Anda di halaman 1dari 15

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

ui
opavbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert
yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas
dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz
xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm
qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd
fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx
cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcAlvbnmqwerty
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd
fghjklzxcvbnmrtyui
COGNOMS,

NOM.
CURS..

DATA..

PROFESSOR/A

RECUPERACI DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA DEL


CURS ANTERIOR 2011-2012

Per poder aprovar el curs susps has de fer uns exercicis de


reps que trobars al web de linstitut i presentar-los com si
fos un treball o dossier de classe, en els mateixos fulls, el
dia de lexamen.
Cal que revisis b la part ortogrfica!
Les proves parcials de recuperaci es realitzaran els
dimecres de 14h a 15h a la sala dactes de linstitut.
1) Convocatria: 11 de gener
2 )Convocatria: 11 dabril
El primer examen inclour preguntes dels tres primers
temes del llibre de text.
El segon examen parcial revisar la teoria i la prctica dels
temes 4-5 i 6 del llibre.
Si aproveu la 1a i 2a avaluaci daquest curs no
caldr que us presenteu a la segona convocatria de
la recuperaci .
Recordeu que s molt important aprovar trimestralment els
crdits de llengua catalana durant el curs vigent. Aix us
lliurareu de fer la prova final extraordinria del mes de
juny. El/la professor/-a actual us valorar el rendiment
acadmic durant cada avaluaci, cosa que es tindr en
compte a lhora de decidir si heu progressat adequadament
i , per tant, aproveu el curs anterior susps.

Departament de Llengua i Literatura catalana.

831036 _ 0163-0214.qxd

11/7/07

12:52

Pgina 170

AVALUACI

1. Indica, en un full a part, la categoria lxica de


les paraules destacades daquest fragment del
conte Mai no plou a gust de tothom, de Joaquim
Carb, i digues per qu ens s til conixer-la
dins duna oraci:
Veien prou pellcules de misteri, emoci i intriga per arribar-se a imaginar que el seu pare
es dedicava a lespionatge o que estava vinculat amb alguna daquelles xarxes de serveis
secrets de les quals no sen podia parlar.

2. Escriu totes les formes possibles daquests mots


i comentan la variaci final:
feli 5

6. Completa aquestes paraules amb la vocal adient:


a/e, o/u:
n...........dador

v...........lguem

s...........rts

c...........seu

n...........ixement

tr...........uria

desp...........ntar

p...........lseguera

mon...........stir

ass...........ss

7. Quina diferncia de significat hi ha entre els


mots enlloc i en lloc?
.....................................................................................................................
.....................................................................................................................

.................................................................................

.....................................................................................................................

..................................................................................................................

.....................................................................................................................

trist 5

.................................................................................

..................................................................................................................

elegant 5

.................................................................................

..................................................................................................................

.....................................................................................................................

8. Per qu porta diresi i no accent la paraula


dirn?
.....................................................................................................................
.....................................................................................................................

3. En un full a part, fes lanlisi morfolgica i


sintctica daquesta oraci:

.....................................................................................................................
.....................................................................................................................

Els tcnics han presentat al sal


de lautombil els cotxes del futur.

.....................................................................................................................

9. Qu s un accent diacrtic?
4. Completa els buits de manera adequada amb
hem/em/amb:
No ................. preguntis per qu ho vaig fer.
Avui a classe ................. estudiat el camp semntic
dels animals.

.....................................................................................................................
.....................................................................................................................
.....................................................................................................................
.....................................................................................................................

No surtis al carrer ................. febre.


5. Omple els buits amb el monosllab adequat:
a/ha, amb/em/hem, i/hi, o/ho.

.................

preocupa que encara no hagi trucat.

.....................................................................................................................

A la bossa, no ................. cap res ms.

.....................................................................................................................

Ella sempre

.....................................................................................................................

.................

Vols caf ................. te?

170

10. Explica qu volem dir quan parlem de literatura


des de la perspectiva histrica i en qu es diferencia de la literatura que has estudiat fins ara.

volgut tenir un gos datura.

.....................................................................................................................

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831036 _ 0163-0214.qxd

11/7/07

12:52

Pgina 171

AVALUACI

1. Explica lactitud emocional que transmet cada


expressi:

6. Escriu un verb que sigui sinnim de cada una


daquestes frases fetes.
Estirar la pota.

Que b!

ATENCI A LA DIVERSITAT

..................................................................................................................
..................................................................................................................

Fer els ulls grossos.

Em proposo ser puntual.

..................................................................................................................
..................................................................................................................

Donar carbassa.

Trobem necessria una reforma.

..................................................................................................................
..................................................................................................................

Aixecar la camisa.
Aquesta pellcula no em diu res.
..................................................................................................................
..................................................................................................................

Menjar poc i pair b.


No magrada que mensabonin.
..................................................................................................................
..................................................................................................................

2. Classifica aquestes plantes segons que siguin arbres (1), arbustos (2) o herbes (3):

7. Escriu dues frases fetes i dues locucions, i explican el significat.

..................................................................................................................
..................................................................................................................

eucaliptus

olivera

pastanaga

castanyer

farigola

roser

alzina

ginesta

..................................................................................................................
..................................................................................................................

3. En un full a part, indica la categoria lxica dels


mots que tens en negreta i quin tipus de sintagma pot formar cadascuna.

..................................................................................................................
..................................................................................................................

..................................................................................................................
..................................................................................................................

Lhumor s una arruga al cervell. Les coses


que esperes que passin i que desprs no
passen, deixant que en lloc seu passi una cosa divertida, succeeixen per primera vegada
al cervell.
ANDREU BUENAFUENTE, Monlegs

4. Qu s un pronom, des del punt de vista sintctic? Explica-ho en un full a part.


5. Completa els espais buits amb la vocal correcta:
v_lguem

c_sir

ren_ixia

tr_gussiu

s_rtirien

p_gueren

n_ixen

v_lgui

c_si

8. Indica si sn certes (C) o falses (F) aquestes afirmacions sobre el contacte de llenges:
Una comunitat lingstica s un conjunt de persones que es comuniquen amb la mateixa llengua.
Les situacions de monolingisme sn les ms
habituals en un individu o en un estat.
Catalunya s un cas clar de bilingisme territorial.
La diglssia mostra situacions de desigualtat lingstica en una societat.
Les interferncies lingstiques generen llenges noves, com ara les pidgins.
Lspanglish s un exemple de llengua pidgin
perqu no t parlants natius.

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

171

831036 _ 0163-0214.qxd

11/7/07

12:52

Pgina 172

AVALUACI

1. Explica, amb un exemple, la diferncia entre


lactitud i el sentiment duna persona.
........................................................................................................................
........................................................................................................................
........................................................................................................................
........................................................................................................................

2. Subratlla el nucli del predicat daquestes oracions i classificals en simples, compostos o perifrstics.
A la festa dahir vaig conixer un noi molt
simptic.

5. Identifica els verbs daquestes oracions. Subratlla els personals i encercla els impersonals.

Tots van sortir caminant en fila.


Hem decidit visitar el Museu Dal.
Plorar eixampla els pulmons.
El director de la companyia ha estat destitut per
falsificar documents.

Classifica els mateixos verbs tenint-ne en compte lestructura. Fes-ho en un full a part.
6. Explica qu sn els afixos i posan algun exemple.
........................................................................................................................

..................................................................................................................
........................................................................................................................

Decidirem el nou govern a les urnes.


..................................................................................................................

Avui a classe hem fet educaci viria.

........................................................................................................................
........................................................................................................................
........................................................................................................................

..................................................................................................................

La meva germana i jo estem guarnint larbre de


Nadal.

7. Canvia la categoria lxica daquestes paraules


afegint-los un sufix.
feli (adj.)

..........................................................

(nom)

fixar (verb)

..........................................................

(nom)

enuig (nom)

...........................................................

(verb)

salut (nom)

............................................................

(adj.)

adequat (adj.)

...........................................................

(adv.)

sol (adj.)

..........................................................

(nom)

..................................................................................................................

Tots els presents estan convidats a la xocolatada.


..................................................................................................................

3. Qu s la veu passiva? Escriu-ne un exemple.


........................................................................................................................
........................................................................................................................

8. Qu sn les crniques medievals? Explica-ho.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................
........................................................................................................................

4. Completa aquestes perfrasis verbals i indican el


tipus entre parntesis.
continuar + ....................... ( ....................... )
acabar + de + ....................... ( ....................... )
haver + ....................... ( ....................... )
deure + ....................... ( ....................... )
posar-se + ....................... ( ....................... )
anar + a + ....................... ( ....................... )

172

........................................................................................................................

9. Escriu el nom de les quatre grans crniques.


........................................................................................................................
........................................................................................................................
........................................................................................................................
........................................................................................................................

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831036 _ 0163-0214.qxd

12:52

Pgina 173

AVALUACI

1. Defineix en un full a part els conceptes segents:


societat de la informaci:

....................................................

..................................................................................................................

periodista:

.......................................................................................

4. Accentua els infinitius segents, tots sn plans:

planyer
recorrer
decreixer
temer
torcer
desmereixer

esser
fumer
reneixer
concorrer
reconeixer
vencer

ATENCI A LA DIVERSITAT

11/7/07

..................................................................................................................

gnere periodstic:

....................................................................

..................................................................................................................

crnica:

.............................................................................................

..................................................................................................................

5. Defineix en un full a part aquestes paraules del


vocabulari dels edificis i les construccions.
minaret
volta
terrat

tribuna
absis

Trian dos i fes una oraci amb elles.


2. Subratlla els pronoms daquestes oracions i indica quin tipus de sintagmes substitueixen:
La Mireia s molt feli, per lAbel no ho s tant.

................................................................................................................

6. Tria el prefix adequat i forma paraules derivades:


extra-, trans-, semi-, il-, re-, anti-.

..................................................................................................................

Compra la fruita i deixa-la dins la nevera.

...........................

vocal

...........................

ordinari

..................................................................................................................

...........................

legal

Magradaria anar al cinema tot i que no hi podr


anar.

...........................

portar

...........................

picar

..................................................................................................................

...........................

trmic

Visc lluny de lescola, tu tamb hi vius?

7. Encercla els infixos daquests mots:

..................................................................................................................

esmicolar - llefiscs - branquill - pelleter


3. Encercla els pronoms que tens a continuaci i
indica de quin tipus sn:
Nosaltres arribarem desprs de sopar.

8. Explica, en un full a part, quina era la situaci a la


societat catalana i a lEuropa del segle XIX arran
de la Revoluci Francesa i la Revoluci Industrial.

..................................................................................................................

Busca-les al calaix de sota.


..................................................................................................................

Tinc un amic que val un imperi.


..................................................................................................................

9. Marca amb una creu els trets que pertanyen al


moviment del Romanticisme.
evasi
valoraci dels clssics
atracci per la ra
personatges espirituals

Qu menjar avui?
..................................................................................................................

revaloraci de la literatura popular


magnificaci de la mort

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

173

831036 _ 0163-0214.qxd

11/7/07

12:52

Pgina 180

REFOR

1. Classifica aquestes paraules segons la categoria


lxica:

felicitat
crixer
nosaltres
per
aquest

Preposicions:

a
tamb
ho
i
aliment

per
la
alegre
satisfet
ballar

......................................................................................

5. Indica quines daquestes funcions fan els sintagmes de loraci segent: subjecte (S), predicat (P), complement del nom (CN), complement directe (CD).
Els pobles del Tercer Mn
SN (.......)

SP (.......)

necessiten ajuda.
SV (.......)

SN (.......)

Verbs:

.......................................................................................................

6. Explica per qu el mot exmens porta accent i


el singular, examen, no en porta.

Noms:

......................................................................................................

.....................................................................................................................

Adjectius: ...............................................................................................

.....................................................................................................................

Adverbis:

.....................................................................................................................

................................................................................................

Conjuncions:
Pronoms:

.......................................................................................

...............................................................................................

Determinants:

....................................................................................

2. Explica la variaci formal que han patit aquests


mots:
metge/metgessa

.....................................................................................................................

7. Escriu una oraci en la qual es vegi clara la distinci entre s i es.


.....................................................................................................................
.....................................................................................................................

Explica quina funci fa aquest accent i com


sanomena.

despatx/despatxos
..................................................................................................................

.............................................................................................................

..................................................................................................................

.............................................................................................................

..................................................................................................................

.............................................................................................................
.............................................................................................................

3. Conjuga el present dindicatiu del verb llegir i indica a quina conjugaci pertany.
........................................................................................................................
........................................................................................................................
........................................................................................................................

Pertany a la .......................... conjugaci.


4. Escriu el tipus de cada un dels sintagmes segents: nominal, verbal, adjectival, preposicional i adverbial.
a la ciutat perduda

...................... tinguis un moment diguem ......................


et dec.
9. Encercla la forma correcta en cada cas:
Lajuntament ha/a decidit apujar els preus
del transport pblic.
No amb/hem/em contestis quan et renyo.
Mai i/hi havia estat, aqu.
Crec que ho/o far molt b.

...................................................................

ben realitzada ...............................................................................

10. Quins sn els tres gneres literaris principals?

les seves conviccions ..............................................................

.....................................................................................................................

malauradament

...........................................................................

.....................................................................................................................

....................................................................................................

.....................................................................................................................

dorm

180

8. Omple els buits amb quan o quant:

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831036 _ 0163-0214.qxd

13:53

Pgina 181

REFOR

1. Encercla el nucli daquests SN i digues quina s


la categoria lxica dels mots que has encerclat.
el seu estat
el futur

.....................................................................................

4. Busca en loraci segent una paraula de cadascuna daquestes categories: determinant, nom,
adjectiu, verb, adverbi, preposici i conjunci.
Escriu-les en un full a part.

...............................................................................................

alguna cosa

A casa la meva via materna menjava


sovint pa amb tomquet i pernil dol.

....................................................................................

una nau .............................................................................................


la primera esposa
poques hores

ATENCI A LA DIVERSITAT

18/7/07

......................................................................

................................................................................

La categoria lxica daquests mots s

5. Inventat una oraci en qu apareguin tots


aquests verbs: corre, vine, obre i omple.

.............................
........................................................................................................................

Localitza els determinants dels sintagmes anteriors i substitueix-los per altres de diferents.

Exemple: El seu estat 5 Aquell estat


el futur

........................................................................................

alguna cosa
una nau

............................................................................

.....................................................................................

la primera esposa
poques hores

..............................................................

........................................................................

2. Escriu al costat de cada un dels adjectius segents un dels sintagmes de lactivitat 1. Tingues en compte la concordana.
incert

........................................................................................................................
........................................................................................................................
........................................................................................................................

6. Relaciona aquestes locucions i frases fetes amb


el seu significat:
1 Menjar al mateix plat.
2 Demanar la lluna en un cove.
3 Treure foc pels queixals.
4 Tallar el bacall.
5 A les palpentes.
Pretendre coses impossibles.
Manar.

...................................................................................................

malalta

Avenir-se.

...............................................................................................

A les fosques.

viscudes ............................................................................................
transparent

Estar molt enfadat.

.....................................................................................

estrangera

.......................................................................................

lamentable

......................................................................................

7. Completa aquestes frases fetes amb una de les


paraules que tens a continuaci:
lliri

3. Subratlla els SV daquestes oracions i identifican el nucli.


Ella sempre escolta atentament.
La Carme i lAnna viuen a la mateixa escala.
Quin s el pronom i quins sn els dos adverbis
de la primera oraci.
.................................................................................................................

floretes

carbassa

cireres

1 Donar ........................
2 Remenar les ........................
3 Tirar ........................
4 Anar amb el ........................ a la m.
Ara relaciona-les amb el seu significat:
Ser innocent.
Rebutjar.

Quina s la conjunci i la preposici de la segona oraci. .........................................................................................

Manar.
galantejar.

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

181

831036 _ 0163-0214.qxd

11/7/07

12:52

Pgina 182

REFOR

1. Indica al costat de cada un dels mots segents


si mostren una actitud o un sentiment:

acabar + de + infinitiu
..................................................................................................................

positiva

.................................................................................

alegria

.................................................................................

tristesa

.................................................................................

optimista

.................................................................................

amor

.................................................................................

oberta

.................................................................................

tolerant

.................................................................................

por

.................................................................................

estar + a punt de + infinitiu


..................................................................................................................

comenar + a + infinitiu
..................................................................................................................

deure + infinitiu
..................................................................................................................

haver + de + infinitiu
..................................................................................................................

2. Indica a quina conjugaci pertanyen els verbs


segents (1a, 2a o 3a):
cantar

.................................................................................

seure

.................................................................................

dormir

.................................................................................

distreure

.................................................................................

xiular

.................................................................................

sortir

.................................................................................

nixer

.................................................................................

complir

.................................................................................

5. Accentua les formes verbals que calgui. Totes


sn agudes.
admes
inclos
digue

cantareu
trobaras
senti

canta
ballaran
porta

6. Escriu el lexema i el sufix daquests dos mots:

3. Subratlla el predicat daquestes oracions i encerclan el nucli.


LEloi juga a basquetbol.
Els alumnes de quart faran viatge de fi de curs.
La Teia va escriure la carta als Reis.
Tot el poble coneixia el meu pare.
En la tercera oraci, el nucli del sintagma verbal
est format per ms dun mot. Com es diu
aquest temps verbal?
................................................................................................................
................................................................................................................

blanquins

......................................

.......................................

dentista

......................................

.......................................

7. Relaciona els mots i els sufixos segents de manera que en surti una paraula nova. Fes-hi els
canvis ortogrfics necessaris.
Mots: Tarragona, peu, confiar, cullera, paper,
blau, llengua, clar.
Sufixos: -atge, -ada, -era, -ina, -or, -et, -enc,
-ana.
.....................................................

.....................................................

.....................................................

.....................................................

.....................................................

.....................................................

.....................................................

.....................................................

8. Explica les dues diferncies fonamentals entre la


poesia pica i les crniques histriques.
........................................................................................................................

4. Les perfrasis verbals poden ser tamb el nucli


del sintagma verbal. Escriu una oraci amb cadascuna de les segents:
continuar + gerundi
..................................................................................................................

182

........................................................................................................................
........................................................................................................................
........................................................................................................................
........................................................................................................................

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831036 _ 0163-0214.qxd

12:52

Pgina 183

REFOR

1. Els pronoms normalment substitueixen un sintagma nominal (SN). Fixat en els pronoms que
tens en negreta i subratlla el SN que substitueixen.
Escolto molt el teu programa per no s el que
ms magrada.
Ha arribat la teva cosina tot i que no la vau avisar.
El metge tha receptat aquestes pastilles i encara no te les has pres.
Consulta-ho amb la Laia perqu ella s lespecialista.
2. Escriu un sintagma per a cada pronom daquestes oracions:
En venim.

4. Consulta el quadre de la pgina 85 del llibre i


escriu correctament aquestes combinacions de
verbs i pronoms febles.
adona + se

..................................................................

dna + en

..................................................................

regala + li

..................................................................

et + estima

..................................................................

el + admiro

..................................................................

fer + lo

..................................................................

ATENCI A LA DIVERSITAT

11/7/07

5. Accentua les formes verbals que calgui. Totes


sn planes:
podiem
mereixer
neixer

sortieu
recorrer
erem

cantaren
ballaveu
sentirem

..................................................................................................................

Avui ho estic.
..................................................................................................................

El meu gat hi menja.


..................................................................................................................

Ho penso.
..................................................................................................................

3. Encercla els pronoms daquestes oracions:

6. Argumenta, en un full a part, per qu saccentua, o no, cadascuna de les formes verbals segents:
Imperfet dindicatiu
volia
volies
volia
volem
voleu
volien

Passat simple
volgu
volgueres
volgu
volgurem
volgureu
volgueren

........................................................................................................................

Jo no vull un caf.
Reien de vosaltres.
Dna-li ara mateix.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

Porta-ho a casa lvia.


Ens ha demanat un forn.
Lligals a la barana.
Classifica els pronoms que has trobat en forts i
febles.
Forts:

...........................................................................................

Febles:

...........................................................................................

Febles:

a-

....................................

des-

.....................................

sub-

....................................

ben-

.....................................

anti-

....................................

in-

.....................................

.......................................................................................

Coneixes ms pronoms? Completa:


Forts:

7. Els prefixos sn els afixos que safegeixen davant


del lexema per formar mots derivats. Escriu una
paraula amb cada un daquests prefixos:

.......................................................................................

8. Escriu una paraula amb cadascun dels infixos


segents:
-is-

....................................

-er-

.....................................

-ar-

....................................

-eg-

.....................................

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

183

831036 _ 0213-0251.qxd

31/7/07

12:14

Pgina 214

TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACI

LEXPRESSI DACTITUDS EMOCIONALS

Textos del curs de catal Veus


1
La meva via es diu Isabel, com jo, i t 74 anys. Va
nixer a Mrcia, per des de molt petita va anar a
viure a un poble de Granada. Va ser molt feli all,
amb els seus amics i els seus pares. Quan va fer
21 anys, lAdolfo, que s el meu avi, va anar al poble a fer una feina temporal i es van enamorar. Per, al cap dun temps, al meu avi, li van oferir una
feina a Barcelona i la va acceptar. Abans de venir a
Catalunya es van casar.
Quan van arribar a Catalunya, van anar a viure a
Santa Coloma de Gramenet. Van tenir moltes facilitats: feina i un pis que els va deixar un tiet de lAdolfo. La meva via explica que, al principi, es va
enyorar una mica de la famlia, per que no van tenir cap problema dadaptaci. La meva via s una
persona molt optimista. Dos anys ms tard va nixer la meva mare, que es diu Lorena, i, al cap de 3
anys, quan va nixer el meu oncle Lucas, van anar
a viure a un altre lloc. Els meus avis, ara, estan
molt b a Catalunya.

2
Em dic Vilma, tinc 24 anys i vaig nixer a lEquador. Fa quatre anys que vaig arribar a Catalunya.
Vaig venir per treballar i ajudar la meva famlia a
pagar lescola dels meus germans. Vaig venir sola.
Estava molt illusionada perqu era la primera vegada que viatjava amb avi a un pas nou que no
coneixia. Primer vaig viure a Vic, perqu treballava
dassistenta a casa duna famlia vigatana. Els primers dies em vaig sentir fora estranya perqu el
menjar era diferent i, tamb, lhorari. A ms, vaig
arribar a lhivern, al mes de febrer, i tot era molt
trist. No va ser gens fcil aprendre catal, trobar
feina, fer amics... Vaig trobar a faltar molt la meva
famlia i estava molt trista. Per al cap de dos anys
em vaig enamorar den Ramon i ens vam casar.
Ara tinc dos fills, el Pol i el Robert. Tamb tinc feina: faig de perruquera. Estic b aqu.

3
Em dic Carmen, tinc 65 anys i vaig nixer a Extremadura. Quan tenia 25 anys i una filla de dos, el
meu marit va decidir marxar a Alemanya, perqu hi
havia ms feina. All va treballar en una fbrica i,
com tots els seus amics, va estalviar molts diners.
Set anys ms tard, va decidir deixar Alemanya i venir a viure a Catalunya, al Prat de Llobregat, perqu
tenia un germ que tamb hi vivia.
Al cap de pocs mesos vam venir la meva filla i jo.
Jo tenia 32 anys. El viatge va anar b, no vam tenir
cap problema ni dificultat, per al cap dun temps
ens vam enyorar molt, perqu deixar la famlia s
difcil. Al principi vam viure a casa del meu cunyat, fins que, amb els diners estalviats, vam comprar el pis on vivim ara. Vam tenir dos fills ms i
ens vam adaptar fora b, per cada estiu anem
de vacances al poble. La veritat s que encara
menyoro i penso que un dia vull tornar a viure a
Extremadura.

ACTIVITATS
1. Fes una llista de les expressions daquests tres relats relacionades amb actituds emocionals, com ara els
sentiments, la satisfacci o la insatisfacci.
2. Explica per qu creus que aquesta mena de textos apareixen en un llibre daprenentatge de catal per
a no catalanoparlants.
3. Penses que les reflexions que fan la Isabel, la Vilma i la Carmen sn representatives de les vivncies i
els sentiments de la majoria de persones que han vingut a viure a Catalunya?

214

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

831036 _ 0213-0251.qxd

11/7/07

08:54

Pgina 215

TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACI

LEXPRESSI DACTITUDS EMOCIONALS

Des que naixem, desitgem. Es tracta dun desig


que ens permet de viure. Cerquem laliment en el
pit de la mare. Veure un nad aferrant-se al mugr
de la seva mare permet entendre qu s un desig
sense cap tipus de limitaci, sense passar pel seds de la conscincia, sense haver estat reprimit
per cap tipus deducaci. Aviat aprendr a desitjar
el xumet, instrument que t la pretensi de donar
la gratificaci a linfant, estimulant-li la capacitat
de succi i, a la vegada, permetent que lagafi
com si es tracts de la mateixa font que lalimenta.
Sagafen al xumet gaireb amb el mateix delit que
al pit matern, fer-ho els tranquillitza, els calma el
plor i els ajuda a dormir. Un infant ignora les conseqncies daconseguir all que desitja. Ell plora
quan vol alguna cosa, quan sent que est incmode o percep que li manca quelcom. Ben aviat veur que no sempre aconsegueix el que vol. Aix que
tenen capacitat per comunicar-se manifesten desitjos que els adults, mares, pares i mainaderes, els
priven. No els conv el que desitgen. No hi ha capacitat per raonar, si hi fos, analitzarien el perqu
de cada no. En algunes ocasions, el comprendrien
i lacceptarien; en daltres, trobarien una bestiesa
la negaci adulta. Quan un nen o una nena vol jugar amb un ganivet o unes tisores, els adults els hi
prenen per evitar que es lesionin. Segur que ells,
si poguessin valorar-ho, ho trobarien ben fet.
Quan no volen anar al llit i prefereixen jugar una
estona ms, segur que no entendrien per qu sels
impedeix i sels fora a dormir. Hi ha nos que
sn del tot raonables i nos que sn aleatoris,
aquell dia i en aquell moment es diu un no i un
altre dia en un altre moment es dir que s. Linfant aprn, encara sense adonar-se que ho fa, que
hi ha aspectes contundents i inqestionables en
les prohibicions i aspectes que sn merament
convencionals, talment com passa en la vida adulta per a la qual sest preparant.

El desig infantil, ben b fins que no comena a


adonar-se de les conseqncies dels seus actes
ms o menys al voltant dels sis o set anys, s pur.
Noms experincies prvies que li han impedit alguna cosa poden resultar dissuasives. Si sempre
que vull aquesta cosa no me la donen, no la voldr
ms, podria pensar. Tamb per als adults les
frustracions repetides sn repressores del desig,
tot i que, sovint, all que s viscut com a prohibit
es tendeix a desitjar-se amb ms intensitat. Si b
s cert que deixem de desitjar all que, dantuvi,
sabem que sens privar, tamb ho s que de vegades succeeix el contrari.
Veiem que la capacitat de desitjar ens ha perms
daferrar-nos a la vida. El desig daliment resulta
imprescindible per a ladequat procs de maduraci de la persona. Al llarg de la vida necessitem el
desig. De fet tots som el resultat dun acte en qu
el desig va tenir un paper decisiu. Sense el desig
els nostres pares no ens haurien pogut fer. El desig provoca el fet de voler determinades coses,
daspirar a aconseguir-les i, en fer-ho, ens desenvolupem de manera adequada.

RECURSOS COMPLEMENTARIS

Biografia del desig

Volem laprovaci dels professors i dels pares i per


aix ens portem b. Desitgem aprendre i per aix
estudiem. Volem divertir-nos i per aix juguem.
Volem comunicar-nos i aix fa que parlem. Voler
coses ens mobilitza i ens permet trobar allicients
per tal daconseguir all que s objecte del desig.
Cal reivindicar, doncs, que desitjar no tan sols s
bo, s tamb necessari.
JOAN CORBELLA,
Benestar emocional

ACTIVITATS
1. Com expressen els nens all que els interessa, all que no els interessa o les intencions que tenen?
2. Qu representen per als nens les respostes afirmatives o negatives dels adults?
3. Qu vol dir lafirmaci del text Volem comunicar-nos i aix fa que parlem?

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA 

215

831036 _ 0213-0251.qxd

31

11/7/07

08:54

Pgina 216

TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACI

MITJANS DE COMUNICACI I GNERES PERIODSTICS

El dret a la informaci o la necessitat


de conixer els fets
Per qu necessitem conixer els fets?
Els mitjans de comunicaci serveixen per tenir comunicats els homes entorn duna unitat senzilla i
universal: els fets. Alg ha fet alguna cosa. Alguna
cosa ha passat en algun lloc. Lestructura senzilla de
loraci gramatical (subjecte, verb, predicat) permet,
a travs del gnere periodstic anomenat notcia
(resposta a les preguntes qui, qu, quan, on, com, i
per qu), que tothom es faci la illusi que sap qu
passa al mn. Aix no dna noms la satisfacci duna curiositat. Conixer els fets, els fets que els altres
coneixen, els fets que fan parlar la gent, s una necessitat de la vida social. El dret a la informaci es
deriva precisament de la necessitat prctica i de lexigncia moral de conixer els fets.
Per qu necessitem conixer els fets? Necessitem
conixer per jutjar la realitat que ens envolta i formular i adoptar decisions. Aix no es fa sol. El coneixement del judici de la realitat que ens envolta es fa
entre tots, a travs de la conversa. I tamb entre
tots, o almenys desprs de demanar parers i confrontar criteris, s com sadopten les decisions, tant
a la taula familiar com als consells dadministraci
de les societats mercantils o als consells de ministres dels governs.

Les notcies, separades del comentari


Lany 1836, mile de Girardin, director i propietari
del diari La Presse de Pars, va decidir que el seu
diari, a punt darribar als deu mil subscriptors, no
podia acontentar-se de ser noms el que solien ser
els diaris, rgan dun partit, defensor duna escola,
promotor duna causa dinstica. Havia de ser un
diari nacional, s a dir, havia de poder ser comprat i llegit per tota mena de gent. Per aix havia de
ser venut a bon preu i com a recurs se li va ocrrer
que fossin els anuncis els qui paguessin el preu de
laugment del tiratge. I encara va tenir una altra ide
davenir, una altra idea de futur: repartir el diari en
dues parts, una per a la informaci, les notcies, i
una altra per a les opinions.
Publicar les notcies separades dels comentaris s
una prctica general avui en el periodisme. Els diaris
nord-americans fins i tot solen tenir un director de
les pgines editorials. Els comentaris es refereixen
principalment a notcies, generalment a notcies i
fets publicats ja en dies anteriors, per de vegades a
notcies que surten el mateix dia. I, no obstant aix,
el comentari es publica a una altra pgina, a una altra secci, separat de la notcia. I la notcia est redactada sense que shi endevini com es podria comentar: s pura informaci.
LLOREN GOMIS,
La notcia, dret hum

Els mitjans de comunicaci la meitat de les planes


dels diaris, els butlletins de notcies que donen cada
hora les emissores de rdio, els noticiaris televisats
que emeten dues o tres vegades al dia els diferents
canals de televisi subministren, resumits i depurats, els fets que faran parlar i de vegades actuar la
gent. Donen els fets, inicialment sense comentaris,
per b que lobjecte de la comunicaci s fer parlar
la gent, s a dir, aconseguir que la gent comenti i faci seu el que passa. Per la notcia es dna sense
comentari. Per qu?

ACTIVITATS
1. Resumeix breument les dues idees principals del text de Lloren Gomis.
2. Dna un exemple actual de vulneraci del dret hum a la informaci.
3. Penses que en un diari o en una televisi la separaci dinformaci i opini, en espais o moments
diferents, s una garantia real dobjectivitat? Hi ha altres factors que fan aflorar veladament
la subjectivitat dun periodista o la ideologia dun mitj?

216

 LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO  MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA