Anda di halaman 1dari 15

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

ui
opavbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert
yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas
dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz
xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm
qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd
fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx
cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcAlvbnmqwerty
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd
fghjklzxcvbnmrtyui
COGNOMS,

NOM.
CURS..

DATA..

PROFESSOR/A

RECUPERACI DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA DEL


CURS ANTERIOR 2011-2012

Per poder aprovar el curs susps has de fer uns exercicis de


reps que trobars al web de linstitut i presentar-los com si
fos un treball o dossier de classe, en els mateixos fulls, el
dia de lexamen.
Cal que revisis b la part ortogrfica!
Les proves parcials de recuperaci es realitzaran els
dimecres de 14h a 15h a la sala dactes de linstitut.
1) Convocatria: 11 de gener
2 )Convocatria: 11 dabril
El primer examen inclour preguntes dels tres primers
temes del llibre de text.
El segon examen parcial revisar la teoria i la prctica dels
temes 4-5 i 6 del llibre.
Si aproveu la 1a i 2a avaluaci daquest curs no
caldr que us presenteu a la segona convocatria de
la recuperaci .
Recordeu que s molt important aprovar trimestralment els
crdits de llengua catalana durant el curs vigent. Aix us
lliurareu de fer la prova final extraordinria del mes de
juny. El/la professor/-a actual us valorar el rendiment
acadmic durant cada avaluaci, cosa que es tindr en
compte a lhora de decidir si heu progressat adequadament
i , per tant, aproveu el curs anterior susps.

Departament de Llengua i Literatura catalana.

831014 _ 0148-0199.qxd

20/3/07

11:33

Pgina 156

AVALUACI

1. Quins aspectes relacionats amb la llengua tracta


la gramtica?
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

6. Explica com estan indicades les accepcions en


lentrada dun diccionari i en quin tipus de lletra
apareixen els exemples.
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

2. Ordena alfabticament, amb un nmero, aquestes


paraules.
cella

7. Digues quins textos (novella, nadala...) pertanyen


a la literatura popular.

carbassa

_________________________________________

ceba

_________________________________________

cella

_________________________________________

colla

_________________________________________

cel
collecci
celobert
cellofana
centena
3. Escriu quina paraula hauries de buscar al diccionari per trobar el significat dels mots segents:
optimistes - predicvem
amanyaguessis - tranquilla

8. Explica per qu el text segent de Joan Alcover


est escrit en vers.
Pujam a la muntanya, i des del cim
als horitzons sescampa la mirada,
i per record, abans de la baixada,
qualque floreta annima collim.
I passen els hiverns, i quan obrim
el llibre on la flor jau oblidada,
del mirador de lalta serralada
ells ens renova la visi sublim.
_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

9. Escriu a continuaci un text en prosa de deu


lnies.

4. Quin ordre segueixen les vocals modificades (amb


diresi, amb accent obert...) per aparixer en el
diccionari?

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_______________________________________

_________________________________________

5. Explica qu significa labreviatura FIG. I digues,


tamb, altres abreviatures que coneguis i el seu
significat.

156

_________________________________________

_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831014 _ 0148-0199.qxd

20/3/07

11:33

Pgina 157

AVALUACI

_________________________________________
_________________________________________

5. Imaginat que els mots segents es troben a final


de lnia. Parteix-los de totes les maneres possibles:
illusi - desgrcia - vosaltres
inapropiat - atenci

ATENCI A LA DIVERSITAT

1. Indica els elements de la comunicaci en aquesta


situaci comunicativa: Deixes una nota a la teva
mare per dir-li que arribars tard a sopar.

_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

6. Escriu una oraci en qu la paraula primavera tingui sentit propi i una altra en qu tingui sentit
figurat.
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

2. Escriu al costat de cada paraula la categoria gramatical a la qual pertany.


groc

_____________

televisor

_____________

entrar

_____________

aquest

_____________

petit

_____________

cocodril

_____________

alt

_____________

vestir

_____________

bastant

_____________

_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
7. Escriu a continuaci tres verbs que expressin
acci, tres que expressin estat i tres ms que
expressin procs.
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

3. Qu s un dgraf?
_________________________________________
_________________________________________

8. Tria una de les caracterstiques del llenguatge


literari i explica en qu consisteix.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

4. Encercla els dgrafs de les paraules segents:

_________________________________________
_________________________________________

cigonya

parallel

cigarreta

tossuderia

esquiador

seguirem

peixateria

cartutxera

_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
9. Elabora, en un full a part, un men en qu hi hagi
tres primers plats, tres segons i tres postres per
triar.

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

157

831014 _ 0148-0199.qxd

20/3/07

11:33

Pgina 158

AVALUACI

1. Escriu dos verbs de cada conjugaci.


_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

5. Quines sn les dues parts en qu es pot dividir


una paraula? Quin significat aporta cadascuna?
Explica-ho a continuaci.
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

2. Subratlla els verbs que contenen aquestes oracions i digues si se situen en el temps present,
passat o futur.

6. A quin grup de la famlia indoeuropea pertany el


catal?

Dem em matricular a angls.


_________________________________________
Vaig veure un documental molt interessant.
_________________________________________

_________________________________________
7. Explica a continuaci qu s el llenguatge corporal i esmenta alguns dels elements que el formen.
_________________________________________
_________________________________________

A lhora de sopar ja haur tret el gos al carrer.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

Alguns cotxes no respecten el pas de vianants.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

3. Quina vocal no podem trobar en posici tnica?


_________________________________________

8. Fes dues llistes i indica quines daquestes parts


sn prpies duna casa i quines les podem trobar
tamb en un pis.

4. Subratlla la vocal tnica dels mots segents i desprs indica si s oberta (O) o tancada (T) en el teu
parlar.
vell (__)

_________________________________________

golfes - bany - porxo - cuina


dormitori - jard - garatge
menjador - estudi - celler

histria (__)
porta (__)

CASA

CASA i PIS

pera (__)

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

ceba (__)
terra (__)
cinqu (__)
conixer (__)
bodega (__)
cadena (__)
boca (__)

158

9. Escriu un text, en un full a part, dunes vint lnies


en qu facis servir les paraules test, cisterna, ordinador, vitrina, bscula i escumadora i el lloc
on trobaries aquests objectes (al balc...).

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831014 _ 0148-0199.qxd

11:33

Pgina 159

AVALUACI

1. Digues si aquests temps verbals sn simples o


compostos.
present dindicatiu
________________________________________
plusquamperfet dindicatiu
________________________________________
futur
________________________________________
passat simple
________________________________________
condicional perfet

4. Escriu un derivat dels mots:


vell _____________________________________
fosc _____________________________________
gla _____________________________________

ATENCI A LA DIVERSITAT

20/3/07

vent _____________________________________
full ______________________________________
fang ____________________________________
5. Escriu quatre formes verbals amb a i quatre amb e.
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

________________________________________
gerundi
________________________________________

6. Marca amb colors diferents els prefixos i els sufixos daquests mots.
intil_____________________________________

imperfet de subjuntiu

desgelar__________________________________

________________________________________

disculpa__________________________________

perfet dindicatiu

campanar________________________________

________________________________________

empolsar_________________________________

imperatiu

enfornar__________________________________

________________________________________

rellotger__________________________________
carter____________________________________

2. Conjuga el present dindicatiu del verb caminar.


_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
3. Escriu el plural dels mots segents:
fresca ___________________________________

refer_____________________________________
7. Escriu quatre frmules lingstiques de relaci social que es donen en situacions informals. Desprs, transforma-les per tal que siguin prpies de
contextos formals.
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
8. En qu consisteix lanfora? Posan un exemple.

llengua __________________________________

_________________________________________

traca ____________________________________

_________________________________________

llarga ____________________________________

_________________________________________

plaa ____________________________________

_________________________________________

truja _____________________________________

_________________________________________

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

159

831014 _ 0148-0199.qxd

20/3/07

11:33

Pgina 166

REFOR

1. Relaciona cada concepte amb la seva definici:


Llengua

1. Estudi dun sistema de


comunicaci verbal

Gramtica

2. Sistema de signes

2. Ordena aquests passos en relaci amb laprenentatge duna llengua:

7. Llegeix aquest article de diccionari i contesta a


continuaci:

espantall m. Ninot o qualsevol altre


objecte que es posa en un conreu
per a espantar els ocells. || FIG. All
que infon espant.

A lescola aprenem a llegir i a escriure.


Lactivitat professional enriqueix laprenentatge de la llengua.

En quin tipus de lletra est escrita lentrada?


Copia-les.

El llenguatge verbal es desenvolupa en el


marc de la famlia.

_________________________________________

A lescola aprenem gramtica.

I les abreviatures? Copia-les.

3. Marca amb una X laspecte que no es treballaria


en una classe de gramtica.
Els tipus de verbs
Les classes de substantius

4. Escriu com anomenem les lletres segents:


I

_________________________________________

psicologia

Lanlisi duna oraci

_________________________________________

8. Relaciona els mots segents amb labreviatura


que trobarem al diccionari al seu costat:

Laccentuaci de les paraules

_________________________________________

adv.

abans

f.

bonic

v.

_________________________________________

entrenar

_________________________________________

amb

prep.
adj.

_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

9. Qu entenem per literatura culta?


_________________________________________
_________________________________________

5. Ordena alfabticament, mitjanant un nombre,


aquestes paraules:
masia

llop

_________________________________________

lquid

rid

_________________________________________

trencar

ruc

_________________________________________

lgicament

calidesa

_________________________________________

rebre

peix

6. Qu s un diccionari?

166

_________________________________________

10. Posa dos exemples de literatura popular que tu


coneguis.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831014 _ 0148-0199.qxd

11:33

Pgina 167

REFOR

1. Escriu tres verbs, tres noms, tres adjectius i tres


determinants.
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
2. Relaciona cada categoria gramatical amb el significat que aporta:

6. A cada srie de paraules nhi ha una en qu la


mateixa grafia es correspon a un altre so. Encercla-la.
coll - trucada - pacient - cullera
capsa - cosa - somni - saler
pags - girafa - gerra - pagament
careta - remei - recepta - rodol
7. Escriu una paraula que contingui els dgrafs segents:

Expressa caracterstiques de les persones, els


animals o les coses.

ny:

_______________

ll:

_______________

ss:

_______________

Nom

Acompanya noms i nindica nocions diverses.

rr:

_______________

qu:

_______________

Adjectiu

Expressa accions, estats


o processos.

gu:

_______________

Verb

Determinant

Fa referncia a persones, animals o coses


concretes o abstractes.

3. Escriu deu formes diferents del verb ballar.


_________________________________________

ATENCI A LA DIVERSITAT

20/3/07

8. Explica en un full a part el significat de la paraula


banc en aquestes oracions tenint en compte el
context en qu es troba:
He anat al banc a consultar el saldo.
Aquesta tarda han repintat els bancs del parc.
Durant el curs de submarinisme vam poder
observar diferents bancs.

_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
4. Subratlla els determinants i digues qu indiquen:
el nostre amic
fora pa
aquella nit
tres litres de vi
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
5. Encercla els noms i subratlla els adjectius que
trobis en les oracions segents:
El tap blau de lampolla s petit.
La Laia no s gaire bonica, per s molt simptica.
T uns cabells llargs que li arriben a mitja esquena.

9. Escriu a continuaci una oraci en qu el mot


bolet tingui sentit propi i una altra en qu tingui
sentit figurat.
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
10. Subratlla quines daquestes caracterstiques sn
prpies del llenguatge literari:
Lalteraci de la lgica
Lexposici detallada de les idees
La rima
La intenci artstica
La intenci informativa
L's cientfic de les paraules
El ritme
11. Busca un poema i escriu-ne dues estrofes. Elimina lltima paraula de cada vers i copia-la a part
en una llista. Passa el poema i la llista a un company o companya perqu completi el poema amb
les paraules que falten tenint en compte la rima.

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

167

831014 _ 0148-0199.qxd

20/3/07

11:33

Pgina 168

REFOR

1. Escriu al costat de cada verb la conjugaci a qu


pertany:
______________________________

5. En un full a part, esmenta els sons voclics de la


llengua catalana. Desprs digues de quantes lletres disposem per representar-los.

partir

______________________________

6. Encercla la vocal tnica daquestes paraules:

crixer

______________________________

xarop

sentir

______________________________

tetera

caminar

______________________________

samarreta

tendir

______________________________

llenol

escoltar

______________________________

melmelada

decebre

______________________________

garatge

assumir

______________________________

passeig

pixer

______________________________

cunyada

saltar

2. Escriu a continuaci en quina persona es troben


els verbs segents:

rentadora

parles

______________________________

segueixo

aigualit

______________________________

maquinista

arribssiu ______________________________

fruiteria

hem vist

______________________________

valentia

cantar

______________________________

plantaci

esperaven ______________________________
3. Digues quines daquestes formes corresponen a
verbs impersonals (VI) i quines sn formes no personals (NP) del verb:
trona (__)

campanar
8. Ordena aquests tipus dhabitatge de ms petit
a ms gran:
pis
casa

assenyalar (__)

estudi

menjant (__)

dplex

hi havia (__)

masia

dibuixat (__)
plour (__)

9. Explica, en un full a part, com sn aquests llums


i on acostumem a posar-los.

escrivint (__)
rentar (__)

fluorescent

nevi (__)

llum de peu

pat (__)

llum de sobretaula

4. Indica el temps i el mode de les formes verbals


segents:

168

7. Encercla el lexema daquestes paraules:

aranya
10. Busca el significat dels segents derivats de casa
i escriu-lo en un full a part.

soparem

_________________________

vegi

_________________________

casalot

estudivem

_________________________

casal

tingussiu

_________________________

casalici

construeixen

_________________________

casol

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831014 _ 0148-0199.qxd

11:33

Pgina 169

REFOR

1. Explica la diferncia que hi ha entre els temps


verbals simples i els compostos. Posan un exemple de cada.

8. Escriu la forma femenina dels adjectius segents:


esquerre

______________________________

inexacte

______________________________

estrany

______________________________

salvatge

______________________________

Quin fred, tanca la finestra!

cmode

______________________________

_________________________________________

igual

______________________________

Pot ser que dem ens arribi el paquet de lAnna.

fnebre

______________________________

illustre

______________________________

_________________________________________

lila

______________________________

Avui dinarem amb tota la famlia.

negre

______________________________

2. Digues en quin mode es troben els verbs destacats de les oracions segents:

ATENCI A LA DIVERSITAT

20/3/07

_________________________________________
3. Escriu el passat perifrstic dindicatiu del verb
ballar.

9. Forma paraules derivades a partir dels lexemes


segents i afegint-hi el que sindica:
treball (sufix)

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

tall (prefix, sufix)

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

til (prefix)

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

estiu (sufix)

4. Quina forma del verb s la que li dna nom i lnica que figura al diccionari?
_________________________________________
_________________________________________
5. En un full a part, escriu el present dindicatiu dels
verbs menjar, apagar, traar i tocar.
6. Escriu 10 paraules amb a tona i 10 ms amb
e tona.

_________________________________________
10. Copia les anfores que cont aquest fragment de
poema de Miquel Mart i Pol:
Riu amunt
Riu amunt,
cap aigua no rev
riu amunt,
el temps sens mor als dits
cada nit.

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

Com un cam sense retorn,


com una nit sense mat,
com una veu sense ress
la nostra veu.
_________________________________________

___________________

___________________

_________________________________________

7. Escriu el plural dels mots segents. Fes atenci


a les modificacions ortogrfiques.
granja
roca

platja
piga

adrea
finca

_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________
_________________________________________

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

169

831014 _ 0200-0252.qxd

20/3/07

11:34

Pgina 202

TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACI

LA COMUNICACI

La comunicaci en les abelles


Un dels sistemes de comunicaci ms notables en
el mn no hum s el de les abelles europees. Imaginem lavantatge evolutiu que suposar per a una
abella poder comunicar la ubicaci duna font daliment especialment abundant a les seves companyes de rusc quan hi torna. De fet, labella s capa
de fer-ho.
Els abellaires i els apicultors havien sospitat des de
fa temps que les abelles es comunicaven entre si,
en realitat, des de molt temps abans que sestablissin cientficament les propietats daquesta comunicaci. Per exemple, els abellaires havien observat
que si una abella libadora encerta a descobrir una
font particularment abundant de nctar o pollen,
poc temps desprs apareixer a prop daquella font
un nombre considerable dabelles pertanyents a la
mateixa bresca. Tamb shavia observat que era
possible que un gran nombre dabelles procedents
duna determinada bresca es reunissin totes a prop
de la mateixa mena de font daliment, mentre que
un altre gran nombre dabelles procedents duna
bresca del costat extragus laliment duna mena de
flor totalment diferent. Aquesta recollida selectiva
daliment suggeria, per part de les abelles, una coordinaci desforos que podia ser el resultat dalgun
mtode de comunicaci.
Aquests fets sobre la conducta de les abelles es
comprenen molt millor actualment. Ara sabem que
les abelles, efectivament, es comuniquen, i les investigacions de Karl von Frisch i els seus collegues han
identificat les propietats ms importants del seu sistema de comunicaci. Aquests investigadors han establert que quan una abella libadora descobreix una
font abundant daliment, i torna a la bresca, s capa
de comunicar a les seves companyes un missatge
sorprenentment complex. El missatge transms s,
en realitat, un mecanisme de reclutament, que indica a les companyes de bresca fins a quina distncia
sha de volar, en quina direcci sha de volar i el tipus
daliment que cal buscar. Com es fa, aix?
El missatge de labella exploradora s comunicat a
travs de pautes de moviment, anomenades dansa,
en les parets verticals de la bresca. Depenent de la
situaci de la font dalimentaci respecte a la bres-

ca, es donen dos tipus de dansa: la dansa en cercle


i la dansa de la cua. Si la font es troba a una distncia compresa dins de 10 metres a la rodona de la
bresca, labella executa la dansa en cercle. Per a
distncies que superen els 100 metres, labella executa la dansa de la cua.

Els dialectes en el sistema


de comunicaci
No totes les abelles de la mateixa espcie, o despcies relacionades, es comuniquen de la mateixa manera: el sistema de les abelles, igual com el llenguatge hum, pot tenir variacions dialectals. Les pautes
de la dansa exposades en les seccions prvies corresponen a labella negra austraca. En contrast amb
ella, labella italiana, membre de la mateixa espcie
que labella negra austraca, t una manera de dansar lleugerament diferent. Per a distncies de fins a
10 metres, labella italiana, igual com labella negra
austraca, executa la dansa en cercle. Per, per a
distncies compreses entre 10 i 100 metres, labella
italiana executa la dansa en fal, que labella negra
austraca no utilitza. [...] Per a distncies superiors
als 100 metres, labella italiana executa el mateix tipus de dansa de la cua que labella negra austraca.
Lnica diferncia entre ambdues rau en el fet que el
tempo de la dansa de labella italiana s una mica
ms lent que el de laustraca. Quan aquestes dues
menes dabelles es reuneixen en la mateixa bresca i
labella negra sexcita amb la dansa de la italiana, la
negra buscar laliment en un punt situat ms lluny
del lloc indicat realment en el marc de referncia de
labella italiana.
ADRIAN AKMAJIAN i altres autors,
Lingstica: una introduccin al lenguaje y la
comunicacin (Fragment)

ACTIVITATS
1. Com es va arribar a la conclusi que les abelles es comuniquen?
2. Qu vol dir que el sistema de comunicaci de les abelles t variacions dialectals?
3. Aplica lesquema de la comunicaci al sistema de les abelles.

202

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831014 _ 0200-0252.qxd

20/3/07

11:34

Pgina 203

TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACI

LLENGUATGE VERBAL I LLENGUATGE CORPORAL

Com s natural, aquesta mena dexpressi, que


abraa els moviments del cos i la postura, est relacionada amb les caracterstiques fsiques de la persona. Sacostuma a anomenar cinsia la part de la
semitica que estudia el sistema de les expressions
corporals. Dins de la cinsia sobserven tres classes
de moviments: els facials, els gestuals i els de postura. Encara que puguem categoritzar aquests tipus de
moviments, la veritat s que estan fortament entrellaats i sovint es fa difcil parlar dun prescindint dels
altres, aix com separar els diferents segments significatius o unitats i encara ms establir-ne la combinatria. A ms, moviments i caracterstiques de laspecte fsic interaccionen en lemissi de missatges
corporals, la qual cosa fa encara ms difcil la seva
anlisi i per tant la seva sistematitzaci i codificaci.
a) Lexpressi facial. Els signes facials tenen un paper clau en la comunicaci. Nhi ha prou a observar
com en les converses telefniques labsncia daquestes expressions fa disminuir significativament el
nombre delements a disposici del receptor per interpretar els missatges. Aquestes expressions sn
tamb els indicis ms precisos de lestat emocional
duna persona. Interpretem lalegria, la tristesa, la
por, la rbia, la sorpresa, el fstic o lafecte per la
simple observaci dels moviments de la cara del
nostre interlocutor. s cert que hi ha casos en qu
lexpressi del rostre resulta ambigua i aleshores les
interpretacions poden ser dall ms diverses. A vegades la persona busca aquesta ambigitat per tal
de neutralitzar exteriorment tota mena de sentiments i fer la impressi dobjectivitat perqu la situaci ho requereix. s el cas, per exemple, dels jutges,
que intentaran aparentar que no prenen part en la
situaci comunicativa ms que des duna total objectivitat. Quan actuen com a jutges no mostren cares dalegria ni de sorpresa ni de tristesa ni dentusiasme.
b) Els gestos. s freqent considerar com a gestos
noms el moviment de les mans i els braos. Tanmateix, moviments com els de les espatlles, el cap,
les cames, els malucs, els dits del peu... sn sovint
fonamentals a lhora dinterpretar una situaci comunicativa. Els ltims anys shan dedicat molts es-

foros a elaborar diferents models de gramtiques, o


codis gestuals, encara sense gaires bons resultats.
Tothom est dacord en el valor dels gestos, sigui
com a complements del llenguatge verbal, sigui com
a substituts, o pel seu paper en determinats rituals
destinats a establir i conservar les relacions socials;
regulen el nostre comportament individual conjuntament amb els altres signes no verbals. Amb un gest
podem dir que una persona est boja o expressar
una amenaa. Naturalment, lacte damenaar, el ritual de lamenaa, aix com el del consell, el de la
pregunta o el de la promesa, pot tenir i t una part
de ritual lingstic amb lexpressi dunes determinades paraules acceptades per tothom i que shan
de pronunciar perqu lacte surti b, s a dir, que els
resultats siguin positius. Hi ha frmules damenaa,
de consell, de comiat, per al costat de les expressions lingstiques, i sovint amb un paper fonamental, hi ha gestos aix com expressions del rostre
absolutament necessaris per realitzar lacte comunicatiu de manera adequada. Per acomiadar-nos podem dir adu, a reveure... i acompanyem
aquesta expressi amb algun gest de la m, del
bra, amb algun moviment del cap, etc. [...]

RECURSOS COMPLEMENTARIS

Lexpressi corporal

c) Lespai. Les relacions espacials entre les persones, les distncies que sestableixen entre elles en
comunicar-se i en general les relacions que mantenen amb lespai sn autntics sistemes de comunicaci, tant com els signes emprats per delimitar-los.
Lespai comunica. Com ms elevat sigui lestatus
duna persona, ms espaiosa ser la seva cambra,
el seu despatx... En distribuir els llocs en una taula
de presidncia, lespai central ser sempre per a la
mxima jerarquia, i la distncia respecte a aquesta
jerarquia marcar el lloc de les persones que shi asseguin. Les regles de distribuci de lespai juguen
una part important en el sistema de protocol. s
ms, en qualsevol situaci comunicativa, sha de tenir en compte lespai entre els elements que ens
proporcionen el marc general: la distncia, la proximitat. Ms proximitat significa ms intimitat i, per
tant, si la situaci no s dintimitat, no conv que
ens acostem massa a una persona.
SEBASTI SERRANO, La semitica. Una
introduccin a la teora de los signos (Adaptaci)

ACTIVITATS
1. Qu entenem per cinsica? Esmenta altres paraules que tinguin aquesta mateixa arrel.
2. Per qu s important lexpressi corporal segons Sebasti Serrano?

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

203

831014 _ 0200-0252.qxd

20/3/07

11:34

Pgina 204

TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACI

LLENGUATGE VERBAL I LLENGUATGE CORPORAL

El sistema Braille
Louis Braille va escriure: Laccs a la comunicaci
en el sentit ms ampli s laccs al coneixement, i
aix t una importncia vital per a nosaltres si no
volem continuar sent menyspreats o protegits per
persones vidents compassives. No necessitem pietat ni que ens recordin que som vulnerables. Hem
de ser tractats com a iguals, i la comunicaci s el
mitj amb el qual podem aconseguir-ho. [...] Lltim tram en la creaci dun sistema de lectura i escriptura per a cecs el va fer un noi dentre tretze i
catorze anys. Louis Braille, excellent en inquietuds
i capacitat de treball, va decidir abordar la tasca de
simplificar el mtode sonogrfic de Barbier i completar-lo en els aspectes que resultarien imprescindibles per disposar dun autntic alfabet. Uns
quants mesos ms tard, havia trobat un mitj per
formar totes les lletres, els accents, els signes de
puntuaci i els signes matemtics utilitzant noms
sis punts i algunes ratlles horitzontals que ms endavant eliminaria. El resultat no s noms una modificaci del mtode de Barbier, sin que suposa
un canvi essencial del seu propi plantejament. El
fet que Braille sigui cec li permet experimentar personalment les seves investigacions, i aquesta caracterstica explica la perfecta acomodaci de la
forma i la mida dels signes a la naturalesa del tacte
en el tou del dit per facilitar una rpida identificaci
en un temps mnim i amb el menor moviment. Al
final, desprs de llargues investigacions, el nou sistema de lectoescriptura tindria exclusivament sis

punts, amb els quals es podrien formar seixantaquatre signes diferents, incloent-hi lespai en
blanc.
Entre els anys 1827 i 1828 es van transcriure manualment els primers llibres al nou sistema. El 1829
es va publicar tamb a m el Mtode per a escriure
paraules, msica i canons senzilles mitjanant
punts, per a s de cecs i especialment dissenyat
per a ells, escrit per Braille. La primera obra feta en
una impremta per a la producci de llibres en el
nou sistema va ser una Histria de Frana publicada en tres volums el 1837. Per primera vegada en
la histria de la humanitat els cecs podien llegir i
escriure, prendre notes, copiar apunts, escriure i
rebre cartes que podien llegir personalment. Havia
acabat lpoca de lanalfabetisme forat dels cecs.
El nou mtode descriptura i lectura per a cecs havia de trobar moltes dificultats abans de ser acceptat definitivament. Moltes persones creien que el
sistema emprat pels cecs shavia de basar en els
mateixos principis emprats pels vidents, i que ls
dun mtode completament diferent crearia una barrera infranquejable que produiria incomunicaci i
segregaci social. Fins dos anys desprs de la mort
de linventor del mtode, ocorreguda al gener de
1852, no fou reconegut oficialment a Frana com el
sistema descriptura per a cecs. Aviat es va adoptar
a Sussa. Desprs a Alemanya.
El 1878 es va celebrar a Pars un congrs de diverses nacions europees per a lavaluaci dels diferents mtodes dimpressi i escriptura per a cecs, i
es va acordar ladopci del sistema que des daleshores sutilitza. Els cecs anglesos aprovaren utilitzar-lo cap a 1883, desprs dun comit format per
persones cegues convocat pel doctor Armitage, fundador de lAssociaci Britnica i Estrangera per a la
Promoci de lEducaci dels Cecs.
Finalment, al llarg del segle XX es generalitza el sistema Braille com a mtode descriptura per als cecs
entre els pasos asitics, els rabs i els que constitueixen el continent dOceania. Al final de lltim segle, com a exemple, sempra aquest mateix mtode
descriptura en llengua guaran.
(http://www:nodo50.org/utlai/lucer11.htm)

ACTIVITATS
1. Per qu el sistema Braille s un codi que permet la comunicaci entre persones invidents?
2. Dna exemples de situacions de comunicaci en qu sutilitzi el sistema Braille.

204

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

Anda mungkin juga menyukai