Anda di halaman 1dari 6

Como regla general, las palabras monoslabas nunca llevan tilde en espaol, salvo las nueve que aparecen

en la tabla siguiente: Se trata de parejas de palabras en las que existe una forma tnica y una forma tona, ambas formas con significado diferente, y se marca con acento la forma tnica para diferenciarla de la tona. de Preposicin Vengo de Alemania. Esper de pie. Artculo definido singular masculino El perro es marrn. d Forma del verbo dar Espero que mi primo no te d la espalda. D recuerdos a su mujer de mi parte. Pronombre personal Me lo dijo l.

el

mas Conjuncin adversativa, que ms equivale a "pero" Quiso partir, mas no le dejaron. mi Adjetivo posesivo, forma tona m de mo. Mi casa es grande. [=la casa ma] se Pronombre personal de dativo s reflexivo y recproco El chico se fue. Se ruega no fumar. si Condicional s Si maana hace buen tiempo, me voy a la playa.

Adverbio comparativo o de cantidad. Soy ms alto que t. Todos pedan ms. Pronombre personal tnico de caso preposicional A m me gusta. Para m. - Primera persona singular del presente de indicativo de saber . No lo s.

te

tu

Pronombre personal tono de la segunda persona del singular. Te dar el libro maana. Adjetivo posesivo, forma tona de tuyo Tu casa es muy grande.

- Adverbio afirmativo. Vienes? S, voy. - Caso preposicional reflexivo y recproco de tercera persona. No est seguro de s mismo. - Sustantivo que indica aprobacin. Me cost darle el s a su proyecto. Sustantivo nombre de un tipo de arbusto La hora del t. Pronombre personal tnico de la segunda persona del singular Soy ms alto que t

En canvi, al catal, la llista de paraules amb accent diacrtic s molt ms extensa:

sense accent be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder bota: calat; verb botar coc: cuiner; carb; bacteri coll: part del cos com: adverbi cop: encontre violent, colp cos: conjunt d'un organisme; corporaci deu: font; numeral deus: fonts; formes del verb deure dona, dones: sser hum de gnere femen; muller es: pronom reflexiu feu: domini, senyoria; present de fer fora: adverbi joc, jocs: acci de jugar, entreteniment

amb accent b (plural bns): possessions; adverbi; conjunci bta: recipient cc: coca Cll: topnim cm: obi cp: cerro; mesura de capacitat; gran copa cs: cursa du (plural dus): divinitat Du: nom propi d'algun du monoteista dna, dnes: formes del verb donar s: forma del verb ser fu: passat de fer fra: verb ser jc: indret on van a dormir els ocells jc, jcs (per joca): ajocat

les: article; pronom; adjectiu (antnim Ls: topnim de ills) ma: (plural mes): forma del femen de m (per mans): part final del bra ladjectiu possessiu mon mes: dotzena part d'un any; possessiu; ms: quantitatiu per; participi de metre meu: possessiu molt, molta: quantitatiu mu: miol del gat mlt, mlta: participi de moldre mlta: acci de moldre

mon (plural mos): possessiu mon (plural mons): nom d'una llengua; mn (per mons): univers relatiu a aquesta llengua mora: dona magribina; retard net (neta, nets, netes): adjectiu nos: pronom personal feble mra: (plural mres): fruita Mra: forma part d'alguns topnims nt (nta, nts, ntes): parentiu familiar ns: plural majesttic

os, ossos: part de l'esquelet ossa, osses: ossada, esquelet

s, ssos: animal ssa, sses: animal

pel, pels: contracci de per + el, per + pl (plural pls): vellositat els porca: femella del porc que: relatiu -sense preposici-, exclamatiu res: pronom; pl. de re (nota musical) rossa: dona amb els cabells clars se: pronom reflexiu sec: eixut; forma del verb seure segle: cent anys prca: faixa de terra qu: relatiu tnic, interrogatiu rs: pregria rssa: animal vell i flac s: forma del verb saber sc: plec de roba sgle: sgol

seu: catedral; pronom possessiu; forma su: greix del verb seure si: nota musical; cavitat d'un s; pronom reflexiu; conjunci soc: calat; tros de fusta; mercat sol, sols: astre; nota; colloide; sense companyia; verb soler son: acte de dormir; possessiu; unitat fsica te: planta i infusi; nom de la lletra t; pronom tot: adjectiu us: pronom personal feble vens, venen: formes del verb vendre ves: tros de tela; lletra v en pl.; reducci de veges s: adverbi (afirmaci) sc: verb ser sl (plural sls): terra sn: verb ser t: verb tenir tt: broc gros s: acci d'usar; substantiu vns, vnen: formes del verb venir vs: verb anar

veu: so de les cordes vocals; present de vu: passat de veure veure vos: pronom personal feble vs: pronom personal fort

Al catal hi trobem les seguents regles: 1.- Entre dos o ms monoslaps homgrafs i homfons de diferent tonicitat s'accentuaran els de major tonicitat: M'agrada el ms de maig, mes no el que ms. Te vol donar un t que t guardat. Sn les paraules de son pare les que li lleven la sn. 2.- Entre dos o ms paraules homgrafes, pero no homfones (s dir, en relaci vocal tnica oberta/tancada), s'accentuar aquella o aquelles que duguen vocal oberta: El forment no est molt ben mlt. No slc fer mai un solc dret. Lo que aquella dna li dona no s bo. 3.- Fra dels casos anteriors, les paraules homgrafes i homfones d'igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l'accent, sino pel context, i seguixen la normativa general. Ell vol que el vol del colom siga ms rpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que t. Els rpits d'este riu no sn ms rpits que els de qualsevol atre.

Aspectos comunes en las dos lenguas: Las nicas palabras con acento diacrtico presentes en las dos lenguas son tres: - Se/s: como pronombre personal o como forma del verbo saber. ( En castellano se incluye tambin la forma s como imperativo del verbo ser. Por ejemplo: S bueno.) - Si/s: como a pronombre o condicional o como a adverbio de afirmacin. - Te/t: en valenciano se utiliza la primera forma para denominar el sustantivo infusin, mientras que en castellano se utiliza la forma con acento. Por lo tanto, t en valenciano proviene del verbo tener, mientras que te en castellano se refiere al pronombre personal de segunda persona.

Anda mungkin juga menyukai