Comentaris sobre la (obscura?

) definició de lı́mit

1 Definició (dues variables)

Sigui f una funció de dues variables definida en un disc obert centrat al (x0 , y0 ), excepte potser
en el punt (x0 , y0 ), i sigui L un número real. Aleshores,
lim f (x, y) = L
(x,y)→(x0 ,y0 )

si per cada ε > 0 existeix un δ > 0 tal que

p
|f (x) − L| < ε sempre que 0< (x − x0 )2 + (y − y0 )2 < δ

2 Definició (múltiples variables)

Sigui una funció f~ : S ⊆ Rn → Rm on S és un conjunt obert blablabla. Aleshores,
lim f~(~x) = ~b si lim ||f~(~x) − ~b|| = 0
x→~
~ a ||~
x−~
a||→0

Dit d’altra manera:

Si ∀ε ∃δ~a tal que si ||~x − ~a|| < δ~a ⇒ ||f~(~x − ~b|| < ε

3 Comentaris, etc.
Comentem els lı́mits en dues variables, tot i que ja sabem que es generalitza tot força bé.
Aviam, nosaltres diem, triem o apostem (etc xD) per un número tant petit com vulguem
(gairebé zero però no igual!), un ε (encara no té cap significat fı́sic ni geomètric ni res, això vindrà
després; de moment és un simple i petit número). El ε pot ser qualsevol (∀ε), l’únic requisit és que
sigui petit.
Tenim aquest ε tant petit com vulguem, ara diem: “nen, aviam si em trobes un altre número,
un δ, tal que per un disc de radi δ (ara li atribuim “significat fı́sic” a la δ) centrat en (x0 , y0 ) (el
punt en que volem trobar el lı́mit) el valor de f (x, y) (és a dir el valor de la funció per als punts
del disc) està comprès entre L − ε i L + ε, és a dir |f (x, y) − L| < ε” (ara la ε també té sentit fı́sic).
Com que això ha de passar per qualsevol ε, ens garantim que lim... = L

Ara que ja tenim més o menys clar el concepte de lı́mit, ocupem-nos de trobar-los. De què c***
serveix tot això a la pràctica?
• Bàsicament s’ha d’anar “acotant” fins a trobar una cosa de l’estil
f (x, y) − L < algo · δ,
on el L és el nostre “candidat a lı́mit”. . .

1
• Aleshores fem una cosa de l’estil

ε = algo · δ ←→ δ = algo0 · ε

i ja tenim
|f (x, y) − L < ε|
i per tant hem demostrat que
lim f (x, y) = L
(x,y)→(x0 ,y0 )

Observació
La igualtat que fem al final, això de δ = algo0 · ε, va en aquest ordre perquè el que tenim és
ε, i volem trobar un δ (tal que blabla. . . ). Per tant, comence, manipulant una mica el ε de
tal manera que obtenim el δ que satisfà tot i tots contents. . .
La polı́tica és “fer-ho al revés”, és a dir començar treballant, acotant el |f (x, y) − L < ε| i
trobar el δ que ho satisfà (en funció de ε). És a dir, com que diem ∃δ, l’hem de trobar! Com?
Acotant!
Si no el trobem, pot ser per dues coses: o som uns maldestres acotant, o bé el nostre candidat
L no és el lı́mit. En els dos casos ens hem de fotre una mica.