Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC.

Pla dImpuls a la Lectura

EL MESTRE LECTOR

Sempre que puc explico que, ja fa uns quants anys, vaig sentir dir a Tonucci en una xerrada que ens va fer a Mallorca: Lanles a los nios, de viva voz. Cada da un poco. Y no les lean cualquier cosa, no. Libros que encuentren interesantes, que tengan calidad. Vaig espigolar i vaig guardar aquelles frases tot pensant que la idea shavia de dur a la prctica com ms aviat millor. I un bon dia vaig comentar a uns quants companys tots aquests pensaments i enveges, all que havia sentit dir a Tonucci, la necessitat de continuar la comunicaci entre mestres i alumnes tot explicant narracions, no deixar dins dun calaix tancat un munt de sensacions vives i calentones... Vam comenar tot explicant contes i histries i llegint cada dia un trosset dun llibre prviament triat. Us recomano que poseu a la prctica lexperincia de llegir als vostres nens i nenes cada dia. s un dels fets ms gratificants que mai no us haureu trobat. Per ho heu de fer amb moltes ganes, illusi i, si us va b, seguint les pautes que a nosaltres ens han servit. Us les oferim a tall de consells i, tamb, de manera explicada:

1. Trieu amb molta cura el llibre que llegireu a classe. Escolliu-ne un que sigui adequat per als vostres nens, no us refieu del que ha servit en altres llocs: segur que el vostre criteri ser encertat. El llibre triat ha dhaver-vos emocionat, interessat i divertit. Si llegir-lo ha estat un plaer per a vosaltres, segur que sabreu transmetre, duna manera sincera, totes les emocions escrites a les seves pgines. Els nens i les nenes sn molt llestos i de seguida sadonen si un text es llegeix amb ganes o no, si el lector lestima o si el recita per fora. 2. Busqueu un moment de lectura apropiat dins lhorari escolar. Cal que sigui el vostre moment, el particular, aquell que creieu ms relaxat, ms tranquil, ms oport. Nosaltres us podrem fer recomanacions..., per preferim no fer-ho. Cada grup dalumnes s un mn. Ara b, el que s que creiem important de dir-vos s que llegiu cada dia a la mateixa hora. Els nens esperen el moment amb molta illusi i els agrada saber que succeir all que volen.

3. El lloc ideal s un rac de la classe amb estora i coixins. Per no siguem idealistes, aquesta possibilitat es dna en algunes escoles, sobretot als cursos baixos, per no s normal. Si teniu el rac (on els alumnes caben cmodament), enhorabona. Si no, no passa res. Els mateixos nens giren les cadires de cara al mestre i es posen com ms els agrada.

4. Dediqueu un espai de temps curt a aquesta mena de lectura. Quan diem curt volem dir entre cinc i deu minuts. Sou vosaltres els qui llegiu, persones amb facilitat lectora que no us entrebanqueu i dotades duna bona fludesa. Per tant, amb aquesta estona nhi ha prou per comunicar un bon grapat de sensacions escrites. s important que pareu la lectura en un moment ben interessant. Els nens protestaran molt, us pregaran que continueu... Cal ser inflexible! Lendem torneu a treure el llibre a la mateixa hora.

Ara b la part sensible: saber transmetre realment, amb la veu i el gest, el que ens vol explicar el text. Aqu hem de perdre la vergonya. Deixar-se portar s la millor prctica. Hem de permetre que la nostra veu sigui el vehicle amb qu viatjaran tots els personatges, que es moduli de manera que sigui capa de dibuixar en la imaginaci dels nens una histria creada per gaudir. Si conv, crideu, alceu la veu, doneu fora als moments lectors que aix ho exigeixin. En altres, baixeu el to de manera que tots els nens i nenes es tirin endavant amb els ulls com taronges, fruit daquell magnetisme que provoca escoltar una cosa dita en un to baix. Provoqueu silencis plens de suspens que tamb us permetran de mirar els vostres alumnes i sentir que, la feina del mestre, serveix per a alguna cosa important. s imprescindible que acompanyeu la lectura amb el gest. La cara ha de ser un mar dexpressions, particularment els ulls. El bra lliure ha destar sempre disposat a moures per ampliar, remarcar o sentenciar aquella explicaci que ho necessiti. Deambuleu per la classe, no us quedeu parats com estaquirots. Feu-vos immensos, covards, impetuosos, voladissos... perdeu una mica el vostre jo per agafar la personalitat dels altres. Cal que us fiqueu dins daquest muntatge amb els ulls clucs, com si us llencssiu de cap al mar i us deixssiu endur pensant tan sols a passar-vos-ho b, vosaltres i els vostres nens. Durant els minuts dedicats a la lectura, no deixeu que ning us destorbi. s el vostre allament, s una necessitat del collectiu classe de sortir dels marges establerts. Si ho creieu necessari, pengeu a la porta el cartell que digui NO ENTREU, ESTEM LLEGINT. Lencs dun moment tan important no es pot trencar perqu un nen dun altre curs vingui a demanar pinzells o un company us porti, amb tot el zel del mn, un paper important. Saber llegir als altres, fer arribar el missatge del que hi ha escrit, s una de les tasques ms belles. Cal fer-ho notant que, mentre les paraules surten de la vostra boca, se us posa la pell de gallina en els moments culminants, els ulls se us omplen de llgrimes en els tristos i rieu amb els acudits de les situacions divertides. Ja fa uns quants anys que anys que aquesta experincia viu a les nostres aules. El temps ha passat. Mestres i nens hem aprs a retrobar un aspecte daquells que val la pena mantenir per fer un ensenyament de qualitat, per a la vegada amb un pessic de tendresa.
Lola Casas Tot Dahl La Galera, 1999