,649900 = 74,63 . Per tant, la seva estimaci s errnia i en Sergi comet un error absolut de 14,63 , i un error relatiu de 0,196 . b) El valor real s de 718,57 , i lerror que cometr s de: 718,57 0,196 = = 140,84 . Per tant, estimar: 718,57 140,84 = 577,73 .

72

CO

Signatura i segell

BANC

BAN

73

ndex
Unitat 0 Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Reps Nombres racionals Nombres reals Polinomis Equacions de primer i segon grau Sistemes dequacions Proporcionalitat numrica Progressions Llocs geomtrics. Figures planes Cossos geomtrics Moviments i semblances Funcions Funcions de proporcionalitat Estadstica Probabilitat 4-13 14-43 44-73 74-99

100-137 138-177 178-207 208-241

Unitat 5 Unitat 6 Unitat 7 Unitat 8

242-273 274-309 310-337 338-365 366-395 396-425 426-454

Unitat 9 Unitat 10 Unitat 11 Unitat 12 Unitat 13 Unitat 14

0
001

Reps
NOMBRES
Troba sis mltiples de cada nombre: a) 5 b) 10 c) 50 d) 72 a) b) c) d) e) f) g) h) e) 100 f) 450 g) 600 h) 723 10, 15, 20, 25, 30, 35 20, 30, 40, 50, 60, 70 100, 150, 200, 250, 300, 350 144, 216, 288, 360, 432, 504 200, 300, 400, 500, 600, 700 900, 1.350, 1.800, 2.250, 2.700, 3.150 1.200, 1.800, 2.400, 3.000, 3.600, 4.200 1.446, 2.169, 2.892, 3.615, 4.338, 5.061

002

Troba dos divisors dels nombres segents: a) 25 b) 15 c) 150 d) 190 e) 320 a) 1 i 5 b) 3 i 5 c) 3 i 50 d) 10 i 19

f) 450

g) 600 g) 6 i 100 h) 5 i 25

h) 725

e) 20 i 80 f) 5 i 9

003

Completa els buits amb la paraula adequada (mltiple o divisor): a) 24 s de 6 c) 125 s de 25 b) 12 s de 24 d) 51 s de 17 a) 24 s mltiple de 6 b) 12 s divisor de 24 c) 125 s mltiple de 25 d) 51 s mltiple de 17

004

Esbrina quins daquests nombres sn primers o compostos: 79, 93, 117, 239, 313, 585, 1.001 i 6.723. Primers: 79, 239, 313 Compostos: 93 = 3 31 117 = 32 13 1.001 = 7 11 13 585 = 32 5 13 6.723 = 34 83

005

Busca els nombres primers compresos entre 100 i 120. Els nombres primers entre 100 i 120 sn: 101, 103, 107, 109 i 113.

006

Completa els buits: a) Div (30) = {1, 2, 3, , , , 15, } b) Div (100) = {1, 2, , , 10, , 25, , 100} c) Div (97) = { , 97} d) Div (48) = { , 2, 3, 4, 6, , , , , } a) b) c) d) Div (30) = {1, 2, 3, 5, 6, 10, 15, 30} Div (100) = {1, 2, 4, 5, 10, 20, 25, 50, 100} Div (97) = {1, 97} Div (48) = {1, 2, 3, 4, 6, 8, 12, 16, 24, 48}

SOLUCIONARI

007

Calcula el m.c.d. de cada parella de nombres: a) 6 i 14 b) 9 i 10 a) 2 b) 1 c) 5 i 15 d) 42 i 4 c) 5 d) 2 e) 76 i 85 f) 102 i 104 e) 1 f) 2 g) 160 i 180 h) 281 i 354 g) 20 h) 1

008

Calcula el m.c.m. daquests nombres: a) 7 i 14 b) 12 i 7 a) 14 b) 84 c) 9 i 16 d) 8 i 25 c) 144 d) 200 e) 61 i 49 f) 280 i 416 e) 2.989 f) 14.560 g) 150 i 415 h) 296 i 432 g) 12.450 h) 15.984

009

Calcula el m.c.d. i el m.c.m. de cada grup de nombres: a) 25, 50 i 100 b) 6, 7 i 8 c) 40, 42 i 48 d) 12, 18 i 20 e) 8, 10, 12 i 14 f) 2, 4, 6, 8 i 10 m.c.d. (25, 50, 100) = 25 m.c.d. (6, 7, 8) = 1 m.c.d. (40, 42, 48) = 2 m.c.d. (12, 18, 20) = 2 m.c.d. (8, 10, 12, 14) = 2 m.c.d. (2, 4, 6, 8, 10) = 2

a) m.c.m. (25, 50, 100) = 100 b) m.c.m. (6, 7, 8) = 168 c) m.c.m. (40, 42, 48) = 1.680 d) m.c.m. (12, 18, 20) = 180 e) m.c.m. (8, 10, 12, 14) = 840 f) m.c.m. (2, 4, 6, 8, 10) = 120 010 Dos vaixells mercants surten dun port el dia 1 de gener. El primer triga 26 dies a tornar, i el segon, 30 dias. Tots dos van i vnen constantment. Quants dies triguen els vaixells a coincidir de nou al port?

Calculem el m.c.m. (26, 30) = 390. Els vaixells triguen 390 dies a tornar a coincidir al port, s a dir, coincidiran el 25 de gener de lany segent. 011 Tenim dos rotllos de corda que tenen 144 i 120 m de longitud, respectivament. Quin s el nombre de trossos iguals, de mida mxima, que es pot fer amb els rotllos de corda? Calculem el m.c.d. (144, 120) = 24. La mida mxima dels trossos de corda s 24 m i, per tant, el nombre de trossos que es pot fer s: 144 120 + = 6 + 5 = 11 trossos. 24 24

Reps
012 Escriu tots els nombres enters: a) b) c) d) Ms Ms Ms Ms grans que 4 i ms petits +2. petits que +3 i ms grans que 5. petits que +1 i ms grans que 2. grans que 5 i ms petits que +6.

a) 4 < 3 < 2 < 1 < 0 < 1 < 2 b) 5 < 4 < 3 < 2 < 1 < 0 < 1 < 2 < 3 c) 2 < 1 < 0 < 1 d) 5 < 4 < 3 < 2 < 1 < 0 < 1 < 2 < 3 < 4 < 5 < 6 013 Representa a la recta numrica els nombres segents: 6, 0, 8, +3, 5 i +4.
8 6 5 0 +3 +4

014

Indica el nmero enter que correspon a cada punt marcat a la recta numrica.
A B
0

a)
A B C
0

b) a) A = 5, B = 3, C = 2, D = 5 b) A = 6, B = 4, C = 1, D = 3 015 Completa amb nombres enters: a) 3 < b) +3 > < > < +1 > 1 c) 9 < < < 6 d) 15 < < < 10 c) 9 < 8 < 7 < 6 d) 15 < 14 < 13 < 10

Pots collocar ms dun nombre a cada buit? a) 3 < 2 < 1 < +1 b) +3 > +2 > +1 > 1

La soluci no s nica; noms ho s per a lapartat c). 016 Calcula: a) +3 b) 3 c) 7 c) 7 = 7 d) 4 = 4 c) 15 d) 40 d) 4 e) +5 e) +5 = 5 f) 9 = 9 e) +125 f) 134 f) 9 a) +3 = 3 b) 3 = 3 017 a) 5 b) +8

Troba els oposats daquests nombres: a) Op (5) = +5 b) Op (+8) = 8 c) Op (15) = +15 d) Op (40) = +40 e) Op (+125) = 125 f) Op (134) = +134

SOLUCIONARI

018

Calcula: a) (11) + (+4) b) (+13) + (+12) a) (11) + (+4) = 7 b) (+13) + (+12) = 25 c) (20) + (12) d) (+11) + (15) c) (20) + (12) = 32 d) (+11) + (15) = 4

019

Fes les restes: a) (5) (+5) b) (+3) (7) a) (5) (+5) = 10 b) (+3) (7) = 10 c) (15) (17) d) (+8) (+7) c) (15) (17) = 2 d) (+8) (+7) = 1

020

Calcula: a) (4) + (+5) (18) b) (+30) (+7) + (18) a) (4) + (+5) (18) = 19 b) (+30) (+7) + (18) = 5 c) (+20) (5) (+5) d) (12) (+3) (7) c) (+20) (5) (+5) = 20 d) (12) (+3) (7) = 8

021

Completa els buits perqu les igualtats siguin certes: a) (+13) + = (+12) b) + (20) = (12) a) 1 b) 8 c) (15) = (+9) d) (+8) = (+7) c) 24 d) 15

022

Calcula: a) (+4) (5) b) (40) (+8) a) (+4) (5) = 20 b) (40) (+8) = 320 c) (40) (10) d) (+2) (+15) c) (40) (10) = 400 d) (+2) (+15) = 30

023

Fes aquestes divisions: a) (+35) : (7) b) (21) : (+3) c) (18) : (2) d) (+40) : (10) a) (+35) : (7) = 5 b) (21) : (+3) = 7 c) (18) : (2) = 9 d) (+40) : (10) = 4

024

Completa els buits perqu les igualtats siguin certes: a) (+13) = (+39) b) (6) = (42) a) 3 b) 7 c) (15) : = (+5) d) : (+8) = (+2) c) 3 d) 16

Reps
025 Fes aquestes operacions: a) b) c) d) 6 + (4 + 2) (3 1) 7 (4 3) + (1 2) 3 + (2 3) (1 5 7) 8 + (1 + 4) + (7 9) e) f) g) h) 10 (8 7) + (9 3) 1 (2 3) + (4 5) 1 (1 + 2 5 + 4) 3 + (5 9) (7 5 7)

a) 6 + (4 + 2) (3 1) = 6 + (2) (4) = 8 b) 7 (4 3) + (1 2) = 7 (+1) + (3) = 3 c) 3 + (2 3) (1 5 7) = 3 + (1) (11) = 13 d) 8 + (1 + 4) + (7 9) = 8 + (+5) + (16) = 19 e) 10 (8 7) + (9 3) = 10 (+1) + (12) = 3 f) 1 (2 3) + (4 5) = 1 (1) + (9) = 7 g) 1 (1 + 2 5 + 4) = 1 (0) = 1 h) 3 + (5 9) (7 5 7) = 3 + (4) (5) = 4 026 Calcula el valor daquestes expressions: a) 8 + 7 6 + 5 11 + 2 b) (12) 7 : 3 c) 9 12 : 4 a) 8 + 7 6 + 5 11 + 2 = 5 b) (12) 7 : 3 = 28 c) 9 12 : 4 = 6 d) 100 22 5 = 10 e) (26) : 2 6 : 3 + 4 = 13 2 + 4 = 11 f) 15 (9) 7 (6) : 2 = 135 + 21 = 114 027 Fes aquestes operacions: a) b) c) d) e) f) (4) (6) : (+3) (+5) : (5) (7) (+2) (11) (+3) (4) : (6) (9) (18) [(+4) + (6)] : (+2) + (+5) (5) (9) (+4) (3) : (2) : (6) (+3) (+6) : (+2) (3) : [(2) + (1)] a) (4) (6) : (+3) = (4) (2) = 2 b) (+5) : (5) (7) (+2) = 1 (14) = 13 c) (11) (+3) (4) : (6) (9) = (11) (+2) (9) = 4 d) (18) [(+4) + (6)] : (+2) + (+5) = (18) (1) + (+5) = 12 e) (5) (9) (+4) (3) : (2) : (6) = (5) (9) (1) = 5 f) (+3) (+6) : (+2) (3) : [(2) + (1)] = (+3) (3) = 0 d) 100 22 5 e) (26) : 2 6 : 3 + 4 f) 15 (9) 7 (6) : 2

SOLUCIONARI

028

Calcula: a) b) c) d) (3 + 2) (3 1 + 4) 2 (2 3) [(15 16 + 2) (1) + 9] 7 2 [2 2 (2 2 2)] [2 + 3 (6 + 5)] [(4 2) (3 6) + 1] a) (3 + 2) (3 1 + 4) 2 (2 3) = 30 12 = 18 b) [(15 16 + 2) (1) + 9] 7 = [(1) + 9] 7 = 56 c) 2 [2 2 (2 2 2)] = 2 (2) = 4 d) [2 + 3 (6 + 5)] [(4 2) (3 6) + 1] = (6) (143) = 137

029

Completa els buits perqu es compleixin les igualtats: a) (6) [(1) + ] = 18 b) 8 [4 ] = 32 a) 4 b) 0 c) 3 [ 5] = 18 d) 1 + [3 : ] = 2 c) 3 d) 1

030

Expresa amb una ra. a) b) c) d) De les 55 preguntes del test, nhe encertades 36. Tenem 68 ous i se nhan trencat 12. En el primer torn de menjar mengen 94 alumnes, i en el segon, 65. Una fruiteria t 7 caixes de tomquets i 3 de pebrots. a) 36 55 b) 12 68 c) 65 94 d) 3 7

031

Al menjador de lescola posen 3 barres de pa per cada 8 alumnes. Avui hi hem menjat 124 alumnes i han posat 50 barres. Sha mantingut la proporci? Comprovem si les dues raons, 3 50 i , formen una proporci. 8 124 3 124 8 50

Per tant, no sha mantingut la proporci. 032 Identifica les raons que formen una proporci. a) 2 8 6 9 , , , 1 2 3 5 a) Formen proporci: b) 10 50 30 20 , , , 2 10 8 5 c) 7, 5 4 3 10 , , , 3 6 2 4

2 6 = . 1 3 10 50 = b) Formen proporci: . 2 10 7, 5 10 = c) Formen proporci: . 3 4

Reps
033
LA POBLA DE MONTALB: NOMS EL 8% DELS ENQUESTATS CRITICA LA TASCA MUNICIPAL.

Si la Pobla de Montalb t 7.000 habitants, aproximadament quants aproven la tasca de lalcalde? El 8 % de 7.000 = 560 persones critiquen la tasca municipal. Per tant, 7.000 560 = 6.440 persones aproven la tasca municipal.

034

A la dreta veus la composici dun iogurt. Calcula el pes dels seus components si pesa 125 g.

VALOR NUTRITIU Protenes: 3,5 % Carbohidrats: 13,4 % Greixos: 1,9 %

En 125 g de iogurt hi ha: 3,5 % de 125 = 4,375 g de protenes 13,4 % de 125 = 16,75 g de carbohidrats 1,9 % de 125 = 2,375 g de greixos

GEOMETRIA
035 Dibuixa aquest polgon a la llibreta i assenyalan els costats, els vrtexs i els angles. Traan les diagonals. Quantes en t?
G

Vrtex Diagonal
G

T 5 diagonals.
Angle

Costat

036

Dibuixa un octgon, un ennegon i un decgon que no siguin regulars i traan les diagonals.

10

SOLUCIONARI

037

Contesta si s cert o s fals: a) Un polgon pot tenir ms vrtexs que costats. b) Un polgon pot tenir ms vrtexs que angles. c) Un polgon pot tenir ms vrtexs que diagonals. a) Fals. b) Fals. c) Cert, per exemple un triangle o un quadrat.

038

Dibuixa una circumferncia amb un comps. Desprs, traa una corda i els dos arcs que determina.
B
G

Corda

Arc BA

Arc AB

039

En aquesta circumferncia, assenyala els segments que sn cordes, radis i dimetres.


G

Dimetre Radis
G

Cordes

040

Contesta aquestes preguntes: a) Un triangle rectangle pot ser equilter? b) Quin s el valor dels angles dun triangle rectangle issceles? c) Quant fan els angles dun triangle rectangle amb un angle agut que fa el triple que laltre angle agut? a) No, perqu els tres angles dun triangle equilter sn de 60. b) Un angle fa 90 i els altres dos fan 45 cada un. c) Un angle fa 90, laltre 22,5, i el tercer 67,5.

041

Un triangle issceles t langle desigual de 50. Quant fan els angles iguals?
C

Els angles iguals fan: 180 50 = 65 . 2


A B

11

Reps
042 Si dibuixem un triangle rectangle, un dissceles i un descal, i els tallem per una recta parallela a la base, quins polgons obtenim en cada cas?

En el cas del triangle rectangle, si la base s un dels catets, obtenim un altre triangle rectangle i un trapezi rectangle. Si la base s la hipotenusa, obtenim un triangle rectangle i un trapezi.

En el cas del triangle issceles, si la base s el costat desigual, obtenim un triangle issceles i un trapezi issceles. Si la base s el costat igual, sobt un triangle issceles i un trapezi. Si el triangle s escal, sobt un triangle escal semblant a loriginal i un trapezi.

043

$ Calcula la mida de C en aquest trapezi $ rectangle si saps que B = 45.

$ $ $ $ A = 90, D = 90 i B = 45 C = 360 90 90 45 = 135

FUNCIONS
044 Indica les coordenades de cada punt.
Y C C B
1 1

Y A G A E X E
1

B D
1

X F

F D

A(3, 2) B(4, 2)

C (0, 4) D (1, 3)

E (5, 3) F (2, 2)

A(3, 6) B(6, 1)

C (4, 5) D (0, 1)

E (5, 0) F (4, 3)

12

SOLUCIONARI

045

Donats els punts segents: A (4, 1), B (3, 4), C (3, 2) i D (2, 3): a) Representals en el pla. b) Uneix-los en ordre alfabtic i uneix tamb D i A. Quina figura obtens?
Y B C
1 1

Sobt un romboide.

046

Fes el mateix amb els punts: A (5, 0), B (3, 4), C (3, 4), D (5, 0) i E (0, 4).
Y C B

1 1

La figura que sobt s un pentgon.

047

Representa els punts segents: A (5, 2), B (4, 0), C (5, 1), D (8, 2) i E (1, 2). a) Indica els punts que tenen la mateixa ordenada. b) Quants punts tenen la mateixa abscissa? Quins sn?
Y 5 A
3

E
1

D B
0 3 5 7

a) Tenen la mateixa ordenada: A, D i E.


X

1 3 5

b) Tenen la mateixa abscissa: A i C.

048

Dibuixa els eixos de coordenades perqu el punt sigui A (2, 1).

2 1

13

Nombres racionals
NOMBRES DECIMALS

EXACTES

PERIDICS

NO EXACTES I NO PERIDICS

PURS

MIXTOS

FRACCIONS

FRACCI EQUIVALENT

OPERACIONS

FRACCI IRREDUCTIBLE SUMA RESTA MULTIPLICACI DIVISI

NOMBRES RACIONALS

14

La sendera dels records


La sala del tron papal li semblava enorme i buida, a Silvestre II. El que fou el poders pontfex rom havia perdut tot el poder poltic, per per a qualsevol la seva presncia encara imposava un respecte gaireb mstic. Ja era vell i li agradava passejar pel seu passat, lnic lloc on noms ell podia arribar i on se sentia lliure. Recordava, feli, la seva estada al monestir catal de Ripoll, les visites que sovint feia a la seva biblioteca i la cincia que venia del sud. Li venien a la memria uns quants records i se li illuminava el rostre; per exemple, aquell bac que va fer ell mateix amb els nombres arbics escrits a les fitxes, ls del qual va descriure amb detall; o el projecte duna mquina per fraccionar el temps que havia de substituir la campana dels monjos: matines, laudes, prima, trcia... Va obrir el llibre i, per atzar, es va trobar el projecte de la mquina que mesurava el temps; les primeres lnies deien: Dia i nit sn les dues parts en qu es divideix el dia, per no sn pas iguals, el primer de desembre shan consumit tres espelmes durant el dia i sis durant la nit... De cop i volta, com el fum de les espelmes desprs dun cop daire, el cam imaginari traat en el temps es va esborrar quan va sentir la veu del seu secretari. Linformava de la seva prxima audincia. Quina fracci del dia li assignaries al dia i a la nit?

Al dia se li assigna:

3 1 = 9 3 6 2 = 9 3

A la nit se li assigna:

Nombres racionals
EXERCICIS
001 Calcula: a) 4 de 450 5 a) b) 3 de 350 7 b) 3 350 = 150 7

4 450 = 360 5

002

Comprova si aquestes fraccions sn equivalents: a) 7 21 i 2 6 b) 12 10 i 60 25 600 = 60 10.

a) Sn equivalents, ja que: 7 6 = 42 = 2 21. b) No sn equivalents, perqu: 12 25 = 300 003

Representa aquestes fraccions en un grfic com a parts de la unitat. a) 4 10 a) b) 7 4 b) c) 5 5 c) d) 6 3 d)

004

Escriu fraccions amb aquest valor numric: a) 2 14 =2 7 6 = 2 b) 3 a) b) 2 c) 0,5 1 = 0, 5 2 3 = 1, 5 d) 2 c) d) 1,5

005

Escriu dues fraccions equivalents a cadascuna de les segents per amplificaci i dues ms per simplificaci. a) 120 60 b)
AMPLIFICACI

690 360

c)

12 28
SIMPLIFICACI

120 240 360 = = a) 60 120 180 690 1.380 2.070 = = b) 360 720 1.080 12 24 36 = = c) 28 56 84

120 60 40 = = 60 30 20 690 230 69 = = 360 120 36 12 6 3 = = 28 14 7

16

SOLUCIONARI

006

Calcula la fracci irreductible daquestes fraccions. a) 18 40 b) 60 75 c) 42 56

a) m.c.d. (18, 40) = 2 b) m.c.d. (60, 75) = 15 c) m.c.d. (42, 56) = 14

18 9 = 40 20 60 4 = 75 5 42 3 = 56 4

007

Busca fraccions de denominador 100 que siguin equivalents 13 39 11 a les fraccions , i . 25 50 20 13 52 = 25 100 39 78 = 50 100 11 55 = 20 100 a s irreductible. Ho continuar sent si multipliquem b el numerador i el denominador per 7? La fracci No ser irreductible, ja que el numerador i el denominador tindran el 7 com a com denominador.

008

009

Ordena de ms petita a ms gran: 4 , 9 3 b) , 5 a) 1 , 3 3 , 4 2 , 5 3 , 7 11 30 4 9 4 40 1 30 2 36 11 33 = , = , = , = 9 90 3 90 5 90 30 90 1 11 2 4 < < < 3 30 5 9 3 756 3 945 3 540 = , = , = , 5 1.260 4 1.260 7 1.260 3 4 3 3 < < < 7 9 5 4

a) m.c.m. (9, 3, 5, 30) = 90;

b) m.c.m. (5, 4, 7, 9) = 1.260; 4 560 = 9 1.260

17

Nombres racionals
010 Ordena de ms petita a ms gran: 5 2 3 8 6 , , , , . 9 3 4 5 7 5 700 2 840 3 945 = , = , = , 9 1.260 3 1.260 4 1.260 3 2 5 6 8 < < < < 4 3 9 7 5

m.c.m. (9, 3, 4, 5 ,7) = 1.260; 8 2.016 6 1.080 = , = 5 1.260 7 1.260

011

Quant ha de valer a perqu

a 7 > ? 5 5 a ha de ser ms gran que 7: a > 7.

012

Calcula: 7 3 + 8 8 7 b) 5 + 8 a) a) 7 3 10 5 + = = 8 8 8 4 7 40 7 47 = + = 8 8 8 8 5 4 3 3 8 d) 4 3 c)

b) 5 + c)

5 4 1 = 3 3 3 8 12 8 4 = = 3 3 3 3

d) 4

013

Multiplica: a) 12 7 5 3 a) 12 7 84 28 = = 5 3 15 5 11 44 = = 22 2 2 b) (4 ) 11 2

b) (4)

014

Fes les operacions segents: a) 7 9 5 + 2 4 8 a) b) 5 9 3 4 14

7 9 5 28 18 5 15 + = + = 2 4 8 8 8 8 8 9 3 140 63 6 209 = = 4 14 28 28 28 28

b) 5

18

SOLUCIONARI

015

Completa amb una fracci: a) 1 + 3 a) b) = 1 4 b) 3 7 = 1 21

1 1 1 1 1 1 = + = 4 3 12 3 12 4 3 1 10 3 10 1 + = = 7 21 21 7 21 21

016

Fes les divisions: 9 4 : 5 7 8 3 : b) 11 5 a) a) b) 9 4 63 : = 5 7 20 8 3 40 : = 11 5 33 c) 4 : 7 2 10 9 7 8 = 2 7 10 45 9 = = 9 10 2

d) (5) : c) 4 :

d) (5) :

017

Calcula: a) 7 5 4 + 5 9 15 5 7 4 = 5 + 17 = + a) 5 9 15 9 15 8 4 7 4 73 = b) 2 25 20 25 20 b) 76 45 = 349 100 8 4 7 2 25 20

018

Calcula: a) 9 7 3 5 7 5 8 6 + + : b) 4 3 5 6 12 6 9 5 7 3 5 7 = 7 51 = 357 + a) 3 5 6 12 3 60 180 9 5 8 6 83 6 415 = = + : : b) 4 6 9 5 36 5 216

019

Completa amb una fracci perqu les igualtats siguin certes: a) 3 : 5 a) = 21 20 b) b) : 3 6 = 5 3 6 3 30 6 : = = 5 5 15 3

3 21 60 4 : = = 5 20 105 7

19

Nombres racionals
020 Indica la part entera, la decimal, el perode i lantperode. a) 0,333 b) 234,4562525 a) Part entera: 0. Perode: 3. b) Part entera: 234. Antperode: 456. Perode: 25. 021 Classifica aquests nombres: a) 0,333 b) 34,45666 a) Peridic pur. b) Peridic mixt. c) Decimal exacte. 022 Completa fins a deu xifres decimals. a) 1,347347 c) 3,2666 b) 2,7474 d) 0,253737 a) 1,3473473473 b) 2,7474747474 023 c) 3,2666666666 d) 0,2537373737 c) 3,37888 d) 0,012333 c) Part entera: 3. Antperode: 37. Perode: 8. d) Part entera: 0. Antperode: 012. Perode: 3.

c) 125,6

Escriu dos nombres decimals no exactes i no peridics. 2,12345678 i 56,12112111211112

024

Sense fer la divisi, classifica aquestes fraccions en funci de si sexpressen com un nombre enter, un de decimal exacte o un de decimal peridic. Explica com ho fas. 5 3 7 b) 6 9 c) 5 a) a) Peridic. b) Peridic. c) Decimal exacte. d) Enter. e) 111 37 = Decimal exacte. 240 80 175 25 111 e) 240 17 f) 6 d) 85 17 84 h) 210 346 i) 222 g) f) Peridic. g) Enter. h) 84 2 = Decimal exacte. 210 5 346 173 = Peridic. i) 222 111

20

SOLUCIONARI

025

Escriu dues fraccions que expressin: a) Un nombre enter. b) Un nombre decimal exacte. c) Un nombre decimal peridic. a) 4 20 i 2 4 b) 3 7 i 5 2 c) 5 8 i 3 35

026

Si tenim una fracci que t un numerador que no s mltiple del denominador i el denominador t factors diferents de 2 i 5, quin tipus de nombre decimal expressa? Expressa un decimal peridic pur, ja que no s enter i els factors del denominador sn diferents de 2 i 5.

027

Calcula la fracci generatriu daquests nombres decimals: ) a) 3,54 f) 0,8 ) b) 9,87 g) 0,77 ) c) 0,000004 h) 5,211 ) d) 24,75 i) 37,111 ) e) 7,002 j) 2,02 354 177 = 100 50 987 b) 100 4 1 = c) 1.000.000 250.000 2.475 99 = d) 100 4 7.002 3.501 = e) 1.000 500 a) f) g) h) i) j) 8 9 7 9 5.206 999 4.120 111 200 99

028

Expressa en forma de fracci: ) ) ) b) 1,79 c) 15,9 a) 3,9 A qu equival el perode format per 9? 36 162 144 =4 = 18 = 16 b) c) 9 9 9 El nombre decimal peridic pur amb perode 9 equival al nombre enter immediatament superior. a) a) 5,33 = 533 100 533 b) 5,6 = b) 5,6 = 28 5

029

Completa:

a) 5,33 =

21

Nombres racionals
030 Calcula la fracci generatriu daquests nombres: ) ) b) 11,87 a) 3,24 a) 292 90 b) 1.069 90

c) 5,925 c) 5.866 990

031

Calcula. Fes servir fraccions generatrius. ) ) a) 2,75 + 3,8 b) 5,06 2,95 a) b) 275 38 275 + 380 655 + = = = 6,55 100 10 100 100 456 266 190 = = 2,1 90 90 90

032

Sense calcular la fracci generatriu, raona per qu sn falses les igualtats. 241 999 321 b) 0,023 = 990 a) 0,243 = 55 45 56 , d) 0124 = 495 c) 12,37 =

a) s falsa perqu el denominador ha de ser 990, 99 del perode i 0 de lantperode. b) s falsa perqu el numerador no pot ser ms gran que la part entera, el perode i lantperode junts, en aquest cas 23. c) s falsa perqu el quocient s menor que 2 (55 < 2 45) i el nombre s ms gran que 12. d) s falsa perqu el denominador ha de ser divisor de 900 i no ns. 033 Completa aquesta taula, tenint en compte que un nombre pot estar present en ms duna casella. 0,224466881010 0,67543
Nombre natural 24

1,897897897 3,0878787

24 1,5

Nombre Decimal Decimal Decimal no exacte Nombre enter exacte peridic i no peridic racional 24 0,67543 1,897897897 0,224466881010 0,67543 1,5 3,0878787 1,897897897 3,0878787 24 1,5

034

Escriu quatre fraccions que representin nombres racionals que siguin: a) Ms petits que 1 i ms grans que 1. b) Ms grans que 1 i ms petits que 0. a) 7 2 2 48 , , , 9 3 5 65 b) 5 1 2 51 , , , 9 3 5 65

22

SOLUCIONARI

035

Escriu quatre nombres que no siguin racionals i que estiguin comprensos entre: a) 1 i 1 b) 1 i 0 a) 0,01001000100001; 0,12345678; 0,122333444455555; 0,135791113 b) 0,01001000100001; 0,12345678; 0,122333444455555; 0,135791113

ACTIVITATS
036

Expressa aquests enunciats amb una fracci. a) b) c) d) Han dividit una pizza en 8 parts i en Joan se nha menjat 2. Duna classe de 20 alumnes, 15 han anat dexcursi. Dun grup de 7 amigues, 3 sn pl-roges. Una de cada cinc persones t problemes desquena. a) 2 1 = 8 4 b) 15 3 = 20 4 c) 3 7 d) 1 5

037

Escriu la fracci que representa la parte pintada de cada figura. a) c)

b)

d)

a)

1 3

b)

11 8

c)

2 1 = 8 4

d)

3 5

038

Representa les fraccions segents fent servir figures geomtriques. a) 3 7 a) b) 5 2 c) 7 6 c) d) 4 9

b)

d)

23

Nombres racionals
039

Pinta els

2 de la figura. 3

040

Calcula: 1 de 180 2 5 b) de 420 6 a) a) 90 c) 2 de 40 5 4 d) de 540 9 c) 16 e) 5 de 320 8 3 f) de 1.342 11 e) 200 f) 366

b) 350

d) 240

041

FES-HO AIX COM ES REPRESENTEN FRACCIONS IMPRPIES A LA RECTA NUMRICA? 16 . 3 PRIMER. Expressem la fracci com un nombre enter ms una fracci prpia. Representa a la recta numrica la fracci 16 16 3 1 La fracci est compresa entre 5 i 6.
SEGON. Dividim el tros de recta comprs entre 5 i 6 en tantes parts com indica el denominador, 3, i agafem les que assenyala el numerador, 1. Per dividir el tros de recta tracem una semirecta, amb la inclinaci que vulguem, amb origen a 5, i dibuixem tres segments iguals.

3 5

16 1 = 5+ 3 3

Unim lextrem de lltim segment amb el punt que representa 6 i tracem paralleles a aquesta recta des de les altres dues divisions.

5 5 16 3

6 6

24

SOLUCIONARI

042

Representa aquests nombres racionals: a) 2 9 a) b) 13 3 c) 7 5 c) d) 28 8 7 2 = 1 5 5

2 9

7 5

b)

13 1 = 4+ 3 3

d)

28 28 4 = = 3+ 8 8 8

13 3

28 8

043

Quina fracci representa cada recta? a)


3

A
2 1

b)
1

B
2

c)
6 7

2 8 = a) 2 3 3 044

b) 1 +

1 6 = 5 5

c) 6 +

2 38 = 6 6

Indica si sn equivalents o no aquestes parelles de fraccions. 3 21 i 10 7 1 14 i b) 7 30 6 3 i c) 10 8 a) a) 3 7 b) 1 30 c) 6 8 d) 2 5 f) 20 450 d) 2 3 2 i e) 5 20 f) 50 4 5 8 20 120 i 450 i

10 21. No sn equivalents. 7 (14). No sn equivalents. 10 3. No sn equivalents. 3 (4). No sn equivalents. 50 120. No sn equivalents.

e) 2 20 = 5 8. S que sn equivalents.

25

Nombres racionals
045

Calcula el valor de x perqu les fraccions siguin equivalents. a) 10 x = 4 6 a) x = b) 9 6 = x 4 c) c) x = x 6 = 12 9 d) 14 x = 42 9

10 6 = 15 4 94 b) x = =6 6 046

12 6 =8 9 14 9 d) x = =3 42

Completa: 2 4 30 = = = = 3 6 30 2 4 4 20 30 = = = = 3 6 6 30 45

047

Agrupa les fraccions que siguin equivalents. 20 4 1 10 2 3 , , , , , 40 2 2 5 4 6 20 2 i 40 4 4 10 i 2 5 1 3 i 2 6

048

Troba dues fraccions equivalents a cadascuna de les segents per amplificaci i dues ms per simplificaci. 8 100 Amplificaci: Simplificaci: Amplificaci: Simplificaci: 60 36 30 45 Amplificaci: Simplificaci: Amplificaci: Simplificaci: 504 72 30 300 600 = = . 45 450 900 30 6 2 = = . 45 9 3 504 1.008 1.512 = = . 72 144 216 504 252 126 = = . 72 36 18

8 16 24 = = . 100 200 300 8 4 2 = = . 100 50 25 60 300 600 = = . 36 180 360 60 30 10 = = . 36 18 6

049

Amplifica les fraccions segents de manera que el denominador de la fracci amplificada sigui un nombre ms gran que 300 i ms petit que 400. a) 5 18 a) b) 100 360 162 312 b) 27 52 c) d) c) 900 330 30 370 3 11 d) e) f) 3 37 e) 3 8 f) 11 5

120 320 770 350

26

SOLUCIONARI

050

Simplifica fins a obtenir la fracci irreductible daquestes fraccions. a) b) c) 20 40 210 8 8 18 a) b) c) 1 2 105 4 4 9 d) e) f) 15 12 16 18 40 60 d) e) f) 5 4 8 9 2 3 g) h) i) 55 11 30 21 6 18 g) h) i) 5 =5 1 10 7 1 3

051

Digues quines daquestes simplificacions estan mal fetes i per qu. a) b) 22 11 + 11 11 = = 13 11 + 2 2 22 2 11 11 = = 14 27 7 c) d) 20 15 + 5 5 = = 18 15 + 3 3 40 40 : 20 2 = = 80 80 : 20 4

a) Malament, perqu no es poden simplificar sumands del numerador i del denominador. b) B. c) Malament, perqu no es poden simplificar sumands del numerador i del denominador. d) B, per encara es podria simplificar ms. 1 4 Escriu una fracci equivalente a i una altra dequivalent a , totes dues 5 6 amb el mateix denominador. m.c.m. (5, 6) = 30 1 6 4 20 = y = 5 30 6 30

052

053

Ordena de ms gran a ms petit. a) b) c) 4 7 , 9 8 11 7 , 8 8 3 10 20 , , 8 24 48 d) e) f) 4 21 5 , , 6 6 12 43 10 8 , , 60 40 10 2 4 8 1 , , , 5 7 35 2

27

Nombres racionals
a) b) c) d) e) f) 4 7 > 9 8 7 11 > 8 8 3 18 10 20 10 20 3 = , = = > 8 48 24 48 24 48 8 4 8 21 42 5 4 21 = , = > > 6 12 6 12 12 6 6 10 15 8 48 10 43 8 = , = > > 40 60 10 60 40 60 10 8 2 28 4 40 8 16 1 35 4 1 2 > = , = , = , = > > 5 35 5 70 7 70 35 70 2 70 7 2

054

FES-HO AIX COM OBTENIM UNA FRACCI COMPRESA ENTRE DUES FRACCIONS? Troba i escriu una fracci compresa entre les fraccions
PRIMER.

4 7 i . 9 6

Les sumem totes dues. 4 7 8 21 29 + = + = 9 6 18 18 18

SEGON.

Dividim entre 2 la fracci que hem obtingut. 29 29 :2= 18 36

La fracci

29 4 7 est compresa entre i . 36 9 6

055

Escriu una fracci compresa entre: a) b) 4 7 i 5 8 9 11 i 7 9 c) d) 7 8 i 6 6 3 2 i 7 5 e) f) 1 1 i 6 5 5 6 i 9 9 3 2 : 2 = 29 + d) 7 5 70 1 1 1 + :2= e) 6 5 60 5 6 : 2 = 11 + f) 9 9 18

4 7 67 a) + : 2 = 5 8 80 9 11 : 2 = 158 b) + 7 9 126 7 8 15 5 = c) + : 2 = 6 6 12 4

28

SOLUCIONARI

056

Calcula: a) 3 5 1 + + 4 4 4 a) b) 8 4 21 12 8 41 + + = 6 6 6 6 b) 7 8 +2+ 2 6 c) 5 3 9 2 2 2 c) d) 7 2 63 5 6 62 + = 7 7 7 7 d) 9 + 5 6 7 7

057

Fes les restes segents: a) 33 10 11 11 a) b) 23 11 15 2 13 = 30 30 30 b) 5 1 10 15 c) 3 1 2 2 7 12 c) d) d) 7 1 1 3 2 11

126 12 14 100 = 84 84 84 84 154 33 6 115 = 66 66 66 66

058

Calcula: 25 11 2 + 7 7 7 5 1 1 + b) 7 10 3 a) a) b) c) 34 7 150 21 70 199 + = 210 210 210 210 70 110 84 96 + = 77 77 77 77 10 10 12 + 11 7 11 1 7 + d) 4 6 6 c) d) e) f) 1 5 12 13 1 1 2 + f) 3 21 7 9 e) 1 + 24 1 7 30 + = =5 6 6 6 6 156 13 60 109 + = 156 156 156 156 189 3 9 14 191 + = 63 63 63 63 63

059

Calcula: 3 5 3 + 2 16 8 5 5 5 + + b) 6 3 4 a) a) b) c) 2 3 + 1 5 4 7 2 1 d) 15 3 6 c) d) e) f) 9 5 + 8 12 8 6 7 f) 3 7 3 e) 14 20 5 11 = 30 30 30 30 18 15 192 159 + = 24 24 24 24 18 63 49 130 = 21 21 21 21

24 5 6 23 + = 16 16 16 16 10 20 15 45 15 + + = = 12 12 12 12 4 8 15 20 13 + = 20 20 20 20

29

Nombres racionals
060

Fes les operacions: a) b) 5 2 + 16 16 5 1 + 7 10 a) b) c) 7 16 50 7 43 + = 70 70 70 9 2 2 9 1 + + = = 18 18 18 18 2 c) 1 1 2 + + 2 9 18 10 10 + 11 7 d) e) f) e) f) 7 1 5 + + 11 12 14 13 1 11 + + 11 13 9

d) 5 +

385 70 110 565 + + = 77 77 77 77 588 77 330 995 + + = 924 924 924 924 1.521 99 1.573 3.193 + + = 1.287 1.287 1.287 1.287

061

Emplena els buits: a) b) 1 + 3 4 5 a) b) = = = = 1 2 4 6 1 1 1 = 2 3 6 4 4 2 = 5 6 15 c) d) 3 3 + 7 8 1 1 4 5 c) d) = = = 3 9 = 1 6

3 3 3 79 = 9 7 8 504 1 1 1 7 = 4 6 5 60

062

Calcula aquests productes: a) 2 6 3 5 a) 12 4 = 15 5 b) b) 5 8 14 40 20 = 14 7 c) c) 7 10 2 3 d) d) 21 84 28 = 9 3 4 9

70 35 = 6 3

063

Calcula: 12 3 5 6 7 2 b) 9 4 a) a) 36 6 = 30 5 14 7 = 36 18 9 3 6 7 1 3 d) 4 6 c) d) e) f) e) f) 3 1 = 24 8 162 35 9 3 11 9 = 4 11 3 4 9 6 3 7 5 9 3 11 4 11 3

b) c)

27 9 = 42 14

30

SOLUCIONARI

064

Calcula: a) b) 5 3 : 8 2 5 7 : 12 4 a) b) 10 5 = 24 12 20 5 = 84 21 9 6 : 5 7 8 6 : d) 15 5 c) c) d) 63 21 = 30 10 40 4 = 90 9

065

Fes les divisions: a) 7 21 : 5 2 3 8 14 2 = 105 15 64 3 11 :7 3 5 10 : d) 6 3 c) c) 11 21 15 1 = 60 4

b) 8 : a) b)

d)

066

Emplena els buits: a) b) c) 1 3 4 : 5 = = 1 4 4 6 = 3 9 d) 1 1 : : 4 5 = = = 2 1 6 10 3

e) (5) f) 4 : 5

3 3 7 8 a) b) c) d) e) f) = = = = = =

1 1 3 : = 4 3 4 4 4 6 : = 5 6 5 3 3 3 56 : : = 9 7 8 27 1 1 1 30 15 : : = = 4 5 6 4 2 10 2 : (5) = 3 3 4 2 : (2) = 5 5

31

Nombres racionals
067

Calcula: 4 1 7 5 4 3 4 1 7 b) 5 4 3 3 4 3 : c) 2 5 7 4 a) a) b) c) d) 3 4 : 5 7 1 e) 9 4 1 f) 9 4 4 7 48 35 13 = = 5 12 60 60 11 7 77 = 20 3 60 6 16 46 = 5 21 105 7 2 1 = 5 5 d) 3 1 4 7 2 + 3 5 7 2 + 3 5 : e) 9 1 7 2 + g) 9 3 4 5 2 3 1 3 : h) 3 4 5 7

7 2 529 + = 12 5 60 1 41 41 499 = 9 = f) 9 4 15 60 60 35 7 2 245 2 1.441 + = + = g) 36 3 5 108 5 540 8 7 33 = h) 3 15 15

068

Fes les operacions: 3 7 8 + d) 20 6 15 4 5 4 b) e) 24 9 5 8 3 11 : + c) f) 5 5 30 7 21 49 = a) 6 60 60 4 17 = 17 b) 5 72 90 8 7 48 : = c) 5 30 7 72 13 72 : = d) 15 15 13 a) 8 5 6 : : 1 3 9 5 3 2 3 5 5 4 4 2 3 7 : 5 10 18 e) 2 21 +3: 7 35 1 6 7 4 + : h) 2 5 5 3 g)

3 5 19 = 10 4 20 4 7 17 = f) 3 18 18 2 37 +5= g) 7 7 3 21 33 + = h) 5 20 20

069

Assenyala la part entera i decimal dels nombres segents: a) 0,75 b) 274,369 a) b) c) d) e) f) Part entera: 0. Part entera: 274. Part entera: 1. Part entera: 127. Part entera: 2. Part entera: 7. c) 1,8989 d) 127,4555 Part decimal: 75. Part decimal: 369. Part decimal: 8989 Part decimal: 4555 Part decimal: 161820 Part decimal: 0222 e) 2,161820 f) 7,0222

32

SOLUCIONARI

070

Expressa la part pintada de cadascuna de les figures mitjanant una fracci un nombre decimal. a) c)

b)

d)

a) b)

1 = 0,5 2 3 = 0,75 4

c) d)

1 = 0,5 2 1 = 0,1666... 6

071

Indica quins dels nombres sn peridics i quins no. Assenyalan el perode en els que ho siguin. a) 1,333 b) 2,6565 c) 3,02333 a) Peridic; perode: 3. b) Peridic; perode: 65. c) Peridic; perode: 3. d) No peridic. e) Peridic; perode: 01. f) No peridic. d) 6,987654 e) 0,010101 f) 1,001002003

072

Classifica aquests nombres decimals en exactes, peridics purs, peridics mixtos o no exactes i no peridics. a) b) c) d) e) 1,052929 0,89555 7,606162 120,8 98,99100101 a) Peridic mixt. b) Peridic mixt. c) No exacte i no peridic. d) Exacte. e) No exacte i no peridic. f) g) h) i) j) 13,12345666 1.001,034034 0,0000111 1,732 0,123456777 f) Peridic mixt. g) Peridic mixt. h) Peridic mixt. i) Exacte. j) Peridic mixt.

33

Nombres racionals
073

Raona quin tipus de nombre expressen les fraccions segents: enter, decimal exacte o peridic. a) 27 36 44 11 d) e) f) 51 20 34 30 15 21 g) h) i) 22 1 21 420 19 90

b) c)

4 24

a) Exacte, perqu el denominador de la seva fracci irreductible noms t 2 com a factor. b) Enter, perqu el numerador s mltiple del denominador. c) Peridic mixt, perqu el denominador de la seva fracci irreductible t com a factors 2 i 3. d) Exacte, perqu el denominador noms t com a factors 2 i 5. e) Peridic mixt, perqu el denominador de la seva fracci irreductible t com a factors 5 i 3. f) Peridic pur, perqu els factors del denominador sn diferents de 2 i 5. g) Enter, perqu el numerador s mltiple del denominador. h) Exacte, perqu el denominador de la seva fracci irreductible noms t com a factors 2 i 5. i) Peridic mixt, perqu el denominador t com a factors 2, 3 i 5. 074

Calcula la fracci generatriu. ) a) 5,24 c) 3,7 ) b) 1,735 d) 5,43 a) b) 524 131 = 100 25 1.735 347 = 1.000 200

) e) 5,12 ) f) 0,235 c) d) 34 9 538 99 e) f) 461 90 233 990

075

Expressa en forma de fracci aquests ) a) 7 d) 9,6 ) b) 6,05 e) 4,07 ) c) 0,00182 f) 14,413 a) b) 7 1 605 121 = 100 20 182 91 = 100.000 50.000

nombres: ) g) 9,54 ) h) 0,315 ) i) 0,0123 d) e) 87 29 = 9 3 403 99 14.399 999 g) h) i) 859 90 312 52 = 990 165 122 61 = 9.900 4.950

c)

f)

34

SOLUCIONARI

076

Expressa les fraccions en forma decimal i els decimals en forma fraccionria. 9 8 b) 7,35 ) c) 13,7 ) d) 8,91 a) e) 48 10 a) 1,125 b) c) d) 735 147 = 100 20 124 9 802 401 = 90 45 f) g) h) i) j) 9 11 0,278 ) 6,16 ) 18,57 ) 2,265 k) l) m) n) ) ) f) 0,81 g) h) i) j) 278 139 = 1.000 500 555 37 = 90 6 1.839 613 = 99 33 2.039 900 101 90 1,0435 ) 1,274 ) 0,315 ) 0,0123 ) k) 1,12 l) m) n) ) 10.435 2.087 = 10.000 2.000 1.273 999 284 71 = 900 225 12 2 = 990 165

e) 4,8

077

Calcula fent servir les fraccions generatrius. a) 0,2777 + 2,333 b) 3,5666 2,2727 a) b) 25 21 235 47 + = = 90 9 90 18 321 225 1.281 = 90 99 990 c) 0,44 2,5151 d) 1,13888 : 0,9393 c) d) 44 249 913 = 100 99 825 1.025 93 451 : = 900 99 372

078

Digues quines de les afirmacions segents sn certes o falses i justifica la resposta. a) Qualsevol nombre decimal el podem expressar en forma de fracci. b) Un nombre enter el podem expressar com una fracci. c) En un nombre decimal peridic les xifres decimals es repeteixen indefinidament desprs de la coma. d) Si un nombre decimal t el perode 0, s un nombre exacte. a) Fals, els decimals no exactes i no peridics no es poden expressar en forma de fracci. b) Cert, la fracci ser el quocient del nombre i la unitat. c) Cert en el cas dels peridics purs, per no en els peridics mixtos. d) Cert, ja que t un nombre exacte de xifres decimals.

35

Nombres racionals
079

Tenim 30 m de tela. Calcula quants metres sn: a) 3 de la tela 5 a) b) c) 3 30 = 18 m 5 7 30 = 7 m 30 5 30 = 25 m 6 b) 7 de la tela 30 c) 5 de la tela 6

080

Una empresa ha ingressat aquesta setmana dos cinquens de 12.300 . Calcula quants diners ha ingressat. Ha ingressat: 2 12.300 = 4.920 . 5

081

Un pare li dna a la filla gran 30 i al fill petit, la tercera parte del que ha rebut la gran. Quant ha rebut el fill petit? El fill petit ha rebut: 1 30 = 10 . 3

082

FES-HO AIX COM RESOLEM ELS PROBLEMES EN QU CONEIXEM UNA PART DEL TOTAL? 2 parts sn nois. Quantes noies hi ha si sn 25 alumnes en total? 5 2 PRIMER. Restem la part que coneixem, , del total, 1, per calcular la part que no 5 coneixem. A la classe, les 1
SEGON.

2 5 2 3 = = sn noies 5 5 5 5

Calculem qu representa aquesta part en el total dalumnes, 25. 3 3 3 25 75 de 25 = 25 = = = 15 noies 5 5 5 5

083

Li hem regalat al meu pare, pel seu aniversari, una capsa de bombons. 3 Ens hem menjat les de la caixa. Si nhi havia 40, de bombons, 4 quants en queden? Queda 1 1 40 = 10 bombons. de la caixa, s a dir, 4 4

36

SOLUCIONARI

084

Els tres vuitens del total dalumnes dun IES porten ulleres. Si en porten 129 alumnes, quants nhi ha, en total? En total sn 3 129 129 8 = x = = 344 alumnes. 8 x 3

085

Un granger vol tancar un terreny de 2.275 m de llargada. El primer dia fa 3 2 els de la feina i, el segon dia, los . Quants metres falten per tancar? 7 5 3 16 2 29 16 2.275 = 1.040 m falten. 1 + = 1 = 7 35 5 35 35 1 Uns amics recorren 105 km en bicicleta. El primer dia fan del cam 3 4 i el segon dia . La resta la deixen per al tercer dia. 15 Quants quilmetres fan cada dia? 1r dia 1 105 = 35 km 3 4 105 = 28 km 2n dia 15 3r dia 105 (28 + 35) = 42 km

086

087

Una familia es gasta

1 dels seus ingressos mensuals en el lloguer del pis, 15

1 1 en el telfon i en transport i roba. 60 8 Com es distribueixen les despeses si tenen uns ingressos mensuals de 3.000 ? 1 3.000 = 200 15 1 3.000 = 50 Telfon 60 Lloguer Transport i roba 1 3.000 = 375 8

088

3 1 En un campament, dels joves sn europeus, asitics, i, la resta, 8 5 africans. Si en total hi ha 800 joves: a) Quants nhi ha deuropeus? b) Si la meitat dels asitics sn noies, quantes noies asitiques hi ha? c) Quants daquests joves sn africans? 3 800 = 300 8 1 b) Asitiques 800 : 2 = 160 : 2 = 80 5 a) Europeus c) Africans 800 300 160 = 340

37

Nombres racionals
089 FES-HO AIX COM CALCULEM UNA PART DUNA FRACCI? La Cristina sha de llegir un llibre per al collegi. El primer dia en llegeix una quarta part, i el segon dia, la meitat del que li faltava per llegir. Quina fracci representa el que ha llegit el segon dia?
PRIMER.

Calculem la fracci de la qual trobarem la part. 1 1 3 = . , i li falten: 1 4 4 4

El primer dia llegeix


SEGON.

Calculem la part de la fracci. 3 3 :2= . 4 8 3 del llibre. 8

El segon dia llegeix:

Per tant, el segon dia llegeix

090

2 Tenim una pea de filferro de 90 m. En venem parts a 3 /m, 3 1 de la resta a 4 /m i els metres que falten a 2 /m. Quant hi hem guanyat, 6 si havem comprat el metro de filferro a 2 ? 2 90 = 60 m, a 3 /m, sn 180 . 3 1 (90 60) = 5 m, a 4 /m, sn 20 . 6 90 60 5 = 25 m, a 2 /m, ssn 50 . El filferro ens va costar 90 2 = 180 i hem cobrat: 180 + 20 + 50 = 250 . Per tant, hi hem guanyat: 250 180 = 70 .

091

Tres amics es reparteixen 90 que han guanyat a la travessa de la manera segent: el primer sen queda una cinquena part, el segon, la tercera part del que rep el primer, i el tercer, la meitat del que rep el segon. a) Quina fracci representa el que obt cadasc? b) Quants diners es queda cada amic c) Quants en deixen de pot? a) 1r b) 1r 1 5 1 90 = 18 5 2n 2n 1 1 1 = 3 5 15 1 90 = 6 15 3r 3r 1 1 1 = 2 15 30 1 90 = 3 30

c) De pot deixen: 90 (18 + 6 + 3) = 63 .

38

SOLUCIONARI

092

FES-HO AIX COM CALCULEM EL TOTAL SI EN SABEM UNA PART? 7 de la seva capacitat. Encara fan falta 880 litres 9 perqu quedi totalment plena. Quina capacitat t la piscina? Una piscina est plena fins als
PRIMER.

Calculem la fracci que representa la part buida de la piscina 1 7 9 7 2 = = 9 9 9 9

SEGON.

Designem amb x la capacitat total de la piscina. 2 2 de x = x = 880 9 9

Allem x : x = 880 : 2 880 9 7.920 = = = 3.960 9 2 2

La piscina t 3.960 litres de capacitat.

093

Dun escalfador, primer sen gasta la meitat de laigua i, desprs, la quarta part de la que quedava. Si encara en queden 12 litres, quina s la capacitat de lescalfador? Primer: Segon: 1 . 2 1 4 1 1 1 = . 2 8 1 1 3 = . 2 8 8

Aleshores, en queden: 1 Per tant, x = 12 :

3 = 32 s la capacitat de lescalfador. 8

094

Uns amics fan una excursi a la muntanya. El primer dia recorren un quart del que tenien programat i el segon dia, un ter. La resta, que sn 25 km, ho deixen per al tercer dia. Quina fracci representen els quilmetres recorreguts el tercer dia? Quants quilmetres han fet en total? El tercer dia recorren: 1 En total han fet: x = 25 : 1 1 5 = . 4 3 12 5 = 60 km. 12

39

Nombres racionals
095

Calcula les diferncies segents:

1-

1 2 1 4 -

1 2 1 5

1 3 1 5 -

1 3 1 6

1 4

a) Amb els resultats, fes aquesta suma. 1 1 1 1 1 + + + + 2 6 12 20 30 b) En vista del resultat anterior, quin creus que ser el resultat daquesta suma? 1 1 1 1 1 1 1 + + + + + ++ 2 6 12 20 30 42 1.001.000 1 1 1 = 2 2 1 1 1 = 3 4 12 1 1 1 = 4 5 20 1 1 1 = 5 6 30

1 1 1 = 2 3 6 a)

1 1 1 1 1 + + + + = 2 6 12 20 30 = 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 5 + + + + = 1 = 2 2 3 3 4 4 5 5 6 6 6

b)

1 1 1 = 1.001.000 1.000 1.001 1 1 1 1 1 1 1 + + + + + ++ = 2 6 12 20 30 42 1.001.000 = 1 1 1.000 = 1.001 1.001

096

Si buidem aquests dos recipients en una gerra, quina ser la proporci daigua i de vinagre que hi haur?
BARREJA 2 parts daigua 1 part de vinagre BARREJA 3 parts daigua 1 part de vinagre

La barreja resultant tindr 5 parts daigua i 2 parts de vinagre. La proporci daigua s 5 2 i la de vinagre s . 7 7

40

SOLUCIONARI

1
R Q P

097

Aquesta figura cont nou quadrats, tots de costat 1. Els punts assenyalats verifiquen: 1 PQ = QR = RS = ST = 4 Una recta uneix X amb un daquests punts i divideix la figura en dues regions amb la mateixa rea. Quina s aquesta recta?

T S

s la recta XQ , que forma un triangle i un quadrat. La base del triangle 3 7 7 = . Per tant, lrea del triangle ser: 4 : 2 = 3,5. s 4 i laltura: 1 + 4 4 4 Daltra banda, lrea del quadrat s 1. 9 = 4,5. Lrea s: 3,5 + 1 = 4,5, que s la meitat de lrea total: 2

A LA VIDA QUOTIDIANA
098

Una comunitat de vens vol installar plaques solars per abastir part de lenergia elctrica que es consumeix a ledifici. Ho han consultat amb una empresa installadora, que els ha proporcionat les dades segents:
Segons els nostres informes, la installaci de plaques solars 2 permet un estalvi de del consum 7 energtic actual de ledifici.

; c/ d vens tat de 000 uni l: 22. Com lars Tota es so . Plaqu llaci a i inst

ACI ALL INST A LA OLARS ER ST P UES S SUPO LAQ l, 23 PRES DE P el So

41

Nombres racionals
Lempresa installadora els ha informat que certs organismes oficials concedeixen subvencions per a la installaci de plaques solars. INSTITUT PER A LA DIVERSIFICACI I ESTALVI DE LENERGIA
En relaci amb la subvenci sollicitada per la seva comunitat per a la installaci de plaques solars a ledifici situat al carrer del Sol, nmero 23, linformem que la subvenci li ha estat atorgada, i que la quantitat ascendeix a la meitat del cost de les plaques i la installaci.

La companyia elctrica subministradora de la comunitat cobra a 8,6726 cntims el quilowatt. A lltim rebut bimensual, cadascun dels 48 vens ha pagat 46,34 . Quant temps trigraran a amortitzar les plaques solars i la installaci, si el consum de la comunitat s mant? Cost de les plaques i la installaci: 22.000 . 1 22.000 = 11.000 . 2 Despesa mensual: (48 46,34) : 2 = 1.112,16 . Subvenci: 2 1.112,16 = 317,76 . 7 Temps damortitzaci: (22.000 11.000) : 317,76 = 34,62 mesos. Estalvi en la despesa: Per tant, trigaran una mica menys de tres anys a amortitzar la despesa. 099

Les notcies sobre els accidents que hi ha hagut durant la Setmana Santa destaquen un important augment dels sinistres.

Sinistralitat durant la Setmana Santa a la carretera

108 persones han mort en accidents a la carretera


La meitat dels morts en turismes no duien cordat el cintur. Una de cada tres vctimes mortals en accident de motocicleta no portava casc. La meitat del morts tenia menys de 35 anys, i daquests, un de cada quatre era menor de 25 anys. La distracci sapunta com el factor fonamental en dos de cada cinc accidents, la infracci de les normes de trnsit en un de cada tres i lexcs de velocitat en tres de cada deu.

Vehicle Turismes Motocicletes

Morts 91 17

42

SOLUCIONARI

Morts Mesures de seguretat No duia el cintur 1 91 = 45,5 46 2 1 17 = 5,6 6 3 108 46 6 = 56

No portava casc Complia les mesures de seguretat Edats Menors de 35 anys

1 108 = 54 2 1 108 = 54 2 1 54 = 13,5 14 4

Majors de 35 anys

Menors de 25 anys Causa principal de laccident Distracci Infracci de normes de trnsit Excs de velocitat

2 108 = 43,2 43 5 1 108 = 36 3 3 108 = 32,4 32 10 Lexcs de velocitat s una infracci de trfic, per tant,108 36 43 = 29. Han mort 29 persones en aquestes circumstncies. Estem suposant que la causa principal dels accidents s nica, s a dir, que no es computen dues o ms causes principals daccident.

Cap de les circumstncies anteriors

Lltim pargraf de larticle es refereix a accidents, per nosaltres resolem el problema com si es tracts de morts. Aix, el pargraf fra:

La distracci sapunta com el factor fonamental en dos de cada cinc morts, la infracci de les normes de trnsit en un de cada tres i lexcs de velocitat en tres de cada deu.
Si no ho considerssim daquesta manera, no podrem determinar el nombre de morts, ja que en un mateix accident hi pot haver ms dun mort o no haver-nhi cap.

43

Nombres reals
NOMBRES IRRACIONALS

NOMBRES RACIONALS

NOMBRES REALS

REPRESENTACI

POTENCIACI

APROXIMACIONS

ERRORS

EXPONENT POSITIU

EXPONENT NEGATIU

NOTACI CIENTFICA

OPERACIONS

SUMA

RESTA

MULTIPLICACI

DIVISI

44

La ra irracional
El gran Pitgores, estudis del mn i la seva relaci amb els nombres i descobridor de la bellesa racional de totes les coses, es confessava amb amargor, al final de la seva vida, en els albors del segle V aC, a un dels seus deixebles: Escolta li deia a Hips de Metapont: Tota la vida he buscat la veritat en els nombres; lexplicaci del que s div i el que s hum era en els nombres o les seves raons, tot era perfecte i explicable, tot era raonable... Hips es mirava el seu mestre amb admiraci i assentia amb el cap. Mentrestant, Pitgores continuava: Ara que he arribat al final de la vida, the de confessar una certesa horrible: fa temps que els vaig descobrir, nhi ha daltres. Altres? li va preguntar Hips. S. Hi sn, per sn incommensurables: tothom pot construir un quadrat amb un costat que faci 1, per mesurar-ne la diagonal no s possible. Fins i tot la ra de la pentalfa no s com pensvem, sin que s un daquests camuflat. Si no tho creus, intenta mesurar la diagonal daquesta habitaci que fa 3 passes damplada i 5 de llargada.

Apliquem el teorema de Pitgores:


32 + 52 = = 9 + 25 = 34 = 5 , 830951

Observem que, tot i que lamplada i la llargada de lhabitaci es poden mesurar amb nombres enters, la diagonal s un nombre irracional, s a dir, que no s mesurable.

Nombres reals
EXERCICIS
001 Calcula les potncies segents: a) 32 b) 74 c) (9)2 a) 9 b) 2.401 c) 81 d) (5)3 e) (2,02)4 5 f) 8
5

g) (4,25)4 1 h) 3
3

i) (14,32)8 g) 326,25390625 h) 1 27

d) 125 e) 16,64966416 f) 3.125 32.768

i) 8.622.994,474905370624

002

Calcula (0,8)2, (0,8)3 i (0,8)4. Quina s ms gran? (0,8)2 = 0,64 El ms gran s (0,8) .
2

(0,8)3 = 0,512

(0,8)4 = 0,4096

003

Expressa en forma de potncia: a) 3 9 9 3 a) 36 1 1 1 b) 7 7 7 1 b) 7


3

004

Calcula aquestes potncies: a) 73 d) (5)2 8 g) 5 8 h) 5 8 i) 5


4

8 j) 5 8 k) 5 8 l) 5 i) 5 8

b) 71

e) (5)0

c) 71 1 1 = 3 7 343

f) (5)1

a)

e) 1 f) g) h) 1 1 = 1 (5) 5 54 625 = 4 8 4.096 8 5

b) 7 c) 1 7 d) 1 1 = (5)2 25

j) k) 1 l)

55 3.125 = 5 8 32.768

5 8

46

SOLUCIONARI

005

Contesta si s cert o fals. a) Una potncia dexponent negatiu s sempre positiva. b) Una potncia dexponent 0 s sempre positiva. a) Fals, sempre ser positiva si lexponent s parell. b) Cert, sempre val 1.

006

Com calcularies (0,2)3? 0,2 = 1 3 1 (0,2) = 5 5


3

= 5 3 = 125

007

Calcula: a) (8 4)3 b) [(1) (4)]3 4 c) 5


3

d) [6 5]2 e) [(3) 5]2 5 f) 3


2

a) 83 43 = 512 64 = 32.768 b) (1)3 (4)3 = (1) (64) = 64 c) 43 64 = 53 125

d) e) f)

1 1 1 = = 62 52 36 25 900 1 1 1 = = (3)2 52 9 25 225 32 9 = 52 25

008

Calcula: 7 a) 2 3
5

3 b) (10) 5
5

14 145 537.824 a) = 5 = 3 3 243 b) (6)5 = 65 = 7.776 009 Quina desigualtat s certa? 1 1 a) < 2 4
3 3

b) [2 (1)]4 <

1 2

1 1 1 < . a) s certa: = 2 8 4 b) s falsa: [2 (1)]4 = 24 = 16 > 1 . 2

47

Nombres reals
010 Expressa com una sola potncia: a) 54 56 b) (9)6 : (9)2 5 c) 6
10

e) [22]3 f) [(2)2]3 4 4 g) 3 3
3 3 3

5 : 6
2

3 4 d) 5

4 4 h) : 3 3

a) 54+6 = 510 b) (9) 5 c) 6 3 d) 5 011


62

e) 223 = 26
4
4

=9

f) (2)23 = 26 4 g) 3 4 h) 3
3+ 3

106

5 = 6
8

4 = 3

4 2

3 = 5

3 3

4 = = 1 3
0

Simplifica aquestes operacions amb potncies. a) (43 42)3 b) [(5)3 : (5)2]2 c) [(4,2)4 (4,2)3]4 a) 4(3+2)3 = 415 b) (5)(32)2 = 52 c) (4,2)(4+3)4 = (4,2)28 d) (711 : 75)2 e) (72 94)2 f) [(3)5 45]2 d) 7(115)2 = 712 e) 74 98 f) 310 410

012

Expressa com una sola potncia. a) 25 43 a) 25 43 = 25 26 = 211 b) (35 93)2 = (35 36)2 = 32 b) (35 93)2

013

Escriu en notaci cientfica. a) 493.000.000 b) 315.000.000.000 a) 4,93 108 b) 3,15 10


11

c) 0,0004464 d) 12,00056 c) 4,464 104 d) 1,200056 10


1

e) 253 f) 256,256 e) 2,53 102 f) 2,56256 102

014

Escriu aquests nombres que apareixen en notaci cientfica amb totes les xifres. a) 2,51 106 a) 2.510.000 b) 9,32 108 b) 0,0000000932 c) 3,76 1012 c) 3.760.000.000.000

48

SOLUCIONARI

015

Aquests nombres no estan ben escrits en notaci cientfica. Corregeix-los. a) 0,247 108 a) 2,47 107 b) 24,7 108 c) 0,247 108 c) 2,47 109 b) 2,47 109

016

Els actius financers duna entitat bancria sn, aproximadament, 52 bilions deuros. Expressa aquesta quantitat en notaci cientfica. 5,2 1013

017

Fes aquestes operacions fent servir la notaci cientfica: a) 7,77 109 6,5 107 b) 0,05 102 + 1,3 103 c) 37,3 102 + 0,01 102 d) (34 103) (25,2 102) e) (0,75 107) : (0,3 103) f) (8,06 109) (0,65 107)

No toblidis dexpressar el resultat en notaci cientfica. a) 777 107 6,5 107 = 770,5 107 = 7,705 109 b) 0,005 103 + 1,3 103 = 1,305 103 c) 0,373 100 + 1 100 = 1,373 100 d) 3,4 104 2,52 101 = 8,568 103 e) (7,5 106) : (3 102) = 2,5 104 f) (8,06 109) (6,5 106) = 52,39 1015 = 5,239 1016 018 Calcula lelement que falta en cada cas: a) 2,5 106 = 8,4 105 b) 9,32 103 + = 5,6 102 a) b) 019 = 1,66 106 = 4,668 102 c) d) c) (2,5 106) = 8,4 105 d) (9,52 103) : = 5,6 102 = 3,36 101 = 11,7 101

Fes aquesta suma: 7,8 1099 + 5 1099. Desprs, torna a fer-la amb la calculadora. Qu passa? Per qu et sembla que passa? 7,8 1099 + 5 1099 = 1,28 10100. Amb la calculadora surt , perqu lordre de magnitud s 100, que t 3 xifres, i la calculadora noms treballa amb 2 xifres.

020

Classifica els nombres decimals segents en racionals i irracionals: a) b) c) d) 4,325325325 4,330300300030000300000 1,23233233323333233333... 3,12359474747 a) Racional. b) Irracional. c) Irracional. d) Racional.

49

Nombres reals
021 Escriu cinc nombres racionals i cinc dirracionals. Racionals 1,16; 1,6; 8; 2,83; 0,4625 Irracionals 2,123456789101112...; 6,111213141516171819...; 0,010010001...; ; 2 022 Pots anotar un nombre irracional amb un sol dgit desprs de la coma? I amb dos dgits? No, perqu es necessiten infinits dgits desprs de la coma. 023 Trunca i arrodoneix els nombres segents a les centsimes i a les millsimes. a) 1,234564668 ) b) 2,7 c) d) e) f) 4,51 1,43643625 2,222 ) 3,127 a) Truncament: 1,23 i 1,234. b) Truncament: 2,77 i 2,777. c) Truncament: 4,51 i 4,515. d) Truncament: 1,43 i 1,436. e) Truncament: 2,22 i 2,222. f) Truncament: 3,12 i 3,127. g) Truncament: 2,23 i 2,236. h) Truncament: 3,22 i 3,222. i) Truncament: 1,73 i 1,732. j) Truncament: 1,64 i 1,646. k) Truncament: 1,12 i 1,123. l) Truncament: 5,55 i 5,555. 024 g) 5 h) 3,222464 i) 3 j) 1,6467538 k) 1,1234 ) l) 5,5 Arrodoniment: 1,23 i 1,235. Arrodoniment: 2,78 i 2,778. Arrodoniment: 4,52 i 4,515. Arrodoniment: 1,44 i 1,436. Arrodoniment: 2,22 i 2,222. Arrodoniment: 3,13 i 3,128. Arrodoniment: 2,24 i 2,236. Arrodoniment: 3,22 i 3,222. Arrodoniment: 1,73 i 1,732. Arrodoniment: 1,65 i 1,647. Arrodoniment: 1,12 i 1,123. Arrodoniment: 5,56 i 5,556.

) )

Calcula lerror relatiu i absolut que sha coms en cadascun dels casos de lexercici 23. a)
Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolut Error relatiu 1,23 0,004564668 0,003697391 2,77 0,007777778 0,0028 4,51 0,005151515 0,00114094 1,234 0,000564668 0,000457382 2,777 0,000777778 0,00028 4,515 0,000151515 3,3557E05 1,235 0,000435332 0,00035262 2,78 0,002222222 0,0008 4,52 0,004848485 0,001073826 2,778 0,000222222 0,00008

b)

c)

50

SOLUCIONARI

d)

Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolut Error relatiu Aproximaci Error absolu Error relatiu

1,43 0,00643625 0,004480707 2,22 0,002 0,00090009 3,12 0,007777778 0,002486679 2,23 0,006067977 0,002713682 3,22 0,002464000 0,000764632 1,73 0,002050808 0,001184034 1,64 0,006753800 0,004101281 1,12 0,003456789 0,003076922 5,55 0,005555556 0,001000000

1,436 0,00043625 0,000303703 2,222 0 0 3,127 0,000777778 0,000248668 2,236 0,000067977 0,000030400 3,222 0,000464000 0,000143989 1,732 0,000050808 0,000029334 1,646 0,000753800 0,000457749 1,123 0,000456789 0,000406592 5,555 0,000555556 0,000100000

1,44 0,00356375 0,002480966

e)

f)

3,13 0,002222222 0,00071048 2,24 0,003932023 0,001758454

3,128 0,000222222 0,00007

g)

h)

i)

j)

1,65 0,003246200 0,001971272

1,647 0,000246200 0,000149506

k)

l)

5,56 0,004444444 0,000800000

5,556 0,000444444 0,000080000

025

En aproximar el pes dun cuc de 2,1236 g hem coms un error absolut de 0,0236 g. I quan hem aproximat el dun bou de 824,36 kg, hem coms un error de 4,36 kg. En quin cas ha estat ms gran lerror? Lerror relatiu, en el cas del cuc, s 0,01111. Lerror relatiu, en el cas del bou, s 0,00528. Hem coms lerror ms gran en el pes del cuc.

026

Representa a la recta real el nombre 3 de manera exacta i aproximada a les dcimes. Fes servir un triangle rectangle amb uns catets que facin 1 cm i 2 cm.
3 2

51

Nombres reals
027 Representa el nombre 5 de manera exacta i aproximada a les dcimes. Fes servir un triangle rectangle amb uns catets que facin 1 cm i 2 cm. 5 = 2,236067
5 1 2,2 2,4 2,7 0 1 2 5

028

Quin s el nombre representat a la figura?

OP 2 = 22 + 22 = 4 + 4 = 8 OP = 8
P
2

029

Representa de manera exacta el nombre 13 . Com ho fas? Sagafen 3 unitats sobre leix horitzontal, i 2 sobre el vertical.
2

13

La hipotenusa far:
13 0 1 2 3

32 + 22 =

13

030

Representa els intervals segents: a) [1, 4] a)


1 4

b) (2, 5)

c) (3, 6]

d) [3, 7)

b)
2 5

c)
3 6

d)
3 7

031

Quin s linterval representat?


7 1

s linterval (7, 1). 032 Quins nombres pertanyen a linterval (1, 4]? a) 0 b) 3,98 c) 2

d) 0,3

Tots els nombres pertanyen a linterval.

52

SOLUCIONARI

033

Quants punts hi ha a linterval [1, 2]? I a [1,1; 1,2]? I a [1,11; 1,12]? En qualsevol interval no buit hi ha infinits punts.

ACTIVITATS
034

Escriu en forma de potncia els productes de potncies segents i calculan el resultat. a) 2 2 2 2 b) (5) (5) (5) (5) (5) (5) 2 2 2 c) 5 5 5 a) 24 = 16 b) (5)6 = 15.625 2 = 8 c) 5 125
3

035

Expressa en forma de producte i calcula el resultat. a) (3)4 7 1 b) 2 c) 56 2 10 d) 3 e) (2,5)3 f) (2,3)4

a) (3) (3) (3) (3) = 81 1 1 1 1 1 1 1 1 b) = 2 2 2 2 2 2 2 128 c) 5 5 5 5 5 5 = 15.625 10 10 100 d) = 3 3 9 e) (2,5) (2,5) (2,5) = 15,625 f) (2,3) (2,3) (2,3) (2,3) = 27,9841 036

Si es pot, escriu en forma de potncia aquestes expressions: a) b) c) d) 9 3 4 2 9999 +3+3+3+3+3 44+4 5+25+25 a) 95 b) No s possible. c) No s possible. d) No s possible. e) f) g) h) (2) (3) (2) (3) (2) (3) (6 + 6 + 6 + 6) 6 23 + 23 + 23 + 23 5+55+555+5555 e) 63 f) No s possible. g) No s possible. h) No s possible.

53

Nombres reals
037

Troba el resultat de les potncies segents fent servir la calculadora: a) 2


5

1 d) 4 3 e) 2

g) (0,7)2 h) (0,04)6
3

j) (2)5 k) (6)4 l) (12)3 i) 9,2170395205042176 j) 32 k) 1.296 l) 1.728

b) 64 c) 123 a) 64 b) 1.296 c) 1.728

3 f) 10

i) (1,32)8 e) 5,0625 f) 0,027 g) 0,49 h) 0,000000004096

d) 0,000244140625 038

Expressa cada nombre com una potncia dun nombre positiu. a) 8 b) 27 a) 23 c) 16 c) 24 d) 81 d) 34 e) 64 e) 26 f) 125 f) 53 g) 49 g) 72 h) 121 h) 112 b) 33

039

Escriu aquests nombres com una potncia dun nombre negatiu. a) 16 b) 125 a) (4)2 b) (5)3 c) 49 d) 128 c) (7)2 d) (2)7 e) 121 f) 144 e) (11)2 f) (12)2 g) 27 h) 216 g) (3)3 h) (6)3 i) 64 i) (8)2

040

Calcula les potncies segents: a) (2)2 a) 4 b) (3)3 b) 27 c) (82) c) 64 d) (2)3 d) 8

041

Digues si sn certes les igualtats.

a) Falsa. b) Certa. c) Falsa.

d) Falsa. e) Certa. f) Certa.

54

SOLUCIONARI

042

Escriu cada nombre com una potncia dun nombre enter. a) 81 b) 8 c) 16 a) 3


4

d) 1.000 e) 25 f) 512 d) (10) e) 52 f) (2)9


3

g) 49 h) 2.187 i) 7.776 g) 72 h) (3)7 i) (6)5

b) (2)3 c) 24

043

Calcula el valor de a en les igualtats segents: a) 2a = 32 b) 3a = 729 a) a = 5 b) a = 6 c) a 4 = 2.401 d) a 3 = 216 c) a = 7 d) a = 6

044

Calcula les potncies segents: a) 23 b) (1,3) 1 c) 2


2
2

d) 42 e) (3)
2
3

g) (5,02)3 h) (2)4 1 i) 6
2

3 f) 5

a) b)

1 1 = = 0,125 23 8 1 1 = = 0,5917159 2 (1,3) 1,69

c) 22 = 4 d) e) f) g) h) 1 1 = = 0,0625 42 16

) 1 1 = = 0,1 2 (3) 9
53 125 = (3)3 27 1 1 = = 0,0079047629 (5,02)3 126,506008 1 1 = = 0,0625 4 (2) 16

i) (6)2 = 36

55

Nombres reals
045

Troba el resultat de les potncies segents fent servir la calculadora: a) 74 b) (4)7 c) (0,07)4 3 d) 2
4

e) (0,12)7 5 f) 2
3

a) 0,0004164931 b) 0,00006103515625 c) 41.649,312786339 046

d) 0,19753086419753 e) 2.790.816,47233653 f) 0,064

Donades les potncies 22, 23 i 25. a) Quina s la ms gran? b) Com s la potncia a mesura que lexponent negatiu augmenta en valor absolut? c) Contesta les qestions anteriors per a les potncies 0,73, 0,74 i 0,75. a) La potncia ms gran s 22. b) La potncia disminueix a mesura que augmenta lexponent en valor absolut. c) La ms gran s 0,75. La potncia augmenta a mesura que ho fa lexponent en valor absolut. La diferncia amb el cas anterior s perqu, ara, la base s ms petita que la unitat.

047

Calcula el valor daquestes potncies: a) 25 23 b) 25 : 23 c) 37 32 34 a) 28 = 256 b) 2 = 4


2

d) (4)9 (4)5 (4) e) (4)9 : (4)5 : (4) f) (7 4)0 d) (4)15 = 1.073.741.824 e) (4)3 = 64 f) 1

c) 313 = 1.594.323 048

Troba el resultat de les operacions amb potncies segents fent servir la calculadora: a) b) c) d) e) (0,03)2 (0,03)4 (4,1)6 (4,1)4 (1,2)2 (1,2)5 (1,2)8 (0,6)2 (0,6)4 (0,6)12 (0,7)6 (0,7)13 (0,7)11 a) 7,29 1010 b) 1.342.265,931 c) 15,40702157 d) 1,015599567 104 e) 2,25393403 105

56

SOLUCIONARI

049

Expressa el resultat com una sola potncia. a) (33 34 38) : 39 b) (2)4 (2)6 (2)5 c) (7)8 : (7)4 (7)2 4 3 6 5 5 5 d) : 2 2 2 1 2 1 3 1 4 1 : e) : 9 9 9 9 8 3 3 f) (5) : [(5) : (5) ] g) [69 65] : [64 62] a) 36 b) (2)15 c) (7)6 = 76 1 5 d) 2 1 1 e) = 9 9 8 f) (5) g) 68
2 2

050

Aplica les propietats de les potncies per resoldre les expressions. a) (7 3)4 b) [(5) 3]5 3 4 8 c) 3 6 3 d) [(8) : 5] e) [(0,16) : (3)]2
5

g) (6)2 (6)4 (6)12 h) (0,3)2 (0,3)4 i) (0,5)6 (0,5)13 (0,5)11 3 3 j) 6 6


3 2

4 7 f) : 6 3 a) 74 34 = 2.401 81 = 194.481 b) (5)5 35 = 3.125 243 = 759.375 64 512 = 4.096 c) 216 27 729 d) (8)3 : 53 = 512 : 125 (0,16)2 0,0256 = (3)2 9 4 5 7 5 45 35 25 f) : = 5 5 = 5 6 7 7 6 3 18 g) (6) e) h) (0,3)6 i) (0,5)30 5 3 j) 6

57

Nombres reals
051 FES-HO AIX COM RESOLEM PRODUCTES DE POTNCIES AMB BASES OPOSADES? Expressa com una sola potncia: (3)4 32.
PRIMER.

Descomponem la base negativa i desprs apliquem la propietat de potncia dun producte. (3)4 32 = (1 3)4 32 = (1)4 34 32 Fem les operacions amb potncies de la mateixa base i operem. (1)4 34 32 = (1)4 34+2 = 1 36 = 36

SEGON.

052

Expressa el resultat de cada divisi com una sola potncia. a) 38 : 34 b) (9)12 : (9)4 c) (12)15 : 123 : 125 a) 34 b) (9)8 c) 127 d) 3140 : (31)4 : (31) e) (0,5)30 : (0,5)5 : (0,5)3 d) 3135 e) (0,5)22

053

Completa: a) 23 = 25 b) (4)5 = (4)10 7 c) 2


6

d) (3)12 : = (3)6 e) : 56 = 5 f) 1 1 : = 3 3
0 3

7 = 2

a) 23 22 = 25 b) (4)5 (4)5 = (4)10 7 7 7 c) = 2 2 2


6 1 7

d) (3)12 : (3)6 = (3)6 e) 57 : 56 = 5 1 1 1 f) : = 3 3 3


3 0 3

054

Esbrina el valor de a en aquestes igualtats: a) 5a 53 = 56 b) (2)5a : (2)2a = (2)6 a) a = 3 b) a = 2 c) (6)a : (6)8 = (6)0 5 5 d) 3 3 c) a = 8
3 2a

5 = 3

d) a = 3

58

SOLUCIONARI

055

Fes les operacions: a) 24 22 23 b) (22)3 24 c) (3)5 : (3)2 (3)4 d) [(3)2]4 : (3)5 1 e) 3


2 3 2 1 : 4 6 7 2 g) 3 : 3 3 h) (5)8 : (5)2 : (5)1 i) [(6)3]5 [(6)5]4

1 f) 4

1 1 : 3 3
5

a) 25 b) 26 24 = 210 c) (3)3 d) (3)8 : (3)5 = (3)3 1 e) 3


9

1 f) 4 g) 33

1 : 4

1 = =1 4
0

h) (5)11 i) (6)15 (6)20 = (6)35 056

Indica els errors daquestes igualtats i corregeix-los. a) 32 + 33 + 35 = 32+3+5 = 310 b) 32 33 35 = 32+3 35 = 35 35 = 30 = 1 c) 49 : 42 44 = 49 : 42+4 = 49 : 46 = 496 = 43 d) (2)6 (2)3 = [(2) (2)]6+3 = 49 e) 32 32 = (3)2+2 = (3)4 = 34 f) 2 (3)2 = [2 (3)]2 = (6)2 = 62 g) 85 87 = (8 + 8)5+7 = 1612 h) 31 30 = 310 = 30 = 1 a) 32 33 35 = 32+3+5 = 310 b) 32 33 35 = 32+3 35 = 35 35 = 0 c) 49 : 42 44 = 492 44 = 47 44 = 47+4 = 411 d) (2)6 (2)3 = (2)6+3 = (2)9 e) 32 32 = 32+2 = 34 f) 2 (3)2 g) 85 87 = 812 h) 31 30 = 31+0 = 31

59

Nombres reals
057

Justifica si les igualtats sn certes o no. a) 91 = 9 b) (2)4 = 24 c) (3)6 = 36 d) (3)3 = (3)2 31 e) 43 = (4)1 (4)4 f) (25)1 = 26 a) Falsa: 91 = 1 . 9 1 . 24

b) Falsa: (2)4 = 24 = c) Certa: (3)6 =

1 1 = 6 = 36. (3)6 3 (3)2 31. 43.

d) Falsa: (3)3 = (3)2 (3)1 e) Falsa: (4)1 (4)4 = (4)3 f) Falsa: (25)1 = 25. 058

Expressa com una potncia nica. a) (23)4 b) [(3)3]2 c) [64]3 2 4 1 d) 3


5 3 3 e) 5

f) [52]4 a) 2
12

c) 6

12
8

3 e) 5 f) 58

15

b) (3)6

1 d) 3

059

Calcula el valor daquestes potncies: a) [(3)2]2 [(3)3]3 b) [(5)8]2 : [(5)4]3 a) (3)4 (3)9 = (3)13 = 1.594.323 b) 516 : (5)12 = 516 : 512 = 54 = 625

60

SOLUCIONARI

060

Resol: a) (2)4 [(2)2]3 b) 34 [(3)2]2 c) (8) 2


3 4 3

e) 23 (24) f) (26) (26) g) (3)4 (34) h) 43 22 e) 27 f) 20 = 1 g) 38 h) 26 22 = 28

d) (2)

a) (2)4 (2)6 = (2)2 b) 34 34 = 30 = 1 c) (2)9 24 = (2)5 d) 2 061

= 2

Completa les igualtats segents: a) [(5)3] : (5)7 = (5)5 b) [


2 5

c) [73]5 : 7 = 1 d) 119 [112]3 = 11


5

= (3)14
3 4 7

a) [(5) ] : (5) = (5) c) [73]5 : 715 = 1 d) 119 [112]3 = 1115

b) [(3)2]5 (3)4 = (3)14

062

FES-HO AIX COM CALCULEM PRODUCTES DE POTNCIES QUAN LES BASES TENEN ELS MATEIXOS
FACTORS?

Calcula 162 322.


PRIMER.

Descomponem en factors primers. 162 322 = (24)2 (25)2

SEGON. Fem les operacions: potncia de potncia i producte de potncies amb la mateixa base. (24)2 (25)2 = 28 210 = 2(810) = 22

063

Simplifica aquests productes de potncies. a) 54 253 b) 8 16


4 2

e) 123 185 f) (63)5 212 g) 723 (4)7 h) 322 (24)3 e) 26 33 25 310 = 211 313 f) 310 75 32 72 = 312 77
5 13 8

c) 63 125 d) 4 32
7

a) 54 56 = 510 b) 212 28 = 220 c) 2 3 2 3 = 2 3


3 3 10

g) 36 29 (214) = 36 223 h) 210 (2)9 33 = (2)19 33

d) 214 25 = 219

61

Nombres reals
064

Calcula i expressa el resultat com una sola potncia. a) (52 252)3 c) ((2)12)3 85 e) ((3)12)3 ((27)5)2 2 4 4 3 2 6 b) (9 : (27) ) d) (6 36 ) f) (162 : 643)5 44 a) (56)3 = 518 b) (34 : 312)4 = 332 c) 2 2 = 2
36 15 41

d) (67)6 = 642 e) 336 330 = 366 f) (44 : 49)5 44 = 425 44 = 421

065

Fes les operacions segents i simplifican el resultat tant com puguis. a) 4012 : ((4)6)6 b) (45)15 ((15)3)6 c) (92 : 274)4 (63 362) 1 3 4 3 3 : (4 ) d) 2 4 3 a) 512 236 : 272 = 512 2108 b) 330 515 318 518 = 312 53 c) (38)4 (27 37) = 27 339 d) [13 : (2 3)]1 = 2 3

066

Expressa com una potncia de base 10 el resultat de les operacions segents: a) 0,000000001 1.000.000 c) 0,00000000001 : 1.000.000.000 b) 0,0000000010 10.000.000 d) 0,000001 : 1.000 a) 103 b) 102 c) 1020 d) 109

067

Escriu en notaci cientfica. a) Tres bilions i mig. b) Dues-centes millsimes. a) 3,5 1012 b) 2 101

c) Deu milionsimes. d) Cent mil milions i mig. c) 1 105 d) 1,000005 1011

068

Escriu amb totes les xifres els nombres en notaci cientfica segents: a) 3,432 104 c) 3,124 107 b) 1,3232 103 d) 5,3732 107 a) 34.320 b) 0,0013232 c) 0,0000003124 d) 53.732.000

069

Sense fer les operacions prviament, sabries dir quin s lordre de magnitud del resultat daquestes operacions? a) 6,3 102 + 4,5 102 c) (2,6 103) (3,1 104) 4 4 b) 7,7 10 7,2 10 d) (5 107) : (2,5 106) a) 3 b) 3 c) 7 d) 1

62

SOLUCIONARI

070

Fes les operacions segents i expressa el resultat en notaci cientfica: a) b) c) d) e) f) g) h) i) 113,5 106 + 0,0001 104 7.693,57 102 + 0,7861 106 3.023.500 10 0,0317 1012 4.023 104 1.234,57 1011 (20.100 103) : (2,7 105) 0,35 (1,24 108) (1.435 103) (6,7 107) (32,130 106) : (3,7 107) (54,3 107) : (6,7 105) a) 1,0001135 100 b) 7,861769357 105 c) 3,1669765 10
10

d) 1,2345695977 1014 e) 7,444444444 101 f) 4,34 10


9

g) 9,6145 1013 h) 8,683783784 1013 i) 8,104477612 1012

071

Calcula lelement que falta en cada cas. a) b) c) d) 15 104 + = 13 103 4,6 1011 + = 2,1 104 (32,15 104) = 65,53 104 (3,6 102) : = 6,12 1012 a) 1,37 105 b) 4,59999979 1011 c) 2,038258165 100 d) 5,882352941 1011

072

Indica el conjunt numric mnim a qu pertany cada nombre o expressi. a) 7,65444 b) 11,2 c) 999 d) 9,88777 e) e f) 1,010222 g) 300,301302 h) 169 i) 99e j) 1 k) 6,585959 l) 1,00111

a) 7,654 Decimal peridic mixt; conjunt Q. b) 11,2 Decimal exacte; conjunt Q. c) 999 Natural; conjunt N. d) 9,887 Decimal peridic mixt; conjunt Q. e) e Irracional; conjunt I. f) 1,0102 Decimal peridic mixt; conjunt Q. g) 300,301302 Irracional; conjunt I. h) i) 169 = 13 Natural; conjunt N. 99 e = 9, 94987 Irracional; conjunt I.

) )

j) 1 Natural; conjunt N. k) 6,5859 Decimal peridic mixt; conjunt Q. l) 1,001 Decimal peridic mixt; conjunt Q.

) )

63

Nombres reals
073

Ordena aquests nombres de ms gran a ms petit. 7 ; 1, 7333; 1, 73206 5 10 ; 1,111; 1, 08999 b) 1; 1, 00111; 9 a) 3 ; a) 3 = 1,7320508; 7 = 1,4 5 ) 1,73 < 1,73206 < 1,7320508 < 1,4 ) 7 1,73 < 1,73206 < 3 < 5 10 10 = 11 1 < 1,001 < 1, 089 < 11 = , , 9 9

b)

074

Esbrina quins dels nombres segents sn racionals i quins sn irracionals. a) 0,444444 c) 0,151155111555 b) 0,323232 d) 0,234432234432 Quan sigui possible, determina lexpressi fraccionria del nombre. a) Racional, b) Racional, 4 . 9 32 . 99 c) Irracional. d) Racional, 234.432 2.368 = . 999.999 10.101

075

FES-HO AIX C OM REPRESENTEM ARRELS EL RADICAND DE LES QUALS NO S LA SUMA DE QUADRATS PERFECTES? Amb el regle i el comps, dibuixa el nombre
PRIMER.

3 a la recta real.

En descomponem el radicand en suma de quadrats fins que tots siguin quadrats perfectes. 3 = 12 + ( 2 ) = 12 + ( 12 + 12 )
2 2

SEGON. En ordre invers. dibuixem triangles rectangles que expressin les relacions calculades.

1 0 1

La primera relaci s 12 + 12 =
TERCER.

( 2 )2 .

Construm triangles rectangles, cadascun sobre la hipotenusa anterior. Desprs, amb centre 0 i com a radi la hipotenusa, tracem un arc que talli la recta en el punt P', que t com a abcissa larrel que busquem. Fem un altre triangle que expressi la relaci ( 2 )2 + 12 = ( 3 )2 .

P
1 3
2

1 0 1

P'

64

SOLUCIONARI

076

Representa, amb els procediments anteriors, els nombres reals segents: a) 6 a), b) i c) b)
8

8
7 6 5 1

c)

d)
2

11

( 5 ) = 22 + 12 2 2 ( 6) = ( 5) +1
2 3

( 7) = ( 6) +1 2 2 ( 8) = ( 7) +1
2 2

6 7

d)

11
10

1 0 1 2 3

11
F

( 10 ) = 32 + 12 2 2 ( 11 ) = ( 10 ) + 12
2

077

Representa aquests nombres reals amb regla i comps. a) 26 b) 40 c) 161


26

d)
26 1
F

187

a) 26 = 52 + 12
0 1 2

b) 40 = 62 + 22

40

2
F

40

c) 161 = 122 + 17 17 = 4 + 1
2 2

1
161

4
F

161

12

13

d) 187 = 132 + 18 118 = 42 + 2 112 = 12 + 12

187

187
F

13

14

65

Nombres reals
078

Explica de manera raonada la forma de representar els nombres reals segents: a) b) 2 2 3 2 c) d) 3 2 2 + 3

a) Representem 2 a partir de la diagonal dun quadrat 1 1, tracem la mediatriu i tenim el punt mitj del segment: 2 . 2

b) Tracem dues rectes que es tallin a 0. Representem 2 i 3 sobre una de les rectes, i 1 sobre laltra. Tracem la recta que uneix 2 i 1, i desprs tracem la parallela que passa per sobre la segona recta s 3 . 2 3 . El punt de tall

c) Representem 2 a partir de la diagonal dun quadrat 1 1. Representem 3 a partir de la diagonal dun quadrat 1 2 , 3 . 2

tracem la mediatriu i tenim el punt mitj del segment:

d) Representem 2 a partir de la diagonal dun quadrat 1 1. Representem 3 a partir de la diagonal dun quadrat 1 2 3. i traslladem la longitud de 2 a continuaci de

079

Quin s el nombre representat pel punt P en cada cas? a)


2

P
0 4

b)

P
0 4

a) b)

16 + 4 =

20 . Per tant, P representa el nmero 20 .

16 + 9 = 5 . Per tant, P representa el nmero 5.

66

SOLUCIONARI

080

El nombre 1 +

2:

a) s racional o irracional? b) Represental de manera exacta sobre la recta real. a) Irracional. b)


0 1 2
F

3 2

1+

081

Representa de manera aproximada aquests nombres sobre la recta real. a) 0,9 a)


0

b) 1,202202220
F

c) 15
1

0,9
F

b)

1 1,202202220
F

c)
4

15

082

Escriu tres nombres irracionals. Fes servir els dgits 0 i 1 a la part decimal i raona el procs de construcci de cada nombre. Comencem la part decimal per 1 i entre dos dgits 1 consecutius afegim un 0 ms que entre els anteriors: 1,1101001000100001 Comencem per un 1 i un 0, a continuaci dos 1 i dos 0: 1,10110011100011110000 En les posicions corresponents a nombres primers posem 1, i a la resta 0: 1,01101010001010001000001

083

Escriu dos nombres reals i dos dirracionals compresos entre: a) 7,1 i 7,11 8 i1 9 ) c) 0,63 i 0,636633666333 b) d) i 10 a) Reals: 7,102 i 7,109. Irracionals: 50,5 i 7,10110111011110... b) Reals: 0,9 i 0,95. Irracionals:

0,9 i 0,919293949596...

c) Reals: 0,634 i 0,635. Irracionals: 0,636465666768... i 0,636261605958... d) Reals: 3,15 i 3,16. Irracionals: 3,15012384 i 3,162122334489

67

Nombres reals
084

Arrodoneix i truca els nombres segents a les millsimes i calcula lerror absolut coms. a) 1,2468 b) 5,3 c) 21,9673

d) 0,67 e) 3,28 f) 17

) )

g)

19

h) 9,12 i) 6,54

) )

a) Arrodoniment: 1,247. Error: 0,0002. Truncament: 1,246. Error: 0,0008. b) Arrodoniment: 5,333. Error: 0,0003. ) Truncament: 5,333. Error: 0,0003. c) Arrodoniment: 21,967. Error: 0,0003. Truncament: 21,967. Error: 0,0003. d) Arrodoniment: 0,677. Error: 0,00032. ) Truncament: 0,0676. Error: 0,00076. e) Arrodoniment: 3,283. Error: 0,00017. ) Truncament: 3,282. Error: 0,00082. f) Arrodoniment: 4,123. Error: 0,000105626... Truncament: 4,123. Error: 0,000105626... g) Arrodoniment: 4,359. Error: 0,000101056... Truncament: 4,358. Error: 0,000898944... h) Arrodoniment: 9,121. Error: 0,00021. ) Truncament: 9,121. Error: 0,00021. i) Arrodoniment: 6,545. Error: 0,00045. ) Truncament: 6,545. Error: 0,00045. 085

) )

) )

Calcula lerror ms gran que es pot cometre quan saproxima els nombres segents a les dcimes. a) 5,697 a) 0,097 b) 0,28 b) 0,088888

c)

21 c) 0,0852575695...

Quin resultat has obtingut? Depn del nombre que has aproximat? En els tres casos, lerror es comet quan es trunquen els nombres, ja que el seu segon decimal s ms gran que 5. 086

Escriu un nombre que: a) Quan larrodoneixis i el trunquis a les dcimes doni el mateix resultat. b) Quan larrodoneixis a les centsimes doni com a resultat 5,87. c) Quan larrodoneixis a les centsimes doni com a resultat 11,56 i lerror absolut coms sigui 0,003. d) Quan el trunquis a les dcimes doni com a resultat 0,7 i lerror absolut coms sigui 0,025. a) 1,23 b) 5,8685 c) 11,563 d) 0,675

68

SOLUCIONARI

087

Representa els intervals segents: a) [2, 3] b) (1, 0) a) b)


1 0 2

c) (5, 1] d) [6, 9) c)
3 5 6 9 1

d)

088

Quins sn els intervals representats?


5 2 1 4

Sn [5, 1) i (2, 4). 089

Representa sobre la recta real aquests intrervals i indica dos nombres que pertanyin als quatre intervals a la vegada. a) [1, 5] a)
1 5

b) (4, 6]

c) (3,5; 9) c)

d) [0, 6)
3,5 9

b)
4 6

d)
0 6

Nombres que pertanyen als quatre intervals: 5 i 4,5. 090

Fixat en lexemple i expressa cada interval fent servir les desigualtats. (2, 5] equival a 2 < x 5 a) [1, 2] b) (1, 5) b) 1 < x < 5 c) [0, ] d) (6, 7) e) (11, 15] f) [0, 11) c) 0 x d) 6 < x < 7 e) 11 < x 15 f) 0 x < 11

a) 1 x 2

091

Escriu dos intervals que continguin el nombre 0,8. [5, 0) i (0,9; 0,8) Quins daquests intervals faries servir per expressar el conjunt dels nombres reals ms grans que 3 i ms petits o iguals que 5? a) (3, 5) b) [3, 5) c) (3, 5] d) [3, 5] Lopci s c): (3, 5].

092

093

Expressa en forma de potncia quants avis, besavis i rebesavis tens. Avis: 22, besavis: 23, rebesavis: 24.

69

Nombres reals
094

Sha organitzat un concurs de tir amb arc. Desprs de seleccionar-ne els concursants, shan format cinc equips de cinc membres cadascun. Cada membre de lequip disposa de cinc fletxes per llanar a la diana. Quantes fletxes fan falta? 53 = 125. Es necessiten 125 fletxes.

095

La biblioteca de laula t tres prestatgeries. Cadascuna t tres prestatges i cada prestatge t tres apartats on hi ha tres llibres. Quants prestatges, apartats i llibres t la biblioteca? Expressa el resultat en forma de potncia. Prestatges: 32 = 9 Apartats: 33 = 27 Llibres: 34 = 81

096

La paga setmanal den Mrius s de 32 . Els seus pares lhan castigat i la hi redueixen a la meitat cada setmana. a) Expressa aquest procs en forma de potncies. b) Quantes setmanes han de passar perqu la paga quedi reduda a 25 cntims? a) 25, 24, 23, 22, 2, 1, 1 1 , , 2, 22 b) Han de passar 7 setmanes.

097

Un pis t una superfcie de 117,13 m2 i un altre t 73,65 m2. Arrodoneix i trunca la superfcie de cada pis a metres quadrats. Indica quina aproximaci s ms precisa. En el primer, larrodoniment s 117 m2, com el truncament. Per tant, lerror s el mateix: 0,13 m2. En el segon, larrodoniment s 74 m2, amb un error de 0,35 m2. El truncament s 73 m2, amb un error de 0,65 m2. Per tant, s ms precs larrodoniment.

098

La distncia a lestaci de tren ms prxima s de 16,74 km. En Llus diu que sn 16 kilmetres i la Sara, que en sn 17. Qui shi aproxima de manera ms precisa? Shi aproxima ms la Sara, amb un error de 0,26 km, ja que en Llus comet un error de 0,74 km.

099

Les notes que han tret els alumnes de 3r dESO en la primera avaluaci de llengua han estat:

2,5 6,4 8,6 6,1 7,6 9 3,2

4,5 5,2 3,8 6,4 9,7 4,3

5,8 9,7 9,3 6,8 3,7 8,4

2,6 7,2 4,7 9,1 1,6 5

El professor posa la butlleta de la nota que resulta de truncar a lenter ms prxim. a) Quina nota els correspondr? b) Quina seria la nota si el professor arrodons?

a) 2, 6, 8, 6, 7, 9, 3, 4, 5, 3, 6, 9, 4, 5, 9, 9, 6, 3, 8, 2, 7, 4, 9, 1, 5 b) 3, 6, 9, 6, 8, 9, 3, 5, 5, 4, 6, 10, 4, 6, 10, 9, 7, 4, 8, 3, 7, 5, 9, 2, 5

70

SOLUCIONARI

100

En una ampolla de 5 litres daigua mineral hi figura escrit: 5 litres 5 %. a) Qu vol dir, aquesta indicaci? b) Entre quins valors est compresa la capacitat de lampolla? a) Vol dir que el valor mxim que poden cometre quan indiquen que hi ha 5 litres daigua s el 5 % per defecte o per excs. b) Entre 4,75 i 5,25 litres.

101

Una potncia dexponent enter positiu s sempre ms gran que la base? En quins casos? s ms gran que la base si aquesta base s ms gran que 1.

102

Una potncia dexponent enter negatiu s ms gran que la base? Hi ha alguns valors de la base per als quals la potncia sigui ms petita? s ms gran que la base si aquesta base s ms petita que 1, i s ms petita si la base s ms gran que 1.

103

Continua la srie: 22 = 12 + 3 32 = 22 + 5 4 =3 +7
2 2

22 = 12 + 3 32 = 22 + 5 42 = 32 + 7 52 = 42 + 9

52 =
2

n =

n 2 = (n 1)2 + (2n 1)

104

En el segle

aC, Arquimedes va donar com 22 a aproximaci del nombre la fracci . 7 a) Escriu tres aproximacions per defecte i per excs de daquesta fracci.
III

b) Arrodoneix tots dos nombres a les millsimes i comparan els resultats. c) I si els arrodoneixes a les centsimes? a) Per defecte: 3; 3,1; 3,14. Per excs: 4; 3,2; 3,15. b) c) 22 3,143; 3,142 . La diferncia de larrodoniment s 1 millsima. 7 22 3,14; 3,14. Larrodoniment a les centsimes s el mateix. 7

71

Nombres reals
A LA VIDA QUOTIDIANA
105

Formaci dels planetes


Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions danys, al mateix temps que el Sol. van allunyar ms que els pesants. En general, els materials lleugers que no es van quedar al Sol es ms denses, projectes de planetes. Al nvol de gas i pols original, que girava en espirals, hi havia zones i el moviment rotatori les va arrodonir. La gravetat i les collisions van portar ms matria a aquestes zones Distncia al Sol (km) 5,791 10
7

Navegant per Internet hem arribat a la pgina segent:

Planetes Mercuri Venus Terra Mart Jpiter Saturn Ur Nept

Radi equatorial 2.440 km 6.052 km 6.378 km 3.397 km 71.492 km 60.268 km 25.559 km 24.746 km

Llunes 0 0 1 2 16 18* 15 8

Perode de Rotaci 58,6 dies 243 dies 23,93 hores 24,62 hores 9,84 hores 10,23 hores 17,9 hores 16,11 hores

rbita 87,97 dies 224,7 dies 365,256 dies 686,98 dies 11,86 anys 29,46 anys 84,01 anys 164,8 anys

1,082 108 1,496 108 2,2794 108 7,7833 108 1,429 109 2,87 109 4,5 109

*Alguns astrnoms atribueixen 23 satllits al planeta Saturn.

Lab

Exploraci
Diversin

Navegaci espacial
Fins ara, gaireb totes les missions espacials han fet servir motors coets amb combustib les i comburents qumics. Per desgrcia, aquests motors no sn gaire eficaos; per exemple, ms de la meitat del pes de la sonda espacial Rosetta de lESA en el moment del llanament era combustib le. LESA estudia actualment maneres de reduir la quantitat de combustible que transporte n les naus. Una de les idees consisteix en un motor dions que faci servir una pistola elctrica per disparar gas cap a lespai. Tot i que la fora dempenta del motor coet elctric dions s molt petita, en va augmentant la velocitat gradualment, fins que, quan arriba el moment, permet que la nau espacial es desplaci amb molta rapidesa. La sonda SMART 1 ha provat amb xit un motor dions en el seu viatge de la Terra a la Lluna. Per cada quilogram de combustible consumit, aquest motor produeix un augment de la velocitat de la nau deu vegades ms gran que si fos un motor coet ordinari. LESA tamb estudia fer servir naus espacials que utilitzin espelmes solars en lloc de motors coets. La llum solar bufa sobre una espelma molt gran que pot propulsar una nau espacial cap a altres planetes. Desprs de molts mesos de viatge amb el vent del Sol, una nau daquest tipus podria arribar a una velocitat de 360.000 km/h.

Noticias

Asteriodes Estacions espacials Vida a lespai Exploraci Estem sols?

Exploraci ExpoMars Futures exploracions a Mart Nous mitjans de transport

a) Quina distncia hi ha entre Mercuri i Saturn? b) Quina distncia s ms gran, la de la Terra a Ur o la de Mart a Nept? c) Amb una nau com la que es descriu a la segona pgina, quant es tardaria a arribar a Nept? Podrem visitar Nept i tornar a la Terra? a) La distncia de Mercuri a Saturn: 1,429 109 5,791 107 = 1,429 109 0,05791 109 = = 1,37109 109 km b) La distncia de la Terra a Ur: 2,87 109 1,496 108 = 2,87 109 0,1496 109 = 2,7204 109 km La distncia de Mart a Nept: 4,5 109 2,2794 108 = 4,5 109 0,22794 109 = 4,27206 109 km Hi ha ms distncia de Mart a Nept que de la Terra a Ur.

72

SOLUCIONARI

c) La distncia de la Terra a Nept: 4,5 109 1,496 108 = 4,5 109 0,1496 109 = 4,3504 109 km La velocitat s de 360.000 km/h = 3,6 105 km/h. De la Terra a Nept es triga: (4,3504 109) : (3,6 105) = 1,2084 104 = 12.084 horas = 503,5 dies A anar i tornar es trigar el doble, s a dir, 1,006 dies, que equivalen aproximadament a 2 anys i 9 mesos. Per tant, s que podrem anar i tornar de Nept. Has de tenir en compte que estem suposant que des del primer moment assolim la velocitat mxima de 360.000 km/h. 106

En Sergi acaba darribar a Londres. Abans de fer el viatge va canviar al banc 200 lliures i li van donar aquest rebut.
COMPRA DE BITLLETS ESTRANGERS I/O XECS DE VIATGE EN DIVISA I/O PAGAMENT DE XEC DE COMPTE EN DIVISA
Sr. SERGI AVELLANEDA GIL Domicili AVINGUDA DE LA LLUM, S/N Poblaci BARCELONA C.P. 08013 D.N.I./C.I. 978687623 Concepte:

ENTITAT-OFICINA-COMPTE

BANC
REF.

2038 - 5538948273647783 EUR

6036786

OPERACI INVISIBLE
DIVISA IMPORT CANVI CONTRAVALOR

DOCUMENT

BITLLETS

GBP

200,0

0,649900

307,74 EUR

Comisiones i gastos

307,74 EUR

DATA OPERACI:

31/07/2007

DATA VALOR:

31/07/2007

TOTAL

307,74 EUR

Signatura de linteressat

BAN

Un euro val 0,649900 lliures, per tant, les 200 lliures que va canviar li van costar . En Sergi es vol comprar uns pantalons que costen 48,5 lliures i ha de calcular-ne el cost en euros per fer-se una idea del seu valor. a) Creus que s correcta lestimaci que ha fet? Quin error comet? b) Si les cinc nits dhotel li costen 467 lliures, quin ser el valor en euros que calcular en Sergi segons les seves estimacions? I quin ser el valor real?

Costa uns 60

a) 48,5 : 0,649900 = 74,63 . Per tant, la seva estimaci s errnia i en Sergi comet un error absolut de 14,63 , i un error relatiu de 0,196 . b) El valor real s de 718,57 , i lerror que cometr s de: 718,57 0,196 = = 140,84 . Per tant, estimar: 718,57 140,84 = 577,73 .

CO

Signatura i segell

BANC

CO

BAN

73

Polinomis
MONOMIS

OPERACIONS

POLINOMIS

VALOR NUMRIC DUN POLINOMI

OPERACIONS AMB POLINOMIS

SUMA

RESTA

MULTIPLICACI

DIVISI

IGUALTATS NOTABLES

QUADRAT DUNA SUMA

QUADRAT DUNA DIFERNCIA

PRODUCTE DE SUMA PER DIFERNCIA

74

El servidor del califa


Muhammad recorria, tot nervis, les sales de la Casa de la Saviesa. Hi buscava el savi Al-Khwarizmi, que li havia ensenyat un mtode per comptar i operar amb quantitats desconegudes que el jove feia servir en la seva feina com a funcionari dabastiment del palau del califa. Per fi, assegut al costat duna font, va trobar el seu mestre. Mestre, podem repassar els clculs dahir? Malegro que tinguis aquest afany de coneixement. Al-Khwarizmi estava estranyat que Muhammad dediqus tant temps lliure a aprendre. La riquesa dels pobres s la bondat i el coneixement i, com tots els homes, vull ser ric. A ms, aquesta riquesa no te la pot robar cap lladre va contestar Muhammad amb un somriure. Molt b, molt b! va dir i, mig sorprs mig divertit, el savi li va proposar uns exercicis aritmtics mentre ell estudiava el llenguatge algebraic i les equacions. A la taula shi podia llegir: Un quadrat i deu arrels sn iguals a trenta-nou unitats..., que en llenguatge algebraic modern s: x 2 + 10x = 39. Com escriuries en llenguatge algebraic: El cub dun nombre menys tres vegades el seu quadrat menys cinc unitats?

Cub dun nombre = x3 Tres vegades el seu quadrat = 3 x2 Cinc unitats = 5 x3 3 x2 5

Polinomis
EXERCICIS
001 Indica el coeficient, la part literal i el grau daquests monomis. 2 5 a) 3x 3y 2z 4 b) 5b 2c 3 c) x 15y d) xy 3 a) Coeficient: 3 b) Coeficient: 5 c) Coeficient: 1 d) Coeficient: 002 2 3 Part literal: x 3y 2z 4 Part literal: b 2c 3 Part literal: x y Part literal: xy 5
15

Grau: 3 + 2 + 4 = 9 Grau: 2 + 3 = 5 Grau: 15 + 1 = 16 Grau: 1 + 5 = 6

Determina si els monomis sn semblants o no. 1 2 3 5 a) c) xy 3 i xy 3 x y z i 5z 5x 2y 3 2 b) 6x 3y 4 i 6x 4y 3 a) Sn semblants. b) No sn semblants. d) 7x i x c) Sn semblants. d) Sn semblants.

003

Escriu loposat daquests monomis. a) 1 3 2 xy z 2 a) 1 3 2 xy z 2 b) 4a 2b 3 b) 4a 2b 3 c) 5x 9 c) 5x 9 d) 9x 11 d) 9x 11

004

Escriu, si es pot, un monomi: a) b) c) d) De De De De coeficient 2 i part literal xy 6. coeficient 3 i semblant a 2x 3. grau 7 i semblant a 4x 2y. part literal x 3y 4 i oposat a 4x 3y.

a) 2xy 6 b) 3x 3 c) No s possible. No pot ser de grau 7 i 3 a la vegada. d) No s possible. No pot ser de grau 7 i 4 a la vegada. 005 Fes les operacions. a) 6x 2 + 2x 2 x 2 + 3x 2 x 2 b) 3x 2y 2 2x 2y 2 + 6x 2y 2 x 2y 2 c) (5ab) (6abc) a) 9x 2 b) 6x y
2 2 2 2

d) (8x 2y) (4xy 2) e) (15xy) : (3x) f) (2xyz) : (2xy) d) 32x 3y 3 e) 5y f) z

c) 30a b c

76

SOLUCIONARI

006

Simplifica les expressions segents: a) 2x 3 x 2 + 5x 2 6x + x 2x 2 6x b) 5x (x 2 + 3x 3) + 3x 2 x 3 + 2x c) 11x 7y 3 + 4xy 5 9x 7y 3 + xy 5 x 2 a) 2x 3 + (1 + 5 2)x 2 + (6 + 1 6)x = 2x 3 + 2x 2 11x b) (3 1)x 3 + (1 + 3)x 2 + (5 + 2)x = 4x 3 + 2x 2 + 7x c) (11 9)x 7y 3 + (4 + 1)xy 5 x 2 = 2x 7y 3 + 5xy 5 x 2

007

Calcula: x 2y (3x 2 7y) + (16x 2y 3z : 4y 2z). x 2y + 21x 2y + 4x 2y = 24x 2y

008

Determina el grau, les variables i el terme independent daquests polinomis. a) b) c) d)

P (x, y) = 2x 5 x 2y 2 + 5x 3 1 + 3x 3 + 3 Q (x, y) = x 2 + 4x 3 x 9 + 4x 4y 3 R (x, y) = x 9 x 7y 3 + y 13 4 S (x, y, z) = 7x 2yz 3xy 2z + 8xyz 2


a) Grau: 5. Variables: x, y. Terme independent: 3 1 = 2. b) Grau: 3 + 4 = 7. Variables: x, y. Terme independent:9. c) Grau: 13. Variables: x, y. Terme independent: 4. d) Grau: 2 + 1 + 1 = 4. Variables: x, y, z. Terme independent: 0.

009

Redueix aquest polinomi i calculan loposat.

R (x) = x 5 + 1 3 + 4x 5 3x 2x R(x) = 5x 5 5x 2. El seu oposat s: R(x) = 5x 5 + 5x + 2.

010

Escriu un polinomi de dues variables, de grau 7, que tinguin un terme de grau 3, que sigui redut i no tingui terme independent. Per exemple: 5x 5y 2 3xy 2.

011

Calcula el valor numeric del polinomi en cada cas. a) P (x) = 3x 6 + 2x 5 3x 4 x 2 + 7x 2, per a x = 0. b) P (x, y) = x 4y x 2y + 7xy 2, per a x = 1, y = 2. a) P (0) = 3 0 + 2 0 3 0 0 + 7 0 2 = 2 b) P (1, 2) = 1 2 1 2 + 7 1 2 2 = 8

77

Polinomis
012 Donats els polinomis:

P (x, y) = 3x 2y + xy 7x + y 2 Q (x, y) = xy 2 + 4y 2 3x calcula els valors numrics: P (0, 0) P (1, 1) Q (0, 1) Q (0, 2) P (0, 0) = 3 0 0 + 0 0 7 0 + 0 2 = 2 P (1, 1) = 3 1 1 + 1 1 7 1 + 1 2 = 4 Q (0, 1) = 0 (1)2 + 4 (1)2 3 0 = 4 Q (0, 2) = 0 22 + 4 22 3 0 = 16
013 Redueix els polinomis segents i calculan el valor numric per a x = 2. a) P (x) = 4 3x 2 + x x 2 + 1 b) Q (x) = x 4 4 3x2 + x x 2 + 1 3x 4 3x a) P (x) = 4x 2 + x + 5 P (2) = 4 22 + 2 + 5 = 9
x=2 x=2

b) P (x) = 2x 4 4x 2 2x 3 P (2) = 2 24 4 22 2 2 3 = 55 014 Un nombre s arrel dun polinomi quan el valor numric del polinomi per a aquest nombre s zero. Determina si els nombres 4 i 4 sn arrels daquest polinomi. P (x) = x 2 5x + 4 Sabries trobar una altra arrel del polinomi?

P (4) = (4)2 5 (4) + 4 = 40 4 no s arrel daquest polinomi. P (4) = 42 5 4 + 4 = 0 4 s arrel daquest polinomi. Aquest polinomi t una altra arrel: x = 1.
015 Fes la suma, la resta i el producte de cada parell de polinomis. a) R (x) = x 4 x + 1; S (x) = x 2 + 1 b) R (x) = x + 1; S (x) = x 2 + x 1 c) R (x) = 5x7 x 8 + 1; S (x) = x 2 + x 6 1 d) R (x) = x 5 x 4 + x 3 + 2x + 1; S (x) = x 3 + 2x e) R (x) = 7x 3 + 2x 2 + x 3; S (x) = x 4 + x 2 8 f) R (x) = x7 + 3; S (x) = x 3 + x 2 + 4x + 2 a) R(x) + S (x) = (x 4 x + 1) + (x 2 + 1) = x 4 + x 2 x + 2 R(x) S (x) = (x 4 x + 1) (x 2 + 1) = x 4 x 2 x R(x) S (x) = (x 4 x + 1) (x 2 + 1) = x 6 + x 4 x 3 + x 2 x + 1 b) R(x) + S (x) = (x + 1) + (x 2 + x 1) = x 2 + 2x R(x) S (x) = (x + 1) (x 2 + x 1) = x 2 + 2 R(x) S (x) = (x + 1) (x 2 + x 1) = x 3 + 2x 2 1 c) R(x) + S (x) = (5x 7 x 8 + 1) + (x 2 + x 6 1) = x 8 + 5x 7 + x 6 + x 2 R(x) S (x) = (5x 7 x 8 + 1) (x 2 + x 6 1)= x 8 + 5x 7 x 6 x 2 + 2 R(x) S (x) = (5x 7 x 8 + 1) (x 2 + x 6 1) = = x 14 + 5x 13 x 10 + 5x 9 5x7 + x 8 + x 6 + x 2 1

78

SOLUCIONARI

d) R(x) + S (x) = (x 5 x 4 + x 3 + 2x + 1) + (x 3 + 2x) = = x 5 x 4 + 2x 3 + 4x + 1 R(x) S (x) = (x 5 x 4 + x 3 + 2x + 1) (x 3 + 2x) = x 5 x 4 + 1 R(x) S (x) = (x 5 x 4 + x 3 + 2x + 1) (x 3 + 2x) = = x 8 x 7 + 3x 6 2x 5 + 4x 4 + x 3 + 2x 2 2x e) R(x) + S (x) = (7x 3 + 2x 2 + x 3) + (x 4 + x 2 8) = = x 4 + 7x 3 + 3x 2 + x 11 R(x) S (x) = (7x 3 + 2x 2 + x 3) (x 4 + x 2 8) = = x 4 + 7x 3 + x 2 + x + 5 R(x) S (x) = (7x 3 + 2x 2 + x 3) (x 4 + x 2 8) = = 7x 7 + 7x 6 + 8x 5 x 4 55x 3 11x 2 + 24 f) R(x) + S (x) = (x 7 + 3) + (x 3 + x 2 + 4x + 2) = x 7 + x 3 + x 2 + 4x + 5 R(x) S (x) = (x 7 + 3) (x 3 + x 2 + 4x + 2) = x 7 x 3 x 2 4x + 1 R(x) S (x) = (x 7 + 3) (x 3 + x 2 + 4x + 2) = = x 10 + x 9 + 4x 8 + 2x 7 + 4x 4 + 3x 3 + 3x 2 + 12x + 6 016 Calcula A(x) + B(x) y A(x) B(x) amb els polinomis: A(x) = 3x 4 5x 3 + x 2 7 B(x) = 3x 4 + x 3 2x + 1 A(x) + B (x) = (3x 4 5x 3 + x 2 7) + (3x 4 + x 3 2x + 1) = = 6x 4 + 6x 3 x 2 2x + 8 A(x) B (x) = (3x 4 5x 3 + x 2 7) (3x 4 + x 3 2x + 1) = = 4x 3 x 2 + 2x + 6 017 Calcula el producte dels dos polinomis de lexercici anterior. Fes servir la propietat distributiva.

A(x) B (x) = (3x 4 5x 3 + x 2 7) (3x 4 + x 3 2x + 1) = = 3x 4 (3x 4 + x 3 2x + 1) 5x 3 (3x 4 + x 3 2x + 1) + + x 2 (3x 4 + x 3 2x + 1) 7 (3x 4 + x 3 2x + 1) = = (9x 8 + 3x 7 6x 5 + 3x 4) + (15x 7 5x 6 + 10x 4 5x 3) + + (3x 6 + x 5 2x 3 + x 2) + (21x 4 7x 3 + 14x 7) = = 9x 8 + 18x 7 8x 6 5x 5 + 34x 4 14x 3 + x 2 + 14x 7
018 Calcula: a) b) c) d) e) f) g) h) i) (x 3 3x 2 + 2x) : x (2x 3 3x 2 5x 5) : (x 2) (2x 3 3x 2 + 4x 3) : (x 2 + x 1) (x 4 + x 3 x 2 + x + 1) : (x 3 5) (6x 5 + x 3 + 2x + 2) : (4x 3 + 2x + 3) (x 8 1) : (x 5 + x 3 + x + 2) (x 1) : x (x 2 1) : (x + 1) (x 2 5x + 6) : (x 2)

79

Polinomis
a) x 2 3x + 2 b) 2x 3 3x 2 5x 5 2x 3 + 4x 2 x 2 5x 5 x 2 + 2x 3x 5 3x 6 11 2x 3 3x 2 + 4x 3 2x 3 2x 2 + 2x 5x 2 + 6x 3 + 5x 2 + 5x 5 11x 8

x2 2x 2 + x 3

c)

x2 + x 1 2x 5

d)

x 4 + x 3 x 2 + 5x + 1 x 4 + x 3 x 2 + 5x x 3 x 2 + 6x + 1 x 3 x 2 + 6x + 5 x 2 + 6x + 6

x3 5 x+1

e) 6x 5 + x 3 + 6x 5 + 3x 3 +

+ 2x + 2

4x 3 + 2x + 3 3 2 x +1 2

9 2 x 2 9 4x 3 + x 2 + 2x + 2 2 4x 3 + 2x 3 9 2 x 2 1

f)

x 8 x 6 x 4 + 2x 3 + x 2 + 2x x 8 x 6 x 4 2x 3 + x 2 + 2x x 6 x 4 2x 3 + x 2 + 2x x 6 + x 4 + 2x 3 + x 2 + 2x x 6 x 4 2x 3 + x 2 + 2x x1 x x1 x2 x 1 x2 x x2 x 1 x2 x + 1 x2 x 0 x 1 x+1 x1

1 1 1 1 1

x5 + x3 + x 2 x3 x

g)

h)

80

SOLUCIONARI

i)

x 2 5x + 6 x 2 + 2x x 2 3x + 6 x 2 3x 6 0

x2 x3

019

Fes les divisions segents i comprova si estan ben fetes. a) (x 3 4x 2 + 5x 2) : (x 2 2) b) (x 4 + x 2 + 3) : (x 3 + 3x 2 + 2x + 6) a)

x 3 4x 2 + 5x 12 x 3 4x 2 + 2x 4x 2 + 7x 12 4x 2 + 7x 18 7x 10

x2 2 x4

(x 2 2) (x 4) + (7x 10) = (x 3 4x 2 2x + 8) + (7x 10) = = x 3 4x 2 + 5x 2 b)

x 4 3x 3 + 2x 2 6x + 13 x 4 3x 3 2x 2 6x 3x 3 2x 2 6x + 13 3x 3 + 9x 2 + 6x + 18 8x 2 + 6x + 21

x 3 + 3x 2 + 2x + 6 x3

(x 3 + 3x 2 + 2x + 6) (x 3) + (8x 2 + 21) = (x 4 7x 2 18) + (8x 2 + 21) = = x 4 + x 2 +3 020 Calcula el residu daquesta divisi de polinomis. Dividend P (x) Divisor Q (x) Quocient C (x) = x 5 + x 3 x 2 + 5x 3 = x3 + x 1 = x2

R (x) = P (x) Q (x) C (x) = (x 5 + x 3 x 2 + 5x 3) (x 3 + x 1) x 2 = = (x 5 + x 3 x 2 + 5x 3) (x 5 + x 3 x 2) = = 5x 3


021 Extreu factor com en els polinomis segents: a) 8x 2 4x b) 18x 3y 2 12x 2y 3 c) 30a 2b 15ab 2 + 5a 2b 2 a) 4x (2x 1) b) 6x y (3x 2y)
2 2

d) 12ab3 + 4b 2 6b4 e) 34a4 14a3b + 28ab3 f) 20a 4b 2c + 36a 2b 18a 3b 2 d) 2b 2 (6ab + 2 3b 2) e) 2a (17a 3 7a 2b + 14b 3) f) 2a 2b (10a 2bc + 18 9ab)

c) 5ab (6a 3b + ab)

81

Polinomis
022 Extreu factor com en aquests polinomis: a) x2 x 2 2 a) b) x (xy 2 y) + y 2 (4xy 3y) c) x 2 2x x2 x 7 5

x (x 1) 2 b) y [x (xy 1) + y 2(4x 3)] x 2 x 1 c) x 7 5 023 Calcula a perqu el factor com de ax 3y + 4x 4y 2 6x ay 3 sigui 2x 2y. Observem el tercer terme. Si a > 2 el factor com dels tres termes tindria x elevat a 3, i aix no s possible; i si a < 2, el factor com dels tres termes tindria x elevat a un nombre ms petit que 2. Per tant, lnica soluci s a = 2. 024 Desenvolupa els quadrats segents: a) b) c) d) (x + 7)2 (2a + 1)2 (6 + x)2 (3a 2 + 2b)2 a) x 2 + 14x + 49 b) 4a + 4a + 1
2

e) f) g) h)

(x 4)2 (3a b)2 (5 x)2 (2b 2 5b 3)2 e) x 2 8x + 16 f) 9a 2 6ab + b 2 g) 25 10x + x 2 h) 4b 4 20b 5 + 25b 6

c) 36 + 12x + x 2 d) 9a 4 + 12a 2b + 4b 2 025 Desenvolupa: a) (3x 3 a 2)2 b) (x 2 + x 3)2

c) (2x + x 3)2

d) (6ab 2 2y)2

a) 9x 6 6x 3a 2 + a 4 b) x 4 + 2x 5 + x 6 026

c) 4x 2 + 4x 4 + x 6 d) 36a 2b 4 24ab 2y 4y 2

Expressa com el quadrat duna suma o una diferncia, en funci del que convingui. a) x 2 + 6x + 9 b) 4x 2 12xy + 9y 2 a) (x + 3)2 b) (2x 3y)
2

c) x 2 + 4xy + 4y 2 d) x 4 + 2x 2 + 1 c) (x + 2y)2 d) (x 2 + 1)2

027

Calcula els productes segents: a) (x + 7) (x 7) a) x 49


2

b) (7x + 4y) (7x 4y) b) 49x 2 16y 2

82

SOLUCIONARI

028

Estudia si aquestes expressions les podem expressar com una suma per diferncia. a) x 2 1 b) x 4 9 c) 16 x 2 b) (x 2 + 3) (x 2 3) c) (4 x) (4 + x) a) (x + 1) (x 1)

029

Expressa en forma de producte. a) 4x 2 4x + 1 b) 9a 2 30ab + 25b 2 a) (2x 1)2 c) 100x 2 4z 6 b) (3a 5b)2 c) (10x + 2z 3) (10x 2z 3)

030

Fixat en lexemple i calcula mentalment. 1.0002 9992 = (1.000 + 999) (1.000 999) = 1.999 1 = 1.999 a) 462 452 a) 91 b) 1202 1192 b) 239 c) 5002 4992 c) 999

031

Simplifica les fraccions algebraiques. a) x3 xy a) x2 y b) 5x 3 y 2 3xy b) 5x 2 y 3 c) 6x 2 y 3x 2 y 2 c) 2 y d) 4x 2y 4 xy d) x

032

Simplifica: a) a)

x 2 4x + 4 x 2

b)

x2 9 2x 6 b) (x + 3) (x 3) x +3 = 2(x 3) 2

(x 2)2 = x 2 x 2 4 x 2 + 4ax + a 2 = 2x + 3. 2x + 3

033

Calcula a perqu

4x 2 + 4ax + a 2 = (2x + 3)2 = 4x 2 + 12x + 9 a = 3

ACTIVITATS
034

Indica si les expressions segents sn monomis: a) 2x 2 + yz b) 2x 2 y 4 11 c) 5x 5y 2 d) xyz c) Monomi. d) Monomi. 3 1 x + y 2 3 f) 3ab + 2a 2 e) e) No monomi. f) No monomi.

a) No monomi. b) Monomi.

83

Polinomis
035

Digues si els monomis sn semblants. a) xz, 3xy, 6xy b) ab, a 2b, 7b c) 4c 9d, c 7d, cd 4 d) 8xy 2, 7xy

A a) sn semblants: 3xy, 6xy; xz no s semblant als anteriors. No hi ha cap monomi semblant als apartats b), c) i d).

036

Fes aquestes sumes de monomis: a) xz + 3xz + 6xz b) a 2b + 9a 2b + 27a 2b a) 10xz b) 37a 2b c) 9c 9 + c 9 + c 9 d) 8xy + 7xy + 43xy + 23xy c) 11c 9 d) 81xy

037

Fes les restes de monomis segents: a) 3xz 6xz b) 9a 2b 2a 2b a) 3xz b) 7a 2b c) 5xy d) 2x 9 c) 18xy 7xy 3xy 3xy d) 5x 9 x 9 x 9 x 9

038

Fes les operacions i indica el grau del monomi resultant. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) 2x 2 + 3x 2 7x 2 + 8x 2 x 2 5xy 3 2xy 3 + 7xy 3 3xy 3 + 12xy 3 3abc 2abc + 6abc + 9abc 4abc 5xz 3xz + 15xz 11xz + 8xz 3xz (2xyz) (2x 2yz 3) (2abc) (3a 2b 2c 2) (bc) 7x (2xy) (3xy 5) (xy) (6ac3) (2a 2c3) (3ac) (4a 3c2) (21x 2y 3) : (7xy 2) (9abc) : (3bc) (16x 4y 5a 3b 6) : (8x 2y 3a 2b 5) (5m 3n 2g 4) : (2mng) a) 5x 2 b) 25xy 3 c) 12abc d) 11xz e) 4x 3y 2z 4 Grau 2. Grau 4. Grau 3. Grau 2. Grau 9. g) 42x 4y 7 i) 3xy j) 3a k) 2x 2y 2ab 5 2 3 m ng l) 2 Grau 11. Grau 2. Grau 1. Grau 6. Grau 6. h) 144a 7c 9 Grau16.

f) 6a 3b 4c 4 Grau 11.

84

SOLUCIONARI

039

Fes les operacions segents: a) xz + 6xz + xyz 8xz b) 9a 2b 2a 2b + 8a 2b a 2b a) 3xz + xyz b) 14a 2b c) 9c 9 c 9 c 9 + 10c 9 d) 8xy + 7xy xy + 3xy xy c) 17c 9 d) 16xy

040

Fes aquestes multiplicacions: a) xy 3xy (6xy) b) ab a 2b 7b ab a) 18x 3y 3 c) b) 7a 4b 3 8xy 2 7xy d) 15x 9 (3x 9) c) 4y d) 45x 18

041

Fes les divisions de monomis segents: a) 9xy : 3xy b) 9ab : ab a) 3 c) 15x 8 : 5x 8 d) 8xy 2 : 2xy 2 b) 9 c) 3 e) 15x 9 : 3x 9 f) 32x 7 : 8x 4 d) 4 e) 5 f) 4x3

042

Calcula i simplifica el resultat tant com puguis. a) b) c) d) e) 2x 2 5(x 2) + 8x 2 (2x) (3x) 2x (y) + 7xy yx + (4x) (5y) 3x 2 (x)2 + 3(x 2) + (3) (x)2 (2xy 3xy + 7xy) (2ab) (x 2 3x 2 + 6x 2 2x 2) (5zx) a) 2x 2 + 5x 2 + 8x 2 6x 2 = 9x 2 b) 2xy + 7xy xy + 20xy = 24xy c) 3x 2 x 2 3x 2 3x 2 = 4x 2 d) (6xy) (2ab) = 12xyab e) (2x 2) (5zx) = 10x 3z

043

Raona si les igualtats segents sn certes o falses:

a) x x x = x 3 b) x 2 - x = x c) x 3 x 4 = x7

d) x 5 = 5x e) (x 2)2 = x 4 f) x -2 = -x 2

a) Certa: x x x = x 1+1+1 = x 3. b) Falsa, perqu no podem restar potncies amb la mateixa base i exponent diferent. c) Certa: x 3 x 4 = x 3+4 = x7. d) Falsa, ja que una potncia consisteix a multiplicar un determinat nombre de vegades la base, i no sumar-la. e) Certa: (x 2)2 = x 2 2 = x 4. 1 f) Falsa: x 2 = 2 . x

85

Polinomis
044

Indica el grau, el terme independent i el polinomi oposat dels polinomis. a) P (x) = x 3 + x 2 7x 2 d) S (x) = 8 b) Q (x) = x 2 + 2x + 6 e) T (x) = 12x x 2 + x 4 1 2 1 c) R (x) = x + 1 f) U ( x ) = x x 2 6 a) Grau 3 b) Grau 2 c) Grau 1 d) Grau 0 e) Grau 4 f) Grau 2 Terme independent: 2 Terme independent: 6 Terme independent: 1 Terme independent: 8 Terme independent: 0 Terme independent: 1 6 Oposat: x 3 x 2 + 7x + 2 Oposat: x 2 2x 6 Oposat: x 1 Oposat: 8 Oposat: x 4 + x 2 12x Oposat: 1 2 1 x +x+ 2 6

045

Raona si s cert o fals. a) Un polinomi s la suma de dos monomis. b) El grau dun polinomi s el grau ms gran dels monomis que el formen. c) Els coeficients dun polinomi sn sempre nombres naturals. d) Tots els polinomis tenen un terme on apareix x 2. a) Fals. Un polinomi s la suma o la resta de dos monomis o ms. b) Cert. c) Fals. Els coeficients poden ser qualsevol tipus de nombre. d) Fals. No cal que la variable sigui x, i no s necessari que tingui un terme de grau 2.

046

Redueix els polinomis segents: a) P (x) = x 2 x 2 x 3 + x 2 x 2 b) Q (x) = x 2 + x 2 + 6 x + x 2 7x 2 c) R (x) = x + 1 x + x 2 d) S (x) = 8 x + 34 x + 324 e) T (x) = x 4 + x 4 x 3 + x 2 7x 2 f) U ( x ) = 1 2 1 2 x x x2 2 6 7

a) P (x) = x 3 2x 4 b) Q (x) = x 2 8x + 4 c) R (x) = x 2 + 1 d) S (x) = 2x + 364 e) T (x) = 2x 4 x 3 + x 2 7x 2 f) U (x) = 3 2 1 x x 7 6

86

SOLUCIONARI

047

Calcula el valor numric de cada polinomi per als valors de la variable. a) A (x) = x + 1, per a x = 1 1 b) B (x) = x 4 + 3, per a x = 2 2 c) C (x) = 4x 5 x 2 + 3, per a x = 1 d) D (x) = 9x 4 + 7x 2 + 5,per a x = 1 e) E (x) = x 3 + x 2 + x + 2, per a x = 2 f) F (x) = x 4 + x 4 x 3 + x 2 7x 2, per a x = 0 g) G (x) = 14, per a x = 2 a) b) c) d) e) f) g)

A (1) = 1 + 1 = 2 B (2) = 8 + 3 = 11 C (1) = 4 1 + 3 = 2 D (1) = 9 + 7 + 5 = 3 E (2) = 8 + 4 2 + 2 = 4 F (0) = 2 G (2) = 14

048

Calcula els valors numrics per al polinomi: P (x, y) = 2x 2y + xy 2 3xy + 5x 6y + 9 a) P (0, 0) b) P (1, 1) c) P (1, 1) d) P (1, 1) e) P (1, 2) f) P (2, 1)

a) P (0, 0) = 2 02 0 + 0 02 3 0 0 + 5 0 6 0 + 9 = 9 b) P (1, 1) = 2 12 1 + 1 12 3 1 1 + 5 1 6 1 + 9 = 8 c) P (1, 1) = 2 (1)2 1 + (1) 12 3 (1) 1 + 5 (1) 6 1 + 9 = 2 d) P (1, 1) = 2 12 (1) + 1 (1)2 3 1 (1) + 5 1 6 (1) + 9 = 11 e) P (1, 2) = 2 12 2 + 1 22 3 1 2 + 5 1 6 2 + 9 = 4 f) P (2, 1) = 2 22 1 + 2 12 3 2 1 + 5 2 6 1 + 9 = 17

049

FES-HO AIX COM CALCULEM EL COEFICIENT DUN POLINOMI SI EN SABEM


UN DELS VALORS ABSOLUTS?

Calcula el valor de k en el polonomi P (x) = x 2 x + k, si P (2) = 5.


PRIMER.

Substitum al polinomi la variable pel seu valor. x = 2 P (2) = 22 2 + k = 2 + k F P (x) 2+k = 5 P (2) = 5

SEGON.

Allem k a lequaci resultant. 2+k=5 k=52=3

87

Polinomis
050

Calcula el valor de k en cada polinomi si sabem que P (1) = 6. a) P (x) = kx 7 + x 3 + 3x + 1 d) P (x)= kx 6 kx 3 + kx + k 4 3 b) P (x) = kx + kx + 4 e) P (x) = k c) P (x) = 9x 5 + kx 2 + kx k a) k + 1 + 3 + 1 = 6 k = 1 b) k + k + 4 = 6 k = 1 c) 9 + k + k k = 6 k = 3 d) k k + k + k = 6 k = 3 e) k = 6

051

Donats els polinomis: P (x) = 2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6 Q (x) = 3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1 calcula: a) P (x) + Q (x) b) Q (x) + P (x) c) P (x) S (x) d) Q (x) P (x) e) P (x) + R (x) f) R (x) + S (x)

R (x) = 3x 2 x + 1 S (x) = 2x + 3
g) Q (x) R (x) h) R (x) P (x)

a) (2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) + (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1) = = 2x 5 + 5x 3 + 3x 2 4x 7 b) (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1) + (2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) = = 2x 5 + 5x 3 + 3x 2 4x 7 c) (2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) (2x + 3) = = 2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + x 9 d) (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1) (2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) = = 2x 5 + 6x 4 9x 3 + 7x 2 10x + 5 e) (2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) + (3x 2 x + 1) = = 2x 5 3x 4 + 7x 3 + x 2 + 2x 5 f) (3x 2 x + 1) + (2x + 3) = 3x 2 + x + 4 g) (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1) (3x 2 x + 1) = 3x 4 2x 3 + 2x 2 6x 2 h) (3x 2 x + 1) (2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) = = 2x 5 + 3x 4 7x 3 + 5x 2 4x + 7 052

Suma i resta els polinomis segents: a) P (x) = 7x + 4; Q (x) = 2x + 5 b) P (x) = 3x 2 + 1; Q (x) = x 2 + 2x c) P (x) = 3x 2 + 1; Q (x) = x 2 + 2x + 6 d) P (x) = 5x 3 + x 2 7x 2; Q (x) = 5x 3 + x 2 + 4x 2 1 2 3 x 2xy y 2; Q (x) = x 2 xy y 2 2 2 1 3 1 2 f) P (x) = x 2 2xy y 2; Q (x) = x 2 2xy y 2 2 2 3 3 x 1 2 1 g) P (x) = x 2 3; Q (x) = x + x 1 2 2 3 1 2 1 2 h) P (x) = x 5x 3; Q (x) = x + 2 3 e) P (x) =

88

SOLUCIONARI

a) Suma: 5x + 9 b) Suma: 4x + 2x + 1
2

Resta: 9x 1 Resta: 2x 2 2x + 1 Resta: 2x 2 2x 5 Resta: 10x 3 11x 1 1 Resta: x 2 xy y 2 2 2 Resta: Resta: Resta: 1 2 5 x y2 6 6 3 2 5 x x2 2 6 3 2 10 x 5x 2 3

c) Suma: 4x 2 + 2x + 7 d) Suma: 2x 2 3x 4 e) Suma: f) Suma: g) Suma: h) Suma: 3 2 5 x 3xy y 2 2 2 5 2 13 2 x 4xy y 6 6 1 2 1 x x4 2 6 1 2 8 x 5x 2 3

053

Donats els polinomis:

P (x) = 2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6 R (x) = 3x 2 x + 1 4 3 2 Q (x) = 3x 2x + 5x 7x 1 S (x) = 2x + 3 calcula: a) P (x) + Q (x) + R (x) + S (x) c) [P (x) + Q (x)] [R (x) + Q (x)] b) P (x) R (x) + S (x) Q (x) d) [P (x) Q (x)] [R (x) Q (x)]
a) (2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) + (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1) + + (3x 2 x + 1) + (2x + 3) = 2x 5 + 5x 3 + 6x 2 3x 3 b) (2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) (3x 2 x + 1) + (2x + 3) (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1) = 2x 5 6x 4 + 9x 3 10x 2 + 13x 3 c) [(2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) + (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1)] + + [(3x 2 x + 1) + (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1)] = 5 = (2x + 5x 3 + 3x 2 4x 7) (3x 4 2x 3 + 8x 2 8x) = = 2x 5 3x 4 + 7x 3 5x 2 + 4x 7 d) [(2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1)] + + [(3x 2 x + 1) (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1)] = 5 4 3 = [2x 6x + 9x 7x 2 + 10x 5] [3x 4 + 2x 3 2x 2 + 6x + 2] = = 2x 5 3x 4 + 7x 3 5x 2 + 4x 7

054

Quin s el polinomi Q (x) que hem de sumar a P (x) = x 2 + 2x 1 per obtenir com a resultat R (x). a) R (x) = x 1 b) R (x) = 2x 2 x 6 c) R (x) = 5x 2 x + 1 a) Q (x) = x x
2

d) R (x) = 7x 2 3x e) R (x) = x 3 x f) R (x) = x 3 x 2 d) Q (x) = 8x 2 5x + 1 e) Q (x) = x 3 x 2 3x + 1 f) Q (x) = x 3 2x 2 2x + 1

Q (x) = R (x) P (x)


b) Q (x) = x 3x 5
2

c) Q (x) = 4x 2 3x + 2

89

Polinomis
055

Donats els polinomis: P (x) = 2x 6 7x 4 + 2x 3 2x 2 + x 1 Q (x) = 3x 5 2x 3 + x 2 x 1 R (x) = x 2 x + 1 calcula: a) P (x) Q (x)


6 4

b) Q (x) R (x)
3 2

c) P (x) R (x)
5 3 2

d) R (x) R (x)

a) (2x 7x + 2x 2x + x 1) (3x 2x + x x 1) = = 6x 11 25x 9 + 8x 8 + 6x 7 10x 6 + 10x 5 + x 4 + 3x 3 + 1 b) (3x 5 2x 3 + x 2 x 1) (x 2 x + 1) = = 3x 7 3x 6 + x 5 + 3x 4 4x 3 + x 2 1 c) (2x 6 7x 4 + 2x 3 2x 2 + x 1) (x 2 x + 1) = = 2x 8 2x 7 5x 6 + 9x 5 11x 4 + 5x 3 4x 2 + 2x 1 d) (x 2 x + 1) (x 2 x + 1) = x 4 2x 3 + 3x 2 2x + 1 056

Donats els polinomis: P (x) = 2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6 Q (x) = 3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1 calcula: a) [P (x) Q (x)] S (x) b) [R (x) Q (x)] S(x)

R (x) = 3x 2 x + 1 S (x) = 2x + 3

c) [P (x) + Q (x) + R (x)] S (x) d) [P (x) + Q (x) R (x)] S (x)

a) [(2x5 3x 4 + 7x3 2x2 + 3x 6) (3x 4 2x3 + 5x2 7x 1)] (2x + 3) = = (2x 5 6x 4 + 9x 3 7x 2 + 10x 5) (2x + 3) = = 4x 6 6x 5 + 13x 3 x 2 + 20x 15 b) [(3x 2 x + 1) (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1)] (2x + 3) = = (3x 4 + 2x 3 2x 2 + 6x + 2) (2x + 3) = = 6x 5 5x 4 + 2x 3 + 6x 2 + 22x + 6 c) [(2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) + (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1) + + (3x 2 x + 1)] (2x + 3) = (2x 5 + 5x 3 + 6x 2 5x 6) (2x + 3) = = 4x 6 + 6x 5 + 10x 4 + 27x 3 + 8x 2 27x 18 d) [(2x 5 3x 4 + 7x 3 2x 2 + 3x 6) + (3x 4 2x 3 + 5x 2 7x 1) (3x 2 x + 1)] (2x + 3) = (2x 5 + 5x 3 3x 8) (2x + 3) = = 4x 6 + 6x 5 + 10x 4 + 15x 3 6x 2 25x 24 057

Fes les operacions segents: 1 7 3 5 9 x x + 7 + x 2 x + 3 a) x 2 + 2 2 4 4 4 5 3 5 2 2 b) x x 2 + x 7 x 3x 3 2 5 1 2 x2 x + 2 3 1 5 5 4 x ( x 5 x 2 + 3x 1) x 5 x 2 x + d) 3 6 2 3 c) 2 2 x ( x 3 3x 2 + x 1) x 3 5

90

SOLUCIONARI

1 3 7 5 9 11 x 4 a) + x 2 x + (7 + 3) = 4 x 2 2 4 2 4 4 4 b) 25 x 5 6 x 4 + 37 x 3 41 x 2 + 21x 6 10 2 2 6 2 2 1 2 c) x 5 x 4 + x 3 x 2 x 5 x 4 + x 3 = 5 2 5 5 5 3 1 5 1 4 3 2 x + x4 x x2 = 10 5 15 5 5 5 5 5 5 4 d) x 6 x 3 + x 2 x x 6 + x 5 = 6 6 2 6 2 3 1 7 10 6 4 5 5 3 5 5 x x x + x2 x = x + 3 3 3 6 2 6

058

Divideix: a) (4x 4 + 3x 3 5x 2 + x + 7) : (x 1) b) (4x 4 2x 3 + 3x 2 2x + 5) : (x + 1) c) (7x 5 + 4x 4 + 3x 3 5x 2 + 2x 1) : (x 2 + x) d) (x 4 2x 3 + x 2 x + 3) : (x 2 + x + 1) e) (4x 4 2x 3 + 7x 2 2x + 3) : (x 2 x 2) a) 4x 4 + 3x 3 5x 2 + 2x + 7 4x 4 + 4x 3 7x 3 5x 2 + 2x + 7 7x 3 + 7x 2 + 2x 2 + 2x + 7 2x 2 + 2x 3x + 17 3x + 13 10 4x 4 2x 3 + 3x 2 2x + 15 4x 4 4x 3 6x 3 + 3x 2 2x + 15 6x 3 + 6x 2 + 9x 2 2x + 15 9x 2 9x 11x + 15 11x + 11 16

x1 4x 3 + 7x 2 + 2x + 3

b)

x+1 4x 3 6x 2 + 9x 11

91

Polinomis
c) 7x 5 + 4x 4 + 3x 3 15x 2 + 12x 1 7x 5 7x 4 3x 4 + 3x 3 15x 2 + 12x 1 3x 4 + 3x 3 + 6x 3 15x 2 + 12x 1 6x 3 16x 2 11x 2 + 12x 1 11x 2 + 11x 13x 1

x2 + x 7x 3 3x 2 + 6x 11

d)

x 4 2x 3 + 3x 2 1x + 3 x 4 2x 3 3x 2 3x 3 + 3x 2 1x + 3 3x 3 + 3x 2 + 3x + 3x 2 + 2x + 3 3x 2 3x 3 3x

x2 + x + 1 x 2 3x + 3

e)

4x 4 2x 3 + 17x 2 12x + 13 4x 4 + 4x 3 + 38x 2 2x 3 + 15x 2 12x + 13 2x 3 + 12x 2 + 14x + 17x 2 + 12x + 13 17x 2 + 17x + 34 19x + 37

x2 x 2 4x 2 + 2x + 17

059

Desenvolupa: a) (3x + 2)2 b) (3x 2)2 c) (3x 2 2x)2 a) 9x 2 + 12x + 4 b) 9x 12x + 4


2

d) (7x 3 + 4x 2)2 e) (2x + 7) (2x 7) f) (2x 2 + 3x) (2x 2 3x) e) 4x 2 49 f) 4x 4 9x 2 g) x 8 9x10

g) (x 4 + 3x 5) (x 4 3x 5) 2 1 h) 2x 2

c) 9x 4 12x 3 + 4x 2 d) 49x 6 + 56x 5 + 16x 4 060

h) 4x 2 2x +

1 4

Desenvolupa aquests quadrats: a) (x + 5)2 b) (2y 7)2 a) x 2 + 10x + 25 b) 4y 28y + 49


2

c) (y 8)2 d) (xy 6x)2

e) (x y)2 f) (x + 2xy)2 d) x 2y 2 12x 2y + 36x 2 e) x 2 + 2xy + y 2 f) x 2 + 2x 2y + 4x 2y 2

c) y 2 + 16y + 64

92

SOLUCIONARI

061

Completa les igualtats segents: a) (2x + 3)2 = + 12x + b) (5 3x)2 = 25 +

x2

c) (9 + 7x) (9 7x) = d) ( + )2 = x 4 + 2x 3 + x 2

a) (2x + 3)2 = (2x)2 + 2 2x 3 + 32 = 4x 2 + 12x + 9 b) (5 3x)2 = 52 2 5 3x + (3x)2 = 25 30x + 9x 2 c) (9 + 7x) (9 7x) = 92 (7x)2 = 81 49x 2 d) x 4 + 2x 3 + x 2 = (x 2)2 + 2 x 2 x + x 2 = (x 2 + x)2

062

FES-HO AIX Fes loperaci segent: (2x 3)2 (2 + x)2


PRIMER.

Desenvolupem el polinomi aplicant el resultat de les igualtats notables. (2x 3)2 (2 + x)2 = (4x 2 12x + 9) (4 + 4x + x 2)

SEGON.

Traiem els parntesis. Nhem de tenir en compte els signes. (4x 2 12x + 9) (4 + 4x + x 2) = 4x 2 12x + 9 4 4x x 2

TERCER.

Redum el polinomi. 4x 2 12x + 9 4 4x x 2 = 3x 2 16x + 5

Aix doncs, (2x 3)2 (2 + x)2 = 3x 2 16x + 5.

063

Desenvolupa i simplifica les expressions segents: a) b) c) d) e) f) 5x 2 + (2x 2 + 1)2 2x 4 (x 1)2 (x 1)2 (x 2 + x + 1) (5x + 5)2 (5x 5)2 (2x 3 3x 2)2 (2x + 2) (2x 2) (x + 6)2 (x 6)2 (x 5) (x + 5) (2x + 1)2 (2x 1)2 + (2x + 1) (3x + 2) a) 5x 2 + (2x 2 + 1)2 2x 4 (x 1)2 = 5x 2 + 4x 4 + 4x 2 + 1 2x 4 x 2 + + 2x 1 = 2x 4 + 8x 2 + 2x b) (x 1)2 (x 2 + x + 1) = x 2 2x + 1 x 2 x 1 = 3x c) (5x + 5)2 (5x 5)2 = [(5x)2 + 2 5x 5 + 52] [(5x)2 2 5x 5 + 52] = 25x 2 + 50x + 25 25x 2 + 50x 25 = 100x d) (2x 3 3x 2)2 (2x + 2) (2x 2) = (2x 3)2 2 2x3 3x 2 + (3x 2)2 [(2x)2 22] = 4x 6 12x 5 + 9x 4 4x 2 + 4 e) (x + 6)2 (x 6)2 (x 5) (x + 5) = = x 2 + 12x + 36 x 2 + 12x 36 x 2 + 25 = x 2 + 24x + 25 f) (2x + 1)2 (2x 1)2 + (2x + 1) (3x + 2) = = (2x)2 + 2 2x + 1 ((2x)2 2 2x + 1) + 6x 2 + 4x + 3x + 2 = = 4x 2 + 4x + 1 4x 2 + 4x 1 + 6x 2 + 7x + 2 = 6x 2 + 15x + 2

93

Polinomis
064

Expressa aquests polinomis com el quadrat duna suma o diferncia. c) x 2 + 16x + 64 a) 9x 2 + 18x + 9 b) 16x 2 16x + 4 d) 4x 2 + 4x + 1 2 2 2 a) 3 x + 2 3 3x + 3 = (3x + 3)2 b) 42x 2 2 4 2x + 22 = (4x 2)2 c) 12x 2 + 2 1 8x + 82 = (x + 8)2 d) 22x 2 + 2 2 1x + 12 = (2x + 1)2

065

Expressa lrea de cada figura mitjanant un polinomi. Simplifican lexpressi. a)


x+4 x x+4 x+5 x x

c)
2

x1 x+3

b)
x3
2x + 5

d)
x x+4

a) (x + 4)2 + x 2 = 2x 2 + 8x + 16 (x 3) (2x + 5) 1 15 = x2 x 2 2 2 c) (x + 5) (x + 3) 2(x 1) = x 2 + 8x + 15 2x + 2 = x 2 + 6x + 17 b) d) x + (x + 4) x = x 2 + 2x 2

066

Escriu els polinomis com un producte de dos factors. a) x 2 16 b) x 4 36 c) 4x 2 25 a) (x + 4) (x 4) b) (x + 6) (x 6)


2 2

d) x 2 4x + 4 e) 16x 2 24xy + 9y 2 f) 16x 4 + 24x 2 + 9 d) (x 2)2 e) (4x 3y)2 f) (4x 2 + 3)2

c) (2x + 5) (2x 5) 067

Fixat en lexemple resolt i completa. [(x + 2) + 3] [(x + 2) 3] = (x + 2)2 9 a) [(3x y) + 4] [(3x y) 4] b) [(a + b) + c] [(a + b) c] a) (3x y)2 16 b) (a + b)2 c 2

94

SOLUCIONARI

068

Extreu factor com en aquestes expressions: a) 3x 2 4x b) (x + 1) + 3(x + 1) a) x (3x 4) b) (x + 1) (1 + 3) = 4(x + 1) c) xy 6xyz 5xyzt d) 3x 4x 2 6x 3 c) xy (1 6z 5zt ) d) x (3 4x 6x 2)

069

Simplifica aquestes expressions aplicant les igualtats notables i extraient factor com: a) b) c) d) 7x 2 14x + 7 16x 2 + 64x + 64 x 3 2x 2 + x 18x 4 12x 2 + 2 a) 7(x 2 2x + 1) = 7(x 1)2 b) 16(x 2 + 4x + 4) = 16(x + 2)2 c) x (x 2 2x + 1) = x (x 1)2 d) 2(9x 4 6x 2 + 1) = 2(3x 2 1)2 e) 2(x + 2) (x 2) = 2(x 2 4) f) x (x 5) (x + 5) = x (x 2 25) g) (x + 7) (x 7) = (x 2 49) = 49 x 2 h) (x 2 5) (x 2 + 5) = x 4 25 e) f) g) h) (2x + 4) (x 2) (x 5) (x 2 + 5x) (x 7) (x 7) (x 2 + 5) (x 2 5)

070

FES-HO AIX COM SIMPLIFIQUEM EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES? Simplifica: ( y 4 y 3 ) ( x 2 2x + 1) xy 2 ( x 1)

PRIMER. Descomponem el numerador i el denominador en tants factors com sigui possible.

( y 4 y 3 ) (x 2 2x + 1) y 3 ( y 1) (x 2 2x + 1) = = xy 2 (x 1) xy 2 (x 1)
F

Sextreu factor com a y 3: y 4 y 3 = y 3 (y 1)

Quadrat duna diferncia: x 2 2x + 1 = (x 1)2

=
SEGON.

y 3 ( y 1) (x 1)2 xy 2 (x 1)

Dividim el numerador i el denominador pels factors comuns a tots dos. y 3 ( y 1) (x 1) 2 x y (x 1)


2

y ( y 1)(x 1) x

95

Polinomis
071

Simplifica les fraccions algebraiques: a) b) x 2 + 2x + 1 x ( x + 1) x 2 ( x 2 4) x ( x 2) a) b) c) d) c) d) y 2 ( x 2 4 x + 4) x ( x 2) ( x 2 9)( y 2 16) xy (2x 6)( y + 4 )2

(x + 1)2 (x + 1) = x (x + 1) x x 2 (x + 2) (x 2) = x (x + 2) x (x 2) y 2 (x 2)2 y 2 (x 2) = x (x 2) x (x + 3) (x 3) ( y + 4) ( y 4) (x + 3) ( y 4) = 2 2xy (x 3) ( y + 4) 2xy ( y + 4)

072

Simplifica les fraccions algebraiques segents: a) b) c) x 3 ( x 2 16) x ( x + 4) x (2x 2 16 x + 32) ( x 2 16) 18 x 4 36 x 2 + 18 9x 2 ( x 1)2 a) b) c) d) e) f) x 2 (x 4) (x + 4) = x (x 4) x (x + 4) 2x (x 4)2 2x (x 4) = (x 4) (x + 4) (x + 4) 2(x + 1)2 18(x 2 1)2 18(x 1)2 (x + 1)2 = = 2 2 2 2 9x (x 1) 9x (x 1) x2 (3x + 2)2 (3x + 2) = (3x + 2) (3x 2) (3x 2) 4(3x + 4)2 4(3x + 4) = 3(3x + 4) (3x 4) 3(3x 4) 3(x + 4) (x 4) 3 = 2(x + 4) (x 4) 2 d) e) f) (3x 2)2 9x 2 4 ( 6 x + 8 )2 27 x 2 48 (3x + 12)( x 4 ) 2x 2 32

073

Si P (x) t grau 5 i Q (x) grau 2, determina, quan sigui possible, els graus dels polinomis: a) P (x) + Q (x) b) P (x) Q (x) c) P (x) Q (x) d) El quocient i el residu de P (x) : Q (x).

Fes el mateix si P (x) i Q (x) tenen grau 5.

96

SOLUCIONARI

a) b) c) d)

Grau 5. Grau 5. Grau 7 = 5 + 2. Quocient Grau 3 = 5 2. Residu Grau ms petit que 2.

Si P (x) i Q (x) tenen grau 5: a) No es pot saber, perqu pot passar que alguns dels termes sanullin en la suma, si els coeficients sn oposats. b) No es pot saber, perqu potser algun dels termes sanulla en la resta, si els coeficients sn oposats. c) Grau10 = 5 + 5. d) Quocient Grau 0 = 5 5. Residu Grau ms petit que 5. 074

Les sumes segents sn quadrats perfectes.

12

2 + 22 + 1 2 = 3 2 2 2 2 22 + 3 + 2 3 = 7 2

92

2 2 + 102 + 9 10 = 91

En vista daquests resultats, podries determinar a quin quadrat s igual lexpressi segent? x 2 + (x + 1)2 + x 2(x + 1)2 Comprova que la teva igualtat s correcta.

x 2 + (x + 1)2 + x 2(x + 1)2 = [x (x +1) + 1]2 Per demostrar aquesta frmula, partim del segon membre: [x (x + 1) + 1]2 = [x (x + 1)]2 + 2x (x + 1) + 1 = x 2(x +1)2 + 2x (x + 1) + 1 = = x 2(x + 1)2 + 2x 2 + 2x + 1 = = x 2(x + 1)2 + x 2 + x 2 + 2x + 1 = = x 2 + (x + 1)2 + x 2(x + 1)2
075

Comprova amb uns quants exemples que el producte de tres nombres enters consecutius sumat al nombre del mig s sempre un cub perfecte. Demostra-ho per a tres nombres enters consecutius qualssevol: x 1, x i x + 1. Exemples: 2 3 4 + 3 = 27 = 33 4 5 6 + 5 = 125 = 53 9 10 11 + 10 = 1.000 = 103 (x 1) x (x + 1) + x = (x 3 x) + x = x 3

97

Polinomis
076

Esbrina, seguint el mtode aplicat per trobar el desenvolupament de les igualtats notables, els desenvolupaments de: a) (a + b)3 b) (a b)3 c) (a + b)2 (a b)2 d) (a b)4

a) (a + b)3 = (a + b)2 (a + b) = (a 2 + 2ab + b 2) (a + b) = = a 3 + 2a 2b + ab 2 + a 2b + 2ab 2 + b 3 = a 3 + 3a 2b + 3a 2b + b 3 b) (a b)3 = (a b)2 (a b) = (a 2 2ab + b 2) (a b) = = a 3 2a 2b + ab 2 a 2b + 2ab 2 b 3 = a 3 3a 2b + 3ab 2 b 3 c) (a + b)2 (a b)2 = ((a + b) (a b)) ((a + b) (a b)) = (a 2 b 2)2 = = ((a 2)2 2(a 2) (b 2) + (b 2)2) = a 4 2a 2b 2 + b 4 d) (a b)4 = (a b)3 (a b) = (a 3 3a 2b + 3ab 2 b 3) (a b) = = a 4 3a 3b + 3a 2b 2 ab 3 a 3b + 3a 2b 2 3ab 3 + b 4 = = a 4 4a 3b + 6a 2b 2 4ab 3 + b4

A LA VIDA QUOTIDIANA
077

Una fbrica produeix taules fetes a m. Lamo sha fixat que els costos de fabricaci per unitat varien massa en funci del nombre de taules produdes. A ms, ha arribat a la conclusi que el cost total (en euros) de la producci de x taules est donat per la frmula: C(x) = x 3 + 5x + 16.000 Segons tot aix: a) Quin s el cost de producci de 40 taules? Quant costa produir cada unitat? I de 20 taules? Quant costa produir cada unitat en aquest cas?
Mhan fet una comanda de 18 taules i tinc dues opcions: Fabricar 18 taules i vendre-les a preu de catleg: 1.700 euros cadascuna. Oferir al client una oferta de 20 taules a 1.640 euros cadascuna.

b) Quina s la diferncia de beneficis per al fabricant en cada cas? Quina opci li suposar un benefici ms gran? a) El cost de fabricaci de 40 taules s: C (40) = 403 + 5 40 + 16.000 = = 80.200 Produir una unitat costa: 80.200 : 40 = 2.005 . Fabricar 20 taules costa: C (20) = 203 + 5 20 + 16.000 = 24.100 i produir una unitat costa: 24.100 : 20 = 1.205 .

98

SOLUCIONARI

b) Fabricar 18 taules costa: C (18) = 183 + 5 18 + 16.000 = 21.922 . Els ingressos sn: 1.700 18 = 30.600 . Els guanys sn: 30.600 21.922 = 8.678 . Fabricar 20 taules costa: C (20) = 203 + 5 20 + 16.000 = 24.100 Els ingressos sn: 1.640 20 = 32.800 . Els guanys sn: 32.800 24.100 = 7.300 . La diferncia entre els beneficis s 8.678 7.300 = 1.378 si ven 18 taules, que s lopci ms beneficiosa per al fabricant. 078

EMBALATGES CARTILLA fabrica caixes de cartr per embalar. Tenen tres tipus de caixes i cada client pot triar el format i les dimensions en funci de les necessitats. Totes les mides estan expressades en centmetres i, per exigncies de producci i de resistncia del cartr, els valors de la variable tenen algunes restriccions segons el model. A ms, han de ser ms grans de 10 cm i ms petites de 50.

x x x EMBALATGE
CBIC

2x + 20

x
2x EMBALATGE TRADICIONAL 3x

x x

EMBALATGE
ALLARGAT

a) Expressa en forma de polinomi la quantitat de cartr necessria per fabricar cada embalatge. b) Si el preu del cartr s de 0,02 /m2, quin ser el preu del cartr necessari per fabricar 200 caixes dembalatge tradicional de 30 60 80 cm? c) Quin tipus de caixes necessitem per embalar aquestes esferes? a) Embalatge cbic: 6 cares de superfcie x 2 S (x) = 6x 2 Embalatge allargat: 2 cares de superfcie x 2 i 4 cares de superfcie: 3x 2 S (x ) = 14x 2 Embalatge tradicional: 2 cares de superfcie 2x 2, 2 cares de superfcie 2x 2 + 20 i 2 cares de superfcie 4x 2 + 40x S (x ) = 2(8x 2 + 60x ) = = 16x 2 + 120x b) x = 30 La superfcie de cada caixa s: S(30) = 16 302 + 120 30 = 18.000 cm2 18.000 cm2 = 1,8 m2 200 caixes tenen una superfcie de 200 1,8 = 360 m2 i un cost de 360 2 = 720 cntims deuro = 7,20 . c) El dimetre de lesfera no pot mesurar ms de 50 cm. Si volem que lembalatge sigui individual, ho farem amb tres caixes cbiques. Si volem embalar les tres esferes juntes, sense que sobri espai, farem servir lembalatge allargat. Si volem embalar les tres esferes juntes i que sobri espai, farem servir lembalatge tradicional.

99

Equacions de primer i segon grau


IGUALTATS ALGEBRAIQUES

EQUACIONS DE PRIMER GRAU

TIPUS DEQUACIONS

MTODE GENERAL

EQUACIONS DE SEGON GRAU

EQUACIONS COMPLETES

EQUACIONS INCOMPLETES

ESTUDI DEL NOMBRE DE SOLUCIONS

FRMULA GENERAL

MTODES DE RESOLUCI

RESOLUCI DE PROBLEMES AMB EQUACIONS

100

La fi del mn
Loctubre de 1533 a la pres de Wittenberg shi va celebrar una reuni fora curiosa: Luter hi era per visitar Michael Stifel, amic ntim seu. Stifel havia aplicat a la Bblia clculs numrics i havia profetitzat que la fi del mn seria el 18 doctubre daquell mateix any. Luter contenia el riure i li deia: Michael, quantes vegades the dit que no barregis la fe amb la ra? No em tornar a passar mai ms. Quan surti daqu em dedicar a ordenar els meus escrits i a publicar els meus treballs cientfics. Per no barrejar mai ms laigua amb loli. Tal com va prometre, el 1544 va publicar la seva obra Arithmetica integra, en qu generalitza ls dels signes + i per a la suma i la resta. Hi admet, tamb, per primera vegada, els coeficients negatius a les equacions, tot i que no les solucions negatives. Segons Stifel...

quina seria la soluci daquestes equacions?


Lequaci:
x+1=0

segons Stifel, no tindria soluci, perqu la seva soluci s un nombre negatiu, x = 1. Lequaci:
x2 1 = 0

segons Stifel, tindria una nica soluci: x = 1.

Equacions de primer i segon grau


EXERCICIS
001 Calcula el valor numric de les expressions: a) 2x + x 2 3 b) 3x + 4y c) x 3 2x + 2 si si si

x=4 x=y=2 x = 3

d) x + x 3 x e) x 4 + 2

si si

x = 1 x = 1

a) 8 + 16 3 = 21 b) 6 + 8 = 14 c) 27 + 6 + 2 = 19 d) 1 1 + 1 = 1 e) 1 + 2 = 3 002 Assenyala quines daquestes igualtats sn identitats o equacions: a) 6(x 2) + 5 = 2(3x 3) + 11 b) 6(x 1) = 4(x 2) 3(x 5) a) 6x + 12 + 5 = 6x + 6 + 11 6x + 17 = 6x + 17 Igualtat b) 6x 6 = 4x 8 + 3x + 15 6x 6 = 7x + 7 Noms s certa per a x = 13 6(13) 6 = 7(13) + 7 78 6 = 91 + 7 003 Escriu dues identitats i dues equacions. Identitats: 7x + 2x 8 = 9x + 4 12 7x 2 = 7(x 1) + 5 Equacions: 2x + 3 = 85 6x + 8 = 2x + 6

004

Determina els elements daquestes equacions: a) 2x 5 = 4(x + 9) b) x 2 + x 1 = x 2 2x c) x (x 2 x) + 2 + x 2 = x 3 + x a) Primer membre: 2x 5. Segon membre: 4(x + 9). Incgnita: x. Grau: 1. b) Primer membre: x 2 + x 1. Segon membre: x 2 2x. Incgnita: x. Grau: 1. c) Primer membre: x (x 2 x) + 2 + x 2. Segon membre: x 3 + x. Incgnita: x. Grau: 1.

102

SOLUCIONARI

005

Quin dels dos nombres segents s la soluci de lequaci 5x 9 = 4(x 5)? a) 4 b) 3 5x 9 = 4(x 5) a) 5 4 9 = 20 9 = 11 No 4(4 5) = 4(1) = 41 b) 5(3) 9 = 15 9 = 24 No 4(3 5) = 4(8) = 32 c) 5 14 9 = 70 9 = 61 No 4(14 5) = 4 9 = 36 d) 5(11) 9 = 55 9 = 64 La soluci s x = 11 4(11 5) = 4(16) = 64 c) 14 d) 11

006

Escriu dues equacions que tinguin com a soluci x = 1. 3x = 3 2x + 5 = 7

007

Escriu dues equacions que tinguin: a) Dues solucions. b) Cap soluci. c) Infinites solucions. a) x 2 + 5x = 3 b) x + 9 = 0
2

x2 = 4 x2 + x + 1 = 0
5x + 4 = 2x + 3 + 3x + 1

c) 3x + 6 = 3(x + 2)

008

Resol aplicant les regles de la suma i del producte: a) x + 4 = 5 b) x 2 = 1 c) 3 x = 21 d) 8x = 24 e) 6x = 72 f) 4x = 24

a) x + 4 = 5 x + 4 4 = 5 4 x = 1 b) x 2 = 1 x 2 + 2 = 1 + 2 x = 1 c) 3 x = 21 3 x 3 = 21 3 x = 18 (1)(x) = (1)18 x = 18 d) 8x = 24 e) 6x = 72 f) 4x = 24 8x 24 = x =3 8 8 6 x 72 = x = 12 6 6 4 x 24 = x =6 4 4

103

Equacions de primer i segon grau


009 Calcula: a) 2x + 4 = 16 b) 7x + 8 = 57 c) 5x 5 = 25 d) 6x 1 = 13 2x 12 = x=6 2 2

a) 2x + 4 = 16 2x + 4 4 = 16 4 2x = 12 b) 7x + 8 = 57 7x + 8 8 = 57 8 7x = 49

7x 49 = x=7 7 7 5x 30 = c) 5x 5 = 25 5x 5 + 5 = 25 + 5 5x = 30 x=6 5 5 d) 6x 1 = 13 6x 1 + 1 = 13 + 1 6x = 12 6 x 12 = x=2 6 6 a) 11x = 4x + 15 b) 1 2x = 3x 11 c) 7x 4 = 5 6x d) 4x 8 = 6x + 2

010

Calcula:

a) 11x = 4x + 15 11x + 4x = 4x + 15 + 4x 7x = 15 7x 15 15 = x = 7 7 7 b) 1 2x = 3x 11 1 2x + 3x + 1 = 3x 11 + 3x + 1 x = 10 c) 7x 4 = 5 6x 7x 4 + 6x + 4 = 5 6x + 6x + 4 13x 1 1 = 13x = 1 x = 13 13 13 d) 4x 8 = 6x + 2 4x 8 6x + 8 = 6x + 2 6x + 8 2x 10 x = 5 2x = 10 = 2 2 011 Troba la soluci daquesta equaci: 3(x + 2) = 3x + 6. 3(x + 2) = 3x + 6 3x + 6 = 3x + 6. s una identitat: infinites solucions. 012 Resol aquestes equacions: a) 2x + 5 = 2 + 4x + 3 b) 3x 5 = 2x + 4 + x 9 c) 3x + 8 = 5x + 2 d) 4x 5 = 3x 2 + x 5 e) 9x 11 = 4x + 6 + 5x + 5 f) 6x + 2x + 4 = 3x + 3 5x 9

a) 2x + 5 = 2 + 4x + 3 2x + 5 = 4x + 5 2x 4x = 5 5 x = 0 b) 3x 5 = 2x + 4 + x 9 3x 5 = 3x 5 Identitat c) 3x + 8 = 5x + 2 3x 5x = 2 8 2x = 6 x = 3 d) 4x 5 = 3x 2 + x 5 4x 5 = 4x 7 4x 4x = 7 + 5 0x = 2 Equaci incompatible e) 9x 11 = 4x + 6 + 5x + 5 9x 11 = 9x + 11 9x 9x = 11 + 11 0x = 22 Equaci incompatible f) 6x + 2x + 4 = 3x + 3 5x 9 8x + 4 = 2x 6 x = 1

104

SOLUCIONARI

013

Indica si el pas s correcte o no. a) 2x + 5x = 2x + 4 5x = 4 b) 3x 5 = x 9 4x = 4 a) 2x + 5x 2x = 4 5x = 4. b) 3x x = 9 + 5 2x = 4. S que s correcte. No s correcte.

014

Qu passa quan en els dos membres duna equaci apareix el mateix terme? Aleshores podem eliminar-lo dels dos membres, perqu si en transposem un ens quedaria la suma dun dels dos ms el seu oposat.

015

Resol: a) x 5(x 2) = 6x b) 120 = 2x (15 7x) a) x 5(x 2) = 6x x 5x + 10 = 6x 4x + 10 = 6x 10 = 6x + 4x 10 = 10x x = 1 b) 120 = 2x (15 7x) 120 = 2x 15 + 7x 120 = 9x 15 120 + 15 = 9x 135 = 9x x = 15

016

Calcula el valor de x. a) b) c) x +2 x +3 = 2 3 x 2x + 7 = 5 2 5 x 7x +5= 4 12 a) x +2 x + 3 m.c.m. (2, 3) = 6 x +2 x+3 = = 6 6 2 3 2 3 3(x + 2) = 2(x + 3) 3x + 6 = 2x + 6 3x 2x = 6 6 x = 0 x 2x + 7 x (2x + 7) = 5 10 10 = 10 5 2 5 2 5


m.c.m. (2, 5) = 10

5x 2(2x + 7) = 50 5x 4x 14 = 50 x = 50 + 14 x = 64 c) x 7x x 7x +5= 12 + 12 5 = 12 3x + 60 = 7x 4 12 4 12
m.c.m. (4, 12) = 12
F

b)

60 = 7x 3x 60 = 4x x =

60 = 15 4

105

Equacions de primer i segon grau


017 Resol aquestes equacions: 4( x 1) 2( x 3) = 5 3 6 ( x + 5) 3( x + 4 ) = 7 3x b) 2x + 6 8 a)
F

a)

4(x 1) 2(x 3) 4(x 1) 2(x 3) = 5 6 6 = 65 3 6 3 6


m.c.m. (3, 6) = 6

8(x 1) 2(x 3) = 30 8x 8 2x + 6 = 30 32 16 = 6x 2 = 30 6x = 32 x = 6 3
F

b) 2x +

(x + 5) 3(x + 4) = 7 3x 6 8
m.c.m. (6, 8) = 24

(x + 5) 3(x + 4) 24 = 24(7 3x ) 6 8 48x + 4(x + 5) 9(x + 4) = 24(7 3x) 48x + 4x + 20 9x 36 = 168 72x 43x 16 = 168 72x 43x + 72x = 168 + 16 184 8 115 x = 184 x = = 115 5 24 2x + 24 018 Escriu una equaci de primer grau amb parntesis i denominadors que tingui com a soluci x = 1. x+3 4x + 2(x + 1) = 2 5 019 Resol: a) x 2 7x + 12 = 0 b) x 2 9x + 18 = 0 c) 2x 2 8x + 8 = 0 a) x 2 7x + 12 = 0 x = = d) x 2 9x + 14 = 0 e) x 2 6x + 8 = 0 f) 3x 2 + 12x + 9 = 0 (7) (7)2 4 12 = 2 49 48 7 1 71 = = = 2 2 2 4 3

b) x 2 9x + 18 = 0 x = =

(9) (9)2 4 18 = 2 81 72 9 9 93 = = = 2 2 2 6 3

106

SOLUCIONARI

c) 2x 2 8x + 8 = 0 x = (8) (8)2 4 2 8 8 = 4 64 64 8 = =2 4 4

d) x 2 9x + 14 = 0 x = = 9

(9) (9)2 4 14 = 2 7 81 56 9 25 95 = = = 2 2 2 2 (6) (6)2 4 8 = 2 4 2

e) x 2 6 x + 8 = 0 x = = 6

36 32 6 4 62 = = = 2 2 2 12 122 4 3 9 = 23 36 =

f) 3x 2 + 12x + 9 = 0 x = =

12 144 108 12 = 6 6

12 6 = 6

1 3

020

Expressa de la forma ax 2 + bx + c = 0 i resol: a) x 2 x = 20 b) 2x 2 = 48 10x c) 3x 2 8 = 2x a) x 2 x 20 = 0 x = = (1) (1)2 + 4 20 = 2

d) x 2 + 9 = 10x

1 1 + 80 1 81 1 9 = = = 2 2 2

5 4

b) 2x 2 = 48 10x 2x 2 + 10x 48 = 0 x = = 10 102 + 4 2 48 10 100 + 384 = = 22 4 3 8

10 484 10 22 = = 4 4

c) 3x 2 8 = 2x 3x 2 + 2x 8 = 0 x = = 2 22 + 4 3 8 2 4 96 = = 23 6 8/6 = 4/3 2

2 100 2 10 = = 6 6

d) x 2 + 9 = 10x x 2 10x + 9 = 0 x = = (10) (10)2 4 9 10 100 36 = = 2 2 9 1

10 64 10 8 = = 2 2

107

Equacions de primer i segon grau


021 Resol aquestes equacions: a) 2x 2 98 = 0 b) 5x 2 + 20x = 0 7 7

2 2 2 a) 2x 98 = 0 2x = 98 x = 49 x = 49 =

x = 0 x1 = 0 b) 5x 2 + 20x = 0 x 2 + 4x = 0 x (x + 4) = 0 x + 4 = 0 x 2 = 4 Duna altra manera: 5x 2 + 20x = 0 x = 202 4 5 0 20 400 x = = 10 10 0 20 20 = = 4 10 20

022

Determina el nombre de solucions de les equacions de segon grau. a) x 2 7x 12 = 0 b) x 2 + 9x + 18 = 0 c) 3x 2 x + 12 = 0 a) = (7)2 4 1 (12) = 49 + 48 = 97 > 0 T 2 solucions. b) = 92 4 1 18 = 81 72 = 9 > 0 T 2 solucions. c) = (1)2 4 3 12 = 1 144 = 143 < 0 No t soluci.

023

Quantes solucions tenen aquestes equacions de segon grau? Calculan el valor. a) x 2 6x + 4 = 0 b) 2x 2 = 4 10x c) 3x 2 = 6x a) x 2 6x + 4 = 0 x = d) x 2 5x + 9 = 0 e) 7x 2 + 1 = 6x f) 8x 2 = 3 6 62 4 4 6 = 2 6+ = 6 2 20 = 2 6 20 2 20 36 16 = 2

b) 2x 2 = 4 10x 2x 2 + 10x 4 = 0 x= 10 102 + 4 2 4 10 100 + 32 = = 22 4 10 + 132 4 10 132 4

10 132 = 4

108

SOLUCIONARI

c) 3x 2 = 6x 3x 2 6x = 0 x = =

(6) (6)2 4 3 0 = 23 6 6 36 = 66 = 6 2 0 25 36 = 2

d) x 2 5x + 9 = 0 x = =

(5) (5)2 4 9 5 = 2

5 11 No t solucions reals 2

e) 7x 2 + 1 = 6x 7x 2 6x + 1 = 0 x= (6) (6)2 4 7 6 36 28 6 8 = = = 27 14 14 62 2 3 2 = = 14 7 3+ 2 7 3 2 7

f) 8x 2 = 3 x 2 =

3 3 x = No t solucions reals 8 8

024

Calcula el valor del discriminant i les solucions en cada cas. a) x 2 4x + 3 = 0 b) 2x 2 20x = 50 c) x 2 4x = 5 2 2 4 x + x = 0 d) 3 5

a) = (4)2 4 1 3 = 16 12 = 4 > 0 T 2 solucions. b) 2x 2 20x + 50 = 0 x 2 10x 25 = 0 = (10)2 4 1 25 = 100 100 = 0 T 1 soluci (doble). c) x 2 4x + 5 = 0 = (4)2 4 1 5 = 16 20 = 4 < 0 No t soluci. c) 4 2 2 4 2 x + x = 0 = 4 0 T 2 solucions. 5 3 5 3
2

025

Escriu una equaci de segon grau: a) Amb dues solucions. b) Amb una soluci doble. c) Sense soluci. a) x 2 + 7x + 12 = 0 x1 = 3, x 2 = 4 b) x 2 + 6x + 9 = 0 x = 3 (doble) c) x 2 3x + 5 = 0 No t solucions reals.

109

Equacions de primer i segon grau


026 Resol: a) b) c) d) e)

x 2 9x = 0 x 2 7x = 0 4x 2 5x = 0 7x 2 = 6x 2x 2 32 = 0

f) g) h) i) j)

x 2 + 6x = 0 x 2 + 9x = 0 10x 2 + 11x = 0 3x 2 = 4x 3x 2 243 = 0

x = 0 x1 = 0 a) x 2 9x = 0 x (x 9) = 0 x 9 = 0 x2 = 9 x = 0 x1 = 0 b) x 2 7x = 0 x (x 7) = 0 x 7 = 0 x2 = 7 x = 0 x1 = 0 c) 4 x 2 5 x = 0 x (4 x 5) = 0 4x 5 = 0 x2 = 5/4 x = 0 x1 = 0 d) 7x 2 6 x = 0 x (7x 6) = 0 7x 6 = 0 x2 = 6/7 x1 = 4 e) 2x 2 = 32 x 2 = 16 x2 = 4 x = 0 x1 = 0 f) x 2 + 6 x = 0 x (x + 6) = 0 x + 6 = 0 x2 = 6 x = 0 x1 = 0 g) x 2 + 9x = 0 x (x + 9) = 0 x + 9 = 0 x2 = 9 x = 0 x1 = 0 h) 10 x 2 + 11x = 0 x (10 x + 11) = 0 10x + 11 = 0 x2 = 11/10 x = 0 x1 = 0 i) 3x 2 + 4 x = 0 x (3x + 4) = 0 3x + 4 = 0 x2 = 4/3 x = 9 j) 3x 2 243 = 0 x 2 = 81 1 x 2 = 9 027 Calcula: a) 900x 2 = 9 b) 5x (2x 1) = 7x a) 900 x 2 = 9 x 2 = c) x 2 = 3x 10 d) (x 2)(3x + 7) = 0 x = 1/10 1 1 x = 1 x 2 = 1/10 100 100

b) 5x (2x 1) = 30 10x 2 5x 30 = 0 x= = (5) (5)2 + 4 10 30 5 = 2 10 25 + 1.200 = 20

x = 2 5 1.225 5 35 = 1 x 2 = 30 / 20 = 3 / 2 20 20

110

SOLUCIONARI

c) x 2 = 3x 10 x 2 3x + 10 = 0 x = (3) (3)2 + 4 10 3 49 37 x = 5 = = 1 x 2 = 2 2 2 2

x 2 = 0 x1 = 2 d) (x 2)(3x + 7) = 0 3x + 7 = 0 x2 = 7/3 028 Escriu una equaci de segon grau amb algun coeficient igual a zero i dues solucions. x = 4 x 2 16 = 0 x 2 = 16 x = 16 1 x 2 = 4 La suma de dos nombres s 48. Si un s la meitat de laltre, quins nombres sn? Anomenem els dos nombres x i 2x. x + 2x = 48 3x = 48 x = 16 2x = 32 Els dos nombres sn 16 i 32. 030 La Maria t 4 tebeos menys que la Sara. Si la Maria lin dna dos dels seus, la Sara en tindr el triple que ella. Quants tebeos t cadascuna? Tebeos de la Maria: x Tebeos de la Sara: x + 4

029

x + 4 + 2 = 3(x 2) x + 4 + 2 = 3x 6 x 3x = 6 4 2 2x = 12 x = 6 La Maria t 6 tebeos i la Sara en t 10.


031 Quaranta-tres persones assisteixen a una festa. Si marxessin 3 nois, hi hauria el triple de noies que de nois. Quants nois i noies hi ha? Nre. de nois: x Nre. de noies: 43 x 43 x = 3(x 3) 43 x = 3x 9 43 = 4x 9 52 = 4x x = 13 Substitum: 43 13 = 30. Hi ha 13 nois i 30 noies. 032 La suma de dos nombres consecutius senars es 156. De quins nombres es tracta? Anomenem els dos nombres x i x + 2 x + x + 2 = 156 2x = 154 x = 77 Per tant, els dos nombres sn 77 i 79. 033 El producte dun nombre pel doble daquest nombre s 288. Quin nombre s? Hi ha ms duna soluci? Nombre: x

x 2x = 288 2x 2 = 288 x 2 = 144 x = 12 T dues solucions: 12 i 12.

111

Equacions de primer i segon grau


034 LAlbert t el doble dedat que lAnna. Si multipliquem les seves edats obtenim el nombre 512. Quina edat t cadascun? Edat de lAnna: x
2

Edat de lAlbert: 2x

x 2x = 512 2x = 512 x 2 = 256 x = 16


Com que ledat s un nombre positiu, la soluci s nica. LAnna t 16 anys, i lAlbert 32.

035

La suma dun nombre i el seu quadrat s 42. De quin nombre es tracta?

x + x 2 = 42 x 2 + x 42 = 0
x = x = 6 1 12 + 4 42 1 169 1 13 = = 1 x 2 = 7 21 2 2

Hi ha dues solucions: Per a x = 6 62 + 6 = 36 + 6 = 42 Per a x = 7 (7)2 + (7) = 49 7 = 42

036

El producte de les edats de la Llusa i el seu germ, que t 5 anys menys que ella, s 176. Quants anys tenen tots dos? Edat de la Llusa: x 2 x (x 5) = 176 x 5 x 176 = 0 Edat del seu germ: x 5 x = (5) (5)2 + 4 176 5 = 2 = 25 + 704 5 729 = = 2 2

5 27 x = 16 1 x 2 = 11 2

La segona soluci no s vlida (una edat no pot ser negativa), aix que la Llusa t 16 anys i el seu germ t 16 5 = 11 anys.

037

Troba dos nombres consecutius que quan els multipliquem obtinguem com a resultat 380 unitats. Anomenem els dos nombres x i x + 1.

x(x + 1) = 380 x 2 + x 380 = 0


x = 1 12 + 4 380 1 1.521 1 39 x = 19 = = 1 x 2 = 20 2 2 2

Hi ha dues solucions: Per a x = 19 Els nombres sn 19 i 20. Per a x = 20 Els nombres sn 20 i 19.

112

SOLUCIONARI

038

Per tancar una finca rectangular de 750 m2 fem servir 110 m de tanca. Calcula les dimensions de la tanca.
55 x

Els costats mesuren x i 55 x. Lrea ser: A = x (55 x) = 750.

Per trobar la mesura dels costats hem de resoldre lequaci de segon grau: x (55 x) = 750 55x x 2 = 750 x 2 + 55x 750 = 0

x=
=

55

552 4 750 55 = 2

3.025 3.000 = 2

55 25 55 5 x = 25 = 1 x 2 = 30 2 2

ACTIVITATS
039

Determina si les igualtats algebraiques sn identitats o equacions. a) b) c) d) 2x + 3 = 5(x 1) 3x + 8 2x 3x 7 = 5x + 1 x 4x + 6 x 3x = 5 + 8x 3 2x (x + 2)2 x 2 4x = 4 a) 2x + 3 = 5(x 1) 3x + 8 2x + 3 = 5x 5 3x + 8 2x + 3 = 2x + 3 Identitat b) 2x 3x 7 = 5x + 1 x x 7 = 4x + 1 Equaci c) 4x + 6 x 3x = 5 + 8x 3 2x 6 = 2 + 6x Equaci d) (x + 2)2 x 2 4x = 4 x 2 + 4x + 4 x 2 4x = 4 4 = 4 Identitat

040

Indica els membres daquestes equacions: a) b) c) d) 2x + 3 = 5 2x 3x 7 = 5x + x 5x 4x + 6 x 3x = 5 + 2x 3 2x (x + 2) (x 2 2) = 4 a) 2x +3 =


1r membre 2n membre

b) 2x 3x 7 = 5x + x 5x c) 4x + 6 x 3x = 5 + 2x 3 2x d) (x + 2) (x 2 2) =

1r membre

1r membre

1r membre

2n membre

2n membre

2n membre

113

Equacions de primer i segon grau


041

Assenyala els termes de les equacions. a) 5x + 1 = 25 b) 2x x 9 = x + 3x 5x c) 4x + 6 = 76 + 12x + 3 2x d) 9(x + 7) 3(x 2 2) = 4

a) 5x + 1 = 25 Termes: 5x, 1, 25 b) 2x x 9 = x + 3x 5x Termes: 2x, x, 9, x, 3x, 5x c) 4x + 6 = 76 + 12x + 3 2x Termes: 4x, 6, 76, 12x, 3, 2x d) 9(x + 7) 3(x 2 2) = 4 9x + 63 3x 2 + 6 = 4 Termes: 9x, 63, 3x 2, 6, 4 042

Indica el grau de les equacions segents: a) x 4 8 + x = 0 a) Grau 4. b) 2x 2 + x = 0 b) Grau 2. c) 3x 2 + 75 = 0 c) Grau 2. d) 4x 2 12x 5 = x 6 d) Grau 6.

043

Quin daquests nombres s la soluci de lequaci x (x 1) = x 2 + x ? a) x = 1 b) x = 1 c) x = 0 d) x = 2 e) x = 3 f) x = 2 La a soluci s: c) x = 0, perqu 0(0 1) = 0 + 0.

044

El valor 4 s la soluci dalguna daquestes equacions? a) x 2 16 = 0 b) x + 4 = 0 c) x 2 4 = 8 d) x 2 x + 8 = x + 4 e) x 3 124 = 0 f) x 2 x + 8 = x + 4 8

a) S, 16 16 = 0. b) No, 4 + 4 0. c) No, 16 4 8. 045

d) No, 16 4 + 8 4 + 4. e) No, 64 128 0. f) No, 16 4 + 8 4 + 4 8.

Escriu una equaci: a) Amb dues incgnites i termes independents 5 i 3. b) Amb una incgnita i soluci 7. c) Amb incgnita z i soluci 9. a) x 3y + 5 = 2x + y 3 b) 2x 5 = 9 2x = 14 x = 7 c) 1 z = 10 z = 10 1 = 9 z = 9

046

Esbrina quines de les equacions segents tenen com a soluci x = 6. 4 c) x = e) x = 6 a) 4x = 24 3 8 d) 3x = 32 f) 4 x = b) 8x = 12 3 4 a) S, x = 6. c) No, x = . e) S, x = 6. 3 3 32 2 b) No, x = . d) No, x = . f) No, x = . 2 3 3

114

SOLUCIONARI

047

Escriu dues equacions en cada cas. a) Que tinguin com a soluci x = 3. b) Que tinguin com a soluci x = 2. a) 2x = 6 i 3x + 6 = 15 b) 3x = 6 i 9 2x = 13 c) Que tinguin com a soluci x = 5. d) Que tinguin com a soluci x = 1. c) x 5 = 0 i 2x = 10 d) x + 1 = 0 i 3x = 3

048

Resol: a) b) c) d) 10 x = 3 9+x=2 12 x = 3 16 + 3x = 12 a) 10 x = 3 10 3 = x x = 7 b) 9 + x = 2 9 + x 9 = 2 9 x = 7 c) 12 x = 3 12 x + 12 = 3 + 12 x = 15 x = 15 d) 16 + 3x = 12 16 + 3x 16 = 12 16 3x = 28 x = 3 2 7 f) 3x + 7 = 14 3x = 14 7 3x = 7 x = 3 200 g) 5 + 20x = 95 20x = 95 + 5 x = =5 20 11 h) 9 11x = 2 11x = 2 + 9 x = = 1 11 e) 4x + 5 = 11 4x = 11 5 4x = 6 x = 28 3 e) f) g) h) 4x + 5 = 11 3x + 7 = 14 5 + 20x = 95 9 11x = 2

049

Troba la soluci daquestes equacions: a) 4x + 5 = 3x + 12 b) 3x + 7 = 2x + 16 c) 5 + 20x = 7 + 12x d) 6x + 40 = 2x + 50 e) 3x 42 = 2x 7 f) 3x 50 = 10 2x g) 9x + 8 = 7x + 16 h) 5x 13 = 2x 4 i) 9x 8 = 8x 9

a) 4x + 5 = 3x + 12 4x + 3x = 12 5 7x = 7 x = 1 1 4 10 5 d) 6x + 40 = 2x + 50 6x 2x = 50 40 4x = 10 x = = 4 2 e) 3x 42 = 2x 7 3x + 2x = 7 + 42 x = 35 x = 35 c) 5 + 20x = 7 + 12x 20x 12x = 7 5 8x = 2 x = f) 3x 50 = 10 2x 3x + 2x = 10 + 50 5x = 60 x = 12 1 2 9 = 3 h) 5x 13 = 2x 4 5x + 2x = 4 + 13 3x = 9 x = 3 i) 9x 8 = 8x 9 9x 8x = 9 + 8 x = 1 g) 9x + 8 = 7x + 16 9x + 7x = 16 8 16x = 8 x = b) 3x + 7 = 2x + 16 3x 2x = 16 7 x = 9

115

Equacions de primer i segon grau


050

Corregeix els errors en la resoluci de lequaci. En el tercer pas, quan salla la x, el 5 ha de passar dividint amb el mateix 10 signe amb qu multiplica la x, que, en aquest cas, s positiu, x = = 2. 5 FES-HO AIX COM RESOLEM UNA EQUACI AMB PARNTESIS? Resol 3(4 2x) 2(3x 1) = 2.
PRIMER.

051

Eliminem els parntesis. Hem de tenir en compte que si hi ha un signe menys davant dun parntesi hem de canviar tots els signes de linterior. 3(4 2x) 2(3x 1) = 2 3 4 3 2x 2 3x + 2 1 = 2 12 6x 6x + 2 = 2

SEGON.

Agrupem els termes amb x en un membre i els nombres a laltre. 12 6x 6x + 2 = 2 12 + 2 2 = 6x + 6x Redum els termes semblants. 12 + 2 2 = 6x + 6x 12 = 12x 12 =1 12

TERCER.

CUART.

Allem la x. 12 = 12x x =

052

Resol: a) 6(x + 11) = 40 + 6(x + 2) b) 2(x 17) = x 3(12 2x) c) x 5(x 2) = 6 d) 120 = 2x (15 7x) e) 5(x + 4) = 7(x 2) f) 3(x + 7) 6 = 2(x + 8)

a) 6(x + 11) = 40 + 6(x + 2) 6x + 66 = 40 + 6x + 12 6x + 66 = 6x + 52 6x 6x = 52 66 0x = 14 No t soluci b) 2(x 17) = x 3(12 2x) 2x 34 = x 36 + 6x 2 2x 34 = 7x 36 2x 7x = 36 + 34 5x = 2 x = 5 c) x 5(x 2) = 6 x 5x + 10 = 6 4x = 4 x = 1 d) 120 = 2x (15 7x) 120 = 2x 15 + 7x 120 + 15 = 9x 135 x = = 15 9 e) 5(x + 4) = 7(x 2) 5x + 20 = 7x 14 5x 7x = 14 20 2x = 34 x = 17 f) 3(x + 7) 6 = 2(x + 8) 3x + 21 6 = 2x + 16 3x + 15 = 2x + 16 3x 2x = 16 15 x = 1

116

SOLUCIONARI

053

Resol aquestes equacions: 4x = 3 20 3x b) = 21 6 a) a) b) c) d) e) f) 2x = 4 3 7x d) = 28 4 c) 9x = 5 3 3x f) = 25 2 e)

4x = 3 4 x = 3 20 4 x = 60 x = 15 20 3x 126 = 21 3x = 21 6 3x = 126 x = = 42 6 3 2x 12 = 4 2x = 12 x = = 6 3 2 7x 112 = 28 7x = 28 4 x = = 16 4 7 9x 15 5 = 5 9x = 15 x = = 3 9 3 3x 50 = 25 3x = 50 x = 2 3

054

Escriu una equaci: a) Que tingui un parntesi i soluci 1. b) Que tingui denominador i soluci 3. c) Que tingui dos parntesis i soluci 4. a) 3(x 3) = 6 2 b) x 5 = 1 2 c) 3(x 1) 6(5 x) = 3

055

Resol: a) b) x 2 =1 5 c) 3x + 20 = x + 25 2

3x + 15 3x d) = 7 1 = 12 3x 6 4 x 2 =1 x 2 = 5 x = 5+2 = 7 a) 5 b) c) d) 3x + 15 57 = 7 3x + 15 = 42 3x = 57 x = = 19 6 3 3x 3x 1 + 20 = x + 25 x = 25 20 x = 5 x = 2 5 = 10 2 2 2 3x 3x 3 + 12 1 = 12 3x + 3x = 12 + 1 x = 13 4 4 4 15 x = 13 4 x = 52 15

117

Equacions de primer i segon grau


056

Calcula el valor de x. a) b) 3x 2x +7= +9 5 6 x +2 = 5x 46 3 x +4 x = 1+ 5 2 d) e) f) x +8 x 4 = 2 2 6 x 5 8x 2x 10 + + = 3 5 2 2 x 10 x 20 x 30 = 5 2 4 3

c) x

a)

3625 3x 2x 3x 2x x = 2 +7= +9 = 97 30 5 6 5 6 8 2 30 15 x =2 x = = 30 8 2

m.c.m. (5, 6) = 30

b)

x +2 = 5x 46 x + 2 = 15x 138 x 15x = 138 2 3 14x = 140 x = 10 x+4 x = 1+ 10x 2(x + 4) = 10 + 5x 5 2


m.c.m. (5, 2) = 10

10x 2x 8 = 10 + 5x 8x 8 = 10 + 5x 8x 5x = 10 + 8 3x = 18 x = 6
F

d)

x +8 x 4 (x + 8) (x 4) = 2 6 6 = 62 2 6 2 6
m.c.m. (2, 6) = 6

3(x + 8) (x 4) = 12 3x + 24 x + 4 = 12 16 = 8 2x + 28 = 12 2x = 12 28 x = 2 e) x 5 + 8 x + 2x 10 = 3 F m.c.m. (5, 2) = 10 5 2 2 (x 5) (8 x ) (2x 10) + 10 + 10 = 10 3 10 5 2 2 2(x 5) + 5(8 x) + 5(2x 10) = 30 2x 10 + 40 5x + 10x 50 = 30 50 7x 20 = 30 7x = 50 x = 7 f) x 10 x 20 x 30 = 5 F m.c.m. (2, 4, 3) = 12 2 4 3 (x 10) (x 20) (x 30) 12 12 = 12 5 12 2 4 3 6(x 10) 3(x 20) 4(x 30) = 60 6x 60 3x + 60 4x + 120 = 60 x + 120 = 60 x = 60 120 = 60 x = 60

118

c) x

SOLUCIONARI

057

Troba la soluci daquestes equacions: 2x 10 3( x 12) = 1 3 4 3x 3 = 3 4( x + 2) b) 5 2x 5 x +1 + = 20 x c) 5 4 a) a) 3x 3 + 2( x 1) x = 7 14 4x 6 3( x + 1) + 2x = 21 e) 10 12 d)

2x 10 3(x 12) (2x 10) 3(x 12) = 1 12 12 = 12 4 3 4 3


m.c.m. (3, 4) = 12

4(2x 10) 9(x 12) = 12 8x 40 9x + 108 = 12 x + 68 = 12 x = 12 68 = 80 x = 80 b) 3x 3 3x 3 = 15 20(x + 2) = 3 4(x + 2) 5 5 5 3x 3 = 15 20x 40 3x + 20x = 25 + 3 22 17x = 22 x = 17 2x 5 x +1 + = 20 x 5 4
m.c.m. (5, 4) = 20
F

c)

(2x 5) (x + 1) + 20 = 20(20 x ) 5 4 4(2x 5) + 5(x + 1) = 20(20 x) 8x 20 + 5x + 5 = 400 20x 415 13x + 20x = 400 + 15 33x = 415 x = 33 20 d) 3x 3 + 2(x 1) 3x 3 + 2(x 1) x = 14 14 x = 14 14 7 14 7 2(3 x) 14x = 3 + 2(x 1) 6 2x 14x = 3 + 2x 2 6 16x = 1 + 2x 5 16x 2x = 1 6 18x = 5 x = 18 4x 6 3(x + 1) + 2x = 21 10 12
m.c.m. (10, 12) = 60
F

e)

4x 6 3(x + 1) + 60 2x = 60 21 60 60 10 12 6(4x 6) + 120x = 1.260 15(x + 1) 24x 36 + 120x = 1.260 15x 15 1.281 427 = 144x + 15x = 1.245 + 36 159x = 1.281 x = 159 53
(: 3)
F

119

Equacions de primer i segon grau


058

Est ben resolta aquesta equaci? Esbrina-ho comprovant-ne la soluci. Corregeix els errors que shan coms. 4x 2 x 1 = 2x 7 4 1r Calculem el m.c.m. 2n Multipliquem per 28. 3r Eliminem els parntesis. 4t Transposem els termes. 5 Redum els termes. 6 Allem la x. m.c.m. (7, 4) = 28 4(4x 2) = 2x 7(x 1) 16x 2 = 2x 7x 7 16x 2x + 7x = 7 + 2 15x = 5

x=

15 = 3 5

2n No sha multiplicat 2x per 2: 4(4x 2) = 56x 7(x 1) 3r La propietat distributiva est mal aplicada: 16x 8 = 56x 7x + 7 4t 14x 56x + 7x = 7 + 8 5 Sha sumat malament: 35x = 15 6 Sha allat malament la x: 15 3 = 35 7

x =
059

Resol: a) b) c) 2( x + 5) ( x + 1)( x 3) = 2 3 x x 4( x 1) 5( x 2) = 6 3 2 2 2x 3( x 5) x 3 = 2 4 a) 3(x + 5) = (x + 1)(x 3) 3x + 15 = x 2 2x 3 x 2 5x 18 = 0 5 x = 5 + 97 1 25 + 72 5 97 2 = 2 2 5 97 x 2 = 2

x =

b) x 2x 12(x 1) = 15(x 2) x 2x 12x + 12 = 15x 30 3 28x = 42 x = 2 c) 2(2x 3(x 5)) = x 3 4x 6x + 30 = x 3 3x = 33 x = 11

120

SOLUCIONARI

060

Resol les equacions de segon grau aplicant la frmula general. a) b) c) d)

x 2 5x + 6 = 0 2x 2 4x + 13 = 0 x 2 + 8x + 16 = 0 3x 2 + 2x 16 = 0
a) x = 5

e) x 2 2x + 1 = 0 f) 7x 2 3x + 1 = 0 g) x 2 4x + 5 = 0

x1 = 5 + 1 = 3 25 24 5 1 2 = 2 2 x = 5 1 = 2 2 2

b) x = c) x =

4 16 104 4 88 = No t soluci 4 4 8

64 64 8 0 = = 4 (doble) 2 2 x 1 = 2 + 14 = 2 2 4 + 192 2 196 6 = d) x = 6 6 x = 2 14 = 8 2 6 3 e) x = f) x = 2 3 44 2 0 = = 1 (doble) 2 2

9 28 3 19 = No t soluci 14 14 x 1 = 4 + 6 = 1 4 16 + 36 4 36 2 = g) x = 4 6 2 2 = 5 x 2 = 2

061

Esbrina, sense resoldre-les, el nombre de solucions daquestes equacions: a) x 2 + 5x + 6 = 0 b) 2x 2 6x + 8 = 0 c) x 8x + 16 = 0


2

e) x 2 + 8x + 16 = 0 f) 2x 2 4x + 13 = 0 g) 7x 2 3x + 1 = 0

d) x 2 + x + 1 = 0 a) = 25 24 = 1 > 0: 2 solucions. b) = 36 + 64 = 100 > 0: 2 solucions. c) = 64 64 = 0: 1 soluci. d) = 1 + 4 = 5 > 0: 2 solucions. e) = 64 64 = 0: 1 soluci. f) = 16 104 = 88 < 0: no t soluci. g) = 9 28 = 19 < 0: no t soluci.

121

Equacions de primer i segon grau


062

Determina el nombre de solucions de les equacions segents: a) b) c) d)

x2 1 = 0 x 2 + 2x = 0 x 2 4x + 4 = 0 x 2 + 8x + 16 = 0

e) x 2 x 2 = 0 f) x 2 = 7x 12 g) 2x 2 4 + 3x = x 2 + 2 + 2x

a) x 2 1 = 0 x 2 = 1 x = 1 x1 = 0 b) x 2 + 2x = 0 x (x + 2) = 0 x + 2 = 0 x2 = 2 c) x 2 4x + 4 = 0 x = (4) (4)2 4 4 4 16 16 = =2 2 2 8 82 4 16 8 64 64 = = 4 2 2

d) x 2 + 8x + 16 = 0 x = e) x 2 x 2 = 0 x =

(1) (1)2 + 4 2 1 1+ 8 = = 2 2 1+ 3 =2 x1 = 1 3 2 = 2 x 2 = 1 3 = 1 2 49 48 71 x = 4 = 1 x 2 = 3 2 2

f) x 2 = 7x 12 x 2 7x + 12 = 0 x = (7) (7)2 4 12 7 = 2

g) 2x 2 4 + 3x = x 2 + 2 + 2x 2x 2 x 2 + 3x 2x 4 2 = 0 x2 + x 6 = 0 x = 1 1 + 4 6 1 5 x = 2 = 1 x 2 = 3 2 2

063

Resol aquestes equacions de segon grau incompletes: a) b) c) d)

x2 8 = 0 2x 2 + 50 = 0 3x 2 + 75x = 0 x 2 16 = 0
a) x = 8 b) x 2 = 25 No t soluci

e) f) g) h)

8x 2 24x = 0 x 2 x = 0 x2 1 = 0 4x 2 2x = 0

c) 3x (x + 25) x1 = 0, x2 = 25 d) x = 4 e) 8x (x + 3) x1 = 0, x2 = 3 f) x (x + 1) x1 = 0, x2 = 1 g) x = 1 h) 2x (x 1) x1 = 0, x2 = 1

122

SOLUCIONARI

064

Resol les equacions amb el mtode ms adequat. a) 7x 2 = 63 b) x 2 24 = 120 c) x 2 25 = 0 d) x 2 = 10.000 e) x 2 3 = 22 f) 5x 2 720 = 0 g) x 2 + 1 = 5 4

h) x 2 36 = 100 i) 2x 2 72 = 0 j) 5x 2 3 = 42 k) 9x 2 36 = 5x 2 l) 2x 2 + 7x 15 = 0 a) 7x 2 = 63 x 2 = 9 x = 3 b) x 2 24 = 120 x 2 = 120 + 24 = 144 x = 12 c) x 2 25 = 0 x 2 = 25 x = 5 d) x 2 = 10.000 x = 100 e) x 2 3 = 22 x 2 = 25 x = 5 f) 5x 2 720 = 0 5x 2 = 720 x 2 = 144 x = 12 g) x 2 + 1 = 5 5 1 x2 = 1 = 4 4 4 1 x = 2 x = 136 i) 2x 2 72 = 0 2x 2 = 72 x 2 = 36 x = 6 j) 5x 2 3 = 42 5x 2 = 45 x 2 = 9 x = 3 k) 9x 2 36 = 5x 2 9x 2 5x 2 = 36 4x 2 = 36 x 2 = 9 x = 3 l) 2x 2 + 7x 15 = 0 x = 7 49 + 120 = 4

h) x 2 36 = 100 x 2 = 100 + 36 = 136

x1 = 6 = 3 7 13 4 2 = 4 x 2 = 20 = 5 4

123

Equacions de primer i segon grau


065

Resol: a) x 2 7x = 0 b) x 2 + 3x = 0 c) x 2 25x = 0 d) x 2 10x = 0 e) 16x (x 5) = 0 f) 3x 2 12x = 0 g) 3x = 4x 2 2x h) 4x 2 = 5x i) 25x 2 100x = 0 j) 6x 2 6x = 12x x = 0 x1 = 0 a) x 2 7x = 0 x (x 7) = 0 x 7 = 0 x 2 = 7 x = 0 x1 = 0 b) x 2 + 3x = 0 x (x + 3) = 0 x + 3 = 0 x 2 = 3 x = 0 x1 = 0 c) x 2 25x = 0 x (x 25) = 0 x 25 = 0 x 2 = 25 x = 0 x1 = 0 d) x 2 10x = 0 x (x 10) = 0 x 10 = 0 x 2 = 10 16x = 0 x1 = 0 e) 16x (x 5) = 0 x 5 = 0 x 2 = 5 3x = 0 x1 = 0 f) 3x 2 12x = 0 3x (x 4) = 0 x 4 = 0 x2 = 4 g) 3x = 4x 2 2x 4x 2 2x 3x = 0 4x 2 5x = 0 x = 0 x 1 = 0 x (4x 5) = 0 5 4 x 5 = 0 x 2 = 4 h) 4x 2 = 5x 4x 2 5x = 0 x (4x 5) = 0 x = 0 x 1 = 0 5 4 x 5 = 0 x 2 = 4 25x = 0 x1 = 0 i) 25x 2 100x = 0 25x (x 4) = 0 x 4 = 0 x 2 = 4 j) 6x 2 6x = 12x 6x 2 18x = 0 6x (x 3) = 0 6x = 0 x1 = 0 x 3 = 0 x 2 = 3

124

SOLUCIONARI

066

FES-HO AIX COM RESOLEM LES EQUACIONS EN QU UN PRODUCTE S IGUAL A ZERO? Resol lequaci ( x 1)( x + 2) = 0. Perqu un producte de diversos factors valgui zero, almenys un dels factors ha de ser zero.
PRIMER.

Igualem a zero cadascun dels factors. x 1 = 0 (x 1)(x + 2) = 0 x + 2 = 0

SEGON.

Resolem les equacions que hem obtingut. x 1 = 0 x = 1 (x 1)(x + 2) = 0 x + 2 = 0 x = 2

Lequaci t dues solucions: x 1 = 1 i x 2 = 2.

067

Calcula sense aplicar la frmula general. a) (x + 2)(x1 2) = 0 b) (x 3)(x2 + 3) = 0 x c) (x + 3)(2x 5) 5 = 0 2 d) (x 5)2 = 0 e) (x 2)2 + x = x 3x 4 f) x 4 5 = 0
2

x + 2 = 0 x 1 = 2 a) x 2 = 0 x 2 = 2 x + 3 = 0 x 1 = 3 b) x 3 = 0 x 2 = 3 x + 3 = 0 x 1 = 3 2x 5 = 0 x 2 = 5 c) 2 5 x x = 10 3 2 d) x 5 = 0 x = 5 (doble) e) (x 2)2 = 0 x 2 = 0 x = 2 (doble) x = 0 x 1 = 0 2 f) 3x 16 4 3x 4 (doble) =0 = 0 x2 = 4 15 5 4 5

125

Equacions de primer i segon grau


068

Resol les equacions segents: a) (x + 1)(x 3) + 3 = 0 b) (x + 9)(x 9) = 3(x 27) c) x (3x 2) = 65 d) 4x (x 2 4) = 2x 4 e) (2x + 3)(2x 3) = 135 23 x = 18 f) x 2 4 13 = 0 g) x 2 7x + 4 x = 0 x1 = 0 x (x 2) = 0 x 2 = 0 x2 = 2 b) (x + 9)(x 9) = 3(x 27) x 2 81 = 3x 81 x 2 3x = 0 x = 0 x1 = 0 x (x 3) = 0 x 3 = 0 x2 = 3 c) x (3x 2) = 65 3x 2 2x 65 = 0 x = 2 x = 5 4 + 780 2 28 = 1 x 2 = 13 6 6

a) (x + 1)(x 3) + 3 = 0 x 2 + x 3x 3 + 3 = 0 x 2 2x = 0

d) 4x (x 2 4) = 2x 4 4x x 2 + 4 2x + 4 = 0 x 2 + 2x + 8 = 0 x = 22 + 4 8 2 4 + 32 = = 2 (1) 2 2 6 x = 2 = 1 2 x 2 = 4 2

e) (2x + 3)(2x 3) = 135 4x 2 9 = 135 4x 2 = 144 x 2 = 36 x = 6 f) x 2 23 23 x = 18 x 2 x 18 = 0 4 4 (23 / 4) (23 / 4)2 + 4 18 23 / 4 (529 /16) + 72 = = 2 2

x = =

23 / 4 (529 + 1.152) /16 23 / 4 41/ 4 = 2 2 x 1 = (23 / 4 + 41/ 4) = 64 / 4 = 64 = 8 2 2 8 18 / 4 9 (23 / 4 41/ 4) x = = = 2 2 4 2 13 (7) (7)2 4 13 / 4 =0 x = = 4 2 = 7

g) x 2 7x +

x 1 = 13 49 13 7 + 36 2 = 2 2 x 2 = 1 2

126

SOLUCIONARI

069

Escriu una equaci de segon grau que tingui tots els coeficients diferents de zero i una soluci doble. Lequaci s x 2 + 2x + 1 = 0. x = 2 2 44 = 2 = 1 2

070

FES-HO AIX COM RESOLEM EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB PARNTESIS I DENOMINADORS? Resol ( x 1)2 3 4x 5 + 4x . = 2 4 4

PRIMER. Eliminem els denominadors. Calculem el m.c.m. dels denominadors i hi multipliquem els dos memnres de lequaci.

m.c.m. (2, 4) = 4 (x 1)2 3 4x 4 2 4 = 5 + 4x 4 4

2(x 1)2 (3 4x) = (5 + 4x)


SEGON.

Traiem els parntesis. 2(x 2 2x + 1) 3 + 4x = 5 + 4x 2x 2 4x + 2 3 + 4x = 5 + 4x

TERCER.

Passem tots els termes al primer membre i fem les operacions. 2x 2 4x + 2 3 + 4x 5 4x = 0 2x 2 4x 6 = 0

QUART.

Simplifiquem lequaci, si podem, i la resolem. 2x 2 4x 6 = 0 x = 2


Dividim entre 2
F

x 2 2x 3 = 0

4 + 12 24 x = 3 = 1 x 2 = 1 2 2

CINQU.

Comprovem les solucions


x = 1

x=3

(3 1)2 343 5+43 9 17 = 2+ = 2 4 4 4 4 (1 1)2 3 4(1) 5 + 4(1) 7 1 = 2 = 4 4 2 4 4

127

Equacions de primer i segon grau


071

Resol les equacions segents: a) b) c) d) e) f) ( x 2)2 14 x 5 11 + = 3 6 6 ( x 2)( x + 2) 14 x + 35 52x + 5 = 5 6 10 (2x + 1)2 = 1 (x 2) + (2x 1)(x 3) = x (3x 3) 2x (x 1)(x + 2) = 2 + (x + 3)(x 4) 3 2 4 x + x = 0 4 5 a) 2(x 2)2 + 14x 5 = 11 2x 2 8x + 8 + 14x 5 = 11 2x 2 + 6x 8 = 0 x 2 + 3x 4 = 0 x 1 = 3 + 5 = 1 3 9 + 16 3 25 2 = x = 2 2 x = 3 5 = 4 2 2 b) 12(x 2)(x + 2) 10(14x + 35) = 6(52x + 5) 12x 2 48 140x 350 = 312x + 60 12x 2 452x 458 = 0 6x 2 226x 229 = 0 x = 226 51.076 + 5.496 226 56.572 = T 2 solucions 12 12 2 4 48 2 4 No t soluci 4

c) 4x 2 + 4x + 2 = 0 2x 2 + 2x + 1 = 0 x = =

d) x 2 + 2x 2 7x + 3 = 3x 2 3x 2x x 2 x + 1 = 0 x = 1 + 5 1 1 1+ 4 1 5 2 = x = 2 2 x 2 = 1 5 2 e) x 2 + x 2 = 2 + x 2 x 12 2x = 8 x = 4 x1 = 0 3 5 f) x x + = 0 3 5 5 4 x+ = 0 x2 = 4 4 4 3 072

Troba dos nombres consecutius que sumin 51. Els dos nombres sn x i x + 1 x + x + 1 = 51 2x = 50 x = 25 Per tant, els nombres sn el 25 i el 26. Calcula un nombre el doble i el triple del qual sumin 10. El nombre s x 2x + 3x = 10 5x = 10 x = 2

073

128

SOLUCIONARI

074

Calcula un nombre que, quan hi sumis 4, resulti el doble del nombre menys una unitat. El nombre s x x + 4 = 2(x 1) x = 6 x = 6

075

Troba dos nombres consecutius si saps que la diferncia dels seus quadrats s 567. Els dos nombres sn x i x + 1. (x + 1)2 x 2 = 567 x 2 + 2x + 1 x 2 = 567 2x = 566 x = 283 Els nombres sn 283 i 284.

076

El preu dun anell i el seu estoig s de 10.200 i lanell val 10.000 ms que lestoig. Quin s el preu de cada article? Estoig: x. Anell: x + 10.000 x + x + 10.000 = 10.200 2x = 200 x = 100. Lestoig val 100 , i lanell 10.100 .

077

Una bodega va exportar al gener la meitat dels seus barrils i, al cap de dos mesos, un ter dels que li quedaven. Quants barrils tenia al comenament si ara hi ha 40.000 barrils? x 1 x Barrils: x. Al gener exporta: , i durant els dos mesos segents, x . 2 3 2 x x x x x x 1 x = 40.000 = 40.000 = 40.000 3 2 3 2 2 6 x = 120.000 barrils

078

FES-HO AIX COM RESOLEM ELS PROBLEMES DEDATS AMB EQUACIONS? El gos de llex t 12 anys menys que ell. Daqu a 4 anys, llex tindr el triple de ledat del seu gos. Quines edats tenen tots dos?
PRIMER.

Plantejament.
Edat de llex x x+4 Edat del gos x 12 x 12 + 4 = x 8

Actualment Daqu a 4 anys

Daqu a 4 anys, ledat de llex ser el triple que la del gos: x + 4 = 3(x 8).
SEGON.

Resoluci. x + 4 = 3(x 8) x + 4 = 3x 24 28 = 2x x = 14

Comprovaci. Llex t 14 anys, i el seu gos 14 12 = 2 anys. En 4 anys, ell en tindr 18, i el gos 6; 18 = 6 3.

TERCER.

129

Equacions de primer i segon grau


079

En Miquel t 4 anys ms que el seu cos Ignasi i, daqu a 3 anys, entre tots dos sumaran 20 anys. Quants anys t cadascun? Ignasi: x. Miquel: x + 4 (x + 3) + (x + 4 + 3) = 20 2x = 10 x = 5 Ignasi: 5 anys. Miquel: 9 anys.

080

Quina edat tinc ara si daqu a 12 anys tindr el triple de ledat que tenia fa 6 anys? Edat actual: x x + 12 = 3(x 6) 2x = 30 x = 15 anys

081

La Llcia t tres fills. El petit t la meitat danys que el mitj, i aquest t sis anys menys que el gran. Calcula les edats de tots tres, si saps que la suma de les edats que tenen ara s igual que ledat de la seva cosina Anna, que s 12 anys ms gran que el germ petit. Gran: x Mitj: x 6 Petit: x 6 2 Anna: x 6 + 12 2

x 2 x 2 = + 12 2x = 18 x = 9 2 2 Gran: 9 anys. Mitj: 3 anys. Petit: 1 any i mig. x + x 6+

082

FES-HO AIX COM RESOLEM ELS PROBLEMES DE BARREGES AMB EQUACIONS? Disposem de dos tipus de te: un de Tailndia, a 5,20 /kg, i un altre de lndia, a 6,20 /kg, i volem obtenir 100 kg de te a 6 /kg. Quants quilos hem de barrejar de cada tipus?
PRIMER.

Plantejament.
Te tailands Te indi Quilos x 100 x 100 Preu 5,2x 6,2(100 x) 5,2x + 6,2(100 x)

Barreja Preu per kg de barreja =


SEGON.

5,2x + 6,2(100 x ) =6 100

Resoluci. 5,2x + 6,2(100 x ) = 6 5,2x + 620 6,2x = 600 20 = x 100

TERCER.

Comprovaci. Necessitem 20 kg de te de Tailndia i 100 x = 80 kg de te de lndia. 5,2 20 + 6,2 80 = 6 . 100

El quilo de barreja val:

130

SOLUCIONARI

083

Quants litres de llet de 0,75 / hem de barrejar amb llet de 0,85 / per aconseguir-ne 100 litres a 0,77 / ? Llet de 0,75 : x Llet de 0,85 : 100 x 0,75x + 0,85(100 x) = 100 0,77 85 0,1x = 77 x = 80 Shan de barrejar 80 litres a 0,75 / i 20 litres a 0,85 /.

084

En una fbrica de maons barregen argila de 21 la tona amb argila de 45 la tona. Quantes tones de cada classe hem de fer servir per aconseguir 500 tones dargila a 39 la tona? Argila a 21 /t: x. Argila a 45 /t: 500 x 21x + 45(500 x) = 500 39 22.500 24x = 19.500 x = 120 120 t a 21 /t y 380 t a 45 /t

085

En una papereria shan venut 25 caixes de paper del tipus A i 14 caixes del tipus B per 7.700 . Quin s el preu de la caixa de cada tipus 5 la del tipus A ? si el preu de la del tipus B s 6 Tipus A: x 25x + 25 x + Tipus B: 5 x 6

35 x = 7.700 75 x + 35 x = 23.100 110x = 23.000 3 x = 210. Caixa del tipus A: 210 . Caixa del tipus B: 175 .

086

FES-HO AIX COM RESOLEM ELS PROBLEMES DE MOVIMENT AMB EQUACIONS? Un cami surt duna ciutat a una velocitat de 80 km/h i, dues hores ms tard, surt un cotxe de la mateixa ciutat a 120 km/h. A quina distncia de la ciutat el cotxe atrapar el cami?
PRIMER.

Plantejament.

x Temps que ha passatr des que surt el cotxe fins que es troba amb el cami.
Distncia que recorre el cami Distncia que recorre el cotxe Avantatge 2 80 Moment de la trobada 2 80 + 80x 120x

La distncia recorreguda per tots dos vehicles quan es troben s la mateixa 2 80 + 80x = 120x
SEGON.

Resoluci: 2 80 + 80x = 120x 160 = 120x 80x x = 4

TERCER. Comprovaci. Es troben 4 hores desprs de la sortida del cotxe, s a dir, al cap de 6 hores de linici del vaitge del cami. El cami, en 6 hores, recorre: 6 80 = 480 km. El cotxe, en 4 hores, recorre: 4 120 = 480 km.

131

Equacions de primer i segon grau


087

LEster viatja de Sevilla a Barcelona amb cotxex. Surt a les 8 del mat i va a una velocitat constant de 90 km/h. A 110 km de Barcelona, en Joan agafa a la mateixa hora un autobs que viatja a 70 km/h en la mateixa direcci que lEster. A quina hora es troba lEster amb lautobs? Quina distncia ha recorregut cadascun? El temps que triguen a trobar-se s x. 90x = 110 + 70x 20x = 110 x = 5,5 hores. Per tant, es troben a les 13 h 30 min. La distncia que ha recorregut lEster s: 5,5 90 = 495 km. La den Joan: 495 110 = 385 km.

088

A les 7 del mat, en Toms surt de Zamora amb direcci a Cadis, que estan a 660 km de distncia, a 75 km/h. A la mateixa hora, la Natlia surt de Cadis i es dirigeix a Zamora per la mateixa carretera que en Toms a una velocitat de 60 km/h. A quina hora es creuaran? I a quina distncia estaran de Cadis? Si x s el temps que triguen a trobar-se i tenint en compte que estan a una distncia de 660 km: 75x + 60x = 660 135x = 660 x = 4,888 hores = 4 h 53 min 20 s. Es creuaran a les 11 h 53 min 20 s i estaran a 4,888 60 = 293,333 km de Cadis. Un terreny rectangular t una superfcie de 1.739 m2 i fa 10 m ms de llargada que damplada. Calculan les dimensions. Amplada: x. Llargada: x + 10 x (x + 10) = 1.739 x 2 + 10x 1.739 = 0 x 1 = 10 + 84 = 37 10 100 + 6.956 10 7.056 2 x = = 2 2 x = 10 84 = 47 2 2 Les dimensions sn 37 m damplada i 47 m de llargada. Laltra soluci no s vlida perqu s negativa.

089

090

Si un camp de futbol fa 30 m ms de llargada que damplada i la seva rea s de 7.000 m2, calculan les dimensions. Amplada: x. Llargada: x + 30 x (x + 30) = 7.000 x 2 + 30x 7.000 = 0 x = 30 900 + 28.000 30 28.900 = 2 2

x 1 = 30 + 170 = 70 2 30 170 x = = 100 2 2 Les dimensions del camp sn 70 m damplada i 100 m de llargada. Laltra soluci no s vlida perqu s negativa.

132

SOLUCIONARI

091

Troba dos nombres que es diferencien en 7 unitats si saps que el seu producte s 60. Menor: x. Major: x + 7 x (x + 7) = 60 x 2 + 7x 60 = 0 7 x 1 = 7 + 17 = 5 7 289 49 + 240 2 = 2 2 x = 7 17 = 12 2 2

x =

Les solucions sn 5 i 12 o 12 i 5. 092

En un triangle rectangle de 24 m de permetre la longitud del catet s igual a tres quarts de la de laltre. Troban les dimensions.. Catet 1: x Catet 2: 3 x 4 x2 + 9 2 5 x = x 16 4

Hipotenusa: x+

3 5 x + x = 24 3x = 24 x = 8 4 4 Catet 1 = 8 m. Catet 2 = 6 m. Hipotenusa = 10 m. 093

Per enrajolar una sala de 8 m de llargada i 6 m damplada shan fet servir 300 rajoles quadrades. Quant fa el costat de les rajoles? Costat de la rajola: x 300x 2 = 8 6 x 2 = 0,16 x = 0,4 La rajola fa 40 cm de costat.

094

La diagonal dun rectangle fa 10 cm. Troban les dimensions si un catet fa 2 cm menys que laltre. Major: x Menor: x 2 Diagonal: x 2 + (x 2)2

x 2 + (x 2)2 = 102 2x 2 4x + 4 = 100 x 2 2x 48 = 0


2 x 1 = 2 + 14 = 8 4 + 192 2 196 2 = 2 14 2 2 x = = 6 2 2

x =

Les dimensions sn 8 cm i 10 cm. Laltra soluci no s vlida perqu s negativa.

133

Equacions de primer i segon grau


095

Un cine t el mateix nombre de files que de seients per fila. El propietari decideix remodelar-lo i treure una butaca per fila i tres files. Desprs de la remodelaci, el nombre de seients s 323. a) Quantes files tenia el cine abans de la remodelaci? b) Quants seients hi ha ara en cada fila? a) Anomenem x = nre. de files = nre. de butaques/fila Seliminen 3 files: x 3. Selimina 1 butaca per fila: x 1. (x 3)(x 1) = 323 x 2 3x x + 3 = 323 x 2 4x 320 = 0 x = = 4 42 + 4 320 = 2

4 16 + 1.280 4 36 x = 20 = 1 x 2 = 16 2 2

El valor negatiu no t sentit. Per tant, el cine tenia 20 butaques per fila i 20 files. b) Ara t 20 1 = 19 butaques per fila.

096

Investigarem qu passa amb les equacions de segon grau el coeficient de x 2 de les quals val 1, s a dir, les equacions de la forma: x 2 + bx + c = 0 Per fer-ho, seguim aquests passos: a) Resol les quatre equacions:

b) Quines relacions observes entre les solucions que has obtingut i els coeficients b i c? c) Troba les solucions de x 2 + bx + c = 0 i desprs calculan la suma i el producte. d) Aplica les relacions que has trobat i busca dos nombres la suma dels quals sigui 15 i el producte, 56.

134

SOLUCIONARI

a) x 2 7x + 12 = 0 x = 7

x1 = 7 + 1 = 4 49 48 7 1 2 = 71 2 2 x = =3 2 2 x1 = 3 + 7 = 5 9 + 40 3 49 2 = 37 2 2 x = = 2 2 2

x 2 3x 10 = 0
x = 3

x 2 + 5x + 6 = 0

x 1 = 5 + 1 = 2 5 25 24 5 1 2 x = = 2 2 x = 5 1 = 3 2 2 2 x 1 = 2 + 10 = 6 4 96 2 100 2 = 2 2 x = 2 10 = 4 2 2

x 2 + 2x 24 = 0
x =

b) b = (x1 + x2), c = x1 x2 c) 2 b b 4c x2 = 2 x1 = b + b 2 4c 2 x + x = b + 1 2 x 1 x 2 = b + d) x 2 15x + 56 = 0 x = 15 b b 2 4c b 2 4c + = b 2 2 b 2 ( b 2 4c )2 b 2 4c b b 2 4c = =c 2 2 4 x 1 = 15 + 1 = 8 225 224 15 1 2 = 15 1 2 2 x = =7 2 2

097

Desenvolupa i simplifica lexpressi: A = (x 1)2 + x 2 + (x + 1)2. Troba tres nombres enters consecutius la suma dels quadrats dels quals sigui 30.002.

A = (x 1)2 + x 2 + (x 1)2 A = x 2 2x + 1+ x 2 + x 2 + 2x + 1 A = 3x 2 + 2
30.002 = 3x 2 + 2 30.000 = 3x 2 x 2 = 10.000 x = 100 T dues solucions: 99 i 100, 101 i 99, 100 i 101.

135

Equacions de primer i segon grau


098

Resol lequaci: 4 x 2 1 + (2x + 1)(x + 3) = 0 sense fer servir la frmula general. Per fer-ho, factoritza lexpressi del primer membre. 4x 2 1 + (2x + 1)(x + 3) = 0 (2x + 1)(2x 1) + (2x + 1)(x + 3) = 0 x 1 = 1 2 (2x + 1)[(2x 1) + (x + 3)] = 0 (2x + 1)(3x + 2) = 0 x = 2 2 3
4x 2 1 = (2x + 1)(2x 1)

A LA VIDA QUOTIDIANA
099

A la Mariam li falten pocs dies per donar a llum. A la seva feina tenen el costum de fer un regal als nounats. En Robert i la Pilar, companys seus, shan encarregat de recollir els diners. La Mariam s molt popular a lempresa, gaireb tothom la coneix. Per aix la majoria dels seus companys han participat en el regal. Ahir, en Robert i la Pilar van ser en uns grans magatzems i han proposat comprar el cotxet de nad, que est doferta, pel qual haurien de posar uns 8 cadascun. Com que tothom hi estava dacord, el van anar a comprar, per va resultar que loferta shavia acabat i els faltaven 4 .
El que podem fer s posar-hi cadascun 9 i amb els 8 que sobren comprem una samarreta per al nen.

Finalment, en Robert i la Pilar mhan dit que, dels 14 companys, hi ha una persona que no ha posat els diners per al regal de la Mariam. Creus que s cert el que diuen? Persones que participen en el regal:x Preu original:8x Preu nou: 8x + 4 y 9x 8 8x + 4 = 9x 8 x = 12 Per tant, el que han dit en Robert i la Pilar no s cert, ja que han posat diners 12 persones, i no 13.

136

SOLUCIONARI

100

En Marcell s ferrer i sha trobat amb fora problemes al llarg de la seva trajectria professional. Molt sovint li fan encrrecs que sn difcils de portar a terme. A vegades, no noms s difcil fer la feina, sin tamb interpretar qu s el que vol el client.
A la terrassa, hi tinc un tros de paret que fa 1,30 m. Vull collocar, sobre els extrems de la paret, una barra de ferro que formi un angle recte per installar-hi un tendal que faci 1,70 de longitud.

Per aix, quan alg li planteja un problema com aquest, en Marcell lha de traduir a les tasques que ell ha de fer a la seva ferreria.
El que vost necessita s una barra de ferro que faci 1,70 m. Aquesta barra, lhem de doblegar fins que faci un angle recte de manera que la distncia entre els extrems sigui d1,30 m.

Com haur de doblegar la barra, en Marcell? Catet 1 del triangle rectangle: x. Catet 2 del triangle rectangle: 170 x.

x 2 + (170 x 2) = 130 2 x 2 + x 2 340x + 28.900 = 16.900 2x 2 340x + 12.000 = 0 x=


340 115.600 96.000 340 = 4 x1 = x = 2 19.600 4

340 + 140 = 120 4 340 140 = 50 4 Haur de doblegar la barra de manera que les dues parts facin 120 cm i 50 cm.

137

Sistemes dequacions
EQUACI LINEAL AMB DUES INCGNITES

SISTEMES DE DUES EQUACIONS AMB DUES INCGNITES

CLASSES DE SISTEMES

RESOLUCI GRFICA

MTODES DE RESOLUCI

SUBSTITUCI

IGUALACI

REDUCCI

RESOLUCI DE PROBLEMES AMB SISTEMES DE DUES EQUACIONS I DUES INCGNITES 138

Una classe improvisada


Estar convidat a la Festa de la Primavera, que cada any se celebrava al palau del maharaj, era un honor reservat noms als personatges ms influents. Quan pujava a lelefant, el savi Brahmagupta i el seu jove ajudant, Serhane, van coincidir a reconixer que el maharaj era molt geners denviar el seu seguici per portar-los al palau. El jove ajudant es va passar mig cam queixant-se de les disciplines que havia destudiar: Mestre, per qu he destudiar lgebra? No t cap utilitat; si tinc cinc monedes sn cinc monedes, no pas cinc incgnites... I que la incgnita pugui ser qualsevol cosa s antinatural. Brahmagupta va prendre la paraula i durant laltre meitat del cam que els faltava li va explicar al seu deixeble la utilitat de llgebra: En aquest mn tot t el seu significat: lestel al front de lelefant no s tan sols un estel, sin que vol dir que pertany al maharaj, i la creu coronada per quatre cercles no s noms un dibuix, s el smbol de la ciutat. En matemtiques, el ms senzill s treure-li el significat a les coses, operar amb nombres i, desprs, interpretar-ne el resultat. Desprs daquestes paraules, mestre i deixeble es van quedar en silenci durant el quilmetre que faltava per arribar a palau. Amb lajuda duna equaci, calcula la distncia que tots dos van recrrer dalt de lelefant.

x = distncia
1 1 x+ x+1= x 2 4

2x + x + 4 = 4x x = 4

Van recrrer una distncia de 4 km.

Sistemes dequacions
EXERCICIS
001 Expressa les equacions segents de la forma ax + by = c, i indica el valor dels seus coeficients: a) y = 2x 3 b) y = x + 3 c) 3x = 1 y d) x = 2 y Fes una taula de valors per a aquestes equacions. a) y = 2x 3 2x + y = 3 a = 2; b = 1; c = 3 y = 2x 3
x y
2 7 1 5 0 3 1 1 2 1

b) y = x + 3 x + y = 3 a = 1; b = 1; c = 3 y=x+3
x y
1 2 0 3 1 4 2 5 3 0

c) 3x = 1 y 3x + y = 1 a = 3; b = 1; c = 1 y = 3x + 1
x y
2 5 1 2 0 1 1 4 2 7

d) x = 2 y x + y = 2 a = 1; b = 1; c = 2 x=2yy=2x
x y
1 3 0 2 1 1 2 0 3 5

002

Representa en el pla les equacions: a) 2x + 3 = y a) 2x + 3 = y


x 1 0 1 y 1 3 5

b) y + 1 = x
Y y = 2x + 3

1 1

b) y + 1 = x y = x 1
x 1 0 1 y 2 1 0

Y y=x1
1 1

140

SOLUCIONARI

003

Escriu dues equacions lineals amb dues incgnites que tinguin com a soluci x = 3, y = 2. Per exemple:3x + y = 7; y = 1 x.

004

Troba la soluci de cada sistema a partir de les taules de valors de les equacions que el formen. a) x + y = 5 x y = 3 a) Solucions de x + y = 5: Solucions de x y = 3: b) 2x + y = 13 x y =2
x y x y
0 5 0 3 1 4 1 2 2 3 2 1 3 2 3 0 4 1 4 1

El punt (4, 1) s la soluci del sistema a). b) Solucions de 2x + y = 13: Solucions de x y = 2:


x y x y
0 13 0 2 1 11 1 1 2 9 2 0 3 7 3 1 4 5 4 2 5 3 5 3

El punt (5, 3) s la soluci del sistema b). Representa grficament aquests sistemes i determinan les solucions. a) x + 2 y = 6 x 2 y = 2 a) x + 2y = 6 y =
x y
0 3 2 2

005

b) x + y = 0 x y = 2 6x 2
4 1 6 0

x 2y = 2 y =
x y
2 0 0 1 2 2

x +2 2
4 3

1 1

Soluci: (2, 2). b) x + y = 0 y = x


x y
2 2 1 1 0 0 1 1
1

x y = 2 y = 2 + x
x y
2 0 1 1 0 2 1 3

Soluci: (1, 1).

141

Sistemes dequacions
006 De quin dels sistemes segents s la soluci (8, 4)? I (10, 2)? I (3, 1)? a) x + y = 12 x y = 4 b) 2x + 4 y = 10 3x y = 8 Vegem si el punt (8, 4) s soluci de a) o b): a) x + y = 12 8 + 4 = 12 S que ns. x y = 4 84 = 4 2 8 + 4 4 = 16 + 16 = 32 b) 2x + 4 y = 10 3x 4 y = 8 3 8 4 = 24 41 = 20 Vegem si (10, 2) s soluci de a) o b): a) x + y = 12 10 + 2 = 12 No ns. x y = 4 10 2 = 8 4 2 10 + 4 2 = 20 + 8 = 28 b) 2x + 4 y = 10 3x 4 y = 8 3 10 2 = 30 2 = 28 Vegem si (3, 1) s soluci de a) o b): a) x + y = 12 3 + 1 = 4 x y = 4 3 1 = 2 12 No ns. 4 10 No ns. 81 10 No ns. 80

2 3 + 4 1 = 6 + 4 = 10 b) 2x + 4 y = 10 S que ns. 3x 4 y = 8 3 3 1 = 9 1 = 81

007

Escriu una equaci lineal amb dues incgnites de manera que una de les solucions sigui x = 2, y = 3. Escriu un sistema amb aquesta soluci. 3x 2y = 0 3 2 2 3 = 6 6 = 0 3x 2 y = 0 x = 2, y = 3 3 2 2 3 = 0 x y = 1 2 3 = 1
x = 2, y = 3

008

Resol aquests sistemes i classificals en funci del nombre de solucions: a) x + y = 5 x y = 3 b) x + y = 7 x y = 5 c) x + 2 y = 3 2x + 4 y = 6 d) 2x + y = 13 x y =2 e) f) x + y = 6 2x 2 y = 12 x 3 y = 2 3x 2 y = 6

142

SOLUCIONARI

5
4 1

a) x + y = 5
x y
0 5 1 4 2 3 3 2 4 1

xy=3
x y
0 3 1 2 2 1 3 0

La soluci s (4, 1): sistema compatible determinat. b) x + y = 7


x y
0 7 1 6 2 5 3 4 4 3 5 2 6 1

xy=5
x y
0 5 1 4 2 3 3 2 4 1 5 0 6 1

La soluci s (6, 1): sistema compatible determinat. c) x + 2y = 3


x 1 3 y 1 0

2x + 4y = 6
x 1 3 y 1 0

Les dues equacions sn la mateixa recta: sistema compatible indeterminat. d) 2x + y = 13


x y
0 13 1 11 2 9 3 7 4 5 5 3

xy=2
x y
0 2 1 1 2 0 3 1 4 2 5 3

La soluci s (5, 3): sistema compatible determinat. e) x + y = 6


x y
0 6 1 5 2 4 3 3 4 2 5 1 6 0

2x 2y = 12
x y
0 6 1 5 2 4 3 3 4 2 5 1 6 0

La soluci s (6, 0): sistema compatible determinat. f) x 3y = 2


x 2 1 y 0 1

3x 2y = 6
x 0 2 y 3 0

Les dues rectes es tallen al punt (2, 0): sistema compatible determinat.

143

Sistemes dequacions
009 Resol aquests sistemes i classificals: a) x y = 2 b) x y = 1 2 3 2x 2 y = 1 3x 2 y = 6 a) x y =2 2 3
x y
0 6 2 3 4 0 6 3

b) x y = 1
x y
2 3 2 5 2 0 1 2 1 4 3

3x 2y = 6
x y
0 3 2 0 4 3 6 6

2x 2y = 1
x y
0 1 2 2 3 2 4 7 2

Incompatible

Incompatible. 010 Posa un exemple de sistema dequacions compatible determinat, indeterminat i incompatible. Compatible determinat: x + 2 y = 5 x + 3 y = 5

x + 2y = 5 x 2 y = 5 x + 2y = 5 Incompatible: x 2 y = 10 Compatible indeterminat: 011 Resol pel mtode de substituci. x + y = 5 x y = 3 x + y = 5 y = 5 x 8 x y = 3 x (5 x) = 3 x 5 + x = 3 2x = 3 + 5 x = =4 2 y=5x=54=1 La soluci del sistema s x = 4, y = 1. 012 Resol per substituci i assenyala si s compatible o incompatible. x + y = 8 x y = 8 x + y = 8 y = 8 x x y = 8 x (8 x) = 8 x 8 + x = 8 2x = 16 x = 8 y=8x=88=0 La soluci del sistema s x = 8, y = 0. s compatible.

144

SOLUCIONARI

013

Corregeix els errors comesos. 5x 4 y = 12 y = 1 5x 2x 4 y = 22 2x 4y = 22 2x 4(1 5x) = 22 2x 4 20x = 22 18 =1 18x = 18 x = 18 x=1 5x y = 1 5 1 y = 1 y = 4 5 x 4 y = 12 y = 1 5x 2x 4 y = 22 Sha eliminat el signe de la y ; hauria de posar: 5x 1. 2x 4y = 22 2x 4(1 5x) = 22 2x 4 20x = 22 Sha posat malament el signe; hauria de posar +20x. 18x = 18 Es passa el 4 restant, i shauria de passar sumant; ha de ser: 18x = 26. 18 =1 18 18 = 1. 18
y = 1 5x y = 1 5x

x=

Sha dividit entre 18, i hauria de ser entre 18; ha de ser: x = 5x y = 1 5 1 y = 1 y = 4 Sha eliminat el signe de la y; hauria de posar y = 1. La soluci correcta s: 5 x 4 y = 12 y = 5x 1 2x 4 y = 22
x=1

2x 4y = 22 2x 4(5x 1) = 22 2x 20x + 4 = 22 18 = 1 18x = 18 x = 18

y = 5x 1

y = 5x 1 y = 6
014 Resol pel mtode digualaci aquests sistemes dequacions: a) x + y = 5 x y = 3 b) 2x + y = 13 x y =2

x = 1

a) x + y = 5 x = 5 y 5 y = 3 + y 5 3 = 2y y = 1 x y = 3 x = 3 + y x=5y=51=4 b) 2x + y = 13 y = 13 2x 13 2x = x 2 x y = 2 y = x 2 15 = 3x x = 5

y = 13 2x = 13 2 5 = 3

145

Sistemes dequacions
015 Resol pel mtode digualaci, i assenyala si sn compatibles o incompatibles. Quantes solucions tenen? a) 2x + 15 y = 10 b) 2x + y = 8 4 x + 10 y = 20 2x + y = 12 5 a) 2x + 15 y = 10 x = 5 y 2 5 5 y = 5 5 y 5 = 5 5 2 2 4 x + 10 y = 20 x = 5 y 2 Arribem a una igualtat. El sistema t infinites solucions, s compatible indeterminat. b) 2x + y = 81 Allem y de la 1a equaci, y = 8 2x 2x + y = 12 i a la 2a: y = 12 2x, i igualem. 8 2x = 12 2x 8 12. s un sistema incompatible: no t soluci. 016 Corregeix els errors comesos en la resoluci del sistema pel mtode digualaci. x y = 7 x = y 7 y 3x y = 1 x = 1 + 3 y y 7 = 1 + 3(y 7) = 1 + y 3y 21 = 1 + y 3 22 = 11 3y y = 1 + 21 2y = 22 y = 2 y = 11 x y = 7 x 11 = 7 x = 7 + 11 = 18 3x y = 7 x = y 7 Mal allat: x = y + 7 y y + 1 x = 1 + Mal allat: x = 3x y = 1 3 3 y y7=1+ 3(y 7) = 1 + y Mal eliminat el denominador: 3 3(y 7) = 3 y 3y 21 = 1 + y 3y y = 1 + 21 2y = 22 22 22 = 11. y= Mal allat: y = 2 2

x y = 7 x 11 = 7 Mal substitut: x + 11 = 7. x = 7 + 11 = 18 La soluci correcta s: 3x y = 7 x = y + 7 y +1 3( y + 7) = 1 + y y + 1 y + 7 = 3 3x y = 1 x = 3 3y + 21 = 1 + y 3y y = 1 21 2y = 20 20 = 10 y= 2 y = 10 x = y + 7 x = 10 + 7 x = 3

y = 11

146

SOLUCIONARI

017

Resol pel mtode de reducci: a) x + y = 5 x y = 3 b) x 5 y = 6 4 x 3y = 1 a) 2x + y = 5 xy=3 2x + y = 8 Sumem les dues equacions. x=4

I substitum en una de les equacions:

x + y = 5 4 + y = 5 y=54=1
4 b) 2x 5y = 6 4x 20y = 24 (1) 4x 3y = 1 4x + 03y = 1

x=4

Sumem les equacions: 23 y = 17 I substitum en la 1a equaci: 4x 20y = 24 4x + 03y = 1 17y = 23 23 =6 x 5y = 6 x 5 17 x = 6 115 102 115 13 = = 17 17 17
y = 23 17

018

Resol pel mtode de reducci aquests sistemes dequacions i assenyala si sn compatibles o incompatibles: a) b) x + 2 y = 0 2x + 4 y = 6 x 2y = 5 2x 2 y = 10 a) 1a equaci 2 x + 2y = 0 2x + 4y = 0 2x + 4y = 6 2x + 4y = 6 restem 0 6 Sistema incompatible: no t soluci.
1a equaci 2 x y = 50 2x 2y = 10 2x 2y = 10 2x 2y = 10 restem 0 = 10 Sistema compatible indeterminat: t infinites solucions.

b)

147

Sistemes dequacions
019 Corregeix els errors comesos en la resoluci del sistema. 2x + 2 y = 0 2 4 x + 2 y = 2 4x + 2y = 2 3x 2 y = 4 3x 2 y = 4 3x 2y = 4 x 2y = 2 2x + y = 0 2 (2) + y = 0 4 + y = 0 y = 4 2x + 2 y = 0 4 x + 2 y = 2 El producte del terme independent, 3x 2 y = 4 3x 2 y = 4 0 2 s 0. 4x + 2y = 2 3x 2y = 4 No sha de restar, sin sumar; a ms, est mal restat. x 2y = 2 2x + 7 = 0 2(2) + y = 0 4 + y = 0 y = 4 Mal allat; hauria de ser y = 4. La soluci correcta s: 2x + 2 y = 0 4 x + 2 y = 2 4x + 2y = 0 3x 2 y = 4 3x 2 y = 4 + 3x 2y = 4 7x 2y = 4
x = 4 7 2 2

x = 2

x = 2

4 x = 7

4 + y = 0 8 + y = 0 y = 8 2x + 7 = 0 2 7 7 7 020 Resol pel mtode ms adequat: a) 2x + 3 y = 5 + x + 2 y x 2y 3 = 3 4 y b) 3 y + 3 = x 2( x + y ) 2x + 3 y = 18 2 2x + 3 y = 5 + x + 2 y x + 2y = 5 x + 2y = 6 x 2y 3 = 3 4 y y = 1 Substitum a la 1a equaci: x + 1 = 5 x = 4. a) b) Restem les equacions.

c)

x +y =2 x + 4 + 2 y 4 = 18 x y

y=1

3 y + 3 = x 2(x + y ) x + 5 y = 3 x = 3 5 y 2x + 3 y = 18 2 x = 3 5y 2x + 3 y 2(3 5 y ) + 3 y = 18 = 18 y = 6 2 2

x = 3 5 x = 27
c) x + 3y = 2 x+y =2 1a 3 x + 4 + 2 y 4 = 18 x y 2x + 3 y = 18 restem 3x + 3y = 16 Substitum a la 1a equaci: 2x + 3y = 18 x + y = 2 12 + y = 2 y = 14 x + 3y = 12

y = 6

148

SOLUCIONARI

021

Resol pel mtode ms adequat: 2x y + 2 x y = 4 3 2 x y = 4 4(2x y ) 2x y = 4 2 x y = 3 + 2x y = 4 3 3 2 x y = 4 2x y = 4 I restant les equacions: 0 1. No t soluci, s incompatible.

022

Escriu un sistema dequacions que sigui apropiat per resoldrel mitjanant la substituci i un altre mitjanant la reducci. Mitjanant substituci: 3x 3y = 81 3x 8 = y 2x + 3y = 31 2x + 3(3x 8) = 31 2x + 9x 24 = 31 11x = 55 x = 5 I substituint: y = 3 5 8 = 7. Mitjanant reducci: 2x 3y = 4 Sumem les equacions. 3x + 3y = +9 5x + 3y = +5 x = 1 I substituint: 2 1 3y = 4 3y = 6 y = 2.

023

La suma de les edats den Ferran i el seu pare s 40 anys. Ledat del pare s 7 vegades la del fill. Quina edat tenen tots dos? Ferran: x. Pare: y. x + y = 40 Allant a la 2a equaci y = 7x i substituint a la 1a: x + 7x = 40 x = 5. I substituint: y = 35. Ferran: 5 anys. Pare: 35 anys.

024

En un examen contesto deu preguntes. Per cada encert em donen 2 punts, i per cada error men treuen 1. Si he tret 8 punts, quants encerts tinc? Encerts: x. Errors: y. x + y = 10 Allem x de la 1a equaci: 2x y = 8 x = 10 y, i substitum a la 2a: 20 2y y = 8 y = 4. Substituint: x = 6. Encerts: 6. Errors: 4.

025

Un hotel t, entre habitacions dobles i individuals, 120 habitacions. Si el nombre de llits s 195, quantes habitacions dobles t? I habitacions individuals? Dobles: x. Individuals: y. x + y = 120 Allem x de la 1a: x = 120 y 2x + y = 195 Substitum a la 2a: 240 2y + y = 195 y = 45. Substituint: x = 75. Dobles: 75. Individuals: 45.

149

Sistemes dequacions
026 Si cada persona es menja 5 pastissos, en sobren 3; per si en mengen 6, en falta 1. Quantes persones i pastissos hi ha? Anomenem x = nre. de persones i y = nre. de pastissos. 5x = y 3 5x + 3 = y 5x + 3 = 6x 1 6x = y + 1 6x 1 = y x = 4 x = 4 Substitum a la 2a equaci: y = 6 4 1 = 23. Hi ha 4 persones i 23 pastissos.

ACTIVITATS
027

La soluci daquestes equacions s x = 1 i y = 2? a) 3x + 2y = 7 b) x + 3 = y a) 3 + 6 b) 1 + 3 c) 2x y = 0 d) x + 1 = 7 7. No ho s. 2. No ho s. c) 2 2 = 0. S que ho s. d) 2 + 1 7. No ho s.

028

Aquesta s la taula de valors de lequaci 2x + 3y = 15.


x y
6 1 3 3 0 5 3 7 6 9

Dna diverses solucions de lequaci, i indica un procediment per trobar alguna soluci ms. Altres solucions sn (9, 1) i (12, 3). El procediment consisteix a allar una de les dues incgnites i donar valors a laltra, i daquesta manera sobtenen els parells de solucions. 029

Fes una taula de solucions per a aquestes equacions. Pren com a valors de la variable x: 2, 1, 0, 1 y 2. a) y = x + 5 b) x + y = 4 a) y = x + 5 b) x + y = 4 y = 4 x c) y = 3 x d) x = 5 + y y = x 5 c) y = 3 x d) x = 5 + y
x y x y x y x y
2 3 2 6 2 5 2 7 1 4 1 5 1 4 1 6 0 5 0 4 0 3 0 5 1 6 1 3 1 2 1 4 2 7 2 2 2 1 2 3

150

SOLUCIONARI

030

Representa en el pla, per a cada equaci de lactivitat anterior, les parelles de nombres que hagis obtingut i comprova que la seva representaci s una recta. a)
Y

c)

Y y=3x

y=x+5 X

b)

Y x+y=4

d)

x=5+y

031

Forma una taula de valors per a cada equaci i indican algunes solucions. a) 3x + 2y = 18 b) x 3y = 20 c) x 7 = y a)
x y x y x y x y x y x y
0 9 1 7 0 7 4 4 0 24 0 1 2 6 2 6 2 5 1 2 2 18 2 3 4 3 5 5 4 3 6 0 4 12 4 7

d) 2x 5y = 12 e) 3x + y = 24 f) y = 2x 1
6 0 8 4 6 1 11 2 6 6 6 11

Solucions: (0, 9), (2, 6)

b)

Solucions: (1, 7), (2, 6)...

c)

Solucions: (0, 7), (2, 5)...

d)

Solucions: (4, 4), (1, 2)...

e)

Solucions: (0, 24), (2, 18)...

f)

Solucions: (0, 1), (2, 3)...

151

Sistemes dequacions
032

Forma una taula de valors per a cada equaci i indican algunes solucions. x + 0 y = 5 x 2y = 2 Creus que hi ha cap parella de valors de x i y que surti a totes dues taules?

x+y=5
x y
0 5 2 3 4 1 6 1

x 2y = 2
x y
0 1 2 0 4 1 6 2

La parella (4, 1) surt a les dues taules.

033

Escriu una equaci lineal amb dues incgnites, de manera que una de les solucions sigui la parella de valors: a) x = 3, y = 0 b) x = 0, y = 1 a) x y = 3 b) 5x + y = 1 c) x = 2, y = 3 d) x = 1, y = 5 c) 2x y = 1 d) 5x y = 0

034

Escriu dues equacions lineals amb dues incgnites la soluci de les quals sigui x = 3, y = 2. Desprs, representa totes dues equacions. Qu hi observes? x y = 1 x 1 = y x 1 = 2x 4 x = 3 2x y = 4 2x 4 = y Substitum a la 1a equaci: 3 y = 1 3 1 = y y = 2.

xy=1
x 0 1 y 1 0
Y

2x y = 4
x 2 0 y 0 4

X xy=1
2x y = 4

Les dues rectes es tallen al punt (3, 2), que s la soluci del sistema.

152

SOLUCIONARI

035

Indica els coeficients i els termes independents dels sistemes. a) x + 2y = 5 b) x + 3y = 5 c) x 2y = 1 d) 5x 3y = 11 x + 2y = 6 x 3y = 1 2x + 2y = 7 4x + 3y = 11 a) x + y = 5 a' = 1 x + 2 y = 6 a' = 1

b' = 1 b' = 2 b' = 3 b' = 1 b' = 2 b' = 1 b' = 3 b' = 1

c' = 5 c' = 6 c' = 5 c' = 1 c' = 1 c' = 7 c' = 1 c' = 11

b) x + 3 y = 5 a' = 1 x y = 1 a' = 1 c) x 2 y = 1 a' = 1 2x + y = 7 a' = 2 d) 5 x 3 y = 1 a' = 5 4 x + y = 11 a' = 4 036

Quina de les parelles de valors segents s la soluci del sistema? 2x + 3y = 13 3x 4y = 11 La soluci s lopci b): (5, 1). a) (1, 5) b) (5, 1) c) (2, 3) d) (0, 0)

037

Donat el sistema: 3x 2y = 2 esbrina si cap daquestes parelles de valors s la soluci. 2x + 3y = 5 a) x = 2, y = 4 b) x = 4, y = 1 a) 6 4 = 2 i 4 + 12 b) 12 + 1 d) 0,5 c) x = 1, y = 1 d) x = 0, y = 1 2

5. No s soluci de la 2a equaci. S que s soluci del sistema. No s soluci del sistema.

2 i 8 3 = 5. No s soluci de la 1a equaci. 5.

c) 3 1 = 2 i 2 + 3 = 5. 2 i 1,5

038

Un sistema t com a soluci x = 2, y = 1 i una de les seves equacions s 2x y = 5. Quina s laltra? a) 4x 2y = 6 b) 4x 2y = 5 c) x + 2y = 5 d) x + 2y = 4

Laltra equaci s la de lopci d): x + 2y = 4. 039

Escriu una equaci lineal amb dues incgnites de manera que una de les solucions sigui x = 1, y = 2. Fes servir lequaci per determinar un sistema dequacions amb aquesta soluci. 3x + y = 1 xy=3 4x y = 4 Sumem les equacions. x=1

1 y = 3 y = 2

153

Sistemes dequacions
040

Troba la soluci de cada sistema mitjanant les taules de valors de les equacions que el formen. a) b) x y = 1 2x y = 4 d) 2x + 3y = 7 x 3y = 0 e) 2x + y = 13 x y = 12 f) x + 2y = 2 3x 4y = 2 Solucions de 2x y = 4:
3 2

g) 5x 3y = 11 4x + 3y = 11 h) 5x + 3y = 16 3x 3y = 10

x + 3y = 2 2x 3y = 9 c) x 2y = 1 2x + 0y = 7

a) Solucions de x y = 1:
x y
0 1 1 0 2 1

x y

0 4

1 2

2 0

3 2

La soluci del sistema s x = 3, y = 2. b) Solucions de x + y = 2:


x y
0 2 1 1 2 0 3 1

Solucions de 2x 3y = 9:
x y
1 2 3 0 3 7/3 5/3 1

La soluci del sistema s x = 3, y = 1. c) Solucions de x 2y = 1:


x y
0 1/2 1 0 2 1/2 3 1

Solucions de 2x + y = 7:
x y
0 7 1 5 2 3 3 1

La soluci del sistema s x = 3, y = 1. d) Solucions de 2x + y = 7:


x y
0 7 1 5 2 3 3 1

Solucions de x 3y = 0:
x y
0 0 1 1/3 2 2/3 3 1

La soluci del sistema s x = 3, y = 1. e) Solucions de 2x + y = 13:


x y
0 13 1 11 2 9 3 7 4 5 5 3

Solucions de x y = 2:
x y
0 1 2 1 2 0 3 1 4 2 5 3

La soluci del sistema s x = 5, y = 3. f) Solucions de x + 2y = 2:


x y
0 1 1 3/2 2 2

Solucions de 3x 4y = 2:
x y
0 1/2 1 5/4 2 2

La soluci del sistema s x = 2, y = 2. g) Solucions de 5x 3y = 1:


x y
0 1 1/3 4/3 2 3

Solucions de 4x + y = 11:
x y
0 11 1 7 2 3

La soluci del sistema s x = 2, y = 3.

154

SOLUCIONARI

h) Solucions de 5x + 3y = 16:
x y
0 1 16/3 11/3 2 2

Solucions de 3x 3y = 0:
x y
0 0 1 1 2 2

La soluci del sistema s x = 2, y = 2. 041

Resol grficament els sistemes dequacions i indica de quin tipus sn: a) x + y = 2 2x y = 1 c) d) x + 3y = 5 3x 4y = 2 x + 2y = 4 2x + 4y = 5


Y x+y=2

b) 2x + 3y = 2 6x + 3y = 6 a) x + y = 2
x 0 2 y 2 0

2x y = 1
x 0 1 y 1 1

La soluci del sistema s x = 1, y = 1. El sistema s compatible determinat.

X
2x y = 1

b) 2x + y = 2
x 0 1 y 2 0

6x + 3y = 6
x 0 1 y 2 0

Y
2x + y = 2 6x + 3y = 6

Les dues rectes coincideixen. El sistema s compatible indeterminat: t infinites solucions. c) x + 3y = 5


x 2 5 y 1 0

3x 4y = 2
x 0 2/3 y 1/2 0

x + 3y = 5 X

Les dues rectes es tallen al punt (2, 1). El sistema s compatible determinat.
3x 4y = 2

d) x + 2y = 4
x 0 4 y 2 0

2x + 4y = 5
x 0 5/2 y 5/4 0
x + 2y = 4
2x + 4y = 5

Les dues rectes sn paralleles, no es tallen. El sistema s incompatible.

155

Sistemes dequacions
042

Indica quin tipus de sistema dequacions sha representat. a)


Y

c)

b)

d)

a) b) c) d) 043

Sistema compatible determinat: una soluci. Sistema incompatible: no t soluci. Sistema compatible indeterminat: infinites solucions. Sistema incompatible: no t soluci.

Resol grficament aquests sistemes: a) x + y = 2 b) 2x + 3y = 4 x y = 2 x 2y = 2 Qu en pots afirmar? a) x + y = 2


x 0 1 y 2 1

xy=2
x 0 2 y 2 0

x+y=2

Soluci: (2, 0).


xy=2

b) 2x + 3y = 4
x 2 0 y 0 4/3

x 2y = 2
x 2 0 y 0 1

2x + 3y = 4

Soluci: (2, 0). Es pot afirmar que tenen la mateixa soluci: x = 2, y = 0. Sn sistemes equivalents.
x 2y = 2

156

SOLUCIONARI

044

Resol grficament aquests sistemes i classificals pel nombre de solucions: a) 2x 3y = 4 x + 3y = 3 b) x + 3y = 36 2x + 6y = 12 a) 2x y = 4


x y
6 8 3 2 0 4 3 10

c) 2x 3y = 38 4x 2y = 10 d) x 2y = 0 x + 2y = 0

x + 3y = 3
x y
6 3 3 2 0 1 3 0

La soluci s (3, 2): sistema compatible determinat. b) x + 3y = 6


x y
3 3 0 2 3 1 6 0

2x + 6y = 12
x y
3 3 0 2 3 1 6 0

La soluci s tota la recta, t infinites solucions: sistema compatible indeterminat. c) 2x y = 8


x y
2 12 0 8 2 4 4 0

4x 2y = 10
x y
2 9 0 5 2 1 4 3

No t soluci: sistema incompatible. d) x 2y = 0


x y
2 1 0 0 2 1 4 2

x + 2y = 0
x y
2 1 0 0 2 1 4 2

La soluci s (0, 0): sistema compatible determinat.

157

Sistemes dequacions
045

Quantes solucions tenen aquests sistemes? a) 4x 3y = 25 b) 2x + 3y = 25 8x 6y = 10 2x + 3y = 35 a) 4x 3y = 5


x y
1/2 1 2 1 5 5

8x 6y = 10
x y
1/2 1 2 1 5 5

La soluci s tota la recta, t infinites solucions: sistema compatible indeterminat. b) 2x + 3y = 5


x y
5 5 2 3 1 1

2x + 3y = 35
x y
1 11 4 9 7 7

No t soluci: sistema incompatible. 046

Esbrina si els sistemes sn incompatibles o compatibles i, en aquest cas, si tenen soluci nica. a) 2x + 3y = 25 b) 3x 2y = 5 4x + 6y = 10 6x 2y = 8 2 a) 2x + 3 y = 5 4 x + 6 y = 10 Les dues equacions 4 x + 6 y = 10 4 x + 6 y = 10 coincideixen i el sistema s compatible indeterminat. Infinites solucions. 2 b) 3x 2 y = 5 6x 2y = 10 6x 2y = 18 6 x 2 y = 8 0 = 12 La igualtat s falsa, per tant, el sistema s incompatible.

047

Aquests sistemes tenen les mateixes solucions? a) 3x + 2y = 28 b) 6x + 4y = 16 2x 3y = 14 6x + 9y = 42 S que tenen les mateixes solucions, perqu si simplifiquem les equacions en el segon sistema obtenim el primer sistema.
:2 6 x + 4 y = 16 3x + 2 y = 8 : (3) 6 x + 9 y = 42 2x 3 y = 14

158

SOLUCIONARI

048

Escriu una equaci lineal amb dues incgnites que formi un sistema amb lequaci 3x 2y = 4, i que tingui: a) Soluci nica. a) 3x 2y = 4 2x + 3y = 1 b) Infinites solucions. b) 3x 2y = 4 9x 6y = 12 c) Cap soluci. c) 3x 2y = 4 9x 6y = 4

049

Escriu un sistema dequacions que tingui com a soluci: a) x = 2, y = 1 a) x + y = 3 x y = 1 b) x = 4, y = 3 b) x 2 y = 10 x + 2y = 1

050

Sense resoldre aquests sistemes, indica el nombre de solucions que tenen a partir de les seves equacions. a) 2x y = 5 c) 2x + 10y = 4 x + y = 1 x + 5y = 4 b) 3x + 4y = 8 6x + 8y = 10 d) 3x + 2y = 1 x 8y = 5

a) Compatible determinat. b) Incompatible.

c) Incompatible. d) Compatible determinat.

051

FES-HO AIX COM ACONSEGUIM QUE UNA INCGNITA TINGUI COEFICIENTS IGUALS? Transforma aquest sistema perqu la incgnita x tingui el mateix coeficient a totes dues equacions. 24x + 13 y = 80 18x 7 y = 90
PRIMER.

Trobem el m.c.m. dels coeficients de la incgnita a la qual els volem m.c.m. (24, 18) = 72

igualar. Dividim el m.c.m. per cada coeficient i multipliquem lequaci pel resultat. Primera equaci:
SEGON.

m.c.m. 72 = = 3 3 (24x + 13y = 80) 72x + 39y = 240 Coeficiente 24 Segona equaci: m.c.m. 72 = = 4 4 (18x 7y = 90) 72x 28y = 360 Coeficiente 18 El sistema equivalent ser: 72x + 39y = 240 72x 28y = 360

159

Sistemes dequacions
052

7x 2y = 04 x + 3y = 17 escriu sistemes que en siguin equivalents i que: a) Tinguin coeficients de x iguals. b) Tinguin coeficients de y iguals. c) Tinguin termes independents iguals. Donat el sistema: a) Multipliquem la 2a equaci per 7: 7x 12 y = 114 7x + 21y = 119 21x 6 y = 12 2x 6 y = 34 119x 34 y = 68 4 x + 12 y = 68

b) Multipliquem la 1a equaci per 4 i la 2a per 2:

c) Multipliquem la 1a equaci per 17 i la segona per 4: 053

Escriu un altre sistema equivalent les equacions del qual no tinguin denominadors. x y + = 5 2 5 2x y = 1 3 2 Multipliquem la 1a equaci pel m.c.m. (2, 5) = 10 i la 2a pel m.c.m. (2, 3) = 6: 5 x + 2 y = 50 4 x 3 y = 6

054

Completa els sistemes perqu el primer tingui com a soluci x = 2, y = 3, i el segon, x = 3, y = 2. a) 3x 5y = b) 2x + y = 8 x + 4y = 2 x 2y = 7 Si substitum les variables per la soluci, shan de verificar les equacions. a) 3x 5 y = 21 b) 2x + 2 y = 8 7x + 4 y = 2 x 2 y = 7

055

Completa els sistemes perqu el primer sigui compatible i el segon, incompatible. a) 3x 2y = b) x + 2y = 3 x + 2y = 6 2x + y = a) Anir b qualsevol valor, sempre que no coincideixi que el terme amb x de la 2a equaci sigui 3 i el terme independent de la 1a sigui diferent que 6. 3x 2 y = 8 3x + 2 y = 7 b) x + 2 y = 3 2x + 2 y = 3 o El terme independent de la 2a equaci 2x + 4 y = 7 2x + 2 y = 5 pot ser qualsevol nombre diferent de 6 en el primer sistema i diferent de 3 en el segon.

160

SOLUCIONARI

056

Completa aquests sistemes perqu el primer sigui compatible determinat i el segon, compatible indeterminat. a)

x 5y = 2x + y = 6
a) 2x 5 y = 1 2x + 2 y = 6

b) 2x + x

y = 10 y = 12
b)

2x + 5 y = 10 2, 4 x + 6 y = 12

057

Escriu tres sistemes que tinguin com a soluci x = 1, y = 2, de manera que: a) En el primer, els coeficients siguin 1 o 1. b) En el segon, els coeficients de x siguin el doble o la meitat que els de y. c) En el tercer, els coeficients de x i y siguin fraccions. a) x + y = 3 x y = 1 b) 2x + 2 y = 5 2x + 2 y = 4 c) x y + = 1 3 3 x 2y + = 1 5 5

058

Resol pel mtode de substituci. a) 3x + 5y = 1 x + 5y = 1 b) 7x + 8y = 23 3x + 2y = 07 c) 2x 3y = 5 5x + 0y = 4 d) 5x 3y = 01 4x + 0y = 11 e) 4x 3y = 3 x + 3y = 4 f) 2x + y = 12 x y = 7 g) 3x + y = 10 2x y = 10 h) 3x + 5y = 20 7x + 4y = 39

a) 3x + 5y = 1 x + 5y = 1 y = 1 x Substitum en la 1a equaci: 3x + 5(1 x) = 1 3x + 5 5x = 1 2x = 4 x = 2 Calculem y y = 1 x = 1 2 = 1. b) 7x + 8y = 23 7 3 x 3x + 2y = 7 2y = 7 3x y = 2 2 Substitum en la 1a equaci: 7 3 7x + 8 x = 23 7x + 28 12x = 23 5x = 5 x = 1 2 2 Calculem y y = 7 3 7 3 x = 1 = 2. 2 2 2 2

161

Sistemes dequacions
c) 2x 3y = 5 5x + 3y = 4 y = 4 5x Substitum en la 1a equaci: 2x 3(4 5x) = 5 2x 12 + 15x = 5 17x = 17 x = 1 Calculem y: y = 4 5x = 4 5 1 = 1 d) 5x 3y = 1 4x + 3y = 11 y = 11 4x Substitum en la 1a equaci: 5x 3(11 4x) = 1 5x 33 + 12x = 1 17x = 34 x = 2 Calculem y: y = 11 4x = 11 4 2 = 3 e) 4x y = 3 y = 3 4x y = 3 + 4x x + 3y = 4 Substitum en la 1a equaci: x + 3(3 + 4x) = 4 x + 9 + 12x = 4 13x = 13 x = 1 Calculem y: y = 3 + 4x = 3 + 4 (1) = 1 f) 2x + y = 12 x y = 7 y = 7 + x y = 7 x Substitum en la 1a equaci: 2x + (7 x) = 12 2x + 7 x = 12 2x x = 12 7 x = 5 Calculem y: y=7x=75=2 g) 3x + y = 10 y = 10 3x 2x y = 10 Substitum en la 2a equaci: 2x (10 3x) = 10 2x 10 + 3x = 10 5x = 20 x = 4 Calculem y: y = 10 3x = 10 3 4 = 2 3 h) 3x + 5y = 20 5y = 20 3x y = 4 x 5 7x + 4y = 39 Substitum en la 2a equaci: 3 12 7x + 44 x = 39 7x + 16 x = 39 5 5 23 5 23 x = 39 16 x = =5 5 23 Calculem y y = 4 3 5 = 4 3 = 1. 5

162

SOLUCIONARI

059

Resol els sistemes dequacions segents pel mtode digualaci: a) 3x + 5y = 1 x + 5y = 1 b) 7x + 8y = 23 3x + 2y = 07 c) 2x 3y = 5 5x + 0y = 4 d) 4x 0y = 3 0x + 3y = 4 e) 3x + y = 10 2x y = 10 f) 5x 3y = 11 4x + 3y = 11 g) 5x + 3y = 16 3x 3y = 00 h) 3x + 5y = 20 7x + 4y = 39

1 3 x a) 3x + 5y = 1 5y = 1 3x y = 5 5 3x + 5y = 1 y = 1 x 1 3 3 1 2 4 x = 1 x x x = 1 x = x = 2. 5 5 5 5 5 5 Calculem y y = 1 x = 1 2 = 1. Igualem: 23 8 y b) 7x + 8y = 23 7x = 23 8 y x = 7 7 7 2 y 3x + 2y = 7 3x = 7 2 y x = 3 3 23 8 7 2 23 7 2 8 y = y = y+ y 7 7 3 3 7 3 3 7 23 7 2 8 21 21 = 21 y + 21 y 3 7 7 3 69 49 = 14y + 24y 20 = 10y y = 2 7 2 7 2 74 y = 2 = = 1. Calculem x x = 3 3 3 3 3 5 2 c) 2x 3y = 5 3y = 5 2x y = + x 3 3 5x + 3y = 4 y = 4 5x 5 2 2 5 Igualem: + x = 4 5 x x + 5 x = 4 + 3 3 3 3 17 17 x = x =1 3 3 Calculem y y = 4 5x = 4 5 1 = 1. Igualem: d) 4x 3y = 3 4x + 3 = y x 4 4x + 3y = 4 3y = x 4 y = 3 3 x 4 x 4 4x + = 3 Igualem: 4 x + 3 = 3 3 3 3 13x 13 = x = 1 3 3 Calculem y y = 4x + 3 = 4 (1) + 3 = 1. e) 3x + y = 10 y = 10 3x 2x y = 10 2x 10 = y Igualem: 10 3x = 2x 10 20 = 5x x = 4. Calculem y y = 10 3x = 10 3 4 = 2.

163

Sistemes dequacions
5 1 f) 5x 3y = 1 5x 1 = 3y y = x 3 3 4x + y = 11 y = 11 4x Igualem: 5 1 5 1 x = 11 4 x x + 4 x = 11 + 3 3 3 3 17 34 x = 17x = 34 x = 2 3 3 Calculem y y = 11 4x = 11 4 2 = 3.

16 5 x g) 5x + 3y = 16 3y = 16 5x y = 3 3 3x 3y = 0 3x = 3y y = x Igualem: 16 5 16 5 16 8 x =x = x+x = x 3 3 3 3 3 3 16 = 8x x = 2 Calculem y y = x = 2.

3 h) 3x + 5y = 20 5 y = 20 3x y = 4 x 5 39 7 x 7x + 4y = 39 4 y = 39 7x y = 4 4 Igualem: 4 3 39 7 7 3 39 x = x x x = 4 5 4 4 4 5 4 20 7 3 39 x 20 x = 20 20 4 4 4 5

35x 12x = 195 80 23x = 115 x = 5 Calculem y y = 4 3 3 x = 4 5 = 4 3 = 1. 5 5

060

Resol pel mtode que consideris ms adequat: a) 2(x 2) = y 4 3y 2x = 0 b) 5( y 2) = x 2 x 3y = 4 c) 3(x + y) x + 2y = 15 2x (y + 8) = 11 d) 3(x + 2) 7(x + y) = 15 5(x + 1) y = 14

a) 2(x 2) = y 4 2x + 4 = y 4 2x 3y = 8 3y 2x = 0 3y 2x = 0 2x + 3y = 0 Restem la 1a equaci de la 2a: 4y = 8 y = 2. Substitum a la 2a equaci: 3 2 2x = 0 6 = 2x x = 3. b) 5(y 2) = x 2 5y + 10 = x 2 x 5y = 12 x 3y = 4 x 3y = 4 x 3y = 4 Sumem les dues equacions: 8y = 16 y = 2. Substitum a la 2a equaci: x 3 2 = 4 x = 4 + 6 = 2.

164

SOLUCIONARI

c) 3(x + y) x + 2y = 15 3x + 3y x + 2y = 15 2x + 5y = 15 2x (y + 8) = 11 2x y 8 = 11 2x 5y = 3 Restem les dues equacions: 6y = 18 y = 3 Substitum a la 2a equaci: 2x 3 = 3 2x = 0 x = 0 d) 3(x + 2) 7(x + y) = 51 3x + 6 7x 7y = 51 5(x + 1) y = 14 5x + 5 y = 14 4x 7y = 61 4x 7y = 1 2a (7) 35x + 7y = 63 5x 7y = 9 sumem = 64 39x Allem a la 2a equaci: 5 64 320 320 351 31 y =9 9 = y y = = 39 39 39 39

x =

64 39

061

FES-HO AIX COM ELIMINEM ELS PARNTESIS I ELS DENOMINADORS EN UN SISTEMA? Resol el sistema: 1 x 3y + = 2 2 4 3(2x 2) 3( y + 1) = 10 2 9

PRIMER.

Eliminem els denominadors.

Calculem el m.c.m. dels denominadors en cada equaci i hi multipliquem tots dos membres. Primera equaci: m.c.m. (2, 4, 2) = 4 x 3y 4 + 2 4 1 = 4 2x + 3y = 2 2

Segona equaci: m.c.m. (2, 9) = 18 3(2x 2) 3( y + 1) = 18 (10) 9 3(2x 2) 2 3( y + 1) = 180 18 2 9


SEGON.

Traiem els parntesis.

9 3(2x 2) 2 3( y + 1) = 180 54x 54 6y 6 = 180


TERCER.

Passem les incgnites a un membre, i els termes sense incgnita, a laltre.

54x 54 6y 6 = 180 54x 6y = 180 + 54 + 6 = 120 Sense parntesis ni denominadors, el sistema s: 2x + 3y = 2 54x 6y = 120
Simplificant
F

2x + 3y = 2 9x y = 20

165

Sistemes dequacions
062

Resol pel mtode que consideris ms adequat: 3x 2y = 2 a) 3 4 3 y + 5x = 1 x y b) = 1 3 2 2x y = 7 3 4 a) 3x 2y 3x 2y 12 = 2 12 = 2 12 3 4 3 4 5 x + 3 y = 1 3 y + 5 x = 1 12x 6y = 24 2a 2 15x + 3y = 1 sumem 12x 6y = 24 10x + 6y = 2 = 22 x = 1 22x

Substitum en la 2a equaci: 5 1 + 3y = 1 3y = 6 y = 2 b) x y x 6 = 1 6 3 2 3 y 2x 2x 12 =7 12 3 3 4 6x = 90 x = 15 Substitum en la 1a equaci: 15 y y = 1 = 1 5 = 6 y = 12 3 2 2 063

y 2x 3y = 6 = 6 restem 2 y 8x 3y = 84 = 84 4

Elimina els parntesis i els denominadors en els sistemes segents: a) x y + = 0 2 2 5( x + 1) 2( y + 2) = 2 7 3 b) 3(1 x ) ( y 1) 1 = 3 3 5 2 2 5( x + 1) + 7(2 y 1) = 2 6

a) Multipliquem la 1a equaci per 2 i la 2a per 21: x+y =0 x+y =0 15(x + 1) 14( y + 2) = 42 15 x + 15 14 y 28 = 42 x + 14 y = 0 15 x 14 y = 29 b) Multipliquem la 1a equaci per 10 i la 2a per 6: 10(1 x ) 2( y 1) 5 = 15 10 10 x 2 y + 2 5 = 15 5(x + 1) + 7(2 y 1) = 12 5 x + 5 + 14 y 7 = 12 10 x 12 y = 81 15 x + 14 y = 14

166

SOLUCIONARI

064

Resol pel mtode digualaci aquests sistemes: x y x y +2 1 + = 6 = a) b) 2 3 2 2 2 x 2 y = 4 2( x 1) y +2 = 1 3 6 a) Traiem denominadors:

c)

x + y = 2 5 2x 3 y = 7

3x + 2 y = 36 x 2 y = 4 36 3x x+4 Allem y de la 1a equaci, y = , i en la 2a, y = , 2 2 36 3x x+4 = x = 8 . I si substitum: y = 8. igualem: 2 2 x + 5 y = 10 2x 3 y = 7

b) Traiem denominadors:

7 3y , 2 7 3y 13 5 y = igualem: 10 5 y = . I si substitum: x = . 2 7 7 Allem x de la 1a equaci, x = 10 5y, i en la 2a, x = c) Traiem denominadors: x y = 3 Allem y de la 1a equaci, 4 x y = 0 y = x + 3 i en la 2a, y = 4x, igualem: x + 3 = 4x x = 1, y = 4.

065

Resol pel mtode de reducci els sistemes segents: x y x + = 6 + y = 2 a) c) 2 3 5 x 2 y = 4 2x 3 y = 7 x y +2 1 b) = 2 2 2 2( x 1) y +2 = 1 3 6 a) Traiem denominadors: 3x + 2 y = 36 Les sumem: 4x = 32 x 2 y = 4 x = 8. Substitum en la 2a equaci: 8 2y = 4 y = 6.

b) Traiem denominadors:

x y 2 =1 x y = 1 2x 2 y 2 = 6 2x y = 2 Les restem:x = 1 , x = 1. Substitum en la 1a equaci: 1 y = 1 y = 0. x + 5 y = 10 c) Traiem denominadors: 2x 3 y = 7 2x 10 y = 20 Multipliquem la 1a equaci per 2: 2x 13 y = 7 Les sumem: 13y = 13, y = 1. Substitum en la 1a equaci: x + 5 = 10 x = 5.

167

Sistemes dequacions
066

Resol pel mtode ms adequat: a) x + y = 0 2x y = 0 d) 2x + 1 3y 4 2 = 5 10 5 5( x + 1) 1 8 y + = 7 2 2 3( x + 1) x y +1 3 y = 6 5 2 3( y 1) 1 x + 3 x + = 10 5 3

b) 2x 3y = 2 5x + 4y = 5 x y 1 + = 0 c) 2 2 3x y = 6 e)

a) x + y = 0 Les sumem: 3x = 0 x = 0. 2x y = 0 Substitum a la 1a equaci: y = 0. b) 2x 3 y = 2 Multipliquem la 1a equaci per 5 i la 2a per 2: 5 x + 4 y = 5 10 x 15 y = 10 Les sumem: 23y = 0 y = 0. 10 x 18 y = 10 Substitum a la 1a equaci: 2x = 2 x = 1. x + y = 1 7 Les sumem: 4x = 7 x = 3x y = 6 4 3 Substitum a la 1a equaci: y = . 4 4 x 13 y = 2 10 x 14 y = 73 3y 2 . 4

c) Traiem denominadors:

d) Traiem denominadors:

Allem x de la 1a equaci: x = Substitum a la 2a equaci:

3y 2 14 y = 73 15y 10 28y = 146 10 4 136 13y = 136 y = 13 191 Substitum: x = . 26 e) Traiem denominadors: 10 x 36 y = 36 20 x 39 y = 15 20 x + 72 y = 72 20 x 79 y = 15

Multipliquem la 1a equaci per 2: Les sumem: 63 y = 57 y =

19 . 21 57 12 = 15 x = Substitum a la 2a equaci: 20 x + . 7 35

168

SOLUCIONARI

067

FES-HO AIX COM EXPRESSEM CERTS ENUNCIATS MITJANANT EQUACIONS AMB DUES INCGNITES? Expressa com a equacions de dues incgnites: a) La suma de dos nombres s 50. b) La diferncia dedat de dos germans s 5 anys. c) Un pare t el doble dedat que el seu fill. d) Un nombre en supera un altre en 10 unitats.
PRIMER.

Assignem una incgnita a cada dada desconeguda.


Dades desconegudes Dos nombres Edat de dos germans Edats del pare i el fill Dos nombre Incgnites

x, un nombre y, laltre nombre x, edat del primer y, edat del segon x, edat del pare y, edat del fill x, un nombre y, laltre nombre

SEGON.

Relacionem les dades conegudes i les desconegudes amb una igualtat (equaci).

a) La suma s 50. x + y = 50 b) La diferncia s de 5 anys. xy=5 c) El pare dobla ledat al fill. x = 2y d) Un supera en 10 laltre. x = y + 10

068

Expressa mitjanant equacions de dues incgnites: a) b) c) d) Un entrep i un refresc valen 5 . Dos entrepans i tres refrescos costen 15 . Un entrep val 1 ms que un refresc. He pagat un entrep i dos refrescos amb 10 i me nhan tornat 3 . Preu de lentrep: x. Preu del refresc: y. a) x + y = 5 b) 2x + 3y = 15 c) x = y + 1 d) x + 2y + 3 = 10

169

Sistemes dequacions
069

Tria la resposta adequada: a) Fa tres anys, ledat dun oncle era el triple de la del nebot, per daqu a 5 anys ser noms el doble. Les edats de loncle i el nebot sn: 1. Oncle: 15; nebot: 5. Oncle: 27; nebot 11. 2. Oncle: 35; nebot: 15. b) En un teatre shan venut 250 entrades entre seients de platea i de llotja. Les primeres costen 15 cadascuna i les segones, 30 . Si la recaptaci va ser de 4.500 , les entrades venudes de cada tipus van ser: 1. Platea: 50; llotja: 250. 3. Platea: 200; llotja: 50. 2. Platea: 100; llotja: 150. 4. Platea: 125; llotja: 125. a) Oncle: x Nebot: y Substitum x a la 2a equaci: 3y + 5 = 2y + 10 x = 3y x + 5 = 2( y + 5) y = 5, x = 15

La soluci s lopci 1. Oncle: 15 anys. Nebot 5 anys. Butaques de llotja: y b) Butaques de platea:x x = 250 y x + y = 250 15 x + 30 y = 4.500 Substitum x a la 2a equaci: 15(250 y ) + 30y = 4.500 3.750 + 15y = 4.500 y = 50, x = 200 La soluci s lopci 3. Butaques de platea: 200. Butaques de llotja: 50. 070

Calcula dos nombres la suma dels quals s 10 i la diferncia, 6. x + y = 10 Sumem les equacions: 2x = 16 x = 8, y = 2. xy =6 Calcula les dimensions dun rectangle si en saps que el permetre fa 60 cm i la base s el doble de laltura. 2x + 2 y = 60 Substitum la 2a en la 1a: 4y + 2y = 60 y = 10, x = 20. x = 2y Base: 20 cm. Altura: 10 cm.

071

072

Dos quilos dalbercocs i tres de figues costen 13 . Tres quilos dalbercocs i dos quilos de figues en costen 12 . Quin s el preu del quilo dalbercocs? Figues: y 2x + 3 y = 13 Multipliquem la 1a equaci per 3 i la 2a per 2: 3x + 2 y = 12 6 x + 9 y = 39 6 x 4 y = 24 Sumem les equacions: 5y = 15 y = 3, x = 2. Albercocs: 2 /kg. Figues: 3 /kg. Albercocs: x

170

SOLUCIONARI

073

En una compra shan fet servir monedes de 2 i bitllets de 5 . En total, entre monedes i bitllets sn 13 i shan pagat 33 . Quantes monedes de 2 shan fet servir? I bitllets de 5 ? Monedes: x Bitllets: y x + 5 y = 13 Allem x de la 1a equaci: x = 13 y. 2x + 5 y = 32 Substitum a la 2a: 26 2y + 5y = 32 y = 2, x = 11.

074

En una drogueria venen 3 sabons i 2 ampolles de colnia per 12 , i tamb 4 sabons i 3 ampolles de colnia per 17 . Calcula el preu de cada producte. Preu del sab: x Preu de lampolla de colnia: y 9x + 6y = 36 8x 6y = 34 x = 32 3x + 2y = 12 1a 3 4x + 3y = 17 2a (2)
sumem

Substitum a la 1a equaci: 3 2 + 2y = 12 2y = 6 y = 3. El sab val 2 , i lampolla de colnia 3 . 075

Hem adquirit segells de 0,26 i de 0,84 . En total hem pagat 5,18 per 11 segells. Quants sn de 0,26 ? I de 0,84 ? Segells de 0,26 : x Segells de 0,84 : y x + 0, 84 y = 11 Allem x de la 1a equaci: x = 11 y. 0, 26 x + 0, 84 y = 5,18 Substitum a la 2a: 2,86 0,26y + 0,84y = 5,18 y = 4, x = 7. Hem comprat 7 segells de 0,84 i 4 segells de 0,26 .

076

Per a un berenar shan comprat entrepans de pernil a 2,80 la unitat i de formatge a 2,50 . En total, es paguen 48 per 18 entrepans. Quants sen compren de pernil? Entrepans de formatge: y Entrepans de pernil: x x + 2, 50 y = 18 Allem x de la 1a equaci: x =18 y. 2, 80 x + 2, 50 y = 48 Pernil: 10 entrepans. Formatge: 8 entrepans.

Substitum a la 2a: 50,4 2,8y + 2,5y = 48 y = 8, x = 10.

077

En un taller hi ha 50 vehicles, entre motos i cotxes. Si el nombre total de rodes s 140, quants vehicles hi ha de cada tipus? Cotxes: x Motos: y x + 2 y = 50 x = 50 y 4 x + 2 y = 140 Substitum a la 2a: 200 4y + 2y = 140 y = 30, x = 20.

Cotxes: 20. Motos: 30.

171

Sistemes dequacions
078

El permetre duna parcella rectangular s 350 m i el triple de la seva llargada s igual al qudruple de lamplada. Quines sn les dimensions de la parcella? Llargada:x Amplada: y 2x + 2 y = 350 3x 3x = 4 y y = . Substitum y a la 1a equaci: 4 3x 2x + = 350 7x = 700 x = 100, y = 75 2 Llargada: 100 m. Amplada: 75 m.

079

En Josep li diu a lAgns: Si et dono 10 discos en tindries tants com jo. LAgns li respon: Tens ra, noms et faltem 10 discos per doblar-men el nombre. Quants discos t cadascun? Discos de Josep: x Discos dAgns: y x 10 = y + 10 x 2y = 20 Restem les equacions: x + 10 = 2y x 2y = 10 y (2y) = 20 (10) y = 30 Substitum a la 1a equaci: x 10 = 30 + 10 x = 50. En Josep t 50 discos i lAgns en t 30.

080

Una empresa de lloguer de cotxes nofereix dos models, un de quatre places i un altre de cinc. Durant el dia, lempresa lloga 10 cotxes en qu viatgen 42 persones, i queden dues places sense ocupar. Quants cotxes han llogat de cada tipus? Cotxes de quatre places: x Cotxes de cinc places: y x + y = 10 4x + 5y = 10 y = 10 x 4x + 5y 2 = 42 4x + 5y = 44 Substitum a la 2a equaci: 4x + 5(10 x) = 44 4x + 50 5x = 44 x = 6 x = 6 Allem: y = 10 x = 10 6 = 4. Han llogat 6 cotxes de quatre places i 4 de cinc places.

081

En Joan ha comprat una camisa i uns pantalons. Els preus daquestes peces sumaven 60 , per li han fet un 10 % de descompte en la camisa i un 20 % en els pantalons. Per tot plegat paga 50,15 . Quin era el preu sense rebaixar de cada pea? Preu de la camisa: c Preu dels pantalons: p c + p = 60,15 0,9c + 0,9p = 60 c (100 % 10 %) + p (100 % 20 %) = 50,15 0,9c + 0,8p = 50,15

Allant a la 1a equaci: p = 60 c. Substitum a la 2a: 0,9c + 0,8(60 c) = 50,15 0,9c + 48 0,8c = 50,15 0,1c = 2,15 c = 21,50 Allem: p = 60 c = 60 21,50 = 38,50 .

172

SOLUCIONARI

082

FES-HO AIX COM RESOLEM ELS PROBLEMES DE BARREGES MITJANANT SISTEMES DEQUACIONS? Volem barrejar dos tipus de vi: un de 5,20 / i un altre de 6,20 / per obtenir 100 de vi que tingui un preu de 6 / . Quants litres de cada tipus fan falta?
PRIMER.

Plantejament.
Litres Vi A Vi B Barreja Equacions

x
y 100 x + y = 100

Preu 5,2x 6,2y 5,2x + 6,2y 5,2x + 6,2 y =6 100

SEGON.

Resoluci. x + y = 100 x = 100 y 5,2x + 6,2 y 5,2x + 6,2 y = 600 = 6 100

Substitum el valor a laltra equaci:

5,2(100 y ) + 6,2y = 600 y = 80


x = 100 y x = 20
Comprovaci. La barreja contindr 20 del vi A i 80 20 + 80 = 100 . I el preu de la barreja s:
TERCER.

x = 100 y

y = 80

del vi B. La quantitat de barreja ser

5,2 20 + 6,2 80 104 + 496 = =6 100 100

083

Barregem licor de 12 / amb licor de 15 / , fins que tenim 50 de licor de 13 / . Quants litres de cada licor hem barrejat? Licor de 12 /: x Licor de 15 /: y

Allem x de la 1a equaci: x + 15 y = 50 12x + 15 y = 50 13 x = 50 y. Substitum a la 2a: 600 12 y + 15 y = 650 y = Licor de 12 /: 50 100 ,x = 3 3

100 50 litres. Licor de 15 /: litres. 3 3

173

Sistemes dequacions
084

En una fbrica de sucs barregem dos tipus de qualitats, una de 50 cntims el litre i una altra de 80 cntims el litre. Quants litres de suc hem de barrejar de cada tipus per obtenir-ne 120 amb un cost total de 85,50 ? Suc de 0,50 /: x Suc de 0,80 /: y 0,50x + 0,50y = 120 y = 120 x 0,50x + 0,80y = 85,50

Shan de barrejar 35 litres de suc de 0,50 / i 85 litres de suc de 0,80 /. 085

Substitum a la 2a equaci: 0,50x + 0,80(120 x) = 85,50 0,50x + 96 0,80x = 85,50 0,30x = 10,50 x = 35 Allem:y = 120 x = 120 35 = 85.

Hem barrejat 40 kg de caf a 10 /kg amb una altra quantitat de caf a 14 /kg. Quants quilos hem fet servir de cada classe si venem la barreja a 12,80 /kg? Caf de 12 : x Total de caf: y y 14 x = 40 Allem y de la 1a equaci: y = 40 + x. 12, 80 y 14 x = 400 Substitum a la 2a equaci: 280 400 ,y = 512 + 12,80x 14x = 400 x = 3 3 Caf de 12 /kg: 280 400 kg. Total de caf: kg. 3 3

086

Si en un sistema dequacions amb soluci nica multipliquem tots els termes duna equaci per 3: a) b) c) d) La nova soluci s el triple de loriginal. La soluci s la mateixa. El nou sistema no pot tenir soluci. Cap de les tres opcions s certa. b) La soluci s la mateixa, perqu si multipliquem tots els termes duna equaci per la mateixa quantitat, lequaci resultant s equivalent, s a dir, tenen les mateixes solucions.

087

Si allem la mateixa incgnita en dues equacions i, un cop igualades, no podem resoldre lequaci amb una incgnita que resulta, com s el sistema, compatible o incompatible? Raona la resposta. s incompatible, perqu si no t soluci per a aquesta incgnita, el sistema no pot tenir cap soluci, ja que saportaria una soluci a lequaci que no en tenia.

174

SOLUCIONARI

088

La suma de les dues xifres dun nombre s a i la seva diferncia tamb s a. De quin tipus sn els nombres que compleixen aquesta condici? x + y = a x y = a Sumem les equacions: 2x = 2a x = a. Anomenem les xifres x i y : Substitum a la 1a equaci: y = 0. Els nombres que compleixen aquesta condici sn les desenes.

089

La suma de les dues xifres dun nombre s 2a i la seva diferncia s a. Quins nombres compleixen aquesta condici? x + y = 2a Sumem les equacions: 2x = 3a xy =a 3a a x = . Substitum a la 1a equaci: y = . 2 2 Anomenem les xifres x i y : Com que a ha de ser parell i menor que 7 (a = 2, 4, 6), els nombres sn 93, 39, 62, 26, 31 i 13.

090

En el triangleABC , el costat BC fa 8 cm i laltura AH en fa 4. Volem inscriure en aquest triangle un rectangle, MNPQ, on els vrtexs P i Q estiguin al costat BC, M a AB i N a AC. Calcula les longituds de MN i MQ perqu el permetre del rectangle MNPQ sigui 12 cm.
A

Base del rectangle: x. Altura del rectangle: y. Els triangles ABC i AMN sn semblants, ja que MN s parallel a AB. La base de AMN mesura x, i la seva altura mesura 4 y. Base de AMN Base de ABC 2x + 2 y = 12 x 4y = 8 4 = Altura de AMN Altura de ABC x 4y = 8 4

Eliminem denominadors 2x + 2y = 12 x = 8 2y 2x + 2y = 12 Restem 8x + 2y = 38 2x + 2y = 14 8 + 2y = 12 y = 2

Base del rectangle: MN = 4 cm. Altura del rectangle: MQ = 2 cm.

175

Sistemes dequacions
A LA VIDA QUOTIDIANA
091

En Xavier va a Sevilla amb un tren que ha sortir a les 17.00 h. Tot i que la seva mare ha insistit que no soblids res, en Xavier sha deixat a casa una cosa molt important: el carnet didentitat. La seva mare lha trobat i ha anat a lestaci de tren per informar-se, i el cap destaci li ha dit:
El tren noms far una parada a Villarrual, a 83 quilmetres daqu... El tren va a una velocitat de 70 km/h, ms o menys. Daqu a Villarrual hi ha autovia, i vost podria anar a 120 km/h.

Si la mare den Xavier arribs abans que el tren a lestaci de Villarrual, el podria buscar i donar-li el carnet. El problema s que ja han passat 20 minuts des que el tren ha sortit. Creus que la mare den Xavier pot arribar a temps a lestaci? 83 = 1 h 11 min 9 s. 70 83 = 41 min 30 s. Per com ha de sortir La mare triga a arribar: 120 20 min ms tard, en total trigar 1 h 1 min 30 s. Per tant, s que pot arribar-hi a temps. El tren triga a arribar a Villarrual: 092

LAlcia i la Maria han aconseguit una beca per estudiar durant 2 anys a Pars. Quan facturaven lequipatge han vist que lAlcia portava 18 kg i la Maria, 27.
Vost porta 18 kg dequipatge, no ha de pagar sobreps. Vost en porta 27. Haur dabonar 42 per sobreps.

176

SOLUCIONARI

Els avions de passatgers permeten un pes determinat dels equipatges; si se sobrepassa, el passatger ha dabonar una quantitat per cada quilo de ms que porti. Perqu a la Maria li surti ms barat, lhostessa que els factura els equipatges ha tingut una idea:
Com que viatgen totes dues juntes, i a la seva amiga li falten uns quants quilos per arribar al pes mxim, podem unir els dos equipatges, i aix vost noms hauria de pagar 30 .

Quin s el pes perms a cada passatger? Quant sha de pagar per quilo de sobreps? Pes perms: x Preu per quilo: y (27 x ) y = 42 27 y 2xy = 42 [27 (x 18) x ]y = 30 45 y 2xy = 30 (2) 27 y 2xy = 42 54y + 2xy = 84 45y 2xy = 30 45 y 2xy = 30 29y + 2xy = 54
y=6

y=6

(27 x)y = 42 (27 x)6 = 42 27 x = 7 x = 20 Pes perms: 20 kg. Preu per quilo: 6 .

177

Proporcionalitat numrica
MAGNITUDS

DIRECTAMENT PROPORCIONALS

INVERSAMENT PROPORCIONALS

REGLA DE TRES SIMPLE

DIRECTA

INVERSA

REPARTIMENTS PROPORCIONALS

DIRECTES

INVERSOS

PROPORCIONALITAT COMPOSTA

PERCENTATGES

INTERS SIMPLE

178

Un tros de la histria
Finalment, lAl havia aconseguit fer sortir lSchoene de lhotel, on feia quatre dies que shavia recls sense apartar la vista daquell llibre, que de tant en tant feia que lSchoene sexclams: s meravells! Fantstic! Ha estat perdut durant segles i lhe trobat jo! Aquella tarda, mentre passejaven pel soc, lSchoene no parava de parlar de la seva nova adquisici; deia que era una petita pea del puzle de la histria. Al, el llibre s la prova. lSchoene sel mirava emocionat. s una traducci dun llibre de matemtiques dHer dAlexandria perdut fa molt de temps. Loriginal es va escriure el segle I. Jo prefereixo la realitat a les teories matemtiques va contestar lAl sense lentusiasme del seu company. Tequivoques, Al. Aquest llibre est ple de teories prctiques: ensenya maneres daproximar arrels quadrades no exactes, mtodes per calcular les rees de polgons, volums de cossos i, fins i tot, divisi de superfcies en parts proporcionals... Aquests coneixements eren molt tils a lEgipte del segle I; per exemple, per calcular les mides dels terrenys que cultivaven o per repartir les herncies. Com repartiries un terreny de 1.000 m2 entre dues famlies de manera que a una nhi corresponguin 7 parts i a laltra, 13?
Dividim el terreny en: 7 + 13 = 20 parts
1.000 = 50 20

Cada part fa 50 m 2. Per tant: 07 parts 07 50 = 350 m 2 13 parts 13 50 = 650 m 2 Una famlia rebr 350 m2, i laltra 650 m 2.

Proporcionalitat numrica
EXERCICIS
001 Completa aquestes taules perqu siguin de proporcionalitat directa.
2 6 4 12 5 15 8 24 40 120 1 5 0,25 1,25 3 15 2,4 12 8 40

002

Si el preu de 9 mens s 166,50 , quant costaran 5 mens? 166, 50 x 5 166, 50 = x = = 92,50 9 5 9

003

En un mapa, 14 cm representen 238 km en la realitat. Per quina longitud es representen 306 km? Una longitud de 10 cm al mapa, quina longitud real representa? 238 306 14 306 = = 18 cm x = 14 x 238 238 x 238 10 = = 170 km x = 14 10 14 Inserir anuncis en un diari costa 10 per 3 lnies de text, i 3 per cada lnia que hi afegim. Fes la taula que relaciona les magnituds. s de proporcionalitat numrica?
Lnies Preu 3 10 4 13 5 16 6 19

004

La taula no s de proporcionalitat, ja que

3 10

4 . 13

005

Completa les taules perqu siguin de proporcionalitat inversa.


1 24 2 12 3 8 4 6 6 4 10 15 15 10 25 6 12 12,5 6 25

006

Un vaixell porta menjar per a 8 tripulants i una travessa de 15 dies. Si noms sn 6 tripulants, per a quants dies tindran menjar? El nombre de tripulants i el temps sn magnituds inversament proporcionals, de manera que: 8 15 = 6 x x = 8 15 = 20 6

Tindran menjar per a 20 dies.

180

SOLUCIONARI

007

Classifica en proporcionalitat directa o inversa. a) El costat dun quadrat i el seu permetre. b) Obrers i temps per acabar una feina. a) Directa, amb constant de proporcionalitat 4. b) Inversa.

008

A la cuina dun IES han pagat 42 per 70 barres de pa. Quant haurien de pagar si haguessin comprat 45 barres? Apliquem una regla de tres simple directa: 70 barres 42 x = 45 42 = 27 45 barres x 70

009

Un cotxe gasta 46 cntims deuro de gasolina cada 4 km. Quant costar el combustible en un viatge de 270 km si mant aquest consum? Apliquem una regla de tres simple directa: 4 km 0,46 x = 270 0, 46 = 31,05 270 km x 4

010

El preu de 15 mens en un restaurant ha estat de 120 . Quant costa el men? Si hi van 7 persones, quant pagaran? Apliquem una regla de tres simple directa: 15 mens 120 x = 7 120 = 56 pagaran en total 7 mens 1x 15 El men costa: 120 56 = = 8 . 15 7

011

Un arbre de 2,25 m daltura fa una ombra de 2 m. Quina altura tindr una torre que, a la mateixa hora, fa una ombra de 188,8 m? Apliquem una regla de tres simple directa: 2,25 m daltura 2 m dombra x m daltura 188,8 m dombra x = 2, 25 188, 8 = 212,4 m daltura 2

012

Si el temps que 7 treballadors han dedicat a netejar un carrer s de 7 hores, quant trigaran 5 treballadors? El nombre de treballadors i el temps sn magnituds inversament proporcionals, de manera que: 77 = 9,8 h = 9 h 48 min 77=5xx = 5

181

Proporcionalitat numrica
013 La Marta triga 5 minuts a anar de casa seva al collegi en monopat a una velocitat mitjana de 6 km/h. Quant trigar quan hi va caminant, si va a una velocitat de 4 km/h? La velocitat i el temps sn magnituds inversament proporcionals. Shan de convertir els minuts en hores, per mantenir unitats coherents i evitar errors conceptuals en fsica. 5 min = 5 h 60

5 6 5 60 6 = 4x x = = 0,125 h 60 4 x = 0,125 60 = 7,5 min 014 Per una aixeta brollen 6 litres per minut i fan falta 5 hores per omplir un dipsit. Si hi brolls 1 litre per minut, quant trigaria? El cabdal en litres/minut i el temps sn magnituds inversament proporcionals. Per utilitzar magnituds coherents, hem de convertir les hores en minuts: 5 hores = 5 60 minuts = 300 minuts 6 300 = 1.800 min 6 /min 300 min = 1 /min x min x = 1 1.800 x = = 30 hores 60 015 Per construir una piscina, 10 obrers treballen 16 dies. Quants obrers hi van treballar si van tardar 40 dies? El nombre dobrers i el temps sn magnituds inversament proporcionals. 10 16 = 4 obrers 10 obrers 16 dies = x obrers 40 dies x = 40 016 Reparteix 102 en parts directament proporcionals a 3, 2 i 1, respectivament. x y z 102 = = = 3 2 1 6 x = 3 102 2 102 1 102 = 51 ; y = = 34 ; z = = 17 6 6 6

017

Un pare reparteix 99 entre els seus tres fills en parts directament proporcionals a 3, 2/3 i 11/6. Quant li correspon a cadascun? x y z 99 = = = 3 2/ 3 11/ 6 5,5 x = 3 99 2 / 3 99 11/ 6 99 = 54 ; y = = 12 ; z = = 33 5,5 5,5 5,5

182

SOLUCIONARI

018

La senyora Francesca reparteix les seves terres entre els nts en parts directament proporcionals a les edats que tenen: 8, 12 i 15 anys. Si al petit li toquen 12 hectrees, esbrina el total dhectrees repartides. 12 y z Total = = = 8 12 15 (8 + 12 + 15) 12 Total 12 35 = Total = = 52, 5 ha 8 35 8

019

Reparteix 70 parts inversament proporcionals als nombres 3 i 4 k = 70 840 = = 120 A 3 corresponen: 120 : 3 = 40 parts 1 1 7 + i al 4 corresponen: 120 : 4 = 30 parts. 3 4

020

Reparteix 1.100 en parts inversament proporcionals als nombres 5 i 6. k = 1.100 33.000 = = 3.000 Al 5 li corresponen: 1 1 11 3.000 : 5 = 600 + 5 6 I al 6, li corresponen: 3.000 : 6 = 500

021

Vull repartir 620 entre els meus nebots en parts inversament proporcionals a les edats que tenen, que sn 1, 3 i 7 anys. Quant he de donar a cadascun? La constant de proporcionalitat s: k = 620 620 620 21 = = = 420 1 1 1 21 + 7 + 3 31 + + 1 3 7 21 420 = 420 1 y = 420 = 140 3 z = 420 = 60 7

x =

022

1 1 1 Hem repartit 300 en parts inversament proporcionals a , i . 3 5 7 1 Quina s la part corresponent a ? 5 k = 300 300 300 = = = 20 1 1 1 3+5+7 15 + + 1 1 1 3 5 7 1 k = 20 5 = 100 . La part que correspon a s: 1 5 5

183

Proporcionalidad numrica
023 Si reparteixo 1.200 proporcionalment a 5 i 6 i dono 500 a 6 i 700 a 5, ha estat un repartiment inversament proporcional? No, perqu 500 6 = 3.000 i 700 5 = 3.500. Aquestes quantitats haurien de ser iguals i coincidir amb la constant de proporcionalitat. 024 En 7 dies, 8 mquines han obert una rasa de 1.400 m de llargada. Quantes mquines faran falta per fer una rasa de 300 m en 6 dies? Si en 7 dies 8 mquines 1.400 m de rasa Si en 6 dies x mquines 1.300 m de rasa
F F F

Inversa

Directa

6 1.400 8 8.400 8 2.100 8 = = x = = 2 mquines 7 300 x 2.100 x 8.400 025 Vint treballadors han posat 400 m de cable durant 6 dies. Hi han treballat 8 hores diries. Quantes hores al dia hauran de treballar 24 treballadors durant 14 dies per posar 700 m de cable?
Inversa
F F

Obrers 20 24
F

Dies 6 14

Metres 400 700


F

Hores al dia 8 x
Directa
F F

Inversa

24 14 400 8 134.400 8 84.000 8 = = x = = 5 horas 20 6 700 x 84.000 x 134.400


I I D

Els obrers treballaran 5 hores diries durant 14 dies per posar 700 m de cable. 026 La mestressa duna pensi ha pressupostat 250 per alimentar els 18 hostes que t durant 12 dies. Si el nombre dhostes augmenta en 6 persones, per a quants dies arribar el pressupost? Si per a 18 hostes 12 dies 250 Si per a 24 hostes x dies 250
F

Inversa

En aquest cas, com que el pressupost no varia, es tracta duna regla de tres simple inversa: 18 x 18 12 = x = = 9 dies 24 12 24

184

SOLUCIONARIO

027

Un embassament amb una capacitat de 200 hm3 es troba al 45 % de la capacitat. Quina quantitat daigua cont? x 45 45 200 = x = = 90 hm3 100 200 100

028

En un diari diuen que 80 de cada 1.500 persones practiquen esports de risc. Expressa aquesta dada amb un percentatge. 80 x 80 100 = x = = 5,3 % 1.500 100 1.500

029

Una raqueta de tennis costa 180 ms un 16% dIVA. Quin ns el preu final? 180 + 16 180 = 180 (1 + 0,16) = 180 1,16 = 208,80 100

030

La Maria compra un llibre per 15. En aquest preu shi inclou un 4 % dIVA. Quant val el llibre sense IVA? Al preu net del llibre (x) shi ha de sumar un 4 %: 0,04 x . Per tant:

x + 0,04 x = 15 1,04 x = 15 x =

15 = 14,42 sense IVA 1, 04

031

Un disc compacte val 12 . El botoguer mel rebaixa un 15 % perqu sc bon client i quan pago em cobra un 16 % dIVA. Quant pago pel disc? Quin percentatge suposa el preu final sobre linicial? Si em rebaixen un 15 % 1 0,15 = 0,85 I si em cobren el 16 % dIVA 1 + 0,16 = 1,16 Encadenant els percentatges, tenim que: 0,85 1,16 12 = 0,986 12 = 11,83 El preu final suposa el 98,6 % del preu inicial.

032

El valor duna acci s de 15 . Dilluns puja un 3 %, dimarts baixa un 7 % i dimecres puja un 10 %. Amb quin valor comena dijous? En quins moments el valor s superior a linicial? Apliquem els successius percentatges de pujada o davallada: Si puja un 3 % 1 + 0,03 = 1,03 Si baixa un 7 % 1 0,07 = 0,93 Si puja un 10 % 1 + 0,10 = 1,10 Dijous, lacci valdr: 1,03 0,93 1,10 15 = 1,05 15 = 15,80 El valor s el 5,36 % ms gran que el valor inicial.

185

Proporcionalitat numrica
033 Hi ha hagut unes quantes variacions en el preu dels tomquets. A principis de juny, el preu mitj dun quilo de tomquets era de 2,10 . Durant aquest mes el preu va pujar un 10 %. El mes de juliol el preu del quilo de tomquets tamb es va incrementar un 17 %, i el mes dagost va baixar un 8 % respecte al preu del mes de juliol. Quin era el preu dun quilo de tomquets a finals del mes dagost? Quin ha estat el percentatge de pujada del preu dels tomquets entre juny i agost? El quilo de tomquets valia: 2,10 El percentatge de pujada s: 110 117 92 = 2,49 a finals dagost. 100 100 100

0, 39 = 19 % de juny a agost. 2,10

034

Calcula linters que donen 1.800 en 9 mesos al 4 % anual. I = C r t 1.800 4 9 = = 54 1.200 1.200

Produeixen un inters de 54 . 035 La Marta va deixar a en Joan 2.460 al 3 % durant 4 anys. Quants diners en total li va tornar en Joan un cop passat aquest temps? 2.460 + I = 2.460 + 2.460 3 4 = 2.460 + 295, 2 = 2.755,20 100

Li va tornar 2.755,20 . 036 Quin inters rebrem per una iversi de 4.500 al 4 % anual si retirem els diners 2 mesos i 9 dies desprs del comenament de la inversi? I = C r t 4.500 4 69 = = 34,50 36.000 36.000

Rebrem un inters de 34,50 . 037 Esbrina el capital que he invertit en un banc al 4,5 % durant 2 anys si en total mhan tornat 1.463 . Substitum a lexpressi: I = C r t C 45 2 1.463 C = 100 100 (1.463 C) 100 = 90C 146.300 100C = 90C 146.300 = 190C C = El capital s de 770 . 146.300 = 770 190

186

SOLUCIONARI

ACTIVITATS
038

Indica quins dels parells de magnituds segents sn directament proporcionals. a) La longitud del costat dun quadrat i el seu permetre. b) La longitud del costat dun quadrat i la seva rea. c) El nombre de fills duna famlia i el nombre de dies de vacances. s directament proporcional el parell de magnituds de lapartat a).

039

En un mercat hi ha dues parades on venen pomes, i tenen aquestes taules de preus.


1 kg 0,53 Parada A 2 kg 1,06 3 kg 1,59 1 kg 0,60 Parada B 2 kg 1 3 kg 1,50

En quina de les parades les magnituds preu i pes sn directament proporcionals? Vegem si les proporcions sacompleixen o no: 0, 53 ? 1, 06 ? 1, 59 = = 0,53 = 0,53 = 0,53 1 2 3 0, 60 ? 1 ? 1, 50 = 0,60 0,50 = 1 2 3 Per tant, les magnituds pes i preu sn directament proporcionals a la parada A. 040

100 4 500 20 1.000 40 5.000 200 25.000 1.000

Completa la taula. Tingues en compte que s una proporcionalitat directa.

041

Observa la taula de proporcionalitat de les magnituds segents:


Magnitud M Magnitud M' 4 12 6 18 7 21 9 y 10 y'

Comprova que les magnituds M i M' sn directament proporcionals, i calcula y i y'. Shaur dacomplir que:

) ) ) 4 6 7 = = 0,3 = 0,3 = 0,3 12 18 21

4 9 12 9 = = 27 4 y = 12 9 y = 12 y 4 4 10 12 10 = = 30 4 y ' = 12 10 y' = 12 y' 4

187

Proporcionalitat numrica
042

Assenyala quins dels parells de magnituds segents sn inversament proporcionals. a) b) c) d) El nombre de mquines i el temps que triguen a fer una feina. Ledat duna persona i la seva velocitat quan camina. La base i laltura dun rectangle amb una rea de 20 cm2. La base i laltura dun rectangle de 40 cm de permetre. Sn inversament proporcionals els parells de magnituds dels apartats a) i c).

043

Estudia si les magnituds sn directament o inversament proporcionals. a) El radi duna circumferncia i la seva longitud. b) La velocitat dun cotxe i el temps que tarda a fer un recorregut determinat. c) El nombre dentrades dun cinema i el preu. d) La superfcie duna paret i el temps que es tarda a pintar-la. e) La gasolina que gasta un cotxe i la distncia que recorre. a) Directament proporcional. b) Inversament proporcional. c) Directament proporcional. d) Directament proporcional. e) Directament proporcional.

044

Completa les taules segents perqu siguin de proporcionalitat inversa. a)


2 0,90 3 0,60 4 0,45 5 0,36

b)

4 420

12 140

30 56

60 28

045

Comprova que les magnituds M i M' sn inversament proporcionals, i calcula el valor de y i y'.
Magnitud M Magnitud M' 4 12 6 8 8 6 10 y 16 y'

Shaur dacomplir que: 4 12 = 6 8 = 8 6 48 = 48 = 48 4 12 = 10 y y = 4 12 = 4, 8 10 4 12 =3 4 12 = 16 y ' y' = 16

046

En cadascuna daquestes taules de proporcionalitat inversa hi ha un error. Corregeix-lo i calcula la constant de proporcionalitat. a) 9 6 6 9 5,4 10 4,5 4 12 13,5 b) 1,2 50 2,4 4,8 25 12,5 6 10 7,2 ) 8,3

k = 54

k = 60

188

SOLUCIONARI

047

Per construir una tanca de 12 metres shan pagat 1.250 . Quant shaur de pagar per una altra tanca de 25 metres?

12 m

25 m

25 1.250 12 1.250 = 2.604,17 x = x 25 12 048

LAmanda ha comprat un tros de roba de 2 m que li ha costat 32 . Quant li hauria costat un tros de 3,2 metres? 3, 2 32 2 32 = 51,20 x = 3,2 x 2

049

Un cotxe consumeix 25 litres de combustible en un viatge de 300 km si va a una velocitat determinada. Quant consumir en un viatge de 550 km si va a la mateixa velocitat? 25 550 300 25 = 45, 83 litres x = 550 x 300

050

Un tren que circula a 100 km/h triga 5 hores a arribar a una ciutat. A quina velocitat circula un altre tren que triga 6 hores i un quart a fer el mateix recorregut?

La velocitat i el temps sn magnituds inversament proporcionals. 100 5 = x 6,25 x = 100 5 = 80 km/h 6, 25

051

Si un pintor ha pintat 75 m2 de paret amb 125 quilos de pintura: a) Quanta pintura hauria necessitat per pintar 300 m2 de paret? b) Amb 50 kg, quants metres quadrats pot pintar? Els quilos de pintura i la superfcie de paret (m2) sn magnituds directament proporcionals. a) Si amb 125 kg 275 m2 Si amb x kg 300 m2 125 300 = 500 kg x = 75

50 75 b) Si amb 125 kg 75 m2 = 30 m2 x = Si amb 500 kg x m2 125

189

Proporcionalitat numrica
052

Quinze persones fan el muntatge dunes plaques solars en tres setmanes. a) Quant trigarien 35 persones a fer aquest muntatge? b) Si el volem fer en noms 15 dies, quantes persones necessitarem? El nombre de persones i el temps sn magnituds inversament proporcionals. Expressem el temps en dies: 15 21 = 9 dies a) 15 persones 21 dies = 35 persones x dies x = 35 b) 15 persones 21 dies = x persones 15 dies x = 15 21 = 21 persones 15

053

Tres capses de bombons pesen 2,7 quilos. a) Quant pesen 15 capses? b) Si la nostra furgoneta pot transportar 5000 kg, hi podem portar 230 capses de bombons? El nombre de capses i el pes sn magnituds directament proporcionals. a) 3 capses 15 capses 2, 7 15 = x = = 13, 5 kg 2, 7 kg x kg 3

230 2, 7 b) Si 030 capses 2,7 kg = 207 kg x = 230 capses x kg 3 Com que 207 kg < 500 kg (pes mxim admisible), s que podem portar les 230 capses. 054

Una explotaci agrria t herba per alimentar 48 vaques durant 18 setmanes. a) Per a quantes setmanes en tindria si fossin 24 vaques ms? b) Si passades 7 setmanes compren 18 vaques, fins quan hi haur herba? El nombre de vaques i el temps sn magnituds inversament proporcionals. 48 18 = 12 setmanes a) 48 vaques 18 setmanes = (48 + 24) x x = 72 b) Passades 7 setmanes, hi hauria herba per 11 setmanes ms per a les 48 vaques inicials. Si es compren 18 vaques ms: 48 11 = 8 setmanes 48 vaques 11 setmanes = (48 + 18) x x = 66

055

En una casa on viuen 6 persones es consumeix, per a la higiene personal, una mitjana de 900 litres daigua diaris. Quant es gastar en aquesta casa si hi entren a viure 5 persones ms? 16 900 x = 11 900 = 1.650 litres 11 x 6

190

SOLUCIONARI

056

El consum daigua en un gimns on van 150 persones s de 6.000 litres diaris. a) Quin en ser el consum si shi inscriuen 30 persones ms? b) Si a partir de 7.000 litres el consum t un recrrec, quin s el nombre mxim de clients nous que shi poden inscriure sense pagar aquest recrrec? El nombre de persones i el consum daigua sn magnituds directament proporcionals. 180 6.000 a) Si 150 persones 6.000 litres = 7.200 litres x = Si 180 persones x litres 150 150 7.000 b) Si 150 persones 6.000 litres = 175 persones x = x persones 7.000 litres 6.000 Shi podran inscriure 25 clients ms.

057

Per fer una minipizza de 10 centmetres de dimetre necessitem 100 grams de mozzarella. Si volem fer una pizza de 20 centmetres de dimetre, quina quantitat de formatge farem servir? Lrea de la pizza (el dimetre no) i els grams de formatge sn magnituds directament proporcionals. Si per a 52 cm2 100 g 102 100 = 400 g x = 2 2 Si per a 10 cm x g 52

058

Un constructor vol repartir 1.000 entre tres dels seus treballadors de manera directament proporcional a lantiguitat que tenen a lempresa. LAndreu fa 9 anys que s a lempresa, mentre que en Bernat i en Carles noms en fa 3. Quina part els correspon?

1.000 Andreu 1.000 9 = = 600 Andreu = 9+3+3 9 9+3+3 1.000 Carles 1.000 3 = = 200 Carles = 9+3+3 3 9+3+3 A en Bernat tamb li corresponen 200 .

191

Proporcionalitat numrica
059

Un avi decideix repartir 120 caramels entre els seus quatre nts de manera directament proporcional a les edats que tenen, que sn 4, 6, 6 i 8 anys, respectivament. Quants caramels corresponen a cada nt? El nt que t 4 anys: Els nts que tenen 6 anys: El nt que t 8 anys: 120 a = a = 20 caramels 4+6+6+8 4 120 b = b = 30 caramels 4+6+6+8 6 120 c = c = 40 caramels 4+6+6+8 8

060

Dos amics munten un negoci. Un dells es retira al cap de 8 mesos. Laltre soci continua fins al final dany, i el resultat sn unes prdues de 1.500 . Quant ha de pagar cada amic? Lamic que hi ha estat 8 mesos: Lamic que hi ha estat 1 any: 1.500 a = a = 600 8 + 12 8 1.500 b = b = 900 8 + 12 12

061

En Vicen i la Slvia obren una llibreta destalvis en un banc. En Vicen hi posa 400 i la Slvia, 800. Uns anys desprs els tornen 1.380 . Com els han de repatir? Quant correspon a cadasc? Hauran de repartir-los de manera directament proporcional. 400 1.380 x y 1.380 = 460 per en Vicen = = x = 1.200 400 800 400 + 800 y = 800 1.380 = 920 per a la Slvia 1.200

062

Decidim construir un pont que costa un mili deuros. Lhan de pagar tres localitats en parts inversament proporcionals a la distncia de cadascuna del pont. Albareda s a 6 km, Bonaigua, a 8 km i Cabester, a 10. Calcula quant ha de pagar cada localitat. k = 1.000.000 240.000.000 = = 2.553.191, 49 1 1 1 94 + + 6 8 10

Albareda ha de pagar 2.553.191,49 : 6 = 425.531,91 Bonaigua ha de pagar 2.553.191,49 : 8 = 319.148,94 Cabester ha de pagar 2.553.191,49 : 10 = 255.319,15

192

SOLUCIONARI

063

FES-HO AIX COM CALCULEM LA QUANTITAT REPARTIDA SI EN SABEM UNA PART DIRECTAMENT PROPORCIONAL? Hem repartit una quantitat de forma directament proporcional a les edats de tres germans, que sn 8, 4 i 3 anys. Si al germ ms gran li han correspost 800 , quina quantitat hem repartit?
PRIMER.

Trobem la constant de proporcionalitat. k = 800 = 100 8

SEGON. Calculem el total: (8 + 4 + 3) 100 = 1.500. Hem repartit 1.500 .

064

En Llus, en Dami i en Carles van comprar un dcim de loteria de Nadal. En Carles hi va posar 10 , en Dami 6 i en Llus 4. El dcim va ser premiat i en el repartiment a en Carles li van tocar 5.000 . Quant els va correspondre als altres dos?

k =

5.000 = 500 10

A en Dami li van correspondre: 6 500 = 3.000 . A en Llus li van correspondre: 4 500 = 2.000 . 065

Un avi reparteix 10.350 entre els seus tres nts de manera proporcional a les edats que tenen. Si els dos petits tenen 22 i 23 anys, calcula: a) Ledat del germ gran si saps que li corresponen 3.600 . b) Les quantitats dels altres germans. a) 10.350 3.600 = 10.350 x = 3.600 x + 162.000 x = 24 anys x + 22 + 23 x 3.600 = 150 . Al nt que t 22 anys li corresponen: 24 150 22 = 3.300 . Al nt que t 23 anys: 150 23 = 3.450 .

b) k =

193

Proporcionalitat numrica
066 FES-HO AIX COM CALCULEM LA QUANTITAT REPARTIDA SI EN CONEIXEM UNA PART INVERSAMENT PROPORCIONAL? Hem repartit una herncia de forma inversament proporcional a les edats de tres cosins, que sn 25, 20 i 16 anys. Al cos de 25 anys li han correspost 800 . Quina quantitat sha repartit?
PRIMER.

Calculem la constant de proporcionalitat. k 800 = k = 800 25 = 20.000 25 k k k + + = Herncia 25 20 16 20.000 20.000 20.000 + + = 3.050 25 20 16

SEGON.

Calculem el total.

Hem repartit 3.050 .

067

Si reparteixes una quantitat a parts inversament proporcionals a 10, 7 i 3, la quantitat que li correspon a 3 s 50. Quines quantitats corresponen a 10 i 7?

k = 3 50 = 150. A 10 li correspon 150 : 10 = 15 I a 7 li correspon 150 : 7 = 21,43.


068

Dacord amb un testament, repartim 359.568 entre tres persones en parts inversament proporcionals al seu sou mensual. Calcula quant correspondr a cadasc si el sou ms baix 2 s del sou mitj, 3 3 el qual s del ms alt. 4 Ms alt: x k = Mitj: 3x 4 Ms baix: x 2

359.568 1.078.704 x = = 82.977, 23x 1 4 2 13 + + x 3x x Ms alt: 82.977,23x : x = 82.977,23 Mitj: 3x = 110.636,31 4 x Ms baix: 82.977,23x : = 165.954,46 2 82.977,23x :

194

SOLUCIONARI

069

Un grup de 8 amic va pagar 940 per una estada de 3 dies en un hotel. Quant costava lestada dun dia de cada amic?

Directa

8 3 940 24 940 940 = = x = = 39,17 1 1 x 1 x 24 070

Dues mquines consumeixen 1.500 kWh en un dia si funcionen 6 hores diries. Quant consumiran 3 mquines si funcionen 8 hores al dia?
Mquines 2 3 Hores 6 8 Consum 1.500 x

Tres mquines consumiran:

1.500 x 1.500 3 8 = x = = 3.000 kWh 26 38 26

071

Una barra de metall de 10 m de llargada i 2 cm2 de secci pesa 8,45 kg. Quant pesar una barra del mateix material de 5 m de llargada i 7 cm2 de secci? 10 m de llargada 2 cm2 de secci 8,45 kg 15 m de llargada 7 cm2 de secci x kg
F F F

Directa

8 persones 3 dies 940 1s persona 1 sdia 9 x

Directa Directa

10 2 8, 45 20 8, 45 35 8, 45 = = x = = 14, 79 kg g 5 7 x 35 x 20 072

Per les festes dun barri colloquen 1.200 fanalets que sencenen 8 hores al dia. Aix suposa una despesa de 1.440 . Quina seria la despesa si es colloquessin 600 fanalets ms i sencenguessin 2 hores menys? 1.200 fanalets 8 hores/dia 1.440 x 1.800 fanalets 6 hores/dia
F F

Directa

1.200 8 1.440 9.600 1.440 = = x = 1.620 1.800 6 x 10.800 x

Directa

195

Proporcionalitat numrica
073

Es creu que, per construir la pirmide de Kheops, van treballar 20.000 persones durant 10 hores al dia. I van trigar 20 anys a acabar-la. a) Quant haurien trigat si haguessin estat 10.000 persones ms. b) I si haguessin treballat 8 hores diries? 20.000 20 a) 20.000 20 = 13, 33 = 13 anys i 4 mesos x = 30.000 x 30.000 10 20 b) 10 20 = 25 anys x = 8 x 8

074

Cent treballadors tarden 300 dies a construir un vaixell treballant 8 hores diries. a) Si saugments la plantilla en 20 persones, quants dies savanaria la construcci? b) Si es redus la plantilla en 20 persones, quants dies sendarreriria la construcci? c) I si la plantilla es redus en 20 persones per saugmentessin els torns a 9 hores diries? 100 x a) 100 persones 300 dies = x = 250 dies 120 persones x dies 120 300
F

Inversa

Savanaria 50 dies. 100 x b) 100 persones 300 dies = x = 375 dies 80 persones x dies 80 300
F

Inversa

Sendarreriria 75 dies. c) 100 persones 8 hores/dia 300 dies 80 persones1 9 hores/dia 1x1 dies
F F

Inversa

80 9 300 720 300 = = x = 333, 33 dies 100 8 x 800 x Sendarreriria gaireb 34 dies.

075

Tres de cada 5 alumnes han tingut la grip en el mes de gener. Expressa aquesta dada en forma de percentatge. 3 x 3 100 = x = = 60 % 5 100 5

196

Inversa

SOLUCIONARI

076

Em fan un 15 % de descompte per un CD que costa 21 . Quants diners mestalvio? 15 x 21 15 = x = = 3,15 100 21 100

077

En un institut, 63 alumnes, que sn el 15 % del total, han viatjat a lestranger. Quants alumnes t linstitut? 15 63 63 100 = x = = 420 alumnes 100 x 15

078

Un venedor de cotxes rep com a comissi el 0,8 % de les vendes que fa. a) Si en un mes va rebre 300 de comissi, quines vendes va fer? b) Si el mes segent va vendre per valor de 45.000 , quina comissi va obtenir? a) 300 100 = 37.500 0, 8 b) 45.000 0, 8 = 360 100

079

Un comerciant decideix apujar el preu duna mercaderia, que era de 72 , un 3%, i la setmana segent un altre 3% sobre lltim preu. Quin s el preu final de la venda? 1r augment del 3 % 1,03 2n augment del 3 % 1,03 Encadenem els percentatges daugment: 1,03 1,03 72 = 1,0609 72 = 76,38

080

Dues setmanes consecutives sha aplicat al preu dun article augments del 2 % i el 5 %. Quin percentatge sha incrementat larticle sobre el preu original? 100 102 105 = 107,10 100 100 Sha incrementat un 7,1 %.

081

En una botiga apugen el preu dun producte de 200 un 10 %. La setmana segent decideixen rebaixar-lo un 10 % del preu que t en aquell moment. Qu ha passat amb el preu? 110 90 = 198 ; s a dir, sha rebaixat 2 , El preu final s: 200 100 100 un 1 %.

197

Proporcionalitat numrica
082 FES-HO AIX COM COMPAREM MITJANANT PERCENTATGE? En una cafeteria han augmentat els preus dels refrescos: la taronjada, d1 a 1,05 , i els refrescos de cola, d1,10 a 1,15 . Ha estat proporcional, laugment?
PRIMER.

Calculem la pujada lineal. 1,05 1 = 0,05 1,15 1,10 = 0,05 Els dos refrescos pugen la mateixa quantitat. Calculem el percentatge que representa la pujada. 0,05 = 0,05 5 % 1 0,05 = 0,0454 4,54 % 110 ,

SEGON.

Laugment no s proporcional.

083

Per Nadal, la carn de xai va pujar de preu: de 8,85 /kg a 11,55 /kg. Tamb es va encarir el ram, de 2,10 /kg a 3,95 /kg. Quin producte es va apujar ms en proporci? Carn: Ram: 11, 55 8, 85 = 0, 305 = 30, 5 %. 8, 85

3, 95 2,10 = 0, 881 = 88,1 % . 2,10 Sha apujat ms el preu del ram. 084

Hem escalfat una barra de metall d1 m a 200 C i sha dilatat fins que ha fet 1,04 m. Quan hem escalfat una barra de 60 cm dun altre metall a la mateixa temperatura, sha dilatat fins a arribar a mesurar 61,9 cm. Quin metall es dilata menys? Barra d1 m: 1, 04 1 = 0, 04 = 4 %. 1 61, 9 60 = 0,0316 = 3,16 %. 60

Barra de 60 cm:

Es dilata menys el metall de la barra de 60 cm. 085

En un envs de galetes anuncien que cont un 25 % ms pel mateix preu. Els envasos antics pesaven 1 kg, i lenvs actual, amb loferta, pesa 1,20 kg. s certa la publicitat? 25 x kg = x = 0, 25 kg 100 1 kg Per tant, el pes actual del paquet hauria de ser d1,25 kg. Com que 1,20 < 1,25, la publicitat no s certa. El 25 % d1 kg s:

198

SOLUCIONARI

086

Quin inters donen 3.000 al 4,3 % durant 5 anys? I durant 15 mesos? I durant 150 dies? I = I = I = C r t 3.000 4,3 5 = = 645 100 100 C r t 3.000 4,3 15 = = 161,25 1.200 1.200 C r t 3.000 4,3 150 = = 53,75 36.000 36.000

087

Quin s el capital que, al 7,5 %, produeix 3.760 en un any? 3.760 = C 7,5 1 3.760 100 C = = 50.133,33 100 7,5

088

LEmili ha decidit invertir els estalvis, que sn 9.600 , en un dipsit financer que ofereix un inters del 3,85 % durant 4 anys. a) Quant cobrar dinteressos durant els 6 primers mesos? b) I per 3 mesos i 20 dies? c) Si decids treure els diners abans que acabs el perode dinversi, 4 anys, el penalitzarien amb un pagament del 5 % del capital invertit. Desprs dun any i dos mesos i mig, hi perdr o hi guanyar diners? d) Quant temps ha de passar perqu, quan cancelli el dipsit, no hi perdi diners? a) Linters dun any s: I = 9.600 3,85 1 = 369,60 , 100 369,6 6 = 184,80 . Per a 6 mesos s: 12

b) Linters per a 3 mesos s:

369,6 3 = 92,40 , 12 369,6 20 = 20,25 . En total, 112,65 . Per a 20 dies s: 365 369,6 2,5 = 77 . 12

c) Linters per a 1 any s 369,60 i per 2,5 mesos s: En total, 446,60 . 9.600 5 = 480 . La penalitzaci s: 100 En total perdr: 480 446,6 = 33,40 . d) 480 =

9.600 3,85 t 480 100 t = = 1,3 anys = 100 9.600 3,85 = 1 any, 3 mesos i 18 dies

199

Proporcionalitat numrica
089

En Mateu ha rebut una herncia de 40.000 . Els inverteix en un dipsit amb un inters del 5 % anual durant 5 anys i mig. Quan hagi passat aquest temps, els interessos que rebr els repartir entre els seus 4 fills, de manera inversament proporcional a ledat que tenen, que sn 15, 14, 12 i 10 anys.

a) Quina quantitat rebr dinteressos quan acabi la inversi, s a dir, al cap de 5 anys i mig? b) Quants diners correspondran a cada fill? a) I = b) k = 40.000 5 5,5 = 11.000 100 11.000 4.620.000 = 34.222,22 = 1 1 1 1 28 + 30 + 35 + 42 + + + 15 14 12 10

Al fill de 15 anys corresponen 34.222,22 : 15 = 2.281,48 Al fill de 14 anys corresponen 34.222,22 : 14 = 2.444,44 Al fill de 12 anys corresponen 34.222,22 : 12 = 2.851,85 Al fill de 10 anys corresponen 34.222,22 : 10 = 3.422,22

090

FES-HO AIX COM RESOLEM ELS PROBLEMES DE MESCLES? Mesclem dos tipus de farina, A i B, amb uns preus de 0,75 /kg i 0,50 /kg. La proporci s de 5 kg del tipus A i 3 kg del tipus B. A quin preu surt el quilo de la mescla?
PRIMER.

Calculem el preu i la quantitat total. Total de farina = 5 kg + 3 kg = 8 kg Preu total = 5 0,75 + 3 0,50 = 5,25 Ho redum a la unitat. 5,25 = 0,66 /kg 8

SEGON.

Preu de la mescla =

200

SOLUCIONARI

091

Mesclem 8 kg de caf de 2,25 /kg amb 5 kg de caf d1,66 /kg. A quant haurem de vendre el quilo si volem quanyar un 10 % del preu per quilo? Total de caf = 8 + 5 = 13 kg Preu total = 8 2,25 + 5 1,66 = 26,30 Si hi sumem el 10 % ser: 26,30 1,1 = 28,93 . El preu per quilo s: 28,93 = 2,23 /kg. 13

Per guanyar un 10 %, hem de vendre el quilo de mescla a 2,23 /kg.

092

Fonem un lingot de plata de 200 g de llei del 90 % (90 % de puresa) amb un altre de 300 g del 80 % de llei. Quina s la llei del lingot nou? El metall total s: 200 + 300 = 500 g El total de plata pura s: 200 90 300 80 + = 420 g 100 100 La llei de la mescla s: 420 = 84 % 500 La llei del lingot nou s del 84 %.

093

Tenim alcohol del 96 %. Si mesclem 1 litre dalcohol amb mig litre daigua, quina ser la graduaci de lalcohol que en resulta? El total de lquid s d1,5 litres i el total dalcohol s de 0,96 litres. La graduaci de la mescla ser:: 0,96 = 0,64 = 64 % . 1,5

094

En quina proporci hem de mesclar dos tipus de caf, A i B amb uns preus de 5 /kg i 8 /kg perqu en resulti un caf de 7,25 /kg? Suposem que mesclen 1 kg del caf A i x kg del B. El preu total s: 1 5 + x 8 = 7,25 /kg 1+ x 5 + 8x = 7,25 + 7,25x 0,75x = 2,25 x = 3 kg Per tant, la proporci s 1 kg de caf A i 3 kg de caf B (25 % de A i 75 % de B).

201

Proporcionalitat numrica
095

Un lingot dor i coure del 90 % de llei t un pes de 100 g. Amb quina quantitat de coure lhaurem de fondre perqu la llei baixi al 75 %? Si x s la quantitat de coure, la quantitat de laliatge ser (100 + x) g. La quantitat dor pur s: 100 90 % = 90 g. Laliatge tindr una llei de: 90 = 0,75 90 = 75 + 0,75x 100 + x 15 x = = 20 g de coure 0,75

096

FES-HO AIX COM RESOLEM ELS PROBLEMES DE MBILS? Un tren de passatgers va a una velocitat de 90 km/h i un de mercaderies que circula per una via parallela va a 50 km/h. a) Si surten a la mateixa hora de punts oposats, a una distncia lun de laltre de 350 km, i un va a trobar laltre, quant tardaran a trobar-se?

b) Si tots dos surten del mateix punt i el tren de mercaderies, que ha sortit abans, t un avantatge de 140 km, quant tardar el tren de passatgers a atrapar-lo?

PRIMER.

Sumem o restem les velocitats en funci de si van en la mateixa direcci

o no.
SEGON.

El quocient entre la distncia que els separa i la velocitat a qu sacosten s el temps. a) VELOCITAT DACOSTAMENT = 90 + 50 = 140 km/h Sacosten a una velocitat de 140 km/h. Temps = Tardaran 2,5 hores a trobar-se. b) VELOCITAT DACOSTAMENT = 90 50 = 40 km/h El tren de passatgers sacosta al de mercaderies amb una velocitat de 40 km/h. Temps = Tardar 3,5 hores a atrapar-lo. distncia 140 = = 3,5 40 velocitat distncia 350 = = 2,5 velocitat 140

202

SOLUCIONARI

097

A les 9.45 h surt de Sevilla un AVE en direcci a Madrid que circula a una velocitat mitjana de 220 km/h. A la mateixa hora surt de Madrid un tren de mercaderies que circula per una via parallela a la de lAVE i que va a una velocitat de 40 km/h. A quina hora es trobaran si la distncia entre Madrid i Sevilla s de 520 km? La velocitat dacostament s: 220 + 40 = 260 km/h Per tant, el temps de trobada s: 520 = 2 hores 260 Es trobaran a les 11.45 h.

098

Un ciclista que circula a una velocitat de 15 km/h t una hora davantatge respecte a un cotxe que circula a 60 km/h. Quant temps trigar el cotxe a atrapar el ciclista?

Com que el ciclista porta 1 hora davantatge, va 15 km per davant del cotxe. La velocitat dacostament s: 60 15 = 45 km/h Temps = 15 = 0,3 hores = 20 minuts 45

099

Si una magnitud, A, s directament proporcional a una altra magnitud, B, i aquesta s inversament proporcional a C, com sn A i C?

A i B sn directament proporcionals

A = k1 B

B i C sn inversament proporcionals B C = k2
Si multipliquem els dos termes de la igualtat per k1: B C = k 2 B C k1 = k 2 k1 B C Per tant A i C sn inversament proporcionals. A = k 2 k1 A C = k 2 k1 B

203

Proporcionalitat numrica
100

Reparteix un nombre k en dues parts directament proporcionals a dos nombres qualsevol, m i n, i desprs fes el repartiment inversament proporcional als mateixos valors, m i n. a) Quina relaci hi ha entre les parts obtingudes en cada repartiment? b) Passa sempre el mateix? El repartiment proporcional corresponent a m s: m k m + n k x = m x m +n I el de n s:

m + n k x = n k n x m +n
El repartiment s inversament proporcional i la constant s: c = k 1 1 + m k n k m +n m +n = k m +n m +n + m k n k = m n k2 (m + n)2

Per tant, el repartiment s m n m k n m k2 m k n k : = 2 (m + n) m +n m +n m +n n k n m k2 n k m k : = 2 (m + n) m +n m +n m +n

k = 100, m = 12 y n = 8
El repartiment proporcional corresponent a 12 s: 1.200 20 100 = 60 x = 12 1x 20 I el de 8 s: 800 20 100 = 40 x = 18 1x 20 El repartiment s inversament proporcional i la constant s: c = 100 12.000 = = 2.400 1 1 5 + 60 40

Per tant, el repartiment s: 12 60 2.400 : 60 = 40 18 60 2.400 : 40 = 60 a) El repartiment, en cada cas, s el contrari; la quantitat que correspon a m en el repartiment directament proporcional s la que correspon a n en el repartiment inversament proporcional, i a la inversa. b) S, i la demostraci s la que hem fet abans.

204

SOLUCIONARI

101

Si una certa quantitat la disminum un 10 %, quin percentatge lhem dincrementar per obtenir la mateixa quantitat? 1.000 100 10 90 = = 11,1 % de la quantitat disminuda x = x 100 90 9

102

Una lmina de vidre absorbeix el 20 % de la llum vermella que li arriba, s a dir, en deixa passar el 80 %. Quantes lmines fan falta, com a mnim, una sobre laltra, perqu passi com a mnim la meitat de la llum vermella que li arribi? 0,80 0,80 = 0,64 0,64 0,80 = 0,512 0,512 0.80 = 0,4096 Fan falta, com a mnim, 4 lmines. 0,80x < 0,5

EN LA VIDA COTIDIANA
103

En Norbert ha passat les vacances de Setmana Santa a casa dels seus oncles. Shi va endur els apunts de classe perqu havia de fer unes quantes feines que li havien manat. Quan ha tornat sels ha deixat, per aix la seva cosina Helena els hi enviar per missatger. En Norbert ha trobat a casa una factura duna empresa de missatgeria que el seu pare havia contractat feia temps. LHelena ha pesat el paquet amb els apunts den Norbert, 3,2 kg, i ha mesurat en un mapa la distncia que hi ha fins a la seva ciutat: 126 km. Quant pagar lHelena si envia el paquet amb aquesta empresa? I si ho fa amb el servei urgent? La despesa de transport ser: 18,75 250 25 x 3.200 126

Aquestes empreses cobren una quantitat fixa per cada servei i nhi afegeixen una altra que depn proporcionalment del pes del paquet i de la distncia a qu senvia.

xpress PackE545EE07 5

CIF 45 566 300 Tel: 902 kexpress.com www.pac al ago Cop


ti Sr. San CLIENT: 5286 13 DNI: 38 / Roman, 13 :C Domicili

Servei t Transpor 25 km A 7 % dIV Total

2,00 250 g a 18,75 1,45

22,20

un hi haur e ei urgent Per serv dun 30 % sobr ent increm total. el

18,75 3.200 126 7.560.000 = = 1.209,60 250 25 6.250 La despesa sense IVA ser: 2 + 1.209,6 = 1.211,60 . I la despesa amb IVA s: 1.211,6 1,07 = 1.296,41 . Si lenvia pel servei urgent, li costar: 1.296,41 1,3 = 1.685,34 . x=

205

Proporcionalitat numrica
104

Vilaplana i Vilapujada sn dos pobles vens. Com que acaben de construir una autopista prop dels dos municipis, els alcaldes han decidit variar la carretera per fer-hi una incorporaci a aquesta autovia. El problema s que no es posen dacord sobre com es dividiran les despeses.
Hi estic dacord, per hem de tenir en compte que Vilaplana t ms vens i, per tant, hi hauria de contribuir en ms mesura. Tot i aix, posa la major part de la despesa en el manteniment de la resta de carreteres de la zona...

Jo crec que haurem de dividir les despeses de manera directament proporcional als vens de cada municipi.

Desprs de moltes discussions han decidit el segent:

BAN MUNICIPAL
Es construir una variant de la carretera entre Vilaplana i Vilapujada que connectar amb lautovia nova. Les despeses daquesta obra es dividiran de manera proporcional al nombre de vens censats en cada poble, i inversament proporcional a les despeses que cada municipi t en el manteniment de les carreteres venals. Habitants Vilaplana Vilapujada 6.748 1.230 Despeses 16.860 12.400

Quin percentatge del total del cost de lobra haur de pagar cada municipi?

206

SOLUCIONARI

Inversa Directa 16.860 x 6.748 Inversa Directa 12.400 100 x 1.230

x 6.748 2.400 16.195.200 = = 7 100 x 1.230 16.860 20.737.800 16.195.200 x = (100 x) 20.737.800 36.933.000x = 2.073.780.000 x = 56,15 % Vilaplana hi aportar el 56,15 % i Vilapujada el 43,85 %.

207

Progressions
SUCCESSIONS

TERME GENERAL

SUCCESSIONS RECURRENTS

PROGRESSI ARITMTICA

TERME GENERAL

SUMA DE n TERMES

PROGRESSI GEOMTRICA

TERME GENERAL

SUMA I PRODUCTE DE n TERMES

SUMA DINFINITS TERMES

INTERS COMPOST 208

La mascota de la princesa
El rei de Siclia, Frederic II, havia encarregat al filsof de la cort, Joan de Palerm, que examins Leonardo de Pisa amb problemes matemtics difcils de resoldre. Leonardo, ms conegut com a Fibonacci, li va presentar les solucions i es va esperar que les avaluessin. A mesura que estudiaven la feina, les seves cares reflectien la sorpresa que els produa. Mentrestant, Fibonacci shavia allunyat una mica i xerrava amb una nena que, asseguda a lescala, amanyagava un conillet que tenia a la falda. Jo vaig tenir una parella de conills li va dir Fibonacci. De quin color eren? es va interessar la nena. Eren blancs i els vaig tenir a casa, amb les seves cries, durant 12 mesos. Desprs em vaig traslladar amb el meu pare i no mels vaig poder endur. En un any tenia 144 parelles! Aix s impossible va dir la nena mentre sho imaginava tot ple de conills. La primera parella va criar el segon mes, de cada llorigada em quedava amb una altra parella, que comenava a procrear al cap de dos mesos de vida repassava mentalment el savi.
Mes Parelles E 1 F 1 M 2 A 3 M 5 J 8 J A S O N D

13 21 34 55 89 144

La nena anava apuntant i, de cop i volta, ho va veure clar. El nombre de parelles s, cada mes, la suma dels dos mesos anteriors. Quantes parelles tindria al cap de catorze mesos? I al cap de dos anys?
Calculem el nombre de parelles que tindria als 14 mesos trobant a14:
a1 a2 a3 a4 a5 a6 a7 a8 a9 a10 a11 a12 a13 a14

13 21 34 55 89 144 233 377

Al cap de dos anys hauran passat 24 mesos, per tant, sha de calcular a24:

a19 a13 a14 a15 a16 a17 a18

233
a20

377
a21

610
a22

987
a23

1.597
a24

2.584

4.181

6.765

10.946

17.711

28.657

46.368

Progressions
EXERCICIS
001 Digues quins sn els termes a1, a3 i a6 de les successions segents. a) 6, 7, 8, 9, 10, b) 0, 2, 4, 6, 8, c) 1; 0,1; 0,01; 0,001; 0,0001; d) 1, 1, 1, 1, 1, e) 2, 4, 8, 16, 32, f) 1, 2, 3, 5, 8, Determinan la regla de formaci. a) a1 = 6, a3 = 8, a6 = 11. Cada nombre s lanterior ms 1. b) a1 = 0, a3 = 4, a6 = 10. Cada nombre s lanterior menys 2. c) a1 = 1; a3 = 0,01; a6 = 0,00001. Cada nombre s lanterior dividit entre 10. d) a1 = 1, a3 = 1, a6 = 1. Tots els nombres sn 1. e) a1 = 2, a3 = 8, a6 = 64. Cada nombre s el doble de lanterior. f) a1 = 1, a3 = 3, a6 = 13. Cada nombre s la suma dels dos anteriors. 002 Fes una successi que compleixi que: a) El primer terme s 5 i cadascun dels segents s la suma de lanterior ms 3. b) El primer terme s 12 i cadascun dels segents s lanterior multiplicat per 3. a) 5, 8, 11, 14, 17, ... b) 12, 36, 108, 324, 972, ... Fes una successi amb els termes a1 = 2, a2 = 3 i a3 = 4, en qu els termes segents siguin la suma dels tres anteriors. 2, 3, 4, 9, 16, 29, ...

003

004

Escriu els quatre primers termes de la successi amb terme general: a) an = n 2 3n + 2 a) a1 = 12 3 1 + 2 = 0 b) an = n+4 2n + 1

a3 = 32 3 3 + 2 = 2 a4 = 42 3 4 + 2 = 6 a3 = a4 =
3+4 7 = =1 2 3+1 7 4+4 8 = 2 4+1 9

a2 = 2 3 2 + 2 = 0
2

b) a1 =

1+ 4 5 = 21+1 3 2+4 6 = 22+1 5

a2 =

210

SOLUCIONARI

005

Troba els quatre primers termes de cada successi. a) a1 = 1, an = n + an1 b) a1 = 2, an = 2a 2 1 3n n a) an = n + an1 a1 = 1, a2 = 2 + (1) = 1, a3 = 3 + 1 = 4 a4 = 4 + 4 = 8 b) an = 2 a 21 3n n a1 = 2, a2 = 2 22 3 2 = 8 6 = 2 a3 = 2 22 3 3 = 8 9 = 1 a4 = 2 (1)2 3 4 = 2 12 = 10

006

Inventat el terme general duna successi i calcula el valor dels termes 13, 25 i 64.

an = 2n 2 + 1
007

a13 = 339

a25 = 1.251

a64 = 8.193

Escriu els termes generals de les successions. a) 2, 3, 4, 5, 6, b) 3, 6, 9, 12, 15, a) an = n + 1 c) 5, 10, 15, 20, 25, d) 8, 11, 14, 17, 20, b) an = 3n c) an = 5n d) an = 5 + 3n

008

Determina si les successions segents sn progressions aritmtiques. a) 1, 0, 1, 2, b) 4, 5, 6, 7, 8, 9, c) 2, 4, 7, 11, 16, d) 1, 4, 9, 16, 25, e) 11, 10, 1, 2,

a) a2 a1 = 0 1 = 1 a3 a2 = 1 0 = 1 a4 a3 = 2 (1) = 1 d = 1 S que ho s. b) a2 a1 = 5 4 = 1 a3 a2 = 6 5 = 1 a4 a3 = 7 6 = 1 a5 a4 = 8 7 = 1 d = 1 S que ho s. c) a2 a1 = 4 2 = 2 d) a2 a1 = 4 1 = 3

a3 a2 = 7 4 = 3 No ho s. a3 a2 = 9 4 = 5 No ho s. a3 a2 = 1 10 = 11 No ho s.

e) a2 a1 = 10 11 = 1 009

En una progressi aritmtica, a1 = 4,8 i a2 = 5,6. Calcula. a) La diferncia, d. a) d = 5,6 4,8 = 0,8 b) El terme a8. b) a8 = 4,8 + 7 0,8 = 10,4

010

En una progressi aritmtica, el terme a4 = 12 i la diferncia d = 3. Calcula a1 i a8. 12 = a1 + 3 (3) a1 = 12 + 9 = 21 an = 21 + (n 1) (3)

a8 = 21 + (8 1) (3) = 21 21 = 0

211

Progressions
011 Troba el terme general daquestes progressions aritmtiques. a) 1 3 5 , 1, , 2, , 2 2 2 a) d = 1 b) 25, 22, 19, 16,

1 1 1 1 1 = an = + (n 1) = n 2 2 2 2 2 b) d = 22 25 = 3 an = 25 (n 1) 3 = 28 3n 012 En una progressi aritmtica, el primer terme s 5 i la diferncia, 2. Determina an.

a1 = 5, d = 2 an = a1 + (n 1) d = 5 (n 1) 2 = 7 2n
013 En una progressi aritmtica, el tercer terme s 9 i la diferncia, 7. Troba el primer terme i el terme general.

a3 = a1 + (3 1) d 9 = a1 + 2 7 a1 = 5 an = a1 + (n 1) d = 5 + (n 1) 7 = 7n 12
014 En una progressi aritmtica, a6 = 17 i a9 = 23. Calcula a1 i el terme general. 23 = 17 + (9 6) d d = 6 : 3 = 2 17 = a1 + 5 2 a1 = 17 10 = 7, an = 7 + (n 1) 2 015 Calcula la suma dels 10 primers termes de la progressi: 3, 7, 11, 15, 19, 23, 27, 31, 35, 39,

d = 7 3 = 4 a10 = 3 + 9 4 = 39 S10 =
3 + 39 10 = 210 2

016

Donada la progressi aritmtica amb an = 10 5n, troba la suma dels 25 primers termes.

a25 = 10 5 25 = 10 125 = 115 a1 = 10 5 1 = 5 S25 =


5 115 25 = 1.375 2

017

Vull collocar 7 fileres de testos de manera que a la primera fila hi posar 3 testos, i cadascuna de les files segents tindr 3 testos ms que lanterior. Quants testos collocar en total?

an = a1 + (n 1) d an = 3 + (n 1) 3 = 3n a1 = 3, a7 = 3 + 6 3 = 21 S7 =
3 + 21 7 = 84 testos 2

212

SOLUCIONARI

018

Determina si sn progressions geomtriques. a) 1, 5, 25, 125, 625, b) 7, 14, 28, 56, 112, c) 1, 2, 4, 8, 16, a) b) c) d) e) d) 3, 9, 24, 33, e) 4, 4, 4, 4, 4,

5 25 125 625 = = = = 5 = r S que ho s. 1 5 25 125 14 28 56 112 = = = = 2 = r S que ho s. 7 14 28 56 2 4 8 16 = = = = 2 = r S que ho s. 8 1 2 4 9 3 24 No ho s.. 9

4 4 4 4 = = = = 1 = r S que ho s. 4 4 4 4

019

Troba el terme general i el terme a6. a) 2 4 8 , , , 3 15 45 a) a2 2 = a1 5 a3 2 = a2 3 No s una progressi, perqu 2 5 2 3 3 b) 3, 3 3 , 9, 9 3 ,

b) an = 3 r n 1 a2 = 3 r = 3 3 r = an = 3 ( 3 )
n 1

a6 = 3 ( 3 )5 = 27 3 = 46, 765 1 . Calcula an i a5. 2

020

En una progressi geomtrica, a2 = 2 i a 4 =

1 a2 = a1 r = 2 2a : 1a 1 1 2 = r = 1 r 2 = a4 = a1 r 3 = 2 4 2 2 Substitum r = 1 1 en la primera equaci: 2 = a1 a1 = 4 2 2


3

1 1 1 Comprovem que sacompleix la 2a equaci: 4 = 4 = . 2 8 2 Si r = 1 1 en la primera equaci: 2 = a1 a1 = 4 2 2

213

Progressions
Comprovem que sacompleix la 2a equaci: 1 1 1 (4) = (4) = 2 8 2
3

1 Per tant, hi ha dues solucions: an = 4 2 1 a5 = 4 2 021


51

n 1

1 i an = (4) 2
51

n 1

= 4

1 1 1 i a5 = (4) = 2 16 4

= (4)

1 1 = 16 4

Donada la successi: 2; 3; 4,5; 6,75; 10,125; a) Comprova que s una progressi geomtrica. Troban la ra. b) Calculan el terme general. c) Troba la suma dels 10 primers termes. a) 3 4, 5 6, 75 10,125 = = = = 1, 5 Si que ho s.. 2 3 4, 5 6, 75 2 (1, 510 1) 113, 33 = = 226, 66 1, 5 1 0, 5

b) an = 2 1,5n1 c) S 10 =

022

Troba la suma dels 7 primers termes de la progressi: 3, 3 3 , 9, 9 3 ,

a2 = a1 r 3 3 = 3 r r = 3 an = 3 ( 3 )n1 a7 = 3 ( 3 )6 = 3 33 = 81
S7 = 3 ( 37 1) 3 1 = 3 (33 3 1) 3 1 = 187, 55

023

Una ameba es reprodueix per bipartici cada 5 minuts. Quantes nhi haur al cap de 10 hores? En 10 hores = 10 60 = 600 minuts shauran produt: 600/5 = 120 biparticions. Es tracta duna progressi geomtrica en qu a1 = 1 i r = 2. Per tant: a120 = 1 21201 = 6,646 1035.

024

Calcula el terme general i la suma dels termes infinits de les progressions geomtriques segents. a) a1 = 5 i r = 1 1 b) a1 = 2 i r = 2 10 n 1 1 5 5 S = = = 10 a) an = 5 2 1 1 1 2 2 n 1 1 2 2 20 = = b) an = 2 S = 10 9 1 9 1 10 10

214

SOLUCIONARI

025

Troba, si s possible, la suma dels termes infinits daquestes progressions: a) 2 4 8 , , , 3 15 45 a) b) 3, 3 3 , 9, 9 3 ,

a2 2 a3 2 = = a1 5 a2 3 No en podem calcular la suma perqu no s una progressi geomtrica. 3

b) a2 = a1 r 3 3 = 3 r r =

La ra s ms gran que la unitat; per tant, no en podem calcular la suma (s infinita). 026 En una progressi geomtrica, S = 20 i a1 = 5, quant val la ra? S= 5 5 1 1 3 a1 20 = 1 r = 1 r = 1 = r r = 1 r 1 r 20 4 4 4

027

Troba el producte dels 4 primers termes duna progressi geomtrica amb a1 = 3 i r = 5.

a4 = a1 r 3 a4 = 3 53 = 375 P4 = (3 375)4 = (1.125)2 = 1.265.625


028 En una progressi geomtrica, a4 = 12 i r = 3, troba el producte dels 10 primers termes.

a4 = a1 r 3 12 = a1 33 a1 = a10 = a1 r 9 a10 =

12 4 = 27 9

4 9 3 = 4 37 = 8.748 9

10 4 P10 = 8.748 = (3.888)5 = 8,884 1017 9

029

Tenim una progressi geomtrica el terme general de la qual s an = 4 2n1, calcula P6. a 6 = 4 25 = 128 P6 = (4 128)6 = 134.217.728

030

Troba la ra duna progressi geomtrica amb a1 = 1 i P5 = 1.024. P5 = 1.024 =


5 (1 a5 )5 1.024 =

a = r4

r 20 r 10 = 1.024 r = 2

031

Calcula el capital obtingut si hem invertit 200 al 2 % anual durant 10 anys.


10 2 = 200 1,22 = 243,80 C10 = 200 1 + 100

215

Progressions
032 Calcula el capital que obtindrem si invertssim 50 cntims deuro al 5 % anual durant un segle. Quin seria el capital si el rdit fos de l1 %?
100 5 = 65,75 C100 = 0,50 1 + 100

033

Quin capital produiria 3.000 en 3 anys amb un inters compost de l1 % mensual? 1 3.000 = C 1,43 C = 2.097,90 3.000 = C 1 + 100
36

034

Determina el capital que, amb un inters compost del 10 % anual, produeix 133,10 en 3 anys. 10 133,10 = C 1,331 C = 100 133,10 = C 1 + 100
3

ACTIVITATS
035

Escriu els termes segents daquestes successions. a) 5, 6, 7, 8, 9, b) 30, 20, 10, 0, 10, a) b) c) d) c) 7, 14, 21, 28, 35, d) 1, 5, 25, 125,

Quin criteri de formaci segueix cadascuna? 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, ... Augmenta d1 en 1. 30, 20, 10, 0, 10, 20, 30, 40, ... Disminueix de 10 en 10. 7, 14, 21, 28, 35, 42, 49, 56, ... Augmenta de 7 en 7. 1, 5, 25, 125, 625, 3.125, 15.625, ... Augmenta multiplicant per 5.

036

Donada la successi: 1, 8, 27, 64, a) Quin ns el terme sis? a) 6 = 216


3

b) I el criteri de formaci? b) an = n3

037

La successi 1, 4, 9, 16, 25, t com a terme general an = n 2. Troba el terme general de les successions. a) 2, 8, 18, 32, 50, b) 3, 6, 11, 18, 27, a) an = 2n
2

c) 4, 9, 16, 25, d) 16, 25, 36, 49, c) an = (n + 1)2 d) an = (n + 3)2

b) an = n 2 + 2

216

SOLUCIONARI

038

La successi 2, 4, 6, 8, 10, ... t com a terme general an = 2n. Determina el terme general de les successions. a) 1, 1, 3, 5, 7, b) 6, 8, 10, 12, a) an = 2n 3 b) an = 2n + 4 c) 2, 4, 6, 8, d) 6, 12, 18, 24, 30, c) an = 2n d) an = 6n

039

Troba els 5 primers termes de la successi el terme general de la qual s: a) an = 2n b) an = (3)n+2 c) an = 5 3n a) an = 2n 2, 4, 8, 16, 32, b) an = (3)n+2 (3)3, (3)4, (3)5, (3)6, (3)7, = = 27, 81, 243, 729, 2.187, c) an = 5 3n 2, 1, 4, 7, 10, d) an = 2 + 4 (n + 1) 10, 14, 18, 22, 26, 1 e) an = 2 3
n 1

d) an = 2 + 4(n + 1) 1 e) an = 2 3
n 1

f) an = n 2 + 3n 2 g) an = n+3 n2

2,

2 2 2 2 , , , , 3 9 27 81

f) an = n 2 + 3n 2 2, 8, 16, 26, 38, g) an = n+3 5 6 7 8 , , , , 4, n2 4 9 16 25

040

Escriu els 5 primers termes de les successions segents: a) El primer terme s 5 i cada terme lobtenim sumant 2 a lanterior. b) El primer terme s 2 i cadascun dels segents lobtenim multiplicant 1 per lanterior. 2 c) El primer terme s 3, el segon, 4 i els segents sn la suma dels dos anteriors. d) El primer terme s 8 i els segents sn cadascun la meitat de lanterior. a) 5, 7, 9, 11, 13 b) 2, 1, 1 1 1 , , 2 4 8 1 2

c) 3, 4, 7, 11, 18 d) 8, 4, 2, 1,

217

Progressions
041 FES-HO AIX COM DETERMINEM EL TERME GENERAL DALGUNES SUCCESSIONS DE FRACCIONS? Troba el terme general de la successi segent. 4 9 16 25 , , , , 1 3 5 7
PRIMER.

Busquem el criteri de formaci dels numeradors i en determinem el terme

general.

4, 9, 16, 25, El primer terme s el quadrat de 2. El segon s el quadrat de 3. El tercer, el quadrat de 4... Terme general (n + 1)2
SEGON. Busquem el criteri de formaci dels denominadors i en determinem el terme general. 1, 3, 5, 7, Successi de nombres senars. Terme general 2n 1 TERCER.

El terme general de la successi ser el quocient entre els dos termes generals. (n + 1)2 Terme general 2n 1

042

La successi 1, 2, 3, 4, 5... t com a terme general an = n. La successi 2, 4, 8, 16... t com a terme general an = 2n. Troba el terme general daquestes successions. 1 , 2 5 , b) 4, 2 a) 1, 1 , 3 6 , 3 1 , 4 7 , 4 1 n b) an = 1 , 2 1 d) , 2 c) n+3 n 1 , 4 3 , 4 1 , 8 7 , 8 1 , 16 15 , 16 1 2n d) an = 2n 1 2n

a) an = 043

c) an =

Troba els 5 primers termes de les successions recurrents segents. a) a1 = 1, a2 = 3, an = an2 an1 bn 1 bn 2 c) c1 = 1, c2 = 0, c3 = 1, cn = cn1 + cn2 + cn3 b) b1 = 2, b2 = 4, bn = d) d1 = 2, dn = dn1 + n a) 1, 3, 2, 5, 7 1 1 b) 2, 4, 2, , 2 4 c) 1, 0, 1, 0, 1 d) 2, 4, 7, 11, 16

218

SOLUCIONARI

044

Troba la regla de formaci daquestes successions recurrents. a) 3, 4, 7, 11, 18, 29, b) 1, 3, 3, 1, 1 1 , , 1, 3 3 an 1 an 2 c) 1, 2, 3, 6, 11, 20, d) 5, 1, 6, 5, 1, 6,

a) a1 = 3, a2 = 4, an = an1 + an2 b) a1 = 1, a2 = 3, an =

c) a1 = 1, a2 = 2, a3 = 3, an = an1 + an2 + an3 d) a1 = 5, a2 = 1, an = an1 an2 045

Troba la diferncia i el terme general daquestes progressions aritmtiques. a) 10, 7, 4, 1, b) 2, 2 2, 3 2, 4 2, b) d = 2 2 2 = 2 an = c) 7, 2, 3, 8, d) 16, 8, 0, 8, 2 + 2 (n 1) =

a) d = 7 10 = 3 an = 10 3 (n 1) = 13 3n 2n c) d = 2 7 = 5 an = 7 5 (n 1) = 12 5n d) d = 8 16 = 8 an = 16 8 (n 1) = 24 8n 046

Amb les dades de les progressions aritmtiques segents: a) b) c) d)

a1 = 13 i a2 = 5, calcula d, a8 i an. b1 = 4,5 i b2 = 6, calcula d, b10 i bn. c2 = 13 i d = 5, calcula c1, c8 i cn. h1 = 8 i h3 = 3, calcula d, h10 i hn.
a) 5 = 13 + (2 1) d d = 8 a8 = 13 + (8 1) (8) = 43 an = 13 + (n 1) (8) b) 6 = 4,5 + (2 1) d d = 1,5 b10 = 4,5 + (10 1) 1,5 = 18 bn = 4,5 + (n 1) 1,5 c) 13 = c1 + (2 1) (5) c1 = 18 c8 = 18 + (8 1) (5) = 17 cn = 18 + (n 1) (5) d) 3 = 8 + (3 1) d d = 2,5 h10 = 8 + (10 1) (2,5) = 14,5 hn = 8 + (n 1) (2,5)

047

Donada la successi 2, 4, 6, 8, 10 a) s una progressi aritmtica? b) Troban el terme general. b) an = 2 + (n 1) 2 = 2n c) a30 = 2 30 = 60 c) Calculan el terme 30.

a) S, s una progressi aritmtica; d = 4 2 = 6 4 = 8 6 = 10 8 = 2.

219

Progressions
048

5 4 2 , , 1, , 0, : 3 3 3 a) Comprova que s una progressi aritmtica. b) Troban el terme general. Donada la successi 4 5 4 2 1 2 1 = 1 = 1 = = =d 3 3 3 3 3 3 3 1 5 = 5 (n 1) = 6 n + (n 1) b) an = 3 3 3 3 a)

049

Tenint en compte que els termes duna progressi aritmtica els podem obtenir amb la calculadora, mitjanant el sumand constant:

d +
a) a1 = 8 i d = 5 b) b1 = 3 i d = 5

a1 =

troba els 10 primers termes de les progressions aritmtiques. c) c1 = 10 i d = 3 d) h1 = 12 i d = 8

a) 8, 13, 18, 23, 28, 33, 38, 43, 48, 53 b) 3, 2, 7, 12, 17, 22, 27, 32, 37, 42 c) 10, 7, 4, 1, 2, 5, 8, 11, 14, 17 d) 12, 20, 28, 36, 44, 52, 60, 68, 76, 84 050

En una progressi aritmtica, a10 = 32 i d = 5. Esbrina el valor del terme a25.

a25 = a10 + (25 10) d a25 = 32 + 15 5 = 32 + 75 = 107


En una progressi aritmtica, a3 = a) Troba a1 i d. b) Determinan el terme general. 5 1 1 1 1 1 1 = a1 = a3 2 = 2 = 6 2 3 3 2 3 6 1 1 b) an = + (n 1) 6 3 a) d = a4 a3 = En una progressi aritmtica, a8 = 12 i a12 = 32. Calcula la diferncia i el terme general. a12 a8 32 12 = =5 4 4 a1 = a8 7 d = 12 35 = 23 a12 = a8 + 4d d = an = 23 + 5 (n 1) = 28 + 5n 1 5 i a4 = . 2 6

051

052

220

SOLUCIONARI

053

En una progressi aritmtica, a1 = 7 i d = 6. Esbrina quin lloc hi ocupa un terme que val 79.

a1 = 7, d = 6 an = 7 + (n 1) 6 79 = 7 + 6 (n 1) 72 = 6 (n 1) 12 = n 1 n = 13
054

Troba el terme de les progressions aritmtiques segents. a) 1,73; 1,77; 1,81; 1,85, b) 5, 2, 1, 4, 7, c) d) 1 3 , 1, , 2, 2 2 1 3 5 7 , , , , a a a a

a) a1 = 1,73; d = 0,04 an = 1,73 + (n 1) 0,04 = 1,69 + 0,04n b) a1 = 5, d = 3 an = 5 3 (n 1) = 8 3n 1 ,d= 2 1 d) a1 = , d = a c) a1 = 055

1 an = 2 2 an = a

1 1 1 + (n 1) = n 2 2 2 1 2 1 2n + (n 1) = + a a a a

Troba el terme general duna progressi aritmtica en qu a4 = 13 i a2 + a11 = 41.

a4 = a2 + 2d = 13 a2 = 13 2d
Substitum per trobar d:

a2 + a11 = 41 a2 + a2 + (11 2) d = 41 2a2 + 9d = 41 2 (13 2d ) + 9d = 41 26 4d + 9d = 41 5d = 41 26 = 15 d = 3


Substituint tenim que: a2 = 13 2d a2 = 13 2 3 = 13 6 = 7 Com que a2 = a1 + d 7 = a1 + 3 a1 = 4. El terme general ser: an = 4 + (n 1) 3 = 1 + 3n. 056

En una progressi aritmtica de 8 termes, el primer i lltim sumen 21. El tercer terme s 6. Escriu la progressi.

a1 + a8 = 21 a3 = a1 + 2d = 6

a1 = 6 2d

a1 + a8 = 21 a1 + a1 + (8 1) d = 21 2a1 + 7d = 21 2 (6 2d ) + 7d = 21 12 4d + 7d = 21 3d = 21 12 3d = 9 d = 3
Allem: a1 = 6 2d = 6 2 3 = 0. Per tant, an = (n 1) 3 = 3n 3 0, 3, 6, 9, ...

221

Progressions
057 FES-HO AIX COM INTERPOLEM TERMES QUE FORMEN UNA PROGRESSI ARITMTICA? Interpola tres termes entre 1 i 9 perqu formin una progressi aritmtica. Calculem a1 i d. La progressi que volem fer ser de la forma: 1, a2, a3, a4, 9. Per tant, a1 = 1 i a5 = 9.
PRIMER.

Com que ha de ser una progressi aritmtica:

an = a1 + (n 1)d 9 = 1 + (5 1)d
9 = 1 + 4d d =
SEGON.

n=5

8 =2 4

Trobem els termes intermitjos. a2 = 1 + (2 1) 2 = 3 a3 = 1 + (3 1) 2 = 5 a4 = 1 + (4 1) 2 = 7 Els tres termes que hi hem dinterpolar seran 3, 5 i 7.

058

Interpola 6 termes entre 1 i 3 perqu formin una progressi aritmtica. 2 7 9 11 13 15 17 19 , , , , Els 6 termes sn: , . 7 7 7 7 7 7

a1 = 1, a8 = 3, d = (3 1) : (8 1) =

059

7 7 Interpola 5 termes entre els nombres i perqu formin una progressi 2 2 aritmtica. 7 2 + 2 7 7 7 53 = a1 = , a7 = , d = 2 2 7 1 84 Els 5 termes sn: 29 41 135 47 241 , , , , . 84 42 84 21 84

060

Aquestes successions sn progressions aritmtiques. Completa-hi els termes que falten. a) b) , 1 , 2 , 5 , 6 ; 2,5; 5 1 6 2 42 , c) d) , , 1 , 4 , , , , 5 , 3 1 , 2 , 8 3

; 1,5;

a) d =

1 1 1 2 5 7 , , , , 1, 6 3 2 3 6 6

222

SOLUCIONARI

b) d = (2,5 1,5) : (4 2) = 0,5 1; 1,5; 2; 2,5; 3 1 1 1 1 5 1 7 = , , , , , 52 12 6 4 3 12 2 12 8 5 1 1 2 7 5 13 8 3 3 = , , , , , d) d = 64 2 6 3 6 3 6 3 c) d = 061

1 1 2 4

an = 4n + 1 s el terme general duna progressi aritmtica. Calcula a25 i la suma dels 20 primers termes. a25 = 4 25 + 1 = 101 a1 = 4 1 + 1 = 5 a + a20 5 + 81 S20 = 1 20 = 20 = 860 2 2

062

En una progressi aritmtica, a8 = 40 i d = 7. Troban el primer terme i la suma dels 10 primers.

a8 = a1 + 7 d 40 = a1 + 7 7 a1 = 9 a10 = a1 + 9d a10 = 9 + 9 7 = 54 S10 =


a1 + a10 9 + 54 10 S10 = 10 = 225 2 2

063

Calcula la suma dels 10 primers termes duna progressi aritmtica si el tercer terme s 24 i el des s 66.

a3 = 24, a10 = a3 + 7d 66 = 24 + 7d 42 = 7d d = 6 a3 = a1 + 2d 24 = a1 + 2 6 a1 = 12 S10 =


a1 + a10 12 + 66 n= 10 = 390 2 2

064

Fes la suma dels 100 primers nombres parells.

a1 = 2 an = a1 + (n 1) d an = 2 + 2 (n 1) = 2n a100 = 2 + 2 99 = 200 S100 =


a1 + a100 2 + 200 n= 100 = 10.100 2 2

065

Calcula la suma dels mltiples de 3 compresos entre 200 i 301.

a1 = 201, an = 300 an = a1 + (n 1) d 300 = 201 + (n 1) 3 300 201 = n 1 n 1 = 33 n = 34 3 S34 =


201 + 300 a1 + a34 n= 34 = 8.517 2 2

223

Progressions
066

Troba la suma dels 15 primers termes duna progressi aritmtica en qu a1 = 7 i a4 = 40.

a4 = a1 + 3d 40 = 7 + 3d d = 11 a15 = a1 + 14d a15 = 7 + 14 11 = 161 S15 =


a1 + a15 7 + 161 n S15 = 15 = 1.260 2 2

067

Troba la suma dels n primers nombres naturals.

an = n Sn =

a1 + an 1+n n2 + n n= n= 2 2 2

068

Quants nombres senars consecutius a partir d1 sumen 2.916?

31

3 + 35 +3
+
51 +

1+3+5+

27 + 29

4 7 + 49

11 + 13 + 15 9+ + + 9+4 +3 37 = 3
+
1+

+ 25

Els nombres senars formen una successi el terme general de la qual s an = 2n 1.

Sn =

a1 + an 1 + 2n 1 n 2.916 = n 2.916 = n 2 n = 54 2 2

Per tant, es tracta dels 54 primers nombres senars.

069

Calcula la suma i lltim terme duna progressi aritmtica de diferncia 4 si saps que t 12 termes i el primer val 7.

a12 = 7 + (12 1) 4 = 51, S 12 =

(7 + 51) 12 = 348 2

224

17 +

19 + 21 + 23 +

43 + 45 +

2.916

SOLUCIONARI

070

Calcula la suma dels termes duna progressi aritmtica limitada el primer terme de la qual s 4, lltim s 40 i la diferncia s 3. 40 = 4 + (n 1) 3 n = 13, S 13 = (4 + 40) 13 = 286 2

071

La suma dels 5 primers termes duna progressi aritmtica s 2,5. La suma dels 8 primers termes s 5,2. Escriu la progressi. a1 + a8 S8 = n = 5,2 (a1 + a8) 8 = 10,4 2 a1 + a5 = 1 a a = 3d = 0,3 d = 0,1 8 5 a1 + a8 = 1,3

S5 =

a1 + a5 n = 2,5 (a1 + a5) 5 = 5 2

Substitum en la 1a equaci:

a1 + a5 = 1 2a1 + 4d = 1 2a1 + 0,4 = 1 2a1 = 0,6 a1 = 0,3


La progressi s 0,3; 0,4; 0,5; 0,6,

072

Calcula la diferncia o la ra de les progressions segents i troban el terme general. a) 3, 6, 12, 24, b) 10, 7, 4, 1, c) 1, 1, 1, 1, d) 16, 8, 4, 2, 1,
n1

e) 16, 8, 0, 8, f) 3, 9, 15, 21,

a) r = 6 : 3 = 2; an = 3 2 c) r = 1; an = 1 d) r =

b) d = 7 10 = 3; an = 10 + (n 1) (3) 1 8 1 = = 0, 5 ; an = 16 2 16 2
n 1

1 = 2

n 5

e) d = 8 16 = 8; an = 16 + (n 1) (8) = (n 3) (8) f) d = 9 3 = 6; an = 3 + (n 1) 3 = 3n 073

En una progressi geomtrica, a1 = 4 i a2 = 3. Troban el terme general i a20. 3 3 an = 4 3 = 4r r = 4 4


n 1 19 3 a20 = 4 4

074

En una progressi geomtrica, a1 = 6 y a3 = 30. Troban a4 i el terme general.

a3 = a1 r 2 30 = 6r 2 r = 5
Hi ha dues solucions: an = 6 ( 5 )n1 a4 = 6 ( 5 )3 = 30 5

225

Progressions
075

Calcula. a) El terme general duna progressi geomtrica en qu a1 = 3 i r = 5. b) El terme 7. a) an = 3 5n1 b) a7 = 3 56 = 46.875

076

2 2 2 2 , , , , 3 9 27 81 a) Comprova que s una progressi geomtrica. Donada la successi b) Calculan el terme 10. 2 2 2 2 2 2 1 : = : = : = =r 9 3 27 9 81 27 3 9 2 1 2 2 = 10 = a10 = b) 3 3 3 59.049 a)

077

Troba els termes que falten als forats de les progressions geomtriques segents. a) 1; 0,1; b) c) d) , , , ; 0,001; , 1 , 54

1 1 , , 2 6 1 , 3 , ,

1 , 12 ,

3 , 2

81 4

a) 1; 0,1; 0,01; 0,001; 0,0001 3 1 1 1 1 1 , , , , , 2 2 6 18 54 162 2 1 1 1 1 , , , , c) 3 3 6 12 24 1 3 9 27 81 , , d) 3 , , 3 3 4 2 2 2 2 4 4 b)

078

El terme general de la progressi 3, 6, 12, 24, ... s: a) b) c) d)

an = 3 + (n 1) 3 an = 3 3n1 an = 3 2n1 No es pot calcular.


c) an = 3 2n1

226

SOLUCIONARI

079

En una progressi geomtrica de termes positius, a2 = 60 i a4 = 2.400. Troban: a) Els 5 primers termes. b) El terme general. c) Els 10 primers termes. 2.400 = 60 r 2 r = 40 = 2 10 a) 3 10 , 60, 120 10 , 2.400, 2.800 10 b) an = 3 10 (2 10 )n 1 c) 3 10 , 60, 120 10 , 2.400, 2.800 10 , 96.000, 192.000 10 , 3.840.000, 7.680.000 10 , 153.600.000

080

En una progressi geomtrica, a2 = 10 i a5 = 10.000. Calcula r i els 10 primers termes de la progressi. Quin ns el terme general? 10.000 = 10 r 3 r = 10, an = 10n1 Els 10 primers termes sn: 1, 10, 100, 1.000, 10.000, 100.000, 1.000.000, 10.000.000, 100.000.000, 1.000.000.000.

081

Un terme duna progressi geomtrica val 3.720.087. Si el primer terme s 7 i la ra s 3, de quin terme parlem? 3.720.087 = 7 3n1 3n1 = 531.441 n 1 = 12 n = 13

082

Dos termes consecutius duna progressi geomtrica valen 3 i 4. Esbrina quin lloc ocupen si a1 =

27 . 16

Dividint obtenim: 4 = r. 27 n 3 an+1 = r =4 16 Substitum en la 1a equaci:

an = r n1 = 3

(: 3)

n1=2n=3 Sn els termes 3r i 4t. 083

En una progressi geomtrica, el primer terme s 5 i la ra s 3. Calcula la suma dels 8 primers termes.

a1 = 5, r = 3
Sn = a1 (r n 1) 5 (38 1) S8 = = 16.400 r 1 31

3=

27 16

4 3

n 1

4 48 16 = = 3 27 9

n 1

227

Progressions
084

En una progressi geomtrica, el segon terme s 2 i el quart s . 2 Troba la suma dels 6 primers termes. 1 1 a4 = a2 r 2 = 2 r 2 r = 2 2 1 a2 = a1 r 2 = a1 a1 = 4 2

a2 = 2, a4 =

1 1 = 4 2

1 6 4 1 2 63 S6 = = 1 8 1 2 085 FES-HO AIX

1 6 (4) 1 2 21 o S6 = = 1 8 1 2

COM CALCULEM LA SUMA DELS INFINITS TERMES DUNA PROGRESSI GEOMTRICA? Calcula la suma dels infinits termes daquestes progressions geomtriques. 1 a) a1 = 3 i r = 2 c) c1 = 2 i r = 3 1 d) d1 = i r = 2 b) b1 = 1 i r = 2 2
PRIMER. SEGON.

Calculem la ra de la progressi. Analitzem els diferents casos.

Si r > 1, la suma sempre s + o . a) r = 2 > 1. La successi s: 3, 6, 12, 24, 48, La suma de tots els termes s + . b) r = 2 > 1. La successi s: 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, La suma de tots els termes s . a1 . Si 1 < r < 1, apliquem la frmula S = 1r 1 c) 1 < r = < 1. Apliquem la frmula: 3 2 2 c1 = = = 3 S= 1 2 1r 1 3 3 Si r < 1, no ho podem calcular. d) r = 2 < 1. La successi s: 1 , 1, 2, 4, 8, 16, 32, 2 No podem calcular la suma dels infinits termes.

228

SOLUCIONARI

086

Tenim una progressi geomtrica en qu a1 = 2 i r = 0,1. Calcula. a) La suma dels 6 primers termes. b) La suma dels infinits termes. a) S6 = b) S = 2 (0,16 1) 1, 999998 = = 2, 22222 0,1 1 0, 9 2 2 = = 2,2 1 0,1 0, 9

087

En una progressi geomtrica, a1 = 1 i r = 7. Calcula. a) La suma dels 10 primers termes. b) La suma dels infinits termes. a) S10 = 1 (710 1) 282.475.248 = = 47.079.208 7 1 6

b) La suma dels infinits termes duna progressi geomtrica de ra ms gran que 1 s infinit. 088

Troba la suma dels infinits termes de la progressi 16, 12, 9,

a2 = a1 r 12 = 16 r r = S=

12 3 = 16 4

27 , 4

a1 16 S= = 64 1r 1 3/ 4

089

Donades les successions segents, calcula, en els casos en qu sigui possible, la suma dels infinits termes.

a) r =

1 S = 2

10 1 1 2

= 20

229

Progressions
3 2 b) r = = 3 No s possible, ja que 3 > 1. 1 2 c) r = 1 S = 3 1 3 = 1 4 1 3

3 < 1 No s possible. 2 e) No s possible, s una successi aritmtica i no geomtrica. d) r = f) No s possible, s una successi aritmtica i no geomtrica. g) r = 1, i, per tant, no s possible. 1 10 100 S = = h) r = 10 9 1 1 10 090

La suma dels infinits termes duna progressi geomtrica s i la ra s 1 . Troba els 4 primers termes de la successi. 5

15 4

15 15 5a1 a1 a1 = = 15 = 5a1 a1 = 3 1 1r 4 4 4 1 5 1 3 3 3 = , a3 = , a4 = a2 = a1 r = 3 5 5 25 125

S=

091

El sis terme duna progressi geomtrica s 18 i el quart s 6. a) Troban el terme general. b) Calcula el producte dels 10 primers termes. a) a6 = a4 r 2 18 = 6 r 2 r = 3 Per a r = + 3 a4 = a1 r 3 6 = a1 ( 3 )3 a1 = 6 3 3 = 2 3 3

an = 2 3 ( 3 )n 1 = 2 ( 3 )n 3 3
Per a r = 3 6 = a1 ( 3 )3 a1 = 6 3 3 = 2 3 ( 3 )n 1 3

2 3 3

an =
b) a10 =

2 2 ( 3 )10 = 35 = 2 34 = 162 3 3 5 2 3 10 = (187,06)5 = 2,29 1011 162 P10 = (a1 a10 ) = 3

230

SOLUCIONARI

092

El vuit terme duna progressi geomtrica s 1.458 i la ra s 3. a) Troban el terme general. b) Calcula el producte dels 8 primers termes de la progressi.
F

a) a8 = a1 r 7 1.458 = a1 37 a1 =

1.458 2 2 = an = 3n 1 2.187 3 3
(: 729)
8

b) P8 = (a1 a8 )8 P8 =

2 1.458 = 9724 = 8,926 1011 3

093

El cinqu terme duna progressi geomtrica s 160 i el segon s 20. a) Troban el sis terme. b) Calcula el producte dels 7 primers termes daquesta progressi. a) a5 = a2 r 3 160 = 20 r 3 r = 8 = 2 a2 = a1 r 20 = a1 2 a1 = 10 a7 = a1 r 6 a7 = 10 26 = 640
3

b) P7 = (a1 a7 )7 = 094

(10 640)7 = 807 = 2,097 1013

El nombre dusuaris dun poliesportiu els caps de setmana era, al comenament, de 150 persones, per va augmentar en 30 persones cada cap de setmana a partir de llavors. a) Quants usuaris va tenir el cap de setmana 12? b) I en les 10 primeres setmanes? s una progressi aritmtica amb d = 30. a) a12 = 150 + 11 30 = 480 usuaris b) S10 = (150 + 420) 10 = 2.850 usuaris 2

095

La Teresa ha comprat un cavall i el vol ferrar. Per aix li ha de posar 20 cargols, i el primer val 1 cntim deuro, i la resta valen 1 cntim deuro ms que lanterior. Quant paga en total per ferrar-lo? Es tracta duna progressi aritmtica amb a1 = 1 i d = 1. a20 = 1 + 19 1 = 20 cntims

S20 =

1 + 20 a1 + a20 20 = 20 = 2 2 = 210 cntims = 2,10

231

Progressions
096

Quant pagaria la Teresa si el preu del primer cargol fos el mateix, per cadascun dels segents li costs el doble que lanterior? Es tracta duna progressi geomtrica de ra r = 2 i a1 = 1. a1 (r 20 1) 1 (220 1) S20 = = 1.048.575 cntims = 10.485,75 r 1 2 1

S20 =

097

En un aparcament cobren 0,25 per la primera hora destacionament i el doble que lanterior per cadascuna de les segents. Quant pagarem per tenir-hi el vehicle aparcat 8 hores? s la suma dels 8 primers termes duna progressi geomtrica amb r = 2 i a1 = 0,25 S 8 = 0, 25 (28 1) = 63, 75 2 1

098

Un arbre de creixement rpid multiplica la seva altura per 1,2 cada any. Si al comenament de lany feia 0,75 cm, quina altura tindr al cap de 10 anys? Quant haur crescut en aquests 10 anys? s una progressi geomtrica amb r = 1,2 i a1 = 0,75.

a10 = 0,75 1,29 = 3,87 m mesurar al cap de 10 anys; per tant, haur crescut: 3,87 0,75 = 3,12 m.
099

Deixem caure una pilota duna altura d1 metre i en cadascun dels bots que fa puja a una altura igual a la meitat del bot anterior. A quina altura arribar en el cinqu bot? s una progressi geomtrica amb r = 0,5 i a1 = 1. El cinqu bot s el terme 6 de la progressi: a6 = 1 0,55 = 0,03125 m.

100

Llancem una pilota que fa bots al llarg dun passads, tal com veiem a la figura.

Si en el sis bot xoca amb la paret i satura, quina distncia haur recorregut? s una progressi geomtrica amb r = 2 i a1 = 1. 3 2 8 1 1 3 2 1 3

La suma dels 7 primers termes s: S7 =

= 2,883 m. 8

232

SOLUCIONARI

101

Calcula la profunditat dun pou si shan pagat 20 per lexcavaci del primer metre i, per cadascun dels altres, 5 ms que lanterior, si el cost total s de 1.350 . s una progressi aritmtica amb d = 5 i a1 = 20. 1.350 = Sn = (a1 + a1 + (n 1) d ) n (20 + 20 + (n 1) 5) n = = 2 2 5n 2 + 35n = 5n 2 + 35n 2.700 = 0 n = 20 m 2

La soluci negativa de n no la considerem, ja que una mesura de longitud negativa no s possible. 102

Una granota s a la vora duna bassa circular de 7 m de radi i vol arribar al centre saltant. El primer salt que fa s de 3 metres i, desprs, avana en cadascun la meitat que en lanterior. Aconseguir arribar al centre?

s una progressi geomtrica amb r = 0,5 i a1 = 3. La distncia mxima que recorrer s la suma dels infinits termes. S = 3 = 6 m , i per tant no arribar al centre de la bassa. 1 0, 5

103

Durant els 4 primers mesos de vida, un nad ha anat guanyant cada mes un 20 % del pes. Si quan va nixer pesava 2.900 grams, quin ha estat el seu pes al final del quart mes? s una progressi geomtrica de ra r = 1,2 i a1 = 2.900.

a4 = a1 r 3 a4 = 2.900 (1,2)3 = 5.011,2 grams


104

Una escala t tots els esglaons iguals menys el primer, que fa 20 cm. Si pugem 100 esglaons, haurem ascendit a una altura de 1.505 m. Quina s laltura de cada esgla?

h = altura dun dels 99 esglaons iguals


1.485 = 15 cm 99 Podem considerar que els 99 esglaons formen una progressi aritmtica de diferncia d = 0. 1.505 20 = 99 h h =

233

Progressions
105

Una biloga estudia levoluci duna poblaci de mosques.

a) Si el nombre inicial de mosques s de 50 i cada 10 dies la poblaci de mosques es quadriplica, troba el terme general de la progressi formada pel nombre de mosques cada 10 dies. b) Quantes mosques hi haur al cap de 50 dies? c) Si el preu de laliment per a mosques el primer dia s d1 , i cada dia augmenta 2 cntims ms, troba el terme general de la progressi. d) Determina el valor de laliment el dia 20. e) Calcula el valor de laliment en els 40 primers dies. a) s una progressi geomtrica amb r = 4 i a1 = 50. Per tant, an = 50 4n1. b) a5 = 50 44 = 12.800 mosques c) d = 0,02 i a1 =1, en qu an = 1 + (n 1) 0,02. d) a20 =1 + (20 1) 0,02 = 1,38 e) S 40 = (1 + 1, 78) 40 = 55, 60 2

106

Dipositem 5.000 al 4 % anual el 31 de desembre en una empresa financera. Si no en retirem els diners durant 6 anys, quin capital tindrem al final de cada any? Primer any: Segon any: Tercer any: Quart any: 4 = 5.200 C1 = 5.000 1 + 100 4 = 5.408 C2 = 5.000 1 + 100
2

4 = 5.624, 32 C 3 = 5.000 1 + 100


3

4 = 5.849, 29 C 4 = 5.000 1 + 100


4 5

4 = 6.083, 26 Cinqu any: C5 = 5.000 1 + 100 Sis any: 4 = 6.326, 60 C6 = 5.000 1 + 100
6

234

SOLUCIONARI

107

Calcula el capital que, invertit a un inters compost del 5 %, produeix en 4 anys un capital final de 1.500 . 5 1.500 C = 1.500 = C 1 + = 1.234, 05 4 100 1 + 5 100
4

108

Si un capital de 5.00 es converteix en 6.000 en una situaci dinters compost al cap de 2 anys, quin s linters a qu sha invertit el capital inicial? r 6.000 = 5.000 1 + 100
2

6 r r = = 1+ 5 100 100

6 1 5

r = 0, 095 Linters ser del 9,5 %. 100

109

FES-HO AIX COM RESOLEM UN PROBLEMA DINTERS COMPOST AMB AUGMENTS DE CAPITAL? Una famlia fa un pla destalvis durant 4 anys amb un ingrs, al comenament de cada any, de 3.000 a un 5 % anual dinters compost. Quants diners tindr quan acabi el pla?
PRIMER.

Calculem linters de cada aportaci.

El primer any ingressa 3.000 , que estaran 4 anys al banc. Nobt: 3.000 1,054 El segon any ingressa 3.000 , que estaran 3 anys al banc. Nobt: 3.000 1,053 El tercer any ingressa 3.000 , que estaran 2 anys al banc. Nobt: 3.000 1,052 El quart any ingressa 3.000 , que estaran 1 any al banc. Nobt: 3.000 1,05
SEGON.

Sumem les quantitats obtingudes.

3.000 1,05 + 3.000 1,052 + 3.000 1,053 + 3.000 1,054 Aix obtenim la suma dels termes duna progressi geomtrica en qu: a1 = 3.000 1,05 a4 = 3.000 1,054 r = 1,05

S=

3.000 1,055 3.000 1,05 a4 r a1 = = 13.576,90 1,05 1 r 1

235

Progressions
110

La Rosa rep una gratificaci al principi de cada trimestre de 1.000 . Si els diners els diposita en una entitat bancria al 4 % dinters compost, quants diners tindr al final de cada any? Com que la gratificaci la rep al principi del trimestre, la quantitat corresponent al primer trimestre es converteix en 1.000 1,04,
3 2 1

al segon 1.000 1,04 4 , al tercer 1.000 1,04 4 i al quart 1.000 1,04 4 . Calculem la suma dels termes duna progressi geomtrica,
1 1

amb a1 = 1.000 1,04 4 i r = 1,04 4 .


5 1

S4 =

1.000 1,04 4 1.000 1,04 4


1

1,04 4 1

1.050,25 1.009,85 2 = 4.080,21 0,0099

111

En un examen, les preguntes estaven ordenades en funci de la dificultat. La primera valia 2 punts, i cadascuna de les segents, 3 punts ms que lanterior. Si en total comptem 40 punts, quantes preguntes tenia lexamen?

s una progressi aritmtica amb d = 3 i a1 = 2. 40 = Sn = (a1 + a1 + (n 1) 1) n (2 + 2 + (n 1) 3) n = = 2 2 3n 2 + n 3n 2 + n 80 = 0 n = 5 preguntes = 2

No considerem la soluci negativa de n perqu un nombre negatiu de preguntes s impossible.

112

El nombre 0 pot ser el primer terme duna progressi geomtrica? I duna progressi aritmtica? Si el primer terme duna progressi geomtrica s 0, tots els termes seran 0, ja que la resta de termes es calculen multiplicant el primer per la ra elevada a una potncia determinada. Daltra banda, el primer terme duna progressi aritmtica pot ser 0.

236

SOLUCIONARI

113

Tenim una progressi geomtrica amb a1 0 i r 0, i una progressi aritmtica amb a1 = 0. Si sumem, terme a terme, aquestes dues progressions obtenim: 1, 1, 2, Quina s la suma dels 10 primers termes? La successi geomtrica s an i laritmtica s bn (con b1 = 0). La suma s an + bn.

a1 + b1 = 1, i com que b1 = 0, aleshores a1 = 1.


Per tant, tindrem que: an = r n1 i bn = (n 1) d. a1 + b1 = r + d = 1 d = 1 r 2 r + 2 (1 r ) = 2 a2 + b2 = r 2 + 2d = 2 r 2 2r = 0 r = 0 y r = 2 Com que r no pot ser 0, r = 2 i d = 1. La suma dels 10 primers termes s la suma dels 10 termes de cada una de les successions. 1 (29 1) = 511 2 1 S = S + S = 516 10 10 10 (0 + (1)) 10 S10 = = 5 2 S10 = 114

La suma dels n primers termes duna progressi aritmtica (n > 1) s 153 i la diferncia s 2. Si a1 s un nombre enter, quants valors possibles hi ha per a n? La diferncia s d = 2. La suma s Sn = (a1 + an ) n (a + a1 + (n 1) d ) n = 1 = 2 2 (2a1 + 2 (n 1)) n = = (a1 + n 1) n = 153 2

El valor de n ha de ser enter i, per tant, ser divisor de 153. Div (153) = {1, 3, 9, 17, 51, 153} Busquem els valors que seveixen com a soluci: n = 3 a1 + 3 1 = 51 a1 = 49, a2 = 51, a3 = 53 i la suma fins a a3 es 153. n = 9 a1 + 9 1 = 17 a1 = 9, a2 = 11, a3 = 13 i la suma fins a a9 es 153. n = 17 a1 + 17 1 = 9 a1 = 7, a2 = 5, a3 = 3 i la suma fins a a17 es 153. n = 51 a1 + 51 1 = 3 a1 = 47, a2 = 45, a3 = 43 i la suma fins a a51 es 153. n = 153 a1 + 153 1 = 1 a1 = 151, a2 = 149, a3 = 147 i la suma fins a a153 es 153.

237

Progressions
115

Expressa de forma fraccionria el nombre peridic 0,5. Per fer-ho, escriu-lo de la forma: 0,5 + 0,05 + 0,005 + i troba la suma de la progressi. s una progressi geomtrica, de terme general: 1 an = 0, 5 10
n 1

0,5 = S =

0, 5 1 1 10

5 9

116

Calcula la fracci generatriu de 2,8 fent servir la suma de la progressi. Com que 2,8 = 2,8888 = 2 + 0,8 + 0,08 + 0,008 + 0,0008
Suma duna progressi geomtrica amb a1 = 0,8 i r = 0,1

2,8 = 2 +

0, 8 8 26 = 2+ = . 1 0,1 9 9

117

Dividim el costat AC dun triangle rectangle ABC en 8 parts iguals. Per fer-ho, aixequem des dels punts de divisi paralleles al costat BC. Si BC fa 10 cm, calcula la suma de les longituds dels altres 7 segments.
B

10

cm

n AC i, per semblana 8 de triangles, el costat parallel a BC que passa per aquesta divisi ser: La distncia de A a cada divisi n de AC s n AC AC x = 10n = 5n , 8 8 4 x 10 Per tant, formen una progressi aritmtica de diferncia

d=

5 5 i a1 = . 4 4 5 + 10 10 4 2 5 225 = + 10 5 = . 4 4

Aix, la suma s: S10 =

238

SOLUCIONARI

A LA VIDA QUOTIDIANA
118

En Juli Gasol, el propietari duna gasolinera de Vilapoble, ha tingut una idea per premiar la fidelitat dels camioners que habitualment van a la seva gasolinera.
Durant aquest mes els donarem punts per cada 100 de gasolina... La primera vegada que vinguin els donarem 1 punt per cada 100 ; la segona, 2 punts per cada 100 ; la tercera, 3 punts per cada 100 ; la quarta, 4 punts... i aix successivament..

100 PUNTS Men gratis 1.000 PUNTS Un creuer per a dues persones.

Aquests punts es podran canviar per mens en una cafeteria o per un magnfic creuer. En Mari t un cami de tipus mitj amb un dipsit de 350 litres, i lomple normalment cada setmana. Com que el litre de gasoil acostuma a costar una mica menys d1 , omplir el dipsit cada setmana li costa uns 350 . Si segueix amb la mateixa despesa, podria obtenir un men gratis? I el creuer?

El seu amic Antoni, que t un cami ms gran que el seu, li diu que creu que no tindr problemes per aconseguir el creuer. Si la freqncia amb qu omple el dipsit s un cop a la setmana, quants litres de gasoilnecessitar setmanalment? Suposem que no es donen fraccions de punts. Els punts obtinguts formen una progressi aritmtica amb terme general an = 3n. La suma dels punts en n repostatges s: Sn = (3 + 3n) n 3n 2 + 3n = . 2 2

239

Progressions
3 42 + 3 4 = 30 punts, 2 i per tant, no aconseguir ni el men ni el creuer. Si omple el dipsit quatre cops al mes, S 4 = Per aconseguir els 1.000 punts del creuer: 1.000 = Sn = 3n 2 + 3n 3n 2 + 3n 1.000 = 0 2 n = 106, 58 = 17, 76 3 9 + 12.000 3 109, 58 6 n= = 112, 58 6 6 n = = 118, 76 6 Per tant, en Mari necessita omplir el dipsit 18 cops. El seu amic Antoni segueix una progressi aritmtica amb an = xn. en qu x sn els litres (en centenars) que posa: Sn = (x + xn) n xn 2 + xn = 2 2 1.000 = S 4 =

x 42 + x 4 = 10 x x = 100 2 LAntoni ha de posar cada cop 10.000 litres de combustible. 119

Segons un informe duna revista econmica, el millor pla de pensions que hi ha al mercat s el Bancverd. En aquest pla de pensions es fan ingressos peridics de diners: mensualment, trimestralment, anualment... Els diners inicials que shi ingressen i els que shi van afegint cada any reporten un 4,45 % anual i lnic problema s que, tamb cada any, cobren un 0,99 % de comissi de gesti.

PLA DE PENSIONS BANCVERDE


Amb les comissions ms baixes del mercat

0 0 0 0 ,99
Alt potencial de rendibilitat

Comissi de subscripci Comissi de reemborsament Comissi de dipsit Comissi de gesti

Si tinc 40 anys i he decidit ingressar 2.000 a lany, quants diners rebr quan en faci 65?

Anual assegurat

4,45 %

A veure... Si ingresso 2.000 a lany tindr aquests 2.000 ms el 4,45 % del total, i hi he de restar el 0,99 % del total. El segon any ingresso 2.000 ms, que he dafegir als diners del primer any, i em donen el 4,45 % del total, per tamb hi he de restar altre cop el 0,99 %...

240

SOLUCIONARI

Per a un any li correspon: 2.000 + 2.000 4, 45 4, 45 0, 99 = 2.000 + 2.000 100 100 100 4, 45 1 0, 99 = 2.000 1 + 100 100 4, 45 1 0, 99 Per a dos anys li correspon: 2.000 1 + 100 100
2 2

En aquesta progressi geomtrica, per a t anys li correspon: 4, 45 1 0, 99 2.000 1 + 100 100


t t

Per tant, la suma de les aportacions dels 24 anys que li falten per arribar als 65 s:
24 4, 45 1 0, 99 1 + 4, 45 2.000 1 + 100 100 100 24 0, 99 1 1 100

S24 =

1 + 4, 45 1 0, 99 1 100 100 2.478,47455989 = 72.556,04 0,03415945

241

Llocs geomtrics. Figures planes


PERMETRES I REES DE POLGONS

PARALLELOGRAMS I TRIANGLES

POLGONS REGULARS

POLGONS QUALSEVOL

PERMETRES I REES DE FIGURES CIRCULARS

LONGITUD DE LA CIRCUMFERNCIA

LONGITUD DUN ARC

REA DEL CERCLE

REA DE FIGURES CIRCULARS

ANGLES EN FIGURES PLANES

ANGLES EN POLGONS

ANGLES EN LA CIRCUMFERNCIA

242

La riquesa dels savis


Aquella va ser la gota que va fer vessar el got: la seva mare li retreia que, tot i ser tan savi, no fos ric. El comentari no era nou, per a Tales de Milet li va doldre especialment. Es va tancar a casa i va comenar a tramar un pla. Els seus estudis sobre els astres li van permetre predir un any perfecte per al cultiu. Aix doncs, va reunir tots els diners de qu disposava i fins i tot el que, en secret, va poder demanar i va aconseguir totes les premses doli de Milet i la vena Quios. La seva predicci sobre el clima va ser encertada, i els seus vens es fregaven les mans de pensar en els beneficis de la collita de loliva. Per quan van anar a premsar les olives, els somriures sels van convertir en ganyotes, perqu van haver de pagar el que va estipular Tales. Quan va haver complert la seva petita venjana, que li va permetre, a ms, convertir-se en ric, es va vendre les premses i les terres i es va dedicar als seus estudis de filosofia i matemtiques. Abans, per, els va dir als seus vens: Preneu per a vosaltres els consells que doneu als altres. Un dels postulats de Tales s que un angle inscrit en una semicircumferncia s sempre un angle recte. Com faries un triangle rectangle amb una hipotenusa de 4 cm?
Amb un comps tracem una circumferncia de radi 2 cm i hi assenyalem un dels dimetres, que far 4 cm, i que s la hipotenusa. Desprs, agafem qualsevol punt de la circumferncia (que no pertanyi al dimetre), A, i unim el punt amb els extrems del dimetre per formar el triangle rectangle.
A

2 cm

Llocs geomtrics. Figures planes


EXERCICIS
001 Dibuixa a la llibreta el lloc geomtric dels punts que compleixen aquestes condicions a) Equidisten dels extrems dun segment de 6 cm de longitud. b) Equidisten dels costats dun angle de 90. c) Sn a 2 cm del punt P. a) El lloc geomtric s la mediatriu dun segment de longitud 6 cm. b) El lloc geomtric s la bisectriu dun angle de 90. c) El lloc geomtric s una circumferncia de 2 cm de radi i centre P. 002 Determina el lloc geomtric dels punts que equidisten duna recta. Els punts que equidisten duna recta sn dues rectes paralleles que estan a la mateixa distncia de la recta inicial. 003 Defineix les rectes vermelles com a lloc geomtric. a)
d 2 d 2

b)
P d

d a) s el lloc geomtric dels punts que equidisten una distncia 2 de la recta r. b) s el lloc geomtric dels punts que estan a una distncia d de r i que estan alineats amb el punt P i hi formen una recta 004 Dibuixa una circumferncia circumscrita a aquests triangles. a)
C

b)
A

a)
C

b)
C A A B B

244

SOLUCIONARI

005

Dibuixa un triangle equilter i determinan el baricentre i el circumcentre. Qu hi observes? Passa el mateix en qualsevol triangle equilter? El baricentre i el circumcentre coincideixen en qualsevol triangle equilter, ja que les mediatrius coincideixen amb les mitjanes.

006

Defineix el baricentre com un lloc geomtric. El baricentre s el lloc geomtric dels punts que estan a doble distncia dels vrtexs que dels seus costats oposats.

007

Dibuixa la circumferncia inscrita daquests triangles. a)


C

b)
A

B B

a)

b)

008

Dibuixa un triangle equilter i determinan lortocentre i lincentre. Qu hi observes? Passa el mateix en qualsevol triangle equilter? Lortocentre i lincentre coincideixen en qualsevol triangle equilter, perqu les bisectrius coincideixen amb les altures.

009

Defineix la circumferncia inscrita com un lloc geomtric. La circumferncia s el lloc geomtric de tots els punts la distncia dels quals a lincentre s igual que la distncia de lincentre a qualsevol dels costats del triangle

010

Calcula el valor de la hipotenusa dun triangle rectangle amb uns catets de 32 cm i 24 cm. a= 322 + 242 = 1.600 = 40 cm

245

Llocs geomtrics. Figures planes


011 Avalua si les mides segents determinen els costats dun triangle rectangle. a) 8 cm, 5 cm i 4 cm b) 10 cm, 8 cm i 6 cm

a) No s rectangle, perqu 82 52 + 42. b) S que s rectangle, perqu 102 = 82 + 62.

012

Calcula el tercer costat dun triangle rectangle si en sabem els altres dos costats: 28 cm i 21 cm. Si suposem que els costats coneguts sn els catets: a= a= 282 + 212 = 282 212 = 1.225 = 35 cm 343 = 18, 52 cm

I si suposem que els costats coneguts sn la hipotenusa i un catet:

013

Sense fer operacions, raona per qu el triangle de costats 35, 77 i 85 no pot ser rectangle. No pot ser rectangle perqu com que 35 i 77 sn mltiples de 7, la suma dels seus quadrats ser mltiple de 7. Com que 85 no s mltiple de 7, el seu quadrat tampoc no ho ser, i per tant, no sacompleix el teorema de Pitgores.

014

Calcula el valor de a en aquest triangle equilter i el quadrat. a)


a
4 cm

b)
a
6 cm

a) a = b) a =

42 22 = 6 +6
2 2

12 = 3, 46 cm 72 = 8, 49 cm

015

Determina el costat dun quadrat la diagonal del qual fa 8 cm. d 2 = l 2 + l 2 = 2l 2 64 = 2l 2 l = 32 = 5, 66 cm

016

Calcula el costat dun triangle equilter daltura 28 cm. l l2 l 2 = 282 + l 2 = 784 + 2 4


2

h = 28 cm

4l 2 = 3.136 + l 2 3l 2 = 3.136 l 2 = l = 32, 33 cm

3.136 3

246

SOLUCIONARI

017

Calcula lrea dels polgons segents. a) Un trapezi amb bases de 12 cm i 8 cm i altura de 5 cm. b) Un rombe amb diagonals de 12 cm i 9 cm. a) A = (12 + 8) 5 = 50 cm2 2 b) A = 12 9 = 54 cm2 2

018

Calcula lrea de la figura.


6 cm 4 cm 10 cm 26 cm 2 cm

rea total = rea rectangle + rea triangle 1 + rea triangle 2 rea rectangle = 26 2 = 52 cm2 rea triangle 1 = rea triangle 2 = 16 2 = 16 cm2 2

10 6 = 30 cm2 2 rea total = 52 + 16 + 30 = 98 cm2 019 Calcula lrea dun rectangle de 3 cm daltura i 5 cm de diagonal. Base = 52 32 = 16 = 4 cm rea = 4 3 = 12 cm2 020 Calcula lrea de cadascun dels tres triangles. Els triangles laterals sn iguals: 12 5 A= = 30 cm2 2 Lrea del triangle central s: A = 12 10 = 60 cm2 . 2
12 cm 10 cm

021

Calcula lapotema dun heptgon regular de 6 cm de costat i 130,8 cm2 drea. A= P a 2A 2 130, 8 a= = = 6, 23 cm 2 P 67

022

Calcula lrea dun quadrat de 7 cm de costat aplicant la frmula de lrea dun polgon regular. P a A= A= 2 4l 2 l 2 28 A= 2 7 2

= 49 cm2

247

Llocs geomtrics. Figures planes


023 Determina lrea dun hexgon regular de 6 cm de costat. Lapotema s laltura dun triangle equilter de 6 cm de costat que podem dividir en dos triangles rectangles. a= 62 32 = 27 = 5, 2 cm 36 5, 2 A= = 93, 6 cm2 2 024 Calcula lrea de la figura segent. Fixat que linterior s un hexgon regular. Lrea s el doble de lrea de lhexgon de 2 cm de costat. Lapotema s laltura dun triangle equilter de 2 cm de costat. a= A= 22 12 = 3 = 1, 73 cm
2 cm 2 cm 2 cm

2 cm

2 cm

12 1, 73 = 10, 38 cm2 2

Lrea de la figura s: 2 10,38 = 20,76 cm2. 025 Determina laltura i el permetre dun triangle equilter de 2 dm2 drea Laltura respecte del costat s: h = A=2= l 0, 87l l= 2 l l2 = 2
2

3 2 l = 0, 87l. 4

4 = 2,14 dm 0, 87

h = 0,87 2,14 = 1,86 dm P = 3 2,14 = 6,42 dm


026 Calcula lrea dun cercle el dimetre del qual fa 6 cm. d 6 r = = 3 cm 2 2 L = 2 r L = 2 3 = 18,84 cm

r=

A= r2A=
027

32 = 28,26 cm2

Dues circumferncies concntriques tenen radis de 5 i 3 cm, respectivament. Calcula lrea de la corona que originen. Calcula tamb lrea dels cercles que generen. rea corona = (R 2 r 2) = (52 32) = 16 = 50,24 cm2 rea cercle gran = r 2 = 52 = 25 = 78,5 cm2 rea cercle petit = r 2 = 32 = 9 = 26,26 cm2

248

SOLUCIONARI

028

Calcula lrea del segment circular associat a un sector de 120 i radi 20 cm.

ASegment = ASector ATriangle 202 120 = 418, 67 cm2 ASector = 360 2 r r 2 = h 2 + h = 202 102 = 2
b h 20 17, 3 = = 173 cm2 2 2 ASegment = 418,67 173 = 245,67 cm2

300 = 17,3 cm

ATriangle =

029

Quina relaci hi ha entre els radis de dues circumferncies si la corona circular que generen s la meitat de lrea del cercle ms gran? Lrea de la circumferncia ms gran s el doble de la ms petita, i, per tant, el radi de la circumferncia ms gran ser el de la ms petita multiplicat per 2 .

ACTIVITATS
030

Relaciona aquests elements. a) Baricentre b) Incentre c) Circumcentre d) Ortocentre a) 3) b) 4) 1) Altures 2) Mediatrius 3) Mitjanes 4) Bisectrius c) 2) d) 1)

031

Dibuixa uns quants triangles rectangles i assenyalan lortocentre. On est situat? Est situat al vrtex de langle recte.
C C H B H C

H A

A B A

249

Llocs geomtrics. Figures planes


032

Dibuixa tres punts que no estiquin alineats i traa una circumferncia que hi passi.
C A O B

Tracem els segments que els uneixen i les seves mediatrius. El punt de tall s el centre de la circumferncia.

033

Dibuixa un triangle rectangle i traan les mediatrius. Assenyalan el circumcentre. Qu hi observes?


C

A O

El circumcentre est situat en el punt mitj de la hipotenusa.

034

En un triangle rectangle i issceles la hipotenusa fa 10 cm. Si tracem una circumferncia circumscrita, quin ns el radi? Com que lincentre est en el punt mitj de la hipotenusa, el dimetre ser aquesta hipotenusa i, per tant, el radi fa 5 cm.

035

En un triangle equilter de permetre 36 cm tracem la circumferncia circumscrita. Sabem que la mitjana fa 10,39 cm. Quin s el radi de la circumferncia? Com que en un triangle equilter coincideixen les rectes i els punts notables, el radi s la distncia del baricentre al centre: r = 10,39 2 : 3 = 6,93 cm.

036

En un triangle rectangle, el baricentre, lortocentre, el circumcentre i lincentre sn punts situats: a) A lexterior del triangle. c) Sobre un costat. b) A linterior del triangle. Lincentre i el baricentre sn punts interiors, mentre que lortocentre i el circumcentre estan situats sobre un costat.

037

Assenyala el circumcentre i lortocentre dun triangle rectangle i issceles. El segment que uneix aquests dos punts del triangle s: a) Mitjana b) Mediatriu c) Altura d) Bisectriu

Es verifica en un triangle escal, aix?


H C

El segment coincideix amb una mitjana, una mediatriu, una altura i una bisectriu. Si el triangle s escal, no es verifica.
B

250

SOLUCIONARI

038

En un triangle rectangle i issceles: a) Laltura corresponent a la hipotenusa s ms gran que un catet? b) La mitjana corresponent a la hipotenusa s ms gran o ms petita que un catet? a) No, perqu laltura forma dos triangles rectangles la hipotenusa dels quals s el catet del triangle inicial. La hipotenusa s el costat ms gran. b) La mitjana coincideix amb laltura i s ms petita que un catet, per la mateixa ra que hem explicat a lapartat a).

039

La hipotenusa dun triangle rectangle fa 12 cm i un dels catets en fa 6. Calcula la longitud de laltre catet. b = 144 36 = 108 = 10, 39 cm

040

Calcula la longitud del costat que falta en cada triangle rectangle (a s la hipotenusa). a) a = 34 cm, b = 30 cm a) c = b) a = 1.156 900 = 784 + 441 = b) b = 28 cm, c = 21 cm 256 = 16 cm 1.225 = 35 cm

041

Calcula la longitud de la hipotenusa dun triangle si saps que els catets es diferencien en 2 cm i que el petit fa 6 cm. Els catets fan 6 cm i 6 + 2 = 8 cm, i la hipotenusa mesura: a= 36 + 64 = 100 = 10 cm

042

Determina si els triangles segents sn rectangles. En cas afirmatiu, indica la mida de la hipotenusa i els catets. a) Triangle amb costats de 5 cm, 12 cm i 13 cm. b) Triangle amb costats de 6 cm, 8 cm i 12 cm. c) Triangle amb costats de 5 cm, 6 cm i 61 cm. d) Triangle amb costats de 7 cm, 24 cm i 25 cm. a) 13 = 122 + 52 = de 12 cm i 5 cm. b) 12 c) 82 + 62 = 169 Rectangle, dhipotenusa 13 cm i catets 100 = 10 No s rectangle.

61 = 52 + 62 Rectangle, dhipotenusa 61 cm i catets de 6 cm i 5 cm. 625 Rectangle, dhipotenusa 25 cm i catets

d) 25 = 242 + 72 = de 24 cm i 7 cm.

251

Llocs geomtrics. Figures planes


043

Calcula la longitud dels segments indicats. a)


1

b)
m 3c

D
4 cm

cm C

m 1c

?
2 cm

C E

m 1c

B 1 cm A E

B
2 cm

?
2 cm

a) EB = b) FB =

1+ 4 = 4+4 =

5 EC = 8 FC = FE =

1+ 5 =

6 ED = 34

1+ 6 = 9+9 =

7 18

1 + 8 = 3 FD = 18 + 16 =

044

Sabem que els costats iguals dun triangle issceles fan 7 cm i laltre, 4 cm. Calculan laltura.

7 cm

7 cm

4 cm

7 = h + 22
2 2

h 2 = 72 22 h 2 = 49 4
h= 45

h = 6,71 cm
045

Calcula laltura dun triangle equilter de permetre 30 cm. El costat s: 30 : 3 = 10 cm, Laltura s: 100 25 = Lrea mesura: 10 8,66 : 2 = 43,3 cm2. 75 = 8, 66 cm

046

Calcula la longitud de la base dun triangle issceles si els costats iguals fan 17 cm i laltura, 8 cm. La meitat de la base forma un triangle equilter amb laltura i un dels costats. Si apliquem el teorema de Pitgores, tenim que: b = 172 82 = 225 = 15 cm b = 30 cm 2

252

SOLUCIONARI

047

Calcula la longitd dels costats iguals dun triangle issceles el costat desigual del qual fa 42 cm i laltura, 20 cm. La meitat de la base forma un triangle equilter amb laltura i un dels costats. Apliquem el teorema de Pitgores: l= 212 + 202 = 841 = 29 cm

048

Determina la longitud del costat dun triangle equilter amb una altura de 6 cm. La meitat de la base forma un triangle equilter amb laltura i un dels costats. Apliquem el teorema de Pitgores: c 3 3 h 2 = c 2 = c 2 36 = c 2 c = 2 4 4
2

48 = 6, 93 cm

049

FES-HO AIX COM CALCULEM LALTURA DUN TRIANGLE QUALSEVOL


SI EN CONEIXEM ELS COSTATS?

Calcula laltura dun triangle amb uns costats de 5 cm, 8 cm i 10 cm.


PRIMER.

Dibuixem el triangle i nanomenem cadascun dels elements.


C

Laltura divideix la base en dues parts:


5 cm

h x
10 x

8 cm

AH, la longitud de la qual anomenem x. HB, la longitud de la qual ser 10 x.


B
F

A
G

H
10 cm

SEGON.

Apliquem el teorema de Pitgores als dos triangles rectangles que obtenim. En AHC : 52 = x 2 + h 2 h 2 = 52 x 2

En HBC : 82 = (10 x)2 + h 2 h 2 = 8 2 (10 x)2


TERCER.
2 2

Igualem totes dues expressions i fem lequaci.

h = 5 x2 52 x 2 = 82 (10 x )2 h 2 = 82 (10 x )2 25 x 2 = 64 (100 + x 2 20x) 25 x 2 = 64 100 x 2 + 20x 20x = 61 x = 3,05 cm


QUART.

Calculem h. h 2 = 52 x 2 h = 52 3 , 052 = 3 , 96 cm

253

Llocs geomtrics. Figures planes


050

Calcula laltura dun triangle els costats del qual fan: a) AB = 4 cm b) AB = 6 cm c) AB = 5 cm

BC = 7 cm BC = 10 cm BC = 11 cm

CA = 9 cm CA = 14 cm CA = 15 cm

a) h 2 = 42 x 2 2 2 2 2 4 x = 7 (9 x ) h 2 = 72 (9 x )2 16 x 2 = 49 81 + 18x x 2 18x = 48 x = 2,67 cm h 2 = 42 x 2 h =


2 2 2

16 7,11 = 2, 98 cm

b) h = 6 x 62 x 2 = 102 (14 x)2 h 2 = 102 (14 x )2 2 36 x = 100 196 + 28x x 2 28x = 132 x = 4,71 cm h 2 = 62 x 2 h = 36 22, 22 = 3, 71 cm c) h 2 = 52 x 2 52 x 2 = 112 (15 x)2 2 2 2 h = 11 (15 x ) 25 x 2 = 121 225 + 30x x 2 30x = 129 x = 4,3 cm h 2 = 52 x 2 h = 051

25 18, 49 = 2, 55 cm

Calcula la distncia dun punt, P, a un altre punt, A, perqu es verifiqui que la longitud del segment CP s igual que la del segment DP als grfics. a)
4 cm 3 cm

C D

b)
D C P
2 cm 3 cm

P A
6 cm

7 cm

a) Si CP = PD = d d 2 = 42 + x 2 2 2 2 2 4 + x = 3 + (7 x ) d 2 = 32 + (7 x )2 4 + x 2 = 9 + 49 14x + x 2 14x = 54 x = 3,86 cm d 2 = 42 + x 2 d = b) Si CP = PD = d d 2 = 22 + x 2 22 + x 2 = 32 + (6 x )2 2 2 2 d = 3 + (6 x ) 4 + x 2 = 9 + 36 12x + x 2 12x = 41 x = 3,42 cm d 2 = 22 + x 2 d = 4 + 18, 49 = 3, 96 cm 16 + 18, 49 = 5, 56 cm

254

SOLUCIONARI

052

Calcula la longitud de x a les figures. a)


x

c)
4 cm

5 cm

8 cm

b)
10 cm

d)
x
7 11 cm

9 cm

a) x =

32 = 5, 66 cm 100 x = b) 102 = x 2 + x 2 x 2 = 2 c) x = 82 + 52 = 89 = 9, 43 cm d) x = 053

42 + 42 =

50 = 7, 07 cm

117 92 =

117 81 =

36 = 6 cm

Fixat en la figura i calcula.


C

a) El costat del rombe. b) La longitud del catet AB, del catet AC i de la hipotenusa BC.
c

a) c =

82 + 62 =

64 + 36 =

100 = 10 cm

AG
12 cm

D 16 +D = + 16 = 24 cm b) AC = 2 2 d 12 AB = +d = + 12 = 18 cm 2 2 BC = AC 2 + AB 2 AC = 242 + 182 = 30 cm

16 cm
F

054

Calcula el permetre de les figures segents: a)


25 cm

b)
14 cm

12 cm

28 cm

18 cm

28 cm

c b
5 cm

a x
16 cm

7 cm

a) x = 252 + 102 = 725 = 26, 93 cm P = 28 + 25 + 18 + 26,93 = 97,93 cm b) a = b = c = 162 + 72 = 5 +7


2 2

305 = 17, 46 cm 74 = 8, 6 cm 340 = 18, 44 cm

142 + 122 =

P = 17,46 + 14 + 28 + 12 + 18,44 + 8,6 + 5 + 28 + 16 = 147,5 cm

255

Llocs geomtrics. Figures planes


055

Fixat en la figura segent. Si els costats del rectangle fan 15 cm i 20 cm, quant fa el radi de la circumferncia? El radi s la meitat de la diagonal: r = 400 + 225 = 2 625 = 12, 5 cm 2

20 cm 15 cm
G

056

Fixat en les set peces del tangram xins. Calcula lrea de cadascuna de les peces. Primer trobem la diagonal del quadrat:
2,5 cm

5 cm

5 cm

d =

c 2 + c 2 = c 2 d = 10 2 cm

5 2 5 2 25 2 = = 25 cm2 2,5 cm 2 2 55 ATriangle mitj = = 12,5 cm2 2 d d 10 2 10 2 100 2 4 4 4 4 = = = 6, 25 cm2 ATriangle petit = 2 2 16 2

ATriangle gran =

2 10 2 d AQuadrat = = 4 4

= 100 2 = 12, 5 cm2 16


2

c c ARomboide = 5 2,5 = 12,5 cm2 2 4 Comprovem que la suma de les rees de totes les peces s igual a lrea total del quadrat, 102 cm2:

ARomboide = b h =

2 25 + 12,5 + 2 6,25 + 12,5 + 12,5 = = 50 + 12,5 + 12,5 + 12,5 + 12,5 = 100 cm2 057

Tria la resposta correcta en cada cas. a) Lrea dun rombe amb diagonals de 2 cm i 4 cm s: III) 6 cm2 I) 4 cm2 2 II) 2 cm IV) 12 cm2 b) Lrea dun trapezi amb bases de 10 cm i 8 cm i altura de 6 cm s: I) 240 cm2 III) 108 cm2 ) 54 cm2 II IV) 60 cm2 c) Lrea dun triangle equilter el costat del qual fa 10 cm s: III) 43,3 cm2 I) 86,6 cm2 2 II) 50 cm IV) 100 cm2 a) I) 4 cm2 b) II) 54 cm2 c) I) 86,6 cm2

256

SOLUCIONARI

058

Lrea dun triangle issceles s 24 m2 i el costat desigual fa 6 m. Calcula la longitud dels altres costats. 6h 24 2 b h 24 = h= =8m 2 2 6 l 2 = 32 + 82 l 2 = 9 + 64 l = 73 = 8,54 m A=

059

Lrea dun triangle rectangle s 12 cm2 i un dels costats fa 6 cm. Calcula la longitud de la hipotenusa. Laltre catet fa:12 2 : 6 = 4 cm La hipotenusa fa: 36 + 16 = 52 = 7, 21 cm.

060

Calcula lrea dun triangle equilter de 90 cm de permetre. El costat fa: 90 : 3 = 30 cm Laltura mesura: rea = 302 152 = 675 = 25, 98 cm. 25, 98 30 = 789, 7 cm2 2

061

Si lrea dun triangle equilter s 30 cm2, calcula la longitud del costat. Si el costat s x, laltura ser: h = x rea = 30 = x x x 3 = . 2 2

x 3 x2 3 2 = x = 8,32 cm 2 4

062

Calcula lrea dun triangle rectangle de 13 cm dhipotenusa si un dels catets fa 5 cm. Laltre catet s: 169 25 = 144 = 12 cm Lrea s: (5 12) : 2 = 30 cm2.

063

Determina lrea dun quadrat si saps que la diagonal fa 7,07 cm. Si considerem el quadrat com un rombe, lrea mesura: (7,07 7,07) : 2 = 25 cm2. Calcula lrea daquest rectangle. La meitat de la base s: 41 16 = 5 cm . Per tant, lrea s de:10 8 = 80 cm2.
cm 41

064

4 cm

065

Calcula lrea dun rectangle la base del qual fa 10 cm i la diagonal, 116 cm. Laltura s: 116 100 = 4 cm . Lrea mesura: 10 4 = 40 cm2.

257

Llocs geomtrics. Figures planes


066

Determina lrea dun triangle de 7 cm de base i 24 cm de permetre. 7 + 7 + 2h = 24 2h = 10 h = 5 cm rea = 5 7 = 35 cm2

067

Calcula lrea de la zona enfosquida.


9 cm 4 cm 6 cm
F

8 cm 4 cm 11 cm

A = 6 8 + 4 9 + 11 8 + 9 4 = 48 + 36 + 88 + 36 = 208 cm2
068 FES-HO AIX COM CALCULEM LREA DUN TRAPEZI ISSCELES SI EN DESCONEIXEM LALTURA? Calcula lrea daquest trapezi issceles.
A
PRIMER.

5 cm

C
2,5 cm

8 cm

Calculem la base del triangle rectangle que determina laltura.

Com que el trapezi s issceles, les altures determinen dos triangles rectangles iguals les bases dels quals sn la meitat de la diferncia de les bases del trapezi.
D
2,5 cm 1,5 5 cm

C h
1,5 2,5 cm

h E
8 cm

AE = FB =
SEGON.

AB CD 85 = = 1,5 cm 2 2

Apliquem el teorema de Pitgores en el triangle rectangle que determina laltura.


D
2,5 cm 1,5

1,52 + h 2 = 2,52
h

h 2 = 2,52 1,52 = 4
h= 4 = 2 cm

A
TERCER.

Calculem lrea del trapezi. A= (B + b ) h (8 + 5) 2 = = 13 cm2 2 2

258

SOLUCIONARI

069

Clcula lrea daquests trapezis issceles. a)


3 cm 6 cm 10 cm

c)
3,5 m

7m

4,13 m

b)
164 m

16 m

d)
4m 3m 14 m

24 m

B
2

a) h = DE = A=

10 6 = 32 2

5 = 2, 24 cm

(10 + 6) 2, 24 (B + b ) h = = 17, 92 cm2 2 2

b) h = DE = A=

164

24 16 = 2
2

148 = 12,17 m

(B + b ) h (24 + 16) 12,17 = = 243, 4 m2 2 2

c) AE = 4,132 3, 52 = 4, 81 = 2,19 m B = AB = 7 + 2 2,19 = 11, 38 m (B + b ) h (11, 38 + 7) 4,13 A= = = 37, 95 m2 2 2 d) b = 14 2 4 = 6 m (B + b ) h (14 + 6) 3 A= = = 30 m2 2 2

070

Determina lrea de: a) Un hexgon regular de 2 cm de costat. b) Un octgon regular de 48 cm de permetre. a) Lapotema s: a=
a x

22 12 = 3 = 1, 73 cm P a 12 1, 73 A= = = 10, 38 cm2 2 2

b) El costat fa 6 cm. 62 = x 2 + x 2 x = 18 = 4, 24 cm 6 a = 4, 24 + = 7, 24 cm 2 P a 48 7, 24 A= = = 173, 76 cm2 2 2

cm 6

259

Llocs geomtrics. Figures planes


071

Calcula la longitud del segment vermell daquesta figura. Si tracem la mediatriu del segment, la distncia al vrtex s la meitat del radi, 3 cm, i forma un triangle equilter amb un costat de lhexgon i la meitat del segment. Per tant, la meitat del segment s: 36 9 = 27 = 5, 2 cm, i el segment fa 10,4 cm. Determina lrea de les superfcies pintades. a) b) c) d)

6 cm

072

5 cm 4 cm 3 cm 3 cm

5,54 cm

a) Quadrat gran Quadrat petit 2 Triangles 5 2, 5 = 6, 25 cm2 A = 52 2, 52 2 2 b) Si tracem els triangles equilters que formen lhexgon, la zona pintada s la meitat de cada triangle, i per tant ser la meitat de lrea de lhexgon. Com que lhexgon t una apotema de 3,46 cm, la seva rea s 41,57 cm2 i lrea pintada fa 20,78 cm2. c) Si tracem els triangles equilters que formen lhexgon, la zona pintada s un triangle sencer i la meitat dels altres dos. Per tant, equival a dos triangles, s a dir, la tercera part de lhexgon. Com que lhexgon t una apotema de 2,6 cm, la seva rea s 23,4 cm2 i lrea pintada fa 7,8 cm2. d) Lrea total s lrea dels triangles: x = 9 7, 67 = 1, 33 = 1,15 cm.
x
5,5 4 cm
3 cm

A = Triangle gran + Triangle petit = = 5,54 5,54 : 2 + 5,54 1,15 : 2 = 18,53 cm2

073

Determina lrea dun cercle circumscrit a un triangle rectangle amb catets de 6 cm i 8 cm. La hipotenusa fa 10 cm i coincideix amb el dimetre. Per tant, el radi s de 5 cm i lrea mesura 25 = 78,5 cm2.

074

Calcula lrea de la corona circular limitada per les circumferncies circumscrita i inscrita dun quadrat de 8 cm de costat. El radi de la circumferncia interior s la meitat del costat, 4 cm, i el de lexterior s la meitat de la diagonal ( 64 + 64 = 128 = 11, 31 cm ): 5,66 cm. rea = (32 16) = 50,24 cm2

260

SOLUCIONARI

075

Calcula lrea dun sector circular de 60 damplitud i una circumferncia de longitud 12 cm com a radi. Si la circumferncia s 12 cm, el radi fa 6 cm. Com que el sector 36 = 18, 84 cm2 . s una sisena part del cercle, la seva rea mesura: 6

076

Determina lrea dun cercle el dimetre del qual s igual que el permetre dun quadrat de 7 cm de costat. El dimetre s 28 cm, el radi s 14 cm i lrea mesura: 196 = 615,44 cm2.

077

En una circumferncia de 5 cm de radi sinscriu un triangle rectangle issceles. Calcula lrea compresa entre el cercle i el triangle. La base del triangle coincideix amb el dimetre, i laltura amb el radi. Per tant, lrea del triangle s: 10 5 : 2 = 25 cm2. Lrea compresa entre el cercle i el triangle s: 25 25 = 53,5 cm2.

078

Determina lrea de la zona pintada si saps que el dimetre de la circumferncia fa 10 cm. a)


10 cm

b)
10 cm

c)
10 cm

a) 25 2 6,25 = 39,25 cm2 b) s la meitat del cercle: 25 : 2 = 39,25 cm2. c) Lrea de lhexgon de costat 5 cm s: 30 4, 33 = 64, 95 cm2. Lrea 2 compresa fa: 25 64,95 = 13,55 cm2.

079

Calcula lrea de les figures segents. a) b)

12 cm

4 cm

a) s un semicercle al qual traiem i sumem la mateixa superfcie. Per tant, ser equivalent a lrea del semicercle: A = 36 = 113,04 cm2. b) s un semicercle ms un quart de cercle (s a dir, tres quarts de cercle) ms un triangle equilter. A = 0,75 4 + 2 1,73 : 2 = 11,15 cm2

261

Llocs geomtrics. Figures planes


080

Calcula lrea de les figures segents. a)


3 cm 7 cm 5 cm

c)
5 cm

2 cm 5 cm

b)
4 cm

d)
2,5 cm

10 cm

2,5 cm

a) La figura s un rectangle menys un quadrat: A = 7 5 3 3 = 26 cm2. b) A la figura base shi suma i sen treu la mateixa superfcie. Per tant, lrea s la de la superfcie base: A = 10 4 = 40 cm2. c) La figura s un quadrat ms un triangle equilter menys un cercle:

h = 52 2, 52 = 4,33 A = 5 5 + (5 4,33) : 2 4 = 23,27 cm2.


d) A la figura base shi suma i sen treu la mateixa superfcie. Per tant, lrea s la de la superfcie base: A = 2,5 2,5 = 6,25 cm2.

081

FES-HO AIX COM CALCULEM LREA DUN TRAPEZI CIRCULAR? Calcula lrea daquesta part de corona circular limitada per dos radis (trapezi circular).
PRIMER.
F

20 cm 30
8 cm

Calcula lrea dels sectors circulars.

En aquest cas tenen una amplitud de 30, i els radis fan 20 cm i 8 cm, respectivament. A1 = A2 =
SEGON.

202 30 = 104 , 67 cm2 360 82 30 = 16 , 75 cm2 360

Restem les rees de tots dos sectors. A1 A 2 = 104 , 67 16 , 75 = 87,92 cm2

Lrea del trapezi circular s 87,92 cm2, aproximadament.

262

SOLUCIONARI

082

Calcula lrea del trapezi circular generat per la corona circular de lactivitat anterior i de 120 damplitud. Aplicant una regla de tres tenim que: 30 87, 92 A = 87, 92 4 = 351, 68 cm2 120 A

083

Calcula lrea dun trapezi circular de 120 cm i 6 cm de radis i 270 damplitud. 122 270 = 339,12 cm2 360 62 270 = 84, 78 cm2 ASector petit = 360 ATrapezi = 339,12 84,78 = 254,34 cm2

ASector gran =

084

Fixat en la margarida i calcula lrea de cada ptal de la part groga, de la blanca i de lrea total.
45
G

4 cm

Lrea de cada sector de la part blanca ser:

A=

42 45 = 6,28 cm2 360

(82 42 ) 45 3,14 (64 16) 45 = A' = = 18,84 cm2 360 360 Lrea total ser:

AT = 6 (A + A') = 6 (6,28 + 18,84) = 6 25,12 = 150,72 cm2


085

Fixat en aquesta torre i lombra que fa.


150 m

Quina distncia hi ha des del punt ms alt de la torre fins a lextrem de lombra?

d 2 = 1502 + 2002 d 2 = 62.500 d = 250 m


200 m

086

Una escala de 10 m de longitud est recolzada sobre una paret. El peu de lescala dista 6 m de la paret. A quina altura arriba lescala sobre la paret? 102 = h 2 + 62 h 2 = 100 36 = 64 h=8m
10 m
10 m

Lrea de cada sector de la part groga ser:

h
6m

6m

263

Llocs geomtrics. Figures planes


087

Als costats dun camp rectangular shi han plantat 32 arbres separats 5 m entre ells. Quina s lrea del camp? Quant fa el costat? Com que hi ha 32 arbres i es completa el permetre del quadrat, hi haur 32 separacions de 5 m, s a dir:

P = 32 5 = 160 m 4c = 160 c = 40 m
Lrea s: A = c2 A = 402 = 1.600 m2. 088

Aquest senyal de trnsit indica lobligatorietat daturar-se. Calculan lrea si laltura s 90 cm i el costat fa 37 cm. Lapotema s la meitat de laltura: 45 cm. El permetre s:37 8 = 296 cm. A= 296 45 = 6.660 cm2 2

089

Cadascun dels 50 pisos dun edifici t la planta daquesta figura. El costat de lhexgon fa 30 m. Si al terra hi ha una moqueta que costa 20 /m2, calcula el que sha pagat en total per la moqueta de ledifici. Lapotema s: a = 302 152 = 675 = 26 m.
30 m

P a 6 30 26 A= = 2.340 m2 2 2 AQuadrat = 302 = 900 m2

AHexgon =

ATriangle =

1 3 30 30 = 390 m2 2 2 Lrea dun pis s: 2.340 + 900 + 390 = 3.630 m2.

La moqueta dun pis costa: 3.630 20 = 72.600 . La moqueta de tot ledifici valdr: 50 72.600 = 3.630.000 . 090

En Mrius t un jard en forma de romboide. Un dels costats fa 45 m. A ms, hi ha un cam i en coneixem les mides. Calcula el permetre del jard i lrea.
41 cm
G

4,1 dam

38

y
60
m

x = y =
45

412 382 = 15, 4 m 602 382 = 46, 4 m

38 m

Permetre: P = 2 (x + y) + 2 45 = = 2 (15,4 + 46,4) + 2 45 = 213,6 m rea: A = b a = (x + y) 38 = = (15,4 + 46,4) 38 = 2.348,4 m2

264

4,5

6d

am

da

SOLUCIONARI

091

Hem collocat una vidirera triangular. Calcula lrea de la part de la vidriera de color vermell si saps que la finestra s un triangle euilter d1 m de costat. Cada triangle vermell fa 1/8 m de costat i s equilter. Per tant, la seva altura ser: h= 1 1 = 8 16
2 2

1m

1 1 3 = 0,11 m = 16 64 256

At =

b h 1/ 8 0,11 = = 0, 007 m2 2 2

Com que hi ha 27 triangles vermells, lrea total ser:

A = 27 0,007 = 0,189 m2
092

Llancem en una pista circular 1 kg de sorra per metre quadrat. Quin radi t la pista si hi han llanat 4.710 kg de sorra en total? Trobem, primer, el nombre de metres quadrats que t la pista: 4.710 : 15 = 314 m2

A = r 2 314 = r 2 r 2 = 100 r = 10 m
093

En una altra pista circular de 30 m de dimetre hi volen llanar 30 kg de sorra per metre quadrat. a) Quantes tones de sorra fan falta? b) Si una carreta mecnica carrega 157 sacs de 5 kg cadascun, quants desplaaments haur de fer?

D = 30 m r = 15 m A =

152 = 706,5 m2 21,2 t de sorra.

a) Es necessiten 30 kg/m2 706,5 m2 = 21.195 kg b) En cada viatge transporta: 5 157 = 785 kg. Per tant, haura de fer: 21.195 = 27 viatges. 785

094

Volem fer un cercle amb lloses en un jard quadrat, tal com indica la figura. a) Quant fa lrea enllosada? b) Quina rea ha quedat amb gespa? a) ACercle = r 2 A = 52 = 78,5 m2
10 m

b) AQuadrat = 102 = 100 m2

AGespa = AQuadrat ACercle = 100 78,5 = 21,5 m2

265

Llocs geomtrics. Figures planes


095

Un pastisser ha cobert de sucre la part superior de 200 rosquilles com la de la figura. Si ha fet servir 5 kg de sucre, quants grams de sucre fan falta per cobrir cada cm2 de rosquilla? Trobem lrea de la part superior (plana) de cada rosquilla:

m 5c
G

6 cm
F

A=

(R 2 r 2) A =

(8,52 2,52) = 66 = 207,24 cm2

Com que hi ha 200 rosquilles, lrea total que sha de cobrir s: 200 207,24 = 41.448 cm2 Si ha fet servir 5 kg de sucre, per cada cm2 caldran: 5.000 g : 41.448 cm2 = 0,12 g 096

Construm la muntura dun monocle amb 10 cm de filferro. Quina s lrea de la lent que sencaixa a la muntura?

L = 2 r 10 = 2 r r = 1,6 cm A = r2 A =
097

1,62 = 8 cm2

Calcula lrea que es pot gravar (a la fotografia de color blau) dun disc compacte. Quin percentatge de lrea total del disc saprofita per gravar?

2 cm

A=

(62 22) =

32 = 100,5 cm2

6 cm
G

rea aprofitada =

100, 5 100 = 88,9 % 113

098

Un jardiner ha plantat una zona de gespa en forma de corona circular. La longitd del segment ms gran que podem traar-hi s de 15 m. Quina rea de gespa ha plantat el jardiner? Lrea que es demana s la de la corona circular:
R
7,5

A=

(R 2 r 2)

Com que el segment fa 15 m, apliquem el teorema de Pitgores: 2 15 R 2 = r 2 + R 2 r 2 = 7,52 2 7,52 = 176,63 m2

Si substitum, tenim que: A = (R 2 r 2) =

266

SOLUCIONARI

099

Aquesta s la bandera del Brasil. Mesura i calcula quin percentatge de lrea total suposa lrea de cada color.

ACercle = 62 = 113 mm2 ARombe = D d = 27 18 = 486 mm2 ARectangle = 37 24 = 888 mm2 113 Blau = 100 = 12,7 % 888 888 486 100 = 45, 3 % Verd = 888
100

Groc =

486 113 100 = 42 % 888

El telefric de la ciutat A surt de la base duna muntanya i arriba fins al cim. Des daquest punt es dirigeix a la ciutat B o a la ciutat C.
800 m

a) Quina distncia recorre el telefric de la ciutat A a la C? b) I de A a B ?

1.500 m

3.200 m

a) Distncia (A-Cim) = 2.250.000 + 640.000 =

2.890.000 = 1.700 m

Distncia (Cim-C ) = 10.240.000 + 640.000 = 10.880.000 = = 3.298,48 m Distncia (A-C ) = 1.700 + 3.298,48 = 4.998,48 m b) Distncia (A-B) = 1.700 + 800 = 2.500 m 101

Un pintor decora una tanca amb una daquestes figures. Si cobra el metre quadrat de tanca pintada a 32 , quant cobrar per cadascuna?

4m 10 m

Figura 1: la figura per formar la tanca es repeteix quatre vegades i la seva rea coincideix amb la del semicercle de radi 2 m, que s: A = 4 : 2 = 6,28 m2. Com que sn 4 figures, lrea far 25,12 m2 i el preu ser de: 25,12 32 = 0,08 = 8 cntims 10.000 Figura 2: sn 8 ptals que podem inscriure en un quadrat de 5 m de costat, i que sn simtrics per la diagonal del quadrat. Lrea de cada meitat s la dun sector circular de 90 i radi 5 m a la qual es resta lrea dun triangle 25 55 = 7,125 m2. de base i altura 5 m: 4 2 Lrea del ptal s 14,25 m2 i la uni dels 8 ptals fa 114 m2, 114 amb un preu de 32 = 0,36 = 36 cntims. 10.000

267

Llocs geomtrics. Figures planes


102

Tracem les mitjanes dun triangle qualsevol i es formen 6 triangles que tenen com a vrtex com el baricentre. Justifica que tots tenen la mateixa rea. A partir daquest resultat, demostra que el baricentre dista de cada vrtex el doble que del punt mitj del costat oposat.

E F A B

D C

Les bases dels triangles A i B mesuren igual (per la definici de mitjana), i com que la seva altura s igual, les rees coincideixen. s a dir,SA = SB, SC = SD, SE = SF. Considerem el triangle total. Pel mateix raonament: SA + SB + SC = SD + SE + SF.
A B E F Com SC = SD SA + SB = SE + SF 2SA = 2SE SA = SE.

S =S ;S =S

Per tant, SA = SB = SE = SF. Si repetim el raonament amb qualsevol mitjana, trobem que sn iguals a SC i SD: SA = SB = SC = SD = SE = SF.

b2

D h C

b1

Com que SB =

b1 h b2 h i SC + SD = a ms, SB = SC = SD, dedum que: 2 2

b h = b2 h 2 b1 h = b2 h b = b2 h = b2 2 1 1 2 2 2 2 2h 2
C

103

Qu s ms gran, lrea del triangle rectangle ABC o la suma de les rees de L1 i L2? (Les circumferncies que veus tenen com a dimetre cadascun dels costats del triangle.)

L1

L2

Si A1 i A2 sn les rees dels semicercles complets corresponents a L1 i L2, es rees dels tres semicercles sn:
2 r 1 r 2 2 A2 = 2 2 Pel teorema de Pitgores:

A1 =

A3 =

r 2 3 2

2 2 r 1 r 2 (r 1 + r 2) r 2 2 2 3 = = = = A3 2 2 2 2 Com que lrea que li falta al triangle per ser igual que el semicercle ms gran s la que li falta a L1 i L2, les rees de L1 i L2 sn iguals a la del triangle.

A1 + A2 =

268

SOLUCIONARI

104

Compara les rees de la zona ratllada i de la zona blanca. Si r s el radi del quart de cercle ms gran, r/2 s la dels dos semicercles ms petits. Les seves rees sn: r 2 2 r2 r r2 A1 = A2 = A3 = = A1 = A2 + A3 = 4 2 8 4 Com que lrea del quart de cercle s la mateixa que la suma de les rees dels semicercles, la seva intersecci, que s la zona ratllada, s igual a la zona blanca, que s exterior als semicercles.
2

105

Els segments traats en aquests quadrats sn diagonals o unixen vrtexs del quadrat amb punts mitjos de costats oposats. Quina fracci de lrea del quadrat est enfosquida?

Suposem el triangle ABC . Lrea enfosquida s un dels 6 triangles que es formen en tallar les seves medianes. Com ja sha vist a lactivitat 102, sn iguals, sn una sisema part 1 de la meitat del quadrat i la seva fracci s . 12 Es formen 4 triangles iguals, 4 trapezis iguals i 1 quadrat. Per semblana de triangles, el catet ms gran dels triangles coincideix amb el costat del quadrat, i el catet ms petit dels triangles coincideix amb la base ms gran dels trapezis. Per tant, si unim un trapezi amb un triangle, formem un quadrat idntic a lenfosquit, i aix el quadrat total equival a 5 quadrats com lenfosquit, 1 i la fracci s . 5 Per la mateixa ra que en lapartat anterior, el triangle s la tercera part del trapezi i la quarta part del quadrat. 1 Per tant, la seva fracci s . 20 Com en la segona soluci, tenim lequivalent 2 a 2 quadrats centrals, i la fracci s . 5

D a b c

Com en la primera soluci, lrea c i lrea a sn triangles formats per la uni de les mitjanes. 1 Per tant, la seva rea s del total, i la superfcie enfosquida 12 1 s el doble que lrea a, i la seva fracci s . 6

269

Llocs geomtrics. Figures planes


A LA VIDA QUOTIDIANA
106

Aquest s el plnol duna parcella en qu es constuir un edifici doficines. La parcella t forma de triangle equilter de 1.300 m de costat i tres carreteres la voregen.

1.300 m

El contractista i larquitecte de lobra han coincidit en la ubicaci de ledifici.


Jo crec que ledifici hauria de ser a la mateixa distncia de les tres carreteres... Daquesta manera el soroll i la contaminaci serien menors.

Hi estic dacord... Per llavors haurs de fer un pressupost del cost de les tres vies de sortida que haurem de construir.

Si tenim en compte que ledifici que es construir tindr forma quadrada i una superfcie de 484 m2, i que el metre lineal de la via de sortida costar 1.150 , quin ser el cost de les tres vies que shan de construir?

270

SOLUCIONARI

Dibuixem el quadrat inscrit en un cercle, amb centre a lincentre, i dibuixem lhexgon que formen les rectes que tallen el cercle. El radi del cercle s la meitat de la diagonal del quadrat. d = r = 484 = 22 m 484 + 484 = 15, 56 m 2
C

D O B

Lapotema de lhexgon s: OA = 242 60, 5 = 13, 47 m

Per semblana de triangles, tenim que: OD OB 11 15, 56 = OD = = 12, 71 m OC OA 13, 47 La distncia del quadrat al lateral s la distncia que hi ha del baricentre al lateral menys OD. La distncia del baricentre al lateral s la tercera part de laltura. h= 1.3002 6502 = 1.125, 83 m 1.125, 83 12, 71 = 362, 57 m 3

Distncia lateral =

La distncia del quadrat a la base s la tercera part de laltura menys la meitat del costat del quadrat: 1.125, 83 22 = 364, 28 m. 3 2 La suma de les distncies s: 2 362,57 + 364,28 = 1.089,42 m. Per tant, el cost ser de: 1.089,42 1.150 = 1.252.833 .

271

Llocs geomtrics. Figures planes


107

Volem collocar un repetidor al cim duna muntanya per assegurar les comunicacions de quatre localitats que hi ha a la zona.
Argant 100 km Bern

Pic del Bou Pico de Buey

60 km

Diders

Cabrers

Les quatre localitats estan situades als vrtexs dun rectangle i les distncies entre elles sn:
Argant - Bern Bern - Cabrers 100 km 60 km

Tal com pots veure al mapa, les distncies entre la muntanya i els pobles dArgant i Bern sn fcils de mesurar. Sn les segents:
Argant - Pic del Bou Bern - Pic del Bou 50 km 80 km

Les distncies del pic del Bou als altres dos pobles, en canvi, no es poden mesurar fcilment perqu hi ha un llac al mig.. Sabem, pels mesuratges que shan fet daltres repetidors similars, que el senyal s acceptable fins a una distncia no superior a 90 km del repetidor.

272

SOLUCIONARI

Ser acceptable el senyal als pobles de Cabrers i Diders? h 2 = 502 x 2 502 x 2 = 802 (100 x )2 2 2 2 h = 80 (100 x ) 2.500 x 2 = 6.400 10.000 + 200x x 2 200x = 6.100 x = 30,5 km h 2 = 502 x 2 h = PC = PD = 2.500 930, 25 = 39, 62 km

(60 39, 62)2 + (100 30, 5)2 = 72, 42 km (60 39, 62)2 + 30, 52 = 36, 68 km

Com que les distncies sn inferiors a 90 km, el senyal ser acceptable.

273

Cossos geomtrics
POLIEDRES

ELEMENTS

FRMULA DEULER

PRISMES I PIRMIDES

ELEMENTS

TIPUS

REES

COSSOS DE REVOLUCI

FIGURES ESFRIQUES

REES

VOLUMS

PRINCIPI DE CAVALIERI

VOLUMS DE PRISMES I PIRMIDES

VOLUMS DE CILINDRES, CONS I ESFERES

LESFERA TERRESTRE
COORDENADES GEOGRFIQUES

274

El llegat dArquimedes
A Siclia, preocupat perqu lideal del seu fill Marc fos lesperit guerrer i les conquestes de Juli Csar, Cicer mirava de raonar amb ell i li deia: Molt a prop daqu, a Siracusa, va viure lenginyer bllic ms gran de tots els temps. Ell sol va ser capa daturar lexrcit rom durant ms de tres anys. Marc es va interessar molt pel tema i el seu pare li va explicar la histria dArquimedes i li va prometre que lendem anirien a veuren la tomba. Lendem, davant de la tomba on Marc esperava veure les gestes dArquimedes, noms hi va trobar una esfera escrita en un cilindre. Llavors Cicer li va dir al seu fill: Tot i els seus xits en enginyeria militar, no en va deixar cap descrit, per s molts de matemtiques i mecnica. Ell pensava que el seu millor tresor era haver descobert que el volum de lesfera s dos teros del volum del cilindre que la cont. Aquestes figures es generen per rotaci de figures planes. De quines figures es tracta? Coneixes cap altre cos que es generi aix?

El cilindre es genera per la rotaci dun rectangle sobre leix que en cont un dels costats. Lesfera es genera per la rotaci dun semicercle sobre leix que en cont el dimetre.

Cossos geomtrics
EXERCICIS
001 Determina el nom dels poliedres i el nombre de cares i arestes que tenen. a) b)

a) Hexaedre: 6 cares i 10 arestes. b) Hexaedre: 6 cares i 12 arestes.

002

Fes el desenvolupament pla dels poliedres de lexercici anterior. Indica els passos que segueixes. a) b)

003

Dibuixa dos heptaedres que tinguin un nombre darestes i de vrtexs diferent. (Fixat en els exemples anteriors.)

004

Aquest poliedre s un cub truncat (cada vrtex del cub ha estat tallat formant un triangle equilter). El poliedre s cncau o convex? Comprova si es compleix la frmula dEuler. s convex. Cares = 14. Arestes = 36. Vrtexs = 24. S que sacompleix la frmula dEuler 14 + 24 = 36 + 2.

276

SOLUCIONARI

005

Indica el poliedre regular que es pot formar amb: a) Triangles equilters. b) Quadrats. Quantes cares coincideixen en cada vrtex? a) Tetraedre (3), octaedre (4) i icosaedre (5). b) Cub (3).

006

Podries formar un poliedre regular fent servir noms hexgons regulars? I fent servir polgons regulars de ms de sis costats? No s possible formar poliedres regulars amb poliedres de ms de 6 costats, ja que la mesura dels angles poliedres seria ms gran de 360.

007

Classifica aquests prismes i anomenan els elements principals. a)


Altura
G G G

Altura

Aresta bsica Aresta lateral Cara lateral

b)
G

Aresta bsica Cara lateral Aresta lateral Base

G G

Base

Ortoedre 008

Prisma hexagonal oblic

Calcula lrea dun cub de 9 cm daresta. Lrea s la suma de lrea de les seves 6 cares. Per tant A = 6 92 = 486 cm2.

009

Calcula lrea dun prisma triangular, s a dir: la base s un triangle equilter, regular de 5 cm daresta bsica i 16,5 cm daltura. Trobem, primer, lrea de la base: h=
h

52 2,52 = 4,3 cm

AB =
5 cm

1 1 b h AB = 5 4,3 = 10,8 cm2 2 2

AL = 3 ACara AL = 3 5 16,5 = 247,5 cm2 AT = AL + 2 AB AT = 247,5 + 2 10,8 = 269,1 cm2


010 Calcula lrea dun prisma hexagonal regular de 8 cm daresta bsica i 10 cm daltura. Calculem, primer, lrea de la base: a=
m 8c
4 cm

82 42 =

64 16 = 6,9 cm

ABase =

P a 6 8 6,9 ABase = = 165,6 cm2 2 2

AL = 6 ACara = 6 8 10 = 480 cm2 AT = AL + 2 AB AT = 480 + 2 165,6 = 811,2 cm2

277

Cossos geomtrics
011 Classifica aquestes pirmides i anomenan els elements principals. a)
Apotema
F G

Vrtex
G

b)
Cara lateral
F

Vrtex Aresta lateral Altura


G

Aresta lateral Cara lateral Base

Altura

Aresta bsica

G F

Base

Aresta bsica

Pirmide triangular recta 012

Pirmide hexagonal obliqua

Calcula lrea total duna pirmide hexagonal regular de 6 cm daresta bsica i 12 cm dapotema de les cares laterals. Trobem lrea de la base hexagonal: 62 = a 2 + 32 a = AB =
m 6c

36 9 =

27 = 5,2 cm

P a 6 6 5,2 AB = = 93,6 cm2 2 2 a 1 1 3 cm A Cara = b h A Cara = 6 12 = 36 cm2 2 2 AL = 6 ACara AL = 6 36 = 216 cm2 AT = AL + AB AT = 216 + 93,6 = 309,6 cm2 013 Amb qualsevol triangle com a base podem fer una pirmide recta. s possible fer-ho amb qualsevol quadrilter? Amb un triangle s que s possible, perqu el vrtex estar en la recta perpendicular al triangle que passa per la intersecci de les mediatrius (circumcentre). Amb un quadrilter no s possible, ja que les mediatrius no han de tallar-se necessriament en un punt. 014 Dibuixa el desenvolupament pla i calcula lrea dels cossos de revoluci segents. a) Un cilindre de 3 cm de radi de la base i 5 cm daltura. b) Un con de 4 cm de radi i 6 cm de generatriu. a)
G

3 cm

AL = 2rh AL = 2 3 5 = 94,2 cm2 AB = r 2 AB = 32 = 28,26 cm2 AT = AL + 2 AB AT = 94,2 + 2 28,26 = 150,72 cm2

b)
6 cm

AL = rg AL = 4 6 = 75,36 cm2
4 cm
G

AB = r 2 AB = 42 = 50,24 cm2 AT = AL + AB AT = 75,36 + 50,24 = = 125,6 cm2

278

SOLUCIONARI

015

Quina altura t un cilindre de 75,36 cm2 drea lateral i 4 cm de radi de la base?

AL = 2rh 75,36 = 2 4 h h =
016

75,36 = 3 cm 25,12

Un con t la mateixa base que un cilindre i la seva rea s la meitat. Quin tindr ms altura? Com que tenen el mateix radi i la meitat drea: r (h + r) = r (g + r) h = g Laltura del cilindre ha de ser igual que la generatriu del con, i com que laltura del con s sempre menor que la seva generatriu, laltura del cilindre s ms gran que la del con.

017

En una esfera de 20 cm de radi, calcula lrea del fus esfric de 40 i un casquet esfric de 10 cm daltura. 4r 2 n 4 202 40 AFus = = 558,2 cm2 360 360 ACasquet = 2rh ACasquet = 2 20 10 = 1.256 cm2

AFus =

018

En una taronja de 15 cm de dimetre, quina rea de pell li correspon a cadascun dels 12 grills? Cada grill s un fus esfric de 360 = 30 damplitud. 12

AFus =
019

4r 2 n 4 7,52 30 AFus = AFus = 58,9 cm2 360 360


h
15 cm

Calcula laltura duna zona esfrica perqu la seva rea sigui la mateixa que la dun fus esfric de 10 damplitud, si el radi de lesfera associada s de 15 cm. I si el radi fos de 30 cm? El resultat depn del radi de lesfera? 4r 2 n 4 152 10 AFus = AFus = 78,5 cm2 360 360 AZona = 2r 2h AZona = 2 152 h = 1.413 h Per tant, 78,5 = 1.413 h h = 0,06 cm. Si el radi s r = 30 cm, tenim que:

AFus =

4 302 10 = 314 cm2 360 314 314 = 2 302 h h = = 0,06 cm 5.652 que s la mateixa altura de la zona, cosa que podem haver dedut plantejant la igualtat i simplificant:

AFus =

4r 2 n 2n = 2r 2h h = 360 360 expressi en qu no interv el radi, r.

279

Cossos geomtrics
020 Calcula el volum dun prisma hexagonal regular laresta de la base del qual fa 3 cm i laltura, 4 cm. Trobem lrea de la base: 32 = a 2 + 1,52 a =
m 3c

9 2,25 = 2,6 cm

1,5 cm

P a 6 3 2,6 AB = AB = = 23,4 cm2 2 2 V = AB h V = 23,4 4 = 93,6 cm3

021

Calcula el volum del cilindre circumscrit en el prisma de lexercici anterior. El radi del cilindre coincideix amb el costat de lhexgon (3 cm). V = r 2h = 32 4 = 113,04 cm3

022

Determina la longitud de laresta dun cub el volum del qual s igual al dun ortoedre amb arestes de 3, 4 i 5 cm, respectivament.

VOrtoedre = 3 4 5 = 60 cm3
023

VCub = l3 60 = l3 l = 3,91 cm

Si els volums de dos cilindres sn iguals i els radis sn un el doble que laltre, quina relaci hi ha entre les seves altures? r 2h = r' 2h' r 2h = 4 r 2h' h = 4h' Laltura del cilindre amb radi ms petit s el qudruple que la de laltre cilindre.
r' = 2r

024

Calcula el volum de les figures segents. a) b)


5 cm

7 cm

4 cm

3 cm

a) V = b) V =

1 1 ABase h V = 32 7 = 21 cm3 3 3 1 2 1 r h V = 42 3 = 50, 24 cm3 3 3

025

Calcula el volum comprs entre el cub i el con de la figura.

VCub = 103 = 1.000 cm3


1 1 r 2h VCon = 52 10 = 261,7 cm3 3 3 VCub VCon = 1.000 261,7 = 738,3 cm3

10 cm

VCon =

280

SOLUCIONARI

026

Tenim un con de radi r i altura h. Com augmenta ms de volum, si augmentem 1 cm el radi o si augmentem 1 cm laltura? Si augmentem 1 cm el radi: V = 1 1 1 1 ((r + 1)2 h) = ((r 2 + 2r + 1) h) = (r 2 h) + ((2r + 1) h) 3 3 3 3 1 El volum augmenta: ((2r + 1) h). 3 1 1 1 Si augmentem 1 cm laltura: V = (r 2 (h + 1)) = (r 2 h) + (r 2 ). 3 3 3 1 2 El volum augmenta: (r ). 3 1 1 r2 ((2r + 1) h) > (r 2 ) (2r + 1) h > r 2 h > 3 3 2r + 1 r2 . s ms gran laugment en el cas del radi quan h > 2r + 1

027

Calcula el volum duna esfera el dimetre de la qual s de 10 cm. V = 4 3 4 r = 5 3 = 523, 33 cm3 3 3


10 cm

028

Si el volum duna esfera s 22 dm3, quin ns el radi? V = 4 3 4 r 22 = r 3 r = 3 3 22 = 1,74 dm 4 3

029

Determina el volum de les esferes circumscrita i inscrita en un cilindre d1 m daltura i de dimetre. Quina s la diferncia entre els radis de totes dues esferes? Lesfera inscrita t de radi la meitat del dimetre del cilindre: 0,5 m. 4 3 4 r = 0,5 3 = 0,52 m3 3 3 El radi de lesfera circumscrita s la meitat de la diagonal del cilindre, que calculem amb el teorema de Pitgores. V = Aquesta diagonal fa: 12 + 12 = r = 2 m.
3

1,41 2 4 4 = 1,47 m3 m V = r 3 = 2 2 3 3 2 1 = 2 2 2 1 1,41 1 = = 0,205 m. 2 2

La diferncia entre els radis s:

1m

1m

281

Cossos geomtrics
030 Busca en un atles una ciutat que tingui latitud nord i longitud oest, i una altra que tingui latitud sud i longitud est. Latitud nord i longitud oest: Nova York. Latitud sud i longitud est: Sidney. 031 Les coordenades de la ciutat A sn 20 E 30 N, i les de la ciutat B sn 50 O 25 S. Quants graus de longitud i latitud separen les ciutats A i B? La diferncia en latitud s: 25 + 30 = 55. La diferncia en longitud s: 20 + 50 = 70. 032 Els punts A i B sn en el mateix parallel, quina relaci hi ha entre les seves latituds? Tindrien cap relaci si estiguessin en el mateix meridi? Si sn en el mateix parallel, tenen la mateixa latitud. I si sn en el mateix meridi, tenen la mateixa longitud, per no en sabem res de la latitud.
A B

ACTIVITATS
033

Dibuixa el desenvolupament daquests poliedres. a) c)

b)

d)

a)

c)

b)

d)

282

SOLUCIONARI

034

Els poliedres segents sn regulars? Raona la resposta.

a)

b)

c)

No sn regulars, perqu la seves cares no sn iguals ni en forma ni en mida. 035

Comprova si aquests poliedres compleixen la frmula dEuler. a) c) e) g)

b)

d)

h)

f)

Classificals en cncaus i convexos. a) Cares = 10 Convex. b) Cares = 9 Cncau. c) Cares = 12 Convex. d) Cares = 9 Cncau. e) Cares = 8 Convex. f) Cares = 4 Convex. g) Cares = 9 Convex. h) Cares = 11 Cncau. 036

Vrtexs = 7 Vrtexs = 9

Arestes = 15 10 + 7 = 15 + 2 Arestes = 16 9 + 9 = 16 + 2

Vrtexs = 10 Arestes = 20 12 + 10 = 20 + 2 Vrtexs = 9 Vrtexs = 8 Vrtexs = 4 Vrtexs = 9 Arestes = 16 9 + 9 = 16 + 2 Arestes = 14 8 + 8 = 14 + 2 Arestes = 6 4 + 4 = 6 + 2 Arestes = 16 9 + 9 = 16 + 2 24 + 2

Vrtexs = 16 Arestes = 24 11 + 16

En aquesta taula hi ha representats els poliedres regulars. Completa-la i comprova que tots compleixen la frmula dEuler.
Tetraedre Cub Octaedre Dodecaedre Icosaedre

C 4 6 8 12 20

V 4 8 6 20 12

A 6 12 12 30 30

C + V A 2 2 2 2 2

283

Cossos geomtrics
037

Dibuixa una pirmide pentagonal. Comptan les arestes, els vrtexs i les cares i comprova que es compleix la frmula dEuler.
F

Cares = 6, vrtexs = 6, arestes = 10. S que es compleix la frmula dEuler 6 + 6 = = 10 + 2.


E A D B C

038

Determina el polgon que forma la base dun prisma en cada cas. a) Si t 10 vrtexs. b) Si t 9 arestes. c) Si t 9 cares. a) Pentgon. b) Triangle. c) Heptgon.

039

Determina el polgon que forma la base duna pirmide en cada cas. a) Si t 10 vrtexs. b) Si t 12 arestes. c) Si t 9 cares. a) Ennegon.

b) Hexgon.

c) Octgon.

040

Tenim un tetraedre i un octaedre, amb la mateixa longitud daresta, i els enganxem per una cara per formar un altre poliedre. Compleix la frmula dEuler, aquest poliedre? Cares = 10, vrtex = 7, arestes = 15. S que la compleix: 10 + 7 = 15 + 2.

041

Les tres arestes dun ortoedre fan 5, 6 i 4 cm, respectivament. Calculan la diagonal.

d = diagonal de la base = 62 + 52
D d
6 cm 4 cm 5 cm

d=

36 + 25 =

61 = 7,8 cm

D = diagonal lortoedre = 42 + d 2
D = 16 + 61 = 77 = 8,8 cm

042

Calcula la diagonal dun cub laresta del qual fa 3 cm.

d = diagonal de la base = 32 + 32 cm D = diagonal del cub = 32 + ( 18 )2 =


9 + 18 = 27 = 5,2 cm

284

SOLUCIONARI

043

La diagonal dun cub fa 27 m. Quant fa laresta? I la diagonal duna cara?

d 2 = l2 + l2 = 2l2
d
l

D 2 = d 2 + l2 = 3l2 ( 27 )2 = 3l2 l2 = 9 l = 3 m d 2 = 2l2 d = l 2 d = 3 2 = 4,2 m

044

Lapotema duna pirmide quadrangular regular fa 12 cm i laresta bsica, 10 cm. Quant fa daltura? l a 2 = h 2 + 122 = h 2 + 52 2 2 h = 144 25 = 119 h = 10,9 cm
2

12 cm

l = 10 cm

l 2

045

Lapotema duna pirmide hexagonal regular fa 10 cm i laresta bsica, 10 cm. Quant far daltura? Trobem lapotema, a', de la base:
a = 10 cm
G

102 = a'2 + 52 a' = 75 cm Apliquem el teorema de Pitgores al triangle de color de la pirmide:

10 cm

h a'

a'

5 cm

a 2 = h 2 + a'2 102 = h 2 + ( 75 )2
h 2 = 100 75 h = 25 = 5 cm

046

Calcula la longitud dels segments marcats en els cossos geomtrics segents. a)


6 cm 8 cm

b)

8 cm

a) Trobem la diagonal de la base, que s un quadrat de costat l = 6 cm.

h
G

d 2

d 2 = 62 + 62 = 2 62 d = 6 2 cm Apliquem el teorema de Pitgores al triangle de color: 2 2 6 2 d l 2 = h 2 + 62 = h 2 + 2 2


h 2 = 36 18 h = 18 = 3 2 cm

Per tant, el segment mesura 2h = 2 18 = 6 2 = 8,5 cm. b) El segment marcat s la diagonal dun quadrat de costat l = 8 cm. d = 82 + 82 = 2 82 = 8 2 = 11,3 cm

285

Cossos geomtrics
047 FES-HO AIX COM CALCULEM LALTURA DE LA CARA LATERAL DUN TRONC DE PIRMIDE? Calcula la longitud de laltura de la cara lateral daquest tronc de pirmide.
G

4 cm

4 cm

7 cm

Tronc de pirmide: s un poliedre amb dues cares paralleles, anomenades bases, i diverses cares laterals que sn trapezis issceles. Es formen quan es talla una pirmide per un pla parallel a la base.
PRIMER.

Definim el triangle rectangle ABC .

4 cm
G

AB = 7 4 = 3 cm AC = h = 4 cm
SEGON.

C A B

4 cm

Apliquem el teorema de Pitgores. (BC)2 = (AB)2 + (AC)2

BC =

32 + 42 = 5 cm

048

Quan tallem un con per un pla parallel a la base, obtenim un altre con i un tronc de con. Calcula laltura del tronc del con. Laltura s: h= 82 (5 3)2 = 60 = 7,75 cm

3 cm

8 cm

5 cm

049

Dibuixa un tronc de pirmide de base quadrada. Els costats de les bases fan 8 cm i 11 cm, i laltura, 4 cm. Calcula laltura de la cara lateral.
8 cm

Apliquem el teorema de Pitgores en lespai:


a
F

h
11 cm

a=
=

b 2 + h2 =

11 8 + 42 = 2
2

18,25 = 4,27 cm

050

Calcula laresta lateral, x, del tronc de pirmide i laltura, h, de la pirmide. x = 86 + 8 6 + 4,82 = 2 2


2 2

25,04 = 5 cm ,

h
m 6c
F

Per semblana de triangles, agafem H = h + 4,8:

h 6 h = 14,4 cm h + 4,8 8 H = 14,4 + 4,8 = 19,2 cm

8 cm 4,8 cm

286

SOLUCIONARI

051

Calcula lrea total dun prisma triangular recte daltura 3 cm i la base del qual s un triangle equilter de 2 cm de costat.

2 cm

a
1 cm

Calculem lrea de la base: 22 = a 2 + 12 a = AB = 1 1 b a AB = 2 2 2 4 1 = 3 = 3 cm 3 cm2

Calculem lrea duna cara lateral (rectangle):

ACara = 2 3 = 6 cm2 AL = 3 AC = 3 6 = 18 cm2 AT = AL + 2 AB AT = 18 + 2 3 = 21,5 cm2


052

Calcula lrea dun ortoedre daltura 5 cm la base del qual s un rectangle de 3 4 cm. Calculem lrea de cada classe de cara lateral:

A = 3 5 = 15 cm2 ABase = 4 3 = 12 cm2

A = 4 5 = 20 cm2

AT = 2 A + 2 A + 2 ABase AT = 2 15 + 2 20 + 2 12 = 30 + 40 + 24 = 94 cm2
053

La llargada dun ortoedre s el doble que lamplada, i lamplada s el doble que laltura. Si la diagonal val 21 cm, calculan lrea total.

21
4x

cm

2x

Altura = x Amplada = 2x Llargada = 2 2x = 4x La diagonal de la base, d ', s:

d' = (4 x )2 + (2x )2 =
La diagonal de lortoedre, d, s:

20 x 2 cm

d 2 = d ' 2 + x 2 ( 21 )2 = ( 20 x 2 )2 + x 2 21 = 20x 2 + x 2 21 = 21x 2 x = 1 cm


Per tant, les seves dimensions sn 4 cm, 2 cm i 1 cm: AT = 2 4 2 + 2 4 1 + 2 2 1 = 16 + 8 + 4 = 28 cm2

287

Cossos geomtrics
054

Determina lrea total duna pirmide triangular recta amb arestes laterals de 6 cm, i amb un triangle equilter de 4 cm de costat com a base. Trobem lapotema duna cara lateral:
6 cm

a= ACara =

62 22 =

32 = 5,66 cm

a
2 cm
G

1 1 b a AC = 4 5,66 = 11,32 cm2 2 2

AL = 3 AC AL = 3 11,32 = 34 cm2
Calculem lrea de la base:
h
4 cm

h= AB =

42 22 =

12 = 3,5 cm

1 1 bh= 4 3,5 = 7 cm2 2 2 AT = AL + AB AT = 34 + 7 = 41 cm2


2 cm

055

Calcula lrea duna cara i lrea total dun tetraedre regular laresta del qual fa 2 cm. Calculem lrea dun cara: h=
h
2 cm 1 cm

22 12 =

3 cm 3 = 3 cm2

ACara =

1 1 2 b h AC = 2 2

AT = 4 AC = 4 3 = 6,93 cm2

056

Calcula lrea duna cara i lrea total dun octaedre regular laresta del qual fa 4 cm. Calculem lrea duna cara:
h
4 cm

h=

42 22 =

12 cm

2 cm

ACara =

1 4 12 = 4 3 cm2 2

AT = 8 ACara AT = 8 4 3 = 32 3 = 55,4 cm2


057

Calcula lrea duna cara i lrea total dun icosaedre regular laresta del qual fa 6 cm. Lrea total de licosaedre s: AT = 20 ACara.
h
6 cm

h=

62 32 =

36 9 =

27 h = 5,2 cm

ACara =
3 cm

1 1 b h ACara = 6 5,2 = 15,6 cm2 2 2

ATotal = 20 15,6 = 312 cm2

288

SOLUCIONARI

058

Calcula laresta de: a) Un tetraedre drea total 16 3 cm2. b) Un icosaedre les cares del qual fan c) Un octaedre drea total 18 3 cm2. a) AT = 4 ACara 16 3 = 4 AC AC = 4 3 cm2 h=
h
l

3 cm2.

l l2 = 2
2

3l 2 l 3 = 4 2

A Cara =
l 2

1 1 l 3 l2 3 l h AC = l = 2 2 2 4 4 3 =
2

l2 3 l2 = 16 l = 4 cm 4 3l 2 4

b) A Cara =

1 b h 2

3 =

l 1 l l2 2 3 = l 2 2 3 l2 = 4 l = 2 cm 2 9 3 cm2 4

2 3 = l2

c) AT = 8 ACara 18 3 = 8 AC AC = h=
h
l

l2

l2 l 3 = 4 2

A Cara =
l 2

1 l 3 9 3 l2 3 l = 2 2 4 4 l2 = 9 l = 3 cm

059

Calcula lrea dels cossos i figures esfriques segents. a)


5 cm

c)

e)
6 cm
G

g)
4 cm 40

4 cm 3 cm

3 cm

3 cm

b)

3 cm
G

d)
5 cm

f)
6 cm

h)
G

6 cm

5 cm

9 cm
G

3 cm

4 cm

289

Cossos geomtrics
a) AT = 2 (3 4) + 2 (4 5) + 2 (3 5) = 24 + 40 + 30 = 94 cm2 b) AT = 2r 2 + 2rh AT = 2 32 + 2 3 5 AT = 56,52 + 94,2 = 150,72 cm2 c) AEsfera = 4r 2 AEsfera = 4 32 = 113,04 cm2 d) ACasquet = 2rh ACasquet = 2 5 3 = 94,2 cm2 e) Calculem lapotema duna cara lateral: a=
a
6 cm

62 1,52 =

33,75 = 5,8 cm

1,5 cm

1 1 b a AC = 3 5,8 = 8,7 cm2 2 2 AL = 6 AC AL = 6 8,7 = 52,2 cm2

ACara =

Desprs, determinem lrea de la base:

a' = 32 1,52 =
AB =
m 3c

6,75 = 2,6 cm

a'

1,5 cm

P a' 6 3 2,6 AB = = 23,4 cm2 2 2 AT = AL + AB AT = 52,2 + 23,4 = 75,6 cm2

f) Calculem lrea lateral: AL = rg AL = 4 6 = 75,36 cm2 AB = r 2 AB = 42 = 50,24 cm2 AT = AL + AB AT = 75,36 + 50,24 = 125,6 cm2 4r 2 n 4 42 40 AFus = = 22,33 cm2 360 360 h) AZona = 2rh AZona = 2 9 6 = 339,12 cm2 g) AFus = 060

Calcula lrea de: a) b) c) d) e) f) g) h) Un cub amb una cara la diagonal de la qual fa 10 cm. Un cilindre de 20 cm de dimetre de la base i 12 cm daltura. Un con de 4 cm de radi i 6 cm daltura. Una esfera de 12 cm de dimetre. Un fus esfric de 80 i radi de 20 cm. Un casquet esfric de 10 cm de radi i 9 cm daltura. Una zona esfrica de 8 cm daltura i 12 cm de radi. Una pirmide hexagonal regular de 3 cm daltura i 3 cm de costat de la base. a) d 2 = l2 + l2 102 = 2l2 l = 50 cm ACara = l2 AC = 50 cm2 ACub = 6 AC ACub = 6 50 = 300 cm2 b) AL = 2rh AL = 2 10 12 = 753,6 cm2 AB = r 2 AB = 102 = 314 cm2 AT = AL + 2 AB AT = 753,6 + 2 314 = 1.381,6 cm2

290

SOLUCIONARI

c) AL = rg AL = 4 42 + 62 = 90,56 cm2 AB = r 2 AB = 42 = 50,24 cm2 AT = AL + AB AT = 90,56 + 50,24 = 104,8 cm2 d) AEsfera = 4r 2 AEsfera = 4 62 = 452,2 cm2 e) AFus = 4r 2 n 4 202 80 AFus = = 1.116,4 cm2 360 360

f) ACasquet = 2rh ACasquet = 2 10 9 = 565,2 cm2 g) AZona = 2rh AZona = 2 12 8 = 602,9 cm2 h) Calculem, primer, laresta lateral i lapotema de la cara lateral: Aresta = Apotema =
3 cm

32 + 32 = 4,24 cm 18 1,52 = 3, 97 cm

3 cm

3 3,97 = 5,96 cm2 2 AL = 6 5,96 = 35,76 cm2 A Cara =

Lapotema de la base s: a= 32 + 1,52 = 2,6 cm P a 18 2,6 = = 23,4 cm2 2 2

ABase =

AT = 35,76 + 23,4 = 59,16 cm2


061

Lrea lateral duna pirmide recta de base quadrada i, per tant, regular, s 80 cm2 i el permetre de la base fa 32 cm. Calcula lapotema de la pirmide. AL = P a 32 a 80 = a = 5 cm 2 2

062

Dos cilindres tenen la mateixa superfcie lateral i els radis fan 6 m i 8 m. Calculan laltura si saps que es diferencien de 3 m. Calcula tamb la superfcie lateral i total de cada cilindre. 2 6 (x + 3) = 2 8 x 12,56x = 113,04 x = 9 m El cilindre de radi 6 m t una altura de 12 m, i el cilindre de radi 8 m t una altura de 9 m. Cilindre de radi 6 m: rea lateral = 2 6 12 = 452,16 m2 rea base = 62 = 113,04 m2 rea total = 452,16 + 2 113,04 = 678,24 m2 Cilindre de radi 8 m: rea lateral = 2 8 9 = 452,16 m2 rea base = 82 = 200,96 m2 rea total = 452,16 + 2 200,96 = 854,08 m2

291

Cossos geomtrics
063

Un cilindre t una altura igual que el dimetre de la base i lrea s de 470 cm2. Calcula el radi de la base. Altura: 2x, radi: x. rea lateral = 2x x = 6,28x 2 rea base = x 2 = 3,14x 2 rea total = 6,28x 2+ 2 3,14x 2= 12,56x 2 = 470 x = 6,12 cm

064

Calcula laltura dun cilindre si lrea duna de les bases s igual a la superfcie lateral, i cadascuna delles fa 154 cm2. Calculan lrea total. Radi: x, altura: y. rea base = x 2 = 154 x = 7 cm rea lateral = 14 y = 154 y = 3,5 cm Radi: 7 cm, altura: 3,5 cm.

065

Determina la superfcie lateral dun con laltura del qual coincideix amb el dimetre de la base, si la longitud de la circumferncia de la base fa 18,85 cm. 2r = 18,85 cm r = 3 cm, h = 3 2 = 6 cm g = 62 + 32 = 6, 71 cm AL = rg = 3,14 3 6, 71 = 63, 21 cm2

066

FES-HO AIX COM CALCULEM LREA DUN TRONC DE PIRMIDE I DUN TRONC DE CON? Calcula lrea lateral daquestes figures. a)
14 cm

b)
12 cm

10 cm 15 cm

12 cm

24 cm

a) Lrea lateral dun tronc de pirmide s:


l'

ALateral =

n (c + c') a = 2 4 (24 + 14) = 12 = 912 cm2 2

b) Lrea lateral dun tronc de con s:


2r'

g
2r

ALateral = (r + r' )g = (12 + 10) 15 = = 1.036,2 cm2

292

SOLUCIONARI

067

Calcula lrea total daquestes figures. a)


G

3 cm 8 cm

c)
G

10 cm 14 cm

6 cm

12 cm

b)

16 cm

6 cm 10 cm
G

d)
8 cm

22 cm

9 cm

a) rea lateral = (6 + 3) 8 = 226,08 cm2 rea base 1 = 62 = 113,04 cm2 rea base 2 = 32 = 28,26 cm2 rea total = 226,08 + 113,04 + 28,26 = 367,38 cm2 b) rea lateral = 5 16 + 22 10 = 950 cm2 2 142 + 22 = 200 = 14,14 cm.

c) La generatriu s: g =

rea lateral = (10 + 12) 14,14 = 976,79 cm2 rea base 1 = 122 = 452,16 cm2 rea base 2 = 102 = 314 cm2 rea total = 976,79 + 452,16 + 314 = 1.742,95 cm2 d) rea lateral = 4 6+9 8 = 240 cm2 2 rea base 1 = 81 cm2 rea base 2 = 36 cm2 rea total = 240 + 81 + 36 = 357 cm2 068

El radi duna esfera fa 3 cm. Calculan lrea total.

A = 4 32 = 113,04 cm2
El cercle mxim duna esfera t una rea de 78,54 cm2. Determinan el radi i lrea total. Cercle = x 2 = 78,54 cm2 x = 5 cm A = 4 52 = 314 cm2

069

293

Cossos geomtrics
070

Calcula lrea total dels cossos geomtrics segents. a)


3 cm

c)
G

6 cm

e)
4 cm 8 cm

7 cm

b)

2 cm

d)
5 cm

3 cm

6 cm

a) Calculem lrea dun quadrat de costat l = 3 cm A = l2 = 9 cm2. Hi ha 6 creus i cada creu consta de 5 quadrats A = 6 5 9 = 270 cm2. Hi ha 8 forats i cada forat est format per 3 quadrats A = 8 3 9 = 216 cm2 Per tant, lrea total ser: AT = 270 + 216 = 486 cm2 que s igual a lrea dun cub daresta: 3 3 = 9 cm ACara = 92 = 81 cm2 AT = 6 AC AT = 6 81 = 486 cm2 b) La superfcie total s la suma de lrea de les 5 cares del cub i les 4 cares laterals de la pirmide.

ACub = 5 62 = 5 36 = 180 cm2 AL Pirmide = 4 ACara


Per trobar lrea duna cara, en calculem lapotema, a: l a2 = h2 + a = 2
2

22 + 32 =

13 a = 3,6 cm

h
G

ACara =
l 2

1 1 b a AC = 6 3,6 = 10,8 cm2 2 2

AL Pirmide = 4 10,8 = 43,2 cm2

Per tant, AT = 180 + 43,2 = 223,2 cm2. c) Lrea del cilindre s: A = 2rh + r 2 = 2 6 7 + 62 = 376,8 cm2 I la de la semiesfera s: 4r 2 A = 2 62 = 226,1 cm2 2 AT = 376,8 + 226,1 = 602,9 cm2

A=

294

SOLUCIONARI

d) Calculem lrea del semicilindre: 2rh + 2rh rh = 1,5 5 + 1,5 5 = 31,05 cm2 2 r 2 ABases = 2 AB = 1,52 = 7,07 cm2 2 AT = 31,05 + 7,07 = 38,12 cm2

AL =

Per calcular lrea del semicon hem de trobar qu mesura la generatriu: g = 52 + 1,52 = 25 + 2,25 = 5,22 cm
5 cm

AL =

rg 3,14 1,5 5,22 AL = = 12,29 cm2 2 2 r 2 3,14 1,52 AB = = 3,53 cm2 2 2


2

ABase =

1,5 cm

AT = 12,29 + 3,53 = 15,82 cm

e) Determinem qu mesura el costat del triangle de la cantonada:


4 cm

c2 = 42 + 42 = 32 c = 32 = 5,66 cm
4 cm

ACara completa = 82 = 64 cm2


1 1 bh= 4 4 = 8 cm2 2 2 ACara retallada = 64 8 = 56 cm2

ATall =

Lrea lateral del cub s: AL = 3 A Cara + 3 A Cara retallada AL = 3 64 + 3 56 = 192 + 168 = 360 cm2 Finalment, calculem lrea del triangle de la cantonada del cub:

h = 5, 662 2, 832 = ACantonada =

24 h = 4,9 cm
h

5,66 cm

1 1 c h ACantonada = 5,66 4,9 = 13,9 cm2 2 2 AT = 360 + 13,9 = 373,9 cm2 071

2,83 cm

Calcula el volum duna pirmide quadrangular recta de 10 cm daresta i 5 cm daltura.

AB = c2 AB = 102 = 100 cm2 V=


1 1 AB h V = 100 5 = 166,7 cm3 3 3

295

Cossos geomtrics
072

Calcula el volum dun prisma triangular recte de 8 cm daltura la base del qual s un triangle equilter de 4 cm de costat.

8 cm

4 cm 2 cm

4 cm

Trobem lrea de la base:

h = 42 22 = 12 cm 1 1 AB = b h AB = 4 12 = 6,9 cm2 2 2 V = AB h V = 6,9 8 = 55,2 cm3


073

Calcula el volum duna pirmide triangular recta amb arestes laterals de 8 cm, i amb un triangle equilter de 7 cm de costat com a base.

h'

7 cm

8c m

h r 7 cm

3,5 cm

Trobem lrea de la base:

h' = 72 3,52 = AB =

36,75 = 6,1 cm

1 1 b h' AB = 7 6,1 = 21,4 cm2 2 2

Per calcular laltura de la pirmide apliquem el teorema de Pitgores al triangle de color i tenim en compte que, com que s equilter, el radi s:

r=

2 2 h' r = 6,1 = 4,1 cm 3 3

82 = h 2 + r 2 h = 64 16,81 = 6,9 cm

V=
074

1 1 AB h V = 21,4 6,9 = 49,2 cm3 3 3

Calcula el volum dun cilindre de 12 cm de dimetre i el triple del dimetre daltura.


G

6 cm

h = 3 12 = 36 cm

V = r 2h V = 62 36 = 4.069,4 cm3

296

SOLUCIONARI

075

Calcula el volum daquests cossos geomtrics. a)


5c m

b)
G

8 cm

a) Laresta s: 5 = a 2 + a 2 + a 2 = a 3 a = 2,89 cm. V = 2,893 = 25,66 cm3 b) Laresta s: 8 = a a 3 a2 = a = 9,23 cm. 2 2


2

Laltura s: h =

8 82 = 3
2

56,88 = 7,54 cm.

V = 9,23 8 7,54 = 556,75 cm3

076

FES-HO AIX COM CALCULEM EL VOLUM DUN TRONC DE PIRMIDE I DUN TRONC DE CON? Calcula el volum daquestes figures. a)
G
G

b)
4 cm 9 cm

3 cm 9 cm 5 cm

6 cm

El volum dun tronc de pirmide o dun tronc de con el podem calcular amb la frmula:
S2 h S1 S2 h S1 r
G

r'

V =

h (S1 + S2 + S1 S2 ) 3

a) S1 = 62 = 36 cm2 S2 = 42 = 16 cm2 V = 9 (36 + 16 + 3 36 16 ) = 228 cm3

b) S1 = r 2 = 52 = 78,5 cm2 S2 = r' 2 = 32 = 28,26 cm2 V = 9 (78,5 + 28,26 + 3 78,5 28,26 ) = 461, 58 cm3

297

Cossos geomtrics
077

Calcula el volum daquestes figures. a)


7 cm 9 cm

b)

3 cm 5 cm

12 cm

4 cm

a) Apliquem el teorema de Pitgores en lespai i trobem laltura de la cara lateral: h Cara = 12 7 = 92 2


2

74,75 = 8,64 cm.

Apliquem una altra vegada el teorema de Pitgores i trobem laltura del tronc de pirmide: h = 8,642 2,52 = 68,4 = 8,27 cm . El volum s: 8,27 V = (122 + 72 + 122 72 ) = 763,6 cm3 3 b) Apliquem el teorema de Pitgores i trobem laltura: h= 52 (4 3)2 = V = 24 = 4,9 cm. El volum s: 32 42 ) = 189,76 cm3 4,9 ( 32 + 42 + 3

078

A linterior dun cub de 12 cm daresta construm una pirmide la base de la qual s una cara del cub i el vrtex, el centre de la cara oposada. Calcula lrea i el volum daquesta pirmide. Lapotema s: a = rea lateral = 4 122 + 62 = 180 = 13,42 cm.

12 cm 12 13,42 = 322,08 cm2 2 rea base = 122 = 144 cm2. rea total = 144 + 322,08 = 366,08 cm2

Volum =

122 12 = 576 cm3 3

079

Calcula el volum dun con: a) De 5 cm de radi i 8 cm daltura. b) De 5 cm de radi i 8 cm de generatriu. a) V = 1 1 r 2h V = 52 8 = 209,3 cm3 3 3

b) Calculem laltura del con: h=


h
8 cm

82 52 =

64 25 = 6,24 cm

V=
5 cm

1 1 r 2h V = 52 6,24 = 163,28 cm3 3 3

298

SOLUCIONARI

080

Calcula el volum duna esfera el dimetre de la qual fa 20 cm.

V=

4 4 r 3 V = 103 = 4.186,7 cm3 3 3

081

Un cub i una esfera tenen una rea de 216 cm2. Quin t ms volum?

ACub = 6 ACara = 6c2 216 = 6c2 c = 36 = 6 cm AEsfera = 4r 2 216 = 4r 2 r = 17, 2 = 4,15 cm VCub = c3 VCub = 63 = 216 cm3 4 4 VEsfera = r 3 VEsfera = 4,153 = 299,2 cm3 3 3 Lesfera t ms volum.

082

Calcula el volum dels cossos geomtrics segents. a)


2 cm 2 cm 5 cm 4 cm 2 cm

e)
3

cm

b)
3 cm 4 cm
G
G

4 cm

f)
4 cm

6 cm

c)
4 cm

g)
4 cm 8 cm

4 cm

d)
3 cm

h)
G

6 cm

7 cm

a) VPirmide =

1 1 8 AB h VPirmide = 22 2 = = 2,7 cm3 3 3 3 VOrtoedre = a b c VOrtoedre = 4 2 2 = 16 cm3

VT = VPirmide + VOrtoedre = 2,7 + 16 = 18,7 cm3

299

Cossos geomtrics
b) VCon = 1 1 r 2h VCon = 32 4 = 37,68 cm3 3 3 VCilindre = r 2h VCilindre = 32 4 = 113,04 cm3

VT = 37,68 + 113,04 = 150,72 cm3


c) VCon = 1 42 4 = 67 cm3 3 VCilindre = r 2h VCilindre = 42 8 = 401,92 cm3

VT = VCilindre VCon = 401,92 67 = 334,92 cm3


d) VCub = c3 VCub = 93 = 729 cm3

VForat = 33 = 27 cm3 VT = VCub 8 VForat = 729 8 27 = 513 cm3


e) VSemicilindre = 1 1 r 2h VSemicilindre = 1,52 5 = 17,66 cm3 2 2 1 1 VSemicon = r 2h VSemicon = 1,52 5 = 5,89 cm3 6 6

VT = 17,66 + 5,89 = 23,55 cm3


f) VPirmide = 1 1 AB h = 62 2 = 24 cm3 3 3 VCub = c3 = 63 = 216 cm3

VT = VCub VPirmide = 216 24 = 192 cm3


g) Trobem el costat del triangle equilter:
4 cm 4 cm

c2 = 42 + 42 = 32 c = VCub = l = 8 = 512 cm
3 3 3

32 = 4 2 cm

Determinem el volum del pic que sha biselat del cub (s una pirmide triangular):
4 cm

ABase = VPic =
4 cm

1 4 4 = 8 cm2 2

h) VSemiesfera =

1 4 3 1 4 r = 63 = 452,16 cm3 2 3 2 3 VCilindre = r 2h = 62 7 = 791,28 cm3

VT = 452,16 + 791,28 = 1.243,44 cm3

4 cm

1 1 ABase h VPic = 8 4 = 10,7 cm3 3 3

300

SOLUCIONARI

9
B

083

Observa la situaci de les ciutats A i B i contesta. a) La ciutat B s en el mateix parallel que la ciutat A. Quina s la latitud de B? Quines relacions hi ha entre les latituds de A i B? b) Les ciutats A i E sn en el mateix meridi. Quina relaci hi ha entre les seves longituds? a) Les latituds sn iguals. b) Les longituds sn iguals.
A

084

Un ascensor t les mides segents: 100 100 250 cm. Shi pot introduir una vara que faci 288 cm? La longitud de la vara ms gran que es pot posar a lascensor s la diagonal daquest mateix ascensor. d = 1002 + 1002 + 2502 = 82.500 = 287,22 cm < 288 cm

Per tant, la vara no es podr introduir a lascensor. 085

Volem pintar una habitaci rectangular (incls el sostre) de 4 6 m i 3 m daltura. Cadascun dels pots que farem servir t pintura per pintar 30 m2. a) Quants pots haurem de comprar si fem cas del que diu el fabricant? b) Si al final hem fet servir 4 pots, per a quants metres quadrats hem fet servir cada pot? Lrea lateral s: (4 + 4 + 6 + 6) 3 = 60 m2. Lrea del sostre s: 6 4 = 24 m2. Lrea total s: 60 + 24 = 84 m2. a) El nombre de pots s: 84 : 30 = 2,8. Per tant, necessitem 3 pots. b) Si hem gastat 4 pots sencers, amb cada pot podem pintar: 84 : 4 = 21 m2.

086

La pirmide de Kefren t les mides que es veuen a la figura. Quina s laltura de la pirmide?
179,37 m
G

215,25 m

Si formem un triangle rectangle amb lapotema, laltura i mig costat, laltura ser: h= 179,372 107,6252 = 20.590,46 = 143,49 m

301

Cossos geomtrics
087

Calcula lrea total de la torre cbica de 10 m daresta que t una teulada en forma piramidal laltura de la qual s 12 m.
G

12 m

Lrea total de la part cbica s:


10 m

ACub = 4 102 = 400 m2

Per trobar lrea lateral de la pirmide, calculem primer qu mesura laltura duna de les seves cares. l a2 = h2 + a = 2
2

122 + 52 = 13 m

l 2

ACara =

1 1 b a ACara = 10 13 = 65 m2 2 2

AL Pirmide = 4 65 = 260 m2; AT Pirmide = AL + AB = 400 + 260 = 660 m2 AT = 400 + 660 = 1.060 m2
088

Un cub i una esfera tenen el mateix volum, 125 cm3. Quina t lrea ms petita? Si haguessis de construir un dipsit cbic o esfric, amb quina forma faria falta menys material?

VCub = c3 125 = c3 c = 5 cm ACub = 6 AC = 6l 2 ACub = 6 52 = 150 cm2


4 4 3 125 = 3,1 cm r 3 125 = r 3 r = 3 3 3 4 AEsfera = 4r 2 AEsfera = 4 3,12 = 120,7 cm2

VEsfera =

Lrea de lesfera s menor que la del cub. Per tant, escolliria la forma esfrica. 089

La Gode s un gegantesc cinema amb forma desfera. Calculan lrea si saps que el seu volum s de 24.416.640 dm3.

4 4 3 24.416.640 = 180 dm r 3 24.416.640 = r 3 r = 3 3 3 4 A = 4r 2 A = 4 1802 = 406.944 dm2

V=

302

SOLUCIONARI

090

Calcula el volum de la piscina.

Si considerem la piscina com un prisma de base trapezoidal, lrea de la base 4+2 20 = 60 m2 . I el volum s: V = 60 4 = 240 m3. s: ABase = 2 091

En un dipsit cbic ple daigua que t una aresta de 3 m hi introdum els cossos segents. a) Quin percentatge de la quantitat inicial daigua hi ha al cub desprs dintroduir-hi una esfera d1,5 m de radi?

3m

b) Quin percentatge queda de la quantitat inicial daigua si hi introdum un cilindre de 3 m de dimetre i altura?

3m

c) I si hi introdum un con de 3 m de dimetre i la mateixa altura? a) VCub = c3 VCubo = 33 = 27 m3 4 4 r 3 VEsfera = 1,53 = 14,13 m3 3 3 VCub VEsfera = 27 14,13 = 12,87 m3

3m

VEsfera =

El tant per cent el trobem amb una regla de tres: 1.287 Si de 2272 m3 12,87 m3 = 47,7 % x = Si de 100 m3 x m3 27 Queda el 47,7 % del volum inicial. 3 b) VCilindre = r 2h VCilindre = 3 = 21,2 m3 2 VCub VCilindre = 27 21,2 = 5,8 m3
2

580 Si de 2272 m3 5,8 m3 = 21,5 % x = Si de 100 m3 x m3 27 c) VCon = 3 1 1 r 2h VCon = 3 = 7,1 m3 2 3 3 VCub VCon = 27 7,1 = 19,9 m3
2

1.990 Si de 2272 m3 19,9 m3 = 73,7 % x = Si de 100 m3 x m3 27

303

Cossos geomtrics
092

Una empresa ven suc en envasos amb forma dortoedre que tenen unes mides d11 6 15 cm. Decideixen canviar aquests envasos per uns amb les caracterstiques segents: Disminueix un 10 % lrea de la base. Augmenta un 10 % laltura. a) El volum de lenvs nou s ms gran o ms petit que el de lantic? b) Si es mant el mateix preu, s ms rendible per al client lenvs nou? c) El preu del bric s 1,40 . Quant guanya lempresa si envasa 99.000 litres de suc al mes? I quant guanyava abans? a) V = 11 6 15 = 990 cm3 AB = 11 6 = 66 cm2 AB' = 0,9 66 = 59,4 cm2 h' = 1,1 h h' = 110 % 15 = 16,5 cm V ' = AB' h' V ' = 59,4 16,5 = 980,1 cm3 Per tant, el volum de lenvs nou s ms petit que el de lantic. b) No, perqu pel mateix preu t menys suc. c) V ' = 980,1 cm3 = 0,98 dm3 = 0,98 99.000 : 0,98 = 101.020,4 envasos

Actualment guanya: 101.020 1,40 /envs = 141.428 .

V = 990 cm3 = 0,99 dm3 = 0,99

99.000 : 0,99 = 100.000 envasos Abans guanyava: 100.000 1,40 /envs = 140.000 . 093

Una formiga es troba en un vrtex dun octoedre i decideix recrrer totes les arestes sense passar dues vegades per la mateixa aresta. Indica un cam possible. Curiosament, la formiga no podria fer el mateix en un cub. Comprova-ho. Si considerem els quatre laterals de loctaedre, cada punt final s el punt inicial del lateral segent.
Inici 4.o 3.o 5.o Final 2.o 1.o

Amb el cub no es pot fer perqu cada vrtex s la intersecci de tres arestes (i no de quatre) i, quan lintenta recrrer, la segona vegada que l a formiga arribi a un vrtex no en podr sortir.

304

SOLUCIONARI

094

Imagina que envoltem amb una corda lequador de la Terra. a) Si sabem que el radi de la Terra fa 3.378 km, quina longitud tindr la corda? b) Amb una corda un metre ms llarga fem una circumferncia. Quina s la diferncia entre els radis de totes dues?
r = 6.378 km
G

c) Fem el mateix amb una bola que t 18 mm de radi. Quina s ara la diferncia entre els radis de totes dues circumferncies? a) Longitud = 2r = 2 6.378 = 40.074,15588 km 40.074.155,88 m b) 40.074.156,88 = 2r r = 6.378.000,16 6.378.000,16 6.378.000 = 0,16 m = 16 cm La diferncia sn 16 cm. c) La distncia no varia, independentment de la longitud del radi. 2r + 1 = 2(r + d ) d = 1 = 0,16 m = 16 cm 2

095

Lany 1638 el gran matemtic Galileu va proposar el problema segent. Si enrotllem un full de paper en els dos sentits possibles, obtenim dos cilindres diferents. Aquests cilindres tenen el mateix volum?

Considerem que els costats mesuren a i b. El volum del cilindre daltura a s: b b2 b 2a V = r 2a = a= 2 2 4 4 El volum del cilindre daltura b s: r = a a2 a 2b V = r 2b = b = 2 4 2 4 Per tant, noms tenen el mateix volum si el full s quadrat. r =

305

Cossos geomtrics
096

Si tenim una esfera inscrita en un cilindre, calcula quina s la diferncia entre lesfera i el cilindre en funci del radi de lesfera. Volum cilindre = r 2 (2r) = 2r 3 4 3 r 3 2 Per tant, el volum de lesfera s del volum del cilindre. 3 2 La diferncia s: r 3 . 3 Volum esfera =

097

En un llibre de matemtiques hi hem trobat aquest problema: Si el costat dun octaedre s c, el seu volum s: V = c3 0,4714. Investiga com obtenim aquest frmula. El volum de loctaedre s el de dues pirmides amb base un quadrat de costat i aresta c. Lapotema lateral s: a = c c2 = 2
2 2

3 c. 2 2 c. 2

Laltura de la pirmide s: h = VPirmide =

2 3 c c = 2 2

1 1 2 ABase h = c 2 c = 3 3 2

2 3 c 6

VOctaedre = 2 VPirmide =

2 3 c = 0,4714c 3 3

A LA VIDA QUOTIDIANA
098

Christo Javacheff i la seva dona Jeanne sn dos dels artistes actuals ms populars. Les seves obres ms representatives consisteixen a embolicar amb roba objectes i monuments. Les seves primeres obres es reduen a empaquetar ampolles, llaunes i capses amb roba o plstic. A poc a poc, per, van anar augmentant la producci. El 1982 van embolicar 11 illes de la badia de Florida. Per fer-ho van fer servir 603.000 m2 de roba rosa. El 1985 van empaquetar el pont Neuf sobre el riu Sena, a la ciutat de Pars. El 1995 van embolicar tamb amb roba limmens edifici del Reichstag, a Berln.

306

SOLUCIONARI

Entre els seus futurs projectes hi ha embolicar la Puerta de Alcal de Madrid i lesttua de Colom de Barcelona. Aix s un croquis de la Puerta de Alcal amb les mides que fa.

Quants metres quadrats de roba necessitaran, aproximadament, per embolicar completament aquest monument sense tapar les arcades? La figura est formada per un prisma rectangular principal de dimensions 42 10,5 (23 6,75) m, ms un prisma rectangular superior de 12 10,5 4 m, ms un prisma rectangular en forma de teulada amb un triangle de base 12 m i altura 6,75 m 4 m i una altura del prisma de 10,5 m, menys lespai de les tres portes de 3,5 10,5 6,75 m, menys lespai de les tres portes centrals que estan formades per un prisma rectangular de 5,4 10,5 (10,8 2,7) m i mig cilindre de radi 2,7 m i altura 10, 5 m.

VPrincipal = 42 10,5 16,25 = 7.166,25 m3 VSuperior = 12 10,5 4 = 504 m3


VTeulada = 12 2,75 10,5 = 173,25 m3 2 VPorta lateral = 3,5 10,5 6,75 = 248,06 m3 VPorta principal = 5,4 10,5 8,1 + 2,72 = 459,27 + 22,89 = 482,16 m3 VTotal = 7.166,25 + 504 + 173,25 2 248,06 3 482,16 = 5.900,9 m3

307

Cossos geomtrics
099

El producte ms venut de la fbrica de dolos LA LLAMINERA sn unes galetes circulars de 6 cm de dimetre i una gruixria de 5 mm. Les galetes es comercialitzen en paquets de 40 unitats, embolicades en paper de cellofana, i es venen en capses amb forma dortoedre que contenen quatre paquets en cadascuna. Les capses van embolicades amb el mateix paper de cellofana que els paquets.

LA LLAMINERA
La producci de galetes diria sestima en unes 10.000 unitats, i el departament financer est avaluant la convenincia que la forma de la capsa sigui un ortoedre.
Quants metres quadrats de cartr necessitem al dia? I de paper de cellofana?

Jo crec que la qesti s quin percentatge del volum de la capsa ocupen les galetes.

Creus que si la capsa tingus una altra forma sen podria aprofitar millor lespai? Quina quantitat de cartr sestalviarien diriament?

308

SOLUCIONARI

Un paquet t forma de cilindre, de 3 cm de radi i una altura de 0,5 40 = 20 cm. El paper de cellofana per a un paquet s igual a la seva rea: A Paquet = 2r 2 + 2rh = 2r (r + h) = 2 3(3 + 20) = 433,32 cm2 Lrea de la caixa s: ACaixa = 2 12 12 + 12 4 20 = 1.248 cm2. El material necessari per fabricar cada caixa s: A Cellofana = 4 433,32 + 1.248 = 2.981,28 cm2 A Cartr = 1.248 cm2 El nombre de caixes diries s 10.000 : 40 = 250. Per tant, el total de material emprat s: TotalCellofana = 250 2.981,28 cm2 = 745.320 cm2 = 74,32 m2 TotalCartr = 250 1.248 cm2 = 312.000 cm2 = 31,2 m2 Si les colloquem de la manera segent, tenim que:

Lrea lateral s la mateixa, per lrea de la base s menor. Per tant, sestalvia cartr. La base del romboide s dues vegades el dimetre de la galeta, 12 cm, i laltura s:

3 cm

3 cm

Altura = 3 +3 + h, en qu h s laltura dun triangle equilter de costat igual al dimetre de la galeta, 12 cm. h= 122 62 = 10,39 cm

h = 6 + 10,39 = 16,39 cm ABase = 24 16,39 = 393,36 cm2 EstalviCartr = 2 (AQuadrat ARomboide) = 2 (242 393,36) = 365,28 cm2 Total estalvi = 250 365,28 = 91.320 cm2 = 9,132 m2
Lestalvi diari de cartr seria de 9,132 m2.

309

10

Moviments i semblances
VECTORS

ELEMENTS

COMPONENTS I MDUL

TRANSFORMACIONS GEOMTRIQUES

SEMBLANCES

MOVIMENTS

TRANSLACI GIR SIMETRIA CENTRAL SIMETRIA AXIAL

310

El carro del Sol


Explica la llegenda que a Alexandria, a lpoca en qu es construa el fams Far, un grup dhomes va derrotar el Sol. Apollo, qui altres anomenen Ra, va ordenar als seus serfs que li portessin els set homes ms savis de tots els temps, perqu volia la saviesa del mn per a ell. Els serfs van comenar la feina i van trobar els set primers. Va ser fcil, perqu tots set eren a lHades i sels coneixia com els Set Savis. El vuit el van buscar entre els vius i entre els morts, a la terra i al cel, per no apareixia. Cansats de tant buscar, ho van preguntar a lOracle: El seu nom s Euclides i es troba a la biblioteca dAlexandria. Dalt del carro dApollo van volar fins a la biblioteca i hi van trobar un grup dhomes. El ms anci, que estudiava dos quadrats de mida diferent i nanotava les semblances i les diferncies, va ser capturat pels serfs dApollo. Euclides s nostre! En aquell instant, la resta dhomes els van envoltar mentre deien: Jo sc Euclides! Jo sc Euclides! Els enviats, davant la impossibilitat de reconixer qui era realment Euclides, sen van anar i van dir a Apollo que el vuit savi no existia, que era un i eren tots. Desprs daix, Apollo va alliberar els Set Savis i quan li van preguntar per qu ho feia va contestar que no hi ha murs que continguin la saviesa i el coneixement. En qu sassemblen i es diferencien dos quadrats de mida diferent?

Els dos quadrats sassemblen en el fet que tenen la mateixa forma i es diferencien en el fet que sn de mida diferent.

Moviments i semblances
EXERCICIS
001 Donades les parelles de punts segents, calcula en cada cas les coordenades del vector AB i troban el mdul.

B(4, 5) a) A(1, 3) b) A(4, 0) B(1, 5) c) A(1, 3) B(5, 7)


a) AB = (4 1, 5 3) = (5, 2) |AB | = (5)2 + 22 =
2

29 50

b) AB = (1 4, 5 0) = (5, 5) |AB | = (5) + (5)2 = c) AB = (5 + 1, 7 + 3) = (6, 4) |AB | = 6 + (4) =


2 2

52

002

Donats el punt A(2, 4) i el vector AB (3, 5), determina el punt B, extrem de AB .

A (2, 4); B (x, y) 3 = x 2 x = 1 B (1, 9) 5 = y 4 y = 9


003 Escriu tres vectors amb mdul 4. En pots escriure un amb mdul 2?

AB (4, 0); CD (0, 4) i EF ( 8 , 8 )


No hi ha cap vector el mdul del qual sigui 2, ja que el mdul, que representa una mesura de longitud, no pot ser negatiu.

004

Quines de les figures segents sn el resultat daplicar un moviment a la figura? a) b) c) d)

Les figures dels apartats a) i b).

005

Indica si les afirmacions segents sn certes. a) Una transformaci s un moviment. b) Un moviment conserva sempre la forma. c) Una transformaci mant la mida de les figures. s certa lafirmaci de lapartat b).

006

Dibuixa una lletra E i aplica-li diferents transformacions geomtriques.

E
312

SOLUCIONARI

10

007

Troba la figura traslladada de la figura F per mitj del vector v .

Y
6

v
4 2

10

Quan apliquem el vector de translaci v = AB = (11 7, 3 6) = (4, 3) als vrtexs de la figura F, tenim que:
Y

A (1, 6) A' (5, 3) B (4, 5) B' (8, 2) C (3, 3) C' (7, 0) D (2, 4) D' (6, 1)

v (4, 3)

6 4 2

A B F D C F' D'
2 4 6 C' 8 10

v A' B' X

008

Un quadrat t com a vrtexs els punts A (1, 1), B (1, 1), C (1, 1) i D (1, 1). a) Determinan el traslladat A'B'C'D' per mitj de la translaci del vector v (4, 2). b) Comprova grficament que els punts A', B', C ' i D' tamb formen un quadrat. a) A (1, 1) A' (3, 1) B (1, 1) B' (5, 1) C (1, 1) C' (5, 3) D (1, 1) D' (3, 3) b)
Y

v (4, 2)

1 1 3

A' D'

B' C'

009

Determina la translaci que transforma el punt A (1, 4) en A'(5, 2).

v = (5 (1), 2 4) = (6, 2)
010 Troba la figura transformada de la figura F mitjanant un gir de centre O i angle 90.

313

Moviments i semblances
011 Un triangle t com a vrtexs els punts A (3, 0), B (1, 4) i C (2, 5). Troban la transformada per un gir de centre (2, 1) i angle 180.
Y B
1 1 3 5

A A' X

C'

B'

012

En quina figura es transforma el quadrat ABCD mitjanant un gir G (A; 90)? I mitjanant un gir G (A; 90)?
+90

D C

C'

B' D

A A' D' A' A B B'

B D'

90

En tots dos casos es transforma en un quadrat. 013 Troba la figura transformada de la figura F per mitj duna simetria central de centre O.

C'

F F' O

014

Dibuixa un quadrat de vrtexs: A (1, 1) B (1, 1) C (1, 1) D (1, 1) i calculan el simtric respecte a lorigen de coordenades i respecte del punt A (1, 1).
Y
3

Y
3

D' A' A

C' B'
3

B'
3

A'
3

B X
3

C'

D'
3

C
3

Respecte de lorigen s el mateix quadrat.

A' = (1, 1), B' = (3, 1), C' = (3, 3) i D' = (1, 3)

314

SOLUCIONARI

10

015

Ha desaparegut la meitat daquesta figura i sabem que s simtrica al punt O. Reconstrueix-la.

016

Troba la figura transformada de la figura F per mitj duna simetria deix e.

F'

017

Assenyala tots els eixos de simetria que tinguin les figures segents.

018

Un triangle t els vrtexs A (2, 1), B (4, 5) i C (3, 6). Troban el transformat mitjanant una simetria respecte a leix dabscisses.

Y
5 3

A'
5 3 1 3 5 3 5

B'

C'

019

Transforma aquest hexgon per mitj duna homotcia de centre el vrtex A i ra 3.


E D

315

Moviments i semblances
020 Determina si un triangle de costats de 3, 4 i 5 cm s semblant a un altre de costats 1,5; 2 i 2,5 cm. Sn semblants, de ra 2. 3 4 5 = = =2=k 1,5 2 2,5 021 Troba els punts i les rectes dobles duna homotcia. Lnic punt doble duna homotcia s el centre de lhomotcia, O. Les rectes dobles sn les rectes que es transformen en elles mateixes, s a dir, les rectes que passen pel centre de lhomotcia. 022 Troba les longituds que no coneixem.

y
2,2 m 3c m 5c

1,5 cm

5 cm

3 2,25 y = = x = 2 cm; y = 7,5 cm x 1,5 5 OA = 1,6; Si saps que la ra calcula AB i OB. OA' 1,6 = 1,6 = 1,6 = OA AB OB = = OA' A'B' OB' AB AB = 8 cm 5 OB OB = 15,52 cm 9,7
O
4,7 cm

r B A A'
5 cm

023

B' s

024

Divideix un segment AB de 5 cm en 7 parts iguals.

316

SOLUCIONARI

10

025

Divideix grficament el segment AB de 20 cm de longitud en: a) b) c) d) 3 7 2 4 parts iguals. parts iguals. parts en qu la segona sigui la meitat que la primera. parts, en qu cada part sigui el doble que lanterior. a) d)
8d

4d

2d

b)

B
d 2

c)

026

Divideix grficament el segment AB, de 16 cm de longitud, en parts proporcionals a dos segments de longituds 2 cm i 3 cm.
m 3c m 2c

16 cm

027

En Ral ha de tallar un llist de 30 cm en 7 parts iguals. Noms disposa dun tros que fa 21 cm. Com el pot dividir? Dividim el tros de 21 cm en 7 parts iguals, de 3 cm cada una, i apliquem el teorema de Tales. Unim els dos llistons per un extrem i desprs unim amb un segment els altres dos extrems. Desprs, tracem paralleles al segment perles divisions del llist de 21 cm. Els punts de tall amb el llist de 30 cm sn els llocs per on hem de tallar.

317

Moviments i semblances
028 Troba les dimensions reals daquest camp de futbol. Llargada: 4 cm 3.000 = 12.000 cm = 120 m Amplada: 2,5 cm 3.000 = 7.500 cm = 75 m 029
1 : 3.000

A quina escala sha dibuixat un mapa en qu la distncia entre dues poblacions s 4,5 cm si la distncia real s de 54 km? 54 km 5.400.000 cm = = 1.200.000 4,5 cm 4,5 cm Escala 1 : 1.200.000

030

Dos pobles A i B estan separats entre ells per 50 km. A quina distncia es troben en un mapa a escala 1 : 800.000? 5.000.000 cm : 800.000 = 6,25 cm

ACTIVITATS
031

Donades les parelles de punts, calcula les coordenades del vector AB i el seu mdul. a) A (1, 3), B (4, 5) b) A (2, 0), B (1, 3) c) A (4, 1), B (2, 6) d) A (3, 3), B (1, 2)

a) AB = (4 (1), 5 3) = (5, 2) AB = 29 b) AB = (1 (2), 3 0) = (3, 3) AB = 18 c) AB = (2 4, 6 (1)) = (2, 5) AB = 29 d) AB = (1 (3), 2 (3)) = (2, 1) AB = 5 032

Determina les coordenades de A en el vector AB i represental grficament. a) AB (2, 3) i B (3, 4) b) AB (1, 0) i B (2, 5) a) A = (5, 1)
Y B
5 5 3 3

b) A = (3, 5)
Y B A

A
5 3 1

1 1 3 5

318

SOLUCIONARI

10

033

Troba les coordenades de B en el vector AB i represental. a) AB (2, 2) i A (3, 3) b) AB (2, 3) i A (2, 1) 5 c) AB (3, 0) i A 2, 2 a) B = (1, 1)
Y
5

b) B = (0, 4)
Y
1 1 3 3

5 c) B = 5, 2
Y
1 3 5

A B
5 3 1

3 1

1 3 5

X A B

034

FES-HO AIX COM CALCULEM LES COORDENADES DUN VECTOR EN UN SISTEMA DE COORDENADES? Calcula les coordenades daquests vectors.
Y C' D C

5 3 1

B A'
3 5

A
1

Considerem el vector com la diagonal dun rectangle i en calculem les dimensions dels costats. La primera coordenada del vector s la dimensi de la llargada del rectangle que determina. La considerem positiva si el desplaament s cap a la dreta, i negativa, si s cap a lesquerra.
PRIMER.

a) AA' 3 unitats cap a la dreta 3 b) CC' 3 unitats cap a lesquerra 3


SEGON.

La segona s la dimensi de laltura del rectangle. La considerem positiva si el desplaament s cap amunt, i negativa si s cap avall. a) A'B 2 unitats cap amunt 2 b) C'D 1 unitat cap avall 1

Aix doncs, les coordenades dels vectors sn AB(3, 2) i CD (3, 1).

319

Moviments i semblances
035

Determina les coordenades dels extrems del vector AB i troban les coordenades i el mdul. a)
Y A
5 3 1 1 3 5 3 1

b)

A
1 3 5

B
5

a) AB = (5, 1) (1, 6) = (4, 5) |AB | = 42 + (5)2 = 16 + 25 = 34 41 b) AB = (6, 5) (1, 2) = (5, 3) |AB | = 52 + 32 = 036

25 + 9 =

Dibuixa el vector dextrems A(2, 2) i B(3, 0) i calculan les coordenades i el mdul.


Y A
3 1 3 1 1

AB = (3 (2), 0 2) = (5, 2)
B
3

|AB | = 52 + (2)2 =
X

29

El vector BA s loposat a AB .

037

Escriu tres vectors amb mdul 9. En podries escriure ms? Quants? Per exemple, (0, 9), (9, 0) i (9,0). Es poden escriure infinits vectors. Per a cada punt dorigen sn tots els vectors que acaben a la circumferncia de radi 9 el centre de la qual s aquest punt. Observa el dibuix i indica si les figures segents shan obtingut per mitj dun moviment o no. Raona la resposta.

038

Figura 1 Figura 2

Figura 3 Figura 4

Les figures 1 i 2 conserven la forma i la mida, i, per tant, shan obtingut mitjanant un moviment. Les figures 3 i 4 no. La figura 3 no conserva ni la forma ni la mida, i la figura 4 conserva la forma per no la mida.

320

SOLUCIONARI

10

039

Dibuixa, a partir de les figures, altres figures en qu es conservi:

a) La mida. b) La forma. c) La mida i la forma. d) Ni la mida ni la forma. a)

b)

c)

d)

040

Troba la figura transformada de la figura F per mitj duna translaci de vector v. a)


Y F
2 2

c)
v

Y F'
4 2

v F
2 4 6 8 10

F'

10

b)

Y
4 2

d)
v F F'
2 4 6 8 10

Y
6 4

F' F v
2 4 6 8 10

321

Moviments i semblances
041

Punt A(1, 3) B(2, 4) C (10, 7) D (1, 5) E (0, 3) Vector de translaci v (1, 2) u (2, 7) w (3, 5) s (4, 4) t (3, 2) Punt traslladat A'(2, 1) B'(0, 3) C'(7, 2) D'(5, 1) E '(3, 1)

Completa la taula segent.

042

Quin s el vector de la translaci que porta el punt A (2, 3) al punt A'(1, 7)?

v = (3, 10)

043

Calcula les coordenades del punt transformat del punt B (4, 2) 1 2 mitjanant una translaci del vector v , . 5 3 21 8 B' = , 5 3

044

Determina grficament els vectors de les translacions que transformen la figura F en F ' i F ", respectivament. Troban tamb les coordenades.
Y

5 3

F' C' w F" C"


1 3 5 7

F C
4 2

Agafem el vrtex superior esquerre de les tres figures: En F A(4, 4) v = (2 (4), 6 4) = (6, 2) En F ' A'(2, 6) En F " A"(4, 3) w = (4 (4), 3 4) = (8, 1) Ho comprovem transformant el vrtex dret de la figura F: C (1, 2) C ' (5, 4) C (1, 2) C " (7, 1) que corresponen a les coordenades dels pics de F ' i F ".
w (8, 1) v (6, 2)

322

SOLUCIONARI
Y F
B' C'

10

045

Troba la figura F que ha donat lloc a la figura F ', en aplicar-hi una translaci de vector v (2, 3). Abans de fer-ho, determina quines seran les coordenades dels vrtexs de la figura F.

A' G' E' D'

5 3 1 2 1 3

F'

x 2 = 6 x1 = 4 v (2, 3) A(x1, y1) A'(6, 4) 1 y1 3 = 4 y1 = 7 x2 2 = 4 x2 = 2 v (2, 3) B(x2, y2) B'(4, 3) y2 3 = 3 y2 = 6 x 2 = 4 x3 = 2 v (2, 3) C (x3, y3) C'(4, 1) 3 y3 3 = 1 y3 = 4 x 2 = 8 x4 = 6 v (2, 3) D(x4, y4) D'(8, 1) 4 y4 3 = 1 y4 = 4 x 2 = 7 x5 = 5 v (2, 3) E(x5, y5) E '(7, 2) 5 y5 3 = 2 y5 = 5 x 2 = 8 x6 = 6 v (2, 3) G (x6, y6) G'(8, 3) 6 y6 3 = 3 y6 = 6 046

Troba la figura transformada de la figura F mitjanant la translaci de vector v . Anomena-la F '. Desprs, troba la figura transformada de F ' per la translaci de vector w . Anomena-la F ".

Y
5 3 1 11

v w

1 3 5 7 9 a) Pots passar directament de F a F " amb una translaci? Si creus que s, dibuixa el vector daquesta translaci i escriu-ne les coordenades. b) Escriu les coordenades de v i w i suman les abscisses i ordenades. Quina relaci t el resultat amb el de lapartat a)?

v = (8, 2) (5, 5) = (3, 3)


Els punts de F es convertiran en: A (1, 5) A'(4, 2) B (4, 5) B'(7, 2) C (2, 4) C'(5, 1) D (1, 4) D'(4, 1)
v (3, 3)

Y
5 3 1 1
A

v
D C

F' F"
7 9

11

w = (10, 1) (12, 3) = (2, 2)


Els punts de F ' es convertiran en: A '(4, 2) A"(2, 0) B'(7, 2) B"(5, 0) C'(5, 1) C"(3, 1) D'(4, 1) D"(2, 1)
w (2, 2)

323

Moviments i semblances
a) S, perqu mantenen la forma i la mida. Ho comprovem amb la transformaci dun punt de F en F " i ho apliquem als altres tres punts de F.
Y

A (1, 5) A"(2, 0) 1 + x = 2 x = 1 t (1, 5) 5 + y = 0 y = 5

t (x, y)

5 3 1 1

F v t F"
5 7 9 11

F'

Si apliquem el vector t als altres tres punts de F: B (4, 5) B"(5, 0) C (2, 4) C"(3, 1) D (1, 4) D"(2, 1) veiem que coincideixen amb els punts obtinguts mitjanant els dos moviments. b) v + w = (3, 3) + (2, 2) = (1, 5) s el vector t obtingut a lapartat a). 047

t (1, 5)

Considera el punt P (0, 5). Si fem una translaci de vector v (3, 4) i, seguidament, una altra de w (2, 1): a) Quin s el punt que obtenim? b) Si desprs de fer les dues translacions obtingussim el punt Q (2, 2), de quin punt haurem partit? a) P' = (0 + 3 2, 5 + 4 1) = (1, 8) b) R = (2 3 + 2, 2 4 + 1) = (1, 5)

048

Troba la figura transformada de F pel gir de centre O i langle indicat. a) Angle 90. b) Angle 45. a)
O F
90

c) Angle 120 (120 en el sentit de les agulles del rellotge). d) Angle 180. c)
120

F F' O F'

b)
F O

d)

F' O

45

180

F'

324

SOLUCIONARI

10

049

Troba la figura F ', transformada de F per un gir de centre lorigen de coordenades i angle 90. Quines sn les coordenades dels vrtexs de F ? I les dels vrtex transformats? Quina relaci observes en els resultats?
Y
G' D' C' B' E'

5 3

B C D

F'
A'

F
A

E G

A(1, 1) A'(1, 1) B(2, 4) B'(4, 2) C (3, 3) C'(3, 3) D (4, 3) D'(3, 4) E (4, 2) E'(2, 4) G (5, 1) G'(1, 5)
El transformat dun punt P (x, y ), per un gir de centre lorigen i angle de 90, s P'(y, x). 050

Determina el centre i el gir de langle que transforma F en F '.


F

F'

El centre O s el de la figura. Langle de gir s de 120 aproximadament. 051

Troba la figura F que ha donat lloc a la figura F ' en aplicar-li un gir de centre lorigen i angle 90. Si apliquem un gir de 90 als vrtexs de F, es compleix que:

A(x1, y1) A'(6, 3) x1 = 3, y1 = 6 B(x2, y2) B'(5, 5) x2 = 5, y2 = 5 C (x3, y3) C'(4, 4) x3 = 4, y3 = 4 D (x4, y4) D'(3, 5) x4 = 5, y4 = 3 E (x5, y5) E '(3, 1) x5 = 1, y5 = 3 G (x6, y6) G'(5, 1) x6 = 1, y6 = 5
052

Y
A B' C' A' D' G B C D

F
E

F'
90

G'

E' X

Completa aquesta taula, referida a diferents girs amb centre lorigen de coordenades.
Punt Angle 90 90 180 180 90 Punt transformat A'(0, 1) B'(0, 3) C'(1, 2) D'(3, 4) E '(3, 0)

A (1, 0) B(3, 0) C (1, 2) D(3, 4) E (0, 3)

325

Moviments i semblances
053

Troba la figura F ', transformada de la figura F mitjanant un gir de centre O i angle 90. Desprs, troba la figura F ", transformada de F ' per un gir de centre O i angle 60. a) Troba la transformada de F per un gir de centre O i angle 150 (90 + 60). Qu hi observes? b) Segons el resultat anterior, a quin moviment equivalen dos girs consecutius amb el mateix centre? c) I dos girs consecutius de 270? a) La figura transformada pel gir de 150 s igual a la que resulta si apliquem un gir de 90 i desprs un altre de 60 b) Equivalen a un gir amb el mateix centre i damplitud la suma de les amplituds. c) Equivalen a un gir de 540.
F
90 60 F'

F" O

054

Troba la figura transformada de F per una simetria central de centre O. a) Les coordenades dels vrtexs de F' seran: A(2, 2) A'(2, 2) B(4, 0) B'(4, 0) C (5, 1) C'(5, 1) D (5, 2) D'(5, 2) b) Les coordenades dels vrtexs de F' seran: A(3, 3) A'(3, 3) B(3, 1) B'(3, 1) C (4, 1) C'(4, 1) D (4, 0) D'(4, 0) E (6, 1) E'(6, 1) G(5, 1) G'(5, 1) c) Les coordenades dels vrtexs de F' seran: A(0, 2) A'(0, 2) B(1, 1) B'(1, 1) C (3, 2) C'(3, 2) D (2, 0) D'(2, 0) E (3, 1) E'(3, 1) G(1, 1) G'(1, 1) d) Les coordenades dels vrtexs de F' seran: A(2, 3) A'(2, 3) B(1, 3) B'(1, 3) C (0, 2) C'(0, 2) D (1, 1) D'(1, 1) E (2, 0) E'(2, 0) G(3, 1) G'(3, 1)
D C A

F
B

B'

O
A'

F' C'
D'

A E' D' C' G' B

C D E

F'
B'

F O
A' G

A E G B' C'

F
D C B A'

D'

F'
G'

E'

A B G

F
E

C D

O
D'

E'

C'

F'
B' A'

G'

326

SOLUCIONARI

10

055

Determina la figura transformada de F per mitj de: a) Una simetria de centre lorigen. b) Una simetria deix leix dordenades. Quina relaci hi ha entre les coordenades dels vrtexs de F i els dels seus transformats? a)
A G E D

Y
5
B C

3 1 1 2
B' C'

D' E' G'

F'
A'

A(4, 4) A'(4, 4) B(2, 3) B'(2, 3) C (2, 1) C'(2, 1) D (6, 1) D'(6, 1) E (5, 2) E'(5, 2) G(6, 3) G'(6, 3)

P (x, y) es transforma en P'(x, y) quan hi apliquem una simetria deix Y.


b)
A G E D

Y
5
B C A' B' C'

3 1 1

F'

G' E' D'

A(4, 4) A'(4, 4) B(2, 3) B'(3, 2) C (2, 1) C'(1, 2) D (6, 1) D'(1, 6) E (5, 2) E'(5, 2) G(6, 3) G'(3, 6)

P (x, y) es transforma en P'(y, x) quan hi apliquem una simetria amb centre a lorigen.
056

Determina el centre de simetria que transforma F en F' i F' en F ", i leix de simetria que fa les mateixes transformacions.
e

F'

F"

La simetria respecte de leix e transforma F en F'. I la simetria respecte del punt P transforma F en F".

327

Moviments i semblances
057

Completa la taula, referida a una simetria de centre lorigen de coordenades.


Punt A(1, 0) B(1, 2) C (3, 0) D (0, 2) Punt transformat A'(1, 0) B'(1, 2) C'(3, 0) D'(0, 2)

058

Completa la taula, referida a diferents simetries.


Punt Eix de simetria Ordenades Ordenades Abscisses Abscisses Punt traslladat A'(1, 3) B'(0, 3) C'(2, 1) D'(5, 0)

A (1, 3) B (0, 3) C (2, 1) D (5, 0)

059

FES-HO AIX
C A O B C' B' C"

COM FEM UNA COMPOSICI DE MOVIMENTS? Transforma el triangle ABC mitjanant un gir de centre O i angle 90, i traslladan el transformat amb el vector v .
PRIMER.

Fem el primer moviment. En aquest cas, el gir

de 90.
B" A' v A"
SEGON.

Sobre la figura que en resulta, A'B'C', fem el segon moviment. En aquest cas, la translaci. La figura de la composici de moviments, un gir i una translaci, s el triangle A"B"C".

060

Apliquem a aquesta figura les composicions de moviments segents.


C D B O A r v

a) Una traslaci de vector v i un gir de 180. b) Una simetra de centre O i un gir de 90. c) Una simetra respecte de la recta r i una traslaci de vector v .

328

SOLUCIONARI

10

a)
D E

C v B O

b)
C D E A B O

c)

r v

061

Dibuixa una figura i aplica-li dues simetries centrals consecutives del mateix centre. Quina relaci hi ha entre la figura original i lltima figura que obtens?
F"

La figura original i lltima figura obtinguda sn la mateixa.


F'

062

Les figures T i T ' sn homottiques. Troba el centre i la ra de lhomotcia.

1,8 cm 1,2 cm

T'

r =

1,8 = 1,5 1,2

329

Moviments i semblances
063

Calcula la longitud dels costats dun triangle semblant a un altre els costats del qual fan 7, 11 i 13 cm, si la ra de semblana s k = 3. Els costats seran 7 11 13 = 2,33 cm; = 3,66 cm i = 4,33 cm. 3 3 3

064

Els sis costats dun hexgon fan 13, 14, 15, 17, 19 i 20 cm. Un costat dun altre hexgon semblant fa 80 cm. Si la ra de semblana s un nombre enter, quant fan la resta de costats? Perqu la ra de semblana sigui un nombre enter, el costat de 80 cm correspondr amb el de 20 cm, ja que s lnic divisor. La ra s 4 i els costats mesuraran 52, 56, 60, 68, 76 i 80 cm, respectivament.

065

Dibuixa un rectangle de 8 6 cm i afegeix-li 3 cm en cada costat. Has obtingut un rectangle semblant? Per qu?
3

No sn rectangles semblants perqu els costats no sn proporcionals.

066

Calcula la ra de semblana daquests polgons. Quina relaci tenen els permetres?

1,4 cm 3 cm

5,1 cm

La ra s: 5,1 : 3 = 1,7. Laltura del segon triangle s: 1,4 1,7 = 2,38 cm. La ra dels permetres s: 14,96 : 8,8 = 1,7. 067

Calcula les longituds que no coneixem. a)


m 4c
3 cm

m 2c

b)
4,8 m 2c

cm

3 cm

a)

4 2 = x = 1,5 3 x

b)

2 4, 8 = x = 1,25 x 3

330

SOLUCIONARI

10

068

OB = 0,8. A la figura segent, la ra OB' Calcula OA', AB i BC. OA 2,3 0,8 = = OA' = 2,875 cm OA' OA' 0,8 = 0,8 = AB AB = AB = 2,24 cm A'B' 2,8 BC BC = BC = 3,6 cm B'C' 4,5
2,3 cm

cm 4,5
cm 2,8

B'

A'

069

Divideix grficament un segment AB, amb AB = 14 cm, en 10 parts iguals.

14 cm

070

Divideix grficament un segment AB, amb AB = 10 cm, en parts proporcionals a dos segments de mides 2 cm i 6 cm. Calcula numricament les longituds dels segments trobats i compara-les amb la soluci grfica.

10 x y = = x = 2,5 cm; y = 7,5 cm 8 2 6


7,5

2,5

071

La longitud dun cotxe a la realitat s de 4,2 m. Quina en ser la longitud en una maqueta a escala 1 : 200? I a escala 1 : 400?

En lescala 1 : 200 mesurar: 420 : 200 = 2,1 cm. I en lescala 1 : 400 mesurar: 420 : 400 = 1,05 cm.

331

Moviments i semblances
072

Si tenim una maqueta del cotxe anterior que fa 7,5 cm, a quina escala est feta? 420 : 7,5 = 56. Lescala s 1 : 56.

073

En un mapa apareix aquesta escala grfica.


0 80 160 240 320 m

a) Quina ns lescala numrica? b) Quina distncia real separa dos punts que en el mapa disten 8 cm? a) 1 : 8.000 b) 8 8.000 = 64.000 cm = 640 m 074

Fes lescala grfica corresponent a les escales numriques 1 : 350 i 1 : 6.000. 1 : 350
0 3,5 7 10,5 14 m 0 60

1 : 6.000
120 180 240 m

075

Tenim dos mapes que representen una regi. Lescala del primer s 1 : 400.000 i la del segon, 1 : 1.000.000. a) Quin dels dos mapes s ms gran? b) Si dues poblacions sn a 20 km de distncia en la realitat, quina distncia les separa en cadascun dels mapes? c) En el primer mapa, dues ciutats, A i B, estan separades per 2,3 cm. A quina distncia es troben realment? d) A quina distncia seran dues ciutats en el segon mapa?
C Q B

P A

a) s ms gran el primer mapa, perqu t una escala menor. b) En el primer mapa: 2.000.000 cm : 400.000 = 5 cm. En el segon mapa: 2.000.000 cm : 1.000.000 = 2 cm. c) 2,3 cm 400.000 = 920.000 cm = 9,2 km d) 920.000 cm : 1.000.000 = 0,92 cm = 9,2 mm

332

SOLUCIONARI

10

076

Tenim un mapa a escala 1 : 150.000. a) Si en fem una fotocpia al 80 %, quina ser lescala nova? b) I si la fem al 120 %? c) Una distncia real de 15 km, quina longitud tindr en cadascun dels tres mapes? a) 150.000 = 187.500. Escala 1 : 187.500. 80 100 150.000 = 125.000. Escala 1 : 125.000. 120 100 1.500.000 = 10 cm en lescala 1 : 150.000. 150.000 1.500.000 = 8 cm en lescala 1 : 187.500. 187.500 1.500.000 = 12 cm en lescala 1 : 125.000. 125.000

b)

c) 15 km = 1.500.000 cm

077

Volem fer un armari en miniatura semblant a un altre que t unes dimensions de 180 110 45 cm, de manera que tingui una altura de 13,5 cm. Calculan lamplada i la profunditat. La ra de semblana s: 180 : 13,5 = 13,33. Lamplada s: 110 : 13,33 = 8,25 cm La profunditat s: 45 : 13,33 = 3,375 cm.

078

Determina les dimensions que tindr una casa rectangular en un pla a escala 1 : 50, si en la realitat la seva base s la meitat de laltura i lrea s 144 m2. Base: x. Altura: 2x 2x x = 144 x = 8,49 Base: 8,49 m. Altura: 16,97 m. En el plnol a escala 1 : 50, les dimensions sn: Base: 8,49 m : 50 = 17 cm Altura: 17 cm 2 = 34 cm

079

Una cllula humana t un dimetre aproximat de 3,5 milionsimes de metre i, amb un microscopi electrnic, la veiem amb un dimetre d1,75 cm. Calcula quants augments t el microscopi. 0,0000035 m = 0,00035 cm 1,75 = 5.000 augments 0,00035

333

Moviments i semblances
080

Es far una desviaci en una carretera de manera que el traat sigui una lnia recta respecte a dues poblacions, A i B. Calcula en quin punt de la carretera shaur de fer la desviaci perqu el trajecte cap a totes dues poblacions sigui el mnim.

6 km 3 km

x
12 km

La desviaci sha de fer en el punt en qu es formin dos triangles semblants. 3 12 x = x 2 12x + 18 = 0 x = 10,24 x 6 081

Calcula laltura x duna muntanya si des de lextrem de la seva ombra podem mesurar la distncia al cim, la qual s de 2.325 m, i en aquest moment un bast d1 m fa una ombra de 1,1 m.

2.325 km

x=?
1,1 m 1m

Com que els triangles sn semblants, la hipotenusa del triangle format pel bast s: 1 + 1,21 = 1,49 m . Fem una regla de tres: 1,49 2.325 x = 2.325 = 1.560 m s laltura de la muntanya. 1 x 1,49 082

Un ocell s sobre la branca dun arbre (punt A) situat a la vora dun riu, i vol passar a un altre arbre de la vora oposada (punt B) i aprofitar per beure aigua sense aturar el vol. Cap a quin punt del riu sha de dirigir per fer el recorregut ms curt? Sha de dirigir cap al punt en qu els dos triangles que es formen amb la seva trajectria, el riu i les altures dels punts siguin semblants. s el punt on locell veu reflectit el punt B a laigua.

334

SOLUCIONARI

10

083

Per sumar grficament els vectors v i w , colloquem lorigen de w a lextrem de v i el vector suma t com a origen el de v i com a extrem el de w .
v w
+

v w
v w

Per multiplicar un vector per un nombre positiu dibuixem un vector, de la mateixa direcci i sentit que loriginal, el mdul del qual sigui el del vector original multiplicat pel nombre. Si el nombre s negatiu, fem el mateix procs per canviant el sentit. Basant-te en aix i fixant-te en la figura, escriu els vectors AB, BC, FO, EO, EA, EB, AC i OD en funci de p = EF i q = ED.
E

3v

v 3

AB = q BC = p FO = q EO = p + q EA = EO + OA = p + q + p = 2 p + q EB = 2 EO = 2 p + 2 q AC = FE + ED = p + q OD = p
084

A B F O C

Escriu el permetre p, laltura h i lrea a dels triangles petits en funci del permetre P, laltura H lrea A del triangle gran. Els costats i laltura de cada triangle petit sn un ter dels del triangle ms gran. h= p = H 3 P 3 BASE H A 3 3 = 2 9

base h a= = 2

335

Moviments i semblances
A LA VIDA QUOTIDIANA
085

En els aeroports es controlen els moviments dels avions per coordinar-ne els aterratges i els enlairaments. Aquesta feina la fan els controladors aeris, que mitjanant el radar situen la posici dels avions i nestableixen la trajectria, posici i velocitat amb qu saproximen a les pistes daterratge. A la pantalla dun radar shi observa, en un moment determinat, la posici de quatre avions que segueixen trajectries rectilnies.

Desprs duns minuts, la posici dels avions ha canviat i des de la torre de control han dinformar de la nova posici, la trajectria i la velocitat de cadascun dels avions. Descriu la trajectria dels quatre avions i comparan les velocitats.
Y B' B C' D' D C X A A'

A(2, 1) A'(1, 3). Trajectria (1, 4); mdul 17 . B(0, 3) B'(3, 4). Trajectria (3, 1); mdul 10 . C(2, 0) C'(6, 0). Trajectria (4, 0); mdul 4. D(2, 4) D'(4, 2). Trajectria (2, 2); mdul 8 .
La velocitat ms alta s la de lavi vermell, seguida de la velocitat dels avions blau cel, blau fosc i blanc.

336

SOLUCIONARI

10

086

Al restaurant EL TIBERI el seu fams xef barreja productes tradicionals amb un toc imaginatiu dalta cuina. Per aix est molt valorat per pblic i crtics. Lamo del restaurant, Juli Guisat, en vista de la reforma que es far del local, ha ideat una manera de potenciar la figura del xef en el restaurant. En el primer disseny que ha fet ha collocat loctgon al centre de la sala rectangular i desprs lha envoltat amb diferents rajoles grogues, fins a cobrir completament la sala.

Vull cobrir el terra amb una gran rajola en forma doctgon que porti el teu retrat. La resta la cobrirem amb rajoles que formin una espcie de corona al teu voltant.

s possible fer-ho? Com ha de collocar les corones per aconseguir-ho? S que s possible. Una manera de fer-ho s la segent:

337

11

Funcions
CONCEPTE DE FUNCI

EXPRESSIONS DUNA FUNCI

ENUNCIAT

TAULA

FRMULA

GRFICA

CONTINUTAT

DOMINI I RECORREGUT

PUNTS DE TALL

CREIXEMENT I DECREIXEMENT

MXIMS I MNIMS

SIMETRIES

PERIODICITAT

338

Lepidmia de grip
Salamanca, 1918. Dues infermeres, una delles visiblement esgotada, feien el canvi de torn a lhospital. La infermera que sortia, la Carme, li donava unes pautes a la inexperta infermera que lhavia de rellevar. No tinvolucris personalment amb el pacient, no en vulguis saber ni el nom, perqu probablement daqu a pocs dies ser mort. La grip causava estralls entre la poblaci. Observa els smptomes i si veus que el malalt t els peus blaus... no thi entretinguis i resa per la seva nima. Tres anys desprs, lAnna, que havia acabat la seva feina com a voluntria, llegia al diari local les xifres oficials de morts per grip en els ltims anys.

E l D ia ri
Morts anuals a per grip a Espany 6.481 15 19 7.021 1916 7.479 1917 147.114 1918 21.235 1919 17.825 20 19 5.837 1921

Els ulls se li van omplir de llgrimes quan va recordar la seva amiga Carme, que formava part de la llista de vctimes corresponent a 1918. El nombre de morts a causa daquesta epidmia es va xifrar entre 20 i 40 milions a tot el mn. Laltre diari de la ciutat, en lloc duna taula, va presentar la informaci amb una grfica.

Series capa de construir i interpretar aquesta grfica? Quin tipus de grfica fars servir?

160.000 140.000 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921

En aquest cas, fem servir una grfica de punts i els unim per apreciar millor levoluci de les morts per grip durant aquells anys.

Funcions
EXERCICIS
001 Digues, raonant la resposta, si la relaci entre els parells de magnituds segents s una funci o no. a) b) c) d) e) El pes duna persona i la seva altura. El pes dun barril i la quantitat de lquid que cont. La longitud del costat dun polgon regular i el seu permetre. La qualificaci dun examen i el nombre dhores dedicades a estudiar. El nombre dobrers i el temps que tarden a acabar una feina. a) No, perqu a un valor daltura li poden correspondre diversos valors de pes, i a la inversa. b) S, perqu el pes del barril est en funci del lquid que cont. c) S, perqu per a cada valor de costat tindrem un valor de permetre. d) No s necessriament una funci, perqu pot passar que lexamen surti malament. e) S, perqu quan augmenta el nombre dobrers disminueix el temps que es triga a acabar la feina. 002 Donats els nombres 3, 5, 7 i 9, calcula per a cadascun el nombre o nombres que els corresponen amb les relacions segents, i indica quines sn funcions. a) El doble ms 2. b) Sumar-li una unitat i dividir el resultat entre 2. a) 3 2 3 + 2 = 8 5 2 5 + 2 = 12 b) 3 3+1 =2 2 5+1 5 =3 2 5 54 = 625 d) 3 3 5 5 c) La quarta potncia. d) Larrel quadrada. 7 2 7 + 2 = 16 9 2 9 + 2 = 20 7+1 =4 2 9+1 9 =5 2 7 7 74 = 2.401 9 94 = 6.561 7 7 9 9 = 3

c) 3 34 = 81

Sn funcions les relacions dels apartats a), b) i c). 003 Escriu dues relacions que siguin funcions i dues ms que no ho siguin. Exemple de relacions que siguin funcions: El cost duna trucada telefnica i la seva durada. El temps de descrrega dun arxiu a Internet i la seva mida. Exemple de relacions que no siguin funcions: El nombre dalumnes en una aula i el nombre daprovats. Els anys duna persona i el seu pes.

340

SOLUCIONARI

11

004

Expressa, per mitj dun enunciat, les funcions segents. a) y = 2x 1 b) y = x + 3 a) Funci que associa a cada nombre el seu doble menys 1. b) Funci que associa a cada nombre el seu oposat ms 3.

005

Troba lexpressi algebraica de la funci que associa a cada nombre: a) b) c) d) El seu triple. El seu quadrat. El seu doble ms 5. La seva meitat. a) y = 3x b) y = x 2 c) y = 2x + 5 d) y = x 2

006

Donada la funci que associa a cada nombre la seva quarta part ms 3: a) Escriu-ne lexpressi algebraica. b) Calcula f (8), f (4) i f (10). a) y = f (x) = b) f (8) = x +3 4

8 +3=5 0

f (4) =

4 +3=2 4

f (10) =

10 10 + 12 22 11 +3= = = 4 4 4 2

007

Pensa en una funci de la qual no puguis trobar lexpressi algebraica. La funci que associa el DNI duna persona i la seva alada en centmetres.

008

Troba una taula de valors per a les funcions segents. Expressa-les amb un enunciat i fes-ne la representaci grfica. a) b) c) d)

y=x+2 y = 2x + 3 y = x2 y = x2 + x

e) f) g) h)

y = 3x 1 y = x2 + 1 y = 4x 4 y = x

Y
2

a) Funci que associa a cada nombre aquest nombre ms 2.


x y
2 0 1 1 0 2 1 3 2 4

y=x+2
1

341

Funcions
b) Funci que associa a cada nombre el seu doble ms 3.
x y
2 1 1 1 0 3 1 5 2 7 1

Y
2

y = 2x + 3

c) Funci que associa a cada nombre el seu quadrat.


x y
2 4 1 1 0 0 1 1 2 4

Y
2 1

y = x2

d) Funci que associa a cada nombre el seu quadrat ms el nombre mateix.


x y
2 2 1 0 0 0 1 2 2 6

Y y = x2 + x
2 1

e) Funci que associa a cada nombre el triple del seu oposat menys 1.
x y
2 5 1 2 0 1 1 4 2 7

1 1

y = 3x 1

f) Funci que associa a cada nombre el seu quadrat ms 1.


x y
2 5 1 2 0 1 1 2 2 5

Y y = x2 + 1
1 1

g) Funci que associa a cada nombre el seu quadruple menys 4.


x y
2 12 1 8 0 4 1 0 2 4

Y y = 4x 4
1 2

h) Funci que associa a cada nombre el seu oposat.


x y
2 2 1 1 0 0 1 1 2 2

Y y = x
2 1

342

SOLUCIONARI

11

009

Un punt pertany a una grfica duna funci si les seves coordenades en verifiquen lequaci. (1, 2) i (0, 1) pertanyen a y = 2x ? (1, 2) 2 = 2 (1) S que hi pertany. (0, 1) 1 2 0 No hi pertany.

010

El preu duna entrada s 15,75 . Expressa aquesta funci amb una equaci, una taula i una grfica. Y y = 15,75x
x y
0 0 1 15,75 2 31,50 3 47,25 31,50 15,75

y = 15,75x
1 2 3

011

Raona com serien les variables que relacionen les grfiques segents.
Y Y

La primera grfica s escalonada, ja que la variable x s contnua i la variable y s discreta. La segona grfica s discreta, perqu est formada per punts allats. 012 Un venedor de mobles t un sou fix de 480 i, per cada moble que ven cobra 10 de comissi. Dibuixa la grfica que expressa el guany en funci del nombre de mobles venuts. s una funci discontnua, ja que la variable del nombre de mobles s discreta i no contnua, ja que noms pot agafar valors enters.
Y
540 520 500 480

013

Posa un exemple de funci la grfica de la qual sigui discreta, i un altre amb una grfica esglaonada. Exemple de grfica discreta: nombre de gols marcats en una jornada de lliga respecte del nombre de jornada. Exemple de grfica escalonada: el cost duna trucada de telfon respecte de la seva durada (tarifa per minuts).

343

Funcions
014 Estudia la continutat de la funci amb la grfica segent. Indica, si els t, els punts de discontinutat. La funci t dos punts de discontinutat, a x = 3 i a x = 3, en els quals presenta un salt. 015 Donades les funcions y = x + 3 i y = x2: a) Forma les taules de valors. b) Representa les funcions. c) Estudian la continutat.
Y
4 2 2 2 4 3

y = x + 3
x y
2 5 1 4 0 3 1 2 2 1

Y y = x + 3 X

La funci f (x) = x + 3 s contnua.

y = x2
x y
2 4 1 1 0 0 1 1 2 4

Y y = x2 X

La funci f (x) = x 2 s contnua.

016

Dibuixa les grfiques daquestes funcions. a) A cada nombre natural li fem correspondre el seu doble menys 2. b) A cada nombre enter li fem correspondre el seu doble menys 2. c) A cada nombre real li fem correspondre el seu doble menys 2. a)
Y
9 7 5 3 1 1 3 5

b)

Y
9 7 5 3 1

c)

Y
9 7 5 3 1

2 1 3 5 3 5 7

2 1 3 5 3 5 7

017

Estudia la continutat de la funci que a cada nombre real li fem correspondre el nombre 4. s una funci contnua, ja que es pot dibuixar amb un sol tra.
6 4 2

Y
5 3 1 1 3 5 7

344

SOLUCIONARI

11

018

Determina el domini i el recorregut de la funci. Dom f = [5, 5] Im f = [5, 5]

Y 5 3 1
4 2 1 3 5 3 5

019

Donada la funci que associa a cada nombre real el seu triple menys 6, troba: a) Lexpressi algebraica. b) El domini, recorregut i grfica. a) y = 3x 6 b) Dom f = ; Im f =
Y
3 1 2 2 1 3

y = 3x 6

020

Donada la funci que associa a cada nombre real el seu invers ms 3: a) Escriu-ne lexpressi algebraica. b) Troban el domini i el recorregut. c) Quina s la imatge de 2? (Recorda que no es pot dividir entre 0.) a) y = 1 +3 x {0}; Im f = {3} 1 + 3 = 3, 5 2

b) Dom f = c) f (2) = 021

Representa la funci que a cada nombre real li fa correspondre 1 si el nombre s negatiu i +1 si s positiu. a) Quina s la imatge de 2? I de 2? b) Dibuixan la grfica. c) Determinan el domini i el recorregut. a) f (2) = 1; f (2) = 1 b)
Y

1 6 4 2 1 3 5

c) Dom f = {0}, perqu 0 no s un nombre positiu ni negatiu; Im f = {1, 1}, perqu noms t dos valors: 1 i 1.

345

Funcions
022 Representa les funcions segents i troba els punts de tall amb els eixos. a) y = 3x 6 b) y = x + 1 c) y = 2x d) y = x 2 2
Y
3 1 2 2 1 3

a) Punt de tall amb leix X: y = 0 3x 6 = 0 x = 2 (2, 0) Punt de tall amb leix Y: x = 0 y = 3 0 6 = 6 (0, 6) b) Punt de tall amb leix X: y = 0 x + 1 = 0 x = 1 (1, 0) Punt de tall amb leix Y: x = 0 y = 0 + 1 = 1 (0, 1) c) Punt de tall amb leix X: y = 0 2x = 0 x = 0 (0, 0) Punt de tall amb leix Y: x = 0 y = 2 0 = 0 y = 0 (0, 0) d) Punts de tall amb leix X: y = 0 x2 2 = 0 x = 2 Punt de tall amb leix Y: x = 0 y = 02 2 = 2 (0, 2)

y = 3x 6

Y
3 1 2 2 1 3

y=x+1 X

Y y = 2x
2 2 3 1 1 3

(+ 2 , 0) ( 2 , 0)
2

Y
3 1 3 X y = x2 2

023

La funci y = x 2 5x + 6, en quins punts talla els eixos? Punts de tall amb leix X:

y = 0 x 2 5x + 6 = 0 x =
Els punts de tall sn (3, 0) i (2, 0).

25 24 51 = = 2 2

3 2

Punt de tall amb leix Y: x = 0 y = 0 5 0 + 6 = 6 (0, 6) 024 Representa la funci y = 3. Qu hi observes? En quins punts talla els eixos?
Y y=3
1 2 2 1 3

s una recta parallela a leix X, que talla leix Y en el punt (0, 3).

346

SOLUCIONARI

11

025

Donada la funci y =
Y
3 1 2 1 2 3 y = 2 x

2 , digues en quins punts talla els eixos. x Punts de tall amb leix X:

y=0

8 = 0 No t soluci, no el talla. 0 8 No est definit, no el talla. 0

Punts de tall amb leix Y:

x=0y=
026

La funci y = 5x, en quin punt talla leix Y ? I la funci y = 5x + 1? I la funci y = 5x 2? Amb els resultats anteriors, en quin punt creus que tallar leix Y la funci y = 5x 7? Punts de tall amb leix Y:

x = 0 y = 5 0 = 0 (0, 0) x = 0 y = 5 0 + 1 = 1 (0, 1) x = 0 y = 5 0 2 = 2 (0, 2) La funci y = 5x 7 tallar leix Y en el punt (0, 7).


027 Quants punts de tall pot tenir una funci amb leix Y ? I amb leix X? Amb leix Y una funci noms pot tallar un cop, ja que si no 0 tindria ms duna imatge. Amb leix X pot tallar infinites vegades. 028 Observa els preus (en euros) del quilogram de patates en el perode 2003-2007. Representa les dades en una grfica i analitzan el creixement i decreixement.
Any Preu 2003 0,51 2004 0,65 2005 0,57 2006 0,49 2007 0,64 0,70 0,40 0,10 03 04 05 06 07

s creixent en (2003, 2004) i (2006, 2007). s decreixent en (2004, 2006). 029

Dibuixa la grfica duna funci que sigui creixent en els intervals (0, 3) i (6, 8) i decreixent en (3, 6) i (8, 10).
Y
5 3 1 3 6 8

y = f (x)

347

Funcions
030 La taula segent mostra les vendes de cotxes durant els cinc primers mesos de lany. Sense representar les dades, analitzan el creixement i decreixement.
Mes Vendes E 2.000 F 1.875 M 1.690 A 1.600 M 1.540

s decreixent en tot el domini presentat a la taula (des de gener fins a maig). 031 1 , i analitzan el creixement x i decreixement. s constant en cap tram? Representa grficament la funci y =
Y
3 1 2 1 2 y = 1 x 3

s decreixent en les dues branques, i s una hiprbola.


X

No s constant en cap tram.

032

Determina els mxims i mnims de la funci.


Y
4 2 2 4 2 4 4

La funci t mnims en els punts dabscissa x = 3, 1 i 2. A x = 1 hi ha un mnim absolut, i els altres dos sn relatius.
X

La funci t mxims en els punts dabscissa x = 4, 2, 1 i 4. A x = 2 hi ha un mxim absolut, i els altres tres sn relatius.
Y
5 3 1 8 6 4 2 2 1 3 5 7

033

Dibuixa una funci que tingui mxims en x = 2 i x = 3 i mnims en x = 1 i x = 2.

034

Dibuixa una funci de perode 2 i una altra de perode 4. Amb perode 2:


Y
2 4 2 2 4

Amb perode 4:
Y
2

10

348

SOLUCIONARI

11

035

Dibuixa la grfica de la funci que fa langle format per les agulles del rellotge des de les 00.00 hores fins a les 02.00 hores. Quins sn els mxims i els mnims?
Y
180 90

27 s 98 mi n1 1s 13 0m in 54 s

44 s

Suposem que agafem langle agut que formen, els mxims se situen aproximadament a les 0:30 h (0 h 30 min 44 s) i a la 1:35 h (1 h 38 min 11 s), i el mnim a la 1:05 h.

32 m

65 m

in

036

Representa grficament la funci donada mitjanant aquesta taula de valors. s una funci simtrica?
x y
2 7 1 4 0 3 1 4 2 7

6 4 2 2

s una funci simtrica respecte de leix Y. 037 Analitza les simetries daquestes funcions. a) y = 4 b) y = x 4 a) b) c)

c) y = x 3

f (x) = 4 f (x) = f (x) Funci parella f (x) = 4 f (x) = x 4 f (x) = f (x) Funci parella f (x) = (x)4 = x 4
f (x) = x 3 f (x) f (x) Funci no parella f (x) = (x)3 = x 3 f (x) = f (x) Funci imparella

038

Pot ser simtrica respecte de leix X una funci? Raona la resposta. No, perqu cada valor de X tindria dos imatges i no seria una funci.

ACTIVITATS
039

De les relacions segents, assenyalan les que representen una funci. Raona la resposta. a) Un nombre positiu i la seva arrel quadrada. b) Un nombre positiu i la seva arrel cbica. c) Un nombre positiu i el seu valor absolut. d) El nombre de costats de la base duna pirmide i el seu nombre total darestes. a) s correspondncia. Un nombre positiu t una arrel positiva i una de negativa. b) s funci. Un nombre noms t una arrel cbica. c) s funci. Cada nombre negatiu t un valor absolut, que s el mateix nombre canviat de signe. d) s funci. El nombre darestes s el doble que el nombre de costats, i a cada nombre de costats correspon un nic nombre darestes.

349

Funcions
040

Escriu tres exemples de funcions i assenyala quina s cada variable. Velocitat dun cotxe i temps que triga a recrrer 100 km. Divisors dun nombre entrer; variable x: nombre enter, y: divisors. Altura dun nvol i temps que triga a caure una gota de pluja.

041

FES-HO AIX COM IDENTIFIQUEM UNA FUNCI PER MITJ DE LA SEVA REPRESENTACI GRFICA? Indica si aquestes grfiques sn funcions o no. a)
Y

b)

X
PRIMER.

Determinem si a algun valor de x li correspon ms dun valor de y. b)


Y

a)

SEGON. Si s aix, la grfica no correspon a una funci. En cas contrari, s que correspon a una funci. Per tant, b) s una funci i a) no ho s.

042

Indica quines sn funcions i quines no ho sn. a)


Y

c)

b)

d)

a) b) c) d)

No s funci. S que s funci. No s funci. S que s funci.

350

SOLUCIONARI

11

043

Escriu lexpressi algebraica de la relaci que hi ha entre les magnituds segents. a) El radi duna circumferncia i la seva longitud. b) El radi duna esfera i el seu volum. c) Lrea dun cercle i el seu radi. a) y = 2x b) y = 4 3 x 3 c) y = x 2

044

Donada la funci que associa a cada nombre linvers de la suma daquest nombre ms 5: a) Determinan lexpressi algebraica. b) Existeix valor de la funci per a x = 2? 1 x +5 1 b) S, y = 3 a) y =

045

La relaci existent entre el nombre de vrtexs duna pirmide i el seu nombre darestes: a) s una funci? Fes una taula de valors i representals grficament. b) s possible establir una expressi algebraica que representi la funci? a) S que s una funci.
Y
15 13 11 9 7 5 3 1 1 3 5 7 9 X Vrtexs

Arestes

Vrtexs Arestes

4 6

5 8

6 10

7 12

8 14

9 16

b) y = 2(x 1), per a x 4. 046

Expressa, de totes les maneres possibles, les funcions segents. a) y = x + 5


Y
c) a) d)

b) y = 3x + 1

c) y = x 2 + x + 1

d) y =

x 5

X
b)

Es recomana practicar en com lexpressi duna funci de diverses formes amb els exemples daquesta activitat, que engloben els tipus de funcions ms habituals.

351

Funcions
047

Una bossa de patates fregides val 1,50 . Expressa algebraicament la funci Nombre de bossesPreu, fes una taula de valors i dibuixan la grfica.
Y x y
0 0 1 1,50 2 3 3 4,50 4,50 3 1,50 1 2 3 X

y = 1,50x

048

Fes una taula de valors amb la llargada i lamplada dels rectangles drea 36 m2. Expressa de forma algebraica i representa la funci LlargadaAmplada.
18 Llargada Amplada 18 2 12 3 9 4 6 6 4 9 3 12 2 18 6 4 2 2 4 6 18

y =

36 x

049

Estudia la continutat daquestes funcions. Tenen punts de discontinutat? a)


Y

b)

Y
2

2 5 3 1 4 1 2 3 5X 2 2 2 4

a) No, perqu t dos salts en els punts dabscissa x = 1 i x = 4. b) No, perqu t un salt a x = 0. 050

Temperatura (C)

En Llus est malalt i li prenen la temperatura 4 vegades al dia durant 3 dies. Obtenen els punts de la grfica segent. Podem unir els punts? Ser una funci contnua o discontnua? S, podem unir el punts. Les variables sn contnues i la grfica tamb ho s.

Y
40 39 38 37 36 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 66 72 Temps (h)

352

SOLUCIONARI

11

051

Determina el domini i el recorregut daquestes funcions. a)


Y
4

b)

Y
4 2

X
2 4 6 8

a) Domini = [1, 8] (1, 2) (5, 6) = [1, 1] + [2, 5] + [6, 8] Recorregut = [0, 3] + {5} b) Domini = [1, 7] (2, 3) = [1, 2] + [3, 7] Recorregut = [0, 5]

052

FES-HO AIX COM CALCULEM EL DOMINI DUNA FUNCI AMB LA SEVA EXPRESSI ALGEBRAICA? Troba el domini de les funcions. a) y = 2x 3
PRIMER.

b) y =

3 + 2x x +1

c) y =

x 1

Analitzem el tipus dexpressi. 3 + 2x x +1

a) y = 2x 3 s una expressi polinmica. b) y = c) y =


SEGON.

s una expressi que t la variable x en el denominador.

x 1 s una expressi que t la variable x sota una arrel. Calculem el domini depenent del tipus dexpressi.

a) Aquestes expressions estan definides per a tots els nombres reals: Dom f = R. b) Un quocient no est definit quan el denominador s 0, per tant, la funci no est definida en x = 1: Dom f = R {1}. c) Les arrels noms estan definides per a nombres positius; per tant, la funci est definida quan x s ms gran o igual que 1: Dom f = [1, + ).

053

Calcula el domini daquestes funcions. a) y = x 2 + 1 5 b) y = x 5 a) R b) R {5} c) d) c) [1, + ) d) [2, + ) x +1 x 2

353

Funcions
054

Estudia la continutat de la funci y = x 3 i troban el domini i el recorregut. s una funci contnua amb domini R i recorregut R.

Y y = x3
1 1

055

2 Estudia la continutat de la funci y = x 1 i troban el domini i el recorregut. y = 2 Dom f = {1} Im f = {0} x 1 {0}.

Y
y = 1 1 2 x 1

La funcin es continua en 056

Donada la funci f ( x ) = x + 4 : a) Fes una taula de valors. b) Estudian la continutat. a)


x y
0 2 1
5

c) Dibuixan la grfica. d) Determinan el domini i recorregut. c)


Y
y = x+4

2
6

4 0

b) s contnua en tot el seu domini. d) Dom f = [4, + ) Im f = [0, + ) 057

Troba els punts de tall amb els eixos de les funcions. a) y = 4x 1 c) y = x 2 3 e) y = x 3 8 b) y = 5 d) y = (x 3)2 f) y = 3 a) y = 4x 1 Eix Y x = 0 y = 4 0 1 = 1 P (0, 1) 1 1 Q , 0 Eix X y = 0 0 = 4x 1 x = 4 4 b) y = 5 Eix Y x = 0 y = 5 P (0, 5) Eix X y 0, no t punt de tall amb aquest eix. c) y = x 2 3 Eix Y x = 0 y = 0 3 = 3 P (0, 3) Eix X y = 0 x 2 3 = 0 x = 3 Q ( 3 , 0) i Q ' ( 3 , 0) d) y = (x 3)2 Eix Y x = 0 y = (0 3)2 = 9 P (0, 9) Eix X y = 0 0 = (x 3)2 x = 3 Q (3, 0) e) y = x 3 8 Eix Y x = 0 y = 8 P (0, 8) Eix X y = 0 x 3 8 = 0 x = 2 Q (2, 0) f) y = 3 Eix Y x = 0 y = 3 P (0, 3) Eix X y 0, no t punt de tall amb aquest eix.

354

SOLUCIONARI

11

058

Analitza el creixement daquesta funci. La funci s creixent en [1, 2] i en [5, 8]; s decreixent en [3, 4], i s constant en (4, 5).

Y
5 4 3 2

059

Observa la grfica corresponent a aquesta funci.


Y
7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

a) Assenyalan el domini i el recorregut. b) s una funci contnua? c) Estudian el creixement i decreixement. d) Assenyalan els mxims i mnims, si en t.

a) Dom f = [0, 10]; Im f = [0, 7] b) s contnua en tot el domini. c) s creixent en [0, 1] [2, 4] [5, 6] [8, 10]. s decreixent en [1, 2] [4, 5] [6, 8]. d) T mxims a x = 1, x = 4 i x = 6. T mnims a x = 2, x = 5 i x = 8. 060

Completa les grfiques segents perqu resulti una funci simtrica respecte de leix Y. a)
Y
3 1 2 2 1 3

b)

Y
3 1

2 2

a)

Y
3 1 2 2 1 3

b)

Y
3 1

2 2

355

Funcions
061

Una funci pot ser simtrica respecte de leix Y i respecte de lorigen? Si creus que s, posan un exemple. Noms no s la funci y = 0, ja que verifica: f (x) = f (x).

062

Indica quines de les grfiques segents corresponen a funcions peridiques. a)


Y

c)

b)

d)

Sn peridiques les funcions dels apartats a) i c) i no ho sn les funcions dels apartats b) i d).

063

Estudia les caracterstiques de les funcions que relacionen: a) La longitud del costat dun hexgon regular amb la seva rea. b) La longitud del costat dun quadrat amb la seva diagonal. c) Un nombre real i el seu cub. d) Un nombre real i el triple de la seva arrel quadrada. 6l l 2 3 2

P a = a) A = 2

3l 2 3 2

s una funci contnua i creixent en tot el domini Dom f = b) La funci s d = 2l 2 = l 2 ; s contnua i creixent Dom f =

c) y = x 3 Dom f = ; Im f = s contnua, creixent, no t mxims ni mnims i s simtrica respecte de lorigen. d) y = 3 x Dom f = Im f =


+ +

= [0, + )

= [0, + )

s contnua, creixent i no t mxims ni mnims.

356

SOLUCIONARI

11

064

Estudia les caracterstiques de les funcions segents. a) y = 3x b) y = 2x 5 c) y = x 2 + 2x + 1 d) y = 2 2 x e) y = (x 1)2 f) y = x 3 3

a) y = 3x Dom f = ; Im f = s contnua, decreixent, no t mxims ni mnims ni presenta simetries. b) y = 2x 5 Dom f = ; Im f = s contnua, creixent, no t mxims ni mnims ni presenta simetries. c) y = x 2 + 2x + 1 Dom f = ; Im f = s contnua, decreixent des de fins a 1, creixent des de 1 fins a + , i t un mnim a x = 1. No s simtrica respecte de leix Y ni respecte de lorigen de coordenades. 2 2 Dom f = {0}; Im f = {2} d) y = x s contnua i decreixent, no presenta simetries respecte de leix Y, i s simtrica respecte de lorigen de coordenades. e) y = (x 1)2 Dom f = ; Im f = s contnua, decreixent des de fins a 1, creixent des d1 fins a + , i t un mnim a x = 1. No s simtrica respecte de leix Y ni respecte de lorigen de coordenades. f) y = x 3 3 Dom f = ; Im f = s contnua i creixent i no presenta simetries respecte de leix Y ni respecte de lorigen de coordenades. 065

Analitza aquestes funcions. a) y = x (valor absolut de x) a) y = x = x si x < 0 x si x > 0

x si x 0 b) y = 2 x si x > 0
Y
3 1 2 2 1

Dom f = ; Im f = [0, + ) s contnua. Decreix a ( , 0) i creix a (0, + ). T un mnim absolut a x = 0. s simtrica respecte de leix Y. x si x 0 b) y = 2 x si x > 0

y = x
3

Y
3

y = x

1 1

y = x2
3

Dom f = ; Im f = [0, + ) s contnua. Decreix a ( , 0) i creix a (0, + ). T un mnim absolut a x = 0. No presenta simetries.

2 2

357

Funcions
066 FES-HO AIX COM REPRESENTEM UNA FUNCI SI EN SABEM ALGUNES DE LES CARACTERSTIQUES? Representa una funci amb aquestes dades. Dom f = R Passa pels punts (2, 0), (2, 0) y (4, 0). T un mxim a (3, 2). T un mnim a (0, 2).
PRIMER.

Representem els punts per on passa la funci.

Y
SEGON. 2 2 2 2 4

Dibuixem els punts en qu hi ha mxims i mnims. Sobre els mnims, representem un arc amb la part cncava cap a baix. I sobre els mxims, un arc amb a part cncava cap a dalt.
Y

Seguint les indicacions de les fletxes que assenyalen la direcci de la grfica i els punts per on passa, representem la funci.
TERCER.

2 2 2 2 4

067

Representa una funci que: Dom f = R Passa pels punts (5, 0) i (7, 0). T punts mnims a (0, 1) i (6, 3). T un mxim a (3, 5).

Y
5 3 1 4 2 2 1 3 5 7

068

Representa una funci amb aquestes caracterstiques. Dom f = R Passa pels punts (3, 0) i (0, 2). s creixent fins a x = 2, constant en linterval (2, 4) i decreixent a partir de x = 4.

Y
3 1 4 2 2 4 1 3 5 7 9

358

SOLUCIONARI

11

069

Dibuixa una funci peridica, amb domini linterval (5, 5) i recorregut (2, 2). Hi ha ms duna soluci?
Y
3 1 4 2 2 1 3 5

Hi ha infinites solucions. 070

Representa la grfica duna funci simtrica respecte leix Y i que sempre sigui creixent. s possible? No s possible, perqu si s creixent entre els valors positius, ser decreixent en els negatius, i a la inversa, ja que s simtrica respecte de leix Y. Si a > b > 0, aleshores f (a) > f (b), ja que s creixent i simtrica respecte de leix Y. Amb tot, la condici f (a) > f (b) s impossible perqu, com que b > a, s una funci creixent.

071

En un institut han mesurat la longitud de lombra de ledifici principal cada hora, al llarg dun dia dhivern (a partir de les 18.00 hores era de nit) i han obtingut aquesta taula:
Hora Longitud 8 23 9 18 10 14 11 10 12 4 13 2 14 6 15 10 16 16 17 21

a) Fes la representaci grfica. b) s una funci contnua o discontnua? c) Estudia les caracterstiques de la funci. a)
Y 23 21 19 17 15 13 11 9 7 5 3 1
1 5 9 13 17

b) s contnua. c) s decreixent des que surt el sol fins a les 13:00 hores, quan passa a ser creixent fins que es pon el sol. T un mnim a les 13:00 hores. El domini s el conjunt representat per les hores de sol.

359

Funcions
072

Un tren fa el trajecte entre dues ciutats, A i B. Surt a les 07.00 hores i es dirigeix a B a velocitat constant. Hi arriba en 40 minuts. Desprs, satura durant 20 minuts i surt de B cap a A. Hi arriba en 50 minuts. Satura 10 minuts i, a lhora en punt, torna a sortir en direcci a B. a) Representa la funci TempsDistncia a la ciutat A. b) Fes un estudi complet de la funci. a)
Distncia 20

60

100 140 180 220 Temps (min)

b) La funci s contnua en tot el domini. s creixent als intervals (0, 40), (120, 160) s contant als intervals (40, 60), (110, 120), (160, 180) s decreixent als intervals (60, 110), (180, 230)... c) S, s una funci peridica, amb perode T = 120 minuts.

073

En una grfica es mostra la superfcie dedificaci dhabitatges (en milions de m2) concedida en cada mes de lany. a) b) c) d)

Y
13 12 11

Analitzan la continutat. 10 En quins punts talla els eixos? 9 Estudian el creixement. Assenyalan mxims i mnims G F M A MG J JL AG S O i indica si sn absoluts o relatius. e) Quins mesos es van superar els 12 milions de metres quadrats? Entre quins dos mesos es va registrar el creixement ms important? a) s una funci contnua. b) No talla leix X i talla leix Y a (G; 8,5). c) s creixent de gener a febrer, de mar a abril, de juny a juliol i dagost a octubre. s decreixent de febrer a mar, dabril a juny, de juliol a agost i doctubre a desembre.

X
N D

d) Mxims relatius: febrer, abril, juliol i octubre. Mxim absolut: octubre. Mnims relatius: mar, juny i agost. Mnim absolut: gener. e) Es van superar els 12 milions a loctubre, novembre i desembre. El creixement ms gran es va enregistrar als mesos dagost i setembre.

360

SOLUCIONARI

11

074

En un entrenament per a una carrera de 5.000 m un atleta ha registrat aquests temps.


Temps (s) Espai (m) 0 0 10 65 20 30 40 50 130 195 260 325

a) Representa les dades en una grfica. b) Si continua amb la mateixa velocitat, quant temps tardar a recrrer 5.000 m? c) Escriu lexpressi algebraica que relaciona lespai recorregut amb el temps que hi ha dedicat. a)
Y
13 11 9 7 5 3 1 1 3 5 7 9 11 X

b) t = 3.000 : 6,5 = 461,54 s = 7 min 41,54 s c) y = 6,5x

075

Quina grfica correspon a lacci domplir cada recipient?

Altura

Altura

Altura

Volum

Volum

Volum

Altura Volum
2

a) s un con. A mesura que creix el volum, laltura creix cada cop ms depressa. La grfica s:

Altura Volum
3

b) La part inferior s un cilindre, i el volum s proporcional a laltura; desprs s un con, i per tant, a mesura que augmenta el volum el creixement de laltura saccelera. La grfica s:

Altura Volum

361

Funcions
c) s una esfera. Laltura creix ms depressa al principi i en acabar domplir el volum de lesfera, coincidint amb els pols. La grfica s:
1

Altura Volum

d) s un con invertit. El creixement de laltura es ralentitza a mesura que tenim un volum ms gran. La grfica s:

Altura Volum

076

Si una funci s contnua: a) Quants mxims, com a mnim, haur de tenir la funci si talla exactament 4 vegades leix X? b) Y no s constant en cap interval. Quin s el nombre ms gran de vegades que pot tallar leix X si t 3 mnims? a) Els quatre punts de tall amb leix X delimiten tres intervals en qu, com que la funci s contnua, hi ha dhaver, almenys, un mxim o un mnim. El menor nombre de mxims saconsegueix amb dos mnims i un mxim entre ells.
Y

b) Com que presenta 3 mnims, t com a molts 4 mxims i, com que s una funci contnua, cada mnim se situar entre 2 punts mxims. Cada mxim pot generar dos punts de tall amb leix X, i, per tant, tindr com a mxim 8 punts de tall amb leix X.
Y

077

Una funci parella pot valer 7 a x = 0? I una funci imparella? No, perqu si s una funci imparella ser simtrica respecte de lorigen i, per tant, tamb hauria de passar pel punt (0, 7), cosa que no s possible perqu, aleshores, el 0 tindria ms duna imatge. Totes les funcions imparelles que tallen leix Y ho fan al punt (0, 0).

362

SOLUCIONARI

11

078

Duna funci, en sabem que tots els elements del seu conjunt Imatge sn positius i, a ms:

f (x + y) = f (x) f (y)
2 Si f = 4 , quant val f (5)? I f (0)? 3 2 2 2 4 = f = f + 0 = f f (0) = 4 f (0) f (0) = 1 3 3 3 1 2 1 1 1 1 1 4 = f = f + = f f = f f = 3 3 3 3 3 3 3
2

4 =2

1 1 f (5) = f 15 = f 3 3

15

= 215 = 32.768

A LA VIDA QUOTIDIANA
079

La Marta va decidir invertir els estalvis lany 2002. Va haver descollir entre dos productes financers: un dipsit a termini fix o un fons dinversi.

SIT DIP INI FIX M TER A DA: DURANYS 5 A LITAT: IBI REND15 % AL ANU

3%

FONS
DINVERSI

RENDIBILIT AT

PARTICIPACI: 15,80 ALTA

El dipsit a termini fix tenia una durada de 5 anys. Un cop passat aquest temps, el banc li havia de tornar el capital ingressat ms el 15 % dinteressos. Si retirava els diners abans, el banc li oferia un inters del 3 % cada any. Daltra banda, el fons dinversi no tenia una rendibilitat fixa, i linters podia variar en funci dels ndexs borsaris. Finalment, la Marta es va decidir pel fons dinversi i en va comprar 1.519 participacions.

363

Funcions
Ahir va rebre la informaci sobre la rendibilitat del seu fons en els ltims 5 anys. Hi apareixia aquesta grfica.
22 21 Preu per participaci () 20 19 18 17 16 15 99 00 01 02 03 04 05 06 Any

En vista de la grfica, hauria estat millor haver invertit en el dipsit a termini fix? En quins moments, des de lany 2002, el dipsit a termini fix li hauria ofert ms rendibilitat? Lelecci depn del moment en qu es treguin els diners. Per exemple, durant tot lany 2002, i en gaireb tots els mesos dels anys 2003 i 2004, hauria estat ms rendible el dipsit a termini fix. 080

LInstitut General de Mitjans de Comunicaci (IGMC) ha fet pbliques les dades recollides en la seva ltima enquesta feta als oients.

En aquesta grfica apareix el nombre doients (en milions) de les dues emissores de rdio amb ms audincia del pas.
3 Nre. doients (milions)

Rdio-Rdio

1 Emissora-Rdio 4 8 12 16 20 24 Hores

364

SOLUCIONARI

11

Aquestes sn les programacions diries de les dues cadenes.

RDIO RDIO
04h 47h Cultural Msica

rmatius 7 10 h Info evistes 10 14 h Entr rmatius 14 15 h Info rts 15 16 h Espo or 16 20 h Hum rmatius 20 22 h Info rts 22 24 h Espo

EMISSORA RDIO
0 4 h Entrevi stes 4 7 h Humor 7 10 h Music al 10 12 h Inform atius 12 14 h Esports 14 16 h Cultu ral 16 19 h Esports 19 20 h Inform atius 20 22 h Music al 22 24 h Cine

Quines conclusions extreus de lestudi de la grfica i de les programacions? Com modificaries la programaci de les cadenes per augmentar-ne laudincia? Observem que laudincia ms gran sobt amb lemissi de programes esportius o informatius, mentre que les audincies menors corresponen a programes culturals i dhumor. Fra aconsellable que les cadenes augmentessin els programes amb aquests tipus de contingut per augmentar laudincia.

365

12

Funcions de proporcionalitat
FUNCIONS DE PROPORCIONALITAT

FUNCIONS LINEALS

FUNCIONS DE PROPORCIONALITAT INVERSA

PENDENT DUNA RECTA

REPRESENTACI GRFICA

REPRESENTACI GRFICA

366

El clcul t dos pares


Quan va sentir que sobria la porta, Leibniz va aixecar la vista del paper on escrivia i, sense ni saludar a qui havia entrat, es va comenar a queixar, molt alterat: Tothom sap que la trajectria de la meva vida s impecable. Com s possible que dubtin de mi? He donat proves dhonestedat i talent suficients per a aix i encara per a ms. La respiraci agitada de Leibniz va fer que el seu interlocutor, Bernoulli, el calms assegurant-li que ning, enlloc del mn, tret dAnglaterra, dubtava dell. Jo no coneixia la feina del mestre Newton, fins i tot li vaig escriure per explicar-li els meus progressos. Per no he plagiat la feina de ning va assegurar Leibniz. He vingut a comunicar-te una bona notcia: la comissi ha acabat les investigacions i la seva conclusi s que totes dues teories han estat desenvolupades de manera independent. A ms, segons la meva opini el teu sistema s molt millor, sobretot per la notaci que fas servir. La teoria desenvolupada per Leibniz i per Newton s de capital importncia per a lestudi de moltes propietats relatives a les funcions. Leibniz va ser el primer de fer servir el terme funci per designar la relaci entre dues magnituds. Sabries escriure la funci que relaciona cada nombre amb el seu doble menys tres unitats?

La funci que relaciona cada nombre amb el seu doble menys tres unitats s:
f(x) = 2 x 3

Funcions de proporcionalitat
EXERCICIS
001 Indica si les funcions sn lineals i, si ho sn, determinan el pendent i el creixement o decreixement. 3 4 x c) y = e) y = a) y = 3x 4 4 x 1 2 x +2 b) y = 5x d) y = f) y = x 3 a) No s lineal. b) s lineal i creixent. 002 c) s lineal i creixent. d) No s lineal. e) No s lineal. f) No s lineal.

Posa dos exemples de funci lineal creixent i dos ms de decreixent. Funci lineal creixent: y = 3x; y = 4x. Funci lineal decreixent: y = 5x; y = x.

003

Troba una taula de valors i representa les funcions lineals segents: a) y = 0,5x a)
x y

b) y = 2x
0 0 1 0,5 2 1

c) y = 4x
3 1,5

d) y = x d)
x y

e) y = 0,5x
0 0 1 1 2 2

f) y = 10x
3 3

Y
0,5

Y y = 0,5x X
1 2 3

y=x X

b)

x y

0 0

e)

2
Y

x y

0 0

0,5 1 1,5
Y

y = 2x X

y = 0,5x

c)

x y

0 0

1 4

2 8

3 12

f)

x y

0 0

1 10

2 20

3 30

Y y = 4x X

Y 20 10

y = 10x
1 2

004

Una funci de proporcionalitat directa passa pel punt P (5, 10). a) Calculan el pendent. c) Com s la funci, b) Determinan lexpressi algebraica. creixent o decreixent? a) m = 10 : (5) = 2 b) y = 2x c) s decreixent.

368

SOLUCIONARI

12

005

Indica si aquestes funcions sn afins i determinan el pendent i lordenada. a) y = 3x 4 2 x +3 5 a) s af: m = 3, n = 4. b) y = b) s af: m = 2 , n = 3. 5 c) y = x 2 5 d) y = 2 +1 x

c) No s af. d) No s af.
Y
2x + 2

006

Representa la funci af y = 2x + n per a n = 1, n = 2, n = 1 i n = 0. Com sn les rectes que has dibuixat? Sn rectes paralleles.

y = 2x + 1 y = 2x
1 2x

y=
1 2 3 5

y=

007

Troba una taula de valors i representa aquestes funcions afins: a) y = 2x + 3 c) y = 3x + 1 e) y = 5x 5 b) y = x + 4 d) y = x + 3 f) y = 0,5x + 3 a)


x y
0 3 1 5 2 7 3 9

d)

x y

0 3

1 4

2 5

3 6

Y y = 2x + 3 X y=x+3

b)

x y

0 4

1 3

2 2

3 1

e)

x y

1 0

2 5

3 10

5
Y

Y y = x + 4 X

y = 5x 5 X

c)

x y

0 1

f)

2
Y

x y

0 3

1 3,5

2 4

3 4,5

Y y = 0,5x + 3 X y = 3x + 1

369

Funcions de proporcionalitat
008 Una recta que passa per tres quadrants s una funci lineal o af? Raona la resposta. s af, perqu per tal que passi per tres quadrants cal que no passi per lorigen. 009 Determina dos punts pels quals passin les funcions segents i representa-les. a) y = 3x c) y = 2x + 4 e) y = 4x 2 g) y = 0,4x b) y = 6x + 7 d) y = 4x f) y = x + 3 h) y = x 2 a) x = 0 y = 0 x = 1 y = 3
Y y = 3x X

e) x = 0 y = 2 x=1y=2
Y y = 4x 2 X

b) x = 0 y = 7 x=1y=1
Y y = 6x + 7

f) x = 0 y = 3 x=3y=0
Y y = x + 3 X

c) x = 0 y = 4 x=2y=0
Y y = 2x + 4 X

g) x = 0 y = 0 x = 1 y = 0,4
Y

X y = 0,4x

d) x = 0 y = 0 x = 1 y = 4
Y

h) x = 0 y = 2 x=2y=0
Y y=x2 X

X y = 4x

010

Estudia la recta que passa per (0, 2) i (1, 2). s una recta parallela a leix X. La seva expressi algebraica s y = 2.
(0, 2) 5 3 1 (1, 2) 1 3

y=2

370

SOLUCIONARI

12

5 3 1 2

a) y = 2x b) y = 2x 3 c) y = 2x + 1 Sn rectes paralleles que es diferencien en el valor de lordenada a lorigen.

y= 2x + y= 1 2x y= 2x 3
1 2 4 6 3

011

Representa, en uns mateixos eixos, les funcions i explican les diferncies.

012

Troba lequaci de la recta que passa pels punts segents: a) A (1, 6) i B (3, 9) b) A (1, 0) i B (0, 4) c) A (3, 6) i B (2, 4) a) m = d) A (2, 4) i B (3, 1) e) A (1, 2) i B (2, 5)

96 3 3 3 9 = 6= 1+n6 =nn= 3 1 2 2 2 2 3 9 y= x + 2 2 40 = 4 0 = 4 (1) + n n = 4 0 (1) y = 4x + 4 4 6 10 = = 2 6 = 2 (3) + n n = 0 2 (3) 5 y = 2x 1 4 = 3 4 = 3 2 + n n = 10 32 y = 3x + 10 5 (2) 7 7 7 1 = = 2 = (1) + n n = 2 + 2 (1) 3 3 3 3 7 1 y= x + 3 3

b) m =

c) m =

d) m =

e) m =

013

Comprova si les rectes anteriors passen pel punt de coordenades (1, 1). Nhi ha cap que correspongui a una funci af? a) 1 b) 1 c) 1 3 9 + = 6 . No hi pertany. 2 2 4 + 4 = 8. No hi pertany. 2. No hi pertany. d) 1 e) 1 3 + 10 = 7. No hi pertany. 7 1 8 + = . No hi pertany. 3 3 3

Sn funcions afins, excepte la de lapartat c), que s lineal.

371

Funcions de proporcionalitat
Y

014

Troba lequaci de la recta daquesta grfica: Com que passa per (4, 1) i (0, 2) m = 0,75. Com que passa per (0, 2) 2 = 0,75 0 + n n = 2 Lequaci de la recta s: y = 0,75x 2.
1 1

A
3 4

015

Calcula lequaci de la recta que t el mateix pendent que la recta que passa pels punts A (3, 5) i B (1, 4) i que passa, a la vegada, per C (5, 0). 45 1 = = 0, 25. Com que passa per (5, 0) 0 = 0,25 5 + n 4 1 3 x 5 n = 1,25. Lequaci de la recta s: y = 0,25x 1,25 y = . 4

m=

016

Determina la posici relativa daquests parells de rectes: b) y = 6x c) y = 2x + 3 a) y = x + 2 y = x + 2 y = 6x 5 y = 2x 11 a) y = x + 2 m' = 1 Sn secants. y = x + 2 m' = 1 Sumem les dues equacions:

d) y = x 9 y = x + 9

2y = 4 y = 2 2 = x + 2 x = 0 P (0, 2) b) y = 6 x 5 m' = 6 Sn paralleles. y = 6 x 5 m' = 6 c) y = 2x + 3 m' = 2 Sn paralleles. y = 2x 11 m' = 2 d) y = x 9 m' = 1 Sn secants. y = x + 9 m' = 1 Sumem les dues equacions: 2y = 0 y = 0 0 = x 9 x = 9 P (9, 0) 017 Troba el punt de tall de les rectes. a) y = x + 8 y = 2x

b) y = 3x + 1 y = 6x + 2

a) y = 2x + 8 x + 8 = 2x x = 8 y = 16 y = 2x + 8 Es tallen en el punt P (8, 16). b) y = 3x + 1 3x + 1 = 6 x + 2 3x = 1 x = 1 y = 0 y = 6 x + 2 3 1 Es tallen en el punt P , 0 3

372

SOLUCIONARI

12

018

Calcula les coordenades dels vrtexs dun triangle que t els costats a les rectes: r : y = x + 5 s: y = x + 7 t : y = 2x 9 Els vrtexs sn la soluci dels tres sistemes dequacions: y = x + 5 x + 5 = x + 7 x = 1 y = 6 . Soluci: (1, 6). y = x + 7 y = x + 5 x + 5 = 2x 9 x = 14 y = 1 . Soluci: 14 , 1 . 3 3 3 3 y = 2x 9 y = 2x 9 2x 9 = x + 7 x = 16 y = 23 . Soluci: (16, 23). y = x + 7

019

Escriu tres rectes secants i tres de paralleles a les rectes segents: a) y = x + 4 b) y = 3x 7 a) y = x + 4 Rectes secants: Rectes paralleles: b) y = 3x 7 Rectes secants: Rectes paralleles: c) y = 6x 1 Rectes secants: Rectes paralleles: d) y = 4 Rectes secants: Rectes paralleles: c) y = 6x 1 d) y = 4

y = 3x 1 y = x + 1 y=x7 y = 3x 1 y=x+1 y = 6x + 1 y=x1 y=0

y=x4 y = x 1 y = x + 1 y = 3x + 1 y = 6x 5 y = 6x 2 y=x y = 1

y = 2x + 3 y = x + 2 y = 2x 1 y = 3x + 2 y = x + 3 y = 6x y=x+1 y=2

020

Representa les rectes segents: a) y = 7 b) y = 0 c) y = 1 d) y = 2 e) y = 2 f) y = 3


y=3 y=2 y=1 y=0 X y = 2

1 4 2 1 4 6 3 5

y = 7

373

Funcions de proporcionalitat
x = 3 x = 2 x=0
1 3 2 4

a) b) c) d)

x = 3 x=0 x=4 x = 2

x=4
5

021

Representa grficament aquestes rectes:

022

Determina la posici relativa de les rectes y = 3, x = 2. Calculan el punt de tall en el cas que siguin secants. Sn rectes secants, perpendiculars, que es tallen en el punt P (2, 3).

023

Troba lequaci de la recta: a) Parallela a leix X i que passa per P (1, 3). b) Parallela a leix Y i que passa per P (1, 4). a) s parallela a leix X m = 0 y = n. Passa per P (1, 3) 3 = 0 1 + n n = 3. Per tant, s la recta y = 3. b) s parallela a leix Y x = k. Passa per P (1, 4) x = 1. Per tant, s la recta x = 1.

024

Representa aquestes funcions: a) y = a) 1 x


Y
5 4 3 2 1 5 3 1 2 3 4 5

b) y =

2 x

y =

1 x

b)

Y
5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 3 5

5 3

y =

2 x

374

SOLUCIONARI

12

025

Construeix una taula de valors i representa les segents funcions: a) x y = 8 a)


x y
4 2 2 4 1 8 1 8

b) x y 5 = 0
2 4 4 2

Y
6 4 2 6 4 2 2 4 6 2 4 6

b)

x y

5 1

1 0,5 5 10

0,5 10

1 5

5 2

Y
5

5 5

026

Completa la grfica i estudian les propietats.


Y
4 2 4 2 2 4 2 4

Propietats: Funci discontnua (hiprbola) Funci creixent Assmpota vertical x = 0 Assmptota horitzontal: y = 0 027 Indica quines de les funcions segents sn de proporcionalitat directa, inversa o no corresponen a cap delles: 5 a) y = 3x 5 b) y = x x c) y = x La funci c) s de proporcionalitat inversa. Les altres dues no sn de proporcionalitat.

375

Funcions de proporcionalitat
028 2 4 10 ,y = ,y = Fes la representaci grfica de les funcions segents y = x x x en els mateixos eixos de coordenades. a) Per a valors positius de la x, quina s la funci que est per sobre de les altres? b) I per a valors negatius?
Y
8 y = 4 x
F

y =
G

4 2 2 4 G 8

10 x

6 y = 2 x

029

Lrea dun rectangle s de 120 m2. Escriu lexpressi algebraica de la funci que relaciona les dues magnituds i representa-la. Expressi algebraica:
Y
60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60

030

Una funci de proporcionalitat inversa, pot tallar leix dordenades? I leix dabscisses? Pot passar per lorigen? Raona la resposta. Cap funci de proporcionalitat inversa no pot tallar ni leix dordenades ni leix dabscisses i tampoc no pot passar per lorigen de coordenades.

031

En una parada del mercat hem vist loferta segent: Una bossa de 10 kg de tomquets val 16 . a) b) c) d) Si ho considerem una funci, quines variables estem relacionant? Expressa la funci de totes les formes possibles. Quin tipus de funci s? Quant val una bossa de 7 kg? a) Relacionem el nombre de quilos de tomquets (variable independent) amb el preu (variable dependent). 16 1 b) 10 kg 16 y= = 1,6 y = 1,6x 01 kg y 10 c) s una funci lineal. d) y = 1,6 7 = 11,20

376

SOLUCIONARI

12

032

La temperatura en un lloc de lAntrtida a les 12 h s de 5 C, i cada hora baixa 4 C. Expressa la funci de totes les maneres possibles.

5 3 1 2

y = 5 4x

y = 5 4x, en qu x s el nombre dhores transcorregudes des de les 12 h i y la temperatura (en C).

1 3 2 4

Capital = Capital invertit + Inters C = 150 + 3t

150 Temps

Capital ()

033

Lequaci que ens dna linters dun dipsit bancari s y = 3 t. Si el capital invertit s 150 , troba lequaci que relaciona el capital amb el temps, i representa-la.

034

Calcula grficament el punt de tall de les rectes segents: y = 2x 3 y = 2x + 1 Estudian tamb les propietats. Sn rectes afins que es tallen al punt (1, 1). La recta y = 2x 3 s creixent, amb pendent 2. La recta y = 2x + 1 s decreixent, amb pendent 2.

y = 2x + 1

y = 2x 3
(1, 1)

035

Per celebrar la festa de final de curs, un grup damics lloga un local, i han de triar entre dos. Les ofertes que els fan sn: CAMELOT: 1.000 i 5 per assistent. MORGANA: 200 i 10 per assistent. La capacitat mxima a tots dos locals s de 300 persones. Quin dels dos triaries? Y Lequaci del cost respecte els assistents s: Camelot: y = 1.000 + 5x Morgana: y = 200 +10x Si el nombre dassistents s ms petiti que 160, s preferible escollir Morgana. Per si s ms gran que 160, s millor Camelot.
1.500 Diners ()
00 a x (C +5 me

lot) (160, 1.800)

y=
1.000 500

1.0

y = 200 + 10x (Morgana)


50 100 150

Assistents (persones)

377

Funcions de proporcionalitat
036 La companyia DIRECTEACASA fa propaganda repartint fulls al carrer. El cap de personal sap que una sola persona reparteix 1.000 fulls en un dia i vol repartir 50.000 fulls. a) Quant trigarien dues persones a repartir ho tot? I deu? Fes una taula que indiqui la relaci entre el nombre de persones i els dies que triguen a repartir els 50.000 fulls. b) Escriu lexpressi algebraica daquesta funci i representa-la grficament. a) Dues persones trigarien 25 dies i 10 persones trigarien 5 dies.
x (persones) y (dies)
1 50 2 25 5 10 10 5 20 2,5 25 2 50 1

b) y = 50/x
Y
40 Dies 30 20 10 0 0 10 20 30 40 Persones

037

Un tren surt de Retort amb destinaci a Vilera a una velocitat de 90 km/h. En aquest moment surt un altre tren de Vilera a Retort a 100 km/h. Si la distncia entre les dues poblacions s de 344 km, a quina distncia de totes dues creus que es creuaran els trens?
Y

Distncia (km)

Lequaci del trajecte dels trens en funci dels temps s: Sortida de Retort: y = 90x Sortida de Vilera: y = 344 100x El punt de tall de les dues rectes s (1 h 48 min, 163 km). Per tant, es creuen a 163 km de Retort.

300
=

200 100

34 (V 4 ile ra 10 0 )

y= (1 h 48 min, 163 km)

t) or et (R x 90

x
1 2 3

Temps (hores)

ACTIVITATS
038

Una funci lineal passa pel punt de coordenades (2, 8). Determinan el pendent i lequaci. s creixent o decreixent?

y = mx 8 = m 2 m = 4 y = 4x s creixent.

378

SOLUCIONARI

12

039

Aquesta s la grfica duna funci de proporcionalitat directa. Dibuixan els eixos si el punt A t dabscissa x = 3. a) Quina s lordenada del punt A? b) I lexpressi algebraica de la funci? a) Ens desplacem tres unitats des del punt A a lesquerra i desprs es traa una recta vertical que tallar la funci en lorigen de coordenades. Lordenada del punt s y = 6. b) La funci s y = 2x i la seva representaci grfica s la segent:
Y
7 6 5 4 3 2 1 4 2 1 2

040

Classifica les funcions segents en lineals i afins. Com ho fas?


t u Y r s X

Sn lineals les funcions s i t. Sn afins les funcions r i u. Les funcions lineals sn rectes que passen per lorigen de coordenades. 041

Classifica les funcions segents: a) y = 1 x 3 b) y = 0,25x c) y = 1 x +5 2 d) y = 1,7x

Sn lineals les funcions de a), b) i d). s af la funci de lapartat c). 042

A les funcions segents, assenyala quin s el valor del pendent i de lordenada a lorigen. a) y = 3x + 6 a) b) c) d) b) y = 10x c) y = 2x 5 d) y = 9x Pendent: 3. Ordenada a lorigen: 6. Pendent: 10. Ordenada a lorigen: 0. Pendent: 2. Ordenada a lorigen: 5. Pendent: 9. Ordenada a lorigen: 0.

379

Funcions de proporcionalitat
043

Classifica les funcions en creixents i decreixents sense representar-les. Com ho fas? a) y = 12x 3 b) y = 1 2 x + 6 3 c) y = 0,25x 3 d) y = 7x 4 12 x 5 f) y = 0,7x + 0,65 e) y =

Sn creixents les funcions dels apartats a), b), c) i f), perqu tenen pendents positius. Sn decreixents les funcions dels apartats d) i e), perqu tenen pendents negatius. 044

u s X

Determina el signe del pendent i el de lordenada a lorigen daquestes funcions:


t Y r

Recta r: m > 0 i n > 0 Recta s: m > 0 i n < 0

Recta t: m < 0 i n > 0 Recta u: m < 0 i n < 0

El signe del pendent el dedum per la inclinaci de la recta, i el de lordenada a lorigen pel punt de tall amb leix Y. 045

Representa les funcions segents: a) y = x + 2 b) y = 2,5x c) y = 2x 3


a) c)

Y
2 b)

046

Dibuixa en uns eixos de coordenades: a) Una funci lineal de pendent negatiu. b) Una funci af de pendent positiu i ordenada a lorigen negativa. c) Una funci af de pendent negatiu i ordenada a lorigen positiva.
t r Y s

a) Recta r. b) Recta s. c) Recta t.

380

SOLUCIONARI

12
a)

047

Calcula les expressions algebraiques de les funcions representades per aquestes rectes:

Y
b)

1 1 d) c)

a) Passa per (0, 3) i (6, 0) m =

1 . 2 Com que passa per (0, 3) 3 = 0 + n n = 3. Lequaci de la recta s: y = x 3. 2

b) Passa per (0, 0) i (1, 4) m = 4. Com que passa per (0, 0) 0 = 0 + n n = 0. Lequaci de la recta s: y = 4x. c) Passa per (0, 2) i (2, 0) m = 1. Com que passa per (0, 2) 2 = 0 + n n = 2. Lequaci de la recta s: y = x + 2. d) Passa per (0, 8) i (4, 0) m = 2. Com que passa per (0, 8) 8 = 0 + n n = 8. Lequaci de la recta s: y = 2x + 8. Quina s la representaci de y = a)
Y

048

1 x 1 ? 2 c)
Y

b)

d)

1 1

Com que la funci t pendent negatiu s decreixent i com que, a ms, passa per (0, 1), la soluci s la de lapartat b).

381

Funcions de proporcionalitat
049

Digues quins punts pertanyen a la funci y = 3x 6:

A (1, 3) B (1, 9) C (1, 9)

D (11, 27) E (4, 6) F (5, 9)


3

A (1, 3) y = 3 1 6 = 3 C (1, 9) y = 3 6 = 3
9

B (1, 9) y = 3 (1) 6 = 9 D (11, 27) y = 3 11 6 = 33 6 = 27 E (4, 6) y = 3 (4) 6 = 18


Pertanyen a la funci els punts B, D i F. 050

F (5, 9) y = 3 5 6 = 15 6 = 9

Escriu quatre punts que pertanyin a cadascuna daquestes rectes: a) y = 2x 5 b) y = 3x 2 1 3 x 2 2 d) y = 0,25x 3 c) y = a) Per a x = 0 y = 2 0 5 = 5 (0, 5) Per a x = 1 y = 2 1 5 = 3 (1, 3) Per a x = 1 y = 2 (1) 5 = 7 (1, 7) Per a x = 2 y = 2 2 5 = 1 (2, 1) b) Per a x = 0 y = 3 0 2 = 2 (0, 2) Per a x = 1 y = 3 1 2 = 5 (1, 5) Per a x = 1 y = 3 (1) 2 = 1 (1, 1) Per a x = 2 y = 3 2 2 = 8 (2, 8) c) Per a x = 0 y = 3 2 1 Per a x = 1 y = 2 1 Per a x = 1 y = 2 1 Per a x = 2 y = 2 3 0, 2 3 1 = 2 (1, 2) 2 3 (1) = 1 (1, 1) 2 5 3 5 2 = 2, 2 2 2

d) Per a x = 0 y = 3 (0, 3) Per a x = 1 y = 0,25 1 3 = 2,75 (1; 2,75) Per a x = 1 y = 0,25 (1) 3 = 3,25 (1; 3,25) Per a x = 2 y = 0,25 2 3 = 2,5 (2; 2,5)

382

SOLUCIONARI

12

051

Determina si aquestes funcions sn lineals o afins, i si sn creixents o decreixents: a) y + 6x = 4 b) 5x + y = 0 c) x 5y = 0 d) x = 3y e) y 3x = 0 f) 2x y = 5

a) y = 6x + 4 Funci af: m = 6, i decreixent. b) y = 5x Funci lineal: m = 5, i decreixent. x 1 Funci lineal: m = , i creixent. 5 5 x 1 d) y = Funci lineal: m = , i creixent. 3 3 e) y = 3x Funci lineal: m = 3, i creixent. c) y = f) y = 2x 5 Funci afn: m = 2, i creixent. 052

Determina lequaci i el tipus de funci a partir de la descripci. a) La grfica passa per lorigen i pel punt de coordenades (3, 4). b) El pendent s m = 4 i passa per (1, 5). c) Lordenada s n = 2 i passa per (2, 6). a) 4 = m 3 m = 4 3 4 Funci y = x. s lineal. 3

b) y = mx + n 5 = 4 1 + n n = 9 Funci y = 4x + 9. s af. c) 6 = m 2 + 2 4 = 2m m = 2 Funci y = 2x + 2. s af. 053

Donats els punts A(0, 3) i B (3, 5): a) Calcula el pendent i lordenada a lorigen de la recta que hi passa. b) Quina s lequaci daquesta recta? c) Representa grficament la funci. a) m = 5+3 8 = 30 3 Com que passa per (0, 3), lordenada a lorigen s 3. 8 x 3 3 c)
Y B(3, 5) 8 y = x 3 3 X A(0, 3)

b) y =

383

Funcions de proporcionalitat
054

Troba lequaci de la recta que passa per cada parell de punts i indica de quin tipus de funci es tracta. a) (1, 5) i (3, 15) b) (0, 2) i (1, 4) c) (1, 1) i (2, 6) a) m = d) (2, 4) i (4, 6) e) (1, 4) i (3, 12) f) (1, 2) i (5, 2)

15 5 20 = = 5 y = 5x + n 3 1 4 Substitum el punt A (1, 5): 5 = 5 1 + n n = 0 y = 5x Funci lineal 42 = 2 y = 2x + n 1 0 Substitum el punt A (0, 2): 2 = 2 0 + n n = 2 y = 2x + 2 Funci af 6 (1) 5 5 5 = = y= x+n 3 2 1 3 3 Substitum el punt A (1, 1): 1 = 5 8 5 8 Funci af 1+nn= y= x 3 3 3 3

b) m =

c) m =

d) m =

64 =1y=x+n 42 Substitum el punt A (2, 4): 4 = 2 + n n = 2 y = x + 2 Funci af 12 4 16 = = 4 y = 4x + n 3 (1) 4 Substitum el punt A (1, 4): 4 = 4 (1) + n 4 = 4 + n n = 0 y = 4x Funci lineal 2 2 4 2 2 = = y= x+n 5 (1) 6 3 3 Substitum el punt A (1, 2): 2 4 2 4 2 = (1) + n n = y = x + Funci af 3 3 3 3

e) m =

f) m =

055

Determina lequaci de la recta el pendent de la qual s m = 1 i passa per lorigen. Lequaci s y = x. Troba lequaci duna recta: a) Que tingui pendent m = 3 i lordenada a lorigen sigui 1,5. b) Que passi per A (2, 4) i tingui el mateix pendent que y = 3x 5. c) Que tingui el mateix pendent que 3x + 2y = 6 i passi per B (2, 3).

056

384

SOLUCIONARI

12

a) y = 3x 1,5 b) y = 3x + n 4 = 3 2 + n n = 10 y = 3x + 10 c) 2y = 6 3x y = 3 3 3 xm= 2 2 3 3 3 y = x + n 3 = (2) + n 3 = 3 + n n = 0 y = x 2 2 2

057

Donada la recta de lequaci 2(x 5) = 5(y 3): a) Calcula su pendiente. b) Determina si pasa por el punto A(2, 7). a) m = 2 = 0, 4 5 b) 2 (2 5) = 6 5 (7 3) = 20. No passa per A.

058

Troba lequaci de la recta que passa pel punt A (1, 5) lordenada a lorigen de la qual s 4. Passa pels punts (1, 5) i (0, 4) 4 5 = 9. Lequaci de la recta s: y = 9x 4. m = 0+1

059

Calcula el pendent de la recta que passa per lorigen i pel punt B (1, 5). Passa pels punts (1, 5) i (0, 0) m = 50 = 5. 1 0

060

Escriu les equacions dels eixos de coordenades. Lequaci de leix dabscisses s y = 0 i la de leix dordenades s x = 0. FES-HO AIX COM COMPROVEM SI TRES PUNTS ESTAN ALINEATS? Comprova si els punts A (1, 2), B (1, 4) i C (3, 6) estan alineats. Tres punts estan alineats si estan a la mateixa recta.
PRIMER. Trobem la recta que passa per dos punts. Triem dos punts: A(1, 2) i B (1, 4).

061

m=

b2 a2 42 = =1 b1 a1 1 (1)
A(1, 2)

y = 1 x + n 2 = 1 + n n = 3 La recta que passa per A i B s y = x + 3.


SEGON.

Comprovem si el tercer punt pertany a la recta.


C(3, 6)

y = x + 3 6 = 3 + 3 Veiem que C pertany a la recta que passa per A i B. Per tant, els tres punts estan alineats.

385

Funcions de proporcionalitat
062

1 3 5 23 estan alineats. Esbrina si els punts A 1, , B , i C 4, 12 4 4 12 5 1 + 2 4 12 = , I com que passa per A: La recta que passa per A i B s: m = 3 3 1 2 3 1 = +n n = . 4 12 3 4 2 3 Lequaci de la recta s: y = x . Mirem si C pertany a la recta: 3 4 23 2 3 = 4 . Per tant, els tres punts estan alineats. 12 3 4 2 Donats els punts A(2, 1), B 3, i C (6, k), calcula k perqu estiguin alineats. 3 2 +1 1 3 = . I com que passa per A: La recta que passa per A i B s: m = 3 3 2 1 5 1 5 1 = 2 + n n = . Lequaci de la recta s: y = x , 3 3 3 3 1 5 1 k = 6 = . i perqu passi per C 3 3 3 Troba la recta que passa per A (2, 3) i B (1, 3). Troba el valor de p perqu el punt C ( p, 5) pertanyi a la recta. 3 3 = 6 y = 6x + n 1 2 Substitum el punt A (2, 3): 3 = 6 2 + n n = 3 12 = 9 y = 6x 9. 2 Substitum el punt C (p, 5): 5 = 6p 9 4 = 6p p = . 3

063

064

m=

065

Els punts A (2, 3), B (3, 4) i C (5, 7), pertanyen a la mateixa recta? Determina-ho sense representar-los. Explica com ho fas. Agafem dos dels punts, A i B, i trobem lequaci de la recta que els uneix: 43 m= =1y=x+n3=2+nn=1y=x+1 32 Desprs comprovem si el punt C (5, 7) pertany o no a la recta: y = 5 + 1 = 6 7 Els tres punts no pertanyen a la mateixa recta.

066

Determina, sense representar-les, si els parells de rectes segents sn secants o paralleles: a) y = 4x + 2 y = 4x + 1 c) y = 2x + 3 y = 2x 11 y = 3x + 6 d) y = 1,5x y = 1,5x b) y = 3x Comprovem si les dues rectes tenen el mateix pendent o no: a) m = 4, m' = 4 Sn secants. b) m = 3, m' = 3 Sn paralleles. c) m = 2, m' = 2 Sn secants. d) m = 1,5; m' = 1,5 Sn secants.

386

SOLUCIONARI

12

067

Troba, de forma algebraica i grfica, el punt de tall de cada parell de rectes. a) y = x + 2; y = x + 1 b) y = 3x; y = 3x + 6 c) y = 2x; y = 2x + 4 d) y = 3x; y = 2x 5 a) x + 2 = x + 1 2x = 1 1 1 3 x= y= +2= 2 2 2 1 3 P , 2 2 b) 3x = 3x + 6 6x = 6 x = 1 y = 3 (1) = 3 P (1, 3) c) 2x = 2x + 4 4x = 4 x = 1 y=21=2 P (1, 2) d) 3x = 2x 5 x = 5 y = 3 (5) = 15 P (5, 15)
Y y=x+2 X y = x + 1 Y

X y = 3x + 6 Y y = 3x

X y = 2x Y
10 5

y = 2x + 4

X y = 3x y = 2x 5
10

068

Escriu una equaci de tres rectes paralleles i tres de secants a les rectes segents. a) y = 9x 6 c) y = 11x + 13 b) y = 7x d) y = x Les rectes paralleles tindran el mateix pendent (m) i diferent ordenada a lorigen (n). Les rectes secants tindran pendent diferent. a) Rectes paralleles: y = 9x Rectes secants: y=x b) Rectes paralleles: y = 7x + 1 Rectes secants: y=x c) Rectes paralleles: y = 11x Rectes secants: y=x d) Rectes paralleles: y = x + 3 Rectes secants: y = 3x + 2

y = 9x 1 y=x+5 y = 7x 1 y = 2x 3 y = 11x + 1 y=x1 y=x4 y = 2x + 5

y = 9x + 3 y = x + 1 y = 7x + 3 y = 7x y = 11x 1 y = 3x + 5 y=x+1 y = 8x 3

387

Funcions de proporcionalitat
069

Determina una recta que sigui parallela a la recta de la figura i passi pel punt A.

3 1 3 1 1 3

A X

20 1 = = 0, 5 . Com que passa per A(3, 1): 0+4 2 1 1 1= 3 + n n = = 0, 5 2 2 1 1 Lequaci de la recta s: y = x . 2 2 El pendent s: m = 070

Donada la recta r : 2x 3y = 12, calcula. a) La recta s, parallela a r, i que passa per B (3, 2). b) La recta t, que tingui la mateixa ordenada a lorigen que r i passi pel punt A (2, 7). c) La recta z, parallela a t, que passa per lorigen de coordenades. a) Com que s parallela a r, s de la forma 2x 3y = c, i com que passa per (3, 2) 6 6 = c c = 12. La recta s: 2x 3y = 12. b) Lordenada a lorigen s 4, i com que passa per (0, 4) i (2, 7): 7+4 m= = 6, 5. Lequaci de la recta s: y = 6,5x 4. 20 c) Com que s parallela a t i passa per lorigen de cordenades, y = 6,5x. Fes una taula de valors per a la funci y = Representa-la en uns eixos de coordenades.
x y
4 1 2 2 1 4 1/2 1/4 8 16 1/4 16 1/2 8 1 4 2 2 4 1 8 172

071

4 i estudian les caracterstiques. x

Funci discontnua i decreixent.


Y
6 4 2 6 4 2 2 4 6 2 4 6

388

SOLUCIONARI

12

072

La taula segent correspon a una funci de proporcionalitat inversa: a) Completa la taula. b) Escriu lexpressi algebraica de f (x). c) Representa la funci. a)
x y
3 1/3 1 1 4 1/4 7 1/7 11 1/11

c)

Y
4 3 2 1 3 1 2 3 4 1 2 3 4

b) y =

1 x

073

2 Representa les funcions y = 2x i y = i calculan grficament i analticament x els punts de tall.


Y
4 3 2 1 3 1 2 3 4 1 2 3 4

Les grfiques sn les segents: No es tallen en cap punt, com es veu a la representaci grfica. Si resolem el sistema:

2 2 y = x x 2 = 2 sistema incompatible 2 2 2 = y = / / x x x s incompatible. y =

074

La Pilar vol comprar patates fregides a granel per al seu aniversari. Una bossa de 200 grams li costa 2 . a) Estudia i representa grficament la funci que relaciona els grams comprats i el preu. b) Quant costar comprar-ne mig quilo? a) y = 2 x x= 200 100 en qu x = pes (g) y = preu () 500 =5 100
Y ()

b) y =

3 2 1

y =

x 100

100 300 500

X (g)

389

Funcions de proporcionalitat
075

Una motocicleta es desplaa a una velocitat constant de 35 km/h. a) Escriu lequaci de la funci que relaciona el temps amb lespai recorregut. b) De quin tipus s? Fes-ne la grfica. e (km) c) Quant temps tarda a recrrer 245 km? a) e = 35t, en qu t = temps (h) e = espai (km) b) s una funci lineal. c) Per a e = 245 245 = 35t t = 7 h
175 105 35 1 2 34 5

e = 35t

t (h)

076

Un poble t 20.000 m3 daigua per al consum diari. a) Expressa per mitj duna taula la quantitat daigua diria que pot gastar cada habitant si el nombre dhabitants s de 100, 200 b) Escriu lequaci de la funci que relaciona el nombre dhabitants del poble amb laigua que pot gastar al dia. c) Quin tipus de funci s? d) Representa-la grficament. a)
Habitants (x ) Aigua: m3 (y ) 100 200 200 100 400 50 1.000 20 2.000 10 5.000 10.000 4 2

b) y = c)
100 75 50 25 0 0

2.000 x

50.000

150.000

077

La taula segent relaciona la pressi que exerceix laigua al mar i la profunditat a qu ens trobem. Estudia la funci que relaciona totes dues magnituds i representa-la. Quina pressi exercir laigua a la fossa de les Mariannes, que t una profunditat d11.033 m?

Profunditat (m) Pressi (atm)

1 0,096

2 0,192

3 0,288

10 0,96

390

SOLUCIONARI

12

y = 0,096x, en qu x = profunditat (m) y = pressi (atm)


Pressi (atm)

y = 0,096x
1

0,096 Profunditat (m)

Per a x = 11.033 m y = 0,096 11.033 = 1.059,17 atm 078

A nivell del mar, laigua bull a 100 C, per cada increment de 100 m a laltitud suposa una dcima de grau menys per arribar al punt debullici. a) Calcula el punt debullici al cim de lAneto (3.404) i de lEverest (8.844). b) Indica lexpressi algebraica de la funci Temperatura debullici Altitud. a) A lAneto bull a: 100 (3.404 : 100) 0,1 = 95,596 C. A lEverest bull a: 100 (8.850 : 100) 0,1 = 91,596 C. b) y = 100 x 1.000

079

Un corredor surt del quilmetre 2 duna marat amb una velocitat de 9 km/h.

a) Completa la taula. b) Escriu lexpressi algebraica de la funci Distncia Temps i representa-la grficament. a)
Temps (hores) Distncia (al km 0) 0 2 1 11 2 20 3 29 4 38

b) y = 9x + 2
Y
Distncia (km) 30 25 20 15 10 5

y = 9x + 2
(2, 20) (1, 11) 1 2 3 4 5 6 X Temps (h)

391

Funcions de proporcionalitat
Y

080

La grfica segent reflecteix la temperatura atmosfrica en funci de laltitud (en km). a) Escriu lexpressi algebraica de la funci Altitud Temperatura. b) Quina ns lordenada a lorigen? Quin significat t? c) Quina temperatura hi haur a 9 km daltitud?

Temperatura (C)

10 6 2

2 6

5X

a) Com que passa per (0, 12) y (2, 2) m = 7. Altitud (km) I com que passa per (0, 12) 12 = 0 + n n = 12. Lequaci de la recta s: y = 7x + 12. b) Lordenada a lorigen s 12, i aix vol dir que a nivell del mar la temperatura de laire s de 12 C. c) Hi haur 51 C. 081

El cost fix a la factura mensual de laigua s de 10 al mes. Shi ha dafegir el preu per metre cbic, que depn del consum. Consums inferiors a 80 m3: 0,90 . Consums entre 80 m3 i 120 m3: 1,50 . Consums superiors a 120 m3: 2 . Representa sobre els mateixos eixos les funcions Consum Preu per a cadascun dels tres trams de consum. Per a consums de x < 80 m3: y = 10 + 0,90x. Per a x = 80 y = 10 + 72 = 82 .
Preu ()

Per a consums de 80 m3 < x < 120 m3: y = 82 + (x 80) 1,50. Per a x = 120 m3 y = 82 + 40 1,50 = 142 . Per a consums de x > 120 m3: y = 142 + (x 120) 2. 082

160 80 40 20 80 120

Consum (m3)

LElena ha fet la grfica del preu final dun article en funci del preu inicial, desprs daplicar-li un 25 % de descompte. a) Quina de les grfiques segents s la ms adequada per representar aquesta funci? Per qu? b) Calcula lequaci de les rectes.
Y Y

6 4 2 1

6 2 4 2

392

SOLUCIONARI

12
2

a) La grfica ms adequada s la 1 , ja que el preu final s ms baix que loriginal. All que valia 4, ara en val 3. El punt (4, 3) no s a la grfica b)
1 2

: y = 0,75x. : y = 1,25x.

083

Hem trobat lafirmaci segent: Investiga si s certa i fes-la servir per trobar la recta que passa pels punts (3, 0) i (0, 5).

Com que passa per (a, 0) i (0, b), b el pendent s m = , i, per tant, a b x + n. lequaci s: y = a Com que passa per (0, b), tenim que n = b, i lequaci s: y =

Si (a, 0) i (b, 0) s n els punts de tall duna rect a amb eixos, en qu a = 0 i b = / / 0, llavors lequaci daquesta recta s: x y + =1 a b

b y 1 x y x +b = x +1 + =1 a b a b a Per tant, lequaci s correcta. x y + = 1. Lequaci de la recta que passa per (3, 0) i (0, 5) s: 3 5 084

Completa el raonament segent: r i s sn dues rectes perpendiculars. AD = m1 . El pendent de r s BD AD = m 2 , perqu I el pendent de s s DC com que s s decreixent, el seu pendent ser $ El triangle ABC s perqu A s

Y A s B D C X

Com que AD s una del triangle ABC , els triangles ABD i ADC sn i els seus costats sn AD DC = Aix doncs, i m1 m2 = BD AD Quina relaci hi ha entre els pendents de dues rectes perpendiculars? AD = m1. BD AD = m2 , perqu com que s s decreixent, El pendent de s s DC $ el pendent ser negatiu. El triangle ABC s rectangle perqu A s un angle Siguin r i s dues rectes perpendiculars. El pendent de r s recte. Com que AD s una altura del triangle ABC , els triangles ABC i ABC sn semblants i els seus costats sn proporcionals. AD DC AD AD = 1. Per tant, m = 1 . = Aix, i m1 m2 = 1 BD AD BD DC m2

393

Funcions de proporcionalitat
A LA VIDA QUOTIDIANA
085

Per fer un experiment de qumica amb els seus alumnes, el professor Potassi ha de comprar mercuri. Per aix va a dos laboratoris de productes qumics a informar-se dels preus, i li donen la informaci segent.
Cada gram de mercuri val 5 cntims. El mercuri va envasat en uns tubs dassaig amb una capacitat mxima de 100 g. El preu de cada tub dassaig s de 2 . Cada gram de mercuri val 4 cntims. El mercuri va envasat en uns tubs dassaig amb una capacitat mxima de 200 g. El preu de cada tub dassaig s de 5 .

LABORATORI SULFURS

LABORATORI LITI

El professor Potassi, quan arriba a classe, comenta amb els alumnes aquesta informaci i els pregunta com poden decidir quina de les dues ofertes ser la ms econmica. Al final opten per dibuixar sobre els mateixos eixos les grfiques que representen els laboratoris i fan un estudi dels costos fins a un mxim d1 quilo de mercuri. Quins resultats creus que han obtingut? A partir de quina quantitat interessa un laboratori o un altre? Els interessa comprar al Laboratori Sulfurs per a quantitats de centenes parells fins a 600 g, i al Laboratori Liti per a la resta de quantitats.
70 60 50 Preu () 40 30 20 10 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 Capacitat (g) Sulfurs Liti

394

SOLUCIONARI

12

086

Aquestes vacances, la Desi i la seva famlia han viatjat a un poble de la muntanya. En el viatge danada van travessar carreteres molt estretes i amb molt pendent. En una delles el germ de la Desi va veure aquest senyal i va preguntar qu significava. La Desi li va explicar que havia estudiat a matemtiques que el pendent duna recta marcava el grau dinclinaci que tenia. Llavors va deduir que 12 % devia significar que, per cada 100 metres que savana en horitzontal, es pugen 12 metres en vertical.

RECORDEU

MATEMTIQUES Pendent del 12 %


G

100 m

Com que no estava segura del que havia explicat al seu germ, quan va arribar a casa va consultar el codi de circulaci. Hi va veure que, en trnsit, el pendent t un significat diferent.

100

m
CARRETERA Pendent del 12 %
G

12 m

Un pendent del 12 % a la carretera significa que per cada 100 metres que recorres a la carretera es pugen 12 metres en vertical. Quin dels dos pendents, a la carretera o en matemtiques, indica ms inclinaci? Quina inclinaci hauria dindicar un senyal de trnsit que marqus un pendent matemtic del 12 %? El pendent de carretera indica ms pendent, ja que en fer-ho sobre 100 m recorreguts, que s la hipotenusa del triangle, la base o el catet s menor que 100 m. Per aix, a igual pendent sindica el mateix desnivell i, en horitzontal, es recorren menys metres.

100 m 12 m

Un pendent de trnsit del 12 % equival a un triangle dhipotenusa 100 m i catet altura 12 m.

x = 1002 122 =
El pendent en matemtiques s: m=

9.856 = 99, 28 m

12 = 0,121 12,1%. 99, 28

395

13

Estadstica
POBLACI I MOSTRA

VARIABLES ESTADSTIQUES

QUALITATIVES

QUANTITATIVES

DISCRETES

CONTNUES

FREQNCIES

ABSOLUTES I RELATIVES

ACUMULADES

MESURES DE CENTRALITZACI

MITJANA

MEDIANA

MODA

MESURES DE DISPERSI

RECORREGUT I DESVIACI MITJANA

VARINCIA I DESVIACI TPICA

COEFICIENT DE VARIACI

396

Du salvi la reina!
Sidney Herbert, que ocupava el crrec de secretari dEstat per a la Guerra, havia pres la decisi ms arriscada de la seva carrera poltica en encarregar a la seva amiga Florence Nightingale lorganitzaci del cos dinfermeres de campanya, amb lobjectiu de millorar els hospitals en la guerra de Crimea. Era lany 1854 i el seu futur poltic estava en mans daquella dama. Quan es preparava per anar a la zona de conflicte, el pas sencer es va estremir per laniquilaci de la Brigada Lleugera, desprs duna crrega sucida contra les bateries russes. Lacci es va difondre no com un desastre, sin com la prova del valor i lhonor dels anglesos. Nightingale va comenar a aplicar mesures higiniques, i va anar recollint dades i organitzant-les per mitj de grfics per facilitar-ne la lectura. Linforme, que es va enviar al secretari de la Guerra, sollicitava ajuda per posar fi a les traves que trobava entre els comandaments de lexrcit i acabava amb una nota manuscrita que deia:
xes, 2.761 es Al gener, de les 3.168 bai ioses. 83 van van deure a malalties contag 324, per altres ser per ferides de guerra i causes... onor dAnglaterra Senyor, no permeteu que lh dhospital. sigui enterrat en una sala Du salvi la reina!

Representa les dades de la nota amb un grfic adequat.


Per representar les dades podrem fer servir un diagrama de barres o de sectors, tot i que s preferible el de sectors:
DIAGRAMA DE BARRES Baixes (persones) DIAGRAMA DE SECTORS Combat 2.400
F

Altres causes

1.800 1.200 600

Contagi Contagi Combat Causes Altres

Estadstica
EXERCICIS
001 Volem fer un estudi estadstic del nmero que calcen els alumnes de 3r dESO dun institut. a) Quina seria la poblaci? b) Tria una mostra. Quina grandria t? a) La poblaci s el conjunt dalumnes de 3r dESO de linstitut. b) Una mostra s, per exemple, els alumnes duna de les classes. La mida de la mostra s el nombre dalumnes de la classe.

002

Assenyala en quin cas s ms convenient estudiar la poblaci o una mostra. a) La longitud dels cargols que produeix una mquina ininterrompudament. b) Lalada de tots els turistes en un any. c) El pes dun grup de cinc amics. a) Una mostra, no podem mesurar tots els cargols. b) Una mostra, perqu hi ha molts turistes. c) La poblaci, perqu s un grup petit.

003

Aquest s el titular dun diari:


EL PES MITJ DELS CATALANS S 69 KG

a) Com creus que sarriba a aquesta conclusi? Sha estudiat tota la poblaci? b) Quines caracterstiques ha de tenir la mostra? Tots els individus de la mostra podrien tenir la mateixa edat? Si tots fossin dones, la mostra seria correcta? a) Sha agafat una mostra representativa dels diferents grups en qu es pot dividir la poblaci, sels ha enquestat i sha calculat la mitjana. Fra molt car i prcticament impossible preguntar tots els espanyols. b) La mostra ha de ser representativa de les diverses edats i sexes, que han destar en la mateixa proporci en qu apareixen en la poblaci.

004

Pensa i escriu un exemple de poblaci per fer un estudi estadstic. Quina mostra podrem agafar? Indica quins sn els individus i la grandria de la mostra. Poblaci: tots els joves duna ciutat determinada inscrits en equips de futbol. Mostra: tots els joves dun institut que juguen a futbol en algun equip. Individus: cada un dels joves de la mostra anterior. Mida de la mostra: nombre de joves de la mostra anterior.

398

SOLUCIONARI

13

005

Determina si les variables estadstiques sn qualitatives o quantitatives. a) b) c) d) e) f) g) Any de naixement. Color dels cabells. Professi duna persona. Permetre torcic. Estat civil. Permetre de la cintura. Nombre de vegades que sha viatjat en avi. Sn qualitatives b), c) i e). Sn quantitatives a), d) f) i g).

006

Classifica aquestes variables en qualitatives o quantitatives i, en aquest cas, digues si sn discretes o contnues. a) b) c) d) Provncia de residncia. Nombre de vens dun edifici. Professi del pare. Consum de gasolina per cada 100 km. Sn quantitatives b) i d). Sn qualitatives a) i c). s discreta b), i s contnua d).

007

Si una variable estadstica quantitativa pot prendre infinits valors, s discreta o contnua? En principi, no ha de ser necessriament discreta ni contnua. En canvi, s que podem afirmar que si una variable s contnua pot prendre infinits valors. Si la variable s discreta, el nombre de valors que pot agafar en cada tram s finit, per la variable pot agafar infinits valors. Per exemple, si preguntem quin s el nombre natural preferit, en principi hi ha infinites respostes, que sn tots els nombres naturals, tot i que la variable s discreta.

008

Les alades (en cm) de 28 joves sn: 155 178 170 165 173 168 160 166 176 169 158 170 179 161 164 156 170 171 167 151 163 158 164 174 176 164 154 157 Forma una taula amb intervals, fes el recompte de dades i troba les marques de classe de cada interval.
Interval [150, 160) [160, 170) [170, 180) Marca de classe 155 165 175 Recompte 7 11 10

399

Estadstica
009 El color dels cabells (M = mor, R = ros, P = pl-roig) de 30 persones s: MRPMM MMPRR MMRRP RPMMM PMMMM MRMMM

Fes una taula de freqncies.


Color Mor Ros Pl-roig Total

fi 18 7 5 30

hi 0,6 0,23 0,17 1

Fi 18 25 30

Hi 0,6 0,83 1

010

Per qu els intervals de les taules sn tancats per un costat i oberts per laltre? Si fossin oberts per tots dos costats, hi hauria un punt que no estaria en cap interval, i si els dos fossin tancats hi hauria un punt que estaria en dos intervals. Aquestes dues situacions no sn correctes.

011

El nombre dhores diries que treballen amb lordinador 30 persones s: a) De quin tipus s la variable estadstica? b) Fes la taula de freqncies. a) La variable s quantitativa discreta. b)
Hores diries 0 1 2 3 4 5 Total

3 3 2 1 0 1

4 4 5 2 3 2

0 5 3 2 1 1

5 0 2 1 2 4

5 2 0 2 1 3

fi 4 6 8 5 3 4 30

hi 0,13 0,2 0,27 0,17 0,1 0,13 1

012

Els resultats dun test dintelligncia fet a 20 persones ha estat: 100 101 80 100 92 102 101 97 65 89 72 73 121 121 68 114 75 113 93 94

Fes la taula de freqncies prenent intervals damplitud 10.


Edat [65, 75) [75, 85) [85, 95) [95, 105) [105, 115) [115, 125) Total

fi 4 2 4 6 2 2 20

hi 0,2 0,1 0,2 0,3 0,1 0,1 1

400

SOLUCIONARI

13

013

Qu passa si la suma de les fi no s igual que el nombre total de dades? Si passa aix s perqu no hem comptabilitzat alguna de les dades o ens hem equivocat en el clcul.

014

Els pesos (en kg) de 24 persones sn: 68,5 46,5 58,6 59,4 34,2 58,3 50,2 39,3 47,5 62,5 60,5 48,6 39,2 58,7 70,8 56,8 47,3 80 30,5 72 79,2 63,4 42,7 60

a) Agrupals en intervals damplitud 20 i fes la taula de freqncies. b) Quantes persones pesen menys de 50 kg? c) Calcula el tant per cent sobre el total que representa linterval de ms freqncia absoluta. a)
Interval [30, 40) [40, 50) [50, 60) [60, 70) [70, 80) [80, 90)

fi 4 5 6 5 3 1 24

Fi 4 9 15 20 23 24

hi 4/24 = 0,17 5/24 = 0,21 6/24 = 0,25 5/24 = 0,21 3/24 = 0,12 1/24 = 0,04

Hi 0,17 0,38 0,63 0,84 0,96 1

b) Si ens fixem en la columna de les freqncies absolutes acumulades, Fi, veiem que 9 persones pesen menys de 50 kg. c) Linterval amb ms freqncia s fi = 6 i hi = 0,25 25 %.

015

El nombre dhores diries destudi de 30 alumnes s: 3 4 3 5 5 0 3 2 2 1 1 1 1 1 2 2 1 3 2 0 3 4 5 0 2 1 2 1 4 3

Fes la taula de freqncies. Qu signifiquen les freqncies acumulades?


Hores diries 0 1 2 3 4 5 Total

fi 3 8 7 6 3 3 30

hi 0,1 0,27 0,23 0,2 0,1 0,1 1

Fi 3 11 18 24 27 30

Hi 0,1 0,37 0,6 0,8 0,9 1

Les freqncies acumulades representen el nombre dalumnes o la proporci dalumnes que estudien com a mxim un determinat nombre dhores.

401

Estadstica
016 Explica com completaries una taula de freqncies en qu coneixes noms les freqncies absolutes acumulades. La primera freqncia absoluta acumulada coincideix amb la primera freqncia absoluta. La resta de freqncies absolutes es calculen per la diferncia de freqncies absolutes acumulades consecutives.

f1 = F1

fi = Fi Fi 1

La mida mostral s lltima freqncia absoluta acumulada i, a partir daqu, obtenim les freqncies relatives. 017 En un edifici de 16 vens, el nombre de televisors per habitatge s: 0 1 1 2 1 3 2 1 1 1 2 2 3 0 3 2 a) Fes la taula de freqncies. Quin tipus de variable s? Raona la resposta. b) Fes el diagrama de barres i el polgon de freqncies de les dades. c) Fes el mateix amb les freqncies acumulades. a) s una variable quantitativa discreta.
Televisors 0 1 2 3 Total

fi 2 6 5 3 16

hi 0,125 0,375 0,3125 0,1875 1

Fi 2 8 13 16

Hi 0,125 0,5 0,8125 1

b)
6 5 4 3 2 1

FREQNCIES ABSOLUTES

c)
16 14 12 10 8 6 4 2

FREQNCIES ACUMULADES

Vens

1 2 Televisors

Vens

1 2 Televisors

018

En una aparcament pblic hi ha 25 cotxes vermells, 19 de grocs, 39 de platejats, 50 de blancs, 27 de verds, 30 de blaus i 10 de negres. a) Fes la taula de freqncies. b) Pots trobar les freqncies acumulades? c) Fes el diagrama de barres. a)
Color del cotxe Vermell Groc Platejat Blanc Verd Blau Negre

fi 25 19 39 50 27 30 10

hi 25/200 = 0,125 19/200 = 0,095 39/200 = 0,195 50/200 = 0,25 27/200 = 0,135 30/200 = 0,15 10/200 = 0,05

402

SOLUCIONARI

13

b) No es poden trobar les freqncies acumulades, perqu s una variable qualitativa. c)


50 40 30 20 10 V G P B Verd Blau N

fi

019

Fes els grfics de lexercici anterior amb les freqncies relatives. Qu hi observes?
0,25 0,20 0,15 0,10 0,5 V G P B Verd Blau N

hi

s la mateixa grfica, per ha canviat lescala de freqncies.

020

La longitud (en cm) de 18 grills s: 1,8 1,7 2,3 1,9 1,9 2,7 2 2,3 2,9 2,4 1,6 1,5 2,6 2,1 1,8 2,8 3 2,6

a) Fes la taula de freqncies prenent intervals. b) Representa les dades mitjanant un histograma i un polgon de freqncies. c) Fes un diagrama de sectors. Quin grfic et sembla ms adequat? a)
Interval [1,5; 2) [2; 2,5) [2,5; 3)

fi 7 5 6

c)
[2,5; 3) [1,5; 2)

[2; 2,5)

b)

fi
7 6 5 4 3 2 1 1,5 2 2,5 3

s preferible lhistograma, ja que les dades corresponen a una variable quantitativa

403

Estadstica
021 Representa aquestes dades: en una classe de 50 alumnes, 12 han susps, 30 han tret un suficient, un 12% ha obtingut un notable i la resta, un excellent.
Notes Suspens Suficient Notable Excellent

fi 12 30 6 2 50

Suspens Suficient

Excellent Notable

022

Fes la taula de freqncies que correspon a aquest grfic:


Variable [0, 10) [10, 20) [20, 30) [30, 40) [40, 50) [50, 60) Total

fi 15 30 45 50 35 25 200

hi 0,075 0,15 0,225 0,25 0,175 0,125 1

50 40 30 20 10

X
10 20 30 40 50 60

023

Les altures (en cm) de 24 alumnes de 3r dESO sn: 158 168 162 160 158 158 168 156 156 156 164 166 166 162 160 158 166 168 160 164 160 168 168 160

a) Agrupa-les en intervals. b) Calculan la mitjana, la mediana i la moda. a)


Interval [155, 160) [160, 165) [165, 170)

fi 27 29 28 24

xi 157,5 162,5 167,5

fi xi 1.102,5 1.462,5 1.340,5 3.905,5

b) x =

3.905 = 162,7 24

Me = 162,5 Mo = 1652,5

024

Interpreta les mesures de centralitzaci del nombre de suspensos de 15 alumnes. 4 1 0 4 1


Suspensos 0 1 2 3 4

4 1 2 3 0
hi 0,2 0,27 0,13 0,13 0,27 1 Fi 3 7 9 11 15 Hi 0,2 0,47 0,60 0,73 1

2 4 0 3 1

fi 3 4 2 2 4 15

404

SOLUCIONARI

13

0 3 + 1 4 + 2 2 + 3 2 + 4 4 30 = =2 15 15 Cada alumne t 2 suspensos de mitjana.

x=

Hi ha dues modes: Mo = 1 i Mo = 4. Com que Me = 2, la meitat dels alumnes ha susps com a mxim 2 assignatures. 025 Afegeix un valor que no faci variar la mediana. 18 8 7 9 12 15 21 12 La mitjana actual s 12 i, independentment del valor que afegim, seguir sent 12, ja que ara sn nombres parells i, si afegim un nombre ms seran imparells, algun dels dos valors 12 seguir sent el valor central. 026 Calcula els quartils daquest conjunt de dades que expressen els dies de baixa laboral de 10 treballadors. 0
Baixes 0 1 2 3 4 Total

2
fi 3 2 2 2 1 10

4
Fi 3 5 7 9 10

10 0,25 = 2,5 Q1 = 0 10 0,5 = 5 Q2 = Me = 10 0,75 = 7,5 Q3 = 3 027 Interpreta els quartils que has calculat a lexercici anterior. Els treballadors que no han estat de baixa sn, almenys, el 25 %; la meitat dels treballadors ha estat com a mxim 1 dia de baixa, i el 75 % dels treballadors ha estat com a mxim 3 dies de baixa. 028 Shan convocat unes oposicions en qu hi ha 50 places i shi han presentat 200 persones. Els resultats sn els segents:
Notes Opositors fi 3 6 4 25 5 34 6 42 7 50 8 24 9 13 10 3

1+ 2 = 1,5 2

Amb quina nota saconsegueix una plaa? Les 50 places es corresponen amb el quartil tercer, ja que 150 persones no les aconsegueixen: el 75 %. En aquest cas es correspon amb una nota de 7.

405

Estadstica
029 Calcula el centil 10, el primer quartil i el centil 90 de la taula segent.
xi fi
10 20 30 40 50 60 2 7 5 9 5 4

a) 32 b) 32 c) 32

10 = 3,2 C10 = 20 100 1 = 8 Q 1 = 20 4 90 = 28,8 C 90 = 60 100

030

Determina grficament els centils i el quartil anterior i interpretals.


Frequncies acumulades (Fi) 35 30 F 25 20 15 10 F 5 F 10 20 30 40 50 60

28,8

8 3,2

Dades (xi)

Hi ha un 10 % de dades que sn menors o iguals a 20; tamb que un 25 % sn menors o iguals que 20 i que un 90 % de les dades sn menors o iguals a 60. 031 Es va dur a terme una prova de matemtiques a dos grups de 3r dESO i es van obtenir els resultats segents:
xi fi
1 7 2 8 3 9 4 10 5 4 6 4 7 2 8 3 9 1 10 2

Si es considera apte a partir de 5, quants estan suspesos? A quin centil correspon? Si es vol considerar aptes un mnim del 80 % dels alumnes, quina ser la nota de tall? Nre. suspesos = 7 + 8 + 9 + 10 = 34 Com que sn 50 alumnes 68 % C68 50 80 = 40 C 80 = 6 100
Interval [13, 14) [14, 15) [15, 16) [16, 17)

032

Les longituds (en mm) duna mostra de cargols sn les segents: Calculan les mesures de dispersi fent servir les marques de classe.

fi 8 7 2 3

406

SOLUCIONARI

13

Intervalo [13, 14) [14, 15) [15, 16) [16, 17)

xi 13,5 14,5 15,5 16,5

fi 8 7 2 3 20

fi xi 108,5 101,5 31,5 49,5 290,5

xi x fi xi x fi (xi x )2

1 0 1 2

8 0 2 6 16

8 0 2 12 22

x=

290 = 14,5 20 16 = 0,8 20 2 = 22 = 1,1 20 = 1,05

DM =

033

Les notes obtingudes per un alumne en cinc exmens han estat: 3, 8, 5, 7 i 4, i les dun altre alumne: 2, 9, 4, 5 i 7. En quin alumne s ms gran la dispersi? Per al primer alumne:

R=83=5

xi 3 4 5 7 8

fi 1 1 1 1 1 5

fi xi 3 4 5 7 8 27

xi x fi xi x fi (xi x )2

2,4 1,4 0,4 1,6 2,6

2,4 1,4 0,4 1,6 2,6 8,4

5,76 1,96 0,16 2,56 6,76 17,266

x=
=

27 = 5,4 5 17, 2 = 1,85 5

DM = CV =

8, 4 = 1,68 5 1, 85 = 0,34 5, 4
fi 1 1 1 1 1 5 fi xi 2 4 5 7 9 27
xi x fi xi x fi (xi x )2

Per al segon alumne:

R=92=7

xi 2 4 5 7 9

3,4 1,4 0,4 1,6 3,6

3,4 1,4 0,4 1,6 3,6 10,4

11,56 1,96 0,16 2,56 12,96 29,20

x=
=

27 = 5,4 5 29, 2 = 2,42 5

DM = CV =

10, 4 = 2,08 5 2, 42 = 0,45 5, 4

Per tant, la dispersi s ms gran en el segon alumne.

034

Pregunta a 5 companys ledat i lalada que tenen. Compara la dispersi de les dues variables. Els resultats variaran segons la mostra.

407

Estadstica
035 Calcula amb la calculadora la mitjana aritmtica i la desviaci tpica de les dades la taula: Desprs dintroduir les dades a travs del quadre destadstiques, obtindrem el segent:
xi fi
7 6 9 2 11 9 13 4 15 3 17 6

Sobserva que n = 30 sn les dades que hem introdut. Ara noms hem de prmer les tecles: 036 Calcula els mateixos parmetres sense utilitzar la calculadora. Fem una taula
xi 7 9 11 13 15 17 = fi 6 2 9 4 3 6 30 xifi 42 18 99 52 45 102 358
xi x
2 xi x

4,93 2,93 0,93 1,07 3,07 5,07

24,34 8,60 0,87 1,14 9,40 25,67

fixi x2 146,03 17,21 7,84 4,55 28,21 154,03 357,87

I calculem:

Mitjana: x =

358 = 11,93333 30 357,87 = 30 11,929 = 3,453838

Desviaci tpica: =

037

Els resultats sn els mateixos? Per qu? La mitjana s la mateixa, per com que la desviaci tpica es calcula mitjanant diferents arrodoniments de les diverses operacions que es fan (restes, quadrats i arrels) fan que surti aquesta petita diferncia.

ACTIVITATS
038

Volem fer un estudi del nombre dhores que els alumnes dediquen a la lectura. a) Tria una mostra per fer lestudi. b) Quina grandria t la nostra mostra? c) Quina s la poblaci?

408

SOLUCIONARI

13

a) Per exemple, els alumnes de la classe. b) El nombre dalumnes de la classe. c) Tots els alumnes de linstitut. 039

Indica el tipus de variable estadstica que estudiem i digues, en cada cas, si seria millor estudiar la mostra o la poblaci. a) b) c) d) e) f) g) h) El programa preferit dels membres de la teva famlia. El nmero de calat dels alumnes dun IES. La temperatura mitjana diria a la teva comarca. Ledat dels habitants dun pas. El sexe dels habitants del teu poble. Els diners gastats a la setmana pels Els efectes a lsser hum dun medicament nou. El color dels cabells dels teus companys de classe. a) Qualitativa. Poblaci. b) Quantitativa discreta. Mostra. c) Quantitativa contnua. Poblaci. d) Quantitativa discreta. Mostra. e) Qualitativa. Mostra. f) Quantitativa discreta. Poblaci. g) Qualitativa. Mostra. h) Qualitativa. Poblaci.

040

De les variables segents, quines sn discretes? a) b) c) d) e) Nombre de mascotes. Nmero de calat. Permetre cranial. Ingressos diaris en un fruiteria. Quilograms de carn consumits al menjador dun IES durant la setmana. Sn discretes a) i b). Sn contnues c), d) i e).

041

Quan vam preguntar a 20 persones sobre el nombre de vegades que havien anat a lestranger, el resultat va ser: 3 5 4 4 2 3 3 3 5 2 6 1 2 3 3 6 5 4 4 3 a) Organitza les dades fent-ne el recompte. b) Fes la taula de freqncies. a) Ordenem les dades: 1, 2, 2, 2, 3, 3, 3, 3, 3, 3, 3, 4, 4, 4, 4, 5, 5, 5, 6, 6. b)
xi 1 2 3 4 5 6 fi 1 3 7 4 3 2 20 Fi 1 4 11 15 18 20 hi 1/20 = 0,05 3/20 = 0,15 7/20 = 0,35 4/20 = 0,20 3/20 = 0,15 2/20 = 0,10 1 Hi 0,05 0,20 0,55 0,75 0,90 1
% 5 15 35 20 15 10 100

409

Estadstica
042

El nmero que calcen 20 alumnes en una classe deducaci fsica s: 37 38 43 40 40 38 40 37 39 41 38 37 37 42 38 38 38 37 38 38

Representa el diagrama de barres i el polgon de freqncies per a les freqncies absolutes i per a les freqncies absolutes acumulades.
FREQNCIES ABSOLUTES 10 8 Alumnes 6 4 2 37 38 39 40 41 Talles 42 43 Alumnes 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 37 38 39 40 41 Talles 42 43 FREQNCIES ACUMULADES

043

Aquestes sn les alades (en cm) de 27 joves: 155 169 167 178 158 151 170 170 163 165 179 158 173 161 164 168 164 174 160 156 176 166 170 164 176 171 154

a) Fes servir intervals damplitud 5 per formar la taula de freqncies. b) Representa les dades en un histograma, fent servir les freqncies absolutes i les freqncies absolutes acumulades. a)
Interval [150, 155) [155, 160) [160, 165) [165, 170) [170, 175) [175, 180)

xi 152,5 157,5 162,5 167,5 172,5 177,5

fi 2 4 6 5 6 4 27

Fi 2 6 12 17 23 27

hi 2/27 = 0,074 4/27 = 0,148 6/27 = 0,222 5/27 = 0,185 6/27 = 0,222 4/27 = 0,148 1

Hi 0,074 0,222 0,444 0,629 0,851 1

b)
6 5 Joves

FREQNCIES ABSOLUTES

FREQNCIES ACUMULADES

3 2 1 150 155 160 165 170 175 180 Alada (cm)

Joves

26 22 18 14 10 6 2 150 155 160 165 170 175 180 Alada (cm)

410

SOLUCIONARI

13

044

Dels 30 assistents a un sopar, el 20 % va menjar vedella; el 40 %, xai, i la resta, peix. Indica la variable estadstica i organitza els resultats en una taula de freqncies. Desprs, representa les dades en un grfic de sectors.
Menjar Vedella Xai Peix

fi 6 12 12 30

hi 0,2 0,4 0,4 1

Xai (12)

Vedella (6)

Peix (12)

045

El nombre de vegades que es va llogar cada mes la pista de tenis dun poliesportiu el representem en aquest grfic:

f 126 140 i 120 120 100 100 97 90 100 78 70 80 69 60 66 62 60 40 20


G F M A M J J A S O N D

a) Troba les freqncies relatives i acumulades. b) En quin percentatge de mesos es va llogar la pista ms de 80 vegades? c) Representa el polgon de freqncies absolutes acumulades. a)
Mes Gen Feb Mar Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

fi 100 60 70 62 97 120 100 78 66 126 69 90

Fi 100 160 230 292 389 509 609 687 753 879 948 1.038

hi 0,096 0,058 0,067 0,060 0,093 0,116 0,096 0,075 0,063 0,121 0,066 0,087

Hi 0,096 0,154 0,221 0,281 0,374 0,490 0,586 0,661 0,724 0,845 0,911 1

b) Es va llogar ms de 80 vegades al gener, maig, juny, juliol, octubre i desembre, s a dir, el 50 % dels mesos. c)
1.000

Fi

500 100 G F MA M J J A S O N D

411

Estadstica
046

Troba les mesures de centralitzaci daquesta srie de dades: 3 2 4 9 8 1 0 2 4 1 8 6 3 4 0


xi fi Fi
0 4 4

7 3 2 4 5 2 5 6 5 4 9 2 5 7 4

1 8 6 1 5 7 1 3 0 5 0 2 1 5 6 Mitjana: x = 176 = 3,91 45

1 2 3 4 5 6 7 8 9 6 6 4 6 7 4 3 3 2 10 16 20 26 33 37 40 43 45

Mediana: Me = 4 Moda: Mo = 5

047

Torna a fer lactivitat anterior amb intervals damplitud 2. Obtens els mateixos resultats? Per qu creus que passa, aix?
Variable [0, 2) [2, 4) [4, 6) [6, 8) [8, 10)

xi 1 3 5 7 9

fi 10 10 13 7 5

Fi 10 20 33 40 45

Mitjana: x =

199 = 4,42 45

Mediana: Me = [4, 6) Moda: Mo = [4, 6)

Els resultats sn diferents. Aix passa perqu quan agrupem suposem que les dades estan a la marca de classe i, per aix, les operacions varien.

048

Determina la mediana daquestes dades: a)


xi fi
1 5 2 3 3 4 4 2 5 4 6 6

b) Var.
fi

[0, 10) 1

[10, 20) [20, 30) [30, 40) 3 5 2

a) Com que N = 5 + 3 + 4 + 2 + 4 + 6 = 24, la mediana correspondr al valor xi que ocupi les posicions 12-13. En aquest cas:

x12 = 3 y x13 = 4 Me =

3+4 = 3,5 2

b) Com que N = 1 + 3 + 5 + 2 = 11 i F3 = 9 >

11 2 Me = marca de classe de linterval [20, 30) = 25

049

Troba la mitja, la mediana, la moda, els quartils i el centil 30 de les dades daquesta taula:
xi fi
26 6 28 7 30 4 32 3

a) Si cada valor de la taula el multipliquem per 3, quina ser la mitjana? I la mediana? I la moda? b) Si a tots els valors de la variable els restem o els dividim entre un mateix nombre, quina ser la nova mitjana? c) Calcula grficament els parmetres de posici.

412

SOLUCIONARI

13

x=

26 6 + 28 7 + 30 4 + 32 3 568 = = 28, 4 20 20

Com que N = 20, la mediana correspondr al valor xi que ocupi les posicions 10-11. En aquest cas, Me = 28, Q1 = 26 i Q3 = 30. El valor ms repetit s Mo = 28. a) x = = (3 26) 6 + (3 28) 7 + (3 30) 4 + (3 32) 3 = 20 3 (26 6 + 28 7 + 30 4 + 32 3) = 3 x anterior 20

En aquest cas, x nova = 3 28,4 = 85,2. Per tant, Me = 3 28 = 84, Q1 = 78, Q3 = 90 i Mo = 84. b) Si a tots els valors els restem el mateix nombre, x nova = x nombre. Si tots els valors els dividim entre el mateix nombre, x nova = x : nombre.
Frequncies acumulades (Fi)

c)

20

Q3 15 Q2 10 C30 6 5 Q1
26 28 Dades (xi) 30 32

050

Les dades 10, 17, a, 19, 21, b, 25 tenen de mitjana, mediana i moda 19. Quant valen a i b?

x=

= 19 7 92 + a + b = 7 19 = 133 a + b = 41 Com que a ha de ser 19 (moda) 19 + b = 41 b = 22.

10 + 17 + a + 19 + 21 + b + 25

10 - 17 - a - 19 - 21 - b - 25

051

Considera el conjunt de dades segent: 23 17 19 x y 16 Si saps que la mitjana s 20 i la moda s 23, quins sn els valors x i y ? 20 = 23 + 17 + 19 + x + y + 16 6 120 = 75 + x + y x + y = 45

Si la moda s Mo = 23, x o y (o tots dos) han de ser iguals a 23. Si fossin x = y = 23 x + y = 23 + 23 = 46 Per tant, x = 23 y = 45 23 = 22. 45.

413

Estadstica
052

Aquestes sn les dades duna enquesta sobre el nombre de rdios a les llars catalanes:
Nre. de rdios Nre. de llars 0 432 1 8.343 2 6.242 3 1.002 4 562

a) Quantes rdios tenen la quarta part de les llars? b) I el 75%? I el 85%? c) Quin significat t la mediana? a) 16.581 = 4.145,25 Q1 = 1 4 El 25 % de les llars te 1 rdio o cap. 85 = 14.093,85 C 85 = 2 100 El 75 % de les llars t 2 rdios o menys.

b) 16.581

c) La mediana s un valor que t tantes dades ms grans que ella com menors que ella. 053

Xi 0 1 2 3 4

fi
432 8.343 6.242 1.002 562 16.581

Fi 432 8.775 15.017 16.019 16.581

Resol amb la calculadora aquesta activitat. Durant un mes, vuit dependents han venut els aparells daire condicionat segents. 8 11 5 14 8 11 16 11 Calcula la mitjana, la desviaci tpica i el coeficient de variaci de les dades. Ordenem les dades: 5 - 8 - 8 - 11 - 11 - 11 - 14 - 16.

x=
2 = = =

5 1 + 8 2 + 11 3 + 14 1 + 16 1 8 (5 10,5)2 1 + ... + (16 10,5)2 1 8 30,25 + 12,5 + 0,75 + 12,25 + 30,25 8

= = =

84 = 10,5 8

3,28 86 = 0,312 = 10,75 = 10,75 = 3,28 CV = 10,5 8

054

Les edats (en anys) dels 30 primers visitants al planetari han estat: 20 7 10 13 4 7 8 11 16 14 8 10 16 18 12 3 6 9 9 4 13 5 10 17 10 18 5 7 10 20 Troban les mesures estadstiques.

414

SOLUCIONARI

13

Ordenem les dades: 3 - 4 - 4 - 5 - 5 - 6 - 7 - 7 - 7 - 8 - 8 - 9 - 9 - 10 - 10 - 10 - 10 - 10 11 - 12 - 13 - 13 - 14 - 16 - 16 - 17 - 18 - 18 - 20 - 20

x=

3 1 + 4 2 + ... + 20 2 30 Mo = 10

320 = 10,7 30 =

Me = 10
2 =

R = 17
30

(3 10,7)2 1 + ... + (20 10,7)2 2

2 = 23,29 = 23, 29 = 4,83 CV =

4, 83 = 0,451 10, 7

055

FES-HO AIX COM COMPAREM LA DISPERSI DE DUES VARIABLES ESTADSTIQUES? El pes mitj duna mostra de nadons s x = 2,85 kg i la desviaci tpica s = 1 kg. El pes mitj de les mares s x = 62 kg, amb una desviaci tpica de = 15 kg. En quines de les distribucions s ms gran la dispersi?
PRIMER.

Calculem els coeficients de variaci. 1 = 0,35 = 35 % 2,85 CVmares = 15 = 0,24 = 24 % 62

CVnadons =
SEGON.

Comparem els coeficients. 0,35 > 0,24 La dispersi s ms gran en els pesos dels nadons que en els de les mares, encara que pugui semblar el contrari si nobservem les desviacions tpiques: 1 < 15.

056

Les notes de lAlbert en 5 exmens sn 4, 6, 6, 7 i 5, i les de lAnna sn 43, 62, 60, 50 i 55. Quin dels dos s ms regular en el rendiment acadmic? En el cas de lAlbert, les mesures estadstiques sn: 28 = 5, 6 5 5, 2 = 1, 04 = 1, 02 2 = 5 1, 02 = 0,18 CV = 5, 6

x=

En el cas de lAnna, les mesures estadstiques sn:

x=

270 = 54 5 238 2 = = 47, 6 = 6, 9 5 6, 9 CV = = 0,13 54 Per tant, el rendiment acadmic de lAnna s ms regular.

415

Estadstica
057

Troba la mitjana, la mediana, la moda i la desviaci tpica de les dades segents.


Pes [41, 47) [47, 53) [53, 59) [59, 65) [65, 71) Pes [41, 47) [47, 53) [53, 59) [59, 65) [65, 71) Nre. dalumnes 5 6 1 4 4

xi 44 50 56 62 68

fi 5 6 1 4 2 18

Fi 5 11 12 16 18

fi xi 220 300 56 248 136 960

(xi x )2 87,11 11,11 7,11 75,11 215,11

fi (xi x )2 435,56 66,67 7,11 300,44 430,22 1.240,22

x=

960 = 53, 33 18

Me = [47, 53) Mo = [47, 53)


2 = 1.240 = 68, 89 = 8, 3 18

058

Les notes que han tret 40 alumnes en msica han estat: 6 4 1 7 3 5 3 7 8 4 6 6 2 5 2 6 0 5 8 7 4 9 5 10 8 6 9 7 2 5 2 6 10 5 7 6 8 7 3 6

Aula de msica

Calcula la mitjana i la desviaci tpica de les dades tenint en compte primer la variable com a discreta i, desprs, agrupant les dades en els intervals [0, 5), [5, 7), [7, 9), [9, 10]. Quines diferncies hi veus?

416

SOLUCIONARI

13

Ordenem, primer, les dades: 0-1-2-2-2-2-3-3-3-4-4-4-5-5-5-5-5-5-6-6-6-6-66 - 6 - 6 - 7 - 7 - 7 - 7 - 7 - 7 - 8 - 8 - 8 - 8 - 9 - 9 - 10 - 10

x=
2 =

1 + 2 4 + 3 3 + 4 3 + 5 6 + 6 8 + 7 6 + 8 4 + 9 2 + 10 2 40 (0 5,5)2 1 + ... + (10 5,5)2 2 40 2, 4 = 0,06 40 = 5,8

= 5,5

= 5, 8 = 2,4 CV =

Agrupem les dades en intervals:


Interval [0, 5) [5, 7) [7, 9) [9, 10] Marca de classe 2,5 6,5 8,5 9,5

fi 12 14 10 4

x=
=
2

2,5 12 + 6 14 + 8 10 + 9,5 4 40 40 2, 42 = 0,06 40

232 = 5,8 40 = 5,86

(2,5 5,8)2 12 + ... + (9,5 5,8)2 4

= 5, 86 = 2,42 CV =

Podem observar que la mitjana i la desviaci tpica varien.

059

Els preus del lloguer mensual de lhabitatge es recullen a la taula segent. a) Quina s la mitjana dels lloguers? b) Digues quin s el preu ms habitual. c) Troba la mediana. Qu significa? d) Calcula la varincia i la desviaci tpica. Per a qu serveixen aquests nombres?
Preu () 240 270 300 330 360 390 420

Preu () 240 270 300 330 360 390 420

Nre. dhabitatges 13 33 40 35 30 16 20

fi 13 33 40 35 30 16 20 187

Fi 13 46 86 121 151 167 187

fi xi 3.120 8.910 12.000 11.550 10.800 6.240 8.400 61.020

(xi x )2 57.600,00 72.900,00 692,22 13,61 1.135,01 4.056,40 8.777,79

fi (xi x )2 748.800,00 2.405.700,00 27.688,98 476,52 34.050,16 64.902,33 175.555,72 302.673,71

417

Estadstica
61.020 = 326,31 187 b) El preu ms com s la moda: Mo = 300 . a) x = c) La mediana s Me = 330 , que s el preu per sota del qual estan situats la meitat dels lloguers. d) 2 = 302.673, 71 = 1.618,58 = 40,23 187 Aquests nombres serveixen per veure la dispersi de les dades; en aquest cas, per comprovar si hi ha molta diferncia entre uns lloguers i uns altres, s a dir, si el preu del lloguer s homogeni. a)
Y

060

A partir daquests grfics, determinan la taula de freqncies i troba la mitjana, la mediana, la moda i la desviaci tpica de les dades.

7 6 5 4 3 2 1

X
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

b)
10 8 6 4 2

X
10 11 12 13 14 15

a)

xi fi

1 2

2 3

3 2

4 3

5 6

6 2

7 3

8 2

9 3

10 1

= 5,26 27 Com que N = 27, la mediana correspondr al valor que ocupa la posici 14 Me = 5. La moda s Mo = 5. 2 = (1 5,26)2 2 + ... + (10 5,26)2 1 27 = 6,41

x=

1 2 + 2 3 + 3 2 + 4 3 + 5 6 + ... + 10 1

= 6, 41 = 2,53 b)
Interval [10, 11) [11, 12) [12, 13) [13, 14) [14, 15)

fi 5 3 10 5 1

xi 10,5 11,5 12,5 13,5 14,5

x=

10,5 5 + ... + 14,5 1 24

= 12,25

Me = 12,5 Mo = 12,5
= 1,27

2 =

(10,5 12,25)2 5 + ... + (14,5 12,25)2 1 24

= 1, 27 = 1,13

418

SOLUCIONARI

13

061

FES-HO AIX COM INTERPRETEM LA MITJANA I LA DESVIACI TPICA CONJUNTAMENT? Un equip de bsquet necessita un aler. Shan seleccionat dos jugadors que, en ltims cinc partits, han anotat els punts segents. Quin dells triaries?
Jugador A Jugador B
PRIMER.

16 25

14 10

13 8

13 6

14 21

Calculem la mitjana i la desviaci tpica. x A = 14 Jugador A A = 1,09 x B = 14 Jugador B B = 7,56

Analitzem els resultats anteriors. Com que les mitjanes sn iguals, si lentrenador vol un jugador regular triar el jugador A (desviaci tpica baixa significa dades semblants); tot i aix, si vol un jugador que pugui actuar de revulsiu, triar el B, ja que alterna partits molt bons amb altres de pitjors (desviaci tpica elevada indica dades molt diferents).
SEGON.

062

Compara el rendiment de dos alumnes que fan 5 proves i obtenen els resultats segents:
Joan Anna 2 0 6 1 5 9 7 8 5 7

Joan: mitjana = 5, desviaci tpica = 1,87. Anna: mitjana = 5, desviaci tpica = 4,18. Amb la mateixa mitjana, en Joan s ms constant en els resultats, ja que t menys desviaci tpica. 063

A la primera avaluaci, dels alumnes duna classe, el 10 % ho va aprovar tot, el 20 % va suspendre una assignatura, el 50 % en va suspendre dues, i la resta en va suspendre ms de dues. Fes una taula de freqncies amb les dades. Hi ha algun tipus de freqncia que respongui a la pregunta de quants alumnes van suspendre menys de dues assignatures? Raona la resposta.
Suspesos 0 1 2 Ms de 2 Total

fi 3 6 15 6 30

hi 0,1 0,2 0,5 0,2 1

Fi 3 9 24 30

Hi 0,1 0,3 0,8 1

Els alumnes que van suspendre menys de dues assignatures el representa la freqncia absoluta acumulada en 1, que sn 9 alumnes.

419

Estadstica
064

Un corredor sentrena de dilluns a divendres recorrent les distncies segents: 2, 5, 5, 7 i 3 km, respectivament. Si el dissabte tamb sentrena: a) Quants quilmetres ha de recrrer perqu la mitjana sigui la mateixa? b) I perqu la mediana no vari? c) I perqu la moda romangui constant?

x=

2+5+5+7+3 = 4,4. Mediana: 5. Moda: 5. 5 a) Dissabte ha de recrrer 4,4 km. b) Qualsevol distncia ms gran o igual que 5 km. c) Qualsevol distncia que no sigui 2, 3 o 7 km.

065

Els resultats duna prova de clcul mental (CM) i una de psicomotricitat (P) que hem fet als 28 alumnes duna classe sn els segents: a) En quina prova shan obtingut millors resultats (mitjana ms alta)? b) En quina va ser ms gran la dispersi? (Fes servir el coeficient de variaci.) a) Trobem les mitjanes respectives:

Puntuaci [10, 20) [20, 30) [30, 40) [40, 50) [50, 60) [60, 70)

CM 2 8 11 4 2 1

P 1 7 9 5 4 2

x CM = x CM = xP = xP =

15 2 + 25 8 + 35 11 + 45 4 + 55 2 + 65 1 970 = 34,64 28 15 1 + 25 7 + 35 9 + 45 5 + 55 4 + 65 2 28 28

1.080 = 38,57 28 A la prova de psicomotricitat es van obtenir millors resultats. b) 2 = CM (15 34,64)2 2 + ... + (65 34,64)2 1 =

24 3.696, 44 = 132,02 CM = 11,49 CM2 = 28 11, 49 CV = CV = = 0,332 x 34, 64 2 = P P2 = (15 38,57)2 1 + ... + (65 38,57)2 1 28

4.642, 86 12, 87 = 165,82 P = 12,87 CV = = 0,334 28 38, 57 La dispersi va ser prcticament la mateixa en les dues proves.

420

SOLUCIONARI

13

066

Dels 50 alumnes que van respondre a una prova de 12 preguntes, el 10 % va contestar correctament a 3; el 50 %, a 7; el 30 % a 10, i la resta, al total de la prova. Calcula la mitjana, la mediana i la moda de les dades. Troban tamb la desviaci tpica. Primer elaborem la taula de freqncies: =8 50 La mediana correspondr al valor mitj dels valors 25 i 26, ja que N = 50. En aquest cas, s Me = 7. El valor amb fi ms gran s Mo = 7. 2 = (3 8)2 5 + ... + (12 8)2 5 50 = 5,8 = 2,4
xi 3 7 10 12 fi 10 % 50 = 5 50 % 50 = 25 30 % 50 = 15 10 % 50 = 5

x=

3 5 + 7 25 + 10 15 + 12 5

067

Els diplomats en informtica de gesti tenen un salari mitj, en la seva primera feina, de 1.280 , amb una desviaci tpica de 380 . Daltra banda, els diplomats en informtica de sistemes tenen un salari mitj de 1.160 , amb una desviaci tpica de 350 . Si a un diplomat en informtica de 1.160 gesti li ofereixen un sou 1.280 de 1.400 , i a un diplomat en informtica de sistemes, un sou de 1.340 : a) Quins dels dos rep una oferta millor? b) Raona per qu s millor una oferta que laltra. La resposta sembla obvia, ja que 1.400 > 1.340 i per tant, aparentment, la millor oferta seria la del diplomat en informtica de gesti. Per per comparar-ho tenint en compte la poblaci a qu pertany cada individu hem de considerar la mitjana salarial i la dispersi de sou dins de cada grup. Informtica de gesti: guanya 1.400 i presenta una desviaci de 120 per sobre de la mitjana del seu grup (1.280 ). Comparem aquesta desviaci (120 ) amb la dispersi que presenta 120 = 0, 31. Com ms gran sigui aquest nombre, el seu grup: = 380, 380 ms allunyat estar de la mitjana salarial. Informtica de sistemes: guanya 1.340 i presenta una desviaci de 180 per sobre de la mitjana del seu grup (1.160 ). Comparem la desviaci (120 ) amb la dispersi que presenta el seu grup: 180 = 0, 52 . = 340, 340 Daquesta manera veiem que, realment, la millor oferta s la que rep el diplomat en informtica de sistemes, perqu 0,52 > 0,31 i, per tant, loferta que li fan sallunya ms de la mitjana salarial del seu grup.

421

Estadstica
068

Un conjunt de dades, compost de nombres enters positius i diferents entre si, t 47 com a mitjana. Si una de les dades s 97 i la suma de totes les dades s 329, quin s el nombre ms gran que pot tenir? x = 47 = 329 329 N = = 7 s el nombre de dades. N 47

Com que una dada s 97, fem que la resta siguin els menors valors possibles: 1, 2, 3, 4 i 5. El set nombre s: 329 (1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 97) = 217. Aix, 217 s el nombre ms gran possible.

069

Donat el conjunt de dades: 14 12 26 16 x calcula x perqu la mediana i la mitjana de les dades siguin iguals. Si x val ms que 16, la mediana ha de ser 16, i com que volem que la mitjana sigui 16, la suma dels cinc termes ha de ser 80 i, per tant, x = 80 (12 + 14 + 16 + 26) = 12. Com que 12 no s ms gran que 16, aix no s possible. Si x val 15, la mediana ser 15, i com que volem que la mitjana sigui 15, la suma dels cinc termes ha de ser 75, i per tant, x = 75 (12 + 14 + 16 + 26) = 7, que no s possible. Si x val menys que 14, la mediana ha de ser 14, i com que volem que la mitjana sigui 14, la suma dels cinc termes ha de ser 70, i per tant, x = 70 (12 + 14 + 16 + 26) = 2. Com que 2 s ms petit que 14, la soluci s x = 2.

070

Si en un conjunt de cinc dades la mitjana s 10 i la mediana s 12, quin s el valor ms petit que pot prendre el recorregut? Com que la mediana s 12, hi ha dhaver dos valors ms grans o iguals que 12 i uns altres dos menors o iguals que 12, i perqu el recorregut sigui mnim, els dos valors han de ser els menors possibles (ja que la mediana s ms gran que la mitjana), per la qual cosa tindran valor 12. La suma dels cinc termes ha de ser 50 i tres dels termes sumen 36, per tant, els altres dos han de sumar 14. Perqu el recorregut sigui mnim, el valor ms petit ha de ser al ms gran possible, i aix passa quan els dos valors menors sn iguals, i, per tant, agafaran valor 7. Els valors seran 7, 7, 12, 12, 12, 12 i el recorregut s 5.

071

Quan escrivim en ordre creixent la mitjana, la mediana i la moda del conjunt de dades 10, 2, 5, 2, 4, 2, x, obtenim una progressi aritmtica. Calcula tots els valors possibles de x.

422

SOLUCIONARI

13

La moda en qualsevol dels casos s 2. Si x s ms petit que 2, la mediana ser 2. Per tant, perqu estiguin en progressi aritmtica la mitjana tamb hauria de ser 2, cosa que no s possible. Si x agafa el valor 3, la mediana s 3, i per tant, perqu estiguin en progressi aritmtica la mitjana hauria de prendre valor 2, 5 o 4, i aix s impossible. Si x agafa valor ms gran o igual que 4, la mediana s 4, i com que la mitjana pren valors ms grans que 4, per estar en progressi aritmtica la mitjana ha de ser 6. Per tant, la suma dels termes s 36: x = 36 (2 + 2 + 2 + 4 + 5 + 10) = 11. 072

Desprs dordenar un conjunt de set dades, prenem les quatre primeres i la seva mitjana s 5; per si prenem les quatre ltimes, la mitjana s 8. 46 Si la mitjana de tots els nombres s , quina en ser la mediana? 7 46 x 1 + x 2 + x 3 + x 4 + x 5 + x 6 + x 7 = 46 7 x 1 + x 2 + x 3 + x 4 = 20 58 = x1 + x2 + x3 + x4 + x4 + x5 + x6 + x7 = x 4 + x 5 + x 6 + x 7 = 38 = 46 + x4 x4 = 12 x = La mediana s 12.

A LA VIDA QUOTIDIANA
073

El Departament dEducaci est valorant el rendiment dels alumnes en matemtiques. Per fer-ho, ha elaborat un informe en qu es mostren els resultats dels alumnes de secundria en matemtiques durant el curs passat. Un resum de linforme es mostra mitjanant aquests grfics:

% 35 30 25 20 15 10 5 INS SUF BE NOT. EXC.

15 % 25 %

25 %

35 % INS. SUF. BE NOT. + EXC.

423

Estadstica
Per fer el diagrama de sectors han agrupat les notes ms altes, NOTABLE i EXCELLENT, i shan incls els percentatges dalumnes que han obtingut cada nota. Linforme indica que el nombre destudiants que han tret SUFICIENT s de 28.413. En vista dels grfics i els percentatges, calcula el nombre total dalumnes avaluats i quants han obtingut la qualificaci dEXCELLENT. Si el 35 % del total sn 28.413 Total = Nombre de bns i insuficients Nombre de notables Nombre dexcellents 2.841.300 = 81.180 alumnes 35

81.180 25 = 20.295 alumnes 100

81.180 10 = 8.118 alumnes 100 81.180 5 = 4.059 alumnes 100

074

El nombre despectadors duna cadena de televisi determina el cost de la publicitat que shi emet. Per aix sen fan pblics regularment els ndexs daudincia. La cadenes de televisi amb ms ndex daudincia han presentat els seus resultats dels quatre primers mesos de lany. Aquests sn els grfics que apareixen en diferents mitjans de comunicaci.

CANAL Milers 400 350 300 250 200 150 100 50 0

FREE

Gen.

Febr.

Mar

Abr.

Milers 290

TV MIRO

250

210 Gen. Febr. Mar Abr.

Totes dues cadenes han tingut un gran creixement, per els responsables de TV Miro insisteixen que el seu creixement ha estat ms gran.

424

SOLUCIONARI

13

Tal com mostren els grfics publicats en els diferents mitjans de comunicaci, hem experimentat un creixement superior al de Canal Free.

Quants espectadors ha guanyat cada cadena? Quina representaci reflecteix millor la situaci? Les escales de les dues grfiques sn diferents, i per aix sembla que el creixement de TV Miro s ms gran. Per laugment despectadors de CANAL FREE s, aproximadament, de 40.000, mentre que laugment daudincia de laltra cadena s menor: uns 30.000 telespectadors ms. El creixement saprecia millor a la grfica de TV MIRO i, tot i que les dues representacions sn vlides, per poder comparar la informaci hem de fer servir la mateixa escala.

425

14

Probabilitat
EXPERIMENTS ALEATORIS

ESPAI MOSTRAL

ESDEVENIMENTS

ESDEVENIMENTS ELEMENTALS

ESDEVENIMENTS COMPATIBLES

ESDEVENIMENTS INCOMPATIBLES

PROBABILITAT

LLEI DELS GRANS NOMBRES

REGLA DE LAPLACE

OPERACIONS AMB ESDEVENIMENTS

PROBABILITAT DE LA UNI

PROBABILITAT DEL COMPLEMENTARI

DIAGRAMES DARBRE

426

Escac i mat!
Des que va creuar el canal, perseguit per la intransigncia poltica i religiosa de lEuropa continental, sel podia trobar en aquell caf: lSlaufhters Coffee House era per a Abraham de Moivre com una segona llar. Era un centre de reuni dintellectuals, on es podien defensar les idees sense cap ms arma que la ra. Els dos personatges que acabaven dentrar al local, Newton i Halley, amics dAbraham de Moivre, el van buscar amb la mirada i el van trobar en una de les taules del fons, jugant a escacs. El seu contrincant, visiblement nervis, movia la m duna pea a una altra sense decidir-se a mouren cap. De seguida que ho va haver fet, Abraham va cantar triomfal: Escac i mat!, i es va aixecar per acostar-se als seus amics. No naprendr mai, encara pensa que en els escacs hi interv latzar i que algun dia guanyar. Monsieur De Moivre va contestar Halley, jugueu amb lavantatge dels vostres coneixements de probabilitat i daquest joc apassionant. El vostre contrincant tenia set possibles moviments, per noms desprs de dos dells podeu fer escac i mat. Tot i aix, ho ha fet i jo he guanyat va respondre De Moivre mentre es guardava a la butxaca les monedes que havia apostat en la partida. Quina era la probabilitat de fer escac i mat? I de no fer-ne?

Hi ha 2 possibilitats entre 7 de guanyar. Per tant, la probabilitat de fer escac 2 i mat s . 7 Hi ha 5 possibilitats entre 7 que desprs del moviment no pugui fer escac i mat. Per tant, la probabilitat de no poder 5 fer-lo s . 7

Probabilitat
EXERCICIS
001 Classifica els experiments segents en aleatoris o deterministes: a) b) c) d) e) Extreure una carta duna baralla. Pesar un litre de mercuri. Preguntar als teus companys un nombre. Llanar tres monedes i anotar el nombre de cares. Restar dos nombres coneguts. Els experiments de a), c) i d) sn aleatoris, i els de b) i e) sn deterministes. 002 En una bossa hi ha 10 boles de 3 colors diferents. Escriu un experiment aleatori i un altre de determinista. Aleatori: treure una bola de la bossa. Determinista: trobar el pes de les tres boles. 003 Proposa dos experiments aleatoris. Determinan els esdeveniments elementals i dos esdeveniments compostos. Experiment 1: preguntar un nombre de l1 al 10. Esdeveniments elementals: {1}, {2}, {3}, {4}, {5}, {6}, {7}, {8}, {9}, {10}. Edeveniment compost: obtenir un nombre parell. Experiment 2: encertar la travessa. Esdeveniments elementals: {0}, {1}, {2}, {3}, {4}, {5}, {6}, {7}, {8}, {9}, {10}, {11}, {12}, {13}, {14}. Esdeveniment compost: encertar les apostes necessries per obtenir el premi. 004 Escriu els possibles resultats que podem obtenir en lexperiment aleatori de llanar dues monedes a laire. Si anomenem c = cara, x = creu, els resultats possibles seran: (c, c), (c, x), (x, c) i (x, x). 005 Llancem una moneda i un dau de sis cares. Quin s lespai mostral? Fes servir un diagrama darbre.
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

cara

E = {cara 1, cara 2, cara 3, cara 4, cara 5, cara 6, creu 1, creu 2, creu 3, creu 4, creu 5, creu 6}

creu

428

SOLUCIONARI

14

006

Determina dos esdeveniments compatibles i dos ms dincompatibles a lexercici anterior. Compatibles: creu i mltiple de 3, creu i parell. Incompatibles: creu i parell, creu i ms petit que 3.

007

Hi ha cap esdeveniment incompatible amb tota la resta? I compatible? Un esdeveniment incompatible amb tots els altres s lesdeveniment impossible, i el compatible amb tots s lesdeveniment segur.

008

Donats els esdeveniments segents: A = {1, 2, 3} i B = {1, 3, 5} calculan la uni i la intersecci.

A B = {1, 2, 3, 5} A B = {1, 3}
009 Traiem una carta de la baralla espanyola. Expressa en forma dunions i interseccions els esdeveniments segents: a) Que surti un nombre ms petit que 5 i ms gran que 2. b) Que surti una figura i sigui bastons. c) Que no surti un as. a) {Sortir nombre ms petit que 5} {Sortir nombre ms gran que 2} b) {Sortir figura} {Sortir bastos} c) {Sortir nombre ms gran o igual que 2} {Sortir figura} Una altra manera de fer-ho s fer servir lesdeveniment complementari: si A = {sortir as} A = {No sortir as} 010 Extraiem una carta de la baralla. Troba la uni i la intersecci dels parells desdeveniments segents: a) A = Treure oros i B = Treure copes b) C = Treure as i D = No treure as c) F = Treure bastons i G = Treure as a) A B = {Treure oros o copes} A B = b) C D = E A B = c) F G = {Treure bastos o as} A B = {Treure as de bastos} 011 Pot coincidir la uni de dos esdeveniments amb un dells? Si s aix, pot coincidir amb la intersecci? La uni de dos esdeveniments coincideix amb un dels esdeveniments quan un est incls en laltre; en aquest cas, la uni dels dos esdeveniments s lesdeveniment ms gran, i la intersecci s el ms petit.

429

Probabilitat
012 Quan llancem un dau de 8 cares considerem els esdeveniments segents.

A = {2, 4, 5, 8} i B = {1, 2, 3, 7}
Calcula. a) A B b) A B c) A B a) A B = {1, 2, 3, 4, 5, 7, 8} b) A B = {2} c) A,,B = {1, 3, 4, 5, 6, 7, 8} d) A = {1, 3, 6, 7} e) A,,B = {6} f) A B = {6} Es compleix que A,,B = A B y A,,B = A B. 013 Considera lexperiment de llanar una moneda. Calcula lespai mostral i tots els esdeveniments que puguis classificant-los en elementals i compostos. Troba el complementari de cada esdeveniment. d) A B e) A B f) A B

Qu observes en els resultats c) i d)? I en els resultats e) i f)?

B = {4, 5, 6, 8} A B = {1, 3, 4, 5, 6, 7, 8}

E = {cara, creu}

Esdeveniment

{cara} {creu} E

Complementari E {creu} {cara}

014

Si un esdeveniment A est contingut en un altre, B, qu passa amb els seus complementaris? El complementari de A cont el complementari de B.

015

Llancem 2 daus i sumem els punts que surten. Determina: a) Un esdeveniment segur. b) Un esdeveniment impossible. Quina ser la probabilitat daquests dos esdeveniments? a) Esdeveniment segur: Treure ms dun punt. Probabilitat 1. b) Esdeveniment impossible: Treure ms de 12 punts. Probabilitat 0.

016

En una urna hi ha 5 boles blanques i 4 boles vermelles. Escriu: a) Un esdeveniment impossible. b) Un esdeveniment segur.

a) Esdeveniment impossible: Treure bola verda. b) Esdeveniment segur: No treure bola blava.

430

SOLUCIONARI

14

017

A lexperiment de llanar una moneda: a) Calcula lespai mostral. b) Digues un esdeveniment segur i un dimpossible. c) Quina probabilitat li assignaries al esdeveniment Sortir cara? Raona la resposta. a) E = {cara, creu} b) Esdeveniment segur: Sortir cara o creu. Esdeveniment impossible: Sortir as doros. c) Si la moneda no est trucada, hi haur la mateixa possibilitat de sortir cara 1 que de sortir creu, i per tant P (Sortir cara) = . 2

018

A qu s igual la uni dun esdeveniment segur i un dimpossible? I la intersecci? Calcula les seves probabilitats. La uni s lesdeveniment segur i la intersecci s lesdeveniment impossible. P (esdeveniment segur) = 1 P (esdeveniment impossible) = 0

019

Quan llancem un dau, calcula la probabilitat dobtenir: a) b) c) d) e) Mltiple de 5. Divisor de 2. Nombre primer. Nombre 3. Divisor de 6. a) P (mltiple de 5) = b) P (divisor de 2) = 1 6 f) g) h) i) Parell i divisor de 4. Mltiple de 7. Ms petit que 10. Nombre senar.

2 1 = 6 3 3 1 = 6 2

c) P (nombre primer) = d) P (nombre 3) = 1 6

e) P (divisor de 6) =

4 2 = 6 3 2 1 = 6 3

f) P (parell i divisor de 4) = g) P (mltiple de 7) =

0 =0 6 6 =1 6

h) P (ms petit que 10) = i) P (nombre senar) =

3 1 = 6 2

431

Probabilitat
020 Extraiem una carta duna baralla espanyola. Quina s la probabilitat de treure un cavall? I una figura? I oros? I una sota que no sigui de copes? 4 1 = 40 10 12 3 = P (figura) = 40 10 10 1 = P (oros) = 40 4

P (cavall) =

P (sota no de copes) =

3 40

021

En una capsa hi ha 5 boles grogues i 7 de vermelles. Quina s la probabilitat de treure una bola groga? I una de vermella?

P (bola groga) =

5 12

P (bola vermella) =

7 12

022

Pensa en un experiment els esdeveniments del qual siguin equiprobables, per en qu sigui impossible aplicar la regla de Laplace. Per exemple, en escollir un punt dun interval de la recta real no es pot aplicar la regla de Laplace perqu el nombre de casos possibles s infinit.

023

Sha llanat una moneda 85 vegades i shan obtingut 43 cares. Quina s la freqncia relativa de lesdeveniment Surt creu? a) 43 85 b) 42 c) 42 85 d) 0,42 42 . 85

Si les cares sn 43, les creus seran 42. La freqncia s c) 024

Es llana un dau de 4 cares i sanoten les vegades que no surt la cara 1.


Llanaments fi 20 7 40 11 60 15 80 18 100 27

a) Fes la taula de freqncies relatives. b) Cap a quin valor tendeix? c) Quina probabilitat hi assignaries? a)
Llanaments 20 40 60 80 100 fi 7 11 15 18 27 hi 0,35 0,28 0,25 0,23 0,27

b) Tendeix cap a 0,25. c) P (no sortir cara 1) = 1 4

432

SOLUCIONARI

14

025

En una bossa hi ha boles numerades de l1 al 5. Nextraiem 5.000 vegades una bola, anotem el resultat i la tornem a la bossa. Aquests han estat els resultats.
Bola fi 1 1.200 2 800 3 700 4 1.300 5 1.000

Calcula la probabilitat dobtenir mltiple de 2. Si a la bossa hi ha 100 boles, quantes sn de cada classe? Justifica la resposta.

P (treure parell) =

800 + 1.300 = 0, 42 5.000

Bola 1 2 3 4 5 Total

fi 1.200 800 700 1.300 1.000 5.000

hi 0,24 0,16 0,14 0,26 0,20 1

Com que la probabilitat saproxima amb les freqncies relatives, aplicant la regla de Laplace quan el nombre de casos possibles s 100, tenim que: 1-24, 2-16, 3-14, 4-26, 5-20. 026 Una mquina fabrica cargols. Com ho faries per calcular la probabilitat que, si escollim un cargol a latzar, sigui defectus? Agafaria una mostra de cargols a latzar, comptaria els defectuosos i dividiria el nombre de cargols defectuosos entre la mida de la mostra. 027 Es llancen 2 daus i se sumen els punts. Troba la probabilitat que la suma sigui: a) 3 b) Ms gran que 10. c) 7 d) 4 o 5

Quan llancem 2 daus es poden donar 36 combinacions possibles: E = {(1, 1), (1, 2), (1, 3), ..., (1, 6), (2, 1), ..., (2, 6), (3, 1), ..., (3, 6), (4, 1), ..., (4, 6), (5, 1), ..., (5, 6), (6, 1), ..., (6, 6)} a) Hi ha 2 combinacions que sumen 3: (1, 2) i (2, 1). 2 1 P(suma 3) = = 36 18 b) Hi ha 3 combinacions que donen que la suma s ms gran que 10: (5, 6), (6, 5) i (6, 6). 3 1 = P (suma ms gran que 10) = 36 12 c) Hi ha 6 combinacions que sumin 7: (1, 6), (6, 1), (2, 5), (5, 2), (3, 4) i (4, 3). 6 1 P(suma 7) = = 36 6 d) Hi ha 7 combinacions que sumen 4 o 5: (2, 2), (1, 3), (3, 1), (1, 4), (4, 1), (2, 3) i (3, 2). 7 P(suma 4 o 5) = 36

433

Probabilitat
028 Extraiem una carta duna baralla espanyola. Troba la probabilitat que sigui: a) Espases. b) Espases i rei. a) P (espases) = 10 1 = 40 4 1 40 c) Sota o oros. d) Diferent duna figura. c) P (sota o oros) = d) P (no figura) = 3 + 10 13 = 40 40

b) P (espases i rei) = 029

40 12 28 7 = = 40 40 10

Una urna t 4 boles blanques, 2 de vermelles i 5 de negres. Calcula la probabilitat de treure una bola: a) Blanca. b) Vermella. 4 11 2 11 c) Blanca o negra. c) P (blanca o negra) = 9 11

a) P (blanca) =

b) P (vermella) =

030

Si en un experiment aleatori P (B) = 0,2 i, a ms, P (A B ) = P (A), A i B sn incompatibles? I complementaris? Com que P (A B) = P (A), tenim que: P (A B) = P (B) = 0,2; per tant, A i B no sn incompatibles ni complementaris.

031

El resultat duna enquesta poltica a peu de carrer durant una hora, ha estat el segent: Quina s la probabilitat que si escollim una dona, hagi votat a lesquerra?

Dreta Esquerra Total

Homes 8 17

Dones 7

Total

30

Completem la taula, amb els segents clculs: a) Homes esquerra = Total (17) Homes dreta (8) = 9 b) Esquerra = Homes esquerra (9) + dones esquerra (7) = 16 c) Total dreta = Total (30) Total esquerra ( 16 = 14 d) Dones dreta = Total dreta (14) Homes dreta ( 8) = 6 e) Dones Total = Dones dreta (6) + Dones esquerra (7) = 13 I per tant, queda la taula segent:
Homes 8 9 (a) 17 Dones 6 (d) 7 13 (e) Total 14 (c) 16 (b) 30

Dreta Esquerra Total

A partir daqu, podem calcular

P (dona esquerra) =

7 30

434

SOLUCIONARI

14

032

Completa la taula de contingncia:


A B B Total 0,24 0,37 A 0,15 Total

De manera anloga, podem calcular:


A 0,13 0,24 0,37 A 0,15 0,48 0,67 Total 0,28 0,72 1

B B Total

033

Per qu la suma dels totals en la taula de contingncia de probabilitats s sempre igual a 1? El total, en horitzontal o en vertical, ens dna lesdeveniment segur i, per tant, la seva probabilitat s 1.

034

Llancem enlaire un dau i a continuaci un altre. a) Fes un diagrama darbre per representar lexperiment aleatori compost. b) Calcula la probabilitat que surtin dos nombres imparells. a) Si solament estudiem el cas que surti un nombre parell o imparell, el diagrama en arbre ser el segent:
1/2
1/2

parell imparell

1/2 1/2 1/2 1/2

parell imparell parell imparell

b) La probabilitat que surtin dos nombres imparells ser:

P (imparell, imparell) =

1 1 1 = 2 2 4

035

Un joc amb la baralla consisteix a treure dues cartes sense devoluci i guanya el que tregui dues copes. Quina probabilitat hi ha de guanyar? Fem el diagrama amb les probabilitats
4 10/
30

copa no copa

9/39 30/39 10/39 30/39

copa no copa copa no copa

/40

I per tant, P (copa, copa) =

10 9 9 = = 0,0577 40 39 156

435

Probabilitat
036 En el joc anterior, s ms fcil guanyar si la primera carta que traiem la podem tornar? Fem tamb el diagrama en aquesta nova situaci
10
30

/40

copa no copa

10/40 30/40 10/40 30/40

copa no copa copa no copa

/40

10 10 1 = = 0,0625 , i per tant s La probabilitat ser P (copa, copa) = 40 40 16 ms fcil guanyar.

ACTIVITATS
037

Classifica els experiments segents en deterministes o aleatoris. a) b) c) d) e) f) g) h) i) Extreure una carta de la baralla espanyola. Mesurar la hipotenusa dun triangle rectangle amb catets de 3 i 4 cm. Llanar 3 monedes i anotar el nombre de cares. Llanar una xinxeta i apuntar la posici de caiguda. Pitjar un bot que encn una bombeta en un circuit elctric. Triar a latzar una fitxa de dmino. Mesurar laltura de la classe. Llanar una pedra al buit i mesurar-ne lacceleraci. Esbrinar el resultat dun partit abans que es jugui. Sn aleatoris a), c) d), f) i i). Sn deterministes b), e) g) i h).

038

Escriu dos experiments aleatoris i dos ms que no ho siguin. Justifica la resposta. Aleatoris: el pes dun alumne i el nmero que sortir a la loteria. No aleatoris: ledat dun alumne de 1r dEducaci Infantil i els anys en qu sassoleix la majoria dedat a Espanya.

039

Escriu lespai mostral dels experiments aleatoris segents. a) b) c) d) e) f) g) Extreure una carta de la baralla espanyola. Llanar una xinxeta i apuntar la posici de caiguda. Treure una bola duna urna amb 5 boles vermelles, 3 de blaves i 2 de verdes. Llanar dos daus i restar-ne les cares superiors. Llanar dos daus i multiplicar-ne les cares superiors. Agafar les espases de la baralla espanyola i extreure una carta daquest grup. Triar a latzar un pas de la Uni Europea.

436

SOLUCIONARI

14

a) E = {as, dos, ..., rei doros, as, dos, ..., rei de copes, as, dos, ..., rei despases, as, dos, ..., rei de bastos} b) E = {cap amunt, cap avall} c) E = {vermella, blava, verda} d) E = {0, 1, 2, 3, 4, 5} e) E = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 15, 16, 18, 20, 24, 25, 30, 36} f) E = {as, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, sota, cavall, rei} g) E = {Alemanya, ustria, Blgica, Bulgria, Xipre, Dinamarca, Eslovquia, Eslovnia, Espanya, Estnia, Finlndia, Frana, Grcia, Hongria, Irlanda, Itlia, Letnia, Litunia, Luxemburg, Malta, Pasos Baixos, Polnia, Portugal, Regne Unit, Repblica Txeca, Romania, Sucia} 040

Llancem 2 daus, un de vermell i un altre de blau. Quin s lespai mostral daquest experiment?

E = {(1, 1), (1, 2), (1, 3), ..., (1, 6), (2, 1), ..., (2, 6), (3, 1), ..., (3, 6), (4, 1), ..., (4, 6), (5, 1), ..., (5, 6), (6, 1), ..., (6, 6)}
041

Llancem dos daus i multipliquem el nombre de punts obtingut en cada un. Quants resultats podem obtenir? Descriu lespai mostral i indica dos esdeveniments que no siguin elementals. Hi ha 18 resultats diferents. E = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 15, 16, 18, 20, 24, 25, 30, 36} Esdeveniments elementals: {1}, {2}, {3}, {4}, {5}, {6}, {8}, {9}, {10}, {12}, {15}, {16}, {18}, {20}, {24}, {25}, {30}, {36} Esdeveniments no elementals: Parell, Ms petit que 20.

042

Triem una fitxa de dmino a latzar. Determina: a) Lespai mostral. b) A = Triar una fitxa els nombres de la qual sumin 6 c) B = Triar una fitxa els nombre multiplicats de la qual donin 12. Els esdeveniments A i B, sn compatibles o incompatibles? a) El joc del dmino no distingeix entre (a, b) i (b, a). E = {(0, 0), ..., (6, 6)} b) A = {(6, 0), (1, 5), (2, 4), (3, 3)} c) B = {(2, 6), (3, 4)} A B = Sn incompatibles.

043

Considera el llanament de 3 monedes. Escriu els esdeveniments segents: A = Obtenir almenys una cara i B = Obtenir una sola cara. Calcula: b) A B c) A d) B a) A B

A = {CCC, CC+, C+C, +CC, C++, +C+, ++C}


a) b) c) d)

B = {C++, +C+, ++C}

A B = {CCC, CC+, C+C, +CC, C++, +C+, ++C} = A A B = {C++, +C+, ++C} = B A = {+++} B = {CCC, CC+, C+C, +CC, +++}

437

Probabilitat
044

De les 28 fitxes del dmino, nextraiem una a latzar i sumem els punts. Escriu els esdeveniments. a) A = Obtenir mltiple de 5 a) A = {5, 10} b) B = Obtenir nombre parell b) B = {2, 4, 6, 8, 10, 12} Calcula: A B, A B, A y B, A A, B B.

A B = {2, 4, 5, 6, 8, 10, 12} A B = {10} A = {0, 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12} B = {0, 1, 3, 5, 7, 9, 11} A A = {0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12} BB=
045

En un bombo hi ha 15 boles numerades de l1 al 15 i nextraiem una. Escriu els elements que formen els esdeveniments. a) Mltiple de 3. b) Mltiple de 2. c) Ms gran que 4. d) Ms gran que 3 i ms petit que 8. e) Nombre senar.

Escriu un esdeveniment compatible i un altre dincompatible amb cadascun dells, i tamb lesdeveniment contrari. a) A = {3, 6, 9, 12, 15} Esdeveniment compatible Treure ms gran que 12 Esdeveniment incompatible Treure ms petit que 3 A = No mltiplo de 3 = {1, 2, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 13, 14} b) B = {2, 4, 6, 8, 10, 12, 14} Esdeveniment compatible Treure mltiple de 3 Esdeveniment incompatible Treure ms petit que 2

B = No par = {1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15}


c) C = {5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15} Esdeveniment compatible Treure mltiple de 7 Esdeveniment incompatible Treure ms petit que 3

C = Menor o igual que 4 = {1, 2, 3, 4}


d) D = {4, 5, 6, 7} Esdeveniment compatible Treure mltiple de 5 Esdeveniment incompatible Treure ms gran que 12 D = {1, 2, 3, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15} e) E = {1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15} Esdeveniment compatible Treure mltiple de 7 Esdeveniment incompatible Treure parell ms gran que 10

E = No imparell = {2, 4, 6, 8, 10, 12, 14}

438

SOLUCIONARI

14

046

Quan llancem un dau de 6 cares, A = {2, 4} i B = {1, 2, 3}. Calcula. a) A b) A

B B

c) Sn compatibles A i B? d) Troba el contrari dels esdeveniments A, B, A B i A B

Entre els esdeveniments anteriors, troba una parella desdeveniments compatibles, una dincompatibles i una altra de contraris. a) A B = {2} b) A B = {1, 2, 3, 4} c) A B

Sn compatibles
B = {4, 5, 6} A,,B = {1, 3, 4, 5, 6}

d) A = {1, 3, 5, 6} A,,B = {5, 6}

A i B sn compatibles A B A i A sn contraris.
047

A B i B sn incompatibles (A B) B =

Llancem un dau de 6 cares i considerem els esdeveniments A = {1, 3, 5, 6}, B = {1, 2, 4, 5} i C = {3, 4}. Calcula. a) A b) B c) C a) A = {2, 4} b) B = {3, 6} c) C = {1, 2, 5, 6} d) A B = {1, 2, 3, 4, 5, 6} = E e) A B = {1, 5} d) A B e) A B f) B C g) A B h) A B i) A B f) B C = {1, 2, 3, 4, 5} g) A,,B = h) A B = i) A B = {2, 3, 4, 6}

048

Traiem dues cartes duna baralla espanyola. Un esdeveniment impossible s: a) b) c) d) Treure Treure Treure Treure dos oros dos cavalls de copes dues cartes de pal diferent dues figures iguals del mateix pal

Hi ha dos esdeveniments impossibles: b) Treure dos cavalls de copes i d) Treure dues figures iguals del mateix pal. Per tant, les dues cartes no poden ser iguals. 049

Ordena de ms gran a ms petit grau de probabilitat dobtenir els esdeveniments segents quan llancem un dau. a) Nombre parell b) Nombre igual o ms gran que 5 c) Nombre ms petit que 7 d) Nombre ms gran que 7

P (d) = 0 < P (b) < P (a) < P (c) = 1

439

Probabilitat
050

Duna baralla de 40 cartes nextraiem una. Calcula les probabilitats dels esdeveniments segents. a) A = Obtenir oros b) B = Obtenir el rei doros c) C = Obtenir espases o copes a) P (A) = b) P (B ) = c) P (C ) = 10 = 0, 25 40 1 = 0, 025 40 20 = 0, 5 40

051

Llancem un dau a laire i sumem els punts de totes les cares menys de la de dalt. Troba lespai mostral i la probabilitat dobtenir un nombre mltiple de 3.

E = {15, 16, 17, 18, 19, 20}

P (mltiple de 3) =

) 2 1 = = 0,3 6 3

052

En el joc del parxs sha trucat el dau perqu la probabilitat que surti 5 sigui cinc vegades la probabilitat que surti qualsevol altra cara. Quina afirmaci s certa? a) P (cara 5) = b) P (cara 5) = 2 3 1 2 c) P (cara 5) = d) P (cara 1) = 5 6 1 6

Com que la suma de les pobabilitats s 1, si x s la probabilitat que surti qualsevol de les cares diferents de 5, i 5x la de 5: x + x + x + x + x + 5x = 1 x = 0,1 i 5x = 0,5. Per tant, la soluci s b) P (cara 5) = 1 . 2

053

En el cas del dau anterior, la probabilitat que surti cara senar s: a) b) 1 2 3 10 c) d) 7 6 7 10 7 . 10

P (senar) = P ({1, 3, 5}) = P (1) + P (3) + P (5) = 0,7. La soluci s d)

440

SOLUCIONARI

14

054

Quan llancem una xinxeta, pot caure amb la punta cap amunt o cap avall. a) s un experiment aleatori o determinista? b) Quins sn els esdeveniments elementals? c) Aquests esdeveniments sn equiprobables? a) s aleatori. b) Els esdeveniments elementals sn Punta cap amunt i Punta cap avall. c) No sn equiprobables, ja que s ms probables que caigui amb la punta cap avall.

055

Per comprovar si els esdeveniments elementals de lactivitat anterior sn equiprobables, fes lexperiment 100 vegades (agafa 10 xinxetes i llana-les 10 vegades). La freqncia relativa de lesdeveniment Punta cap amunt s ms gran? Compara el teu resultat amb el que han obtingut els teus companys i feu una taula ajuntant tots els resultats. s ms gran la freqncia relativa de lesdeveniment Punta cap amunt.

056

En un bombo hi ha 10 boles numerades del 0 al 9. Repetim 100 vegades lexperiment de treure una bola i reemplaar-la. Els resultats sn:
Bola fi 0 7 1 13 2 11 3 12 4 8 5 10 6 12 7 6 8 10 9 11

Donats els esdeveniments segents: A = Mltiple de 3, B = Nombre senar i C = Divisor de 6, calcula:iii a) La freqncia relativa de A, B i C. b) La freqncia relativa de A B, A B i A C. Quina probabilitat li assignaries a cada esdeveniment?

A = {3, 6, 9}

B = {1, 3, 5, 7, 9}

C = {1, 2, 3, 6}

a) Freqncia de A = 12 + 12 + 11 = 35 Freqncia de B = 13 + 12 + 10 + 6 + 11 = 52 Freqncia de C = 13 + 11 + 12 + 12 = 48 b) Freqncia de A B = 13 + 11 + 12 + 10 + 12 + 6 + 11 = 75 Freqncia de A B = 12 + 11 = 23 Freqncia de A C = 13 + 11 + 12 +12 + 11 = 59 P (A) = 35 = 0, 35 100 P (B ) = 52 = 0, 52 100 P (C ) = 48 = 0, 48 100

P (A B ) =

75 23 59 = 0, 75 P (A B ) = = 0, 23 P (A C ) = = 0, 59 100 100 100

441

Probabilitat
057

Llancem 100 vegades un dau tetradric i anotem el nombre de la cara oculta, i obtenim:

Cara fi

1 28

2 22

3 30

4 20

Troba la freqncia relativa de lesdeveniment: a) Mltiple de 3. b) Mltiple de 2. c) Cara ms gran que 1. d) Cara ms petita que 1. Quina probabilitat assignaries a cadascun dels esdeveniments anteriors? a) Freqncia 30 P =

) 30 = 0,3 100

42 = 0, 42 100 72 = 0,72 c) Freqncia 22 + 30 + 20 = 72 P = 100 d) Freqncia 0 P = 0 b) Freqncia 22 + 20 = 42 P =

058

Llancem 4 monedes iguals. a) Quina s la probabilitat dobtenir 4 cares? b) I de no obtenir-ne cap? c) Quin esdeveniment s ms probable, obtenir 2 cares o obtenir, com a mnim 3 creus? Hi ha 16 esdeveniments elementals equiprobables. a) P (4 cares) = 1 = 0, 0625 16 1 = 0, 0625 16

b) P (0 cares) = P (4 creus) =

c) Obtenir 2 cares = {CC++, C+C+, C++C,+CC+, +C+C, ++CC} 6 = 0, 375 P (2 cares) = 16 Obtenir almenys 3 creuss = {+++C, ++C+, +C++, C+++, ++++} 5 = 0, 3125 . La probabilitat dobtenir 2 cares P (almenys 3 creus) = 16 s ms gran que la dobtenir almenys 3 creus.

442

SOLUCIONARI

14

059

Un examen tipus test consta de 5 preguntes, cadascuna de les quals t tres possibles respostes. a) Calcula la probabilitat dencertar 3 preguntes si contestes a latzar. b) Si per aprovar lexamen shan de contestar com a mnim 3 preguntes correctament, troba la probabilitat daprovar i de suspendre.

P (encertar una pregunta) =

1 3 2 3

P (no encertar una pregunta) =

a) Encertar 3 preguntes = {AAANN, AANAN, AANNA, ANAAN, ANANA, ANNAA, NAAAN, NAANA, NANAA, NNAAA} 1 1 1 2 2 4 = 3 3 3 3 3 243 4 40 = P (encertar 3 preguntas) = 10 243 243

P (esdeveniment elemental) =

b) Encertar 4 preguntas = {AAAAN, AAANA, AANAA, ANAAA, NAAAA} 2 243 2 10 = P (encertar 4 preguntas) = 5 243 243

P (esdeveniment elemental) =

Encertar 5 preguntas = {AAAAA}

P (encertar 5 preguntas) = P (aprovar) =

1 243

1 + 10 + 40 51 = 243 243 51 192 = 243 243

P (suspendre) = 1 P (aprovar) = 1

060

Fem un estudi amb 100 persones sobre si es consideren destres o esquerranes a lhora descriure i hem obtingut la taula segent. Completa-la i calcula la probabilitat que si escollim un home sigui esquerr. Primer posem el total, que s 100, i completem la taula, que quedar aix:
Homes 34 9 43 Dones 26 31 57 Total 60 40 100

Dret Esquerr Total

I a partir daqu, P (home esquerr) =

9 = 0,09 100

443

Probabilitat
061

Quants resultats sn possibles en el llanament de tres daus? Fes un diagrama darbre i calcula la probabilitat dobtenir al menys un sis. Si pensem lexperiment aleatori de llanar un dau, tenim lespai mostral 1 segent: E = {6, no 6} amb les probabilitats segents: P(6) = 6 5 i P(no 6) = , el diagrama darbre amb 3 llanaments ser: 6
1/6 5/6

1/6 5/6

6 no 6 6 no 6 6 no 6 6 no 6

6
1/ 6

no 6

1/6 5/6

no 6

1/6 5/6

1/6 5/6 1/6 5/6

I la probabilitat dobtenir almenys un 6 la podem obtenir mitjanant lesdeveniment contrari: A = {obtenir almenys un 6} A = {cap 6} = {no 6, no 6, no 6}, la probabilitat del qual s P (A) = 5 5 5 125 91 = = 0,4213 P (A) = 1 P (A) = 6 6 6 216 216

062

En una urna tenim 7 boles blanques i 4 de negres, i traiem tres boles. Calcula la probabilitat que les tres siguin blanques si cada vegada es torna la bola que es treu a la urna. Fem el diagrama darbre tenint en compte nicament la probabilitat de lesdeveniment que hem de calcular:
1 7/1 4/1 1

6 5/

no 6

Blanca

7/11 4/11

Blanca Negra Blanca Negra Blanca Negra Blanca Negra

Blanca
7/ 1

Negra

Blanca Negra Negra

Per tant: P (blanca, blanca, blanca) =

1 4/ 1

7 7 7 343 = = 0,2577 11 11 11 1.331

444

SOLUCIONARI

14

063

En lexercici anterior, calcula la probabilitat que siguin del mateix color en els dos casos: que la bola que es treu es torni a lurna i que no es torni. Tornem a fer el diagrama amb les seves probabilitats en els dos casos. a) Amb devoluci de la bola:
7/1 1

Blanca

7/11 4/11

Blanca Negra Blanca Negra Blanca Negra Blanca Negra

Blanca
7/ 11

4/1

Negra

7/11 4/11 7/11 4/11 7/11 4/11

Lesdeveniment {del mateix color} s un esdeveniment compost que t la probabilitat segent: P (A) = P (B, B, B) + P (N, N, N) = 3 3 7 4 409 343 64 = = 0,3073 + = + = 11 11 1.331 1.331 1.331 b) Sense devoluci: les probabilitats sn diferents. Fem el diagrama:
0 6/1
5/9 4/9

7/ 11

P (A) = P (B, B, B) + P (N, N, N) = 7 6 5 4 3 2 234 = + = = 0, 236 11 10 9 11 10 9 990


064

La probabilitat dun esdeveniment s 0,2. Quina s la probabilitat de lesdeveniment contrari?

P (A) = 1 0,2 = 0,8


065

Si en un dau P (1) = P (2) = P (3) = 0,14 i P (4) = P (5) = P (6) = x, quin s el valor de x ? 3 4 + 3x = 1 x = 7 21

11 4/

/11 1

Blanca

Negra
4/1

Negra

Blanca

Blanca Negra Blanca Negra Blanca Negra

Blanca
4/1 0

Negra

Negra

0 7/1 3/1 0

Blanca
7/9 2/9

11 4/

Negra

Blanca Negra

445

Probabilitat
066

En una dau trucat, la probabilitat que surti cadascuna de les cares s:


Cara 1 fi 0,1 2 0,1 3 0,1 4 a 5 b 6 0,4

Si saps que P (4) = 2P (5), quant valen a i b ?

a = 2b 0,1 + 0,1 + 0,1 + 2b + b + 0,4 = 1 b = 0,1 i a = 0,2


067

Extraiem una carta de la baralla espanyola. Troba la probabilitat de: a) b) c) d) Obtenir un cavall. No sortir una figura. No sortir ni oros ni bastons. Treure rei doros o despases. a) P (cavall) = b) P (figura) = 4 1 = = 0,1 40 10 12 3 = = 0, 3 P (no figura) = 1 0, 3 = 0, 7 40 10 20 1 = = 0, 5 40 2 2 1 = = 0, 05 40 20

c) P (no oros ni bastos) =

d) P (rei doros o despases) =

068

Triem a latzar un nmero de l1 al 30. Tenim els esdeveniments A = Obtenir un nombre parell ms petit o igual que 14, B = Obtenir un mltiple de 3 ms petit o igual que 10 i C = Obtenir un mltiple de 10. Calcula la probabilitat de: a) A B b) A C c) A B d) C B e) B C f) A B

A = {2, 4, 6, 8, 10, 12, 14}

B = {3, 6, 9}

C = {10, 20, 30}

a) A B = {2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 14} P (A B) = 0,3 b) A C = {2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 20, 30} P (A C) = 0,3 c) A B = {1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30}

P (A B) =

28 = 0, 93 30

446

SOLUCIONARI

14

d) C B = B C = {3, 6, 9, 10, 20, 30}

P (C B) =

6 = 0, 2 30

e) B C = P (B C ) = 0 f) A B = {3, 9} P (A B) = 2 = 0, 06 30

069

En una urna hi ha 100 boles numerades de l1 al 100. Traiem una bola el nombre de la qual sigui n i definim els esdeveniments.

A = n s mltiple de 5 B = n s mltiple de 3 C = n s divisible per 2 D = n s divisible per 10 E = n s divisible per 1


a) Quants esdeveniments elementals componen cada esdeveniment? Quina s la probabilitat de cadascun? b) Hi ha dos esdeveniments incompatibles? c) Hi ha dos esdeveniments compatibles? I contraris? d) Troba la probabilitat de A B, B C i D. a) A = 20 P (A) = 0,2 B = 33 P (B) = 0,33 C = 50 P (C) = 0,5 D = 10 P (D) = 0,1 E = 100 P (E) = 1 b) No nhi ha. c) Totes les parelles sn compatibles. No hi ha esdeveniments contraris. d) P (A B) = P (A) P (B) = 0,2 0,33 = 0,6 P (B C ) = P (B) + P (C ) P (B C ) = 0,33 + 0,5 0,165 = 0,665 P (D ) = 0,1 070

Considera un joc en qu llances dos daus i guanyes si la suma dels punts s 11 o 7. a) Descriu lespai mostral daquest experiment. b) Calcula la probabilitat de guanyar. a) E = {(1, 1), (1, 2), (1, 3), ..., (1, 6), (2, 1), ..., (2, 6), (3, 1), ..., (3, 6), (4, 1), ..., (4, 6), (5, 1), ..., (5, 6), (6, 1), ..., (6, 6)} b) P (7 u 11) = 8 4 = 36 9

447

Probabilitat
071

En un dinar hi ha 28 homes i 32 dones. Han menjat carn 16 homes i 20 dones, i la resta, peix. Si triem una persona a latzar, calcula la probabilitat daquests esdeveniments. a) Que sigui home. b) Que hagi menjat peix. c) Que sigui home i hagi menjat peix.
Homes Dones Total Carn 16 20 36 Peix 12 12 24 Total 28 32 60

a) P (home) = b) P (peix) =

28 7 = = 0, 46 60 15

c) P (home i peix) =

12 1 = = 0, 2 60 5

24 2 = = 0, 4 60 5

072

En una llar dinfants hi ha 20 nens i 16 nenes. La meitat dels nens i tres quartes parts de les nenes sn morens i la resta sn rossos. Quina s la probabilitat que si en triem un a latzar sigui nen o tingui els cabells morens? Nens morens = 10, rossos = 10 Nenes morenes = 3 16 = 12, rosses = 4 4

P (nen o mor) = P (nen) + P (mor) P (nen i mor) P (nen o mor) =


20 22 10 32 + = = 0, 89 36 36 36 36

073

En una ciutat llegeixen el diari A el 30 % dels habitants, el diari B, el 20 % dels habitants i el 7 % llegeixen tots dos diaris. a) Quina probabilitat hi ha que si triem alg a latzar llegeixi algun dels dos diaris? b) I que no en llegeixi cap? I que en llegeixi un? a) P (llegeix A o B) = P (llegeix A) + P (llegeix B) P (llegeix A i B) P (llegeix A o B) = 0,3 + 0,2 0,07 = 0,43 b) P (no llegeix A ni B) = 1 P (llegeix A o B) P (no llegeix A ni B) = 1 0,43 = 0,57

P (en llegeix noms un) = 1 [P (llegeix A i B) + P (cap)] P (en llegeix noms un) = 1 [0,07 + 0,57] = 1 0,64 = 0,36

448

SOLUCIONARI

14

074

En Llus i en Joan han de recollir lhabitaci que comparteixen. En Llus posa en una bossa 3 boles vermelles, 2 de verdes i 1 de blava, i li proposa al seu germ que en tregui una. Si s vermella, recull en Joan, i si s blava, ell. a) Quina s la probabilitat de cada bola? b) s just el que proposa en Llus? c) En Joan no accepta el tracte i proposa que si surt vermella, reculli ell, i si surt blava o verda, ho faci en Llus. s just aquest tracte? Per qu? a) P (vermella) = 3 1 = = 0, 5 6 2

P (blava) =

1 = 0,16 6

b) No, perqu s el triple de probable que li toqui a en Joan. c) S, perqu P (blava o verda) = 0,5 = P (vermella). 075

Si tinc 3 claus que obren els 3 panys duna porta, per no s quina obra cadascuna, quina s la probabilitat que encerti amb la combinaci a la primera oportunitat? I si tingus 3 claus i noms 2 panys? (Una de les claus no obre cap pany.) Si tinc tres claus, E = {123, 132, 213, 231, 312, 321}. La combinaci adecuada s noms una de les sis:

P (encertar a la primera) =
Si tinc dos claus: E = {12, 13, 21, 23, 31, 32}. La combinaci adecuada s noms una de les sis:

1 6

P (encertar a la primera) =

1 6

076

La Paula va a una botiga 2 vegades per setmana, i en Robert treballa en aquesta botiga 4 dies per setmana. Si el divendres s lnic dia que no hi va cap dels dos, quina s la probabilitat que coincideixin dos dies? (La botiga tanca el diumenge.) Com que en Robert treballa quatre dels cinc dies possibles (dilluns, dimarts, dimecres, dijous i dissabte), noms hi ha un dia que no treballa, i, per tant, almenys coincideixen un dia. Lesdeveniment Coincidir un dia es dna quan el dia en qu en Robert no treballa s un dels dos en qu la Paula 2 = 0, 4 (casos favorables = 2 dies, treballa, i la probabilitat s: 5 casos posibles = 5 dies). Com que lesdeveniment Coincidir dos dies s el contrari de Coincidir un dia, la probabilitat s: 1 0,4 = 0,6.

449

Probabilitat
077

A lOest, tres vaquers han de fer una acci arriscada, tallen amb longituds diferents tres palets, els tapen de manera que sembli que tenen la mateixa altura i cada vaquer en tria un. El que lagafa ms curt perd. Per qu no discuteixen mai qui tria primer?

A = Vaquer primer agafa el pal ms curt B = Vaquer segon agafa el pal ms curt C = Vaquer tercer agafa el pal ms curt
Sn incompatibles, i per aix cada esdeveniment est incls en el complementari dels altres.

P (A) =

1 3 1 3 1 3

P (A B) = P (B) =

P (A B C) = P (C) =

Per tant, els tres vaquers tenen la mateixa probabilitat dagafar el pal ms curt. 078

Nadal s millor que Federer en terra batuda i la probabilitat que t de guanyar-li un set s 3/5. Si el cansament els afecta tots dos igual, explica per qu Nadal prefereix jugar al millor de 5 sets que al millor de 3 sets. Fem el diagrama darbre amb la freqncia de victries per a cada cas.
N 3/5 de 9/25 F 2/5 de 9/25 N 3/5 de 6/25 F 2/5 de 6/25 N 3/5 de 6/25 F 2/5 de 6/25 N 3/5 de 4/25 F 2/5 de 4/25

Guanya Nadal 27/125 Guanya Nadal 18/125 Guanya Nadal 18/25 Guanya Federer 12/125 Guanya Nadal 18/25 Guanya Federer 12/125 Guanya Federer 12/125 Guanya Federer 8/125

N 3/5 de 3/5 N 3/5 F 2/5 de 3/5

N 3/5 de 2/5 F 2/5 F 2/5 de 2/5

450

SOLUCIONARI

14

Sobserva que la probabilitat que guanyi Nadal s: P(Nadal) = 27 18 18 18 81 + + + = = 0,65 125 125 125 125 125
N 3/5 de 27/125 N Guanya Nadal 243/3.125 F Guanya Nadal 162/3.125 N Guanya Nadal 162/3.125 F Guanya Nadal 108/3.125 N Guanya Nadal 162/3.125 F 2/5 de 9/25 N 3/5 N 3/5 de 6/25 F 2/5 de 3/5 F 2/5 de 6/25 F Guanya Nadal 108/3.125 N Guanya Nadal 108/3.125 F Guanya Federer N Guanya Nadal 162/3.125 F Guanya Nadal 108/3.125 N Guanya Nadal 108/3.125 F Guanya Federer N Guanya Nadal 108/3.125 F Guanya Federer N Guanya Federer F Guanya Federer N Guanya Nadal 108/3.125 N 3/5 de 6/25 N 3/5 de 2/5 F 2/5 de 6/25 F 2/5 N 3/5 de 4/25 F 2/5 de 2/5 F 2/5 de 4/25 F Guanya Nadal 108/3.125 N Guanya Nadal 108/3.125 F Guanya Federer N Guanya Nadal 108/3.125 F Guanya Federer N Guanya Federer F Guanya Federer N Guanya Nadal 108/3.125 F Guanya Federer N Guanya Federer F Guanya Federer N Guanya Federer F Guanya Federer N Guanya Federer F Guanya Federer

N 3/5 de 9/25 N 3/5 de 3/5

2 243 + 162 + 162 + 162 + 108 + 162 + 108 + 108 + 162 + + 108 + 108 + 108 + 162 + 108 + 108 + 108 + 108 = P(Nadal) = 3.125 2.295 = 0, 73 = 3.125 Per tant, Nadal t ms probabilitat de guanyar en 5 sets.

451

Probabilitat
079

Tinc a la butxaca dues monedes de 20 cntims, dues de 10 cntims i dues de 5 cntims. Si trec dues monedes a latzar, quina s la probabilitat dobtenir una quantitat superior o igual a 20 cntims? Fem el diagrama darbre que representa lextracci de les monedes:
Primera moneda Segona moneda Total

20 cts. 1/5 de 2/6 20 cts. 2/6 10 cts. 2/5 de 2/6 5 cts. 2/5 de 2/6 20 cts. 2/5 de 2/6 10 cts. 2/6 10 cts. 1/5 de 2/6 5 cts. 2/5 de 2/6 20 cts. 2/5 de 2/6 5 cts. 2/6 10 cts. 2/5 de 2/6 5 cts. 1/5 de 2/6

40 cts. 2/30 30 cts. 4/30 25 cts. 4/30 30 cts. 4/30 20 cts. 2/30 15 cts. 4/30 25 cts. 4/30 15 cts. 4/30 10 cts. 2/30

La probabilitat de treure almenas 20 cntims amb dues monedes s: 2+4+4+4+2+4 20 2 P(> 20 cts.) = = = 30 30 3 080

En una classe de 23 alumnes, el tutor revisa les fitxes dels alumnes i comprova que dos dells fan els anys el mateix dia del mateix mes. Quan ho comenta al professor de matemtiques, aquest li diu que aix s ms habitual que el contrari, s a dir, que no hi hagi cap coincidncia. Comprova si el professor de matemtiques t ra. Quan sn dos alumnes, la probabilitat que no hagin nascut en la mateixa data 364 s . La probabilitat que tres alumnes no hagin nascut en la mateixa 365 363 364 363 364 de = data s: . 365 365 3652 362 363 364 362 363 364 de = . 365 3652 365 3 Aix, la probabilitat que en 23 alumnes no hi hagi coincidncies de dates 342 343 ... 363 364 = 0, 46 . de naixement s: 36522 Per tant, la probabilitat que existeixi una coincidencia s 0,54, i per tant s ms probable. La probabilitat de Quatre alumnes s:

452

SOLUCIONARI

14

A LA VIDA QUOTIDIANA
081

Amb motiu de la setmana cultural de linstitut, sha celebrat un campionat de dards. Desprs dunes quantes eliminatries, hem quedat com a finalistes lAnna, en Bernat, la Camilla i jo. Des de fa temps he anat apuntant les partides que hem jugat i qui les ha guanyades.

Jo contra

Partides jugades Guanyades per mi Anna Bernat Camilla 36 44 31 22 35 12

LAnna contra... Partides jugades Guanyades per lAnna Bernat Camilla


Bernat contra

27 29

16 13

Partides jugades Guanyades per en Bernat Camilla 32 9

La final consisteix en una lliga en qu jugarem tots contra tots. Cada victria atorgar 1 punt al guanyador i 0 punts al perdedor. Al final de la lliga guanyar el concursant amb la puntuaci ms alta. Segons les dades anotades, quina probabilitat tinc de guanyar el campionat? I de perdrel? Si considerem que guanyar s tenir ms punts en solitari, sense empats, lnica manera de fer-ho s guanyar les tres partides, ja que si noms sen guanyen dues, en les altres quatre partides de la lliga sempre hi haur un jugador que en guanyi almenys dues, i per tant empataria. La probabilitat de guanyar les tres partides, si fem el diagrama darbre, s:
Guanyar a Anna 22/36 = 11/18 Guanyar a Bernat 35/44 de 11/18 = 35/72 Guanyar a Camilla 12/31 de 35/72 = 35/186

35 = 0,18 . 186 De la mateixa manera que la victria, si considerem que perdre s aconseguir el menor nombre de punts, lnica opci possible s perdre totes les partides, ja que si guanyem una de les cinc partides que queden s impossible que tots en guanyin dos. La probabilitat de guanyar el campionat s La probabilitat de perdre les tres partides, si fem el diagrama darbre, s:
Perdre amb Anna 14/36 = 7/18 Perdre amb Bernat 9/44 de 7/18 = 7/88 Perdre amb Camilla 9/31 de 7/88 = 63/2.728

La probabilitat de perdre el campionat s:

63 = 0, 02. 2.728

453

Probabilitat
082

La Direcci General de Trnsit (DGT) portar a terme una campanya per reduir la sinistralitat a les carreteres. Un elevat nombre daccidents amb vctimes mortals s degut a dos factors: No fer servir el cintur de seguretat. No respectar la distncia de seguretat. Per determinar la incidncia daquestes infraccions, shan fet mltiples controls de trnsit. Aquestes sn les dades recollides:
En cada control, els agents han inspeccionat 500 vehicles: Una mitjana de 60 conductors no portava el cintur. Daquests 60 conductors, 40 no respectaven la distncia de seguretat. I 410 circulaven correctament.

Els conductors que no portaven el cintur sels va sancionar amb la prdua de 2 punts, i els que no respectaven la distncia de seguretat, amb 3 punts. En vista daquestes dades, la DGT planteja fer controls persuasius. Quants vehicles aproximadament shan dinspeccionar en cada control per no sobrepassar els 10 conductors sancionats amb la penalitzaci mxima, s a dir, la prdua de 5 punts? La freqncia de conductors que no porten cintur i no respecten la distncia 40 2 = de seguretat s: . Per tant, per no superar els 10 conductors 500 25 que sn sancionats amb 5 punts, hem dinspeccionar menys de 125 vehicles. 2 x < 10 x < 125 25

454

Direcci dart: Jos Crespo Projecte grfic: Portada: CARRI/SNCHEZ/LACASTA Interiors: Manuel Garca, Rosa Barriga Illustraci: Grafitti s.c., Jos Mara Valera Cap de projecte: Rosa Marn Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda Desenvolupament grfic: Jos Luis Garca, Ral de Andrs Direcci tcnica: ngel Garca Encinar Coordinaci tcnica: Flix Rotella Confecci i muntatge: Luis Gonzlez, Fernando Calonge, Marisa Valbuena Correcci: Marta Rubio, Gerardo Z. Garca Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas Fotografies: A. Toril; D. Lpez; F. de Madariaga; GOYENECHEA; J. Jaime; J. M. Escudero; J. V. Resino; M. G. Vicente; M. Montes; ORONOZ; Prats i Camps; S. Enrquez; A. G. E. FOTOSTOCK; AGENCIA ESTUDIO SAN SIMN/A. Prieto; COMSTOCK; EFE/EPA/Justin Lane, Andreu Dalmau; EFE/M. Hernndez de Len; EFE/EPA PHOTO/Wolfgang Kumm; EFE/SIPA-PRESS/Peter Stumpf; FOAT; I. Preysler; JOHN FOXX IMAGES; PHOTODISC; STOCKBYTE; Airman Joe Hendricks, U. S. Navy; EL MUSEO CANARIO, LAS PALMAS DE GRAN CANARIA; M. Vives; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA

2007 by Grup Promotor/Santillana Educacin, S. L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica) 08005 Barcelona Imprs per

ISBN: 978-84-7918-133-8 CP: 831106 Dipsit:

Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense lautoritzaci dels titulars de la propietat intellectual. La infracci dels drets esmentats pot constituir delicte contra la propietat intellectual (articles 270 i segents del Codi Penal).