Anda di halaman 1dari 39

SOLUCIONARI DOSSIER DACTIVITATS DE LLENGUA CATALANA

(99 exercicis)

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

LA SLLABA TNICA 1. Indica la sllaba tnica daquestes paraules: menjador cadira caputxa felicitat rpidament goma calligrafia vena examen eina atmosfera estudio

SEPARACI DE SLLABES 2. Separa les paraules segents: dutxa callar tassa patge trepitjar ssos carregar amigues paquet companya paller queixal coix motlle pissarra carretera cabanya pellcula caixa Pasqua teatre

3. Separa en sllabes cada mot i identifican la sllaba tnica: barra mitja tretze mosquit inestable xemeneia empaita bossa fetge nulla canyella malestar mtua cuina fitxa ambigitat

ELS DGRAFS 4. Encercla els dgrafs daquestes paraules: barret biquini teixit bossa estrnyer puny mnigues tilla guerra oda (no t dgraf) sivella pissarra medulla tirabuixons canya
2

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

ELS DIFTONGS 5. Indica els diftongs daquests mots, desprs classificals segons siguin diftong creixent o diftong decreixent. Retaule, quatre, esportiu, reina, parai/gua, veure, ping, arquitectura, boira, aquarella, famlia i suar. Nota: Les paraules arquitectura, famlia i suar no tenen cap diftong.

Diftong creixent quatre, paraigua, ping i aquarella. retaule,

Diftong decreixent esportiu, reina, paraigua,

veure i boira.

6. Classifica els mots segents segons el diftong sigui creixent o decreixent: Mouen, feina, fruita, caure, enlaire, treure, boina, diuen, llauna, pou, freqent, Pasqua, roure, remei, quantitat, bou, duu, nau, palau, qesti, cuina i lingstica.

Diftong creixent freqent Pasqua quantitat qesti lingstica

Diftong decreixent mouen feina fruita caure enlaire treure boina diuen llauna pou roure remei bou duu nau palau cuina

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

CLASSIFICACI EN AGUDES, PLANES I ESDRIXOLES 7. Classifica els mots en aguts, plans i esdrixols i subratlla la sllaba tnica dels mots segents: Travessia, renyar, providncia, pmul, cerimnia, trompa, vitalitat, ametller, esdrixol, allargat, correcte, majscula, informe, imprs, manyoc, pronncia, quilmetre, arrs, zoolgic, fbrica, abric, lli, tonyina, paquet, llibre, clnica, tortuga, pgina, sucre, balc, msica, plaa, forner, guila, elefant i bolgraf.

Mots aguts

Mots plans

Mots esdrixols

renyar, vitalitat, ametller, allargat, imprs, manyoc, arrs, abric, lli, paquet, balc, forner i elefant.

travessia, pmul, trompa, esdrixol, correcte, informe, zoolgic, tonyina, llibre, tortuga, sucre, plaa i bolgraf.

providncia, cerimnia, majscula, pronncia, quilmetre, fbrica, clnica, pgina, msica i guila.

8. Accentua i separa per sllabes els mots segents. Desprs classifica els mots segons siguin paraules agudes, planes o esdrixoles. ginesta cami crrec apndix rfena opini aigua Agudes cami, opini, cer vell, gravar, sessi, ga mars i endoll. ntim pltan cervell blgar gravar conixer taula Planes ginesta, crrec, apndix, ai gua, ntim, pltan, blgar, coni xer, taula, tramvia, psol i ci clista. tramvia psol sessi ciclista gamars bstia endoll Esdrixoles rfena, bstia.

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

LACCENTUACI 9. Recordes com saccentuen les vocals en catal? Marca sobre de les vocals quina mena daccent poden portar les vocals (accent obert i/o accent tancat) / /

10. Accentua, quan calgui, les segents paraules: lbum clatell caf psol cntim difcil sessi autobs endoll gurdia (o guardi) 11. Posa laccent als mots segents: precs pellcula tomquet precis matemtiques ning prncep coix pas mexic fsic submar dof Amlia via Mnica qumica masss macednia cos padr xode viol ciclista pellcula Ramon pantalons exmens termmetre antdot

12. Explica per qu no saccentuen aquestes paraules: carrer: no saccentua perqu s una paraula aguda que no acaba en vocal, vocal +s (as, es, is, os, us), en, in. parlarem: no saccentua perqu s una paraula aguda que no acaba en vocal, vocal +s (as, es, is, os, us), en, in. porta: no saccentua perqu s una paraula plana que acaba en vocal, vocal +s (as, es, is, os, us), en, in. febrer: no saccentua perqu s una paraula aguda que no acaba en vocal, vocal +s (as, es, is, os, us), en, in. pinyol: no saccentua perqu s una paraula aguda que no acaba en vocal, vocal +s (as, es, is, os, us), en, in.

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

13. Posa laccent a les paraules segents (totes duen accents): etctera entn estn ingrs psol digurem proms memria comprn crixer macram precis saltar pags tica reu excursi tingurem fssiu crrer matria crnica funci esglsia descripci cami ra per caf aix

14. Accentua la o tnica dels mots segents i digues per qu porten accent: his-t-ri-a: s una paraula esdrixola i les esdrixoles saccentuen totes. s-car: s una paraula plana que acaba en consonant i que t la tnica a la penltima sllaba. Les paraules planes saccentuen quan no acaben en vocal (a, e, i, o, u),vocal + s (as, es, is, os, us), en, in. res-s: s una paraula aguda que acaba en vocal i que t la tnica a lltima sllaba. Quan les agudes acaben en vocal (a, e, i, o, u), vocal + s (as, es, is, os, us), en, in sempre saccentuen. ca-mi-: s una paraula aguda que acaba en vocal i que t la tnica a lltima sllaba. Quan les agudes acaben en vocal (a, e, i, o, u), vocal + s (as, es, is, os, us), en, in sempre saccentuen. es-t-mac: s una paraula plana que acaba en consonant i que t la tnica a la penltima sllaba. Les paraules planes saccentuen quan no acaben en vocal (a, e, i, o, u), vocal + s (as, es, is, os, us), en, in. LACCENT DIACRTIC 15. Tria el mot adequat dels que hi ha entre parntesis i explica quina diferncia hi ha entre el diacrtic que porta laccent i el que no en porta. a. La Mireia (s, es) ms alta que la Laia. (s: verb ser / es: pronom) b. Tinc una ferida a la (m, ma). (m: extremitat / ma: part del cos) c. Aquest hivern fa (mlt, molt) de fred. (molt: adverbi / mlt: verb moldre) d. Els bolets que hem agafat (sn, son) ben rodons. (sn: verb ser / son: possessiu) e. El meu pare ja (t, te) un (pl, pel) blanc a la barba (t: verb tenir / te: infusi) (pl: vellositat / pel: contracci) f. La professora de llengua sempre (dna, dona) prou temps per fer els exmens. (dna: verb donar / dona: el contrari dhome)

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

16. Escriu una oraci amb cada parella de mots (una oraci on hi hagi la diferncia dels dos mots diacrtics). s se sl sol s us mn mon b be nt net S que el Mateu se li cau la baba amb la Maria. El sol provoca un escalfament en el sl. Us donar les normes ds de la classe. Mon pare ha viatjat per tot el mn. Em sembla molt b que anem a veure el be que acaba de nixer. El nt den Toms s un nen molt net i molt ordenat

FORMACI DE PLURALS 17. Fes el plural de les formes que tens a continuaci: consom: consoms m: mans carb: carbons despatx: despatxos hlix: hlixs 18. Escriu el plural daquests mots: gramtica: gramtiques plaa: places aigua: aiges vaca: vaques obliqua: obliqes 19. Escriu el plural dels mots segents: comer: comeros peix: peixos mareig: mareigs o marejos gimns: gimnasos dibuix: dibuixos curs: cursos lla: llaos context: contexts o contextos greix: greixos passeig: passeigs o passejos disc: discs o discos boig: boigs o bojos enveja: enveges formiga: formigues pluja: pluges recana: recances raig: raigs o rajos nas: nassos men: mens text: texts o textos ndex: ndexs desig: desigs o desitjos

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

FORMACI FEMENINA DE MOTS MASCULINS 20. Escriu la forma femenina del mots que tens tot seguit: avi: via drapaire: drapaire alcalde: alcaldessa metge: metgessa cavall: euga o egua psicleg: psicloga cantant: cantant comte: comtessa prncep: princesa emperador: emperadriu

CATEGORIES GRAMATICALS 21. Ordena els segents mots segons siguin categories gramaticals variables o invariables. Tot seguit defineix qu s una categoria gramatical variable i una categoria gramatical invariable. Categories gramaticals variables article nom adjectiu verb pronom Categories gramaticals invariables adverbi preposici conjunci interjecci

22. Identifica en el fragment segent el verbs, articles, preposicions i pronoms que trobis. El got es va tornar a moure. Matilda va empnyer encara amb ms fora amb els ulls. I llavors, molt a poc a poc, tan a poc a poc que amb prou feines es veia, el got va comenar a fer-se enrere, cada vegada ms enrere, fins que es gronxava noms damunt la vora del cul. En aquest punt va tentinejar alguns segons, abans de finalment tombar-se i abocar-se damunt la taula. Laigua i el trit, encara giravoltant, van anar a esquitxar lenorme pitrera de la senyoreta Trunchbull. Roald Dalh, Matilda (fragment adaptat)
8

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

Verbs va tornar moure va empnyer veia va comenar fer(-se) gronxava va tentinejar tombar(-se) abocar(-se) van anar esquitxar ELS ADJECTIUS

Articles el (3) els la (3) l (2)

Preposicions a (6) amb (3) fins de(l) (3) en

Pronoms es (3) -se (3)

23. Descriu tres coses que et diferencien de quan tenies set anys i escriu-les en una mateixa oraci. Per fer-ho cal que utilitzis adjectius positius, comparatius i superlatius. Quan tenia set anys era un nen molt mogut, ms juganer que el meu germ i altssim. 24. Completa la taula segent: Mascul singular bonic groc llarg boig flonjo blau buit tranquil Femen singular bonica groga llarga boja flonja blava buida tranquilla Mascul plural bonics grocs llargs bojos flonjos blaus buits tranquils Femen plural boniques grogues llargues boges flonges blaves buides tranquilles

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

LARTICLE 25. Completa les segents frases amb larticle adequat (el / l/ la / els / les / un / una / uns / unes). 1. Els afores de Barcelona sn altres nuclis urbans, per en general no sn tan grans. 2. A vegades, el fet de tenir molts diners pot ser un / l avantatge per comprar coses cares. 3. En Pere, el fill del ve, va nixer amb la sndrome de Dowm. 4. Feien crits i trons, tot plegat una / la remor eixordadora. 5. La clmax s la figura retrica que consisteix a augmentar la fora i la intensitat del discurs mitjanant una gradaci ascendent. 6. Ahir vaig anar al banc i vaig veure que tenia el compte corrent sota mnims. 7. Magrada molt anar a dinar a ca lvia perqu fa unes postres bonssimes. 8. Mart, em pots passar el regle per poder fer lnies rectes? 9. Quan dorm t el / un son molt profund que res el fa despertar. 10. El llum del menjador sha espatllat i he de posar-hi una bombeta nova. 11.En treurem el carnet de conduir vaig aprendre que els senyals sn un codi lingstic. 12. Vaig marxar de casa i vaig tancar b la clau de pas. 13. Quan comeno a crrer el pols sem dispara. 14. Fa una setmana que no netejo la casa i la pols em fa esternudar. 15. Tinc el costum danar a crrer amb una samarreta vermella. 16. No magrada menjar els llegums que prepara la meva mare. 17. Va sortir ms rpid que jo i, per tant tenia un avantatge important. 18. Hi ha una olor que no suporto: la de peix fregit. 19. Ramon, si us plau, que em pots apropar el pebre? 20. He danar al dentista perqu tinc una dent amb cries.

ELS DETERMINANTS 26. Digues la diferncia que hi ha entre els tres determinants marcats en negreta: La rosa del Petit Prncep no era una rosa qualsevol sin la seva rosa. La s un article definit femen singular Una s un article indefinit femen singular Seva s un determinant possessiu femen singular

10

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

27. Digues quina classificaci tenen els segents determinants en les oracions segents. (Recorda que tenim els articles definits, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits i els interrogatius). 1. LAnna va sortir diumenge a la tarda amb alguns dels seus amics. article definit quantitatiu 3. El botiguer va vendrem vint-i-tres llapis de color vermell. numeral 4. Els teus amics sn de la colla sardanstica. possessiu 5. A quina hora et va b que passi dem a recollir-te? interrogatiu 6. Aquesta finestra no tanca b i per tant passem fred a classe. demostratiu 7. Hi ha certa desconfiana a classe quan parlem de la crisi econmica. indefinit 8. En Pere va dir-li a na Margalida que es volia casar amb ella. article definit article definit indefinit 10. Al mercat vaig trobar dues dotzenes dous de pags fora b de preu. Numeral 9. Des que hem comenat el curs hem fet diverses sortides amb els professors. indefinit 2. Quan tingui prou estalvis em comprar una casa amb jard.

LA DIRESI 28. Posa diresi als mots que nhagin de portar: quasi aiges obliqitat rell traduir freqent llengua Sussa pec sedut quatre paraiges oda (no oid) joia influint

Explica breument per quin motiu hem de posar diresi: per trencar el diftong, separar sllabes on hi ha dues vocals juntes tot fent canviar la sllaba tnica i remarcar la pronncia de la vocal que porti la diresi.
11

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

29. Posa diresi i accentua, quan calgui, les segents paraules: lbum clatell caf psol cntim quasi obliqitat traduir exigitat amonis difcil sessi autobs endoll gurdia (o guardi) aiges Sussa pec Llus herocitat padr xode viol ciclista pellcula freqent oda joia ateisme ram Ramon pantalons exmens termmetre dof quatre paraiges aigera clossa conduiria

ORTOGRAFIA 30. Canvia el nombre dels mots segents: barreja: barreges enveges: enveja granja: granges platja: platges boges: boja mitja: mitges forja: forges petges: petja1 roja: roges

31. Completa aquests mots amb b o v: avorrir tovallola trvol saba esborrar badall almvar conveni bolet calba ambici fava

32. Fes el mateix amb els mots segents: embolic convivncia ribera volgus avancs canviar perviure (perdurar) clivella (obertura longitudinal) vent calb envs esdeveniment bess (besar a alg) pavell cascavell

Petja: (f) Acci, manera, de posar el peu en caminar. (Sinnim: petjades) 12

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

33. Omple els buits que faltin amb b o v de les paraules segents: env provar ambici llobat moble tramvia plovia rebr blavs vespre tomba noblesa marbre embarcar amable cambra

34. Completa amb b o v segons les regles dortografia. basc canvi saba endvia berruga avortar advocat espavilar biga cascavell almvar gavardina corb cavalcar avorrir trvol

35. Fes el mateix amb el fragment segent: I, aleshores, es van trobar en el nucli duna explosi nuclear inexistent, van sentir com un cop de vent slid que els estaborns, la bufetada duna ona expansiva sense foc ni fum ni runa ni metralla. Per un instant, dins la cova, es va fer el buit, i Colburn i el Brabham van perdre conscincia que tot era mentida: no hi havia tresor, ni miralls, ni deessa. Noms una cova buida, humida i plena de ratpenats. Andreu Martn, El cau dels mil dimonis 36. Completa els mots segents amb t o d: paret fred actitud sud parent dividend malalt sumand brut sovint cent amunt

13

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

37. Omple els buits amb c o g: cstig venc bileg fstic buldog prfug demagog crrec mnec badoc (Que bada. Aquesta noia s massa badoca)

38. Completa els mots segents amb h, quan calgui: unitat hemicicle orxata ou hrnia os Elisabet ham hivern orfe estalvi hotel ermita habitar hegemonia

39. Escriu el contrari de cadascun daquests mots. legtim: illegtim lcit: illcit lgic: illgic limitat: illimitat legal: illegal 40. Completa aquests mots amb l o ll: estela alliteraci Compostella pellcula constellaci Brusselles pusillnime collaborar Adela libllula parallela elaboraci

41. Colloca larticle, apostrofat o no segons que calgui, davant dels noms segents: la italiana lindustrial la hipertensi limmigrant la hiena el iode la inflor la anormalitat la ena lestranger lhoquei la inspecci laigua lhospital lrsula la illustraci lilla lungla
14

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

Sabries explicar la norma dapostrofaci en catal? En catal sapostrofa sempre excepte davant de mots femenins que comencin per i / u o hi / hu que siguin tones. 42. Omple els buits amb la grafia de la essa (s, ss, o z) que correspongui: abraades conservar camises fossin cosir pas sabessis zero facis surten potser illusi zinc (o cinc) setze vosaltres quinze defensar coses posar cigrons districte

43. Omple els espais en buits dels mots daquestes oracions amb les grafies de la essa (s, ss, o z) que calgui: capsa trapezi massa Rosa nassos enfonsar passeig esmorzar masia rossa bassa sivella Ignasi capaos causa rosa soci casella tassa Saragossa pua segent postissa sopar plissa divisi arrissar tretze piscina parsit Andalusia coses passos nusos zebra donzella

44. Escriu el mot que correspon a cada abreviatura: cat. h. cia. catal habitant companyia nm. cast. mx. p. nmero castell mxim pgina av. etc. set. avinguda etctera setembre aC abans de Crist dl. dilluns aprox. aproximad.

c/ / c. carrer

p. ex. per exemple dj. dijous

45. Completa els mots segents amb d o g: fluid xfec bileg Conrad sord mag venc cstig mnec gratitud tomb club

15

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

46. Completa el mots segents amb j, g, x o ix: juvenil faig ximplet xins fregir injecci xfec pijama maduixa

47. Completa els mots segents amb g o j: venjar ajuda (o aguda) joia pitjor agitaci gelosia enginy coratge geni fastiguejar exageraci enveja

LA SINONMIA 48. Escriu un sinnim per a cada grup de mots en cursiva, adequat al context: La mesura de lAjuntament de regar amb aspersors la platja durant la nit ha donat els primers resultats. Segons lalcalde, en una setmana han posat fi a les concentracions nocturnes de joves a la platja. Aquest mtode dissuasiu est pensat per evitar que cada mat aparegui al costat del mar o per la zona de banyistes tot tipus dampolles, envasos i altres deixalles que hi deixaven grups de persones que organitzaven les seves festes particulars fins a altes hores de la matinada. regar: ruixar, mullar resultats: fruits, conseqncies, conclusions alcalde: batlle han posat fi: han acabat, han finalitzat concentracions: reunions, aglomeracions mtode: sistema, forma, manera evitar: impedir, eludir, rebutjar costat: a la vora, tocant a tipus: mena, classe, models, espcie deixalles: residus, escombraries, brossa deixaven: abandonaven, desemparaven organitzaven: muntaven, establien, gestionaven, agrupaven festes: celebracions, trobades
16

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

ELS CONNECTORS TEXTUALS 49. Llegeix el conte segent i fes les activitats que sindiquen a continuaci: La llntia meravellosa Feia una setmana que havia trobat la llntia mig enterrada en un rac del seu jard. No lhavia netejat, ni molt menys lhavia fregat. No volia fer el ridcul. Va dedicar tota la setmana a investigar sobre els genis. Ara sabia que noms concedeixen un desig i que sels ha de tractar amb molta educaci perqu sn molt malcarats. Ho tenia clar: el seu desig seria que volia deu desitjos. Desprs en demanaria nou, i el des seria tenir deu desitjos ms! I va fregar la llntia. No va trigar gaire a veuren sortir un fum blanquins que es va materialitzar en un homenot daspecte oriental. - Bon dia tingui, amo! Li puc concedir un desig!- va dir. - Bon dia tinguis, geni! El meu desig s que... El geni no el va deixar acabar i es va tornar a ficar a la llntia per passar un dia inoblidable! Daniel Boada, Avui, 19-8-2006 (fragment adaptat) a. Indica el plantejament, el nus i el desenlla. Plantejament: Feia una setmana que havia trobat la llntia mig enterrada en un rac del seu jard. Nus: No lhavia netejat [...] deu desitjos ms! Desenlla: I va fregar la llntia [...] un dia inoblidable! b. Substitueix les formes del passat perifrstic dindicatiu per les equivalents en passat simple. va dedicar dedic va fregar freg va trigar trig es va materialitzar materialitz va dir digu va deixar deix es va tornar torn c. Encercla els connectors de temps que apareixen en el text. Una setmana, tota la setmana, ara, desprs, gaire i dia. d. Escriu un altre desenlla, al teu gust.
17

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

Resposta oberta. 50. Omple els buits amb els connectors adients que has vist a classe: Els diversos moviments reivindicatius de les dones han estat en altres paraules / dit duna altra manera / bviament [marcador dmfasi], del tot justificats i ben legitimats pel fet que la histria ha bastit unes societats configurades sobre principis de desigualtat, desequilibri i jerarquia. La desigualtat entre els gneres nera, en definitiva / en resum / en termes generals [introductor de sntesi], un dels pilars. Aix feia i fa de la igualtat un objectiu ben clar a assolir per / per contra [relacionant constrastiu adversatiu], la igualtat mai no lhem de confondre amb la uniformitat o la identitat; s a dir / aix s [relacionant contrastiu contrapositiu], una igualtat aconseguida ha de voler dir, per tant [marcador dmfasi], una diversitat reconeguda, respectada i enriquidora. En conclusi / En resum [marcador de sntesi], som iguals i en la igualtat som diferents! Sebasti Serrano: Linstint de la seducci

SINTAXI 51. Com b saps, el sintagma nominal pot desenvolupar moltes funcions sintctiques dins duna oraci. Per comenar, pot fer de subjecte o de complement directe dun verb; i, si va precedit per una preposici, tamb pot tenir les funcions daltres complements del verb, o b fer de complement dun altre nom, de ladjectiu i, fins i tot, de ladverbi. Dit aix, fes sis frases on vegi cadascuna daquestes funcions. - Subjecte: La Maria menja pomes vermelles Subj. - Complement directe: La Maria menja pomes / La meva germana sap cuinar CD - Complement circumstancial: La Maria menja pomes al porxo CCL - Complement dun altre nom: Un cavall de formes esveltes / El gat negre s de la Marta CN - Complement dun adjectiu: La Maria s maca de mena C. Adj. - Complement dun adverbi: La Maria s lluny daqu C. Adv.
18

CD

CN

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

52. Digues si els complements en negreta les frases segents sn circumstancials o preposicionals: 1. Nena, camina per la vorera! Complement circumstancial de lloc 2. Senyor Ramon, li truquen de Manacor. Complement circumstancial 3. Ha optat per no anar de viatge. Complement preposicional 4. Arribaran daqu un mes. Complement circumstancial de temps 5. Confia plenament en la teva sinceritat. Complement preposicional 6. Aquest cap de setmana pensa en mi per anar de viatge. Complement preposicional 7. Han contribut amb entusiasme a organitzar la festa major. Complement preposicional 8. No sav gens amb el seu germ: sempre es barallen. Complement preposicional 9. El feia anar de corcoll. Complement circumstancial de manera 10. Em penedeixo de no haver estudiat ms en els anteriors exmens. Complement preposicional

53. Completa la idea expressada en cadascuna daquestes oracions amb les estructures que sindiquen a sota: a. Sempre ha confiat en la seva bona sort. (preposici + infinitiu) Sempre ha de confiar en la seva bona sort. (conjunci que + oraci) Sempre que confia en la seva mare ha tingut bona sort. b. Aneu alerta amb els talls que us poden fer els vidres. (preposici + infinitiu) Heu danar alerta en no tallar-vos amb els vidres (conjunci que + oraci) Sempre que aneu alerta amb els vidres no us tallareu. Vigileu que els vidres us poden fer mal si els toqueu. 54. Respon breument a cadascuna daquestes preguntes: - Explica qu entens per una oraci coordinada i posan exemples - Explica qu entens per una oraci juxtaposada i posan exemples. - Explica qu entens per una oraci subordinada i posan exemples.
19

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

- Una oraci coordinada sn dues o ms oracions unides mitjanant conjuncions i les oracions tenen el mateix valor sintctic. Exemple: Ni viu ni deixa viure, No estudia ni treballa, Estudia i treballa... - Una oraci juxtaposada sn dues o ms oracions unides per signes de puntuaci, sense cap altre nexe denlla. Exemple: Ha tornat a perdres: no t orientaci. - Una oraci subordinada s quan hi ha dos o ms frases, per, en aquest cas, la subordinada depn de la frase principal i, per tant, sempre tindran un nivell sintctic diferent. Exemple: El pare anava amb lautobs que shavia espatllat. 55. Canvia les oracions subordinades per lelement gramatical indicat entre parntesis: a. Tenia la mania exasperant de voler que tot estigus perfecte. (substantiu: la perfecci) b. No s qu dir-te: fes-ho com et sembli millor. (adverbi: b, millor) c. Ser difcil que puguem arribar a un acord amb els propietaris del pis. (substantiu: un / lacord) d. El mbil que acabo de comprar ja no funciona. (adjectiu: nou) e. No s bon senyal que arribi tan tard. (substantiu: el retard / la tardana) f. La notcia sobre aquella nena que ha desaparegut obre tot els informatius. (adjectiu: desapareguda) g. En arribar al peu del funicular, van veure la bandera. (adverbi: all)

20

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

56. Destria loraci principal i la subordinada daquestes oracions compostes. Desprs, indica el nexe denlla que les uneixi i digues de quin tipus de subordinada es tracta. a. [Quan est enfadada], no se li pot dir res. Oraci subordinada adverbial prpia (CCM) b. La majoria dels rovellons [que hem collit] estan corcats. Oraci subordinada adjectiva (CN) c. [Agafar-te les coses tan a la valenta] no et far cap b. Oraci subordinada substantiva dinfinitiu (Subjecte) d. [Si no vols estudiar] no aprendrs pas res. Oraci subordinada adverbial imprpia (valor condicional) e. Li va assegurar [que acabaria la feina al ms aviat possible]. Oraci subordinada substantiva (CD) f. Anirem a la platja [quan arribar el bon temps]. Oraci subordinada adverbial prpia (CCT) g. Esbufegava [aix que corria una mica]. Oraci subordinada adverbial prpia (CCM) h. Aquella noia [que et vaig presentar] s campiona olmpica de marxa atltica. Oraci subordinada adjectiva (CN) i. Estava segura [que apreciaries el nostre regal]. Oraci subordinada substantiva (CRV) j. No s pas [de qu et queixes! ] Oraci subordinada substantiva de relatiu (CD)

FONTICA 57. Posa cinc exemples de cada grup (pots incloure monosllabs) que siguin paraules que no duguin accent grfic:

E oberta [] mel, ovella, cel, carpeta, pebre

E tancada [e] llet, bec,

O oberta [c] bosc,

O tancada [o]

gent, cor,

tro, bony, sorra, cotxe, mot, informe

lluent, ment

obra, oli

21

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

58. Indica el mot intrs i explica el per qu. xinxeta, paleta, maleta, secreta, bombeta [] [] [] [e] [] La paraula intrusa s secreta perqu s lnica paraula que t la vocal tnica tancada. Les altres paraules de la llista tenen la vocal tnica oberta. troba, tova, prova, nova, cova [c] [o] [c] [c] [c] La paraula intrusa s tova perqu s lnica paraula que t la vocal tnica tancada. Les altres paraules de la llista tenen la vocal tnica oberta. 59. Escriu, en cada cas, un mot de la mateixa famlia que tingui la vocal neutra en posici tnica: gelera: gel [] [] nasal: nas [a] [] assenyat: seny [] [ ] banyera: bany [a] [ ] petard: pet [] [ ] ocellet: ocell [] []

60. Omple els buits amb la grafia ortogrfica i el smbol fontic que hi manca. Desprs, escriu un mot de la mateixa famlia en qu la vocal que hi falti sigui tnica i escriu al costat el smbol fontic: (Recorda que en el dialecte que parles tens un sistema voclic de vuit vocals. Tot seguit, tens la representaci fontica: [], [a], [], [e] [i], [c], [o] i [u]). Ex. verds [] verd [] 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. fusteria []: fuster [e] ferreter []: ferro [] costerut []: costa [] aterrar []: terra [] ratol []: rata [a] cirereta []: cirera [] tapar []: tapa [a] saltar []: salt [a]

22

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

LA VOCAL A/E 61. Completa aquest text i omplen els buits amb a o e: Lendem a tres quarts de set, lAlcia es passejava nerviosa dun cant a laltre de la seva habitaci. De tant en tant saturava davant del gran mirall que hi havia a la paret, just a tocar de la porta dentrada, i sassegurava que tot estava en ordre: que la brusa de seda tenia el caient perfecte, que lescot era just el que calia, que les mitges savenien b amb les sabates, i les arracades amb el collaret, que el maquillatge dels ulls ressaltava al mxim les seves ninetes fosques sense sobrepassar ni un bri el punt del bon gust. Merc Canela, El rastre de les bombolles LA VOCAL O/U 62. Escriu la vocal tona (o/u) que hi manca en els mots segents: ambigu cacau ingenu ploma dolor fumejar ullera turmell tossia cosim cull (verb) bufetada muntanya escopir elocuci torr

63. Completa aquests mots amb o o u: absorbir subornar escorcoll captol olfacte ressonar incredulitat convuls braus maixeco Romania sento corro sospirs avorrir-se turment

23

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

LA VOCAL A/E EN LES FORMES VERBALS 64. Completa cada srie de verbs en el temps indicat. (La primera persona noms lhas de completar). a. nixer, en futur: naixer, naixers, naixer, naixerem, naixereu, naixeran. b. treure, en condicional: trauria, trauries, trauria, traurem, traureu, traurien. c. saber, en imperfet: sabia, sabies, sabia, sabem, sabeu, sabien. d. jeure, en futur: jaur, jaurs, jaur, jaurem, jaureu, jauran. 65. Escriu amb a o e les formes verbals segents (recorda que els verbs jeure, nixer, treure, fer i els seus derivats porten a en les formes en qu larrel s tona): a) jaureu b) jauria c) neixo d) traur e) naixeren f) traient

Nota: Linfinitiu del verb treure tamb pot ser traure, per el futur s traur.

LA VOCAL O/U EN LES FORMES VERBALS 66. Completa les formes verbals segents amb o o u. Desprs, trian tres i escriu una oraci amb cada verb. volia pugui trobar ploraven porti juraves olorava vulguin provem formen multar foraries corrien moldria puntuava mullaria insultar posarem xuparia tossia escopia jugar jutjaven cuso

24

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

XIFRES 67. Escriu les segents xifres en lletres: a) 29: vint-i-nou b) 22a: vint-i-dosena c) 5: cinqu d) 2n: segon e) 1/3: un ter f) j) h) i) 28: vint-i-vuit 45: quaranta-cinc 77: setanta-set 207: dos-cents set

j) 1.003: mil tres

GENTILICIS 68. Forma, amb els sufixos segents, els gentilicis corresponents als topnims de sota: -/ana a) Arag: aragons b) Blanes: blanenc c) Eivissa: eivissenc -s/esa -enc/enca -/ina g) Tortosa: tortos h) Gandesa: gandes i) Ripoll: ripolls

d) Selva: selvat e) Vilafranca: vilafranqu f) Valls: vallenc

EXPRESSIONS COLLOQUIALS INCORRECTES 69. Canvia les segents frases colloquials errnies en frases correctes: 1. em fa pal: Em fa mandra, no em ve de gust, no tinc ganes de (fer alguna cosa)... 2. ja et val!: Si apa!, ja nhi ha prou!... 3. menys mal: Sort (que), encara sort, encara rai... 4. s xungo: s difcil, s complicat, s fotut... 5. que va!: Que dius! No, aix no s aix! Ni pensar-ho!, I ara! ... 6. a tope: Ple de gom a gom... / molt ple 7. amb rintitn: Amb sornegueria, tocar el voraviu, amb mala idea / intenci... 8. ms et val: s millor que no ho facis, val ms que... 9. em fa tall: Tinc vergonya, mavergonyeixo, em talla... 10. en un plis plas: En un tancar i obrir dulls, en un tres i no res, en una esgarrapada, en un pensament, duna revolada...
25

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

FRASES FETES 70. Explica el significat de les frases fetes segents relacionades amb el mot m: a. Parar la m: admetre diners en recompensa dun favor b. Anar-sen amb les mans plenes: anar-sen havent obtingut molt dalguna cosa c. Fer-se mans i mnigues: actuar amb tots els mitjans possibles d. Escapar-se de les mans: no dominar algun assumpte e. Tenir les mans lligades: estar impedit dobrar f. Arribar a les mans: acabar algun assumpte fent-se mal g. Posar la m al foc: donar testimoni dall que un es creu segur h. Parlar amb el cor a la m: parlar sincerament i. Parlar amb les mans: fer molts gestos amb les mans quan es parla j. Tenir m esquerra: tenir habilitat amb el tracte amb la gent, tenir diplomcia

PRONOMS 71. Encercla els pronoms personals, possessius i demostratius del text segent i, desprs, classificals: Senyor metge, No sestranyi que li expliqui per escrit el que em passa. No sestranyi que firmi aquesta carta amb un nom que no s el meu. Potser si rumia amb calma endevinar qui sc, per jo, si s que el meu mal no t cura, ms mestimaria que no ho endevins. Si ho endevina, jo, davant de la gent, sempre ho negar perqu, entre nosaltres, si vost ho endevina, aviat ho sabr tothom. Si el meu mal no t remei, contestim tamb per escrit. Far el favor de deixar la carta en un forat que hi ha a la soca de lolivera del cam que va a la masia de la seva filla gran. Daix que li explicar ara, del meu mal, no nhe parlat amb ning: vost ser la primera persona que sabr els meus neguits. Tot va comenar amb la mort del meu marit dalt daquella figuera tan alta com shavia enfilat. MERC RODOREDA, <<Una carta>>, dins La meva Cristina i altres contes (fragment adaptat).

Pronoms personals jo, nosaltres, vost

Pronoms possessius meu, seva, meu, m (a mi)

Pronoms demostratius aquesta, aix, aquella

26

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

FORMACI DE MOTS: ELS PREFIXOS 72. Escriu els verbs formats amb el prefix en i la seva variant em que corresponguin a les definicions segents: a. Cobrir-se el cel de nvols ennuvolar-se b. Posar-se malalt emmalaltir c. Mirar-se en un mirall emmirallar-se d. Posar-se a taula per menjar entaular-se e. Desvetllar la curiositat dalg encuriosir f. Posar-se trist entristir-se g. Posar-se pllid empallidir h. Fer-se petit empetitir

FORMACI DE MOTS: DERIVACI

73. Escriu dos derivats de cada una daquestes paraules: - esport: esportiu, esportivitat - suc: sucs, sucada, suca-mulla2 - rosa: roser, rosaci, rosadenc - brut: brutcia, brutor - bosc: boscs, boscatge (lloc ombrat darbres) - cavall: cavaller, cavalleria, cavallers - fosc: foscor, foscament, foscant, foscor, foscria - taula: taulell, tauler (com tauler descacs)

Suca-mulla: (f) El fet de sucar pa en vi. Fer Suca-mulla. 27

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

74. Identifica el lexema i els morfemes derivatius daquestes formes verbals. 1. separen: separ + a + r + en 2. llegeixes: lleg + + eix + es 3. donaria: don + a + ri + a 4. buscarem: busc + a + r + em 5. dividir: divid + i + r + 6. construir: constru + i + r + 7. escolta: escolt + + + a 8. miraven: mir + a + v + en 9. Recolleu: recoll + + + eu 10. Arrossegaven: arrosseg + a + v + en

(Lexema o arrel + vocal temtica + temps verbal + morfema derivatiu persona gramatical) 75. Escriu un derivat dels mots segents, de manera que p alterni amb b, i u amb v: llop: lloba, llobat, llobada arxiu: arxivar, arxivstica clau: clavar, clava3, clavament neu: nevar, nevada blau: blavs, blavenc viure: vivncia, vivent, vivim rep: rebre, rebrs esclau: esclavitud, esclavatge, esclavitzaci cap: caber, cabut (no s correcta: capigut) sap: saber, saberut/da

76. Completa aquestes parelles amb la paraula que hi falta: primitiu capritx estoig roig esquitx derivat capritxs estotjos roigs, enrogir esquitxat primitiu cartutx mareig enuig escabetx derivat cartutxera marejar-se enutjat escabetxat

Clava: conjunt de claus clavats en alguna cosa. 28

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

FORMACI DE MOTS: ELS MOTS COMPOSTOS 77. Quan duen guionet els mots compostos? Posan tres exemples. - Quan labsncia de guionet podria induir a una lectura errnia: pit-roig, Puig-reig, blanc-i-blau... - En els compostos repetitius i expressius: corre-cuita, piu-piu, ziga-zaga, xino-xano, pengim-penjam, bitllo-bitllo, trinco-trinco... - Quan el primer element acaba en vocal i el segon comena amb r, s o x: penjarobes, indo-rom, gira-sol, para-xocs... - Quan el primer element duu accent grfic: pl-roig, m-llarg... - Els compostos en qu figura un punt cardinal: nord-americ, sud-est... - Els numerals: setanta-cinc, vint-i-quatre 78. Com b saps, la composici consisteix a unir dos mots, que per separat tenen sentit propi, per crear-ne un de nou amb un significat nic i diferent. Formula les segents paraules que continguin: Substantiu + substantiu = substantiu penya-segat, centpeus, allioli, ferrocarril, filferro, capicua, mapamundi, fisicoqumic, Collbat, caracul... Substantiu + adjectiu = adjectiu pl-roig, bocamoll, panxacontent, camacurt, cara-rod, caradura, capgrs... Substantiu + verb = verb capgirar, llampegar... Verb + substantiu = substantiu escurabutxaques, pintallavis, llevataques, portafolis, portafils, parallamps, somiatruites, obrellaunes, para-sol, corre-cuita, portaavions, saltamart, portaobjectes, escuradents, paravent, guarda-roba, trencaclosques, llepafils, trencanous, rodamn,
29

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

cercabregues, ventafocs, guardabosc, gratacel, cagadubtes, obrellaunes, tastaolletes, ploramiques, passamuntanyes, llevaneu, parabrisa, paracaigudes, para-xocs, passapur, llevataps, matamosques, portamonedes... Adjectiu + substantiu = substantiu altaveu, migdia, maldestre, pocavergonya, poca-solta... Adjectiu + adjectiu = adjectiu agredol, blaumar, altipl... 79. Uneix cada verb amb el substantiu corresponent i obtindrs catorze mots compostos referits a objectes diversos: Trenca, escura, para, mata, passa, lleva, obre, porta

a) passamuntanyes b) llevaneu c) parabrisa d) trencaclosques e) escuradents f) paracaigudes g) trencanous

h) para-xocs i) passapur j) llevataps k) matamosques l) para-sol m) obrellaunes n) portamonedes

MOTS HOMFONS 80. Escriu cinc frases on es vegin ben clarament les diferncies dels mots homfons segents: vuit buit; vaca baca; vell bell; veure beure; bena vena Nota: Pots fer dues frases diferents de cada mot o b pots escriure una frase amb la diferncia dels dos mots homfons. 1. He anat a dinar a ca lAndreu i rem vuit persones, per al final un seient ha quedat buit. 2. Hem anat al camp i mentre ens hem aturat a arreglar la baca del cotxe hem vist passejar una vaca. 3. El meu avi sempre que fa anys diu que s vell, alhora que bell. 4. A les celebracions magrada veure tota la famlia i tamb magrada beure una mica de cava. 5. Vaig anar durgncies perqu tenia una vena del nas que se mhavia trencat i sagnava alhora que em van treure la bena que tenia al bra duna ferida anterior.
30

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

VERBS 81. Classifica els verbs de les oracions segents segons la conjugaci i apuntals a part: 1. Ensucra (1a conjugaci) les figues i guarda-les (1a conjugaci) a la nevera. 2. En Joan bat (2a conjugaci) els ous amb moltes ganes. 3. Voldria (2a conjugaci) que em resumissis (3a conjugaci) el que heu fet (2a conjugaci). 4. Creus (2a conjugaci) que plour (2a conjugaci) quan anem (1a conjugaci) dexcursi? 5. Porteu-nos (1a conjugaci) larmari dem a la tarda. 6. Escolta (1a conjugaci) la rdio, que shi diuen (3a conjugaci) coses molt interessants. 7. Aniria (1a conjugaci) b que parlessis (1a conjugaci) amb el teu mestre si ho vols (2a conjugaci) resoldre (2a conjugaci). 82. Conjuga el temps verbal que set demana a continuaci (amb el verb parlar de la primera conjugaci). Pretrit plusquamperfet dindicatiu Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es havia parlat havies parlat havia parlat havem parlat haveu parlat havien parlat Pretrit perfet simple dindicatiu Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es he parlat has parlat ha parlat hem parlat heu parlat han parlat

Imperfet dindicatiu Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es parlava parlaves parlava parlvem parlveu parlaven

Passat perifrstic dindicatiu o pretrit perfet Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es vaig parlar / parl vas parlar / parlares va parlar / parl vam parlar / parlrem vau parlar / parlreu van parlar / parlaren

31

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

83. Conjuga limperfet dindicatiu dels verbs estudiar i deixar (primera conjugaci). Imperfet dindicatiu destudiar Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es estudiava estudiaves estudiava estudivem estudiveu estudiaven Imperfet dindicatiu de deixar Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es deixava deixaves deixava deixvem deixveu deixaven

84. Conjuga el verb xiular (primera conjugaci) en les segents formes verbals: Pretrit imperfet dindicatiu dindicatiu Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es xiulava xiulaves xiulava xiulvem xiulveu xiulaven Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es havia xiulat havies xiulat havia xiulat havem xiulat haveu xiulat havien xiulat Pretrit plusquamperfet

Condicional dindicatiu Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es xiularia xiularies xiularia xiularem xiulareu xiularien

Condicional perfet (o compost) dindicatiu Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es hauria (o haguera) xiulat hauries (o hagueres) xiulat hauria (o haguera) xiulat haurem (o hagurem) xiulat haureu (o hagureu) xiulat haurien (o hagueren) xiulat

32

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

85. Conjuga el present dindicatiu del verb conixer i del verb complaure. Present dindicatiu conixer jo conec tu coneixes ell coneix nosaltres coneixem vosaltres coneixeu ells coneixen (no s coneixo) Present dindicatiu de complaure jo complac tu complaus ell complau nosaltres complaem vosaltres complaeu ells complauen (no s complaeixo)

86. Conjuga el futur compost dels verb ser i cosir. Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es haur estat haurs estat haur estat haurem estat haureu estat hauran estat Jo Tu Ell/a Nosaltres Vosaltres Ells/es haur cosit haurs cosit haur cosit haurem cosit haureu cosit hauran cosit

87. Completa la taula:

avui cullo busco escupo puc cuso vull toco collia buscava escopia podia cosia volia tocava

ahir collir buscar escopir podr cosir voldr tocar

dem

33

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

88. Completa amb les formes verbals adequades. Tingues en compte que totes presenten velaritzaci. 1. Els he ben espantat, no crec que apareguin (aparixer) mai ms. 2. Si vosaltres volgussiu (voler) ms coixins no us en podrem donar cap. 3. Us han dit ben clar que no us mogueu (moure) de lloc! 4. Fins que no caiguis (caure) no parars quieta. 5. Com vols que es coguin (coure) els espinacs tan rpidament? 6. Tu, no seguis (seure) al banc, que est acabat de pintar. 7. Si la notcia no valgus (valer) res, no la voldreu llegir. 8. Si haguessis arribat abans, encara hauries begut (beure) cava. 9. Si el tren vingus (venir) amb retard, encara el podrem agafar. 10. Si coneguessis (conixer) millor al teu germ, sabries que mai et faria mal. 89. Escriu els gerundis dels verbs segents: 1. saber: 2. admetre: 3. poder: 5. ofendre: sabent admetent podent ofenent 6. plaure: 7. deure: 8. coure: plaent devent coent

4. transcrrer: transcorrent

9. complaure: complaent 10. trametre: trametent

90. Escriu els participis dels verbs segents: 1. valer: 2. creure: 3. debatre: 5. cloure: valgut cregut debatut clos 6. omplir: 7. establir: 8. imprimir: 9. escriure: omplert establert imprs escrit

4. respondre: respost

10. aprendre: aprs

34

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

91. Escriu cinc frases on hi hagi una perfrasi (dinfinitiu, gerundi o participi) que expressin les idees dobligaci, dinici duna acci, de temporalitat, de continutat i de conseqncia. 1. perfrasi dobligaci: Haig / He de fer ... 2. perfrasi dinici dacci: He de comenar... / ... vaig iniciar... 3. perfrasi de temps: Mentre... vaig veure... / Ara acabar darribar de linstitut 4. perfrasi de continutat: Plovia i mentrestant em vaig posar la caputxa 5. perfrasi de conseqncia: Estaven discutint... / vaig suspendre perqu...

LXIC 92. Completa les frases amb els mots corresponents (sn noms i adjectius que es refereixen a la manera de ser de les persones). Ablic, adulador, amable, assenyat, brtol, brut, comprensiu, antiptic, esnob, intransigent, servil, sorrut, valent 1. No hi ha manera de tractar-lo, no parla mai; s molt esquerp i sorrut. 2. No es renta; sempre va molt brut. 3. No t voluntat; s ablic. 4. Sempre va a lltima moda per cridar latenci; s un esnob. 5. Obeeix com un esclau; s servil. 6. T molt de coratge per afrontar els perills; s molt valent. 7. La Marta, tot i ser petita, t molta maduresa; s molt assenyada. 8. No admet res del que li diuen; s intransigent. 9. Sempre alaba els seus caps perqu li apugin el sou; s un adulador. 10. s una persona sense escrpols; s un brtol. 11. Aquest noi s molt agradable, sempre em somriu; s molt amable. 12. Si expliques el problema a lAntoni, ho entendr; s molt comprensiu. 13. No saluda mai, s un antiptic.

35

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

93. Tots aquest verbs expressen la idea de trencar una cosa, amb matisos diferents. Completa les oracions amb el verb adequat: esquinar, estripar, escantellar, esbotzar, esfondrar, esclafar, esquerdar, esberlar, esmicolar, rebentar, trossejar 1. Una canonada daigua va rebentar i va provocar una inundaci. 2. Em va caure la sndria a terra i es va esberlar. 3. He donat un cop a la taula de marbre i sha escantellat duna punta. 4. La paret estava mal construda i amb els anys es va esquerdar. 5. He sortit al jard i sense adonar-men he esclafat un pobre cargol. 6. Els lladres, per entrar a casa, van esbotzar la porta. 7. El teulat de la casa vella sha esfondrat. 8. El pollastre, el vols sencer o trossejat? 9. Quan ha vist el preu, sha enfadat tant que ha estripar la factura. 10. Van llanar el gerro per la finestra i, s clar, es va esmicolar. 11. El vent ha esquinat els llenols que tenia estesos al terrat. 94. El verb fer sutilitza amb molts significats diferents. En aquestes frases (correctes), mirar de substituir-lo per altres verbs. 1. Aquest jugador de bsquet fa ms de dos metres. mesura (no medeix) 2. Frederic Mars va fer lesttua de la plaa. esculpir 3. Si veniu us far caragols a la llauna. cuinar 4. Aquesta empresa es dedica a fer rellotges. fabricar 5. Enguany farem la festa del centenari del naixement daquest escriptor. celebrarem 6. Antoni Mir ha fet aquesta collecci de vestits. ha dissenyat 7. Crec que va ser Leonardo de Vinci qui va fer el fams quadre de La Gioconda. va pintar 8. Lenginyer Santiago Calatrava ha fet un pont nou per substituir lantic. ha dissenyat, ha projectat 9. La meva via ha fet cent anys. ha complert

36

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

10. Els alumnes del curs de Preparaci a la Prova dAccs de CFGS van fer lexamen a lhora indicada. van realitzar van comenar LLATINISMES 95. Com b saps, els llatinismes sn expressions llatines que shan incorporat al catal sense cap modificaci. A continuaci tens una taula amb deu llatinismes i has de dir-ne el significat: 1. motu propio 2. vox populi 3. grosso modo 4. ipso facto 5. a priori 6. in fraganti 7. sine die 8. de facto 9. conditio sine qua non 10. ex professo per propi impuls / fet espontniament la veu del poble aproximadament, a grans trets tot seguit / immediatament / fet aix amb anterioritat / abans en flagrant delicte / manifest / evident. Enxampar a alg en un moment que comet un delicte sense data de fet / situacions reals, encara que no tinguin reconeixement legal condici sense la qual / condici indispensable expressament / segons declaraci expressa

ELS PSEUDODERIVATS 96. Escriu els pseudoderivats o derivats cultes (deriven directament del llat) que corresponen als mots segents: Ex. cervell cerebral doble duplicar, duplicar dol dulcificar, edulcorar home hum, humanisme, humanitat 1. boca 2. calb 3. corb 4. jove 5. provar bucal calvcie curvatura juvenil probabilitat 6. escriu 7. mn 8. moure 9. llavi 10. ttol escriba mundial mobilitat labial titular

ELS PRONOMS FEBLES


37

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

97. Substitueix per un pronom feble els complements verbals destacats. 1. No entenc el problema No lentenc (CD determinat) 2. Sempre t por Sempre en t (CD indeterminat) 3. No diguis aix a ning No ho diguis (CD neutre) 4. No deixis res a la Marta No li deixis res (CI singular) 5. No ho diguis als vens No els ho diguis (CI plural) 6. Han filmat moltes escenes cmiques. Nhan filmat moltes (CD indeterminat) 7. s un noi molt trempat. Ho s / Ns (emfatitzat) 8. No es mouen mai de casa. No sen mouen mai (CRV o CPrep.) 9. Ens interessem pels temes que ens afecten. Ens hi interessem (CRV) 10. Ens va dir que no podia venir amb nosaltres. Ens ho va dir (CD neutre). Loraci subordinada substantiva (CD) 98. Substituu per un pronom els complements directes, indirectes subratllats. 1. Dem minstallaran laire condicionat a casa. Dem me linstallaran a casa (CD determinat) 2. Tornam la carpeta ara mateix. Torna-me-la ara mateix / Me la torna ara mateix (me = CI, la = CD det.) 3. Et deixar aquestes claus si no plores. Te les deixar si no plores (te = CI, les = CD det.) 4. La biblioteca ofereix un bon servei als alumnes. La biblioteca els ofereix un bon servei (els = CI plural) 5. Va agafar lavi a les quatre. Va agafar-lo / El va agafar a les quatre. (el = CD det.) 6. Escriu articles per a les dones. Els escriu articles / Escriu-los articles (els/ -los = CI pl.) 7. Estalviar diners per a una casa. Nestalviar per a una casa (CD indeterminat) 8. Va plagiar totes les seves obres. Les va plagiar / Va plagiar-les (les = CD det.) 9. Digues a la Rosa que arribars tard. Digues-li que arribars tard / Li dius... (li = CI sg.) 10. Fan rebaixes per als clients. Els fan rebaixes (els = CI pl.)

38

Professora: Sara Marugan Oliva

Llengua catalana

99. Dacord amb la substituci pronominal que has estudiat a classe, substitueix el complements subratllats pels pronoms febles que siguin adients a les oracions segents: Donarem el premi al guanyador. Lhi donarem (CD determinat + CI sg.) CD CD CD CD CD CI CD Deixa aix damunt la taula. Deixa-hi aix (CCL) CCL Shan fet scies daquell club. Se nhan fet (CRV) CRV La Remei no sav amb el seu company. La Remei no shi av (CRV) CRV Desa la camisa a larmari. Desa-la-hi / La hi desa (Cd determinat + CCL) CD CCL CRV Ara es penedeix de no venir. Ara sen penedeix (CRV) CCL CCL o. sub. subst. (CD) neutre aix) CI CI CI Donarem els premis al vencedor. Els hi donarem (CD determinat + CI sg.) Donarem els premis als guanyadors. Els els donarem (CD determinat + CI pl.) Guarda la llibreta al calaix. Guarda-la-hi / La hi guarda (CD determinat + CCL) Van trobar plata a la mina. Nhi van trobar / Van trobar-nhi (CD indeterminat + CCL) Demana al teu germ si et pot deixar la bicicleta. Demana-li-ho / Li ho demana (CI sg + CD Deixa aix damunt la taula. Deixa-ho damunt la taula (CD neutre)

39