Ara s el moment; generem les condicions per al canvi poltic

On estem? On volem estar? Per a on comencem?

1.- Introducci: Definint la situaci poltica

Cal que analitzem amb cura els esdeveniments que shan anat succeint en els ltims temps en el nostre pas, i especialment la situaci poltica que aquests han originat de forma especfica a la ciutat de Valncia. Duna banda el govern de Madrid ha llenat tota una bateria de reformes de signe neoliberal dictades des de les altes instncies de la Uni Europea, sota els designis dAlemanya i lEstat francs, i dorganismes econmics de pressi internacional com lFMI. Unes reformes que es poden sintetitzar en la reforma laboral, la reforma de les pensions i la reforma constitucional. Si es duia temps parlant de la necessitat de canvis estructurals en leconomia a nivell estatal, ha quedat pals que estos canvis no shan produt sobre una base denfortiment de la productivitat i leficincia tcnica, sin sobre lempobriment dels sectors populars valencians, aix com amb el finanament de determinats sectors i empreses objectius dels quals sempre persegueixen els interessos particulars de poltics i grans empresaris. La taxa datur en Valncia sha elevat fins al 24% dels treballadors i ha arribat a superar ja el 50% entre els joves. La precaritzaci i la temporalitat dels contractes han augmentat greument, shan redut els salaris i les hores de treball mitjanant els ERO. Mentrestant, el govern no ha activat cap mesura per a evitar el frau fiscal i la fuga de capitals que estan entre els ms elevats dEuropa, ans al contrari ha fomentat ajudes a les grans empreses (lantic Plan E, ajudes a la indstria de lautombil i a les empreses de promoci urbanstica, finanament de 100.000 milions deuros als bancs, etc.), i ha redut impostos als ms rics (limpost de societats, limpost de la renda, etc.). Lexplosi de la famosa bombolla immobiliria ha deixat a latur milers de valencians, i fora a romandre en una situaci del tot precria a tants altres milers de treballadors del nostre pas que mantenen els seus llocs de treball amb impagaments, contractes en negre, etc. Una situaci cada vegada ms generalitzada no noms en este sector sin que amenaa amb ser endmica en tota la resta tamb. Tanmateix este fenomen no ha servit per a equilibrar el preu de lhabitatge: aquest sha redut en un tmid 10%, mentre es multipliquen els desnonaments de milers de famlies. Tamb sha dut a terme una poltica conjunta entre el govern central i lautonmic pel que fa a la privatitzaci del sector pblic (privatitzaci i fusi de les caixes destalvi) i les retallades en serveis socials bsics com educaci, sanitat, ajudes als aturats, etc. Mentrestant, safavorien infraestructures intils i desproporcionadament costoses com lAVE Madrid-Valncia o lAeroport de Castell, postergant altres que ens sn molt necessries com leix mediterrani o un transport pblic a les rees local i comarcal eficients i de qualitat. En Valncia, el govern del PP (tant en la Generalitat com en lAjuntament) ha preferit aplicar la tisorada als serveis socials bsics per tal de no tocar esdeveniments elitistes com la Frmula 1

o lAmericas Cup, que han suposat tamb un cost molt elevat i que evidentment, i tot i que intenten justificar-se predicant que estos costos desmesurats sn una bona inversi perqu asseguren una entrada de diners a la ciutat que repercutir en tots els valencians, hem pogut comprovar que ni han sigut rendibles ni hem vist tots eixos diners. Per el govern del PP no sha limitat a fer mal amb la seua poltica econmica. Este ltim any shan caracteritzat per la seua agressiva campanya poltica contra la llengua i la cultura dels valencians. La manca de places en lensenyament en valenci, el tall demisions de TV3, lassetjament contra entitats culturals valencianes i lamenaa feta tot just desprs de les eleccions per a eliminar la lnea densenyament en valenci, demostren no ja la despreocupaci del PP envers la minoritzaci del nostre patrimoni cultural i lingstic, sin tamb la seua voluntat poltica de que ixe procs sestenga el mxim possible. A tot aix cal sumar els casos de corrupci que han assolat el PP i alguns que tamb han tocat tamb al PSOE en diversos municipis. La dimissi de Camps com a President de la Generalitat i el reconeixement de diversos alts crrecs del seu partit dhaver coms delictes de corrupci han fet trontollar el PP i han deixat la majoria de la seua direcci autonmica fora drbita. La titella que han collocat ara de president, Alberto Fabra, provinent del clan ms corrupte i caciquil del Pas Valenci, ha volgut teatralitzar un canvi de rumb del govern valenci que el faa semblar ms transigent i amable per a evitar-ne la deriva ms absoluta. Ja vorem el que dura ixa mscara, per mentre no canvie el fons poc ens importaran les formes. La resposta popular a tots estos greuges no ha passat desapercebuda per a ning. El moviment 15M sha ests des de Valncia arreu de tot el pas, i des del centre de la ciutat cap als barris i la Universitat. Centenars de milers de valencians han participat en el moviment dient la seua a les assemblees, assistint a les mobilitzacions i a les accions de protesta, fent-ne difusi o senzillament interessant-se i tirant una m. El moviment va saber donar un pas molt important passant dunes reivindicacions socials i laborals a daltres de caire estrictament poltic, exigint uns mnims democrtics que permeteren la participaci ciutadana i el canvi social. Tamb ha donat suport o ha reforat lluites tan diverses com les dutes a terme per la Plataforma dAfectats per les Hipoteques o la Plataforma per lEnsenyament Pblic. s cert que el moviment ha patit desencerts (espontanetat excessiva, confusi entre la no violncia i el legalisme, manca de cohesi i estabilitat organitzativa, etc.), per no hem de perdre de vista que este ha sigut el moviment reivindicatiu ms potent que ha viscut Valncia en, almenys, 35 anys. Que ha sigut capa de desbordar, ni que siga breument, els dics de contenci de lEstat, i que ha generat illusi i nsies de lluita en desenes de milers de persones. Daltra banda, la constant i creixent activitat de pressi popular contra la corrupci del govern del PP ha donat els seus fruits i ha generat la major crisi de govern des de lestabliment de lautonomia valenciana. Tamb han sigut molt importants mobilitzacions socials com la vaga general del 29 de Setembre, les manifestacions per lensenyament pblic o les diverses convocatries pel dret a

lhabitatge, contra la reforma de les pensions, en defensa de la sanitat pblica, contra el cementiri nuclear a Zarra, etc. La lluita en defensa dels nostres drets lingstics tamb ha cobrat un gran protagonisme. Les trobades, les concentracions i la gran manifestaci convocades per Escola Valenciana que van aplegar desenes de milers de persones, o la manifestaci del 25 dAbril contra el tancament de TV3 a la que nacudiren 80.000 en sn bona mostra.

2.- Caracteritzant les possibilitats per al canvi

Tot i que a primera vista no shagen complert les expectatives que molts es fixaven veient el nivell de mobilitzaci popular, no sha de desdenyar la seua importncia, que ha sigut enorme. Tot i que els objectius no shagen assolit i les reivindicacions romanguen intactes, ning no pot obviar que hem sentat bases per al canvi poltic i institucional en el nostre pas. Potser a un nivell bsic, de mnims, per no per aix menys important. A hores dara lEstat espanyol est submergit en una profunda crisi poltica. No es tracta ja de que ens trobem amb qu Espanya s un cas evident de naci fallida, sin que han quedat demostradament obsoletes les estructures que shavien creat per a estabilitzar i fer viable lEstat: separaci terica del poder poltic i el poder judicial, democrcia representativa, Estat de les autonomies, Estat del benestar, etc. Totes ixes frmules ideades per a contindre les demandes populars, per a canalitzar-les fins a fer-les innqes i donar un revestiment democrtic a lEstat, shan derrumbat o han quedat en entredit. Pel que fa al Pas Valenci, sha originat un autntic terratrmol poltic. El govern valenci i el seu president han quedat fora de joc a menys de tres mesos de que el PP guanyara les eleccions. Hem arribat a uns nivells indits de mobilitzaci popular, i de qestionament del govern i de les institucions que sostenten el propi sistema poltic. Ens ha costat 12 anys de govern del PP, un perode llarg daiges estancades que shan anat corrompent i que oloraven a podrit des de feia temps. Entretant, el PSOE, que seguix amb una parlisi quasi total, sense capacitat per a fer oposici, amb un discurs llastims i uns lders anodins, no ha suposat cap amenaa per al PP i ha arribat als nivells ms baixos de suport electoral de la seua histria recent. Al Pas Valenci trobem indicadors, uns ms subtils i altres ms evidents, que auguren un canvi de cicle poltic. No noms es tracta de la mobilitzaci al carrer, sin de lopini pblica dels valencians, duns resultats electorals que han suposat un augment de forces alternatives al bloc bipartidista PPSOE, i sobretot de lesgotament dixe binomi, tant pel que fa a la crisi interna dambds partits, com pel que fa a la manca de recanvi hum i de possibilitats de renovaci del projecte poltic que venien oferint i que han esgotat. Tanmateix ixe canvi de cicle poltic no es produir sol i no es trobar sense resistncies. Sense alternatives slides oferides des de lesquerra i des del nacionalisme valenci, sense un projecte clar dall que es vol fer, sense un moviment popular que pressione i desestabilitze, i una estratgia acurada per a vncer en la lluita dialctica al PP i al PSOE, no hi ha cap garantia de canvi, ni de que ixe canvi siga en clau progresista i no regressiu.

3.- El nostre paper en esta nova fase

Pel que fa a la nostra posici com a collectiu de joves independentista i socialista, nosaltres tenim la voluntat dobrir totes les comportes del canvi poltic, i de que ixe canvi no siga cmode ni es limite a un intercanvi de cromos entre partits poltics. Ans el contrari, volem un canvi en profunditat, linici duna nova etapa de predomini dels sectors nacionals i desquerres. Sabem que lEsquerra Independentista no est en condicions dencapalar ixe canvi, ni tan sols entesa com un moviment ideolgic ms ampli que les fronteres de les prpies organitzacions que la composen actualment. Per contra encara estem en una fase inicial de consolidaci i de maduresa poltica i organitzativa. No busquem, doncs, liderar, per si condicionar al mxim ixe canvi mitjanant la lluita ideolgica i la mobilitzaci popular. Els partits que aprofiten en termes electorals esta situaci defervescncia que han generat en bona part el conjunt dels moviments socials reivindicatius, ho hauran de fer amb responsabilitat i la determinaci daconseguir uns mnims democrtics i uns acords bsics de respecte als drets poltics, socials i laborals del nostre poble. I nosaltres pressionarem tamb en ixa direcci. El nostre treball poltic anir dirigit en el futur a buscar frmules per a reforar les posibilitats de canvi i per a crear estructures dorganitzaci popular estables, tot aix dins del grup social al qual senfoca el nostre treball com a Assemblea de Joves: la joventut. Els joves som qui hem dencapalar esta lluita. En els ltims anys, la joventut valenciana ha demostrat no correspondres amb la imatge acomodada i inert que alguns han volgut dibuixar. Ben al contrari, hem conegut moviments amplis i contundents com el que es va produir contra el Pla Bolonya o, ms recentment, el Moviment del 15M, on fou clau la implicaci de milers de joves, de la mateixa que a les mobilitzacions a favor de la llengua. Per tant hem de saber llegir que nhi ha tota una massa de joves desitjosos de comprometres amb la lluita, i nosaltres hem de saber buscar les frmules adequades per a canalitzar tota ixa fora. Pel que fa als sectors juvenils polticament enquadrats en collectius socials, partits poltics o associacions diverses, sabem que ni som nombrosos ni hem sabut sempre estar a laltura. Tanmateix nosaltres estem veient que la situaci actual de crisi econmica i poltica est forant-nos a tots a moure fitxa, que el nivell de confrontaci amb lestat augmenta, i ho fa en parallel al treball conjunt en assemblees unitries, en plataformes diverses i en la lluita al carrer del dia a dia. All que necessitem en estos moments s iniciar un procs dactivaci i acumulaci de forces, centrant-nos nosaltres en lmbit juvenil i en la seua organitzaci mitjanant assemblees de joves amples. Unes assemblees que puguen encabir tots els joves desquerres i valencianistes, que es creen a nivell de barri per a afavorir un treball de proximitat, i que utilitzen lassemblearisme com a eina de funcionament elemental.

Les futures assemblees de joves hauran, doncs, de ser el punt duni de joves amb idees molt diferents. Ser un repte com per a tots, tant els qui procedim de collectius i organitzacions poltiques diverses com els qui no nhan volgut formar part, on shauran de deixar de banda els prejudicis i les etiquetes i posar-se a fer un treball de base sobre els problemes concrets de cada barri. Tamb caldr preocupar-se de que les assemblees de joves no siguen experincies passatgeres, sin que tinguen continutat en el temps, i per a aconseguir-ho ser important que cadascuna adopte un esquema de treball quotidi i cree unes mnimes estructures per al bon funcionament del collectiu (casals, publicacions, mitjans de finanament, etc.). Arribat el moment, les assemblees de joves hauran de trobar mecanismes de coordinaci a nivell de ciutat per a afrontar problemes que van ms enll de les fronteres dun barri i sn comuns a tots els joves de Valncia, i per a donar-se suport mutu entre barris altres en les seues respectives lluites. Daltra banda la interacci de les assemblees de joves amb el teixit associatiu juvenil de cada barri i del conjunt de la ciutat (grups de msica i de teatre, associacions juvenils diverses, colles dexcursionistes, collectius destudiants, etc.), facilitar el sorgiment dun autntic moviment juvenil a la nostra ciutat, que les assemblees de joves hauran de vertebrar i dinamitzar, a ms de canalitzar amb un discurs poltic unitari de tota la joventut valenciana.

4.- Clarifiquem els nostres objectius

Hem explicat quina s la nostra concepci de la situaci poltica actual, quines sn les opcions de canvi. Quines sn les nostres possibilitats de joc i les de lEsquerra Independentista en conjunt davant dixe escenari. I tenint en compte tot aix, com podem contribuir positivament a ixe canvi des del nostre treball en lmbit juvenil. A travs de tot ixe recorregut creiem que hem de clarificar els objectius tctics: 1.- El nostre objectiu principal en estos moments s assolir la unitat orgnica de tots els joves compromesos amb lalliberament nacional i social del nostre poble. Lassoliment dixe objectiu comena per la confluncia entre el nostre collectiu i lassemblea de Maulets de lHorta, per ni molt menys acaba ac. Hem dunir-nos amb tots aquells joves independentistes i anticapitalistes que o b no estan organitzats enlloc, o b estan destinant els seus esforos a altres projectes socials o poltics ja siga per manca denteniment, recels i desconfiances o per simple desconeixement. En qualsevol cas haurem desforar-nos per a que lassemblea que nesca de la unitat entre Maulets i lAJ Valncia, no noms siga la suma dun i altre collectiu, sin la creaci dun projecte poltic nou i renovat, capa dincorporar a tots ixos joves. 2.- Volem impulsar assemblees de joves a nivell de barri i arreu de la nostra ciutat. Unes assemblees de joves que segons el nostre criteri no hauran de tindre una concepci ideolgica tan marcada com la del nostre collectiu (independentista i socialista). Ans el contrari hauran de ser espais amplis de trobada per als joves amb un comproms social i poltic clars. I per a impulsar estes assemblees de joves sabem que ser necessria lentesa amb altres

sectors juvenils de lesquerra, aix com aconseguir fomentar la illusi i les nsies de lluita dels joves valencians en general. 3.- La nostra aspiraci s la de formar un moviment juvenil en la nostra ciutat. Un moviment format per tots els joves amb conscincia social i que es moguen activament al marge o en contra de la realitat sociopoltica en la qual estem immersos. Aix inclou, en el terreny estrictament poltic, als collectius i organitzacions juvenils que formen part de lesquerra transformadora valenciana, i a les assemblees de joves que volem impulsar. Per el moviment juvenil tamb ha dabastar a collectius en defensa de la llengua i de la cultura, collectius ecologistes i en defensa del territori, colles dexcursionistes, grups de msica, clubs i associacions juvenils diverses, espais i casals, etc.; en definitiva, tot el teixit associatiu format pels joves i per als joves. 4.- s una tasca molt important que els diferents collectius i organitzacions de lEsquerra Independentista ens coordinem a nivell comarcal i comencem a traar conjuntament les lnies dintervenci poltica especfiques i eficaces de lindependentisme revolucionari a casa nostra. Necessitem definir que anem a fer i com ho anem a fer.

Assemblea de Joves de Valncia Setembre 2011