Anda di halaman 1dari 240

TEMPS DE LECTURA

Un dels problemes ms greus que plantegen els alumnes actuals s la dificultat de comprendre textos escrits. Segons els estudis de PISA, el programa de lOCDE que t com a objectiu mesurar les capacitats dels alumnes dels pasos membres daquesta organitzaci a ledat de 15 anys, a Espanya el 21% de lalumnat no passa del nivell 1 dels 5 establits per lorganitzaci. Aix significa que 1 de cada 5 alumnes espanyols no comprn el tema principal dun text corrent i tampoc detecta les idees principals senzilles i que estiguen explcitament formulades. Per aix no vol dir que laltre 79% no tinga limitacions. Per la nostra experincia sabem que la majoria dels alumnes manca dun vocabulari ric, i per tant no comprn moltes paraules que sempren en la premsa, en la literatura o en un text cientfic; sn incapaos dadonar-se dels matisos i de les idees i relacions que estan implcites en el text; i no entenen el significat de les metfores i daltres figures literries. Lorigen daquestes dificultats no s cap misteri: els alumnes lligen poc. Per aix, el Ministeri dEducaci recomana que es dedique mitja hora setmanal en totes les rees a fer activitats relacionades amb la lectura de textos i amb la comprensi lectora. Lobjectiu daquesta secci s proporcionar als professors una selecci de lectures que servisca tant per a ajudar en les explicacions en classe com per a ser utilitzada en aquesta mitja hora de lectura. Aquesta selecci sha fet seguint quatre criteris: La relaci amb el temari del curs. Daquesta forma, aquest temps de lectura no s una activitat allada de la dinmica de la classe. Lalumne aprendr llegint alhora que aprn a llegir i reforar el que ha estudiat en classe. La varietat. Shan seleccionat textos periodstics, literaris, cientfics Es tracta de fer dels alumnes persones competents en la lectura de tot tipus de textos i daconseguir, alhora, que prenguen conscincia que poden aprendre histria a travs de mitjans escrits variats: premsa, revistes de divulgaci, enciclopdies, novelles, etc. Lextensi adequada. Sha fugit de presentar textos massa curts, que descontextualitzen les idees i impedeixen als lectors seguir largumentaci de lautor, aix com de seleccionar textos massa llargs, que no es puguen llegir i treballar en classe en un mxim de trenta minuts. La presncia real. No sn textos escrits explcitament per a xiquets i joves. Sn textos corrents, que tot alumne ha daprendre a desentranyar per a arribar a ser un adult competent. Aix afig dificultat a la lectura, sobretot en els cursos ms baixos, per considerem que s lnica forma de preparar els alumnes per a enfrontar-se amb els textos que susen en la vida real.

465

Lectura

Els carrers en el Madrid de la Illustraci


El carrer, a ms de ser un lloc de trobada i diversi, era tamb el marc idoni on es podien descarregar les protestes i crtiques de la gent cap als seus governants. Sn especialment significatius els motins ocorreguts en els carrers de nombrosos punts del pas en la primavera de 1766, que van posar en escac les autoritats locals, i fins el mateix govern de la naci en el mot de Squillace, ocorregut a Madrid, els actes de violncia i exigncies del qual van fer eixir el rei de la ciutat i haver de rellevar diversos dels seus ministres. En moltes ciutats les places es convertien tamb en centres de contractaci de treballadors, per a treballar els camps prxims, per al servei domstic de les cases riques, o per a realitzar diferents tasques en els tallers artesanals; a Madrid, per exemple, les dides solien contractar-se en la plaa Mayor o la plaa de Santa Cruz. Finalment, no hem doblidar que per les vies pbliques transitaven a pler tot tipus de captaires, vagabunds, pobres i bergants, que se sentien especialment atrets per la quantitat de vianants dels quals esperaven aconseguir alguna ajuda i als quals assetjaven constantment amb les seues peticions. Una premissa necessria per a convertir el carrer en un lloc de trobada social va ser lagenament que sen fu, una cosa que provocaria importants canvis en els costums espanyols. Una de les ancdotes ms conegudes de Carles III a la seua arribada a Espanya va ser la decepci que li va produir la poblaci de Madrid per lenorme brutcia, amb tota classe de porqueries inundant els carrers i com es va fer el ferm propsit de convertir-la en una ciutat neta, sanejada, amb passejos, fonts i jardins que donaren una fisonomia moderna a la cort espanyola, i la mala acollida que van tenir les mesures reials per la poblaci madrilenya fins al punt de fer-li exclamar que els madrilenys eren com els xiquets de pit, que ploren quan sels llava; aquesta impressi negativa a causa de la brutcia va ser corroborada pels viatgers estrangers que la van visitar durant aquesta centria, com indica el Viatge dEspanya atribut a N. Caino, escrit en 1755, just en els prolegmens del regnat de Carles III, afirmant que encara que s una ciutat rica, florent, bella, ben poblada, els carrers molt rectes encara que el terreny no siga pla a tot arreu, les places sn grans i les cases altes [...], de qualsevol costat que duga les meues mirades no veig sin grandesa, abundncia i luxe [...] per daltra banda, no hi ha pertot sin brutcies, objectes fastigosos i fetidesa [...] a tot arreu sest com en les latrines [...] un es troba contnuament envoltat de remolins duna pols infecta, a travs dels quals es respira un aire enverinat per totes les immundcies de la nit... i de Salamanca el mateix autor afirma que s tan bruta com les altres ciutats dEspanya. El Marqus de Langle diu de Saragossa que fora del carrer del Coso tots els carrers sn tan foscos, tan estrets, tan bruts, tan fangosos, que al migdia no shi veu ni gota, i mai shi pot posar el peu. Aquestes mesures de sanejament pblic de la Cort van ser inspirades per Sabatini i estan contingudes en la Instrucci de maig de 1761 i es refereixen a la neteja i empedrament de les vies pbliques, on es marcava el procediment a seguir per a la conducci i eliminaci de les aiges pluvials i fecals, i larreplega de deixalles domstiques, a ms de la prohibici de llanar brossa per la finestra i traure els animals (porcs) al carrer. Quatre anys desprs es crea el servei de lenllumenat pblic, i sinstallen uns quatre mil fanals en els carrers madrilenys que haurien de ser encesos totes les vesprades a poqueta nit, entre octubre i mar, horari que es va ampliar a tots els
MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

El mot de Squillace.

466

HISTRIA 4t ESO

dies de lany en 1774. Daquell mateix any data una altra reglamentaci sobre el reg i agranat pblic dels carrers. Al costat de les normes de sanejament pblic cal citar les que tenien com a objectiu canviar el traat urbanstic en nom dels nous conceptes esttics on lembelliment de la ciutat sassoliria a fora damplis carrers i avingudes, adornades de fonts i arbres, jalonades de places i jardins; en aquest sentit va ser fonamental la gesti del comte dAranda des del Consell de Castella per a assolir aquests objectius. Posteriorment, algunes daquestes ordenances seran portades a terme en altres provncies espanyoles, per, a pesar de les novetats, la lentitud a lhora de posar-les en prctica i les reticncies de la gent al canvi va fer que la majoria de les capitals seguiren tenint un traat irregular, a fora de carrers estrets, foscos i mal ventilats on solament algunes places oferien loportunitat de poder prestar-se a aquests nous usos i costums socials; de la mateixa manera, les vies pbliques madrilenyes van seguir estant a la merc del capritx dels vianants, que en tot moment i sota qualsevol pretext podien posar-se a barallar-se, espollar-se, desprendres de tot tipus dobjectes i fins orinar en qualsevol rac; no obstant aix els comentaris dels estrangers comencen a ser totalment distints, de la qual cosa podem deduir que efectivament es van convertir en llocs agradables on la gent acudia amb gust. Beaumarchais en 1764 va fer especial mfasi en les conseqncies que va tenir lobstinaci de Carles III a netejar Madrid ja que ...sha convertit en una de les ms netes que he vist, ben traada, adornada amb nombroses places i fonts pbliques. Encara deu anys desprs un altre viatger angls, el major W. Dalrymple, va tenir una apreciaci semblant ...la ciutat est ben traada, alguns dels carrers com els dAtocha, Carrera de San Jernimo, carrer dAlcal, etc., sn grans i bells, particularment lltim... estan molt nets, ben pavimentats i illuminats amb fanals.... En la Cort, els punts on es concentrava major quantitat de gent eren la Puerta del Sol, que es converteix en el veritable centre de la ciutat des dels anys seixanta, flanquejada per lesglsia del Buen Suceso, situada entre el carrer dAlcal i la Carrera de San Jernimo amb la font de la Mariblanca davant, el convent de Nuestra Seora de la Victoria i el de San Felipe el Real, amb els seus famosos llocs de reuni i parades. La plaa Mayor va seguir sent un altre dels punts de trobada ms importants, on se celebraven els actes pblics ms significatius de la monarquia, com les cerimnies reials, les proclamacions solemnes, les festivitats religioses i les corregudes de bous, a ms de ser un punt de venda importantssim pel que fa a productes alimentaris. La plaa de la Cebada solia ser la seu de les festes celebrades a principis de la tardor, i es caracteritza per ser un punt de lloguer de tot tipus de transports.

Entenc el que llig


1. Conceptes.
Busca lorigen i significat de les paraules bergant, escac, prolegmens, reticncies i parades. Localitza en un plnol de Madrid els llocs esmentats en el text. Existeixen encara?

2. Idees principals.
El carrer, segons el text, s un lloc de trobada i diversi, aix com lescenari de tot tipus dactivitats socials. Podries detallar-les? Quina situaci es troba Carles III? Qu es proposa fer? Ho aconsegueix?
TEMPS DE LECTURA

3. Interpretaci.
En qu sassembla i en qu es diferencia la imatge dEspanya que ofereixen els viatgers estrangers abans i desprs de les reformes de Carles III?

4. Reflexi.
Com creus que seria la vida en una gran ciutat sense enllumenat pblic, servei darreplega de brossa, reg i neteja dels carrers? Explica les causes, desenvolupament i conseqncies del mot de Squillace. En lactualitat eixir al carrer continua sent un mtode efica per a protestar contra la poltica dels governs?

Gloria A. FRANCO RUBIO, La vida cotidiana en tiempos de Carlos III, 2001

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

467

Lectura

Voltaire a Anglaterra
Ferney, juliol de 177

[] Estant jo a Londres va morir Isaac Newton, sense disputa el ms gran dels savis del nostre temps. Dic sense disputa i dic malament, perqu hi ha francesos que el menyspreen per comparana a Descartes i alemanys que el consideren de menor talla que Leibniz. Es tracta dinfantils rivalitats nacionalistes: els esperits estrets volen participar per contagi patritic de la glria dels grans homes, quan aquests en realitat no tenen ms ptria que la humanitat [...]. En el seu poema sobre lhome proclama Pope: Du va dir Que hi haja la llum i va aparixer Newton. Compartisc el sentit daquesta hiprbole potica. Vaig dedicar bona part de la meua estada a Anglaterra a lestudi de la fsica newtoniana, amb intenci de presentar de forma clara els seus fonaments als francesos perqu el coneixement daquesta cincia admirable sestenguera pel nostre pas. Desprs dir com em va anar en lempresa. Per especialment vaig quedar molt impressionat davant les honres fnebres que es van tributar a Newton. Tot Londres hi va participar duna manera o altra. El cadver va ser primer exposat en un sumptus cadafal, flanquejat per enormes atxes, abans de ser dut a labadia de Westminster, on jau enterrat entre els reis i altres alts prcers. Al capdavant del seguici mortuori anava el lord Canceller, seguit per tots els ministres de la Corona. A Frana, els genis de la cincia no sn enterrats a Saint-Denis: es donen per satisfets amb no ser apallissats per nobles tradors o tancats per a tota la vida en la Bastilla [...]. Vaig romandre quasi tres anys entre els anglesos. A la meua tornada, vaig escriure unes Cartes angleses tamb titulades desprs Cartes filosfiques que tractaven de les meues principals troballes a Anglaterra: la tolerncia religiosa, el parlament, la fsica de Newton, la dignitat i llibertat del comer, la vacuna contra la verola, lestima pblica per les lletres, la literatura i lescena, etc. Vaig escriure aquestes Cartes, distintes de tot el que havia publicat abans, obeint lingenu impuls que he sentit tota ma vida de posar la meua ploma al servei del b pblic entre els meus conciutadans. Vaig procurar alegrar tant com vaig poder els temes comentats, per a assegurar-los major audincia. Per exemple, quan vaig tractar de les teories de Newton, el ms abstrs dels captols, em vaig imaginar el savi assegut sota un arbre i comenant a pensar en la gravitaci en veure caure una poma als peus. He sabut desprs mil vegades repetida aquesta ocurrncia pedaggica, fins al punt que crec haver afegit una tercera poma a les dues ja clebres de la histria, la dEva i la que va motivar el judici de Paris. Tamb vaig explicar el ms rellevant del pensament de John Locke, que afirma que tot el nostre coneixement ve dels sentits i considera possible que Du faa la matria pensar, ja que sabem que s capa de fer-la viure. Aquesta doctrina va semblar indecentment auda als censors, ats que ja el nostre pare Descartes ha deixat clar que la matria i lesperit sn dues entitats totalment diferents, que solament se saluden ocasionalment a travs de la glndula pineal. Per aquest i altres pecats del mateix caire, les meues Cartes van ser considerades abominables i cremades pblicament per m del botx. De nou vaig haver de retirar-me discretament de Pars, cavillant el dictamen que com a comiat londinenc em va regalar el discret lord Chesterfield: Els nostres prejudicis sn les nostres amants; la ra s com a mxim la nostra dona, a la qual escoltem amb molta freqncia, per descomptat, per a la qual rares vegades fem cas. Voltaire

Entenc el que llig


1. Conceptes.
Qui van ser Voltaire, Newton, Leibniz, Descartes, Pope, Locke i Chesterfield? Qu van fer? Qu signifiquen els termes honres fnebres, cadafal, atxes, hiprbole, glndula pineal i caire? Busca sinnims de les paraules prcer, trador, dictamen, auda, abstrs i tributar.

2. Idees principals.
Segons el text, quines sn les principals troballes que fa Voltaire a Anglaterra? Quines coses el sorprenen ms? Quines diferncies troba pel que fa a Frana?

3. Interpretaci.
Quan i per a qu escriu Voltaire les seues Cartes angleses o filosfiques? Qu pretn? Assoleix els seus objectius?

4. Reflexi.
Qu implica que un pas com Anglaterra reta honors de cap destat a un cientfic? Qu creus que haguera succet a Espanya en la mateixa poca? I hui en dia? Penses que els cientfics sn ms respectats i apreciats en el segle XXI que en el segle XVIII?

Fernando SAVATER, El jardn de las dudas, 1994. Adaptat

468

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

La Revoluci Francesa
Entenc el que llig
1. Conceptes.
Esbrina qui van ser Llus XVI, Maria Antonieta, Jacques Brissot, Camille Desmoulins, Jacques Danton, Maximilien Robespierre, Jacques Hbert i Jacques Roux. Qu volen dir els substantius delmes, guillotina, inflaci i instauraci? I els adjectius crua, corruptes, acoquinats i radicals? Busca sinnims dels verbs promulgar, abolir, arrelar i deposar.

Lassalt a la Bastilla va ser seguit duna revolta en el camp que va generar el pnic, ms conegut com la Gran Por. Aix va acabar prompte, per lAssemblea Nacional es va sentir en lobligaci de promulgar una legislaci que abolira els drets feudals, la servitud i els delmes, i la nacionalitzaci de lesglsia i del clergat. Llus XVI va aprovar aquesta legislaci dacord amb la seua nova capacitat com a monarca constitucional. Potser per salvar-se de la guillotina, els aristcrates terratinents i lalt clergat, integrants de lAssemblea, van acceptar voluntriament que les seues hisendes es distriburen entre els camperols. [...] A loctubre, animada pels oradors radicals (i els agents provocateurs del duc dOrleans, el cos de Llus XVI, a qui ara es coneix com a Philippe galit), una multitud de dones parisenques de classe baixa van marxar sobre Versalles al crit de Vive la Nation, i van obligar la famlia reial que els acompanyara de tornada a Pars. Les dones no estaven disposades a discutir. Jeanne Martin, una infermera, va relatar que va ser obligada a acompanyar-les sota lamenaa que seria maltractada si shi negava. Durant el retorn a Pars, es van divertir amb la reina Maria Antonieta, a la qual van amenaar de trossejar-la i menjar-se-la, mentre que alguns dels homes que les acompanyaven disparaven les seues pistoles per damunt del cap de la reina. Encara sentien una mica dafecte cap al rei. El crit de Vive la Nation! era indici de la instauraci duna nova mentalitat, que molt prompte es va arrelar en tota Frana. De seguida van comenar els intents, fracassats, per altra banda, dutilitzar la revoluci per a separar les provncies de Pars. Es van formar federacions de pobles i de ciutats, agrupats per lesperit revolucionari present en el lema Libert, galit, fraternit. Els seus representants, els fdrs, van acudir a Pars amb la idea que, per fi, Frana era una naci unida per lacci popular. LAssemblea Nacional, que llavors es reunia en una sala prxima al palau de les Tulleries, es va enfrontar a una srie de problemes des de 1789 fins a 1791. Amb freqncia es veien acoquinats per masses de gent, que deien que la seua opini es tindria en compte en la legislaci i en el govern. LAssemblea no va solucionar problemes importants, encara que s que va elaborar, treballosament, una constituci, que va ser completada al setembre de 1791. [...] Els partits poltics es van formar abans que comenara la revoluci. Ja eren part integrant de lAssemblea i maniobraven per guanyar posicions. En 1791, els girondins (liberals), dirigits per Jacques Brissot, van arribar al poder. Els altres partits incloen els jacobins (radicals), dirigits per Camille Desmoulins i, posteriorment, per Jacques Danton i Maximilien Robespierre; els hebertistes (socialistes), dirigits per Jacques Hbert; i els enrags (comunistes), dirigits per lexsacerdot Jacques Roux. [...] Va ser en lAssemblea on van evolucionar les diferents denominacions poltiques bsiques que funcionarien ms tard: el president sasseia al capdavant, en lestrada; a lesquerra, sasseien els radicals i, a la dreta, els conservadors. Els moderats ocupaven els seients del centre. Al juny de 1791, Llus XVI va intentar fugir de Frana amb la seua famlia. Van ser atrapats a Varennes pel procurateur local, un botiguer de nom Sauce, i retornats a Pars. Fins llavors, els parisencs havien cridat Vive le Roi!. Ara cridaven Vive la Nation!. [...]

2. Idees principals.
TEMPS DE LECTURA

Qu desencadena la presa de la Bastilla? Qu succeeix a Frana entre 1789 i 1791?

3. Interpretaci.
Qu signifiquen el lema de la Revoluci Francesa, Llibertat, igualtat, fraternitat, i el crit Visca la Naci!? Impliquen una ruptura amb el rgim anterior? Quines repercussions poltiques i socials tenen? Creus que tamb suposen un canvi important de mentalitat?

4. Reflexi.
Quins partits poltics hi ha en temps de la Revoluci Francesa? Quines postures defensen? Creus que, en cert sentit, la Revoluci est dirigida per ells?

Robert COLE, Un viaje por la historia de Francia, 1991. Adaptat


HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

469

Lectura

La Constituci francesa de 3 de setembre de 1791


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu sn lAssemblea Nacional, els ordes militars, la venda doficis, els drets naturals? Qu signifiquen els adjectius irrevocable, feudal, estamentals, consignats i prvia?

Prembul
LAssemblea Nacional, perqu la Constituci francesa puga establir-se sobre la base dels principis que ha reconegut i declarat, ha posat fi de manera irrevocable a les institucions que impedien la llibertat i la igualtat de drets. No queda res de la noblesa, ni de la grandesa (pairie), ni dels privilegis hereditaris, ni diferncies estamentals; ni ordes militars, corporacions o condecoracions que requerien proves de noblesa, o que suposaven diferncies de naixement. No hi ha venda doficis, ni dret a succeir en cap crrec pblic. No hi ha, per a cap part de la naci, ni per a cap individu, cap privilegi, ni excepci al dret com de tots els francesos. [...]

Ttol I: Disposicions fonamentals garantides per la Constituci


La Constituci garanteix, com a drets naturals i civils: 1. que tots els ciutadans sn admissibles en els llocs i ocupacions sense altra distinci que la de les seues virtuts i talents; 2. que totes les contribucions seran repartides per igual entre tots els ciutadans en proporci a les seues facultats; 3. que els mateixos delictes seran penats amb les mateixes penes, sense distinci de persona. La Constituci garanteix aix mateix, com a drets naturals i civils: la llibertat de tot home per a anar, romandre i partir, sense poder ser arrestat o detingut, ms que segons les formes determinades per la Constituci; la llibertat de tot home de parlar, escriure, imprimir i publicar els seus pensaments, sense que els seus escrits puguen ser sotmesos a censura ni inspecci abans de ser publicats, i dexercir el culte religis a qu pertany; la llibertat dels ciutadans de reunir-se pacficament i sense armes, de conformitat amb les lleis de policia; la llibertat de dirigir a les autoritats constitudes peticions signades individualment. El poder legislatiu no podr fer lleis que minven i dificulten lexercici dels drets naturals i civils consignats en aquest ttol i garantits per la Constituci; per, com la llibertat no consisteix ms que a poder fer tot all que no danye els drets dels altres, la llei pot establir penes contra els actes que, atacant b la seguretat pblica o els drets dels altres, foren perjudicials per a la societat. La Constituci garanteix la inviolabilitat de les propietats, o la justa i prvia indemnitzaci de les que per necessitat pblica, legalment verificada, sexigisca que siguen sacrificades. [...] Es crear i organitzar un establiment general dAssistncia pblica, per a protegir els xiquets abandonats, donar assistncia als pobres malalts i procurar treball als pobres que, sent capaos, no han pogut procurar-sel. Sorganitzar una Instrucci pblica comuna a tots els ciutadans, gratuta en les parts densenyament indispensable per a tots els homes. [...] Es far un codi de lleis civils comunes a tot el regne.

2. Idees principals.
Quins sn els drets naturals i civils que garanteix el text?

3. Interpretaci.
Com es defineix la llibertat en el text? Per qu les llibertats ocupen un lloc tan rellevant en la Constituci? Creus que la defensa de les llibertats suposa la fi de la societat de privilegis?

4. Reflexi.
Coneixes algun pas que encara no haja assumit els principis bsics exposats en el text? Quins drets fonamentals ha de respectar i salvaguardar lestat? Segons la teua opini, la protecci dels interessos individuals s incompatible amb la dels interessos de la societat?

470

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

Retrat dun influent poltic francs: Joseph Fouch


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els substantius observador, refetor, tonsura, barmetre, prebendes, manumissi, escarapella i vermellor? Busca sinnims de les paraules afalagar, minvar, tolerncia, abolici, opulentes, impertorbable i vil.

[...] La poltica ha penetrat fins als refetors, i el perspica observador que s Joseph Fouch unfla amb aquest vent les seues veles [...]. El subtil observador pressent que es llana sobre el pas una tempestat social, que la poltica domina el mn... I a la poltica es llana. Dun colp llana la sotana, fa desaparixer la tonsura i en compte de pronunciar els seus discursos poltics davant els xiquets, ho fa davant els bons burgesos de Nantes. Es funda un club sempre comena la carrera dels poltics en un escenari, prova de leloqncia; i un parell de setmanes desprs ja s Fouch president dels Amis de la Constitution de Nantes. Lloa el progrs, encara que amb precauci i tolerncia, perqu el barmetre de lhonesta ciutat assenyala una temperatura moderada. Als ciutadans de Nantes no els agrada el radicalisme; volen, sobretot, fer bons negocis. No volen ells que obtenen de les colnies opulentes prebendes projectes tan fantstics com el de la manumissi dels esclaus. Joseph Fouch, precs observador, redacta un document pattic contra labolici del trfic desclaus, que, encara que li proporciona una severa reprensi de Brissot, no minva la seua reputaci en lestret cercle dels burgesos. Per a assegurar la seua posici poltica entre ells (els futurs electors!) es casa molt prompte amb la filla dun ric mercader, una xica lletja, per de bona posici; s el temps en qu b ho pressent ell el Tercer Estat tindr en les seues mans la direcci. Tot aix sn ja els preliminars de la veritable fi que es proposa. Tot just es convoquen eleccions per a la Convenci, shi presenta lantic professor de seminari com a candidat. I qu s el que fa tot candidat? Promet, dantuvi, als seus bons electors tot el que puga afalagar-los. Aix jura Fouch protegir el comer, defensar la propietat, respectar les lleis; com a Nantes bufa ms el vent de la dreta que el de lesquerra, trona amb major eloqncia contra els partidaris del desordre que contra el vell rgim. I, efectivament, en 1792 s elegit diputat de la Convenci, i la escarapella tricolor substitueix, per llarg temps, la tonsura duta oculta i silenciosament. Joseph Fouch t en lpoca de lelecci trenta-dos anys. [...] Sembla un personatge vist amb llum de gas, pllid i verds; sense lluentor en els ulls, sense sensualitat en el gest, sense metall en la veu, lacis i regirats els cabells, vermelloses i a penes visibles les celles, duna pallidesa grisenca les galtes. [...] Tot el qui el veu rep la impressi dun home sense sang ardent, roja, polsant. I, efectivament, tamb en lmbit psquic pertany a la raa dels flegmtics. No coneix passions robustes, abassegadores; no s arrossegat cap a les dones ni cap al joc; no beu vi, no el tempta el balafiament, no mou els msculs, no viu ms que en el seu estudi, entre documents i papers. [...] Aquesta sang freda, impertorbable, constitueix la veritable fora de Fouch. Els nervis no el dominen, els sentits no el sedueixen, tota la seua passi es carrega i es descarrega darrere del mur impenetrable del seu front. Deixa jugar les seues forces i aguaita despert les faltes dels altres. [...] Terrible s aquesta superioritat de la seua enervada pacincia: qui aix pot esperar i ocultarse, b pot enganyar fins el ms saga. Obeir tranquillament, sense immutarse. Somrient i fred suportar les ms robustes ofenses, les ms vils humiliacions [...]. Tant Robespierre com Napole sestavellaran contra aquesta calma ptria, com laigua contra les roques. [...] En aquesta impertorbable fredor del seu temperament radica el veritable geni de Fouch.

2. Idees principals.
Com s Fouch? Com aconsegueix guanyar-se la confiana dels habitants de Nantes? Quines sn les seues aspiracions poltiques?

3. Interpretaci.
Busca informaci sobre Fouch i desprs argumenta, amb ajuda del text, si un carcter com el seu pot ser un avantatge o un inconvenient per a triomfar en la poltica.

4. Reflexi.
Per qu creus que el geni de Fouch radica en aquesta fredor? Qu ha de fer un poltic per a guanyar-se el suport dels votants? Et sembla que per a convncer-los ha de dir el que volen escoltar i canviar el seu discurs en funci de lauditori?

Stefan ZWEIG, Fouch: el genio tenebroso. Adaptat


HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

471

TEMPS DE LECTURA

Lectura

L del petroli era


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Quin s lorigen i significat dels substantius perforaci, sortidor, monopoli, supremacia i tpic? Qu volen dir els adjectius frustrat, escptics, especuladors, oportunistes i eficient? Defineix els conceptes gas met, queros, motor de combusti interna, producte nacional brut i economia global.

La fi de lera del carb va comenar el mat del 10 de gener de 1901 als afores de Beaumont, Texas, en un petit pujol denominat Spindletop. Eren les deu i mitja i un home frustrat anomenat Al Hammil acabava deixir del pou que havia estat perforant per a anunciar al seu germ, Curt, que en realitat no hi havia petroli all, quan la roca de gres situada uns tres-cents trenta metres sota els seus peus el va contradir duna manera espectacular. Amb un doll eixordidor i un rugit gegantesc, densos nvols de gas met van eixir del clot. Desprs va sorgir el lquid en forma de columna de quinze centmetres de grossor i un color verd bru. Va eixir disparat diverses desenes de metres a laire hivernal abans de caure a terra en forma duna pluja fosca. Va impregnar la desmanegada torre de perforaci, la roja terra de Texas i els germans Hammil, que ara ballaven dalegria perqu s que hi havia petroli, ms del que els Hammil o qualsevol altra persona hagueren vist mai. La majoria dels pous petrolfers de lpoca obtenien de cinquanta a cent barrils diaris. Els ms productius, com els de Rssia, produen potser cinc mil barrils al dia. Per Spindletop treia cinc mil barrils per hora cent mil barrils diaris, ms que la producci conjunta de tots els altres pous existents en el planeta. La columna de Spindletop era visible des del centre de Beaumont, a uns set quilmetres, i en poques hores la poblaci de la ciutat havia acudit massivament al lloc i contemplava el brollador que estava formant un llac de petroli. A lendem van comenar a arribar turistes des de Houston, seguits per periodistes i uns quants gelegs escptics, alguns dels quals havien contribut a difondre lopini, molt estesa en aquella poca, que el petroli no existia en quantitats tan grans. Aquest no era un detall sense importncia. Encara que el petroli es coneixia des de feia milers danys i es produa comercialment des de la dcada de 1850, el sector petrolier mundial en 1901 era relativament menut i es dedicava sobretot a refinar petroli per a obtenir queros per a cresols. Ms barat, ms net i ms segur que tots els altres combustibles per a llums, el queros havia sigut una benedicci per a un mn en rpid procs dindustrialitzaci que necessitava imperiosament illuminar les seues cases, biblioteques, fbriques i edificis doficines. Per ara, amb larribada de la moderna llum elctrica, el futur del petroli en el mercat de la illuminaci satenuava. En efecte, alguns cientfics van creure que el petroli podia servir com a combustible per a mquines, com el carb, per encara millor perqu el petroli cremava duna manera ms neta que el carb i era ms ric en contingut energtic. Per en aquell moment la producci mundial de petroli era insignificant i els gelegs afirmaven que mai podria produir-se en un volum prou gran per a competir amb el rei carb. Dit duna altra manera, es creia que el subministrament de petroli mai arribaria a satisfer la demanda mundial denergia. Per ara, mentre Spindletop soltava el seu riu negre, els escptics veien com les seues teories se nanaven en orris. Uns quants intransigents van declarar que el flux de petroli era massa gran per a ser sostenible: Spindletop, van dir, era un colp de sort geolgic que sesgotaria prompte i no tornaria a repetir-se. Per al mar els Hammil van excavar un segon pou que produ tamb la tremenda quantitat de cent mil barrils diaris, el mateix que un tercer, un quart i un cinqu pou. Els escptics sen van anar, i els especuladors, oportunistes i inversors van acudir-hi a grapats. Havia comenat lera del petroli. No obstant aix, va ser el motor de combusti interna alimentat amb gasolina el que va segellar la supremacia del petroli. Encara que els primers fa-

2. Idees principals.
Busca informaci sobre els germans Al i Curt Hammil i sobre Henry Ford. Localitza en un mapa Beaumont, Houston, Texas, Oklahoma, Mxic i Veneuela. Com es descobreix el jaciment petrolfer de Spindletop? Quines conseqncies t laparici del riu negre dels Hammil? Per qu substitueix el petroli al carb com a font denergia? Quins avantatges i inconvenients t el petroli? Quina connexi hi ha entre el petroli i els transports? Com afecta el nou combustible el desenvolupament del sector dels transports?

472

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

bricants dautombils havien provat mquines de vapor i motors elctrics, quan Henry Ford va presentar el seu Model A en 1903 el motor de gasolina ja havia demostrat la seua major potncia i autonomia. En 1913, ms dun mili de cotxes i camions circulaven pels Estats Units i Europa, i la majoria funcionaven amb gasolina o gasoli. Amb larribada dels autombils, el petroli va adquirir un veritable monopoli. Mentre que les generacions precedents havien pogut triar entre carb, petroli i fins i tot llenya com a combustible per al transport, en lera de lautombil la decisi ja havia estat presa: el motor de combusti interna funcionava amb combustibles basats en el petroli. Si la gent volia conduir, no hi havia alternativa al petroli. [] Spindletop i els descobriments subsegents de jaciments encara ms extensos a Texas, Oklahoma, Mxic i Veneuela van donar eixida a desenes de milions de barrils de petroli, que van inundar el mercat i van donar al naixent sector limpuls que necessitava per a irrompre en leconomia energtica. A mesura que els preus del petroli baixaven, els usuaris del carb van comenar a passar-se a grapats a aquest nou combustible ms eficient. Els ferrocarrils van convertir les seues locomotores alimentades amb carb perqu consumiren cru barat de Texas. Les companyies navilieres, quan sadonaren de seguida que el petroli feia que els vaixells navegaren ms rpid alliberant espai per a emmagatzemar ms crrega, van adaptar els vaixells perqu funcionaren amb petroli. Per ms tpic que resulte dir que el motor impulsat per petroli va transformar per complet la vida moderna, la transformaci va ser innegablement profunda. La popularitat de lautombil va fer possible multitud de nous estils de vida i formes socials, entre ells els viatges quotidians, la vida als afores, famlies geogrficament disperses i, per descomptat, les vacances amb cotxe. Una transformaci major i ms important tenia lloc en lmbit comercial. El sector dels transports no solament senduia ara una bona part de leconomia nacional als Estats Units i Europa (la indstria automobilstica nord-americana arribaria a representar una setena part del producte nacional brut), sin que a ms, de forma ms significativa, els nous mitjans de transport alimentats amb petroli els vaixells, els trens, els avions i sobretot cotxes, camions i autobusos eren essencials per a la nova economia global. Amb transports ms barats i fiables, les empreses podien traslladar-se cada vegada ms lluny i ms rpidament, arribant a ms clients, repartint ms productes, explotant ms mercats i responent a la competncia molt ms de pressa que abans; dit duna altra manera, amb el petroli les empreses podien triomfar en una economia que afavoria la velocitat, la flexibilitat i per damunt de tot un desenvolupament incessant.

Entenc el que llig


3. Interpretaci.
Per qu diu lautor del text que laparici del petroli produeix la completa transformaci de la vida moderna? A qu es refereix exactament? Com i per qu es comena a explotar comercialment i industrialment el petroli? Quins en sn els usos ms habituals i profitosos?

4. Reflexi.
Penses que el petroli i lexplotaci daquest afecten dalguna manera el creixement i desenvolupament de les ciutats? Per qu? Hui en dia el petroli segueix sent important o hi ha altres fonts denergia alternatives? Creus que lera del petroli ha arribat a la fi? Busca en la premsa alguna notcia recent relacionada amb les pujades i baixades del preu del petroli i analitza els efectes daquestes variacions. Assenyala en un mapa on es troben Spindletop i els pous petrolfers ms importants del mn.

Paul ROBERTS, El fin del petrleo, 2004. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

473

TEMPS DE LECTURA

Lectura

Davall de terra: el treball en les mines del segle XIX


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els substantius hulla, tall, veta i baf? Qu signifiquen els verbs entreveure, pretextar i apuntalar?

Per a picar en lhulla, els quatre miners picadors havien destar estesos de costat estirats, els uns quasi damunt dels altres, ocupant tota la cara del tall. Quatre metres de veta tan prima que tot just feia uns cinquanta centmetres en aquell lloc. Empresonats entre el sostre i la paret, quasi no podien moures sense produir-se colps i arrapades, que els feien jurar a cada moment. Zacaries es trobava en primer lloc; Chaval i Levaque sescalonaven ms amunt, i en la part superior podia veures Maheu. Cadascun treballa el llit, excavant a colps de pic; desprs feien dos talls verticals, ficant un tasc en la part superior per a desprendre daquesta manera el bloc. El bloc es partia llavors, i queia a trossos en els pits nus, negres, suosos, lliscant per les natges i cames fins a terra; quasi els sepultava. I es tornava a jurar enmig dun atro sofriment. El qui ms patia era Maheu. Dalt, la temperatura pujava fins a trenta-cinc graus, no circulava laire, lasfxia es feia a la llarga mortal. Per a veure clar, havia hagut de penjar el seu llum en un clau prop del cap, i aquest llum, que li calfava el crani, acabava per cremar-li la sang. Per el seu suplici sagreujava a causa de la humitat. La roca, que estava sobre ell, a pocs centmetres del rostre, rajava aigua [...]. Al cap dun quart dhora estava banyat, tamb banyat en suor. I deixava anar fum com un baf calent de lleixiu. Aquell mat una gota que sacarnissava en el seu ull el feia jurar. No es parlava. Tots colpejaven, i no se sentien sin els seus colps irregulars, poc sonors i com llunyans. Sagitaven figures espectrals. Llums perdudes deixaven entreveure una redonor de maluc, un bra nus, un cap violent empastifat com per a cometre un crim. De vegades, destacant-se, brillaven els blocs dhulla, parets i arestes illuminades sobtadament amb reflex de cristall. Desprs, tot tornava a la foscor [...]. Zacaries va deixar el treball pretextant la necessitat dapuntalar, cosa que li permetia oblidar-se de tot i xiular baixet passejant la mirada per lombra. [...] Zacaries feia amb el pic un tall en el sostre, desprs, un altre en la paret, i all collocava els dos extrems de la fusta, que daquesta manera apuntalava la roca. A la vesprada, altres obrers arreplegaven els enderrocs deixats al fons de la galeria i els duien a les rases explotades de la veta, on ofegaven les fustes, i solament se salvaven da els camins inferior i superior. Maheu va deixar de queixar-se. Ja havia arrancat el seu bloc. Es va eixugar la cara amb la mniga i es va inquietar pel que havia pujat a fer Zacaries darrere dell. Deixa aix va dir. Veurem desprs desmorzar... Ms val arrancar, si volem omplir el nombre de vagonetes que hem domplir. s perqu a caur va respondre el jove. Mira, hi ha un clevill! Tinc por que safone! Per el pare va arronsar els muscles. Afonar-se! No seria la primera vegada. Escaparien del perill. [...]

2. Idees principals.
Segons el text, com sexplota una mina dhulla i com se nextrau el mineral? Quines dificultats i impediments hi troben els miners?

3. Interpretaci.
Creus que el treball dels miners s perills? Et sembla que les seues condicions de treball poden ser perjudicials per a la salut?

4. Reflexi.
Quina relaci hi ha entre la mineria i el desenvolupament industrial? Quins eren els minerals bsics en el segle XIX i per a qu sempraven? En el segle XXI segueixen sent imprescindibles? En quins llocs dEspanya hi ha mines actualment? Quins minerals sextrauen? Com es treballa hui en dia en la mina? Ara hi ha ms seguretat i ms mitjans tcnics?

mile ZOLA, Germinal, 1885. Adaptat

474

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

Conseqncies culturals de limperialisme


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Quin s lorigen i significat dels adjectius imperialista, indgenes, hind i tradicionalista?

Lera imperialista no va ser solament un fenomen econmic i poltic, sin tamb cultural [...]. Excepte a frica i Oceania, on les missions cristianes van assegurar de vegades conversions massives a la religi occidental, la gran massa de la poblaci colonial a penes va modificar la seua forma de vida, quan podia evitar-ho. I amb gran disgust dels ms inflexibles missioners, el que van adoptar els pobles indgenes no va ser tant la fe importada dOccident com els elements daquella fe que tenien sentit per a ells. [...] Aix doncs, el que limperialisme va dur a les elits potencials del mn dependent va ser fonamentalment loccidentalitzaci. Per descomptat, ja havia comenat a fer-ho molt abans. Tots els governs i elits dels pasos que es van enfrontar amb el problema de la dependncia o la conquista van veure clarament que havien doccidentalitzar-se si no volien quedar-se arrere. [...] El sant Mahatma Gandhi, que vestia amb un tapall i duia un fus a la m (per a descoratjar la industrialitzaci), no solament era recolzat i finanat per les fbriques mecanitzades de cot dAhmedabad, sin que ell mateix era un advocat que shavia educat a Occident [...]. De fet, Gandhi illustra perfectament limpacte especfic de lpoca de limperialisme. Nascut en el si duna casta relativament modesta de comerciants i prestadors, no molt associada fins llavors amb lelit occidentalitzada que administrava lndia sota la supervisi dels britnics, no obstant aix, va adquirir una formaci professional i poltica en el Regne Unit. A la fi del decenni de 1880 aquesta era una opci tan acceptada entre els joves ambiciosos del seu pas, que el mateix Gandhi va comenar a escriure una guia introductria a la vida britnica per als futurs estudiants de modesta economia com ell. Estava escrita en un perfecte angls i feia recomanacions sobre nombrosos aspectes, des del viatge a Londres i la forma de trobar-hi allotjament fins al sistema mitjanant el qual lhind piads podia complir les exigncies alimentries [...]. Gandhi no assimilava tot el que era britnic, per tampoc ho rebutjava per principi. Igual que han fet des de llavors molts pioners de lalliberament colonial, durant lestada temporal en la metrpoli es va integrar en cercles occidentals afins des del punt de vista ideolgic: si escau, els vegetarians britnics, de qui sens dubte es pot pensar que afavorien tamb altres causes progressistes. Gandhi va aprendre la seua tcnica caracterstica de mobilitzaci de les masses tradicionals per a aconseguir objectius no tradicionals per mitj de la resistncia passiva, en un mitj creat pel nou imperialisme. Com no podia ser daltra forma, era una fusi delements orientals i occidentals, ja que Gandhi no ocultava el seu deute intellectual amb John Ruskin i Tolstoi. [...] A Sud-frica, pas on es va produir un extraordinari desenvolupament com a conseqncia dels diamants i lor, es va formar una important comunitat de modestos immigrants indis, que va donar motiu a una de les poques situacions en qu grups dindis que no pertanyien a lelit es van mostrar disposats a la mobilitzaci poltica moderna. Gandhi va adquirir la seua experincia poltica i va destacar com a defensor dels drets dels indis a Sud-frica. Difcilment podria haver fet llavors aix mateix a lndia, on finalment va tornar encara que solament desprs que esclatara la guerra de 1914 per convertir-se en la figura clau del moviment nacional indi. [...]

2. Idees principals.
Busca informaci sobre Gandhi, Ruskin i Tolstoi. Quins vincles t Gandhi amb el Regne Unit? Com influeix el seu coneixement de la cultura occidental en la seua activitat poltica?

3. Interpretaci.
Creus que haguera pogut erigir-se en defensor dels drets dels indis sense eixir de lndia? Per qu?

4. Reflexi.
Per qu Gandhi soposa a la industrialitzaci i a loccidentalitzaci? Penses que les seues crtiques sn encertades i les seues pors fonamentades? Segons la teua opini, s determinant lesclat de la Primera Guerra Mundial perqu Gandhi decidisca tornar a lndia? Com i per qu es converteix en la figura clau del moviment nacional indi?

I. J. HOBSBAWM, La era del imperio (1875-1914), 1989. Adaptat


HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

475

TEMPS DE LECTURA

Lectura

La conquista de lOest nord-americ


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els verbs esbrossar, vacillar, raure i desbordar? Qu volen dir els substantius colonitzaci, repartiments, capitalisme, plusvlua, interval, aglomeraci, contratemps? Quin s lorigen i significat de ladjectiu rudimentria? Busca tres sinnims i tres antnims del substantiu revolta.

Des dun principi, els Estats Units es presenten com una naci pionera, judici igualment aplicable a totes les altres nacions que, com que sn dipositries dun extens espai, han de fer-se amb ell i humanitzar-lo, reduir-lo a dimensions humanes; aquest s el cas de Rssia, de Brasil o de lArgentina, per exemple. Lexpansi geogrfica s la primera forma (que, a ms, determina les restants) de creixement, ja es tracte duna economia, duna naci o dun estat i, igualment, duna civilitzaci. [...] Des del principi, lordenana de 1787 havia reservat prudentment els territoris encara inocupats de loest a la propietat comuna de la Uni. Desprs, a mesura que sanaven poblant, van anar sorgint nous estats fins a arribar al nombre de 48 (el 49 ser Alaska i el 50 les illes Hawaii). La colonitzaci, que va comenar almenys a partir de 1776, i que va acabar, potser, amb la distribuci dels ltims repartiments dOklahoma en 1907, va adoptar molt diverses formes, que han estat popularitzades pels relats histrics, les novelles i les pellcules, des dels carros amb tendals dels primers emigrants i les seues lluites contra els indis, tiradors de fletxes, fins als viatges dels ltims colons en els trens, molt lents, que anaven dun oce a laltre. [...] El veritablement interessant s subratllar fins a quin punt la frontera, espai conquistat pels blancs, ha suposat una gran aventura, tant materialment com espiritualment. [...] El capitalisme ha estat el que ha organitzat aquest avan cap a loest. Imagineu el colon que acaba de rebre el seu lot, el seu homestead de 160 acres (64 ha), que construeix la seua casa de fusta prefabricada, ajustant les diferents peces, que, en un primer moment, llaura el sl lleuger dels tossals i desprs va treballant progressivament sobre els sls ms baixos, per tamb ms pesants, fins a arribar a les valls, on es veu obligat a esbrossar i, ocasionalment, tamb a talar els arbres. B s veritat que aquest camperol t poc de camperol. En molts casos, fins a aquest moment havia practicat un ofici molt diferent. Lnica cosa que veritablement ha de saber s conduir un carro tirat per cavalls; el cultiu, generalment el del blat, es pot portar a terme sense una preparaci complexa, ja que no sadoben les terres... En el cas que aquest granger haja sigut el primer a arribar, s indubtable que no t ms que una idea fixa: tornar a vendre el seu lot de terres. Hi ha residit durant diversos anys, a penes ha hagut de fer alguns desemborsos, ja que tot li ha estat anticipat, en el seu rac perdut. Sha alimentat grcies a les llandes de conserves, i quan la via del ferrocarril passava prop, ha pogut tenir calefacci grcies al carb. Quan dos o tres bones collites li han perms reunir un petit cabal, no vacilla ja en el que ha de fer: posa en venda el lot que havia comprat, aprofitant la plusvlua que suposa larribada, en linterval, de nous immigrants, i es trasllada ms cap a loest per tornar a comenar. En efecte, si tornara cap a lest, seria com si es reconeguera venut (segons Louis Girard). Per tant, no es tracta dun camperol arrelat a la terra, sin dun especulador. Ha guanyat una basa, com ha dit un historiador. Est clar que si segueix jugant, si segueix especulant, no sempre guanyar. I, no obstant aix, continua jugant.

2. Idees principals.
Qui van ser i qu van fer James Bryce, el general Grant i Sitting Bull? A qu es deu lexpansi geogrfica dels Estats Units? Com es porta a terme la colonitzaci dels nous territoris? Com naixen i creixen les ciutats de loest americ?

3. Interpretaci.
Per qu els agricultors i els ramaders tenen diferents interessos? Qu defensen els uns i els altres? Quina relaci hi ha entre el capitalisme i la conquista de lOest?

476

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Un espectacle molt semblant s el duna ciutat fundada al Middle West cap a 1860. Es veu reduda als seus elements fonamentals: una estaci rudimentria, un hotel tamb rudimentari, un magatzem de provement, el store, lesglsia, lescola, el banc... Aquesta ciutat acaba de nixer, per ja tot el mn especula amb el seu creixement i, per tant, compra els bons terrenys i recluta els nouvinguts. s clar que ja hi ha enllumenat elctric i tramvies. De seguida apareixer el telfon, descobert en 1871. Amb freqncia, els viatgers constaten que els carrers, en els quals encara no hi ha cases, tenen ja enllumenat i tramvies. La ra daix rau en el fet que precisament es pretn que les cases es construsquen, que els solars i els terrenys es venguen ms de pressa. A Bismarck, capital de Dakota, fundada en 1878, on hi ha un predomini de colons alemanys, s inaugurat, cinc anys ms tard, el Capitoli. Amb aquest motiu, els habitants de Bismarck van celebrar una grandiosa cerimnia dinauguraci. Estaven convidats no sols James Bryce (que anys ms tard, en 1888, escriuria La Repblica Americana) i que era una personalitat bastant important, sin tamb el general Grant, expresident de la Repblica i illustre guerrer; i fins i tot Sitting Bull, un cap sioux, la fama del qual provenia de la revolta contra els blancs, i que havia sigut convidat per a realar lesplendor de la cerimnia, fins al punt que va pronunciar unes amables paraules. Una de les coses que ms va sorprendre Bryce, escocs positivista, va ser que el Capitoli estava a quilmetre i mig de la ciutat. La seua sorpresa va estranyar els habitants de Bismarck, que li van explicar que ja que la ciutat havia de crixer, era necessari que el Capitoli estiguera molt lluny de laglomeraci actual (Louis Girard). s, doncs, evident que aquesta ciutat, com totes les altres, desborda el temps present. Viu a compte, seguint el secret de tota vida econmica. No compta amb els diners que t, sin amb els que tindr, diners que pot tenir o no. El que s admirable s que si no es tenen en compte els contratemps, com, per exemple, la inversi de la tendncia en 1873, sempre es van aconseguir aquests diners amb qu es comptava per avanat. Amb freqncia, les apostes van ser compensades amb escreix.

Entenc el que llig


4. Reflexi.
Don procedeixen els primers pobladors de loest americ? A qu es dediquen? Constitueixen un grup informe? Per qu? Per qu parla el text de lexistncia despeculadors? Per qu els colons volen seguir avanant cap a loest? Qu busquen? En el text sesmenten aix mateix els casos de Rssia, el Brasil i lArgentina. Esbrina en qu sassemblen i en qu es diferencien els seus models dexpansi geogrfica dels Estats Units. Dibuixa un mapa dels Estats Units amb els cinquanta estats i assenyala les dates en les quals es van anar incorporant a la Uni. Desprs traa amb ajuda de colors les lnies davan cap a loest.
TEMPS DE LECTURA

Fernand BRAUDEL, Las civilizaciones actuales. Estudio de historia econmica y social, 1966. Adaptat.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

477

Lectura

10

Homes blancs contra pells roges


Entenc el que llig
1. Conceptes.
s el mateix un bfal que un bis? Quina diferncia hi ha? Qu signifiquen els termes putrefactes, esmussat, pudor, enganyapastors, hlit, venerar, insuflar, esdevenir? Qu s una reserva? Continuen existint encara?

Lestat de Washington, al nord-oest dels Estats Units, va ser la ptria dels duwamish, un poble que com tots els indis es considerava una part de la natura, la respectava i la venerava, i des de generacions vivia amb ella en harmonia. En lany de 1855 el catorz president dels Estats Units, el demcrata Franklin Pierce, va proposar als duwamish que vengueren les seues terres als colons blancs i que ells se nanaren a una reserva. El cap Seattle, el gran cap dels duwamish, va donar la resposta, a petici del gran cap dels blancs, amb aquest discurs:

[] El gran cap de Washington ens va enviar un missatge dient que desitjava comprar la nostra terra. El gran cap tamb ens va enviar paraules damistat i de bona voluntat. s un senyal amists per la seua banda, ja que sabem que no necessita la nostra amistat. Per considerarem la seua oferta, perqu sabem que si no li la venem, potser lhome blanc vindr amb les seues armes i sapoderar de la nostra terra. Qui pot comprar o vendre el cel o la calor de la Terra? No podem imaginar a si nosaltres no som amos de la frescor de laire, ni de la lluentor de laigua. Com podria comprar-nos-la ell? [] Cada part daquesta terra s sagrada per al meu poble, cada brillant agulla dun avet, cada platja darena, cada boira en el fosc bosc, cada clariana del bosc, cada insecte que brunzeix s sagrat per al pensar i el sentir del meu poble. La saba que puja pels arbres porta el record del pell roja. [] Nosaltres som una part de la terra, i ella s una part de nosaltres. Les oloroses flors sn les nostres germanes, el crvol, el cavall, la gran guila, sn els nostres germans. Les rocoses altures, les suaus prades, el cos ardors del poltre i de lhome, tots pertanyen a la mateixa famlia. Per aix quan el gran cap de Washington ens va enviar lencrrec que volia comprar la nostra terra, exigia massa de nosaltres. El gran cap ens comunicava que volia donar-nos un lloc on pogurem viure cmodament. Ell seria el nostre pare, i nosaltres serem els seus fills. Per ser possible aix alguna vegada? Du estima el vostre poble, i ha abandonat els seus fills rojos. Ell ha enviat mquines per ajudar lhome blanc en el seu treball, i construeix per a ell grans pobles. Ell fa que la vostra gent cada volta siga ms poderosa, dia rere dia. Prompte envaireu la terra, com rius que es desborden des de les gorges muntanyoses, per una inesperada pluja. El meu poble s com un corrent desbordat, per sense tornada. [] Meditarem la vostra oferta de comprar-nos la terra. No ser fcil, perqu aquesta terra s sagrada per a nosaltres. Ens sentim alegres en aquest bosc. No s per qu, per la nostra forma de viure s diferent de la vostra. Laigua cristallina, que brilla en rierols i rius, no s sols aigua, sin la sang dels nostres avantpassats. Si us venem la nostra terra, heu de saber que s sagrada, i que els vostres fills aprenguen que s sagrada, i que tots els passatgers reflexos en les clares aiges sn els esdeveniments i tradicions que refereix el meu poble. El murmuri de laigua s la veu dels meus avantpassats. Els rius sn els nostres germans, ells apaguen la nostra set. Els rius duen les nostres canoes i alimenten els nostres fills. [...] El pell roja sempre sha apartat de lexigent home blanc, igual que la boira matinal en les muntanyes cedeix davant el sol naixent. Per les cendres

2. Idees principals.
Situa en un mapa dels Estats Units lestat de Washington i la ciutat de Washington DC. Busca informaci sobre els duwamish, el cap Seattle i el president Franklin Pierce. Com reacciona el cap Seattle davant la proposta del president Franklin Pierce? Qu significa la terra per als duwamish? En qu es distingeixen la concepci de la terra de lhome blanc i del pell roja? I la seua forma de vida en relaci amb aquesta?

3. Interpretaci.
Segons el cap Seattle, quan lhome blanc ha conquistat una terra, cavalca de nou per colonitzar-ne una altra. Per qu

478

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

dels nostres avantpassats, les seues tombes, sn terra santa, i per aix aquests tossals, aquests arbres, aquesta part de la terra, ens s sagrada. Sabem que lhome blanc no comprn la nostra manera de pensar. Per a ell una part de la terra s igual a una altra, ja que ell s un estrany que arriba de nit i sapodera en la terra del que necessita. La terra no s sa germana, sin la seua enemiga, i quan lha conquistada, cavalca de nou. [] Tracta sa mare, la terra, i son germ, el cel, com coses que es poden comprar i arrabassar, i que es poden vendre, com ovelles o perles brillants. Famolenc, sengolir la terra, i no deixar res, solament un desert. No s, per la nostra forma dsser s diferent de la vostra. La vista de les vostres ciutats fa mal als ulls del pell roja. Potser perqu el pell roja s un salvatge i no ho comprn. No hi ha silenci en les ciutats dels blancs, no hi ha cap lloc on es puga escoltar crixer les fulles a la primavera i el brunzit dels insectes. Per potser s perqu jo solament sc un salvatge, i no entenc res. La xarrameca solament danya les nostres orelles. Qu s la vida si no es pot escoltar el crit solitari de lenganyapastors, o el raucar de les granotes en el llac al vespre? Jo sc un pell roja i no entenc aix. [...] Lhome blanc sembla que no considera laire que respira; a semblana dun home que est mort des de fa alguns dies i est esmussat contra la pudor. Per si us venem la nostra terra no oblideu que tenim laire en gran valor; que laire comparteix el seu esperit amb la vida sencera. El vent va donar als nostres pares el primer al, i rep lltim hlit. I el vent tamb insuflar als nostres fills la vida. [...] He vist mil bisons putrefactes, abandonats per lhome blanc. Els van matar des dun comboi que passava. Jo sc un salvatge i no puc comprendre com el cavall de ferro que tira fum s ms poders que el bfal, al qual noms matem per a conservar la vida. Qu s lhome sense animals? Si tots els animals desaparegueren, lhome tamb moriria, per la gran solitud del seu esperit. El que els succesca als animals, desprs, tamb els succeeix als homes. Totes les coses estan estretament unides. El que li esdev a la terra tamb els esdev als fills de la terra. Heu densenyar als vostres fills que el sl que hi ha davall dels seus peus t les cendres dels nostres avantpassats. Perqu respecten la terra, conteu-los que la terra cont les nimes dels nostres avantpassats. Ensenyeu als vostres fills el que nosaltres ensenyem als nostres: que la terra s la nostra mare. El que li passa a la terra els passa tamb als fills de la terra. Quan els homes escupen a la terra, sestan escopint a si mateixos. Perqu nosaltres sabem que la terra no pertany als homes, que lhome pertany a la terra. Aix ho sabem molt b. Tot est unit entre si, com la sang que uneix una mateixa famlia. Tot est unit. El que li passa a la terra els passa, tamb, als fills de la terra.

Entenc el que llig


li costa tant entendre aquesta actitud? Per qu el sorprn que no shi quede per sempre i la conserve per als seus descendents? Per qu la terra s sagrada per als indis? Per qu per a ells s el nexe duni entre el passat, el present i el futur? Raona la resposta.

4. Reflexi.
El cap Seattle es presenta a si mateix com un salvatge. Creus que ho s tant com ell afirma en diversos passatges del text? I lhome blanc? Com s el llenguatge del gran cap? Et sembla que s molt complicat i elevat o clar i senzill, malgrat la profunditat del missatge que transmet? Per qu al cap Seattle no li agraden les ciutats de lhome blanc? Qu s el que ms li desagrada i el molesta? Qu creus que pensaria de les nostres ciutats? Segons la teua opini, les paraules del cap Seattle, pronunciades en 1855, estan anticipant el que hui anomenen canvi climtic? Tenia ra en les seues previsions de futur?

Nosaltres som part de la terra. Missatge del gran cap Seattle al president dels Estats Units dAmrica en lany de 1855. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

479

TEMPS DE LECTURA

Lectura

11

La fam del poble durant la dominaci francesa


Per una calamitat superior fins i tot a la dominaci estrangera, a les seues runoses exaccions i als rigors de la seua abominable policia, va comenar a dibuixar-se des de lestiu de lany 11 en lhoritz de Madrid; aquesta calamitat suprema i mai sospitada en la vila de ls i lArbo era la fam!, la fam cruel, no patida per sort en tan llarg perode per cap poble, i amb tan espantosa intensitat. Les causes ocasionals daquesta plaga assoladora, que va arribar a amenaar lexistncia de tota la poblaci, no podien ser ni ms lgiques ni ms naturals. Quatre anys de guerra aferrissada, que, abandonats els camps per la joventut, que havia corregut a les armes, dificultava quan no suprimia del tot el cultiu; les escasses collites, arrabassades per uns i altres exrcits i partides de guerrillers; interrompudes a ms quasi del tot les comunicacions pels atzars de la guerra i la intransitabilitat dels camins, i allada de les altres provncies la capital del regne, la producci de la qual s insuficient per al seu provement, no era necessria gran perspiccia per a pronosticar que en un termini donat, i sense recrrer a altres presumpcions ms o menys vulgars i temerries, havia de resultar lescassesa ms absoluta, i comparable solament a la duna plaa rigorosament assetjada. Aquest moment angoixant va arribar per fi cap a setembre de 1811, i a pesar dels mitjans emprics adoptats pel govern per a lluitar amb la calamitat, tals com arrabassar dels graners dels pobles vens totes les messes i fruits per portar-los a Madrid, obligar els forners a coure un gra que no tenien i a fixar per a la venda un preu impossible de sostenir, lescassesa anava creixent de dia en dia, i els preus en el mercat pujant proporcionalment, en termes tals que per a la major part del venat equivalia a una ab-

La fam a Madrid, obra de Jos Aparicio, 1818.

480

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

soluta prohibici. En va [...] va ser substitut per un altre mesclat amb sgol, dacsa, ordi i guixes; en va es va adoptar, per a compensar la falta daquell, la nova i providencial planta de la crella, desconeguda fins llavors en el nostre poble; en va es va arribar a lextrem de donar patent de comestibles a les matries i animals ms repugnants; lescassesa anava pujant, pujant, i la carestia en proporci, collocant el necessari aliment fora de labast, no solament del poble infeli, sin de les persones o famlies ms acomodades. [...] Lespectacle, en veritat, que presentava llavors la poblaci de Madrid, s daquells que no sobliden mai. Homes, dones i xiquets de totes condicions, abandonant els seus miserables habitatges, arrossegant-se moribunds al carrer per a implorar la caritat pblica, per a arrabassar encara que no fra ms que un tros de verdura, que en poca normal es llana a la brossa; un tros de galeta rovellada [...]; una almoina de dos quartos per a comprar un dels famosos entrepans de ceba amb farina de guixes que venien els antics neulers, o algunes castanyes o glans, de qu solem privar-nos amb abnegaci els xiquets que anvem a escola; aquest espectacle de desesperaci i dangoixa; la vista dinfinits ssers humans expirant enmig dels carrers i en ple dia; els laments de les dones i dels xiquets al costat dels cadvers dels seus pares i germans estesos en les voreres, i que eren arreplegats dues vegades al dia pels carros de les parrquies [...]. Nhi hauria prou a dir, com un simple record, que en el curt trajecte duns tres-cents passos que intervenien entre ma casa i lescola de primeres lletres, vaig comptar un dia fins a set persones entre cadvers i moribunds, i que men vaig tornar plorant a ma casa a llanar-me en els braos de la meua angoixada mare, que no em va permetre en alguns mesos tornar a lescola.

Ramn de MESONERO ROMANOS, Memorias de un setentn, natural y vecino de Madrid, 1880. Adaptat

Entenc el que llig


1. Conceptes.
Qu volen dir els substantius exaccions, guerrillers, messes, guixes, carestia i abnegaci? Qu signifiquen els adjectius abominable, assoladora, aferrissada, emprics i vens?

3. Interpretaci.
Per qu els camps deixen de ser productius? Per qu hi ha tanta carestia i escassesa daliments?

4. Reflexi.
Per qu el panorama dels carrers de Madrid resulta tan desolador? Qu succeeix? En qu sassembla Madrid a una ciutat assetjada? Creus que les dificultats de provement eren pitjors a Madrid i altres ciutats grans que en les poblacions menudes?

2. Idees principals.
Busca informaci sobre Ramn de Mesonero Romanos. s un testimoni presencial dels fets que narra? Quin s el problema ms greu i pens de Madrid en 1811? Quines mesures prenen les autoritats i la poblaci per a intentar resoldrel?

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

481

TEMPS DE LECTURA

Lectura

12

Les cases i la vida casolana en el segle XIX


Les cases disminueixen de grandria en aquesta centria, i aix s vlid per a les diferents categories de domicilis. Certament t una justificada ra: lespai, que en la vila resulta escs per raons histriques. Resulta que el tancament que va fer Felip IV a Madrid en 1625, limitantne lextensi amb unes tpies, es prolongar, prcticament sense variacions, durant tot el segle XVII, ser igualment el mateix en el segle XVIII, i el segle XIX continuar amb el mateix espai fins a ja molt avanada la centria en 1860, quan saprova la realitzaci de leixample de Madrid. I amb els mateixos lmits Madrid creix contnuament en poblaci, cosa que saconsegueix massissant els espais oberts, destinats a jardins i corrals, que tenien habitualment les cases del XVII, com a primera soluci i, desprs, creixent cap amunt, en frase de Larra com el xocolate posat sobre les brases. Precisament el segle XIX fa una quasi total renovaci del caseriu existent. La prova s que quan el marqus del Saltillo fa un estudi de les cases anteriors a aquest segle, existents en el Madrid histric, sn escassssimes les mostres trobades. I encara hi ha ms, ja que en cases que continuen existint, com en la que va habitar i on va morir Caldern de la Barca en el carrer Mayor, encara que la casa existeix, ha crescut i sobre la construcci primitiva de planta i pis que va conixer el poeta se li van afegir en aquest segle XIX dos pisos ms. I no s un cas nic, encara que aquest s que estiga documentat. Una altra de les caracterstiques del moment s la quasi inexistncia dhabitatges unifamiliars: els madrilenys construeixen i usen cases de pisos. Encara que s ben cert que no tots els pisos eren iguals i hi ha diferncies considerables entre les cases grans dalgunes zones i les corralas que naixen en aquest segle i de les quals queden a Madrid diverses mostres. Generalment els pisos tenen un llarg i fosc passads, del qual sembla que no saben prescindir els constructors. Les cuines se situen en la part posterior, amb ventilaci per pati, que, en les cases daquesta poca, solen ser estrets i foscos. Amb entrada per la cuina se solen collocar els excusats. No hi ha cap ra per a buscar-hi banys, ja que s cosa ms teraputica que ds ordinari. Les alcoves tamb, per respecte a antics costums, se situen sense ventilaci directa, per solen estar directament comunicades, generalment per arc sense porta, amb una habitaci anterior, aquesta s amb ventilaci directa: el gabinet, on se situen els lavabos, instrument suficient llavors per a satisfer totes les necessitats higiniques dels nostres avis. Aquest gabinet, pea ntima, serveix de vestidor i sol estar moblat amb armaris, cmodes i el lavabo que s en lpoca un moble ms, que forma part dels que, fent joc, es fabriquen per a lalcova, com el llit, larmari i les tauletes de nit. Aquestes cases solen tenir exteriorment una gran semblana i poden apreciar-se en els carrers dels barris histrics, on encara queden en abundncia, per la srie de balconades que tenen les seues faanes i que poden servir per a donar una referncia de lpoca de construcci, que s ms antiga com ms senzills sn els ferros de les balconades i corresponen a les ms modernes els ferros ms adornats i retorats i amb ms abundants adorns de xapa sobre la ferreria de forja. Els adorns se solen
MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Corrala de Madrid.

482

HISTRIA 4t ESO

concentrar en els balustres, especialment cap a la meitat i en la part baixa de la balconada, el scol, que habitualment sol ser ms adornat que la resta. Hi ha pels carrers madrilenys una abundncia extraordinria de ferreria magnfica malgrat que ja se nha perdut desgraciadament una gran quantitat. Les cases daquesta poca solen ser de quatre pisos i cambres. Originriament, el ttol daquests pisos no era correlativament primer, segon, tercer, etc., sin entresl, quan no hi havia locals comercials en la casa i el ms baix dels pisos de vens estava poc alat sobre la vorera; sobre lentresl, el primer, sobre aquest, el principal, desprs ja el segon, tercer, etc. El segle no va practicar una segregaci espacial per barris en laspecte econmic i social, sin per pisos. Aix, en una mateixa casa i en una constant relaci per lescala que solia ser nica hi ha cases que tenen una escala especial noms per al pis principal, per corresponen ja a dates avanades del segle, els de major potncia econmica vivien en el principal; el primer solia ser preferit pels comerciants que tenien el seu negoci en les tendes de la mateixa casa, que aix podien comunicar interiorment; i desprs cada pis, que, segons salava ms, corresponia a menor preu i per tant a menor categoria social. No cal dir que les cambres, que no solien tenir ms que una cuina i una habitaci, eren les de preu de lloguer ms redut. [...] La ms mplia i millor ventilada de les habitacions de la casa, amb dues o tres balconades al carrer, era la sala, que solia moblar-se amb el que es deia llavors un cadirat, consistent en un sof, dues butaques i una dotzena de cadires, afegit dalgun moble de luxe o cmoda dimportncia, alguna consola i peces similars. Aquesta habitaci no es tocava, ni tan sols sobstaculitza per no desbaratar-la i que llura en tota la seua esplendor quan arribaven les visites.

Remodelaci de la Puerta del Sol, 1857.

Jos del CORRAL, La vida cotidiana en el Madrid del siglo XIX, 2001. Adaptat

Entenc el que llig


1. Conceptes.
Qu s una corrala? En coneixes alguna? Qu volen dir els substantius balustres i forja? Busca letimologia i tres sinnims de les paraules centria i segregaci. Quina diferncia hi ha entre una alcova i un gabinet?

3. Interpretaci.
Pel que fa a lhabitatge, de quina manera es marquen les diferncies econmiques i socials en el segle XIX? Quin s el tipus dhabitatge ms habitual a Madrid i per qu? Quins avantatges i inconvenients tenen els habitatges unifamiliars i els pisos?

2. Idees principals.
Qui van ser i qu van fer Caldern de la Barca, Larra i el marqus de Saltillo? Com creix Madrid entre els segles XVII i XIX? Com sn les cases de Madrid exteriorment? Com es distribueixen les cases per dins? Quins mobles hi ha en cada estana?

4. Reflexi.
Fes un plnol de ta casa i comparan linterior amb el dels pisos descrits en el text. Fes una passejada pel barri histric de la teua ciutat i localitza una casa huitcentista. Fes un dibuix o fotografia de la faana i explica si coincideix amb el que has llegit.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

483

TEMPS DE LECTURA

Lectura

13

Principis i orientacions de la Institucin Libre de Enseanza


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els adjectius austera, sobri, intutiu, propicis, nociu i latent? Qu volen dir substantivitat i emulaci? Qu sn el procediment socrtic i el mtode heurstic? Quin s lorigen i significat de les paraules vocaci i verbigrcia? Busca sinnims dels substantius consorci i ressorts.

[...] La Institucin es proposa, abans de res, educar els alumnes. Per a aconseguir-ho, comena per assentar, com a base primordial, ineludible, el principi de la reverncia mxima que al xiquet es deu. Per aix precisament no s la Institucin, ni pot ser de cap manera, una escola de propaganda. Aliena, com sha dit, a tot particularisme religis, filosfic i poltic, sabst en absolut de pertorbar la infantesa i ladolescncia, anticipant-hi lhora de les divisions humanes. Temps queda perqu vinga aquest regne, i fins perqu siga desolat. Vol, per contra, sembrar en la joventut, amb la ms absoluta llibertat, la ms austera reserva en lelaboraci de les seues normes de vida i el respecte ms religis per a totes les sinceres conviccions que consagra la histria. Pretn despertar linters dels seus alumnes cap a una mplia cultura general, mltiplement orientada; procura que sassimilen tot tipus de coneixements (humanitats) que cada poca especialment exigeix, per a consolidar desprs en ella, segons els siga possible, una educaci professional dacord amb les seues aptituds i vocaci, escollida ms a conscincia del que s s; tendeix a preparar-los per a ser en el seu moment cientfics, literats, advocats, mdics, enginyers industrials...; per sobre aix, i abans que tot aix, homes, persones capaces de concebre un ideal, de governar amb substantivitat la seua prpia vida i de produir-la mitjanant lharmonis consorci de totes les seues facultats. [...] Treball intellectual sobri i intens, joc corporal a laire lliure; llarga i freqent intimitat amb la natura i amb lart; absoluta protesta, quant a disciplina moral i vigilncia, contra el sistema corruptor dexmens, demulaci, de premis i cstigs, despionatge i de tota classe de garanties exteriors; vida de relacions familiars, de mutu aband i confiana entre mestres i alumnes; ntima i constant acci personal dels esperits, sn les aspiracions ideals i prctiques a qu la Institucin encomana la seua obra. La Institucin estima que la coeducaci s un principi essencial del rgim escolar, i que no hi ha fonament per a prohibir en lescola la comunitat que lun i laltre sexe viuen en la famlia i en la societat. Sense desconixer els obstacles que lhbit oposa a aquest sistema, creu, i lexperincia ho confirma, que no hi ha altre mitj de vncer-los, sin escometre amb prudncia lempresa, onsevulla que hi haja condicions racionals dxit. Jutja la coeducaci com un dels ressorts fonamentals per a la formaci del carcter moral, aix com de la puresa de costums, i el ms poders per a acabar amb lactual inferioritat positiva de la dona, que no comenar a desaparixer fins que aquella seduque, quan es refereix al com hum, no solament com a home, sin amb lhome. [...] Els principis que la seua ms alta expressi en lpoca moderna correspon a Pestalozzi i a Froebel, i sobre els quals es va organitzant a tot arreu leducaci de la primera infncia, creu la Institucin que han destendres i poden estendres a tots els graus, perqu en tots caben intuci, treball personal i creador, procediment socrtic, mtode heurstic, animadors i grats estmuls, individualitat de lacci educadora en lordre intellectual com en tots, contnua, real, viva, dins i fora de la classe.

2. Idees principals.
En qu consisteix el mtode educatiu de la Institucin Libre de Enseanza? Per qu va suposar una revoluci en lensenyament? Per qu, segons la Institucin, les excursions sn tan tils i enriquidores per als alumnes? Qu opina la Institucin sobre la coeducaci?

3. Interpretaci.
Per qu la Institucin no s partidria de ls de llibres de text en classe? Qu pensa dels altres llibres?

484

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Pel que es refereix al programa, no hi ha la separaci usual entre lescola de prvuls, la primria i la secundria, sin que aquests tres perodes en constitueixen un de sol i continu: el de leducaci general. Els alumnes, segons el grau de desenvolupament, i lluny destudiar assignatures allades, els diversos ensenyaments van totes parallelament, de tal manera, que el xiquet [...] ha daprendre, en el fons i durant tot el temps de la seua educaci, les mateixes coses en les primeres seccions que en les ltimes, encara que en la mesura i segons el carcter que a cada grau de desenvolupament li correspon. Exceptuant les llenges clssiques, lestudi de les quals pensa la Institucin que convindria retardar, [...] entren en el programa, des del primer grau, tots els ensenyaments que constitueixen la base de la cultura general del nostre temps: aix, la llengua materna i les vives, les cincies matemtiques, fisicoqumiques i naturals, les socials, les filosfiques, la histria de la civilitzaci, la geografia, la literatura, la teoria i la histria de lart, el dibuix i el modelatge, la msica i el cant, el treball manual en diverses aplicacions...; encara que sempre [...] en la mesura que la freqent, quasi contnua, insuficincia de mitjans ho fa possible. La Institucin aspira que els seus alumnes puguen servir-se prompte i mpliament dels llibres com a font cabdal de cultura; per no usa els anomenats de text, ni les llions de memria a ls, per creure que tot aix contribueix a petrificar lesperit i a mecanitzar el treball de classe, on la funci del mestre ha de consistir a despertar i mantenir viu linters del xiquet, excitant-hi el pensament, suggerint qestions i nous punts de vista, ensenyant a raonar amb rigor i a resumir amb claredat i precisi els resultats. [...] Les excursions escolars, element essencial del procs intutiu, formen una de les caracterstiques de la Institucin des del seu origen. Cursos complets, nhi ha, verbigrcia, els dhistria de lart, que es donen, a voltes, quasi exclusivament davant els monuments i els museus, les colleccions dels quals sutilitzen tamb per als altres estudis, sobretot el dhistria. I igual passa amb la indstria, les cincies naturals, les socials, etc. Les vacances sutilitzen, en la mesura del possible, perqu els alumnes isquen dexcursi durant diversos dies. [...] Per en aquestes excursions, la cultura, laugment del saber, el progrs intellectual, entren solament com un factor, entre altres. Perqu ells ofereixen amb abundncia els mitjans ms propicis, els ms segurs ressorts perqu lalumne puga educar-se en totes les esferes de la seua vida. El que hi aprn en coneixement concret s poca cosa si es compara amb lamplitud dhoritz espiritual que naix de la vria contemplaci dhomes i pobles [...]. La Institucin, finalment, considera indispensable per a leficcia de la seua obra lactiva cooperaci de les famlies. [...] Res tan nociu per a leducaci del xiquet com el manifest o latent desacord entre la seua famlia i lescola. Res, per contra, tan favorable com el natural i recproc influx duna en laltra.

Entenc el que llig


Est adscrita la Institucin a algun moviment poltic o religis? Creu que s essencial respectar la lliure elecci dels alumnes o pretn imposar les seues prpies conviccions?

4. Reflexi.
Per qu s tan important que els alumnes troben i seguisquen la seua autntica vocaci? Explica-ho raonadament. Quina s la missi dels professors de la Institucin? Han de participar els pares en leducaci dels seus fills? Quines sn les assignatures ms rellevants del programa de la Institucin? Per qu defensa leducaci general? Busca informaci sobre la Institucin Libre de Enseanza. Quan va comenar a funcionar i quan va desaparixer? Qui en van ser els fundadors? Tracta desbrinar el nom dalmenys tres persones que van passar per les seues aules, b com a alumnes, b com a professors.

Boletn de la Institucin Libre de Enseanza, 1934

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

485

TEMPS DE LECTURA

Lectura

14

Les trinxeres en la Gran Guerra


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els substantius obs, espitlleres, camuflatge, zepelins i morter? Quin s lorigen i significat de la paraula trinxera?

A partir de novembre de 1914 els soldats shavien enterrat per a poder sobreviure. Els alemanys van donar lexemple establint veritables xarxes de trinxeres. Els anglesos els van imitar, per els francesos i els russos van arreglar amb menys cura les trinxeres. No simaginaven que shi estarien enterrats durant prop de tres anys i que hi viurien les batalles del dem: Xampanya, el Somme, Verdun. [...] El seguit dixents i entrants es va fer veure rpidament com a necessari per a evitar que sels enfilara. Quan construen la xarxa i lestructura de les trinxeres, latenci dels soldats saplicava a la installaci dels llocs de vigia. Primer es collocaven els filats, maniobra especialment perillosa sota el tir de les metralladores enemigues; desprs es preparaven sacs de terra per protegir-se dels bombardejos i, ltimament, sinstallaven espitlleres per a collocar-hi els observadors. [...] Fins a 1914, els caps militars havien aprs, en primer lloc, a saber concentrar les seues tropes en un lloc donat. Ms que la concentraci importa ja el camuflatge, sobretot el de les peces dartilleria. [...] La guerra de trinxeres exigiria un armament especial. Els alemanys van fabricar una bala amb nucli dacer i contra els blancs aeris es van utilitzar les bales lluminoses i les incendiries per a fer explotar globus i dipsits davions. Ajupits en les trinxeres, els francesos se sentien vulnerables. A ms de les mines, van haver de tmer prompte les amenaces que venien pel cel, les terribles explosions dels Minenwerfer, que llanaven en vertical projectils de 50 a 100 quilos que podien caure a molt poca distncia de 100 a 500 metres si era necessari, mentre que el tir dels canons era massa horitzontal. [...] Durant molt de temps, els francesos no van tenir res amb qu plantar-los cara i se sentien desarmats. No obstant aix, Joffre shavia interessat abans de la guerra en una espcie de morter la mostra del qual sestava fabricant en el moment de la mobilitzaci, per a conseqncia de la marxa, el segon dia, de loficial encarregat de lestudi, sen va suspendre la fabricaci. Mentrestant, es va tractar dutilitzar el can del 75, per el tir, com el dels altres calibres, era massa dispers. En 1915 es va trobar la rplica en el obs daletes dels canonets de trinxera, els xiquets acaronats de les trinxeres franceses, que eren molt eficaos i estaven servits per artillers que vivien de prop la vida dels dinfanteria. Laltra dificultat en cas datac era la xarxa de filat. Els soldats disposaven de pinces per a tallar-les, per amb gran freqncia morien abans fins i tot dhaver obert un pas. Es va indicar el fet a Millerand, el ministre de la Guerra, que, impertorbable, va proposar la utilitzaci de llimes. Que les tallen amb les dents i que passen sobre un pont de cadvers, responien els oficials italians. Es va assajar el carro portabombes per va ser un fracs, com el carret-escut o el bufador oxhdric del qumic Georges Claude. Al final, es van utilitzar les metralladores, que a costa dun consum fabuls de bales cisellaven els pals on es fixaven els filferros i obrien aix un pas.

2. Idees principals.
Busca informaci sobre les tres batalles i els tres personatges que apareixen esmentats en el text (Xampanya, el Somme i Verdun, i Joffre, Millerand i Georges Claude, respectivament). Per a qu serveixen les trinxeres? Com es construeixen?

3. Interpretaci.
Quins mtodes sutilitzen per a atacar una trinxera? Quins sn els ms efectius?

4. Reflexi.
On resideix la novetat daquesta guerra? Creus que els combatents mateix en van ser conscients? Penses que hi ha alguna relaci entre les necessitats de la indstria armamentstica i lesclat duna guerra?

Marc FERRO, La Gran Guerra: 1914-1918, 2002

486

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

15

La lluita en la tercera dimensi: laviaci en la I Guerra Mundial


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els adjectius lucratives, belligerants i aeronutic? Qu signifiquen els substantius fusellatge, bateries i esquadrons?

En iniciar-se la contesa, diversos generals van manifestar el seu menyspreu cap a laviaci, que consideraven un entreteniment de les classes altes. La importncia de laviaci va conduir a un increment enorme de la despesa que buscava augmentar tant la quantitat com la qualitat dels aparells. En 1914 els belligerants a penes tenien ms de 800 avions entre tots. No obstant aix, al llarg de la guerra es van construir quasi 150.000 aparells. [...] Per a ocupar-se daquests avions, les grans potncies van ensinistrar milers de pilots, mecnics, observadors i altre personal de suport, i es va produir un augment descomunal de laviaci. El Reial Cos dAviaci britnic va passar de 2.000 persones en 1914 a 291.000 en 1918, moment en el qual shavia convertit en la primera fora aria independent del mn. Per laviaci va adquirir de seguida una complexitat que va fer necessria lespecialitzaci en tres rees: lobservaci, la persecuci i el bombardeig. Els observadors no solament localitzaven i informaven dels moviments de lenemic, sin que tamb ajudaven a dirigir el foc de lartilleria; ja que, com que es van desenvolupar els sistemes de comunicaci amb els artillers, els pilots van poder ajudar a corregir les imprecisions de tir. Amb la utilitzaci dels observadors aerotransportats com si foren els seus ulls, lartilleria podia ocultar-se i protegir, per tant, les seues bateries del foc enemic. Per aquest sistema depenia del domini de laire. Els avions de persecuci (o caces) van tenir un desenvolupament preco, amb la missi especialitzada deliminar del cel els avions dobservaci enemics. Linvent del dissenyador aeronutic holands Anthony Fokker dun mecanisme que evitava el tir de la metralladora quan la pala de lhlix estava en la lnia de mira, va permetre als alemanys sincronitzar el motor de lavi i larma. [...] Fins que els aliats van perfeccionar un sistema semblant, el flagell dels Fokker va concedir als alemanys un avantatge decisiu en laire. Ja en 1915 els avions havien adquirit la suficient fortalesa per a permetre una tercera missi: el bombardeig aeri. Al maig, avions britnics van dirigir latac contra una fbrica alemanya de gas verins, sobre la qual van llanar 87 bombes amb resultats diversos. [...] Verdun va assistir als primers esforos coordinats de connectar leficcia de les forces aries a la sort de les tropes terrestres. Els avions de reconeixement alemanys, protegits pels avions de persecuci, van fotografiar cada centmetre de lixent de Verdun abans datacar. [...] Cal ressenyar que no van atacar mai la Voie Sacre, ats que Falkenhayn no volia destruir els mitjans que permetien a Frana continuar alimentant els homes dins del matador que ell havia dissenyat. Els francesos van respondre a lamenaa aria alemanya creant esquadrons de caces que actuaven en equip. Entre aquests esquadrons hi havia una unitat de voluntaris nord-americans, lesquadrilla Lafayette, que van contribuir a la fama dels nord-americans que van combatre del costat francs. [...]

2. Idees principals.
Qui van ser i qu van fer Anthony Fokker i Falkenhayn?
TEMPS DE LECTURA

Per qu la intervenci dels avions en la guerra s decisiva? Quines tres rees sn fonamentals? Com ajuden lartilleria?

3. Interpretaci.
Creus que laviaci va revolucionar la manera dentendre la guerra? Seria possible hui en dia imaginar una guerra sense avions?

4. Reflexi.
Quina s la tercera dimensi a la qual fa referncia el text? Per qu afirma lautor que en 1915 els avions ja estaven preparats per a la tercera missi? Busca informaci sobre els voluntaris nord-americans de lesquadr Lafayette.

Michael S. NEIBERG, La Gran Guerra: una historia global (1914-1918), 2006. Adaptat
HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

487

Lectura

16

La fi duna era i el principi duna altra: els esdeveniments del 25 doctubre


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els substantius guarnicions, coalici, estratagema, coerci i proclames? Quin s lorigen i significat dels adjectius reticents i fragors? Explica qui sn els bolxevics, els menxevics, els soviets i els cosacs.

El fet s que els esdeveniments del 25 doctubre van agafar de sorpresa la majoria de la gent, fins i tot a Petrograd. La major part dels obrers, els botiguers i els funcionaris de lestat socupaven dels seus assumptes, els tramvies funcionaven, els carrers estaven tranquils i no hi havia manifestacions. Les tendes rebien els seus clients de costum i els peridics van aparixer amb normalitat. Havia sigut un tranquil dia tardorenc i el clima era temperat. Solament en els districtes centrals havia estat ocorrent alguna cosa fora del normal. El Comit Militar Revolucionari del Soviet de Petrograd i els gurdies rojos a les ordres de Trotski estaven treballant fort per a organitzar el setge del Palau dHivern, on Kerenskij i diversos dels seus ministres estaven atrapats, i ocupar altres punts estratgics: les oficines de correus i telgrafs, les estacions de tren i les guarnicions. Shavia enviat el creuer Aurora, de la flota del mar Bltic, perqu apuntara els canons cap al Palau dHivern. Kerenskij, teatral fins a lltim moment, en va escapar disfressat dinfermera en una limusina del govern a la qual els assetjadors havien perms el pas. Entretant, Lenin havia eixit del seu amagatall, i, desprs de prendre un tramvia als afores de la ciutat, va arribar a la caserna general dels bolxevics en linstitut Smolny amb el propsit de pressionar els seus companys perqu redoblaren els esforos per fer-se amb el poder abans que aquella mateixa vesprada es reunira el II Congrs dels Soviets. La ra de la constant impacincia de Lenin segurament raa en la previsi que els bolxevics no obtindrien una majoria clara en el Congrs dels Soviets (de fet, solament van aconseguir 300 dels 670 delegats elegits), amb la qual cosa no podria dur a terme les seues lnies dactuaci poltica a travs del congrs sense algun comproms amb altres partits. s veritat que poc abans molts menxevics i socialistes revolucionaris havien acceptat que havia de formar-se una coalici exclusivament socialista que incloguera els bolxevics, per a Lenin no se li podia ocrrer res de pitjor que haver de compartir el poder amb els menxevics i els socialistes revolucionaris. El Congrs dels Soviets segurament li imposaria la formaci duna coalici, i a fi devitar-ho va emplaar al Comit Militar Revolucionari a prendre el poder poques hores abans del congrs amb lesperana que aix enfuriria prou els menxevics i socialistes revolucionaris com perqu no volgueren entrar a formar part duna coalici amb els bolxevics. Lestratagema va funcionar. A mesura que el congrs discorria en linstitut Smolny, la fumeguera dels cigarrets es feia cada vegada ms densa. Els obrers i soldats que donaven suport als bolxevics omplien la sala principal. Laparici de Trotski i Lenin es va saludar amb un aplaudiment fragors. Els menxevics i els socialistes revolucionaris estaven enfellonits, i van denunciar el que van descriure com un colp destat dels bolxevics. El menxevic Jurij Martov va afirmar que shavia elegit la majoria dels delegats bolxevics amb el propsit que assumira el poder una coalici general de socialistes, paraules que es van escoltar amb respecte. Amb tot, lenuig daltres menxevics i socialistes revolucionaris va augmentar i, en un acte absurd, van eixir de la sala llanant improperis.

2. Idees principals.
Localitza en un mapa la ciutat de la qual parla el text i esbrina quins altres noms ha rebut al llarg de la histria. Qu va succeir el 25 doctubre? Qui van protagonitzar els esdeveniments del dia? On i com es va produir el que els menxevics denominen colp destat dels bolxevics? Quines diferncies hi ha entre bolxevics, menxevics i socialistes revolucionaris?

3. Interpretaci.
A quin fet histric es refereix el text? Qu acaba i qu comena el 25 doctubre? En quin any ocorren

488

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Leixida de linstitut dels menxevics i els socialistes revolucionaris va possibilitar que el Partit Bolxevic, que tenia la delegaci ms nombrosa, passara a tenir una clara majoria. Lenin i Trotski es van disposar a formar el seu propi govern, i lltim va proposar que se li donara el nom de Consell dels Comissaris del Poble (o, com resulta en lacrnim rus, Sovnarkom), amb la qual cosa saconseguien evitar les connotacions burgeses de paraules com ministres i gabinet. Lenin no seria primer ministre, sin simplement president, i Trotski ocuparia el crrec de comissari del poble per als Afers Exteriors. [...] Tant Lenin com Trotski desaprovaven la formaci duna coalici [...], per topaven amb loposici daltres membres del comit central bolxevic que volien negociar, amb aquesta fi, amb els menxevics i socialistes revolucionaris. A ms, el comit executiu dels ferroviaris va amenaar de declararse en vaga llevat que es creara una coalici de tots els partits socialistes. La situaci poltica de Lenin i Trotski es va afeblir ms encara quan va arribar la notcia que un contingent de cosacs lleials a Kerenski sestava dirigint a Petrograd. No obstant aix, la sort va tornar a somriure a Lenin i Trotski. Els menxevics i els socialistes revolucionaris no desitjaven formar part dun govern que incloguera Lenin i Trotski ms del que aquests ltims volien compartir-lo amb ells; per tant, les negociacions es van trencar i Lenin no va tenir cap problema a mantenir un Sovnarkom exclusivament bolxevic. Tres bolxevics van dimitir del Sovnarkom amb lesperana que aix obligaria Lenin a fer marxa arrere, per tampoc aix fu efecte. La vaga dels ferroviaris va quedar en foc dencenalls i els soldats del Sovnarkom van derrotar els cosacs del general Krasnov en els pujols de Pulkovo, a les portes de la capital. [...] Trotski es va reunir amb els diplomtics aliats, amb la intenci de mantenir obertes les opcions de futur del rgim. No obstant aix, el que predominava era la incertesa. El Sovnarkom era el govern dun estat que encara estava en formaci; el seu poder de coerci a Petrograd no estava consolidat i era inexistent en les provncies; els gurdies rojos estaven mal entrenats i no eren massa disciplinats; i les guarnicions eren tan reticents a disparar sobre altres russos com havien demostrat ser-ho a fer-ho sobre els alemanys. Les proclames pbliques eren les armes ms efectives de larsenal del Sovnarkom. El 25 doctubre Lenin va redactar una proclama en la qual justificava el victoris alament en referncia a la voluntat de la immensa majoria dels obrers, soldats i camperols.

Entenc el que llig


els fets narrats? Qu est passant en aquells moments en el mn? Com aconsegueixen Lenin i Trotski arribar al govern? Quines modificacions hi introdueixen i per qu? Com reaccionen els menxevics i els socialistes revolucionaris?

4. Reflexi.
Quines conseqncies t el 25 doctubre? Creus que Lenin i Trotski es fan legalment amb el poder? Quins canvis sefectuen a Rssia a partir daquella data? Per qu Lenin tem que els bolxevics no obtinguen la majoria en el II Congrs dels Soviets? Per qu no s partidari de formar una coalici amb els menxevics? Qu passa al final del Congrs? Per qu diu lautor que desprs del 25 doctubre predomina la incertesa? Quin paper ocupa lexrcit? Qu fan els obrers i camperols? Qui es beneficien realment amb la constituci del nou govern? Busca informaci sobre Lenin, Trotski i Kerenskij. Esbrina a quina data correspon exactament el 25 doctubre segons el calendari occidental.

Robert SERVICE, Historia de Rusia en el siglo XX, 2000. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

489

TEMPS DE LECTURA

Lectura

17

Aparicions pbliques de Stalin


Des de la batalla de Stalingrad, la premsa sovitica i els altres mitjans de comunicaci lhavien enaltit (a Stalin) com a gran capdavanter i pare de la naci. Cada vegada que se lesmentava, es feia amb un el nostre estimat pare, el nostre estimat guia i mestre, el nostre estimat i volgut Stalin, i el millor lder de tots els temps i de tots els pobles. No hi havia lmits als elogis en el que es va anomenar culte a la personalitat. Encara que vivia i treballava la major part del temps en la seua datxa de Kuntsevo, una habitaci del Kremlin estava sempre illuminada durant la nit. Qualsevol que caminara per la Plaa Roja podia veure-la i saber que, com es reiterava per la rdio, Stalin viu, pensa i treballa per nosaltres. Era ja un mite, un du. El 29 de juliol de 1952, Pravda, en una crnica sobre la celebraci del dia de lAviaci en laeroport de Tushino, deia:

Molotov, Khruixtxov i Stalin en el Mausoleu de Lenin.

Les dues en punt de la vesprada. El camarada J. V. Stalin puja a la tribuna del govern, aclamat per vctors que es prolonguen durant llarg temps. El poble sovitic celebra laparici del lder prudent, el gran educador, lestrateg inspirat. [...] Sobre la tribuna destacava la seua menuda figura; allunyat de la immensa multitud, Stalin acceptava aquesta adulaci en les poques ocasions especials en les quals se sentia obligat a aparixer davant el poble. Autoritzava i perdonava aquesta adoraci pblica que havia anat in crescendo des de la guerra. Era necessari en suport del seu poder i de la seua posici. Era com la rica esplendor de lesglsia i lestat que havia envoltat els tsars, i els havia situat per damunt de la vida quotidiana i els havia envoltat de majestat i poder. Per, encara que acceptava aquestes mostres de lleialtat i aquestes lloances, Stalin no shi veia afectat. No donava res per descomptat, ni tan sols la lleialtat del poble. Havien sigut lleials al tsar, per desprs lhavien rebutjat. Podria ocrrer-li a ell, a qualsevol lder nacional. Amb la seua corrosiva desconfiana i el seu coneixement de la histria, creia que els enemics reals o potencials estaven sempre aguaitant al voltant seu. Mentre que en les seues aparicions pbliques agraa les extravagants mostres dhomenatge de qu era objecte, en les seues relacions personals amb la gent es comportava amb modstia i dignitat. [...] Modstia i dignitat, combinats amb professionalisme, eren les qualitats que sempre havia admirat. Havia tractat dinculcar-les a la nova generaci de lelit sovitica. [...] Amb els seus propis collaboradors es mostrava sever quan manifestaven falta de modstia. Zukov era el ms destacat dels caps sovitics, i havia rebut el mxim reconeixement pblic, per, home entusiasta i de forta personalitat, de vegades es mostrava jactancis. En una reuni del Consell Suprem Militar celebrada en 1946 i presidida per Stalin, aquest va cridar latenci a un dels nostres ms important soldats (presumiblement Zukov) per immodstia, suprbia injustificada i megalomania. La destituci de Zukov del crrec de cap suprem adjunt al mar de 1946 i la relegaci a llocs comparativament de poca importncia es degueren probablement en gran mesura a aquest defecte. Stalin va mantenir la majoria dels seus alts caps en crrecs rellevants. [...] Mentre que mantenia aquests caps, Stalin els observava i vigilava, aix com a tots els qui ocupaven llocs rellevants. El cncer de la desconfiana shavia convertit en un tumor monstrus durant els anys de la postguerra. No confia-

490

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

va absolutament en ning. Homes com Molotov, Beria, Vorotxilov, Mikoyan i Kaganovitx, que havien treballat estretament amb ell durant molts anys, es van trobar de sobte relegats i privats de la seua confiana i fins i tot sota lamenaa de ser detinguts. La ms petita espurna podia disparar les seues sospites i implicar per als desafortunats la desgrcia i fins i tot la mort. El sistema comunista a Rssia no havia trobat un mitj de fer cessar qui ocupaven alts crrecs sense recrrer a les falses acusacions de traci o a sentncies de pres, exili i execuci. [...] Entre aquells que ocupaven alts crrecs, hi havia rivalitats, maniobres per a aconseguir autoritat i poder i una inconfessada preocupaci per la successi. Stalin indubtablement observava i fins i tot alimentava aquestes rivalitats, per de tal manera que cap persona aconseguira reunir molt de poder. En ocasions fomentava atacs i crtiques contra alguns individus per advertirlos que no se sentiren massa segurs en el seu crrec, o fins i tot per a esperonar-los. [...]

Ian GREI, Stalin, 1989. Adaptat

Cartell propagandstic.

Entenc el que llig


1. Conceptes.
Qu signifiquen els substantius elogis, datxa, mite, camarada, vctors, adulaci, tsar, elit, suprbia i megalomania? Qu volen dir els adjectius sovitica, corrosiva, aguaitant, extravagants i jactancis? Busca sinnims dels verbs enaltir, inculcar, cessar i esperonar.

3. Interpretaci.
Es fia Stalin dels seus collaboradors? Per qu? Quines qualitats exigeix a la nova elit sovitica?

4. Reflexi.
Segons la teua opini, durant el govern de Stalin podia sentir-se segur algun crrec del partit? Com se solucionaven els cessaments i dimissions? Hi havia un protocol clar dactuaci? Busca informaci sobre Stalin, Zukov, Molotov, Beria, Vorotxilov, Mikoyan i Kaganovitx.

2. Idees principals.
Per a qu serveixen les aparicions pbliques de Stalin? Com rep Stalin els elogis? El complauen o li desagraden?

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

491

TEMPS DE LECTURA

Lectura

18

Les noves angoixes i el feixisme


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els adjectius feixista, exacerbats, subversius, proletria i demonitzat? Qu signifiquen els substantius bolxevisme, pogroms, modernisme (cultural), bacteris, i esterilitzaci?

Els enemics van ser bsics per a les angoixes que van ajudar a inflamar la imaginaci feixista. [...] Els estats estrangers eren enemics familiars, encara que el seu perill va semblar intensificar-se amb lavan del bolxevisme i amb els conflictes fronterers exacerbats. Els enemics interns van crixer enormement en nombre i en diversitat en el paisatge mental quan lideal de lestat nacional homogeni va passar a fer que resultaren ms sospitoses les diferncies. Les minories tniques havien augmentat de grandria a Europa occidental desprs de la dcada de 1880. [...] Joseph Goebbels va proclamar, en una cerimnia de crema de llibres que va tenir lloc a Berln el 10 de maig de 1933, que lera de lintellectualisme jueu extrem ha acabat ja i lxit de la revoluci alemanya ha donat de nou preferncia a lesperit alemany. Encara que a Mussolini i als seus amics artistes davantguarda el modernisme cultural els preocupava menys que als nazis, esquadres feixistes van organitzar tamb cremes de llibres socialistes a Itlia. El descobriment del paper dels bacteris en el contagi de les malalties pel bileg francs Louis Pasteur i dels mecanismes de lherncia pel monjo i botnic austrac Gregor Mendel en la dcada de 1880 va permetre que es pogueren concebre categories completament noves denemics interns: els portadors de malalties, els impurs i els criminals, els bojos i els malalts hereditaris. Lnsia de purificar mdicament la comunitat es va fer molt ms intensa en lEuropa septentrional protestant que en lEuropa meridional catlica. Sucia i els Estats Units van ser els primers pasos que van imposar lesterilitzaci forosa dels delinqents habituals (en el cas nord-americ, sobretot dafroamericans), per lAlemanya nazi va anar molt ms all que ells amb el programa ms ampli deutansia mdica que sha conegut. La Itlia feixista, no obstant aix, encara que va promoure el creixement de la razza, no es va veure molt afectada per la moda de la purificaci biolgica. Aquesta diferncia es basava en la tradici cultural. La dreta alemanya havia estat tradicionalment volkisch, defensora dun poble biolgic amenaat per les impureses estrangeres. El nou nacionalisme itali era menys biolgic i ms poltic en la seua decisi de tornar a fer el Risorgimento que els liberals havien corromput i els socialistes afeblit. [...] Si era cert que les nacions, fra com fra el seu aparell democrtic superficial, estaven regides en realitat per una elit, com els deien als italians al final de la Primera Guerra Mundial els socilegs Vilfredo Pareto, Gaetano Mosca i el decebut socialista alemany emigrat Roberto Michels, Itlia havia de plantejar-se la creaci duna nova elit digna, capa de dirigir el seu nou estat i de guiar lopini pblica italiana. Els feixistes necessiten un enemic demonitzat contra el qual mobilitzar a seguidors, per aquest enemic no t per qu ser, naturalment, el jueu. Cada cultura concreta el seu enemic nacional. Encara que a Alemanya lelement estranger, limpur, el contagis i el subversiu es fonien sovint en una sola imatge demonitzada del jueu, els gitanos i els eslaus van ser tamb objectius. Els feixistes nord-americans demonitzaren els negres i de vegades els catlics a ms dels jueus. Els feixistes italians demonitzaren els seus vens els eslaus meridionals, sobretot els eslovens. [...]

2. Idees principals.
Quins sn els principals enemics dels feixistes? Per qu els rgims autoritaris necessiten enemics, tant en lexterior com en linterior?

3. Interpretaci.
En qu es distingeixen el feixisme itali i lalemany?

4. Reflexi.
Com van utilitzar els feixistes els descobriments de Pasteur i Mendel? I les democrcies? Et sembla que s lcit que una ideologia, siga la que siga, saprofite dels avanos cientfics per als seus propis fins? En coneixes algun exemple? Qu opines sobre la crema de llibres com a mitj dacabar amb cultures diferents?

Robert O. PAXTON, Anatoma del fascismo, 2005. Adaptat

492

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

19

L estiu de 1933 a Alemanya


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els termes jurista, tnica, gralls, capacitar i antany? Qu signifiquen els adjectius obsolets, marcial, (creus) gammades, inexpugnable i evidents?

Com ms sallargava aquell estiu de 1933, ms irreal es tornava tot. [...] Va ser llavors quan em vaig inscriure per al segon examen dEstat, la prova final ms important per a un jurista alemany, que el capacita per a accedir al crrec de jutge, a una carrera en lalta administraci, a ladvocacia, etc. [...] Els exercicis i preguntes partien dun mn que havia deixat dexistir. No solament el Codi Civil, tamb la Constituci de Weimar hi ocupava un paper en algun dells; jo llegia els volums de comentaris sobre aquells articles enterrats, antany citats amb freqncia i llavors obsolets i, en lloc trauren les frases rellevants per al meu treball, comenava a llegir per a desprs comenar a somiar. Des de baix arribaven els gralls duna msica marcial. Si un treia el cap per la finestra, veia columnes de lexrcit vestides de color marr que anaven avanant pel carrer, interrompudes per banderes amb creus gammades. [...] [...] Vivem en una espcie destat de guerra, una guerra estranya, s clar, en la qual totes les victries saconseguien mitjanant cntics i desfilades. Les SA, les SS, les Joventuts Hitlerianes, el Front pel treball o el que fra desfilaven pels carrers cantant Veus com clareja per lest? o Les landes de la marca de Brandenburg, formaven en algun lloc, escoltaven un discurs, milers de veus tronaven al crit de Heil i ja amb aix havia caigut un altre enemic. Per a cert tipus dalemanys all era simplement el parads i entre ells es respirava lambient ms entusiasta viscut a lagost de 1914. Vaig veure com unes senyores majors que duien bosses de la compra es quedaven parades i els ulls els brillaven mentre seguien amb la mirada aquell exrcit dhomes en forma deruga marr que desfilava cantant enrgicament. De vegades tamb sassolien victries ms evidents. Un mat lAssentament dArtistes situat a Wilmersdorf, on havien residit molts literats desquerres i alguns seguien vivint encara, va ser envoltat i ocupat per forts efectius policials. Victria! El bot de guerra va ser abundant, les nostres tropes es van fer amb dotzenes de banderes enemigues, quilos i quilos de literatura contrria a lestat, des de Karl Marx a Heinrich Mann, es van carregar en les camionetes i fins i tot les xifres de detinguts van ser dignes desment. De fet aquest va ser lestil en el qual els peridics van informar sobre lesdeveniment, similar a la batalla de Tannenberg. Un altre dia, per exemple, tots els trens i autombils del Reich van ser detinguts i registrats de sorpresa. Victria! Va ser increble tot el que va eixir a la llum! [...]. A la fi de juny els peridics van coincidir en una informaci presentada en grans titulars: Avions enemics sobrevolen Berln!. Ning se la va creure, ni tan sols els nazis, per tampoc li va estranyar realment a ning. All shavia convertit en la tnica habitual. A continuaci es va produir una manifestaci massiva espontnia: Alemanya t dret a un espai aeri propi. Aproximadament al mateix temps el ministre de Cultura va destituir ladministraci eclesistica, va nomenar bisbe del Reich Mller, un sacerdot castrense i nazi, i mitjanant una manifestaci massiva espontnia celebrada en el Palau dels Esports es va festejar la victria del nou cristianisme alemany, amb Adolf Hitler com a redemptor [...].

2. Idees principals.
Segons lautor, com s en 1933 lambient quotidi dels carrers berlinesos? Per qu diu que t la sensaci de viure en estat de guerra?

3. Interpretaci.
Per qu es lamenta Haffner en 1933 destar estudiant un dret que ha deixat dexistir? Qu ocorre en 1933 amb la Constituci de Weimar?

4. Reflexi.
Qu succeeix un mat de 1933 en lAssentament dArtistes? Qu opines del que fan les tropes amb el bot de guerra? Penses que les manifestacions eren tan massives, lliures i espontnies com el govern volia fer creure? Explica-ho raonadament.

Sebastian HAFFNER, Historia de un alemn: Memorias 1914-1933, 2003. Adaptat


HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

493

TEMPS DE LECTURA

Lectura

20

El control del funcionariat en lAlemanya nazi


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els adjectius subordinats, transitria, demolidor, septuagenari i miserable? Qu signifiquen els adverbis lacnicament i convulsivament? Qu s un socialdemcrata? Busca sinnims dels substantius degradaci, grunyit i ganyota.

Mon pare rebia amb freqncia la visita de funcionaris del seu antic departament. Feia anys que estava retirat, per encara mantenia algunes relacions personals i gaudia escoltant de tant en tant en qu havia quedat tal o tal assumpte, la carrera daquest o aquell funcionari o jove membre del govern i tenint loportunitat de participar i oferir informalment algun consell o recomanaci. Aquestes visites seguien venint, per les converses shavien tornat uniformes i tristes. Mon pare, per exemple, preguntava per aquest o aquell funcionari, pronunciava el seu nom i el visitant responia lacnicament: Article 4 o Article 6. Aquests eren els articles duna llei promulgada recentment; es deia Llei per a la restauraci del funcionariat professional, i cada norma establia que els funcionaris que ocuparen llocs subordinats podien ser traslladats, sotmesos a una jubilaci obligatria, acomiadats amb una indemnitzaci transitria o b expulsats sense dret a percebre una pensi. Cada article es referia a una destinaci. Larticle 4 era un colp demolidor. Larticle 6 suposava una degradaci i una humiliaci. En aquells dies aquestes xifres dominaven les converses en tots els cercles funcionarials. Un dia va venir el president de ladministraci a la qual havia pertangut mon pare. Era un home molt ms jove que ell i els dos havien tingut alguns enfrontaments professionals. El president havia sigut socialdemcrata i mon pare estava bastant ms a la dreta, de manera que els extrems havien xocat en ms duna ocasi; a ms, el fet que el ms jove ocupara el lloc ms alt tampoc s que haguera facilitat les coses. No obstant aix, els dos homes es respectaven i la seua relaci no professional mai va arribar a trencar-se del tot. Aquesta vegada la visita va ser terrible. El president, un home dentre quaranta i cinquanta anys, semblava tan vell com el meu septuagenari pare. Estava completament blanc. El meu pare em va contar desprs que sovint havia perdut el fil de la conversa, no havia respost i shavia quedat absent, amb la mirada baixa, per a desprs dir sense cap context: s terrible, benvolgut collega. Simplement terrible. Havia vingut a acomiadar-se. Deixava Berln per amagar-se en algun lloc dels afores. Acabava deixir dun camp de concentraci. Ell, per cert, era un dels de larticle 4. Quant al meu propi pare, tal com he dit, feia molt de temps que estava retirat, no tenia cap tipus de poder i, per ms que haguera volgut, no hauria pogut perjudicar els nazis mitjanant lexercici de les seues funcions. Daquesta manera semblava que estava fora de la lnia de foc. Per un dia tamb a ell li va arribar un escrit oficial que contenia un extens qestionari. Segons larticle X de la Llei per a la restauraci del funcionariat professional se li sollicita que responga a les preguntes que figuren a continuaci de forma detallada i dacord amb la veritat... La no-contestaci o resposta incorrecta tindr com a conseqncia la prdua de la pensi de jubilaci segons larticle I.... Eren moltes preguntes. El meu pare havia dindicar a quins partits poltics, associacions i organitzacions havia pertangut en la seua vida, havia dexposar els seus xits nacionals, explicar-se i demanar disculpes per a i all altre i, finalment, assegurar mitjanant la signatura dun text ja imprs el seu suport sense reserves al Govern de lalament nacional. En una paraula: desprs dhaver servit lestat durant quaranta-cinc anys, ara havia dhumiliar-se una vegada ms per a poder rebre la seua merescuda pensi.

2. Idees principals.
Qu regula la Llei per a la restauraci del funcionariat professional? Per qu al pare de Sebastian Haffner limpressiona tant la visita de lantic president de la seua administraci? Com reacciona el pare del narrador quan rep el qestionari? Per qu empitjora sobtadament la seua salut?

3. Interpretaci.
Quins motius t el pare de Sebastian Haffner per a omplir el qestionari? I per a no respondre? Qu decideix al final? Per qu? Quines conseqncies haguera tingut, per a ell i per a la seua famlia, fer el contrari?

494

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Mon pare va observar el qestionari durant una bona estona i va estar en silenci. A lendem el vaig veure assegut darrere del seu escriptori, amb el qestionari davant; tenia la mirada fixa en laire, per damunt dell. El respondrs? vaig preguntar. Mon pare va mirar el qestionari, va fer una ganyota i va callar durant una bona estona. Desprs va dir: Creus que no hauria de fer-ho? Silenci. No s molt b de qu viurem ta mare i jo va dir desprs. De veres que no ho s repet passat un moment. Ni tan sols s va dir tractant de somriure com vols viatjar a Pars i fer la teua tesi. Vaig callar angoixat. Desprs el meu pare va deixar el qestionari a un costat, per no el va alar. Aquell formulari va estar dies damunt de la taula, sense emplenar. Per una vesprada, quan em vaig dirigir al seu despatx, vaig veure el meu pare assegut darrere de lescriptori, responent al qestionari amb una calligrafia lenta, com un collegial que escriu una redacci. Mitja hora ms tard ell mateix va eixir i va tirar la carta en la bstia abans que li donara temps a canviar dopini. No va mostrar cap alteraci externa, no va parlar amb ms excitaci de lhabitual, per, no obstant aix, all havia sigut massa per a ell. En el cas de les persones que no estan acostumades a dominar en excs els seus gestos ni les seues paraules, s quasi sempre un rgan fsic el que es fa crrec de les emocions quan aquestes sn massa fortes i les reprodueix en forma de malaltia. En tals situacions alguns pateixen atacs cardacs. En el cas de mon pare lrgan afectat va ser lestmac. Tot just va tornar a estar assegut davant el seu escriptori, mon pare es va alar fent un grunyit i va comenar a vomitar convulsivament. Durant dos o tres dies va ser incapa dingerir ni de retenir res. Aquell va ser el comenament duna vaga de fam del seu cos, a conseqncia de la qual moriria dos anys ms tard duna forma miserable i terrible.

Entenc el que llig


Per qu s obligatori indicar en el qestionari la pertinena a partits poltics, associacions o organitzacions? Qu es pretn amb aquesta mesura?

4. Reflexi.
Segons la teua opini, qu impliquen els articles 4 i 6? Per qu la Llei afecta tamb els funcionaris retirats o jubilats? Quines sn les seqeles ms greus de la Llei per a la restauraci del funcionariat professional? Creus que el pare de Sebastian Haffner sequivoca o encerta? Qu hagueres fet tu en les mateixes circumstncies? Justifica la resposta. Esbrina qui va ser i qu va fer Sebastian Haffner.

Sebastian HAFFNER, Historia de un alemn: Memorias 1914-1933, 2003. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

495

TEMPS DE LECTURA

Lectura

21

El reglament dun camp de concentraci


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els adjectius prescrits, insensats, adscrits i immund? Qu volen dir els substantius latrines, parracs, percia i bagatge? Qu s un Lager?

Coneixem ja bona part del reglament del camp, que s extraordinriament complicat. Les prohibicions sn innumerables: acostar-se ms de dos metres als filats; dormir amb la jaqueta posada, sense calotets o amb el capell posat; usar determinats lavabos o latrines que sn nur fr Kapos o nur fr Reichsdeutsche (alemanys aris, poltics o criminals); no anar a la dutxa els dies prescrits, i anar-hi els dies no prescrits; eixir del barrac amb la jaqueta descordada o amb el coll alat; dur davall de la roba paper o palla contra el fred; llavar-se si no s amb el tors nu. Infinits i insensats sn els ritus que cal complir: cada dia al mat cal fer el llit deixant-lo completament llis; sacsejar els esclops fangosos i repugnants del greix de les mquines, raspar de les robes les taques de fang (les taques de verns, de greix i de rovell sadmeten, no obstant aix); a les nits cal sotmetres a la revisi dels polls i a la revisi del llavat dels peus; els dissabtes cal afaitar-se la cara i el cap, apedaar-se o donar a apedaar els parracs; els diumenges, sotmetres a la revisi general de la sarna, i a la revisi dels botons de la jaqueta, que han de ser cinc. [...] Si es va a la latrina o al lavabo cal endur-se tot amb si, sempre i en qualsevol part, i mentre un es llava els ulls ha de tenir lembolic de la roba ben agafat entre els genolls: si no fra aix, en aquell precs moment lil robarien. Si una sabata fa mal cal acudir a la vesprada a la cerimnia del canvi de sabates: all es posa a prova la percia de lindividu, que enmig dun increble munt ha de saber triar amb una rpida ullada una sabata (no un parell) que li estiga b, perqu una vegada que lha triat no se li permeten ms canvis. I no cregueu que les sabates, en la vida del Lager, sn un factor sense importncia. La mort comena per les sabates: shan convertit, per a la majoria de nosaltres, en autntics instruments de tortura que, desprs de les llargues hores de marxa, ocasionen doloroses ferides que fatalment sinfecten. Qui les pateix est obligat a caminar com si tinguera una bala en el peu (i heus ac per qu caminen tan estranyament els exrcits de larves que cada nit tornen desfilant); arriba a totes parts lltim i pertot arreu rep colps; no pot fugir si el persegueixen; se li unflen els peus, i com ms se li unflen ms insuportable li resulta el frec amb la fusta i la tela de les sabates. Llavors lnica cosa que li queda s lhospital: per entrar en lhospital amb el diagnstic de dicke Fsse (peus inflats) s extraordinriament perills, perqu s ben sabut per tots, i especialment pels SS, que daquest mal ac s impossible curar-se. I a tot a encara no hem tingut en compte el treball, que al seu torn s un embull de lleis, de tabs i de problemes. Tots treballem, excepte els malalts (aconseguir ser declarat malalt suposa per si mateix un important bagatge de saviesa i dexperincia). Tots els matins eixim en formaci del camp de Buna; totes les vesprades, en formaci, hi tornem. Pel que fa al treball estem subdividits en uns dos-cents Kommandos, cadascun dels quals consta de quinze a cent cinquanta homes sota el comandament dun Kapo. Hi ha Kommandos bons i dolents: en la major part estan adscrits als transports i el treball s molt dur, especialment a lhivern, encara que no siga ms que perqu t lloc sempre a laire lliure. Tamb hi ha Kommandos despecialistes (electricistes, ferrers, obrers, soldadors, mecnics, picapedrers, etctera) que estan adscrits a determinades oficines o departaments de la Buna, dependents de manera ms directa de Meister civils,

2. Idees principals.
Com s la vida en el camp de concentraci? Per qu els presoners han de dur totes les seues pertinences sempre amb si? Quins treballs realitzen i en quines condicions treballen? Tots treballen?

3. Interpretaci.
Per qu en el camp de concentraci les sabates i la neteja diria sn tan importants?

4. Reflexi.
Qu s un camp de concentraci? Per a qu els van utilitzar els nazis? Hi ha hagut o hi ha models similars en altres zones del mn? Et sembla que representen un exemple

496

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

en la seua majoria alemanys i polonesos: aix, naturalment, succeeix solament durant les hores de treball: durant la resta de la jornada els especialistes (en total no sn ms de tres-cents o quatre-cents) no reben un tracte distint del dels treballadors comuns. [...] Lhorari de treball canvia segons lestaci. Totes les hores de llum sn hores de treball: per aix es va dun horari mnim dhivern (de 8 a 12 i de 12:30 a 16) a un mxim destiu (de 6.30 a 12 i de 13 a 18). Sota cap concepte poden els Hftlinge estar treballant durant les hores de foscor o quan hi haja una boira densa, mentre que es treballa regularment quan plou o neva o (cas molt freqent) quan bufa el fero vent dels Carpats; a en relaci amb el fet que la foscor o la boira podrien proporcionar ocasi per a les temptatives de fuga. Un diumenge de cada dos s dia normal de treball; els diumenges que es diuen festius es treballa en realitat generalment en la conservaci del Lager, de manera que els dies de reps real sn extraordinriament rars. [...] En aquest lloc, llavar-se tots els dies en laigua trbola de limmund lavabo s prcticament intil a fins de neteja i de salut; per s importantssim com a smptoma duna resta de vitalitat, i necessari com a instrument de supervivncia moral. He de confessar-ho: desprs duna nica setmana a la pres note que linstint de la neteja ha desaparegut en mi. Vaig fent voltes tentinejant-me pels lavabos i ac hi ha Steinlauf, el meu amic de quasi cinquanta anys, a tors nu, refregant-se el coll i lesquena amb escs fruit (no t sab) per amb extrema energia. Steinlauf em veu i em saluda, i sense ambages em pregunta amb severitat per qu no em llave. Per qu he de llavar-me? Estar millor del que estic? Li agradar ms a alg? Viur un dia, una hora ms? Fins i tot viur menys, perqu llavar-se s un treball, un desaprofitament denergia i calor.

Entenc el que llig


de vulneraci dels drets humans? Explica-ho justificadament. Busca informaci sobre Primo Levi. Qui va ser i qu va fer? Va ser testimoni directe dels fets que relata? Per qu lautor afirma que la neteja s necessria com un instrument de supervivncia moral? Qu es pregunta llavors lautor?

PRIMO LEVI, Trilogia dAuschwitz. I. Si a s un home, 1945-1947. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

497

TEMPS DE LECTURA

Lectura

22

La resistncia jueva
Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els substantius genocidi, gueto, contraban, calvari, partisans, estralls i dilema? Qu volen dir els adjectius plens, inslita, inaudit i atnita?

Els jueus no sempre van ser conduts a la mort com anyells a lescorxador. Des del principi, va haver-hi actes de resistncia al genocidi. [...] Encara que la primera resistncia armada organitzada va ser lOrganitzaci de Partisans Units, en el gueto de Vlnius, el cas ms conegut va ser la revolta del gueto de Varsvia, a labril i maig de 1943. Els jueus de Varsvia van ser confinats en un gueto, allats per un mur que les autoritats van ordenar alar el 15 de novembre de 1940. En linterior del gueto, 430.000 persones lluitaven per trobar aliments, recer i medicaments suficients per a sobreviure. La raci mitjana per persona a Varsvia tenia lequivalent a 184 calories per als jueus, 669 per als polonesos i 2.613 per als alemanys. Com va subratllar Gring: Si alg ha de passar fam, no seran els alemanys. El 80 % del menjar que es consumia en el gueto entrava de contraban. Els contrabandistes ms eficients eren xiquets, a pesar que tal activitat es castigava amb la mort. El 22 de juliol de 1942, va comenar el trasllat fors de jueus del gueto. Al cap de dos mesos, 265.000 jueus havien estat conduts ja al camp dextermini de Treblinka i assassinats. El 19 dabril de 1943, les SS van envoltar el gueto com a maniobra prvia per a destruir-lo completament. Com a reacci, els membres de lOrganitzaci Jueva de Combat es van armar amb metralladores, rifles i cctels molotov i van lluitar. Van aconseguir resistir durant un mes. Va ser una batalla sagnant en la qual es va lluitar casa per casa i cos a cos. Al final, solament va morir un petit nombre de soldats alemanys, per van sucumbir 60.000 jueus. El 16 de maig, el general Jrgen Stroop va informar que ja no hi havia barri jueu a Varsvia. El lder de lOrganitzaci Jueva de Combat, el jove de 23 anys Mordecai Anielewicz, es va sucidar abans que rendir-se. En la seua ltima carta, escrita el 23 dabril de 1943, retia homenatge a lheroica lluita dels jueus en el combat. Un observador va descriure la reacci de la poblaci en presenciar lincendi del gueto: Va ser el diumenge de Resurrecci... En eixir de missa la gent va anar a passejar pels assolellats carrers. Els cors estaven plens damor cristi i la gent va anar a veure la nova inslita atracci, en la zona centre-nord de la ciutat, a laltre costat del mur del gueto, on els germans de Crist van patir un nou i terrible calvari, no per la crucifixi sin pel foc. La gent mirava atnita el mar de flames i mussitava: Per... els jueus... els estan cremant vius! Tots sesglaiaven, i respiraven amb alleugeriment. Tamb va haver-hi resistncia armada en els guetos de Cracvia i Bialistok. Un petit nombre va aconseguir escapar i unir-se als grups de partisans en els boscos. Actes de resistncia van tenir lloc tamb en els camps, especialment en 1943 i 1944. Els grups de combat jueus dAuschwitz, Treblinka i Sobibor van fer importants estralls. A loctubre de 1944, el Grup de Combat dAuschwitz va aconseguir fins i tot volar el Crematorium 3. [...] La resistncia senfrontava a un tremend dilema moral: per cada botx mort o ferit, els nazis assassinaven un gran nombre dostatges com a represlia. A Europa occidental solien executar deu persones per cada soldat alemany mort pels partisans. A Europa oriental, la proporci podia arribar a ser de 100 execucions per cada nazi mort. A Rssia i a Polnia, si el partis era jueu, assassinaven mil jueus com a represlia. En paraules dAuraham Zry, que es va veure atrapat en el gueto de Kovno en 1943: [...] La resistncia armada no serveix de res. Poden escapar-ne dos o tres, per desprs ho paguen desenes dells.

2. Idees principals.
Els jueus senfronten als nazis o accepten amb resignaci el seu dest? Per qu, com i amb quins resultats?

3. Interpretaci.
Situa en un mapa Vlnius, Varsvia, Cracvia, Bialistok i Kovno i busca informaci sobre els seus guetos. Els jueus i els nazis lluiten en les mateixes condicions? Creus que la resistncia armada dels jueus va servir per a alguna cosa?

4. Reflexi.
Per qu els nazis creen guetos a Varsvia i altres ciutats? Com s la vida en el gueto? Els guetos sn exclusius del segle XX o nhi ha hagut abans? Quin s el tremend dilema moral al qual ha denfrontar-se la resistncia, segons el text? Qu opines referent a aix? Qu hagueres fet en les mateixes circumstncies?

Joanna BOURKE, La Segunda Guerra Mundial: Una historia de las vctimas, 2002. Adaptat

498

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

23

Hiroshima
Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els substantius dispensaris, epicentre, paviments, retolaci i fulgor? Qu signifiquen els adjectius incinerats, calcinats, soldats, adherits i fretic? Busca sinnims dels verbs morir i refulgir.

Exactament a les 8.15.17 (del 6 dagost de 1945), es van obrir de colp les portes del dipsit de bombes de lEnola Gay i, sense que ning haguera de fer res, la primera bomba atmica del mn es va desprendre sense cap dificultat del ganxo de contenci. [] En la primera millsima de segon desprs de les 8.16 [] una petita espurna de llum roja i violcia es va convertir en una brillant bola de foc amb centenars de metres damplria. La temperatura en el seu nucli era de cinquanta milions de graus centgrads. [] La calor va provocar incendis a dos quilmetres de distncia, i va cremar la pell dels qui es trobaven en un radi de ms de tres quilmetres. De la poblaci de tres-centes vint mil persones, entre civils i militars, que es calculava que hi havia en la ciutat, unes huitanta mil van morir instantniament o van rebre ferides mortals. Prop duna tercera part de les vctimes eren soldats. La majoria va morir dins dels deu quilmetres quadrats que envoltaven el pont Ainoi, lloc on es trobaven els principals districtes residencials, comercials i militars. Les columnes de pedra que flanquejaven lentrada de la Clnica Shima van rodar per terra fetes trossos. Tot ledifici es va afonar. Els ocupants es van vaporitzar. Altres seixanta-dos mil edificis dun total de noranta mil van quedar destruts. [] En la xarxa de subministrament daigua es van produir ms de setanta mil trencaments. Solament van quedar setze peces dequip contra incendis per a connectar amb el rebentat sistema. Cent huitanta, dels dos-cents metges de la ciutat, van morir o van resultar greument ferits; de 1.780 infermeres, 1.654 van quedar igualment afectades. Solament tres dels cinquanta-cinc hospitals de la ciutat i dispensaris es van mantenir en s. El major grup de baixes va tenir lloc al voltant del castell dHiroshima, a uns huit-cents metres de lepicentre, on, en camp obert, diversos milers de soldats i un presoner de guerra nord-americ van quedar directament exposats a lexplosi de la bomba. [] Lndex de mortalitat dels ocupants va arribar al noranta per cent. Entre les baixes figuraven les collegiales de servei en el Centre de Comunicacions, i la majoria, encara que pel que sembla no tots, dels presoners de guerra nordamericans. La resplendent calor va incendiar Rdio Hiroshima i va cremar vagons de tramvies, camions i el material mbil de ferrocarrils. Murs de pedra, portes dacer i paviments dasfalt refulgien roent. La calor va cremar la negra retolaci de llibres i peridics, i va fondre la roba amb la pell. A ms de cinc-cents metres de distncia de lepicentre, els homes mostraven les seues gorres foses en els cuiros cabelluts, i els quimonos de les dones els havien quedat tamb soldats sobre la pell. Els xiquets tenien els calcetins adherits a les cames cremades. Quasi tot a va succeir en el temps que va tardar Caron (lartiller de cua) a parpellejar darrere de les ulleres, la seua primera i incontrolable resposta davant el formidable fulgor.

2. Idees principals.
Qu passa a Hiroshima el mat del 6 dagost de 1945? Quantes persones moren? Quantes sobreviuen? Segons la teua opini, hi ha hagut algun desastre comparable en la histria de la humanitat?

3. Interpretaci.
Per qu els nord-americans decideixen llanar una bomba atmica sobre Hiroshima? s lnica bomba atmica que ha esclatat en el mn fins ara?

4. Reflexi.
Qu significa la bomba atmica en el context de la Segona Guerra Mundial? Quines conseqncies t el que va ocrrer a Hiroshima? Com va reaccionar la comunitat internacional?

Gordon THOMAS i Max MORGAN-WITTS, Una apasionante investigacin sobre la bomba atmica de Hiroshima, 2005. Adaptat
HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

499

TEMPS DE LECTURA

Lectura

24

La fallida de la monarquia dAlfons XIII


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els substantius ingerncies, faccions, cacics, apostasia, desafecci, hostilitat i conjura? Qu volen dir els adjectius dinstics, conservador, liberal, pals, ressonant i allada?

La caiguda de Primo de Rivera va revelar com en un esclat que en la societat espanyola de 1930 no quedava res que sustentara activament i eficament la monarquia en la cerca duna eixida constitucional. Alfons XIII, amb les ingerncies en la vida dels partits dinstics, primer, i amb el complaent suport a la dictadura, desprs, va collaborar en la destrucci dels partits conservador i liberal que havia proporcionat a la Corona durant cinquanta anys la seua classe poltica. Aix, quan desprs de la caiguda de Primo de Rivera va pretendre guanyar de nou la legitimitat perduda no va tenir a la seua disposici cap organitzaci capa de conduir aquell procs. Els partits dinstics havien funcionat com a coalicions de faccions clientelars que havien quedat sense comesa especfica desprs del colp destat. No s que els cacics hagueren desaparegut, sin que el caciquisme va deixar de ser la trama social sobre la qual selevava el poder poltic. Els cacics seguien ah, i podien manipular el vot rural, per si les urnes es tornaven a obrir, les majories sexpressarien en les ciutats, on la manipulaci dels cacics entropessava amb majors obstacles. No va disposar tampoc la monarquia del suport de la classe mitjana. El rei podia comptar, com sempre, amb la fidelitat de lesglsia catlica, que li guardava reconeixement per haver restaurat la seua tradicional posici en la societat. Per lesglsia lliurava un dura pugna amb el liberalisme i el socialisme i la seua capacitat dinfluir entre les classes mitjanes urbanes havia minvat considerablement. Lapostasia de les masses i la prdua dels intellectuals formaven part del llenguatge corrent dels clergues. Certament, la classe obrera no es va mobilitzar fins a ben avanat lany 1930 contra la monarquia, per el rebuig de qu va ser objecte el rei pels estudiants i els intellectuals va ser pals des del mateix comiat del dictador fins al ressonant article en qu Jos Ortega va demanar al novembre de 1930, des de les pgines dEl Sol, la destrucci de la monarquia. Els professors i mestres, escriptors i artistes, metges, enginyers, arquitectes i tcnics de tota classe, advocats, notaris i altres homes de llei que Ortega, Maran i Prez de Ayala van convocar per ingressar en lAgrupaci al Servei de la Repblica i van dirigir la seua crida al febrer de 1931 havien tornat per complet lesquena a la monarquia. [...] Amb els militars li va ocrrer al rei Alfons XIII una cosa similar al que havia passat amb els poltics. El seu personal gust pel comandament, la concepci de la seua funci com a rei soldat, les aventures colonials, el seu recurs a lexrcit per a mantenir lordre pblic i el pas decisiu dutilitzar la corporaci militar per al govern de lestat van acabar creant en amplis sectors militars una estesa desafecci quan no una clara hostilitat cap al monarca. [...] Potser lexrcit mai participaria com a tal en una conjura contra la monarquia, per tampoc faria res, arribat el cas, per salvar el tron i fins i tot no pocs militars es van afanyar a prestar la seua collaboraci als conspiradors antimonrquics. En resum, la Corona no disposava duna estructura de poder poltic, era ms que dubtosa ladhesi dels interessos econmics, no disposava dinstitucions de poder ideolgic i finalment ning podia assegurar quin seria el comportament del poder militar: estava allada.

2. Idees principals.
Per qu Alfons XIII perd el suport de gran part de la societat? Quines relacions t en 1930 amb els poltics, lesglsia, lexrcit, els intellectuals?

3. Interpretaci.
Qu succeeix a Espanya en 1930? Quina forma de govern desapareix i quin nou sistema poltic sinstaura en el nostre pas en aquell moment?

4. Reflexi.
Quines diferncies hi ha entre les zones urbanes i les zones rurals? Quin paper hi tenen els cacics? Com reacciona Alfons XIII davant els problemes de la societat? Et sembla que la seua actuaci davant la crisi s encertada? Qu creus que es podia haver fet?

Santos JULI, Un siglo de Espaa: Poltica y sociedad, 1999. Adaptat

500

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

25

Els costos econmics directes de la Guerra Civil


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els substantius xode, prioritats, repressi, sabotatge, transcendncia i indici? Qu volen dir els adjectius desarticulada, contendents, deteriorada, telegrfica, imprecises i siderrgica? Busca sinnims dels verbs atribuir i mitigar. Quin s lorigen i significat de les paraules contrapunt, defuncions, infravalorar, inequvoc, neutrals i duple? Quines diferncies i similituds hi ha entre un exiliat i un represaliat?

Quan el primer dabril de 1939 Franco va declarar finalitzada la guerra, leconomia estava profundament desarticulada. La producci agrria i industrial era molt inferior a la de 1935, davant la notable i sostinguda reducci des de juliol de 1936; les reserves dor i divises havien desaparegut, utilitzades pels republicans per a finanar ladquisici de mercaderies i material militar; el sistema monetari era un caos davant laugment de la quantitat de diners en circulaci en les dues zones contendents, i la xarxa de transport es trobava greument deteriorada ja que havia sigut un dels objectius prioritaris de les operacions militars dels dos exrcits. Durant decennis, el rgim va fer de les destruccions provocades pel conflicte una arma de propaganda. B per a justificar els seus fracassos, b com a contrapunt dels xits, fins a mitjan seixanta les greus destruccions i quantiosos danys materials de la guerra dalliberament van ser una referncia habitual entre els dirigents poltics i econmics. [...] La guerra va tenir unes conseqncies demogrfiques superiors, en termes relatius, a les de la Segona Guerra Mundial en alguns estats dEuropa. Itlia i Frana, per exemple, van perdre, respectivament, al voltant del 2 i 3 per 100 de la seua poblaci activa. Les prdues espanyoles directes van ser superiors, entre el 3 i el 4 per 100, de manera que en 1940 la poblaci activa era prcticament similar a la de deu anys abans. Per, a diferncia del conflicte europeu, aquest cost no va ser lnic. Ni tan sols el ms important. Al nombre de morts fins a abril de 1939, entre 250.000 i 300.000, es van sumar els exiliats i els represaliats interiors a partir dabril de 1939. La repressi posterior per fi de les hostilitats en els camps de batalla va ocasionar, almenys, el doble dels morts entre juliol de 1936 i abril de 1939. En 1940 hi havia prop de 300.000 reclusos en presons i camps de concentraci, i encara que hi ha discrepncies sobre el nombre dels exiliats, no s exagerat quantificar-les en un mnim de 200.000. Daltra banda, el nombre de defuncions entre el trienni 1939-1941 i el de 19331935 va augmentar en un 20 per 100. s, sens dubte, precipitat atribuir la totalitat daquest percentatge a la repressi, ja que les manques alimentries prvies van tenir-hi tamb un paper destacat, per la quantia de la variaci constitueix un bon indici dels efectes indirectes de la guerra i del signe del desenlla sobre la poblaci. A tot aix ha dafegir-se la prdua del capital hum, el conjunt dhabilitats i coneixements tcnics mitjanant els quals la poblaci contribueix al creixement en la seua activitat laboral. Les represlies poltiques van afectar molt especialment segments del mercat de treball treballadors industrials, ensenyants i tcnics els coneixements dels quals eren molt importants per al procs productiu i, a ms, de molt difcil substituci. El mateix cal assenyalar de lxode republic a partir de 1939, al qual hagueren dincorporar-se gran part dels cientfics i intellectuals ms destacats. En relaci amb les destruccions en lestoc de capital fsic, labsncia de dades fiables en complica la quantificaci. Transports i comunicacions van ser les dues activitats ms afectades, i van patir nivells acusats de deterioraci. La reducci del parc mbil ferroviari va arribar a quasi un ter de les locomotores en funcionament en 1936, al 60 per 100 dels vagons per a transport de passatgers i al 40 per 100 dels de mercaderies. En el
HISTRIA 4t ESO

2. Idees principals.
En termes relatius, quines sn les conseqncies demogrfiques de la Guerra Civil espanyola? Com evolucionen les xifres de defuncions entre els triennis de 1933-1935 i 1939-1941? Per qu? Quines sn les activitats econmiques ms afectades per la guerra? Per qu? Quins altres aspectes de la vida es van veure interromputs?

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

501

TEMPS DE LECTURA

transport martim, la disminuci va ser a lentorn del 20 per 100. La destrucci va ser intensa tamb en les installacions dels ports de mar reiteradament bombardejats per lexrcit de Franco. Ponts, enllaos viaris i lnies de comunicaci telefnica, i sobretot telegrfica, van patir cotes elevades dinutilitzaci. Tot i que el nombre daparells de telfon va descendir en no ms dun 15 per 100, lestat de la xarxa al final del conflicte era molt pitjor del que pot deduir-se daquesta xifra. [...] Quant a les destruccions en edificis causades pels bombardejos, les avaluacions sn imprecises i, a ms, contradictries. Segons estimacions oficials realitzades en els anys seixanta, entre 1936 i 1939 es van destruir 250.000 habitatges, i en van quedar parcialment danyats un nombre igual. Altres clculs, per, redueixen significativament aquestes xifres. En relaci amb el parc dhabitatges, la suma de les dues xifres esmentades representa aproximadament una desena part del total, la qual cosa, sense ser irrellevant, no s una proporci espectacular. No obstant aix, no han dinfravalorar-se les conseqncies. Com que lhabitatge era una de les prioritats de la poblaci, el capital necessari per a reconstruir-lo, especialment en les zones de major densitat industrial, va afectar negativament tant les inversions en el sector secundari com la renda disponible de les famlies, amb els seus efectes negatius sobre la demanda de bns de consum. La destrucci dequip productiu industrial va ser molt ms moderada. Desprs de la presa de Bilbao i Oviedo per lexrcit de Franco, la producci siderrgica es va recuperar amb rapidesa, indici inequvoc de la modesta deterioraci de les installacions. La resta de levidncia disponible, gran part daquesta recopilada per lestat franquista durant el seu avan territorial, demostra la inexistncia de destruccions massives de maquinria o dinstallacions. En aix va influir molt destacadament tant la llunyania dels principals nuclis industrials dels fronts de batalla com lactitud de les autoritats econmiques republicanes, oposades al desmantellament o al sabotatge de lestoc de capital fsic. Tamb la rapidesa de la conquista de lrea mediterrnia va ser un element favorable per a mitigar els danys. [...] Daquesta forma, encara sent apreciable i dramtic en no pocs casos individuals, limpacte econmic directe del conflicte militar no va tenir un paper decisiu en lestancament dels anys quaranta. Va ser lactuaci econmica dels vencedors la que va tenir una transcendncia molt major, com es demostra si es compara la trajectria espanyola posterior a 1939 amb la daltres pasos europeus belligerants o neutrals durant la Segona Guerra Mundial.

Entenc el que llig


3. Interpretaci.
Per qu diuen els autors que en finalitzar la guerra les reserves dor i divises havien desaparegut i que el sistema monetari era un caos? Qu impliquen aquests dos fets? Quins arguments empra el rgim franquista com a arma de propaganda? Sn eficaos? Per qu? A ms de limpacte directe de la guerra, quines sn les causes del retard econmic dEspanya en els anys quaranta? Quan i com canvia la situaci?

4. Reflexi.
On sen van els exiliats que han deixir dEspanya durant o desprs de la guerra? Quins sn els principals pasos dacollida? Com sn rebuts i tractats all? La repressi acaba amb la guerra? Qu creus que suposa per al desenvolupament de la cultura espanyola lexili de part dels intellectuals, cientfics i professionals del pas? Podries citar el nom dalgun exiliat? Qu s lexili interior? A qui incumbeix i de quina manera? Coneixes el nom dalgun exiliat o represaliat interior?

Juan Pablo FUSI i Jordi PALAFOX, Espaa: 1808-1996. El desafo de la modernidad, 2003. Adaptat

502

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

26

Conflictes regionals en la guerra freda: lexemple del Congo


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen les paraules secessionista, primordial i enderrocar?

A lestiu de 1960, la guerra freda es va propagar a lfrica subsahariana. Igual que en altres zones del mn, els Estats Units no havien donat prcticament cap suport al moviment anticolonial. [] No obstant aix, el govern nord-americ es va sentir preocupat quan el 30 de juny de 1960 els belgues van concedir la independncia al Congo (lactual Zaire), malgrat que els congolesos no estaven preparats per a autogovernarse. Quan lexrcit congols va atacar els seus oficials blancs i els colons belgues, el govern de Patrice Lumumba va ser incapa de restablir lordre. En vista daix, forces belgues van intervenir en el Congo, la qual cosa va estimular un moviment secessionista a la provncia de Katanga. Lumumba va respondre demanant ajuda a les Nacions Unides i, a mitjan juliol, lorganitzaci mundial va fer una crida perqu es retiraren les tropes belgues []. Amb la finalitat dimpedir que els sovitics intervingueren al Congo, el govern dEisenhower va acceptar les mesures de lONU. No obstant aix, no va tardar Lumumba a veure amb mals ulls la presncia militar de lONU en el seu pas, desprs que el secretari general daquesta, Dag Hammarskjold, es negara a usar tropes de lorganitzaci per a aixafar el moviment secessionista de Katanga. Quan els Estats Units van rebutjar la seua petici dajuda, Lumumba va acudir als sovitics, que van respondre amb entusiasme []. Amb lacceptaci de lajuda sovitica, Lumumba va atraure sobre si lhostilitat del govern dEisenhower. El director de la CIA, Allen Dulles, va traure la conclusi que el primer ministre congols havia sigut comprat pels comunistes. De fet, Lumumba era un nacionalista autntic i no un comunista []. Malgrat aix, el 19 dagost de 1960, Dulles va enviar un telegrama al cap de la CIA al Congo, Lawrence Devlin, en el qual afirmava que leliminaci (de Lumumba) ha de ser un objectiu urgent i primordial. Al cap de poc de temps, els agents de la CIA al Congo van reclutar els lders congolesos entre ells el coronel Joseph Mobutu, que substituiria Lumumba al setembre de 1960 i governaria Zaire fins ben entrat el decenni de 1990 perqu ajudaren a enderrocar Lumumba. Desprs que el primer ministre congols fra derrocat i assassinat el 17 de gener de 1961 (per les autoritats de Katanga, probablement amb la intervenci de la CIA), tots els governs dels Estats Units posteriors al dEisenhower collaborarien estretament amb el rgim de Mobutu, alguns amb ms entusiasme que altres. [...] El 24 de setembre, en un discurs pronunciat davant lAssemblea General, Khruixtxov va tractar dalinear la Uni Sovitica amb el Tercer Mn. Tamb va exigir que Hammarskjold fra destitut del seu crrec per la seua suposada poltica colonial al Congo. Khruixtxov va suggerir que sabolira el crrec de secretari general i es reemplaara amb un executiu collectiu integrat per tres representants: un dOccident, un del bloc socialista i un altre dun pas neutral. Si b el govern dEisenhower va aconseguir bloquejar la troica, es va veure clarament que els temps en qu els Estats Units dominava amb facilitat a les Nacions Unides havien passat a la histria.

2. Idees principals.
Localitza en un mapa el Congo i Katanga. Busca informaci sobre Eisenhower, Lumumba, Mobutu i Khruixtxov. Qu succeeix quan els belgues cedeixen als congolesos el control del seu pas? Es traspassen els poders amb normalitat?

3. Interpretaci.
Per qu Lumumba demana a lONU que intervinga al Congo? I per qu desprs demana ajuda als sovitics? Com hi reacciona Eisenhower?

4. Reflexi.
Qu ocorre en 1960 perqu els Estats Units es fixe en els pasos de lfrica subsahariana i estenga la guerra freda all? Quins problemes viu el Congo desprs de lassassinat de Lumumba? Shan resolt en lactualitat? Quins elements interns i externs nhan retardat el desenvolupament?

Ronald I. POWASKI, La guerra fra: Estados Unidos y la Unin Sovitica, 1917-1991, 2000. Adaptat
HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

503

TEMPS DE LECTURA

Lectura

27

La carrera espacial
Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els substantius aterratge, amaratge i allunatge? Busca informaci sobre Richard Nixon, John F. Kennedy, Lyndon Johnson, Neil Armstrong, Edward Aldrin, Michael Collins, Jurij Gagarin i Valentina Tereixkova.

Lexpressi moment histric sha usat de manera excessiva durant el segle XX. No obstant aix, si hi ha un moment al marge de la guerra que puga qualificar-se dhistric de veres, va ocrrer sens dubte vint segons desprs de les 4.56 (hora espanyola) del dilluns 21 de juliol de 1969, quan Neil Armstrong va baixar les escales de lEagle, el mdul lunar daterratge de la nau espacial Apollo 11, i es va posar sobre la superfcie de la Lluna, fet que el convertia en la primera persona que xafava un cos celeste diferent de la Terra. Mentre ho feia, va pronunciar les clebres paraules: Aquest s un petit pas per a lhome, per un gran salt per a la humanitat. [] Edward Aldrin Jr., Buzz, es va unir a Neil Armstrong sobre la superfcie lunar, en la qual van deixar una placa i una bandera, van plantar algunes llavors i van arreplegar mostres de roques amb tils dissenyats per a tal fi que els permetien fer-ho sense acatxar-se. De retorn al Buga Lunar, es van trobar amb Michael Collins, que els esperava en el mdul dascens, i van iniciar el viatge de tornada, que va finalitzar amb lamaratge al Pacfic, prop de lilla de Johnston. All els va arreplegar el vaixell de guerra Hornet, en el qual es trobava el president Richard Nixon. Havia comenat lera espacial. [...] Desprs que els russos hagueren sorprs el mn en 1957, quan savanaren als Estats Units amb el llanament del Sputnik 1, la Uni Sovitica havia conservat el lideratge espacial desprs de posar el primer animal en rbita, el primer home (Jurij Gagarin, en 1961) i la primera dona (Valentina Tereixkova, en 1963). La resposta dels nord-americans va ser semblant al pnic. El president Kennedy [...] havia cridat el vicepresident Lyndon Johnson perqu esbrinara si tenim possibilitats de derrotar els sovitics posant un laboratori en lespai, organitzant un viatge al voltant de la Lluna, construint un coet capa de posar-se a la Lluna o un que puga anar all i tornar amb un home dins. [...] Des de llavors, van comenar a posar-se a laltura dels russos, grcies al comproms de Kennedy en relaci amb el programa Apollo, que pretenia fer allunar una nau tripulada abans del final de la dcada. El projecte es va engegar en 1963 (encara que la creaci de la NASA datava de 1958) i va suposar una despesa anual de cinc mil milions de dlars durant els segents deu anys. [...] [] Amb tot, el primer allunatge va constituir ms ana un punt culminant que un inici. Els vols tripulats a la Lluna es van succeir fins a 1972, encara que llavors van cessar: a mesura que transcorrien els anys setanta, les expedicions espacials es van anar submergint en zones celestes cada vegada ms profundes: Venus, Mart, Mercuri, Jpiter, el Sol, Saturn El Pioneer 10, llanat en 1972, es va convertir en el primer objecte fabricat per lhome que va abandonar el Sistema Solar, en 1983. [...] Tant nord-americans com russos van centrar la seua atenci en vols orbitals ms prolongats: en 1973, els astronautes del Skylab nord-americ van passar huitanta-quatre dies a bord. Pot dir-se que la primera fase de lera espacial va madurar al voltant de 1980. Aquest va ser lany en qu es va llanar lIntelsat 5, capa de retransmetre milers de telefonades i dos canals de televisi. Lany segent va tocar el torn al Columbia, primer transbordador susceptible de ser reutilitzat. En tan sols deu anys, els viatges espacials havien passat de ser extics a convertir-se en una cosa quasi trivial.

2. Idees principals.
Qu va succeir el 21 de juliol de 1969?

3. Interpretaci.
Com descriu Armstrong el seu passeig per la Lluna? Creus que representa el punt de partida de la carrera espacial o que, en realitat, s el darribada? Per qu? Per qu el president Kennedy converteix larribada de lhome a la Lluna en una prioritat del seu govern? Per qu era tan important per als nord-americans allunar abans que els sovitics?

4. Reflexi.
Quant de temps es tarda a portar a terme el projecte i quants diners shi inverteixen? Quins beneficis se nobtenen?

Peter WATSON, Historia intelectual del siglo XX, 2002. Adaptat

504

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

28

La descolonitzaci: limperi britnic


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els conceptes potncies colonials, imperi, estats sobirans i descolonitzaci? Qu volen dir els adjectius arrelades i rdues? Quins sn els pasos de lEix?

Conv dividir la relaci entre Europa i el mn no europeu desprs de 1945 en dues parts: les seues relacions amb aquelles zones del mn que dominaven en acabar la Segona Guerra Mundial, i la fracci del mn, ms menuda, sobre la qual mai shavia ests el govern imperial europeu. Des del segle XV fins a la Primera Guerra Mundial, Europa va arribar a dominar gradualment la major part del mn no europeu. Per desprs de les dues guerres mundials que van assolar Europa, i en part a conseqncia daquestes, Europa va perdre la major part del seu control territorial en un parell de dcades. Per a Europa, bona part de la relaci amb el mn no europeu de desprs de 1945 va consistir a adaptar-se a aquesta revoluci. Aquesta es va desenvolupar en tres fases: la primera va ser el procs de descolonitzaci mateix, fet a ritmes diferents i amb diferents graus de bona voluntat per les diferents potncies colonials europees; la segona fase va ser una espcie de perode dombra en el qual, desprs dhaver perdut limperi, les antigues potncies colonials van intentar, amb diferents graus dxit, mantenir un imperi informal, o almenys algun tipus dinfluncia sobre parts dels seus antics imperis colonials; finalment, una vegada es van haver esvat els records i emocions del passat colonial, en la majoria dels casos es van intentar establir relacions internacionals normals amb la majoria dels antics territoris imperials. En 1945 la major part del mn no europeu formava part de lordre poltic i econmic europeu, per aquesta relaci estava a punt dexperimentar un canvi ssmic. Entre 1946 i 1975 seixanta-cinc territoris colonials es van convertir en estats sobirans. No obstant aix, en 1945 la descolonitzaci no era lobjectiu de les potncies colonials. Amb lacabament de la Segona Guerra Mundial les potncies colonials europees van tornar a afirmar, o van intentar afirmar, el seu control sobre les possessions que havien sigut ocupades per lEix. Limperi britnic era limperi colonial ms gran mai creat. Mentre que els altres estats europeus amb possessions en ultramar tenien forts interessos europeus, Gran Bretanya sempre havia centrat el seu inters en el seu imperi martim. El seu procs de descolonitzaci s precisament extraordinari perqu, atesa la centralitat de limperi per a Gran Bretanya en comparaci amb les altres experincies de descolonitzaci, no va fer cap esfor seris per conservar les seues possessions una vegada va comprendre que les demandes locals dindependncia estaven fortament arrelades. En qesti duns quants anys va donar la independncia a les colnies i va desfer un imperi construt durant diversos segles de conquestes sovint rdues des del punt de vista militar. El procs va comenar en ferm amb lndia en 1947 i va concloure en 1997 amb la tornada de Hong Kong a la Xina. [...] Lltima fase important de descolonitzaci va arribar per a Gran Bretanya a frica. La Colnia de la Costa de lOr (Ghana) va ser el primer experiment de concessi dindependncia en 1958, i per a 1965 prcticament totes les colnies africanes havien obtingut la independncia. Lnic conflicte greu que va haver dafrontar Gran Bretanya va ser Kenya, que en els anys cinquanta era una de les colnies ms valuoses que li quedaven, amb importants interessos en plantacions. Un moviment rebel, el Mau Mau, va emprendre una campanya de terror contra el govern britnic que va conduir a una significativa intervenci militar britnica. No obstant aix, en lnia amb la seua poltica general de retirada de les colnies, Gran Bretanya va concedir la independncia a Kenya en 1963.

2. Idees principals.
Quin s limperi colonial ms gran que ha existit?
TEMPS DE LECTURA

Com es produeix la descolonitzaci? Quines fases shi poden diferenciar?

3. Interpretaci.
Quin tipus de relacions ha mantingut el Regne Unit amb les seues antigues colnies? Encara li queda algun territori del que va ser el seu imperi?

4. Reflexi.
Quin moviment ideolgic i social origina el procs de descolonitzaci? En els pasos independents ha quedat alguna marca (cultural, lingstica, econmica, social) del seu passat colonial? Dibuixa un mapa de lantic imperi britnic i indica les dates en qu les colnies van aconseguir la independncia.

Mary FULBROOK [ed.], Europa desde 1945, 2001. Adaptat


HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

505

Lectura

29

Un negre pretn conquistar el cel (30 de juny de 1960)


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Quin s el significat dels verbs alar-se, albergar, escatimar i espoliar? Busca sinnims dels termes transmissi, estupefacci, proesa i satisfactria.

El 30 de juny de 1960, dia de la independncia del Congo, el Palau de la Naci de Lopoldville es va omplir de personalitats congoleses i estrangeres. Limponent edifici situat a la vora del riu Congo va ser construt durant el mandat del general Ptillon. Els projectes inicials el destinaven a residncia dels membres de la famlia reial durant els seus viatges a frica i, parcialment, a residncia del governador general mateix. No obstant aix, el procs de descolonitzaci es va accelerar fins al punt dalterar aquests plans i, desprs dalgunes obres de reforma, es va poder albergar de manera convenient el Parlament congols. Lesttua de bronze de Leopold II, fundador de lEstat Independent del Congo, salava a manera de benvinguda en lentrada de ledifici, com si res haguera de canviar desprs de la transmissi de poders. No solament els poltics congolesos recentment elegits, parlamentaris, senadors i ministres, es trobaven reunits en lhemicicle, sin tamb la premsa nacional i internacional i a ms tota la bona societat belga. Al principi, la cerimnia de la solemne transmissi de sobirania es va desenvolupar de manera satisfactria per a Brusselles. El rei Baldu va traar, en un discurs carregat daires paternalistes, una imatge elogiosa de la colonitzaci i un futur neocolonial igualment prometedor. En paraules del rei: La independncia del Congo constitueix la culminaci de lobra concebuda per la intelligncia del rei Leopold II, i va afegir: No comprometeu el futur amb reformes precipitades i no substituu els organismes que Blgica us lliura mentre no estigueu segurs de poder ferho millor... No temeu dirigir-vos a nosaltres. Estem disposats a mantenirnos al vostre costat per ajudar-vos amb els nostres consells, per a formar amb vosaltres els tcnics i funcionaris que necessitareu. Desprs del monarca belga li va arribar el torn de prendre la paraula a Joseph Kasa Vubu, el primer ministre congols, que va pronunciar un discurs perfectament insignificant. Amb aix, responia exactament al que els antics amos esperaven de la nova elit africana: serien ministres, conduirien cotxes de luxe i viurien en belles residncies, per entre bastidors els europeus seguirien movent tots els fils sense que ning els duguera la contrria. La imatge idllica de lpoca colonial evocada pel rei contrastava penosament amb els records de les destrosses colonials i els crims que queden gravats en la memria collectiva dels africans. Per qui, a Brusselles, shavia de preocupar dexpressar aquestes reflexions? Durant dcades es va respectar la llei del silenci entorn de tot el que feia referncia als crims colonials. El Congo era limperi del silenci on el tab de la repressi colonial seguia intacte, i la independncia no ho canviaria. Per immediatament desprs de lallocuci del president Joseph Kasongo, el president de la Cambra de Representants va cedir la paraula al primer ministre Lumumba. Baldu i Eyskens van caure llavors dels nvols: el programa no preveia un tercer discurs i els serveis dInfor Congo no els havien comunicat el projecte de text de Lumumba, que, no obstant aix, havia sigut distribut entre la premsa all reunida. Per va ser sobretot el contingut de lallocuci el que els va deixar gelats despant. El primer mi-

2. Idees principals.
Qui van ser i qu van fer Baldu i Leopold II de Blgica, Joseph Kasa Vubu i Patrice Lumumba? Qu succeeix el 30 de juny de 1960 al Congo? Com es desenvolupa la cerimnia de transmissi de sobirania als congolesos? Qu recomana el rei Baldu als congolesos? Qu els ofereix? En qu es diferencien els discursos de Kasa Vubu i Lumumba?

3. Interpretaci.
Quan, com i per qu es produeix la descolonitzaci del Congo? s un procs pacfic o violent? Com s la societat del Congo en lpoca colonial? s justa i igualitria? Els negres

506

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

nistre congols no es va dirigir als amos de temps passats, sin als congolesos, combatents de la independncia hui victoriosa. De colp, les personalitats estrangeres van desaparixer del centre de latenci poltica i es van convertir en espectadors de la celebraci dun moviment nacionalista i dels seus primers xits. Amb estupefacci, van sentir el dirigent nacionalista que es dirigiria al poble congols i responia al rei, que, mentrestant, es va quedar lvid. En parlar directament al poble, i per damunt del cos diplomtic reunit, va explicar que la concessi de la independncia no era un regal geners de Brusselles, com pretenia el rei Baldu. La independncia shavia proclamat dacord amb Blgica, per cap congols digne daquest nom podr oblidar mai que ha sigut conquistada mitjanant la lluita, una lluita de tots els dies, una lluita ardorosa i idealista, una lluita en la qual no hem escatimat ni les nostres forces ni les nostres privacions ni els nostres sofriments ni la nostra sang. Lumumba va descriure llavors obertament el sistema colonial que Baldu glorificava com la gran obra mestra del seu besoncle i el va condemnar com la humiliant esclavitud que ens va ser imposada mitjanant la fora. Va continuar amb aquestes paraules: Hem viscut els sarcasmes i els insults, els colps que vam haver de suportar mat, vesprada i nit, perqu rem negres. Qui oblidar que a un negre se li deia tu, certament no com si fra un amic, sin perqu lhonorable vost estava reservat exclusivament als blancs? Hem viscut que les nostres terres foren espoliades en nom de textos suposadament legals que no feien sin reconixer el dret del ms fort. Hem viscut que la llei mai s la mateixa segons es tracte dun blanc o dun negre: complaent amb els uns, cruel i inhumana amb els altres. Hem viscut els sofriments atroos dels relegats per les opinions poltiques o creences religioses: exiliats en la seua prpia ptria, la seua sort era veritablement pitjor que la mateixa mort... Qui oblidar els afusellaments en els quals tants germans nostres van perdre la vida, els calabossos als quals van ser brutalment llanats els qui no volien seguir sotmesos al rgim duna justcia dopressi i dexplotaci? Lumumba restitua a les seues justes proporcions el paper que Brusselles havia interpretat en la descolonitzaci: Blgica, que, comprenent per fi el sentit de la histria, no ha intentat oposar-se a la nostra independncia. El discurs de Lumumba, interromput en huit ocasions per llargs aplaudiments dels congolesos, va ser coronat per una vertadera ovaci. De seguida, milers de persones que havien seguit els festejos per la rdio van eixir a contar aquella proesa arreu del Congo. Lumumba shavia expressat duna forma que els congolesos consideraven impensable en presncia dun europeu. Aquells pocs minuts de veritat van ser una recompensa per huitanta anys de dominaci. Per primera vegada en la histria del pas, un congols es dirigiria a la naci i engegava la reconstrucci de la histria congolesa.

Entenc el que llig


sn tractats de la mateixa manera que els blancs? En qu et recorda el Parlament congols al dun pas occidental? En quina llengua sexpressen el rei Baldu i Lumumba?

4. Reflexi.
Creus que els governs i constitucions dels pasos descolonitzats es basen en els models occidentals? Et sembla que Occident est en lorigen dels moviments nacionalistes i dels sistemes poltics que simplanten en els nous pasos independents? Per qu la intervenci de Lumumba provoca lestupefacci dels assistents? s que el que diu no s cert o s que ning ms satreveix a dir la veritat? Com es converteix Lumumba en lder nacionalista i primer ministre del Congo? Per qu s assassinat? Qu passa quan mor? Segons la teua opini, els pocs minuts de glria de Lumumba poden compensar dalguna forma els huitanta anys de dominaci belga? Com se senten els congolesos quan senten les seues paraules? Per qu aprofita locasi per a repartir el text per escrit a la premsa?
TEMPS DE LECTURA

Ludo DE WITTE, El asesinato de Lumumba, 2002. Adaptat.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

507

Lectura

30

La tragdia rwandesa
Entenc el que llig
1. Conceptes.
Quin s el significat de les paraules aristocrcia, vassall, humus, metrpolis, feudals, embravits, arrendar i demorar? Qu volen dir els substantius usdefruit, mandioca, vendaval, emancipaci, massacre, tropells, jou i apocalipsi? Busca sinnims i antnims dels adjectius vastes, estrils, instruda i contradictoris. Qui sn els tutsis i els hutus?

Els tutsis no sn pastors ni nmades, ni tan sols ramaders. Sn amos dels ramats, sn la casta dominant, laristocrcia. Els hutus, en canvi, formen la casta, molt ms nombrosa, dels agricultors []. Entre tutsis i hutus dominaven unes relacions feudals: el tutsi era el senyor, i el hutu, el seu vassall. Els hutus eren clients dels tutsis. Eren agricultors que vivien de conrear la terra. Lliuraven al senyor part de les seues collites en canvi de protecci i duna vaca, que rebien en usdefruit (els tutsis en tenien el monopoli: els hutus podien tenir una vaca noms si larrendaven al seu senyor). Tot igual que en el feudalisme: la mateixa dependncia, els mateixos costums, la mateixa explotaci. A poc a poc, a mitjan segle XX, creix un conflicte dramtic entre les dues castes. El que es disputen s la terra. Rwanda s menuda, muntanyosa i molt densament poblada. Com succeeix sovint a frica, tamb a Rwanda arriba a produir-se una lluita entre els qui viuen de criar bestiar i els qui conreen la terra. Solament que en la resta del continent les extensions sn tan vastes que una de les parts pot retirar-se i ocupar territoris lliures, amb la qual cosa el focus de guerra sapaga. A Rwanda tal soluci s impossible: no hi ha lloc on puguen retirar-se, no hi ha on es puga retrocedir. Entretant, creixen els ramats propietat dels tutsis i es necessiten cada vegada ms pastures. Aquestes noves pastures solament es poden crear duna manera: llevant terra als camperols, s a dir, tirant els hutus dels seus camps. I aix que els hutus ja viuen molt apinyats. Des de fa anys, el nombre ha augmentat rpidament. Per a empitjorar les coses, les terres que conreen sn de mala qualitat, quasi estrils, a causa que les muntanyes rwandeses estan cobertes per una capa dhumus molt fina, tant que quan arriba lestaci de les pluges, els xfecs senduen, cada any, considerables extensions de terreny, i en molts llocs on abans els hutus tenien els seus camps de mandioca i dacsa, ara apareix una roca nua. De manera que dun costat tenim tropells de vaques en poderosa expansi smbol de la riquesa i fora dels tutsis, i dun altre, uns hutus apinyats, pressionats i acorralats: no hi ha lloc, no hi ha terra suficient, alg ha danar-sen o morir. Heus ac el panorama de Rwanda en els anys cinquanta, quan en escena apareixen els belgues. Ara s que es mostren aquests molt actius, perqu justament llavors frica passa per un moment delicat i perills: creix lonada independentista, anticolonial, aix que cal actuar, prendre decisions. Blgica pertany al grup de metrpolis a les quals ms va sorprendre el moviment demancipaci. De manera que a Brusselles no se li ocorre res i els seus funcionaris no saben molt b qu han de fer. Com sol succeir en casos semblants, no troben sin una resposta: retardar solucions, demorar-ho tot. Fins llavors, els belgues havien governat Rwanda recolzant-se en els tutsis: es recolzaven en ells i els utilitzaven. Per els tutsis formen la capa ms instruda i ambiciosa dels banyarwanda, i sn precisament ells els qui ara exigeixen la independncia. I a ms, ja!, cosa per a la qual els belgues no estan preparats en absolut. Aix que Brusselles, bruscament, canvia de tctica: abandona els tutsis i comena a donar suport als hutus, ms submisos i disposats a compromisos. Comena per incitar-los contra els tutsis. Els efectes de tal poltica no es fan esperar. Els hutus, animats i embravits, es llancen a la lluita. En 1959 esclata a Rwanda una revolta camperola. Precisament all, nic cas a frica, el moviment dalliberament va adoptar formes de revoluci social, antifeudal. Dentre tot frica, solament Rwanda va viure la seua presa de la Bastilla, el seu destronament dun rei, la seua Gironda i el seu Terror. Nodrits grups de camperols hutus,

2. Idees principals.
Situa en un mapa Rwanda, Burundi, el Congo, Uganda i Tanganica. Qu ocorre a mitjan segle XX a Rwanda? En quin moment i per qu actuen els belgues? Com tracten de solucionar els belgues el conflicte? Ho aconsegueixen?

3. Interpretaci.
A qu creus que es deu el canvi destratgia de Blgica? Quin s lobjectiu principal de la nova poltica dels belgues a Rwanda? Tenint en compte que Burundi est controlat pels tutsis i que s un pas

508

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

desbocats i armats amb matxets, aixades i llances, es van abalanar, com un vendaval incontrolat, sobre els seus amos i senyors tutsis. Havia comenat una gran massacre, que frica no havia vist en molt de temps. Els camperols cremaven les finques dels seus amos i a ells mateixos els degollaven i els trencaven el crani. Rwanda estava en flames i la sang corria a dolls. Va comenar una matana massiva de bestiar: els camperols, moltssims per primera vegada en la seua vida, van poder menjar tanta carn com volgueren. En aquell temps, el pas tenia 2,6 milions dhabitants, entre els quals el nombre de tutsis selevava a tres-cents mil. Es calcula que van morir assassinats diverses desenes de milers de tutsis i que altres tants van fugir als pasos vens: el Congo, Uganda, Tanganyica i Burundi. La monarquia i el feudalisme van deixar dexistir i la casta tutsi va perdre la seua posici dominant. El poder havia passat a les mans del camperolat hutu. Quan, en 1962, Rwanda va recuperar la independncia, el primer govern el van formar homes pertanyents precisament a aquesta casta. [] Tant hutus com tutsis desperten daquella revoluci com dun malson. Els uns i els altres han passat pel trngol duna massacre, els primers causant-la i els segons patint-la com a vctimes, i aquesta experincia deixa en la gent una petjada turmentadora i inesborrable. En aquells moments els sentiments dels hutus sn contradictoris. Duna banda, han venut els seus senyors, shan llevat el jou del feudalisme i, per primera volta en la histria del pas, han aconseguit el poder; per, duna altra, no han derrotat els seus amos per complet, no els han eliminat, i aquesta conscincia que ladversari ha sigut greument ferit, per solament aix, que segueix viu i buscar venjana, ha sembrat en els seus cors una por atro i invencible []. Aix sorigina la tragdia rwandesa, el drama del poble dels banyarwanda, la impossibilitat com el cas palest de conciliar les raons de dues comunitats que reclamen el dret a un mateix territori; un tros de terra, emper, massa menut i atapet per a donar-los cabuda. [] La revoluci de 1959 va dividir el poble banyarwanda en dos bndols enemics. El temps que transcorrer des daquell moment solament enfortir els mecanismes del desacord, aguditzar el conflicte, provocar collisions sagnants i finalment lapocalipsi.

Entenc el que llig


fronterer, lexili de milers de tutsis de Rwanda a Burundi, qu provocar en el futur? Quin s lapocalipsi al qual es refereix lautor al final del text?

4. Reflexi.
Per qu, segons el text, el cas rwands s lnic a frica en el qual el moviment dalliberament adopta formes de revoluci social? Justifica la resposta. Per qu la descolonitzaci dfrica s tan complicada? Per qu es cometen tants errors? Quines relacions tenen el Regne Unit i Blgica amb les seues colnies? En qu es diferencia la descolonitzaci dels territoris belgues de la dels britnics? Qu succeeix a Rwanda desprs de la revoluci hutu? El problema de Rwanda est definitivament resolt en lactualitat?
TEMPS DE LECTURA

Ryszard KAPUSCINSKI, bano, 2006. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

509

Lectura

31

L origen de la CEE: La Declaraci de Robert Schuman de 9 de maig de 1950


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els substantius solidaritat, racionalitzaci, duanes i crtel? Qu volen dir els adjectius dispars, paritries, restrictives i executives? Quin s lorigen i significat de les paraules federaci, fusi i equiparables? Busca sinnims dels termes indispensable, subministrament i salvaguarda. Dibuixa un mapa dEuropa i assenyala els pasos que van fundar la CEE.

La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforos creadors equiparables als perills que lamenacen. La contribuci que una Europa organitzada i viva pot aportar a la civilitzaci s indispensable per al manteniment dunes relacions pacfiques. Frana, defensora des de fa ms de vint anys duna Europa unida, ha tingut sempre com a objectiu essencial servir la pau. Europa no es va construir i vingu la guerra. Europa no es far duna vegada ni en una obra de conjunt: es far grcies a realitzacions concretes, que creen en primer lloc una solidaritat de fet. Lagrupaci de les nacions europees exigeix que loposici secular entre Frana i Alemanya quede superada; per tant, lacci empresa ha dafectar en primer lloc Frana i Alemanya. A aquest efecte, el govern francs proposa actuar immediatament sobre un punt limitat, per decisiu. El govern francs proposa que se sotmeta el conjunt de la producci francoalemanya de carb i dacer a una alta autoritat comuna, en una organitzaci oberta als altres pasos dEuropa. La posada en com de les produccions de carb i dacer garantir immediatament la creaci de bases comunes de desenvolupament econmic, primera etapa de la federaci europea, i canviar el dest daquestes regions, que durant tant temps shan dedicat a la fabricaci darmes, de les quals elles mateixes han sigut les primeres vctimes. La solidaritat de producci que aix es creu posar de manifest que qualsevol guerra entre Frana i Alemanya no sols resulta impensable, sin materialment impossible. La creaci daquesta potent unitat de producci, oberta a tots els pasos que vulguen participar-hi, proporcionar a tots els pasos que agrupe els elements fonamentals de la producci industrial en les mateixes condicions i establir els fonaments reals de la unificaci econmica. Aquesta producci soferir a tot el mn sense distinci ni exclusi, per a contribuir a laugment del nivell de vida i al progrs de les obres de pau. [...] Daquesta manera es portar a terme la fusi dinteressos indispensables per a la creaci duna comunitat econmica i sintroduir el ferment duna comunitat ms mplia i ms profunda entre pasos que durant tant de temps shan enfrontat en divisions sagnants. Mitjanant la posada en com de les produccions bsiques i la creaci duna Alta Autoritat de nou encuny, les decisions de la qual obligaran Frana, Alemanya i els pasos que shi adherisquen, aquesta proposta establir les primeres bases concretes duna federaci europea indispensable per a la preservaci de la pau.

2. Idees principals.
Per qu Frana defensa una Europa unida? Quina s la proposta que fa Frana a Alemanya i amb quins fins? Est oberta a altres pasos? En quin sector es fonamenta el projecte de Frana? Per qu li interessa arribar a un acord en aquest punt concret?

3. Interpretaci.
Per qu s tan important per a Europa lequilibri

510

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Per a prosseguir la realitzaci de tals objectius, el govern francs est disposat a iniciar negociacions segons les bases segents. La missi encomanada a lalta autoritat comuna consistir a garantir, en el termini ms breu possible, la modernitzaci de la producci i la millora de la seua qualitat; el subministrament, en condicions idntiques, del carb i de lacer en el mercat francs i en el mercat alemany, aix com en els dels pasos adherents; el desenvolupament de lexportaci comuna cap als altres pasos; lequiparaci i millora de les condicions de vida dels treballadors daquestes indstries. Per a arribar a aquests objectius a partir de les dispars condicions en qu es troben actualment les produccions dels pasos adherents, haurien daplicar-se amb carcter transitori determinades disposicions que establisquen laplicaci dun pla de producci i dinversions, la creaci de mecanismes destabilitat dels preus i la creaci dun fons de reconversi que facilite la racionalitzaci de la producci. La circulaci del carb i de lacer entre els pasos adherents quedar alliberada immediatament de qualsevol dret de duanes i no podr veures afectada per tarifes de transport diferencials. Progressivament saniran establint les condicions que garantisquen espontniament una distribuci ms racional de la producci i el nivell de productivitat ms elevat. Lorganitzaci projectada, al contrari que un crtel internacional tendent a la distribuci i a lexplotaci dels mercats mitjanant prctiques restrictives i el manteniment de grans beneficis, garantir la fusi dels mercats i lexpansi de la producci. Els principis i compromisos essencials anteriorment exposats seran objecte dun tractat signat entre els estats. Les negociacions indispensables per a precisar les normes daplicaci es portaran a terme amb lajuda dun rbitre designat de com acord, la missi del qual consistir a vetlar perqu els acords sajusten als principis i, en cas de desacord insalvable, decidir la soluci que haja dadoptar-se. Lalta autoritat comuna, encarregada del funcionament de tot el sistema, estar composta per personalitats independents designades sobre bases paritries pels governs, que elegiran de com acord un president. Les decisions de lalta autoritat seran executives a Frana, a Alemanya i en els altres pasos adherents. Sadoptaran les disposicions adequades per a garantir les vies de recurs necessries contra les decisions de lAlta Autoritat. Un representant de les Nacions Unides davant aquesta autoritat sencarregar de fer, dues voltes a lany, un informe pblic a lONU sobre el funcionament del nou organisme, en particular pel que fa referncia a la salvaguarda de les seues finalitats pacfiques. La creaci de lalta autoritat no prejutja en absolut el rgim de propietat de les empreses. En lexercici de la seua missi, lalta autoritat comuna tindr en compte les facultats atorgades a lautoritat internacional del Ruhr i les obligacions de tot tipus imposades a Alemanya, mentre aquestes subsistisquen.

Entenc el que llig


entre Frana i Alemanya? Quines desavinences hi ha hagut entre les dues nacions des del segle XIX? La uni que proposa Frana s social, poltica, ideolgica o econmica? Per qu?

4. Reflexi.
Qu ha succet a Europa cada vegada que shan produt desequilibris entre dues grans potncies, com Frana i Alemanya? Qu pretn evitar Frana? Accepta Alemanya? Quins pasos subscriuen el primer tractat duni europea? Com ha evolucionat la CEE? Com es denomina hui dia i quins pasos la integren? A ms duna reforma econmica, quines altres transformacions han de realitzar els pasos adherents al tractat? Els acords esmentats en el text afecten tamb les empreses i la iniciativa privada? Qu suposa per a Europa leliminaci de duanes?

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

511

TEMPS DE LECTURA

Lectura

32

El relleu de Stalin: Nikita Khruixtxov


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els adjectius exaltat, fervents, frustrat i efmer? Qu volen dir els substantius fetitxisme, fertilitzants, dragatge i impulsivitat? Quin s lorigen i el significat de les paraules exhortar, plebees, pletric i paranoics? Busca sinnims dels termes eficincia, saga, voluntaris i infligit.

Khruixtxov era un personatge terrenal, exaltat, lnic lder sovitic la conducta pblica del qual mostrava el mateix tipus de voluntaris entusiasme que caracteritzara la primera generaci de comunistes fervents. Va constrnyer els camperols, predominantment escptics, perqu donaren per voluntat prpia ms temps del seu treball a les terres collectives amb la mateixa eficincia que dedicaven a les seues parcelles privades. Va exigir que es millorara el transport pblic i va menysprear la idea dels autombils privats com a fetitxisme individualista occidental, indigne duna societat socialista. Va sacsejar els quadres del partit i va intimidar els aparells de poder locals perqu es guanyaren els sous donant millor exemple de comproms socialista. Va exigir ms iniciativa local tant en fbriques com en granges. Per lpoca estalinista havia format els administradors perqu no assumiren la responsabilitat de cap innovaci i Khruixtxov es va veure frustrat per alguna de les variants que havia pres el compliment de les normes. Com el pla de planxes metlliques es mesurava per tones, les fbriques complien els requisits de les normes ms fcilment produint planxes massa pesants per a utilitzar-les com cal. Les normes quantitatives van conduir tamb a la producci de mobles hiperdimensionats, llums i canelobres ridculament pesants, botes i sabates de grandria excessiva, etc. Com sempre, lagricultura anava a la saga de la indstria i la mineria. Cap a 1955 la producci de gra estava encara per davall dels nivells de 1940 i els ramats eren ms reduts que els de 1928 (quan la NEP va desaparixer) i que els de 1916 (lltim any anterior a la Revoluci). Khruixtxov va exigir lincrement de la producci de fertilitzants qumics i maquinria; va donar a les granges collectives ms control sobre els seus tractors i segadores. Per la pea mestra de la seua poltica va ser laprofitament de terres verges a Kazakhstan. En aquesta campanya va apellar a lidealisme dels estudiants: milers dells van marxar per ajudar en les primeres labors de llaurana, sembra i collita. Les collites de 1955-1956 van tenir un xit clamors, per en el curs de la dcada segent es van combinar les sequeres i les tempestes de vent per a arrunar virtualment gran part daquest nou cintur cerealer. A loctubre de 1957 la Uni Sovitica va aconseguir tal vegada lxit ms prestigis de les set dcades de la seua histria: el llanament del Sputnik, primer satllit fabricat per lhome, que va inaugurar lera de lexploraci espacial. Si aquest xit safig a laprofitament de les terres verges i a la recent i substancial millora de les condicions de vida, aquest va ser probablement el moment ms feli i pletric dorgull de la histria sovitica. Dos anys ms tard, Khruixtxov que havia expressat la seua admiraci per la productivitat agrcola nord-americana va visitar els Estats Units. Entre altres vertiginoses activitats va fer un recorregut per una granja de dacsa dIowa, va inspeccionar bestiar de carn de primera qualitat i, al mateix temps que feia elogiosos comentaris, va anunciar alegrement que en poques dcades us enterrarem. Amb aquella metfora vulgar no va voler significar que hi haguera dhaver una altra guerra mundial, sin que la indstria i lagricultura sovitiques igualarien i sobrepassarien lOccident capitalista (com solia dir Stalin en els seus pronunciaments econmics).

2. Idees principals.
Dibuixa un mapa de la Uni Sovitica i assenyala on estan Kazakhstan, Brest-Litovsk, Vladivostok i Sibria. El carcter de Khruixtxov explica en part els xits i fracassos de la Uni Sovitica en els anys en qu va governar? Amb quins problemes, heretats de lpoca estalinista, es troba Khruixtxov en la indstria sovitica? Com els resol? Els plans dexplotaci de les terres verges de Kazakhstan, estan basats en estudis i solucions de viabilitat? Per qu sn una pea clau en la seua poltica?

512

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

De retorn al seu pas va exhortar a plantar dacsa en les terres verges sense adonar-se, segons sembla, que el clima era molt ms fred i sec que el dIowa. En general un dels grans fracassos de leconomia sovitica va ser la falta datenci als problemes mediambientals. No s que els antecedents dOccident hagen sigut ideals en aquesta qesti, per hi ha hagut una significativa diferncia descala en el maltractament del planeta. Des dels comenaments de la Revoluci als bolxevics els agradava pensar en termes grandiosos sobre la conquesta de la natura. Un dels arguments bsics de Stalin per a prendre la decisi destablir el socialisme en un pas, en compte de concentrar-se en la revoluci mundial, era la immensitat i la riquesa de la Uni Sovitica, una setena part de la superfcie terrestre del planeta, que sestn al llarg donze zones horries des de Brest-Litovsk fins a Vladivostok. Els sovitics van saquejar literalment la seua terra ms que els nord-americans en el segle XIX. Milers de quilmetres quadrats van ser enverinats amb productes qumics en experiments que van conduir a la fabricaci de la bomba atmica. Molts milers ms en la campanya de les terres verges, explotades amb xit efmer, solament per a tornar a convertir-se en deserts al cap duna dcada. El dragatge de canals i el canvi de direcci dels rius es va intentar per a millorar les condicions econmiques dimmensos territoris dsia central i Sibria, com tamb per a millorar la fibra moral dels presoners que feien el treball principal. Per en molts casos el resultat no buscat va ser el desastre ecolgic de la zona i el dany infligit a la salut dels habitants que hi vivien. Com molts daquests problemes no han sigut reconeguts mai pblicament s impossible quantificar-ne els danys. La impulsivitat de Khruixtxov i les seues maneres plebees el van dur a la runa. En 1960 mentre parlava en una reuni de lAssemblea de les Nacions Unides va expressar la seua fria perqu un avi despionatge dels Estats Units, que va ser abatut, haguera volat sobre la Uni Sovitica: es va llevar les sabates i va colpejar el seu escriptori. Un any ms tard, durant una trobada amb el nou president dels Estats Units John F. Kennedy, va tractar sense xit dintimidar un cap de govern que va considerar jove i insegur. A petici de Fidel Castro, en 1962, va planejar installar bases de mssils balstics a Cuba i es va veure forat a fer marxa arrere quan ladministraci de Kennedy va anunciar que utilitzaria la fora per a impedir-ho. En 1964 els problemes agrcoles acumulats i el creixent desprestigi internacional que li van implicar les activitats abans esmentades van conduir a la destituci pacfica. En el marc de la perspectiva histrica, Khruixtxov ser recordat amb gratitud entre el poble rus per haver sigut el lder que va acabar amb la tremenda tradici de governs paranoics que recorrien a purgues sagnants.

Entenc el que llig


3. Interpretaci.
Es tenen en compte els problemes mediambientals a lhora de portar a terme les reformes econmiques de la Uni Sovitica? Sn eficaces les mesures adoptades? Per qu en 1955 encara no shan recuperat els nivells de producci agrcola de 1940? Qu succeeix a la Uni Sovitica entre 1941 i 1955? Qu ocorre en el viatge que fa Khruixtxov als Estats Units? Qu pretn advertir als nord-americans mitjanant la frase en poques dcades us enterrarem? Es compleix la seua predicci? Com aconsegueix Khruixtxov escometre el projecte daprofitament de les terres verges del Kazakhstan? Recorre a camperols i agricultors professionals o empra m dobra no qualificada? Per qu?

4. Reflexi.
Quines relacions t Khruixtxov amb els poltics estrangers? Et sembla que s un gran estadista? Com acaba la seua carrera poltica? Qu est a punt de succeir en 1962 entre els Estats Units i la Uni Sovitica? Com es diu aquesta crisi? Quin altre pas hi est involucrat? Com se soluciona el conflicte?

Gabriel JACKSON, Civilizacin y barbarie en la Europa del siglo XX, 1997. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

513

TEMPS DE LECTURA

Lectura

33

La Xina: els carcters originals del nou rgim


Entenc el que llig
1. Idees principals.
Qui va ser i qu va fer Mao Zedong? En qu es basa el nou rgim xins? Quines influncies exteriors rep? Quins en sn els trets originals?

[...] La influncia sovitica era molt profunda a la Xina just en el moment en qu es van assentar les bases del nou rgim. A la Xina, com a la Uni Sovitica, els organismes de lestat estan completament controlats pel partit. El partit s omnipresent i ho dirigeix tot, fins i tot quan manca de competncia per a fer-ho: administraci, empreses, comunes rurals, fbriques, hospitals, escoles, universitats... Encara que els membres del partit no gaudisquen de privilegis tan grans com a la Uni Sovitica i que la vida dels petits quadres en particular siga bastant penosa, pertnyer al partit comporta, no obstant aix, nombrosos avantatges. Lelit dirigent est formada pels membres ms antics del partit, els quals van participar en les lluites anteriors a lAlliberament. [...] En aquesta forta jerarquia, lnic criteri de promoci s el lliurament al partit i lortodxia poltica. Aix doncs, hi ha analogies fonamentals entre els sistemes poltics de la Xina i de lURSS. [...] No obstant aix, durant tot el perode recent, el nou rgim xins ha tingut un aspecte profundament original a causa, duna banda, de la importncia concedida a ladoctrinament i conversi dels esperits, i, per una altra, a un cert romanticisme revolucionari. De 1950 a 1975 la vida dels xinesos sha vist incessantment agitada i de vegades trastornada per una srie contnua de moviments destinats a mobilitzar tota o part de la poblaci a travs del recurs obsessiu a tots els mitjans de comunicaci: pancartes, peridics, rdio, explicacions i discussions. En les innumerables reunions organitzades en els llocs de treball, cadasc t el deure patritic de criticar i denunciar, dentre els seus companys ms prxims, opositors, tebis i esperits massa independents [...]. Les sessions destudi que generalment se centren en les obres de Mao Zedong o en els editorials del Diari del Poble, lexamen de conscincia, la confessi i el penediment, la humiliaci, permeten mantenir un alt nivell de conscincia poltica i trencar la resistncia dels reticents. [...] [...] Les assemblees rurals on sinstrua el procs contra els antics camperols rics van proporcionar sens dubte el model duna prctica ms general, destinada a promoure la revoluci sota el control del partit i a canviar les mentalitats. [...] Des del moment de la fundaci del partit es van afirmar unes aspiracions utpiques que prolonguen una tradici revolucionria molt antiga. [...] La societat sense classes, unnime, en qu tot s de tots lanttesi de la societat mandarina s un vell mite que, amb el temps, ha anat prenent colors molt moderns. [...] La fe va davant del coneixement, lopini del partit davant de la dels experts. Aquest voluntarisme era [...] un dels elements fonamentals del temperament de Mao Zedong. Els conflictes i crisis pels quals la Repblica Popular de la Xina ha passat des de la seua fundaci han sigut producte de les dificultats oposades en laplicaci de directrius massa ambicioses. [...]. Als qui advocaven per una transformaci rpida i radical de la societat no van tardar a oposar-se els gestors conscients dels perills de la improvisaci i els partidaris dun ritme de desenvolupament millor adaptat a les forces humanes. Les tendncies oposades van desembocar en lluites de faccions en el si del partit, en les quals cadasc va intentar explotar en profit propi la irritaci provocada en la poblaci per lautoritarisme i la incompetncia dels quadres.

2. Interpretaci.
En qu es converteix realment el nou sistema poltic instaurat a la Xina? Creus que en el fons el partit aspira a ocupar-se dalguna cosa ms que de la gesti de la vida econmica i poltica del pas? Penses que la fe va davant del coneixement? Quin paper ocupa el partit en la societat xinesa posterior a lAlliberament? Qui sencarreguen de la direcci? Entre quines dues postures es debat el partit a lhora de traar les directrius de la seua poltica? Quines divergncies hi ha?

3. Reflexi.
Per qu el partit converteix en una prioritat el procs contra els antics camperols rics? Quin tipus de societat pretn crear?

Jacques GERNET, El mundo chino, 2007. Adaptat

514

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Lectura

34

Francisco Franco
Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els adjectius extravertit, grotescos, coetanis, atapeda, vitalcia i fctics? Qu volen dir els substantius asceta, expectativa, fruci, controvrsies, lxic i cabdill? En qu sassemblen i en qu es diferencien els feixistes i els falangistes?

Tal desenlla, en el cas de Franco, era impossible. Va tenir aparences feixistoides el franquisme per motius histrics i per oportunisme molt dins del gust de lpoca [...]. El poder de Franco no emanava de Falange, sin, en primer lloc, de lexrcit, desprs damplis poders fctics amenaats per la revoluci i de grans masses populars poc o gens interessades en la poltica i que anhelaven pau i ordre. Del feixisme clssic el franquisme, a travs de Falange, va prendre certs signes externs: salutaci, camisa, lxic (les jerarquies) i un sentit social que s el que es pot anotar en el seu haver com a ms positiu. [...]. A Franco li resultava cmode comptar amb Falange per a donar una aparena de civilitat al seu rgim i per a descarregar en ell tasques ingrates, per mai li va donar vertader poder. [...] Havia de prestar, no obstant aix, gran atenci a dos ossos durs de rosegar: els generals monrquics i lesglsia. Dels primers es va desembarassar grcies a una combinaci dastcia i de malapteses comeses en lentorn del prncep Joan, hereu de la Corona per abdicaci dAlfons XIII, realitzada al febrer de 1941 a Roma, on va morir poc desprs. La possible competncia amb lesglsia pel domini drees de poder el preocupava molt ms, i va ser un dels grans eixos de la poltica de Franco. Franco va ser un creient sense problemes ni fissures. [...] Lesglsia espanyola mereixia el suport total de lestat com a reparaci als seus sofriments i premi a la seua collaboraci en la reforma duna societat [...]. En aquest punt Franco assumia plenament els principis de lanomenat nacionalcatolicisme. I en aquest punt, Falange, sense arribar a la identificaci amb els ideals catlics propis del carlisme, quedava molt lluny no solament del clar sentit anticristi del nazisme, sin del moderat anticlericalisme del Fascio itali.

Com aconsegueix Franco fer-se amb el poder? Quins elements pren de Falange i quan i per qu se nallunya?

3. Interpretaci.
Com aconsegueix conservar Franco el poder durant quasi quaranta anys? En quines institucions es basa? Per qu no troba cap oposici interior al seu govern?

4. Reflexi.
Per qu no hi ha partits poltics durant el franquisme? Quan i com es restableixen? En qu consisteix el nacionalcatolicisme? Els principis de Franco xoquen amb els de Falange en aquest punt? Per qu?

Antonio DOMNGUEZ ORTIZ, Espaa. Tres milenios de historia, 2000. Adaptat


HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

515

TEMPS DE LECTURA

[...] La psicologia del personatge ha sigut analitzada des de diversos angles i, a pesar dels molt oposats enfocaments, hi ha coincidncies que simposen perqu sn evidents: va ser un home de chance en grau increble; la mort de Calvo Sotelo, Sanjurjo, Mola i Jos Antonio va apartar del seu cam cap al poder suprem els rivals ms qualificats. En el seu llargussim mandat no va sorgir dins dEspanya cap oposici que poguera inquietar-lo, i quan els successos internacionals van arribar a un punt en el qual semblava impossible que no fra enderrocat, el panorama va evolucionar de tal manera que va trobar suports inesperats. Va ser un cas singular i potser irrepetible, sense connexi amb els espadons del nostre segle XIX, ni amb el bons i extravertit Miguel Primo de Rivera, ni amb els dictadors grotescos i corruptes del tercer mn, ni amb els coetanis caps dels moviments totalitaris: Mussolini, Hitler, Stalin, que, cadascun al seu estil, tenien do de gents, un suport ideolgic i un partit. Franco mancava de calor humana; gelava linterlocutor no amb la majestat de Felip II, sin amb la seua fredor de peix. No va ser un asceta; amb freqncia abandonava la seua taula de despatx atapeda de papers per a dedicar-se a la caa o a la pesca; la seua vertadera passi era el poder, i la va satisfer ms enll de tota expectativa; cal remuntar-se fins a Felip II per a trobar un altre personatge histric que acumulara tant de poder i amb tanta fruci. [...] El que suscitava controvrsies s la font i la naturalesa daquell poder. Continua havent-hi qui anomena el seu rgim feixista, encara que pense que ms ana per inrcia que per raons objectives. [...]

2. Idees principals.

Lectura

35

Embassaments i presos en el franquisme


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Les paraules pant i embassament es poden usar indistintament? Per qu? Qu signifiquen els substantius hordes, manca i fites? Qu volen dir els verbs inaugurar, restringir i adequar? Busca sinnims dels adjectius pertina, drstiques i factibles.

Queda inaugurat aquest pant. Possiblement siga aquesta una de les frases ms repetides de la postguerra. La imatge de Franco inaugurant embassaments, als quals el rgim va rebatejar com a pantans fins al punt dobligar la Reial Acadmia Espanyola a ampliar les accepcions daquesta paraula, va ser un dels elements substancials de la iconografia i de la propaganda de la postguerra. La lluita contra la pertina sequera va ser una lluita equiparable a la que va mantenir Franco contra la conspiraci judeomanica o contra les hordes marxistes. Amb una diferncia. El de la sequera, ms o menys pertina, s que va ser un problema real dels anys quaranta, agreujat, per descomptat, per la manca dinfraestructures i per decisions poltiques com la dels Estats Units que, al gener de 1940, decideix tallar el subministrament de petroli a Espanya. Aquestes circumstncies van obligar a restringir drsticament el consum denergia elctrica, per la qual cosa ciutats, empreses, fbriques i fins i tot les llars dels espanyols, van patir en aquells dies constants talls de llum durant diverses hores al dia, unes vegades prefixats i altres imprevistos; fins al punt que lAjuntament de Madrid, al febrer de 1944, va arribar a prohibir els anuncis lluminosos i va fixar restriccions drstiques en tots els locals pblics. Aix les coses, la construcci de pantans es va convertir en un dels objectius prioritaris per al rgim, com el de la utilitzaci de presos per a alar les preses. Aquesta m dobra captiva sadequava com un guant al tipus de treball que requerien aquestes obres hidruliques. No solament aix. Sense la seua participaci s possible que molts daquests embassaments no hagueren pogut realitzar-se, almenys en aquells anys. En la memria de 1945, el Patronat per a la Redempci de Penes reconeix que pel lloc demplaament de les obres, solament amb reclusos sn factibles en alguns casos. No s solament la manca de m dobra lliure la que dificultaria la construcci; suposem que nhi haguera en abundncia. Es desplaarien els obrers tots els dies diversos quilmetres del nucli de poblaci ms proper per a iniciar a lhora fixada la jornada de treball? En cas que ho feren, amb quina energia manejarien els tils de treball desprs de diverses hores de cam?... Comarques inhabitades, terres miserables per on la planta de lhome solament creua en les seues caceres o pasturant els seus ramats, sn les que han donat recer a aquests destacaments, on el recls es rehabilita dignament amb el seu treball davant Du i davant la societat. En 1941, sinstallen ja els 300 primers presos que han de construir el pant del Generalsimo, hui anomenat embassament de Benaixeve (Valncia), que per la seua condici de pioner va ser batejat en honor a Franco. Aquell mateix any sinstallen destacaments per a la construcci dels pantans dEntrepeas i Plmaces, els dos a la provncia de Guadalajara, la presa dEl Alberche, o lembassament de Medio, a Osca, les obres del qual se suspendran prompte a causa de la fallida de lempresa constructora i no seran represes fins a 1952, quan les reprenga Dragados y Construcciones, que en aquells dies fa ja 12 anys que s auxiliada en els seus treballs per la m dobra dels penats, segons reconeix el Patronat. Quasi 2.000 homes treballen simultniament en la construcci daquests primers embassaments dedicats a tota classe de tasques: excavacions, cons-

2. Idees principals.
Segons lautor, quin s el principal problema dEspanya en acabar la Guerra Civil? Com es resol? Quin patronat es crea per a dirigir i controlar lexecuci dels projectes hdrics? Qu reconeix en la seua memria de 1945? Per qu en la dcada dels quaranta del segle passat havia de restringir-se el consum denergia a Espanya? Quins mtodes sutilitzen per a fer-ho? A quin tipus de m dobra es recorre per a construir els pantans? Haguera sigut possible fer-ho duna altra manera?

516

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

trucci de rampes i murs de contenci, forjats, fusteria, ofici dobrer i construcci dels barracons en els quals vivien. En 1943, un altre destacament penal, amb 260 homes, comena la construcci del pant de lEbre, a Cantbria, el treball del qual es prolongar durant sis anys. Amb aquest important embassament es dna un nou impuls i podria dir-se que comena una segona fase, que durar una dcada, en la construcci daquest tipus dobres. Una mitjana de 200 presos treballar durant set anys en lembassament de Riosequillo, a Madrid, entre 1946 i 1952. En el de Barasona (Osca), els presos construeixen, a ms de lembassament, una central elctrica entre 1947 i 1949. A Segvia un important grup de penats ala la presa de Revenga entre 1947 i 1948, i fa tamb un canal de conducci daigua de nou quilmetres de longitud des de la presa fins al depsit de la ciutat. A La Rioja els presos treballen durant deu anys (1949-1959) en la construcci de la presa de contenci de lembassament de Mansilla, de 73 metres daltura i 68 metres de longitud. Abans dacabar la dcada, en 1949, un grup de 50 presos participa en la construcci de Los Saltos del Nansa (Cantbria), les obres dels quals es prolongaran durant tres anys, a crrec tamb de Dragados y Construcciones, que sacaben grcies a la utilitzaci de m dobra reclusa en un termini molt inferior a lassenyalat per ladministraci, segons reconeix el Patronat. En aquests destacaments els presos no solament alcen les preses que tanquen els embassaments, construeixen a ms les centrals elctriques associades i les noves carreteres que han de traar-se per a circumvallar els pantans. En alguns llocs, atesa la duresa de les condicions climtiques, els destacaments es dediquen durant els mesos ms crus a excavar i construir canals, mentre que les estacions amb millor temps les aprofiten en la manipulaci del formig incapa dendurir-se a temperatures sota zero amb el qual es construeixen les preses de contenci. El de lembassament de Riosequillo, a Madrid, va ser un dels primers destacaments en els quals, en lany 46, es va comenar a utilitzar presos comuns. Per en la resta de les obres que es desenvolupen durant aquesta dcada i que acabem de citar, la major part dels presos utilitzats sn encara presos poltics republicans. Una cosa ms. Molts daquests embassaments, hui superats per altres obres posteriors amb ms capacitat demmagatzematge, van ser en la seua poca vertaderes fites i van constituir la reserva fonamental daigua que va permetre abastir ciutats com Madrid, Valncia o Segvia.

Entenc el que llig


3. Interpretaci.
Per qu a principis de la dcada dels quaranta els Estats Units tallen el subministrament de petroli a Espanya? Qu succeeix en aquells anys a Europa i la resta del mn? Per qu Espanya deixa de rebre ajuda exterior? Per qu la construcci dobres pbliques s emprada durant molt temps pel rgim amb fins propagandstics?

4. Reflexi.
Quina empresa sencarrega de construir moltes de les obres hdriques realitzades en els anys quaranta i cinquanta i com aconsegueix acabar les obres a temps i fins i tot abans del termini establit? Continua existint en lactualitat? Quins avantatges i quins inconvenients t aprofitar els presos com m dobra? Segons la teua opini, es podrien executar hui en dia les obres pbliques i les infraestructures tal com descriu el text? Per qu a Franco el preocupen la conspiraci judeomanica i les hordes marxistes? Sn pors fundades o imaginries? Com planta cara a aquests suposats perills per a Espanya?

Isaas LAFUENTE, Esclavos por la patria. La explotacin de los presos bajo el franquismo, 2004. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

517

TEMPS DE LECTURA

Lectura

36

Darfur: sense desenvolupament no hi ha pau


Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu volen dir els substantius desforestaci, fam, aqfers, residus, farratge i malria? Qu signifiquen els adjectius funesta, rida, sufocats, humanitries, lucratiu i sostenible? Busca sinnims dels verbs predir i incidir. Quin s lorigen i significat de les paraules migraci i degradaci?

[...] Quan esclata una guerra com la de Darfur, la majoria dels poltics tracten de trobar-hi raons i solucions poltiques. s comprensible, per no tenen en compte una cosa bsica. Si tractrem de comprendre el paper que tenen la geografia, el clima i el creixement de poblaci en el conflicte, trobarem unes solucions ms realistes que atenint-nos solament a les raons poltiques que puguen haver-lo provocat. La pobresa extrema no solament s una de les principals causes de la violncia, sin que a ms s un ndex per a predir-la. s molt ms probable que es desencadenen guerres en els pasos pobres que en els rics. [...] Sn diverses les maneres com la pobresa extrema incideix en els conflictes. En primer lloc, la pobresa condueix a la desesperaci a grups diferents de poblaci. Aquests grups entren en competncia i lluiten per la seua supervivncia enfront de lescassesa daliments, aigua, pastures i altres necessitats bsiques. En segon lloc, el govern perd legitimitat i el suport dels seus ciutadans. I en tercer lloc, pot ser que una facci o una altra es faa per la fora amb el poder i utilitze llavors mitjans violents per a reprimir els seus rivals. Aquesta pauta funesta s precisament la que sha seguit a Darfur, la regi ms pobra dun pas molt pobre. La poblaci de Darfur viu del bestiar, en rgim seminmada, en el nord, i de lagricultura de supervivncia en el sud. La regi es troba molt allunyada de qualsevol port o de les vies del comer internacional, manca dinfraestructures bsiques, com ara carreteres o electricitat, i s extremadament rida. Les ltimes dcades de sequera [...] lhan feta encara ms rida. La sequera va contribuir directament o indirectament a la prdua de collites, a la desertitzaci de zones de pastura, a la disminuci de laigua i del farratge necessari per al bestiar i a una desforestaci massiva. El rpid creixement de la poblaci, que ha passat dun mili dhabitants en 1920 als set milions de hui, agreuja la situaci perqu ha suposat un descens considerable del seu nivell de vida. El resultat de tot aix ha sigut un conflicte creixent entre ramaders i agricultors i la migraci massiva de la poblaci del nord al sud. Desprs danys de conflictes sufocats, en 2003 es van produir violents enfrontaments entre grups tnics i poltics rivals i entre els rebels de Darfur i el govern de la naci, el qual, al seu torn, va posar en marxa la brutal estratgia darrasar de les milcies, que provocaria moltes morts i desplaaments massius. La diplomcia internacional es va centrar en labors humanitries i de pacificaci a fi de salvar les vides dels desplaats i els desesperats. Per la pau a Darfur no es pot aconseguir ni mantenir fins que no es donen solucions efectives a la pobresa, la degradaci mediambiental, la falta daigua i la fam crnica. Estacionar tropes no servir per a pacificar un poble famolenc, empobrit i desesperat. [...] Linforme de Nacions Unides, aix com uns altres tamb relatius al continent afric, suggereix algunes maneres de fomentar el desenvolupament econmic de Darfur. Tant la poblaci com el bestiar necessiten tenir el provement daigua assegurat. En algunes zones es podrien perforar

2. Idees principals.
Situa en un mapa el Sudan i assenyala on est Darfur. Per qu les solucions que proposen els poltics no sn vlides per a acabar amb els problemes de zones tan deprimides com Darfur? Quina relaci hi ha entre la pobresa extrema i els conflictes armats? Quines actuacions contribuirien a palliar la primera i evitar els segons a Darfur? Quines diferncies hi ha entre el nord i el sud de Darfur? Per qu sn dues zones distintes des del punt de vista fsic i econmic? Les disparitats sn tamb tniques i culturals? Els seus habitants sn homogenis?

518

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

pous per a aprofitar els aqfers. En unes altres es podrien utilitzar els rius o els residus lquids superficials per al reg. I, finalment, hi ha zones a les quals seria necessari transvasar laigua. En tots els casos, la comunitat internacional haur de collaborar, ja que el Sudan s un pas massa pobre per a suportar sol aquesta crrega econmica. Amb lajuda externa, a Darfur es podrien implantar certes mesures bsiques a fi dincrementar la productivitat de la seua cabanya, com ara la renovaci de les races de bov locals, la creaci de serveis veterinaris i la recollecci de farratge, entre altres. Aix mateix, es podrien crear indstries crnies i lcties amb les quals els habitants dedicats al pasturatge multiplicarien els seus escassos ingressos grcies a la venda danimals sencers, de productes carnis i lactis processats i daltres articles, com el cuiro. Orient Prxim constitueix un possible mercat, prxim i lucratiu. Per per a crear aquest mercat es necessiten unes infraestructures transport, mitjans demmagatzematge, cobertura telefnica, electricitat, assistncia veterinria i assessorament tcnic que Darfur no pot alar sense lajuda externa. Tamb caldria fomentar la creaci de serveis socials, com lassistncia sanitria, leducaci i els programes dalfabetitzaci dadults. En poc de temps es podria elevar duna forma significativa el nivell de vida mitj. Bastaria amb inversions de baix cost en el control de la malria, els programes daliments en lescola, la recollida daigua de pluja per a beure, els dispensaris mbils i la perforaci de pous per al bestiar i lagricultura en els llocs apropiats. La cobertura telefnica podria revolucionar les comunicacions en una regi immensa, com s la de Darfur, i amb una poblaci molt dispersa, a la qual la telefonia mbil facilitaria la supervivncia, tant des del punt de vista fsic com des de leconmic, i el manteniment dels vincles familiars. Lnica forma daconseguir una pau sostenible s el desenvolupament sostenible. Si volem reduir el risc de guerres, hem dajudar els pobles empobrits del mn no solament el de Darfur a satisfer les seues necessitats bsiques, a protegir els seus mitjans naturals i a crear certes infraestructures necessries per al seu desenvolupament econmic.

Entenc el que llig


3. Interpretaci.
Quins factors han desencadenat la superpoblaci de Darfur? Per qu aquest element afegit a les altres dificultats ha contribut a empitjorar la situaci de la regi? Els pasos desenvolupats poden fer alguna cosa per a ajudar Darfur? Han de fer-ho? Qu necessita Darfur ara mateix?

4. Reflexi.
Les labors humanitries i de pacificaci que han fet els pasos occidentals a Darfur han sigut un xit o un fracs? En qu sha encertat i en qu sha fallat? Explica-ho raonadament. Per qu lautor proposa que es fomenten serveis socials com lassistncia social o leducaci? Creus que aquestes mesures funcionarien realment? Penses que Darfur i altres zones pobres del planeta aconseguiran algun dia la pau i el desenvolupament? Com? Segons la teua opini, si es resolgueren els problemes de la falta daigua i la desertitzaci del terreny podria millorar el nivell de vida dels habitants de Darfur? Com poden collaborar el govern de Darfur i la comunitat internacional per a aconseguir-ho?

Jeffrey SACH, El Pas, Suplement del diumenge, 29 de juliol de 2007. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

519

TEMPS DE LECTURA

Lectura

37

La societat xarxa
Entenc el que llig
1. Conceptes.
Qu signifiquen els adjectius reticular, atapeda, narcisistes, sincopada, severa i iniqua? Qu volen dir els substantius interconnexions, taps, exutori, frustracions, voracitat i sndrome? Qu sn els web sites, blogs, wikis, P2P, SMS i emoticones?

La xarxa est pertot arreu (des del comer al terrorisme, des del trfic de drogues a lamor cristi) i les parts persisteixen actives grcies a la xarxa. [] Per a b i per a mal, per a les bandes criminals o per al socors, vivim, treballem i morim en xarxa. [] Ens sentim, ens definim a travs de les xarxes, ens volem reticularment. All que ens distingeix dels vegetals o els animals no s, com sesperava, el nombre de gens sin la riquesa de les interconnexions. [] Els llaos amb els altres sn menys forts que mai, per ho sn amb un nombre de persones incomparablement major. La trama del parentiu, del paisanatge o de la religi se substitueix per una pell ms fina, per en Internet hi ha disponibles mil milions de webs i tot just s necessria una dotzena de clics per a establir qualsevol relaci, per remota que siga. Sn contactes ocasionals o no, per constitueixen una teixidura tan atapeda que, per fora, la nostra vida, el nostre dest, el nostre treball, es decideixen sobre aquest taps. [] El desig de trobar-se amb estranys no s nou. La novetat s la facilitat amb qu les noves tcniques permeten satisfer-lo. Els web sites han sigut relativament difcils de construir, per des de 1997 el blog sembla haver resolt el problema per a qualsevol que es vulga donar a conixer i ser reconegut. Els blogs serveixen com a exercicis narcisistes i com a oportunitats per a conversar amb els altres, rectificar comentaris, fer anotacions a lescrit de laltre. Per als joves, de la intervenci dels quals es decideix el futur dels blogs, aquest mitj est convertint-se en un espai de discussi i fins en exutori per a frustracions de tot gnere. Actualment hi ha desenes de milions de blogs, encara que solament uns deu mil sn realment coneguts i visitats. Hi ha blogs dedicats a gats, futbol, Du, programes de televisi, judo, receptes de cuina, msica, escriptura de contes. El blogging ha assolit el seu mn particular o blogosfera, on tamb es formen microcelebritats i vilans, obrers i bloguesia, fet que, en conjunt, constitueix una societat virtual amb els seus habitants, els seus ritus, els seus llenguatges que evolucionen a mesura que els emissors i receptors es multipliquen i sentrellacen. Alguns estudiosos dels blogs, com els professors de cincia poltica Daniel W. Drezner i Henry Farell, de les universitats de Chicago i Washington, consideren dextraordinria importncia aquest gnere, que posa en comunicaci milions dindividus en la xarxa i que est desplaant les fonts dinformaci tradicionals com a subministradors de veritat. [] Al costat dels blogs han anat creixent, a ms, els wikis (documents escrits que permeten la intervenci daltres per a canviar-ne o no el sentit, millorar-lo, desviar-lo, erotitzar-lo), els grups de discussi, els P2P (persona a persona), les eines per a xat com IRC, els espais compartits per a una collaboraci virtual, els punts de trobada [] en qu semmagatzemen els amics amb les seues respectives fotos i dades. [] Ms de cent milions de xics entre els dotze i els vint-i-cinc anys [] es comuniquen a travs dels messenger, amb cmera inclosa, de MSN, Yahoo! o Wanadoo, per a intercanviar escrits, imatges i msica a lample del mn. I aquests xics, al revs que la majoria dels adults, no usen Internet com una reserva de saber, sin com una via de contactes. Desaparici social? Mai hi ha hagut ms teixit social, ni major intercanvi afectiu, encara que els vells registres no detecten aquests nusos i les seues emoticones. Si no sest connectat no ss ning. [...]

2. Idees principals.
Localitza en un mapa les ciutats i els pasos que sesmenten en el text (Chicago, Washington, Seattle, Barcelona, Madrid, Nova York i Sidney; Ucrana, Filipines, Senegal i Iraq). Sobre quins temes es pot trobar informaci en Internet? Hi ha algun tipus de filtre o prohibici? Segons lautor, qu significa la irrupci dels blogs en el mn de la xarxa? Quins altres productes o mitjans de comunicaci han sorgit a lempara dInternet?

3. Interpretaci.
Et sembla que s legalment justificable que una activitat, ideologia o manifestaci siguen delictives en un pas per no siguen

520

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

El SMS i la xarxa sn els mitjans preferits pels xics entre quinze i vint-i-cinc anys, abans que la televisi o el cinema, que van revelant-se com a instruments del passat. [] La tecnologia de la comunicaci actual pren socialment i amb voracitat perqu coincideix amb una forta demanda de comunicaci. Si la tecnologia dInternet o el telfon mbil han assolit un xit espectacular, es deu al fet que les seues aportacions coincideixen amb loportunitat dun consumidor vid de comunicaci. Llegir ms? La gent el que estava desitjant era parlar. Ser escoltat i intercanviar confidncies, rumors, veritats i mentides. Expressar-se davant els altres corporalment, abans mitjanant gestos de la fisiologia que de lortografia. Lescriptura disfressa el cos i la paraula parlada el revela, per igualment la parla sincopada dels mbils difon ms els sons corporals que les frases; distoles sense a penes codificaci en benefici de la comunicaci directa. [...] La revoluci taronja dUcrana es va servir de les comunicacions per mbils per a les manifestacions, i tamb els estudiants xinesos, en les seues manifestacions antijaponeses dabril 2005, van utilitzar massivament els mbils. Igualment, al comenament de 2003, els missatges de text van ser bsics per a ajudar la poblaci a transmetre informacions fiables i tamb rumors infundats sobre el brot de la sndrome respiratria aguda severa (SRES) en un moment en qu el govern ocultava la malaltia. Els senyals que es van creuar les smart mobs o bandes intelligents van donar lloc a concentracions contra les dictadures a Filipines o a Senegal, a manifestacions antiglobalitzaci a Seattle o Barcelona, a marxes contra la guerra dIraq a Madrid, a Nova York o a Sidney. Les smart mobs possibiliten cites entre joves per a estimar-se [] o boicots massius contra un iogurt o una instituci iniqua. Els seus components es posen dacord per a canviar serveis, cases o roba, per a fer comandes quantioses exigint un preu ms baix, per a arrunar un estafador o un parc temtic. Tot grcies a la xarxa, que actua com una pell comuna i inimaginable per als utpics del comunitarisme universal.

Entenc el que llig


considerades de la mateixa manera si es fan en xarxa? Quin paper ocupa Internet en el fort procs dhomogenetzaci i globalitzaci que est tenint lloc? No resulta paradoxal que estiguem connectats a una xarxa mundial, que ens uneix i iguala a tots i, al mateix temps, subratllem aquells aspectes que ens distingeixen, diferencien i separen?

4. Reflexi.
Quin tipus de relacions sestableixen a travs dInternet? Quins avantatges i inconvenients creus que tenen aquestes relacions pel que fa a les convencionals? Lexcs dinformaci que hi ha en la xarxa pot generar a voltes frustraci o desconeixement? Penses que la informaci que ofereix Internet s sempre valuosa i fiable? Creus que els blogs serveixen realment per a donar-se a conixer? Quines utilitats poden tenir i quines complicacions poden ocasionar? Lautor del text s un escriptor valenci. Esbrina si utilitza Internet per a produir i transmetre la seua obra o si solament utilitza les vies tradicionals.

Vicente VERD, Yo y t, objetos de lujo. El personalismo: La primera revolucin del siglo XXI, 2007. Adaptat

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

521

TEMPS DE LECTURA

Lectura

38

La transici democrtica: 1975-1982


El general Franco, lhome que havia governat Espanya des de la guerra civil de 1936-1939, va morir el 20 de novembre de 1975. Les previsions successries, que van culminar amb laprovaci en 1967 de la Llei Orgnica de lEstat i amb el nomenament en 1969 de Joan Carles de Borb com a successor de Franco a ttol de rei, presumien que, desprs de la mort del dictador, sestabliria una monarquia continuista, s a dir, una monarquia basada en els ideals i institucions del rgim franquista, del rgim del 18 de juliol de 1936. Els projectes continuistes del franquisme no es van complir. Contra les previsions de la dictadura, no va haver-hi monarquia del 18 de juliol. Al contrari, la monarquia del rei Joan Carles seria si no immediatament, molt abans del que es podia esperar una monarquia constitucional i parlamentria. Dit duna altra manera, desprs de Franco, Espanya va veure la restauraci de la democrcia. La transici de la dictadura a la democrcia va ser, a ms, una operaci modlica, un gran xit histric. En gran mesura, aix va ser possible perqu es va encertar amb lhome, Adolfo Surez, cap del Govern des de lestiu de 1976, i amb el procediment: una reforma poltica en profunditat utilitzant per a aix la legalitat franquista mateixa. Surez, en efecte, va legalitzar els partits i els sindicats, prohibits durant els quaranta anys de dictadura. En 1977, quan no havien transcorregut encara dos anys de la mort de Franco, va convocar (i va guanyar) eleccions constituents: les ltimes eleccions democrtiques shavien celebrat al febrer de 1936. Surez va aconseguir amb loposici un gran consens poltic, la millor expressi del qual va ser la Constituci del 6 de desembre de 1978. I no solament aix. Surez va governar fins a 1981. Les eleccions de 1982 van dur al poder a lesquerra, al Partit Socialista Obrer Espanyol; les de 1996, a la dreta, al Partit Popular. Quan finalitzava el segle XX, els grans problemes que des del segle XIX havien condicionat la construcci de lestat espanyol modern i la histria poltica del pas organitzaci territorial, forma de lestat, alternativa democrtica en el poder, supremacia del poder civil semblaven en bona mesura resolts. Havien sorgit, lgicament, nous problemes i, per descomptat, no menors. Per la democrcia estava consolidada. La primera revoluci democrtica espanyola, 1868-1874, va durar sis anys; la segona, la Segona Repblica, cinc, de 1931 a 1936. La nova experincia democrtica espanyola complia lany 2000 vint-i-cinc anys. La transici de la dictadura a la democrcia va ser un xit poltic extraordinari. Hi van contribuir decisivament diferents factors. Primer, la transformaci social i econmica dEspanya des dels anys 60 va crear les condicions destabilitat i relativa prosperitat per a un eventual envol democrtic. Segon, des de fins dels 60 hi havia una mplia convicci que alguna forma devoluci democrtica era inevitable desprs de trenta anys de dictadura: desprs de la caiguda de les dictadures grega i portuguesa en 1974, la dictadura espanyola apareixia a Europa com un anacronisme inadmissible. Tercer, la institucionalitzaci de la monarquia i la transformaci daquesta en un rgim dintegraci nacional responsabilitats conscientment assumides pel nou rei (que lhavien dut a acceptar en 1969 el seu nomenament com a successor, encara que aix lesionara els drets del seu pare, Joan, i amenaara lestratgia restauracionista i democrtica que Joan havia mantingut des de 19431945) exigien que la nova monarquia es conquistara la legitimitat democrtica que mancava en ra del seu origen. El rei un home alt, jove, nascut en 1938 a Roma, jovial, desenfadat, extravertit, aficionat a la navegaci a vela i a
MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Discurs del rei en la sanci de la Constituci, 27 de desembre de 1978.

522

HISTRIA 4t ESO

lesqu va impulsar per descomptat el procs de canvi cap a la democrcia: va ser factor essencial en la neutralitzaci de lexrcit tot al llarg de la transici, un exrcit molt menys favorable a les reformes del que va semblar; i va contribuir decididament a normalitzar i prestigiar el paper internacional dEspanya, especialment a Amrica Llatina i a Europa. Finalment, i en quart lloc, la voluntat de comproms i negociaci de loposici democrtica conscient probablement que mancava de fora per a imposar la seua prpia alternativa va aplanar el cam cap a la democrcia. Aquella voluntat, el pragmatisme de loposici que va saber anteposar el restabliment de la democrcia a consideracions maximalistes i doctrinries la va dur a abandonar, a partir dun cert moment, les seues aspiracions a una ruptura i a acabar per acceptar la reforma de Surez. No es va produir, doncs, el que lantifranquisme havia esperat durant quaranta anys: govern provisional, corts constituents, plebiscit sobre monarquia o repblica. La frmula va ser molt distinta: instauraci de la monarquia de Joan Carles segons les previsions successries de Franco, governs continuistes, referndum sobre un projecte de reforma poltica i finalment, ja al juny de 1977, eleccions generals.

Jura dAdolfo Surez com a president del govern, 5 de juliol de 1976.

Jos Mara JOVER ZAMORA (i al.), Espaa: Sociedad, poltica y civilizacin (siglos XIX-XX), 2001. Adaptat

Entenc el que llig


1. Conceptes.
Qu signifiquen els substantius previsions, restauraci, transici, legalitat, sindicats, consens, anacronisme i pragmatisme? Qu volen dir els adjectius successries, constitucional, parlamentria, eventual, inadmissible, jovial, maximalistes i doctrinries? Defineix els termes pas, estat, govern, naci, rgim, monarquia, repblica i dictadura. Quin s lorigen i significat de les paraules democrcia, plebiscit i referndum?

3. Interpretaci.
Segons el text, es compleixen les previsions successries de Franco? En quins punts coincideix i en quins difereix la transici del pla traat per Franco? Per qu el consens s la clau de la democratitzaci i modernitzaci dEspanya? Qu suposa la Constituci de 1978? A qu renuncien i qu sacrifiquen en aquell moment tots els partits, tant els de dretes com els desquerres?
TEMPS DE LECTURA

4. Reflexi.
Per qu afirma lautor que la nova monarquia havia de conquistar la legitimitat democrtica de la qual mancava en origen? Creus que ho aconsegueix? Lexrcit s en 1975 una instituci oberta als canvis? Quin paper ocupa el Rei en el control i neutralitzaci dels militars? Quines transformacions shan produt a Espanya en els ltims trenta anys? Com s el nostre pas ara? Segons la teua opini, es va encertar amb la frmula escollida per a realitzar la transici de la dictadura a la democrcia? Explica-ho justificadament.

2. Idees principals.
Busca informaci sobre Francisco Franco, el rei Joan Carles I, Adolfo Surez i Joan de Borb. En qu consisteix el gran xit del govern dAdolfo Surez? Qu es restaura a Espanya desprs de la mort de Franco i com saconsegueix? Qui nomena Surez president del govern i per qu? Com es porten a terme la formaci de govern, la convocatria deleccions generals i la redacci de la Constituci? Quins sn els factors fonamentals de lenvol democrtic?

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

523

CINEMA I CINCIES SOCIALS

El cinema s, sens dubte, un suport fonamental per al professorat de geografia i histria. Tota pellcula es desenvolupa en un espai i en un temps donats, per, a ms, alguns films tenen una temtica especficament relacionada amb els temes que investiguen els historiadors i amb els assumptes que formen el dia a dia daquestes matries en les aules. Per aix, el cinema pot ser un suport duna nova metodologia de treball amb els alumnes, menys expositiva i ms indagadora, i alhora aquest tipus dactivitats serveix per a tallar el ritme de la classe i motivar els alumnes fent activitats que ixen de la rutina diria. A continuaci, oferim una selecci de pellcules relacionades amb la temtica del curs. Sha elaborat una fitxa per a cada pellcula en la qual es descriu largument i el context geogrfic o histric amb el qual es relaciona i saporta una selecci de les escenes ms interessants des del punt de vista pedaggic.

525

Esquilache
DADES TCNIQUES
Director: Josefina Molina Any: 1988 Duraci: 100 minuts Intrprets: ngel de Andrs (Ensenada), Amparo Rivelles (Isabel de Farnesio), Fernando Fernn Gmez (marqus de Squillace), Adolfo Marsillach (Carles III), Concha Velasco (pastora), Alberto Closas (Villansanta). ARGUMENT El marqus de Squillace viatja en direcci al Palau Reial de Madrid des de la seua residncia habitual, la Casa de las Siete Chimeneas, que ha sigut saquejada i destrossada pels amotinats, acompanyat del seu secretari i una criada. En aquest trajecte fa reps dels seus intents de modernitzaci del pas amb el suport i estmul del monarca Carles III.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula, basada en el llibre Un soador para un pueblo dAntonio Buero Vallejo, narra la histria del mot de Squillace. Per tant, malgrat alguna llicncia histrica, pot resultar til per a aproximar-se a la histria dEspanya en el segle XVIII i per a entendre diversos aspectes rellevants de lpoca, com les dificultats que van trobar els illustrats per a introduir reformes, els conflictes entre lantiga i la nova aristocrcia, els enfrontaments entre el poble i els reformadors, els problemes de govern o la poltica interior de Carles III. Madrid en 1766: Quan Carles III arriba a Madrid es troba una ciutat lletja, bruta, desagradable i perillosa. Per aix, al costat del seu equip de govern, elabora un pla de transformacions urbanstiques, embelliment, sanejament i higiene que no s ben rebut pels seus sbdits. Entre altres coses, es prenen mesures relatives a lenllumenat pblic, la neteja i lempedrat dels carrers, larreplega de brossa, la creaci de carrers i avingudes mplies, adornades amb arbres, fonts i monuments..., amb lobjecte de millorar tant laspecte esttic com les condicions de salubritat de la ciutat i convertir-la en un lloc ms cmode i modern. En la pellcula apareixen molts daquests elements (els fanals, lempedrat, maquetes de la Cibeles i la Puerta dAlcal...), aix que es podria parlar en classe de labans i el desprs de les reformes de Carles III. Les reformes: Pel que fa a les reformes esmentades, cal destacar tamb la que t a veure amb la indumentria dels madrilenys, ja que precisament la prohibici dusar capes llargues i barrets caiguts precipita els esdeveniments de la primavera de 1766. En efecte, com mostra la pellcula, el ban pel qual simplantaven aquestes disposicions va ensopegar amb una forta oposici popular i va tenir conseqncies gravssimes per al seu impulsor i repercussions molt importants en la poltica interior del regnat. Convindria analitzar, aix mateix, els beneficis i els inconvenients dels canvis realitzats per Carles III i explicar, duna banda, per qu eren necessaris i, per una altra, per qu van suscitar tant de rebuig. El mot: Lanomenat mot de Squillace comena a Madrid el 17 de mar de 1766. Com reflecteix la pellcula, una muni enfurida, amb capes i barrets dala ampla, pren els carrers de la ciutat, arranca els bans, trenca els fanals, crida i canta, det els transents, despunta els seus barrets (perqu ha canviat la moda; ja no ve de Pars ni de Npols) i els obliga a exclamar Visca el Rei, muira Squillace!. Des daquest violent inici fins al desterrament de Squillace, que torna a Itlia, la pellcula conta els successos de mar de 1766 des del punt de vista del personatge principal, amb algun flash-back que informa dels antecedents i amb un epleg que descriu el final de Squillace.

526

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Aix doncs, seria recomanable aprofundir en les causes, el desenvolupament i les conseqncies del mot i reflexionar sobre les qestions segents: es tracta dun mot espontani i improvisat o els revoltats estan en realitat organitzats i dirigits?, qui hi ha darrere de la revolta?, quins sn els veritables motius dels brots de rebellia que esclaten a Madrid i en moltes altres ciutats?, quines raons soculten darrere del pretext de la indumentria?, a qu es deuen el malestar i el descontentament de la societat espanyola i lodi generalitzat cap a Squillace i Grimaldi?, qu implica lacceptaci per part del rei de les peticions dels rebels? El govern: Un dels assumptes fonamentals que es tracten en la pellcula s el del govern. Hi ha nombroses escenes i converses de gran transcendncia per a penetrar en els secrets de la poltica i el poder i, a ms, es podrien exposar les caracterstiques i funcions de les institucions encarregades de dirigir i administrar lestat (els consells, els ministres, els secretaris...). Per exemple, resulten molt illustratives del sistema de creences del despotisme illustrat certes frases del rei: Tot per al poble, per sense el poble, [El poble] s encara menor dedat, Els espanyols sn com xiquets, ploren quan sels llava la cara. Per els ensenyarem un poc de lgica i un poc de pietat, Per hem vingut a reformar, no a tiranitzar, Ha dhaver-hi alguna clau que briga la porta de lenteniment dels espanyols... Tamb es plantegen altres temes, com la dificultat de prendre algunes decisions de govern (Del que ara decidisca depenen moltes coses, Em dol sacrificar-te, De vegades dol ms perdre un home que un poble), la corrupci dels crrecs pblics (La reputaci dun ministre ha de ser irreprotxable, en b del seu treball, li diu Squillace al rei desprs de sollicitar la revocaci dels crrecs concedits als seus fills) o lautoritat de la monarquia (que sexpressa en detalls com lpat en pblic del rei, al qual assisteixen tots els nobles, lordre de posar-se les sabates que rep Squillace de la reina mare o el dileg que mantenen tots dos a continuaci). Els costums: Pel que fa a la vida quotidiana, la pellcula ensenya diferents costums i objectes de lpoca, com el festeig o galanteig, el xocolate, les xicres i els bescuits, les cartes, la loteria, les caceres, les carrosses, els rellotges, les tauletes, els llums, els espills, els tapissos, els vestits, les perruques, etc., cosa que resulta de gran utilitat per a comprendre com vivien els espanyols en el segle XVIII i per a establir comparacions entre la noblesa i el poble, duna banda, i entre aquell perode de la nostra histria i lactualitat, duna altra.
HISTRIA 4t ESO

Els personatges histrics: En la pellcula apareixen diversos personatges histrics, com Squillace, Carles III, Ensenada, Sabatini o Isabel de Farnesio, de manera que podria aprofitar-se locasi perqu els alumnes investigaren sobre les seues vides i obres i perqu intentaren distingir els elements autntics dels ficticis de tot el que que es narra en la pellcula. Tamb seria interessant debatre en classe sobre la presncia o absncia de rigor, credibilitat i versemblana en les novelles i pellcules histriques.

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

527

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Histria de dues ciutats


DADES TCNIQUES
Director: Jack Conway Any: 1935 Duraci: 128 minuts Intrprets: Ronald Colman (Sidney Carton), Elizabeth Allan (Lucie Manette), Edna May Oliver (senyoreta Pross), Basil Rathbone (marqus de San Evremonde), Mitchell Lewis (Ernest Defarge), Blanche Yurka (madame Du Farge). ARGUMENT Una jove anglesa sassabenta que son pare, que estava presoner en la Bastilla, ha aconseguit escapar-ne i sha refugiat en una taverna parisenca en la qual es prepara una rebelli popular contra la tirania que t sotmesa la major part de la poblaci. Aix, parteix cap a Pars amb la intenci de fer que son pare torne a Londres.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula, una de les moltes adaptacions cinematogrfiques que shan fet de lobra de Charles Dickens, narra la histria de Lucie Manette, son pare i el seu marit, i transcorre entre Pars i Londres durant lpoca de la Revoluci Francesa, a finals del segle XVIII. Entre els diversos temes sobre els quals es podria treballar amb els alumnes, cal esmentar els segents: La Revoluci Francesa: A ms dexplicar les causes i conseqncies de la Revoluci Francesa, la pellcula s de gran utilitat per a assistir al seu esclat, esdevingut el 14 de juliol de 1789. Els camperols i parisencs, famolencs, es dirigeixen a la Bastilla (pres del rei i smbol de la tirania) i agafen el menjar dels gossos. Les tropes de mercenaris intenten detenir-los i es produeixen violents enfrontaments entre ells. Els camperols i ciutadans prenen el carrer i molts moren esclafats i altres com a resultat dels tirs que reben. Els soldats francesos suneixen llavors als camperols i parisencs i aix comena la Revoluci. Al so de la Marsellesa (un anacronisme, ja que llavors encara no shavia convertit en lhimne revolucionari), lodi als aristcrates, als seus amics i servents, s un foc que recorre tot Frana i que acaba amb culpables i innocents. Per, una vegada encs, no hi ha manera de detenir-lo. La societat: Per descomptat, la pellcula tamb serveix per a parlar de les diferncies entre les classes socials i analitzar les tensions existents entre els aristcrates, que viuen envoltats de luxe, balls i diversi, i els camperols i ciutadans, que ni tan sols tenen un poc de pa per a menjar. Una de les escenes ms impressionants en aquest sentit s la del xiquet atropellat pel carruatge dEvremonde. Tamb apareixen aristcrates bons i illustrats, com Charles Darnay, preceptors (Gabelle), metges (Manette), banquers, advocats, petits comerciants (els Du Farge)... s a dir, hi ha representants de les classes superiors, intermdies i inferiors. La violncia: Lopressi dels aristcrates cap als camperols s contrarestada per la violncia amb qu els revolucionaris ataquen els nobles. Hi ha incendis, judicis tendenciosos, nobles que moren en la guillotina o fugen Tot s un caos, un desastre. La crueltat, el terror i la sang envaeixen Frana i es cometen injustcies i iniquitats (com les morts de Gabelle i la costurera, la condemna de Darnay o lamenaa a la filla de Lucie i Charles). Els judicis: En la pellcula hi ha dos judicis, protagonitzats per Darnay, que s acusat injustament de trador a Anglaterra i denemic del poble a Frana. Els dos judicis sn molt interessants pels discursos que es pronuncien, per les idees que es manifesten i per les sentncies que semeten. A ms, resulta paradoxal que de vegades calga recrrer a lastcia i lengany per a salvar un innocent (en el primer judici, Sydney esbrina la veritat utilitzant mtodes poc convencionals) i que, en canvi, en nom de la justcia, per sense proves

528

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

i sense fonament, sel puga condemnar a mort (el seu nic delicte s ser nebot dEvremonde). La misria: Els camperols viuen miserablement, mentre els nobles es diverteixen en els seus castells, els humilien i els ofeguen amb impostos. Molt abans de la Revoluci, les condicions de vida dels camperols sn terribles: pobresa, fam i mort. Per aix precisament pren lespurna de la Revoluci. El contrast entre com viuen els uns i els altres s enorme, i quan la pressi es fa intolerable i els problemes saguditzen, els camperols es rebellen contra els seus amos. Els drets humans: Llibertat, igualtat, fraternitat s el crit unnime del 14 de juliol i el lema de la Revoluci. A ms, Gabelle, que s defensor dels drets humans abans de 1789, transmet els ideals igualitaris al seu deixeble, Darnay. Entre altres raons, aquest senfronta al seu oncle, Evremonde, i decideix marxar a Anglaterra, perqu considera que s un tir i un opressor. En la travessia de Calais a Dover coneix Lucie i parla amb ella de la independncia de les colnies americanes i de George Washington. Aix mateix, en un altre moment de la pellcula els homes de negocis anglesos discuteixen sobre lemancipaci dels Estats Units i la comparen amb el que est passant a Frana. Per tant, es podrien analitzar els vincles ideolgics existents entre la Revoluci Francesa i lamericana i comentar com, en un cam danada i tornada, les idees dels illustrats francesos van influir en la independncia americana i la Declaraci dels Drets de lHome, al seu torn, va tenir importants repercussions a Frana.

El fanatisme: El fanatisme dalguns revolucionaris fa que cometen excessos, presses i atrocitats i que perden la ra en moltes ocasions. Per exemple, capturen Gabelle i lobliguen a escriure una carta demanant ajuda a Darnay, per en realitat s una trampa i quan tenen la carta el maten. Darnay regressa a Pars, s pres i ajusticiat per dur el cognom Evremonde, s perdonat desprs de la intervenci del doctor Manette i condemnat finalment a morir en la guillotina per exigncia de madame Du Farge, que vol acabar amb tots els Evremonde (incloses la dona i la filla de Darnay) per venjar-se dEvremonde. Per Lucie s la filla del doctor Manette, una altra vctima dEvremonde (va passar dhuit anys en la Bastilla perqu Evremonde lhavia trat) i la filla dels dos s una xiqueta menuda. I Darnay no t res a veure amb el seu oncle, encara que duga la mateixa sang. Per a madame Du Farge no li importa fer amb els Evremonde el que van fer amb els seus germans (matar-los injustament), ja que est plena de bogeria, fria i odi.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

529

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Oliver Twist
DADES TCNIQUES
Director: Roman Polanski Any: 2005 Duraci: 130 minuts Intrprets: Ben Kingsley (Fagin), Harry Eden (Dodger), Jamie Foreman (Bill Sykes), Barney Clark (Oliver Twist), Leanne Rowe (Nancy), Edward Hardwicke (Sr. Brownlow), Jeremy Swift (Sr. Bumble). ARGUMENT El jove Oliver Twist, un orfe pobre i rodamn, suneix a una banda de pocavergonyes i lladregots que opera en el febril Londres del segle XIX. Un dia s capturat i acusat dun crim que ell no ha coms, cosa que el duu a demostrar la seua innocncia, separar-se de la banda i trobar la famlia que sempre ha anhelat.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula s una de les moltes adaptacions cinematogrfiques fetes de la novella homnima de Charles Dickens. Londres en el segle XIX: La revoluci industrial va produir un creixement desordenat i poc planificat de les ciutats. En la pellcula es reflecteixen la brutcia, la bullcia, el caos, els carrers, els mercats, les cases, la gentada caracterstics de la ciutat de Londres en el segle XIX. En contraposici, tamb es mostren les mansions i lambient dels barris rics. La societat: La societat classista i puritana de lAnglaterra huitcentista i la seua opressiva escala de valors obliguen a una filla de famlia acomodada, que sha quedat embarassada abans del matrimoni, a acudir a un hospici per a donar a llum. All mor, per falta de mitjans, higiene i afecte, i el seu fill queda orfe i abandonat. Per altra banda, en la pellcula apareixen membres de les classes altes i de la burgesia, criats i malfactors, truans i murris, que es guanyen la vida com poden. Les diferncies entre les seues cases, vestits i activitats sn molt cridaneres. La justcia: s un tema fonamental en la pellcula, en dos aspectes. A Oliver, capturat desprs del seu primer intent de robatori, el jutgen com si fra un adult i sense tenir en compte les circumstncies atenuants. Malgrat que no aconsegueixen que delate el seu company, Artful Dodger, i que la neboda del perjudicat (la seua cosina) sapiada dell i sollicita que el perdonen, les conseqncies del judici podien haver sigut molt negatives (la pres, on en lloc de reformar-se hauria empitjorat). A ms, Oliver t un desenvolupat sentit de la justcia. s un xiquet honest, bon amic, agrat i collaborador, que no traeix els seus benefactors i que roba solament perqu no t ms remei. La famlia: Resultaria de gran inters, duna banda, comparar el concepte de famlia huitcentista amb lactual i, duna altra, analitzar levoluci que sha produt al llarg del segle XX en les relacions familiars i les causes i les repercussions (socials, econmiques i poltiques) daquesta transformaci. La infncia: Els xiquets en general, i Oliver en particular, sn els protagonistes de la pellcula. Sn uns xiquets molt especials, perqu no tenen casa ni vincles familiars i viuen junts a casa de Fagin, que els dna llit i aliment i els ensenya una professi en canvi dels seus ingressos. Es podria debatre, doncs, sobre el treball infantil en el segle XIX, una de les conseqncies ms negatives de la industrialitzaci, i tamb sobre la trista i vergonyosa pervivncia daquest en el segle XXI. La literatura i el cine: Ja que la pellcula est basada en una novella famosa, seria recomanable parlar en classe sobre els llaos existents entre literatura i cinema.

530

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

All que el vent sendugu


DADES TCNIQUES
Director: Victor Fleming Any: 1939 Duraci: 222 minuts Intrprets: Vivien Leigh (Escarlata OHara), Clark Gable (Rhett Butler), Olivia de Havilland (Melania Hamilton), Leslie Howard (Ashley Wilkes), Hattie McDaniel (Mammy). ARGUMENT Una orgullosa i rica joveneta anomenada Escarlata OHara sospira per lamor del seu ve Ashley Wilkes fins al punt que sobreposa aquest inters a qualsevol altra cosa; no obstant aix, Ashley acaba casant-se amb Melania Hamilton, la cosina dAshley. Per la seua banda, Rhett Butler vol fer-se ric i conquistar el cor de la bella Escarlata, que lluita per eixir avant en els temps de la Guerra de Secessi.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula est basada en la novella Histria del Vell Sud, de Margaret Mitchell. La Guerra de Secessi: El context en el qual transcorre lacci s la Guerra de Secessi o Guerra Civil nord-americana entre el Nord i el Sud, de manera que caldria explicar amb detall les causes, fases i conseqncies del conflicte bllic i, aprofitant les allusions de la pellcula, parlar tamb sobre els principals protagonistes (com els generals Grant i Lee) i sobre les batalles ms importants de la guerra (com Gettysburg). El Nord i el Sud: El Nord i el Sud apareixen reflectits com dos mons oposats, un dells en plena expansi i laltre en clara decadncia. Aix, el Vell Sud s un mn bell i galant, de cavallers i dames, festes i plantacions. El Nord, en canvi, s ms emprenedor i avanat, obert i tolerant, est ms desenvolupat des del punt de vista industrial i tecnolgic i, per aix, ms ben preparat i equipat per a la guerra. La terra: T una forta presncia en la pellcula, ambientada al Sud, on habiten grans i rics terratinents. La societat: La societat del sud es mostra amb una mirada crtica i nostlgica al mateix temps, ja que, encara que alguns personatges la rebutgen i sn rebutjats per ella (Escarlata i Rhett, per exemple), els protagonistes de la pellcula viuen el final del seu mn, la desaparici del Sud, i a ms en sn
HISTRIA 4t ESO

conscients, recorden el passat i els valors perduts amb melancolia (Ashley Wilkes i Melania Hamilton, per exemple). En qualsevol cas, s un retrat del Sud amb totes les seues virtuts i amb tots els seus defectes. Lesclavitud: El tema de lesclavitud es planteja des de la perspectiva del Sud amb cert paternalisme, ja que Mammy, Prissy, Pork i Big Sam sn quasi membres de la famlia i els OHara els tracten en general amb consideraci i afecte. De fet, quan Escarlata torna a casa desprs descapar dAtlanta i es fa crrec de Tara, el seu pare la reprn per la seua excessiva severitat i li recorda que cal ser ferm i afectus amb els inferiors, especialment amb els negres. Quant als yankees o del Nord, paladins de la llibertat i partidaris de labolici de lesclavitud, sn presentats oferint als negres terres i mules, per a canvi del seu vot. La guerra: Un altre aspecte que es podria tractar s el de la guerra i les seues repercussions, tant per a lexrcit com per a la poblaci civil. Els homes marxen al capdavant i les dones, per la seua banda, es dediquen a recaptar fons i organitzen balls en benefici de la causa, i tamb ajuden com infermeres en els hospitals. Els horrors de la guerra sensenyen en les escenes del setge dAtlanta. I, quan la guerra acaba, sorgeixen altres problemes, com la fam.
CINEMA I CINCIES SOCIALS

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

531

55 dies a Pequn
DADES TCNIQUES
Director: Nicholas Ray Any: 1963 Duraci: 154 minuts Intrprets: Charlton Heston (major Lewis), Ava Gardner (baronessa Ivanoff), David Niven (sir Arthur), Robert Helpmann (prncep Tuan), Flora Robson (emperadriu Tzu-Hsi), Leo Glenn (general Jung-Lu), John Ireland (sergent Harry). ARGUMENT Durant la fero rebelli dels bxers en la Xina de 1900, dirigida contra la influncia creixent dels estrangers, un grup de diplomtics internacionals residents a Pequn resisteix com pot el setge dels rebels. Lemperadriu, que diu no aprovar la rebelli, en realitat lencoratja, ja que ella tamb est en contra dels estrangers.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula, basada en fets reals, narra la rebelli dels bxers contra les potncies estrangeres, a la Xina de lany 1900. La Xina en 1900: Seria convenient analitzar els antecedents; s a dir, levoluci poltica, social, econmica i cultural de la Xina al llarg del segle XIX i, especialment, la crisi i la reforma de la dcada de 1890, que van precipitar els esdeveniments de lany 1900. Aix, les tensions entre els reformistes i els conservadors, el conflicte amb el Jap, la carrera de concessions (que va suposar un notable increment de la presncia estrangera a la Xina), els desastres naturals i els errors comesos per lemperadriu Tzu-Hsi, van ser alguns dels factors desencadenants de les violentes revoltes dels bxers. Les potncies occidentals: Les potncies occidentals tenen un paper fonamental en la pellcula (i en la histria), ja que els objectius dels atacs dels bxers sn els missioners, els cristians conversos xinesos i els xinesos sospitosos de contacte amb els estrangers. Caldria explicar quins pasos estrangers es trobaven a la Xina per aquell temps. Els bxers: Els bxers (yihequan) eren grups de camperols que practicaven arts marcials i rituals dinvulnerabilitat i soposaven a la presncia estrangera a la Xina perqu pensaven que eren els principals responsables dels problemes del pas. El fenomen bxer sorgeix en 1898, en la provncia de Shandong i sestn rpidament, sobretot entre els camperols pobres i joves que shavien quedat sense treball a causa de la sequera. Lexrcit: Lexrcit xins, en principi, es mant al marge de la revolta per por de les represlies occidentals. Per quan lemperadriu ordena que les tropes regulars intervinguen en la lluita contra les potncies estrangeres, es declara la guerra entre la Xina i Occident de forma oficial. La xenofbia: En la pellcula hi ha diverses escenes que mostren la xenofbia dels xinesos cap als occidentals, de manera que tamb es podria debatre sobre aquest concepte. La religi: La religi s en aquest cas un dels principals elements de discrdia entre xinesos i occidentals. Podria desenvolupar-se en aquest sentit el tema de lactivitat missionera catlica, cada vegada ms agressiva en la dcada de 1890, que va suscitar nombroses friccions. El nacionalisme: El propsit de la rebelli dels bxers era eliminar la presncia estranya i pertorbadora dels cristians, restaurar la forma de vida anterior a larribada dels estrangers i defensar els valors tradicionals, i per aix van ser utilitzats per lemperadriu en benefici propi, per a intentar frenar el declivi de la dinastia Qing.

532

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

La diligncia
DADES TCNIQUES
Director: John Ford Any: 1939 Duraci: 96 minuts Intrprets: John Wayne (Ringo), Claire Trevor (Dallas), Thomas Mitchell (Dr. Josiah Boone), Andy Devine (Buck), George Bancroft (xrif Curly Wilcox), Donald Meek (Samuel Peacock), Louise Platt (Lucy Mallory), John Carradine (Hatfield), Berton Churchill (Henry Gatewood). ARGUMENT Un variat grup de passatgers viatja en diligncia a finals del segle XIX travessant la franja de lOest americ prxima a la frontera mexicana i suportant tot tipus de sobresalts, fins i tot latac dels apatxes que circulen per la zona.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
Encara que la pellcula resulta en general dinters i utilitat, els alumnes haurien de fixar-se especialment en les idees segents: Els transports: La diligncia que dna ttol a la pellcula s fonamental en la histria narrada, perqu hi transcorre quasi tota lacci i perqu s un mitj de transport molt particular, hui desaparegut, del qual es podria parlar a classe. En primer lloc, grcies a la diligncia es comunicaven les emergents ciutats de lOest americ i es transportaven persones, mercaderies i notcies dun lloc a un altre. Per nhi havia molt poques, els horaris eren molt estrictes i les places escasses, no passaven per tots els nuclis de poblaci existents, de manera que contribuen al desenvolupament i prosperitat daquells on s que tenien parada i, a ms, eren molt incmodes. Les ciutats: Les ciutats de lOest, en general, van sorgint prop de les vies de comunicaci i tenen unes caracterstiques singulars que es reflecteixen en la pellcula. La majoria dedificis tenen porxes i salcen a banda i banda del carrer principal. Al costat dels habitatges sol haver-hi una barberia, un saloon, loficina del xrif, el telgraf, una botiga, un banc, un hotel, una esglsia Els habitants imposen les seues prpies normes de conducta i la Lliga per la Llei i lOrdre, a causa dels seus prejudicis socials i amb intenci de netejar descria la ciutat, fins i tot aconsegueix expulsar els nouvinguts que no
HISTRIA 4t ESO

saclimaten o les persones conflictives o de mal viure (com el doctor Boone i Dallas). Els viatges: Els viatges eren molt perillosos en aquella poca i en aquell lloc, com demostra la pellcula. Duna banda, no hi havia camins segurs ni transitats, les ciutats i els forts estaven molt allunyats, lexrcit no sempre podia fer descorta i els indis o els lladres de camins solien atacar la diligncia en qualsevol moment, aix que els viatgers podien ser robats o ferits i fins o tot perdre la vida durant el viatge. Per altra banda, els altres passatgers, moltes vegades desconeguts, podien ser violents, desagradables o molestos. I calia conviure amb ells durant hores o dies, travessant un territori hostil, plantant cara a diverses amenaces, sobreposant-se a la por i superant junts situacions extremes (des dun atac dels indis fins al naixement dun beb). Els viatgers: En una diligncia es podien reunir per atzar persones de molt diversa ndole i procedncia, que durant el temps que es convertien en companys de viatge podien barallar-se, enamorar-se, fer-se amics, ajudar-se, trair-se... En aquest cas, emprenen el viatge cap a Lordsburg un metge aficionat a la beguda (Josiah Boone), una dama (Lucy Mallory), una dona de dubtosa reputaci (Dallas), un jugador professional (el Sr. Hatfield), un viatjant de whisky (el Sr. Peacock), un banquer (el Sr. Gatewood), un vaquer (Ringo Kid), el xrif (Curly) i el cotxer (Buck).

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

533

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Entre ells sestableixen relacions i vincles que van canviant al llarg del viatge. Per exemple, al principi la Sra. Mallory desconfia de Dallas i del Dr. Boone, per grcies a ells aconsegueix donar a llum en circumstncies molt complicades, i quan arriben a la seua destinaci lopini que tenia sobre ells sha modificat. De fet, el viatge transforma tots els passatgers de la diligncia: Doc exerceix de nou la seua professi i recupera el prestigi, la Sra. Mallory t un fill i perd els prejudicis, Dallas senamora i es promet en matrimoni, el Sr. Hatfield es porta com un autntic cavaller, el Sr. Peacock mor en latac dels indis, el Sr. Gatewood demostra ser un trador i un covard, i Ringo, desprs de fer la tasca que tenia pendent, emprn una nova vida al costat de Dallas en el seu ranxo de Mxic. Els indis: Els indis sn una amenaa constant en lOest, per la situaci s molt desigual, perqu algunes tribus sn ms amistoses i altres ms agressives i perqu de vegades es fan i desfan aliances amb ells. En la seua travessia dArizona, els viatgers sn atacats pels apatxes i es comporten de manera diversa. El banquer, per exemple, pateix un atac dhistria. Ringo, Doc i Hatfield, en canvi, protegeixen els seus companys amb gran habilitat i coratge. El valor i lenteresa que demostren els uns i els altres davant ladversitat no coincideix en ocasions amb la posici social que ocupen. Lexrcit: Lexrcit t un paper protagonista en la conquesta de lOest americ, perqu actua com

a avanada i s pacificador i protector dels colons. En la pellcula, els soldats intervenen, complint ordres, per a acompanyar a la diligncia i defensar els passatgers dels indis. Per no poden fer descorta al llarg de tot el recorregut, i els viatgers, a laltura de Dry Fork, queden desemparats i han de cuidar dells mateixos. Aix mateix, lexrcit apareix tangencialment en les figures del marit i el pare de la Sra. Mallory. El primer s capit, i ha sigut ferit i traslladat a Lordsburg, on es reunir amb la dona, i Hatfield va servir en el regiment del segon, per aix tracta Lucy amb gran respecte i consideraci. La llei: A lOest la llei est encarnada pel xrif, que sencarrega de fer-la complir i de mantenir lordre. Per molts es prenen la justcia pel seu compte. Per exemple, el Ringo Kid que puja a la diligncia s un proscrit, un pres que acaba descapar de la pres i vol anar a Lordsburg per venjar-se dels germans Plummer, que van assassinar el seu pare i el seu germ i desprs el van acusar a ell dhaver matat el seu capats i van aconseguir ficar-lo a la pres. El xrif, que era amic del seu pare, larresta per impedir que complisca la seua missi i torne a la pres. Per no aconsegueix evitar la venjana. En realitat, comprn Ringo i fins i tot aprova la seua conducta; aix, amb la complicitat de Doc facilita la fugida de Ringo i Dallas.

534

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

El abuelo
DADES TCNIQUES
Director: Jos Luis Garci Any: 1998 Duraci: 150 minuts Intrprets: Fernando Fernn-Gmez (Rodrigo de Arista, comte dAlbrit), Rafael Alonso (Po Coronado), Cayetana Guilln Cuervo (comtessa Lucrecia Richmond). ARGUMENT Don Rodrigo de Arista, un vell i excntric aristcrata, regressa a Espanya procedent dAmrica desprs dhaver-se arrunat. Mentre ha estat fora han canviat moltes coses. Al poble qui mana s la seua nora Lucrecia, jove i viuda, a la qual senfronta per tractar desbrinar quina de les seues dues filles s la seua vertadera nta, ja que ha arribat a les seues orelles que una de les xiquetes s fruit duna aventura extramatrimonial de la comtessa.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula, basada en la novella homnima de Benito Prez Galds, transcorre a Navarra a finals del segle XIX o principis del XX. Podria utilitzar-se per a tractar en classe aquestes qestions: La famlia: La famlia s leix entorn del qual gira tota la pellcula. No solament perqu els protagonistes sn membres duna mateixa famlia (en sentit ampli, que inclou els criats), sin tamb, i sobretot, perqu les reflexions sobre el que signifiquen els vincles familiars i sobre la diferncia existent entre les relacions de consanguinitat i afectivitat marquen el desenvolupament del relat i la progressiva transformaci de lavi. Per tant, resultaria de gran inters analitzar el concepte de famlia huitcentista, comparar-lo amb el model actual i plantejar-se si pot donar-se afecte familiar sense que hi haja llaos sanguinis. La societat: En la pellcula apareixen nobles vinguts a menys (com lavi) o en plena esplendor (com la comtessa Lucrecia); un mestre (Po Coronado, educador de les xiquetes); criats de major o menor rang (com Senn, secretari de la comtessa, o Venancio i Gregoria, propietaris de lantiga casa pairal dels Albrit); representants de la burgesia i de les autoritats locals (lalcalde, el rector, el metge); membres del govern (el ministre) i dordes religiosos (labat de Zaratay), etc. s a dir, s un retrat bastant complet dels diferents elements que componen la societat espanyola del segle XIX.
HISTRIA 4t ESO

La legitimitat: Es podria debatre sobre nocions com la moralitat, la respectabilitat i la decncia i recapacitar sobre lescndol que suposava en lpoca tenir fills illegtims. Les mercs: La sollicitud i concessi de favors i crrecs s una constant en la pellcula, com a reflex del que ocorria en aquells temps. Per exemple, a canvi del seu silenci, Senn pretn que la comtessa utilitze les seues influncies (la seua amistat amb el ministre) per a aconseguir que el nomenen agent executiu per a la cobrana dels drets reials. La gratitud: En directa relaci amb el punt anterior, la gratitud (cap a la comtessa Lucrecia) i la ingratitut (pel que fa al comte Albrit) que mostren els habitants de Jerusa s altre tema fonamental. La comtessa reacciona a les atencions de Jerusa amb modstia i sobrietat. El seu sogre respon a la traci amb ira i violncia verbal, i recorda als conspiradors (lalcalde, el cura i el metge) tot el que ell i la seua famlia van fer per Jerusa. La vida quotidiana: Aquesta qesti est tractada en la pellcula amb gran cura i minuciositat, des de les cases (de la ciutat i del camp) fins als mobles, els objectes (espills, llums, vaixella, cristalleria) o els vestits (de diferents edats i classes socials), cosa que permet comprendre millor com vivien els espanyols en el segle XIX i serveix tamb per a parlar dels usos i costums huitcentistes.

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

535

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Camins de glria
DADES TCNIQUES
Director: Stanley Kubrick Any: 1957 Duraci: 86 minuts Intrprets: Kirk Douglas (coronel Dax), Ralph Meeker (Phillip Paris), Peter Capell (Sr. President, jutge coronel), Bert Freed (sergent Boulanger), Wayne Morris (tinent Roget), Joe Turkel (Pierre Arnaud), Timothy Carey (soldat Maurice Ferol). ARGUMENT Durant la Primera Guerra Mundial, alts comandaments de lexrcit francs ordenen al coronel Dax que els seus homes es facen a qualsevol preu amb el reducte dAnt Hill, en poder alemany. Latac, condemnat al fracs des del principi, no ix b, i per a justificar la seua decisi, els responsables ordenen larrest de tres soldats innocents, i els culpen de desacatament.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
Aquesta pellcula, basada en fets reals i en la novella homnima de Humphrey Cobb, narra la histria dun regiment de lexrcit francs que va haver denfrontar-se a una missi impossible durant la Primera Guerra Mundial. En classe podrien tractar-se, almenys, els temes segents: La Primera Guerra Mundial: Ja que transcorre durant la Primera Guerra Mundial i s una pellcula bllica, seria de gran utilitat per a analitzar les causes, les conseqncies i, sobretot, el desenvolupament de la guerra. En concret, podria parlar-se dels enfrontaments que es van produir en 1916 entre Frana i Alemanya en els 800 km de la lnia de trinxeres situada entre el Canal de la Mnega i Sussa i, per descomptat, de la mateixa guerra de trinxeres. Les trinxeres: La pellcula s perfecta per a entendre com sn les trinxeres i com shi viu i shi lluita. Aix mateix, podria debatres sobre el canvi que representen pel que fa als sistemes utilitzats amb anterioritat i sobre la seua aplicaci i utilitat en les guerres actuals. Per descomptat, la pellcula resulta molt didctica, no nicament per a aproximar-se a lespai fsic de les trinxeres, sin tamb per a comprendre els sentiments dangoixa, inseguretat i pnic que en ocasions sapoderaven dels soldats i que els paralitzaven i els impedien portar a terme les seues tasques (com la presa del Formiguer). La disciplina: La disciplina en lexrcit s fonamental, ms encara en perode de guerra. Unes tropes disciplinades compliran les ordres sense dubtar, sense plantejar-se qestions espinoses, sense fer la vista arrere. I, com que estan ms ben organitzades, funcionaran millor i seran ms efectives. En la pellcula apareixen nombrosos exemples de disciplina i tamb diversos actes dindisciplina, de manera que serveix per a comprovar els avantatges dobeir correctament les ordres (encara que les conseqncies siguen a vegades terribles) i per a constatar com de perills pot resultar un exrcit indisciplinat (encara que en algunes circumstncies la insubordinaci siga comprensible i salve vides humanes). El consell de guerra: Tres soldats (el soldat Ferol, el soldat Arnaud i el caporal Paris) sn triats per a ser jutjats per la covardia de tot el regiment i pagar els errors dels seus superiors. En realitat, lerror va ser la pretensi absurda de portar a terme una missi impossible. El fracs, doncs, no es deu a la por dels soldats, que no van ser capaos davanar, sin a lexigncia dels comandaments militars, que sabien a la bestreta que era impossible prendre el Formiguer i van obligar el coronel Dax a intentar-ho, malgrat les seues raonables protestes i fundats temors. El consell, a ms, va ser una farsa. La sentncia estava decidida abans que comenara

536

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

el judici, la defensa (el mateix coronel Dax, advocat de professi) a penes va poder intervenir i tres innocents van ser condemnats a mort injustament, amb la tranquillitat i satisfacci dels autntics culpables. La por: La por s el pitjor enemic dun soldat, perqu li envaeix la ment i li immobilitza el cos, dificultant tant els seus raonaments com els seus moviments i obstaculitzant latac i la defensa. I com que s contagiosa, cal eliminar-la darrel. Per aix, quan passa revista a les tropes en les trinxeres, el general Mireau afirma que la neurosi de guerra no existeix i ordena que traslladen els soldats plorosos o trastornats, perqu sap que poden provocar una catstrofe. I la por del tinent Roget s la ra que primer mate el soldat Lejeune i desprs esculla el caporal Paris, lnic testimoni del seu crim, per a ser jutjat en el consell de guerra. Lambici: Lambici i lorgull dels oficials, pressionats pels poltics i la premsa, envien a la mort un regiment sencer i tres soldats innocents davant lescamot dafusellament. Per aconseguir un ascens o una condecoraci o per no reconixer que una missi est per damunt de les seues capacitats, els superiors acaben traint els seus homes. Aix, el general Mireau, que havia dit al principi al general Broulard que assaltar el Formiguer era impossible, oblida que la vida dun soldat significa ms que totes les estreles i honors de Frana i no solament accepta la missi, sin que exigeix al capit Rousseau, comandant dartilleria, que dispare sobre els seus propis homes (a la qual cosa es nega sense una ordre per escrit) i aconsegueix que se celebre un consell de guerra, en teoria per a donar exemple, per amb lautntica intenci docultar la seua equivocaci i delegar responsabilitats.

La jerarquia: La qesti de la jerarquia s leix entorn del qual gira tota la pellcula, perqu el general Broulard conven el general Mireau i aquest el coronel Dax, i Dax els soldats que poden i deuen atacar el Formiguer, quan tots saben que s absurd. Per tamb saben que un soldat ha dacatar les ordres dels seus superiors. Resulta molt interessant en aquest sentit la figura del general Mireau. Al comenament de la pellcula, es resisteix a acceptar la missi perqu els seus 800 homes estan esgotats i li importen ms que les medalles i la reputaci, i a ms critica els oficials que intenten guanyar guerres des dels despatxos en lloc de lluitar en el camp de batalla. Per desprs disposa lassalt fins i tot sent conscient que hi haur un 65% de baixes, retrau al coronel Dax la seua falta de patriotisme i confiana quan tracta de rebutjar la missi (Si a un oficial li falta confiana, qu es pot esperar dels seus homes?), abans del consell de guerra lacusa de poca lleialtat cap a un superior i en un altre moment afirma que els comandaments no poden deixar que els soldats decidisquen. Per altra banda, en els preparatius del judici, Dax recorda als soldats que shan de comportar com a soldats davant de oficials superiors i el caporal Paris no pot delatar el tinent Roget perqu s el seu superior i no pot fer res contra ell. A ms daquests exemples, els efectes (moltes vegades negatius) de lorganitzaci jerrquica sn perceptibles al llarg de tota la pellcula.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

537

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Els intocables dEliot Ness


DADES TCNIQUES
Director: Brian de Palma Any: 1987 Duraci: 120 minuts Intrprets: Kevin Costner (Eliot Ness), Sean Connery (Jim Malone), Robert De Niro (Al Capone), Andy Garca (George Stone), Charles Martin Smith (Oscar Wallace). ARGUMENT Eliot Ness s un idealista agent federal que arriba a Chicago durant lpoca de la llei seca, quan la corrupci impera en el Departament de Policia de la ciutat i Al Capone, el cap de la mfia, es dedicava a les seues activitats impunement. Capone s tan poders i popular que Ness, desprs de reclutar una srie dhomes intocables per la corrupci, es veu obligat a recrrer a tot tipus destratgies a fi datrapar-lo.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula, basada en fets reals, narra la histria dEliot Ness, un agent especial del Departament del Tresor que tracta dacabar amb Al Capone i el seu imperi clandest, en el Chicago dels anys 30. Per tant, resulta de gran inters per a comprendre el mn del crim organitzat i la mfia (la violncia i la forma dactuar de la qual justifica la presncia dalgunes escenes), aix com per a reflexionar sobre les diverses formes de defensar la llei i lordre i sobre els lmits de la legalitat i el compliment del deure. Entre altres, desprs de veure-la es proposa tractar els assumptes segents: Chicago en 1930: Chicago s en aquesta poca una ciutat en guerra, on les bandes rivals competeixen per obtenir el control del negoci de lalcohol illegal a fora de bombes de m i metralla. En aquest context transcorre lacci de la pellcula, per a ms la situaci de Chicago en aquells anys s la clau tant del problema en si mateix (prohibici-contrabanviolncia) com de lenfrontament entre els mafiosos i els representants de la llei. La llei seca: En cert sentit, s la protagonista de la pellcula. Es podria explicar quina relaci hi ha entre la prohibici de comprar i consumir begudes alcohliques i la creaci de limperi clandest dAl Capone, i analitzar les conseqncies que va tenir aquesta llei. Segons Capone, la gent beu i ell actua en conseqncia, el contraban en realitat s hospitalitat i ell s, simplement, un home de negocis. Per a Eliot Ness, en canvi, la llei seca s la llei. I cal complir la llei. No obstant aix, al final de la pellcula, un periodista li comunica que shavia abolit la llei seca i li pregunta qu pensa fer, i Ness respon en to jocs: Em prendr una copa. Al Capone: Al Capone, un dels criminals ms famosos de la histria, s lantagonista dEliot Ness, un home voluble, grandiloqent i molt perills, com mostra la pellcula. Pot ser una persona elegant, preocupada pel seu aspecte personal, suau de tracte, un home de negocis que defensa amb entusiasme el treball en equip o que semociona amb la msica. Per tamb pot ser molt agressiu i violent, com quan senfada en assabentar-se que Eliot Ness ha confiscat un carregament dalcohol en la frontera amb el Canad o que pretn ficar-lo a la pres per evasi dimpostos (no tens res, ni proves, ni comptable, ni res, li crida). O fred, cruel i calculador, com quan ordena matar o destruir els seus enemics. La mfia: Lorganitzaci dAl Capone s molt complexa, per aix les dificultats per a atrapar-lo. Es tracta dun negoci ests i diversificat, ja que a ms de la secci de Chicago, hi ha un grup canadenc, que al seu torn posseeix bugaderies, taxis, joguets, totes les empreses sn legtimes i cap pertany oficialment a Al Capone (i com que cap est a nom seu, en aparena no t ingressos i no paga impostos). Per Oscar Wallace sadona que poden jutjar-lo per evasi dimpostos si demostren que rep diners de lorganitzaci dalguna manera. Aix no resulta fcil, perqu molts regidors, policies, funcionaris, jutges,

538

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

etc., hi estan involucrats i, mitjanant suborns i amenaces, tracten de convncer Eliot Ness que es retire. En loperaci del Canad sapoderen dun llibre amb noms que prova que hi ha diners canviant de mans i pensen que, si qualsevol dels ingressos en clau indica pagaments a Al Capone, poden tancar-lo. No obstant aix, el fiscal vol retirar els crrecs per falta de proves i testimonis, Wallace mor i Eliot Ness dubta. Malone el conven que han darribar fins al final i que com que el fiscal no anir a judici sense el comptable, Walter Payne, la soluci s trobar-lo i dur-lo davant el tribunal. La policia: Dins del cos de policia hi ha de tot, i ni de bon tros tots actuen de la mateixa manera. Duna banda, hi ha policies corruptes, delacions, batudes fracassades, amenaces... Per altra banda, hi ha alguns policies nets, honrats i lleials (com Malone, que encara patrulla el carrer, o Stone, que encara est en lAcadmia). Els Intocables: A petici de la ciutat de Chicago, el Departament del Tresor interv per combatre el flux illegal de lalcohol, aix com la violncia que genera. Eliot Ness emprn larriscada tasca amb ajuda dun grup menut dagents ntegres i fidels, els Intocables: Jimmy Malone, dorigen irlands, un poli bo en una ciutat rona, que inicialment rebutja la proposta de Ness perqu pensa que s millor seguir amb vida per que desprs es converteix en lnima de lequip; Oscar Wallace, comptable, que en reparar que Al Capone no ha fet la declaraci dHisenda des de 1926, conven Ness que seguisca aquesta lnia dacci per a atrapar-lo (al cap i a la fi, s millor aix que res); i George Stone, dascendncia italiana, que s el millor tirador de lAcadmia, un home valent i decidit que encara no est podrit com molts dels seus companys de la comissaria. Malone i Eliot Ness tenen al llarg de la pellcula diverses converses de gran transcendncia, que marquen profundament el segon i determinen la seua evoluci. Per exemple, a la pregunta de Malone: Qu est disposat a fer?, Eliot Ness respon: Tot el que permeta la llei. Llavors, Malone li adverteix, I desprs? Si dna el primer pas, ha darribar fins al final. Fins que muira ell o vost. Si els teus acaben en lhospital, els seus en la tomba. Aix sagafa Al Capone. Est preparat per a fer-ho?. Eliot Ness insisteix: He jurat atrapar aquest home amb tots els mitjans legals a la meua disposici i ho far. Per sadona que, per a fer complir la llei, en determinades ocasions, cal utilitzar altres mtodes. No obstant aix, en diferents moments Malone ha de recordar les seues primeres paraules davs: Si obri aquesta porta ara, obrir un mn de problemes. I no hi ha tornada arrere.
HISTRIA 4t ESO

La violncia: En opini dAl Capone, sarriba ms lluny amb una paraula amable i una pistola que solament amb una paraula amable. Aquesta frmula resumeix lesperit de la mfia i justifica la violncia utilitzada pels Intocables per a derrotar els seus adversaris. Aix, quan confisquen el carregament dalcohol en la frontera amb el Canad, Eliot Ness i els seus homes saben que han de disparar a matar, perqu s el que farien els seus contrincants. En aquesta ocasi, els defensors de la llei recorren a les amenaces i la violncia fsica per a obtenir informaci. En altres escenes, sn els mafiosos els que fan s de la intimidaci i la violncia (com quan aconsellen a Eliot Ness que cuide de la seua famlia perqu podria passar alguna cosa, o quan maten Wallace en lascensor de la comissaria o Malone en la seua prpia casa). La justcia: Desprs de moltes peripcies, els Intocables descobreixen els comptes secrets dAl Capone i aconsegueixen localitzar el seu comptable. Aix, poden acusar Al Capone de delictes fiscals i dur-lo a judici. En el procs, el comptable accepta desxifrar els comptes en clau i reconeix ser el responsable dels comptes dAl Capone, haver distribut aquests comptes i haver passat diners a Al Capone (1,3 milions de dlars en tres anys). No obstant aix, en les butxaques de Nitti, un dels sequaos dAl Capone, apareix una llista amb els noms dels membres del jurat, que han estat subornats. Eliot Ness es reuneix amb el jutge, el fiscal i ladvocat i, en un eloqent discurs, afirma que Al Capone s un assass, per que eixir lliure, perqu solament hi ha una forma denfrontar-se a ell: donar-li caa. Desprs, es queden a soles el jutge i ell, i a continuaci el jutge ordena que el jurat sintercanvie amb el de la sala contigua. El veredicte del nou jurat s unnime: Culpable. I quan pregunten a Eliot Ness qu li havia dit al jutge, contesta: Que el seu nom estava en la llista. s a dir, podria debatres sobre la corrupci del sistema judicial i sobre la transformaci produda en Eliot Ness, que al comenament s un servidor de lestat recte, honest i idealista, i acaba adoptant estils i procediments ms discutibles per ms efectius (per tant, on es troba el lmit?). La vida quotidiana: La pellcula recrea amb gran detall i exactitud els cotxes, la indumentria, les cases, les oficines, els mobles, els objectes de Chicago en els anys 30, i per aix seria recomanable aprofitar locasi per a fer un breu apunt sobre la vida en aquella poca.

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

539

CINEMA I CINCIES SOCIALS

El gran dictador
DADES TCNIQUES
Director: Charles Chaplin Any: 1940 Duraci: 125 minuts Intrprets: Charles Chaplin (el barber jueu / Adenoid Hynkel, dictador de Tomnia), Paulette Goddard (Hannah), Jack Oakie (Benzino Napaloni, dictador de Bactria). ARGUMENT Un humil barber jueu, excombatent de Tomnia durant la Primera Guerra Mundial, t una gran semblana fsica amb el nou dictador, Hynkel, instaurador dun fort antisemitisme que acabar duent a la pres el barber. No obstant aix, en un moment donat el dictador s confs pels seus propis gurdies amb el barber escapolit, i es produeix un intercanvi de papers.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula narra les histries paralleles dun barber jueu i dAdenoid Hynkel, dictador de Tomnia, per a atacar amb tant enginy com rotunditat Adolf Hitler i el nazisme, i constitueix una de les stires ms agudes i emocionants de la histria del cinema. Entre els diversos temes sobre els quals es podria treballar amb els alumnes, podem esmentar els segents: El nazisme: En clau dhumor, Charles Chaplin fa una profunda i intelligentssima crtica del nazisme en particular i dels totalitarismes en general, i a ms ho fa en un moment de vital importncia, ja que comena a treballar en la pellcula en 1938 i comena a rodar pocs dies desprs de lesclat de la Segona Guerra Mundial, al setembre de 1939. s a dir, a causa de la seua preocupaci pels esdeveniments que estan tenint lloc a Europa, Chaplin sembarca en un projecte molt perills per a la seua carrera, per decideix assumir els riscos perqu s conscient que davant lamenaa de Hitler s prioritari lluitar per la llibertat i la democrcia utilitzant tots els mitjans possibles; si escau, amb una pellcula. Els jueus: El barber jueu, que s lalter ego del dictador de Tomnia, simbolitza tots els jueus alemanys que van lluitar per la seua ptria en la Primera Guerra Mundial i desprs van ser atacats, perseguits i exterminats pels nazis. Des dels enfrontaments del barber amb els soldats de Hynkel en el gueto fins a la seua fugida del camp de concentraci, la pellcula resumeix a la perfecci la histria dels jueus a Alemanya des que Hitler va arribar al poder fins que va ordenar executar la soluci final. Es podria parlar, per tant, de les causes de lantisemitisme de Hitler, dels guetos, de les persecucions patides pels jueus, de la nit dels vidres trencats, dels camps de concentraci, de lholocaust, dels testimonis dels supervivents... El llenguatge: s fonamental en aquesta pellcula per diverses raons. En primer lloc, perqu es tracta de la primera pellcula parlada de Chaplin. En segon lloc, perqu els discursos de Hynkel, en un llenguatge inventat que sona a alemany, sn una mostra de com de buits de contingut i agressius eren els discursos de Hitler, que, en canvi, captivaven les multituds en un fenomen de propaganda i manipulaci realment sorprenent. En contraposici, el discurs final del barber s un commovedor allegat pacifista, suau i ser en la forma i ple de pes i significat: pau, igualtat, llibertat, tolerncia (paraules que va afegir Chaplin desprs de locupaci nazi de Pars). Els discursos: En estreta relaci amb el punt anterior, convindria analitzar els discursos de Hynkel com a caricatura dels de Hitler i reflexionar sobre el poder de convocatria i convicci que tenien, reflectit per exemple en El triomf de la voluntat, de Leni Riefenstahl. Les masses escolten hipnotitzades

540

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

paraules sense sentit i crits, i canten i vociferen al seu torn per a estimular-se collectivament i sentir-se membres dun mateix conjunt social, per a recuperar lorgull perdut i la confiana en si mateixos. Els mtodes propagandstics de Hitler van contribuir, sens dubte, a encastellar-lo i mantenir-lo en el poder, i per aix mateix seria recomanable examinar els mecanismes de manipulaci utilitzats, avaluar la seua eficcia i establir comparacions amb els precedents en qu es va inspirar Hitler i amb els imitadors que hi ha hagut amb posterioritat. La llibertat: Aquest concepte s lautntica ra de ser de la pellcula, i per aix el missatge que vol transmetre Chaplin es resumeix en el magnfic discurs que pronuncia el barber disfressat de dictador. Aix, el doble de Hynkel, desprs dels dubtes i reticncies inicials, aprofita loportunitat de parlar en pblic per a proclamar les seues prpies idees, completament oposades a les del dictador: En aquest mn hi ha lloc per a tots Magradaria ajudar a tot el mn... Volem viure per a la felicitat... El cam de la vida s lliure i bell... Pensem massa i sentim massa poc... Necessitem humanitat, amabilitat i cortesia, no maquinria ni intelligncia... No desespereu La veritable naturalesa dels avanos tcnics clama per la fraternitat Lodi dels homes passar i els dictadors moriran i el poder que van arrabassar al poble tornar al poble Soldats, no sou mquines, sou homes Lluiteu per la llibertat Vosaltres, el poble, teniu el poder de crear mquines, de crear felicitat, de fer que la vida siga lliure i bella, de fer que siga una meravellosa aventura... Unim-nos tots... Lluitarem per un mn nou Els dictadors esclavitzen el poble... Unim-nos per alliberar el mn, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la cobdcia, lodi i la intolerncia. Les guerres mundials: El context s un altre aspecte de gran inters, perqu la pellcula comena en la Primera Guerra Mundial i acaba amb el pla dinvasi dOsterlich (pas fronterer), s a dir, amb la Segona Guerra Mundial. Es podria repassar, doncs, de quina manera va influir la Primera Guerra Mundial en la Segona, qu va suposar per a Alemanya el tractat de Versalles, qu va passar a Alemanya durant el perode dentreguerres i quins van ser els fets desencadenants de la Segona Guerra Mundial. Aix mateix, seria pertinent explicar com es va gestar la pellcula, en quines condicions es va rodar i es va estrenar (a Espanya amb larribada de la democrcia), i les vicissituds que va travessar i qu va representar per al seu director i protagonista des del punt de vista poltic, personal i professional.

Els personatges histrics: Encara que Adenoid Hynkel, Benzino Napaloni, Garbitsch o Herring sn ssers imaginaris, estan inspirats en personatges histrics. Aix, seria til identificar-los amb els seus corresponents reals (Adolf Hitler, Benito Mussolini, Joseph Goebbels i Hermann Gring, respectivament) i comentar el procs de transformaci humorstica realitzat per Chaplin, que afecta tamb diversos elements i termes com els noms dels pasos (Tomnia i Bactria) o la doble creu (en lloc de la creu gamada). Totes les semblances entre la ficci i la realitat sn mostrades i dissimulades al mateix temps, en un extraordinari joc de subtileses i ocurrncies, que ressalta el dramatisme dels successos relatats.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

541

CINEMA I CINCIES SOCIALS

U-571
DADES TCNIQUES
Director: Jonathan Mostow Any: 2000 Duraci: 116 minuts Intrprets: Matthew McConaughey (tinent Andrew Tyler), Bill Paxton (comandant Mike Dahlgren), Harvey Keitel (contramestre Klough), Jon Bon Jovi (tinent Pete Emmett). ARGUMENT En 1942, en plena Segona Guerra Mundial, la flota alemanya est guanyant la partida a larmada aliada causant-los un gran nombre de baixes. Centenars de vaixells estan sent enfonsats pels submarins de Hitler grcies a un sistema de comunicacions anomenat Enigma. Un capit nord-americ, per, ha detectat els senyals dEnigma: es troben a bord dun submar alemany avariat, el U-571, enmig de lAtlntic Nord.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula est basada en fets reals. Resulta molt interessant i til per a comprendre el paper que van tenir els submarins en lanomenada guerra total, per tamb per a analitzar la importncia del llenguatge codificat. La Segona Guerra Mundial: Lacci transcorre en la primavera de 1942, perode crucial de la guerra perqu, com que els aliats sn incapaos de desxifrar els nous codis de rdio de la flota alemanya, els submarins de Hitler han enfonsat ms de mil vaixells aliats en lAtlntic Nord i amenacen a destruir la ruta daprovisionament entre els Estats Units i la Gran Bretanya. El context s en aquest cas fonamental per a entendre la histria, i per aix es podria aprofitar per a parlar de les causes, el desenvolupament i les conseqncies de la Segona Guerra Mundial, i en concret dels successos de lany 42. Els submarins: Els submarins impliquen una srie davantatges i desavantatges en la guerra que convindria detallar. Des de les dificultats i perills de viure-hi (per exemple, els plats i els gots es mouen quan mengen i laigua cau contnuament; en un dels bombardejos Tyler recomana a Hirsch que sallunye duna mampara, ja que lona expansiva pot fer-li trossos la columna), la complexitat de manejar-lo i dirigir-lo, la pressi, les avaries, els atacs davions, vaixells i altres submarins, etc., fins a la seua capacitat destructora, les seues facultats de submergir-se i ocultar-se, recrrer els mars i oceans dincgnit i veure sense ser vistos. La pellcula mostra, duna banda, per qu els submarins sn diferents i, per una altra, per qu van ser determinants en la Segona Guerra Mundial. El llenguatge codificat: El llenguatge codificat s fonamental per a guanyar una guerra, perqu serveix per a enviar i rebre informaci sense que lenemic se nassabente. I a ms, aconseguir desxifrar els missatges de lenemic pot resultar vital en un moment donat, ja que suposa jugar amb avantatge, mentre que el contrari significa lluitar a cegues. Per aix, la missi especial que han de portar a terme els mariners del S-33 consisteix a apoderar-se duna mquina descriure, la codificadora anomenada Enigma, que permet a la marina alemanya comunicar-se en secret. Segons explica el tinent Hirsch, la nostra incapacitat per a desxifrar els missatges ens est costant la guerra i, per a resoldre el problema, ideen una operaci cavall de Troia: el S-33, camuflat, es reunir amb el U-571, un submar alemany avariat; a continuaci, els mariners nord-americans, disfressats dalemanys, capturaran el submar i agafaran lEnigma, traslladaran els supervivents al S-33 i enfonsaran el U-571. Hirsch insisteix que els alemanys no han de sospitar que els aliats tenen lEnigma perqu, si ho descobreixen, canviaran els codis i la missi haur fracassat, aix que no podran comunicar-se per rdio si necessiten ajuda. Malgrat la importncia de la missi, als homes els sembla una bogeria arriscar la vida per una simple mquina descriure, i alguns soposen

542

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

a morir per ella. Davant les objeccions dels mariners, el contramestre intenta convncer-los dient: Si la marina considera que s ms important que tu o que jo, ho s. Els comandaments: El tinent Andy Tyler, que es far crrec del U-571 i aconseguir concloure amb xit la missi, s un segon de primera, estimat i ben considerat pels seus homes. Per, segons lopini del seu superior, el capit Dahlgren, no est preparat per a comandar en solitari un submar. En una conversa transcendental, Tyler assegura al capit que donaria la vida per qualsevol dels seus homes. El capit llavors li pregunta si estaria disposat a sacrificar les seues vides. I Tyler dubta. Dahlgren, amb sinceritat, li diu que, com a capit, no pot dubtar. Ha dactuar. No pot arriscar la vida de la tripulaci. Ha de prendre decisions difcils basades en informaci deficient i demanar-los que obesquen ordres que poden suposar-los la mort. A ms, si sequivoca, patir les conseqncies. Per tant, si no est preparat per a prendre aquestes decisions, sense temps, sense reflexi, no t res a fer com a capit dun submar. En una altra escena decisiva, desprs que Tyler haja assumit el comandament del U-571 i haja confessat als seus homes que no t totes les respostes, el contramestre li recorda que en la marina un oficial s un home poders i cruel, temut i respectat, astut. I li aconsella: No satrevisca a dir als xics no ho s una altra vegada. Aquestes tres paraules maten com una crrega de profunditat. Ara s el capit. I el capit sempre sap el que cal fer, encara que no ho spia.

Tyler aprn la lli i, a partir daquest punt dinflexi es comporta com un autntic capit. Pren decisions difcils i arriscades, actua amb rapidesa i seguretat, dna ordres amb autoritat, exigeix obedincia, atorga confiana, soluciona els problemes que sorgeixen... Per tot aix, quan tot acaba, el contramestre declara: Sr. Tyler, si alguna vegada necessita un contramestre, navegar amb vost on vulga. Les decisions: Les decisions que han de prendre els oficials sn moltes vegades doloroses per a ells mateixos i incomprensibles per als seus subordinats. Per exemple, abans de labordatge el capit Dahlgren diu a Tyler que si alguna cosa eixira malament haurien de bombardejar el submar. En un altre moment, Tyler opta per no disparar a lavi alemany, perqu sap que si ho fan els descobriran. Aix mateix, a Tyler se li ocorre destruir la rdio del destructor amb el can de coberta, un tir difcil, per no impossible. s un pla molt atrevit, quasi temerari, perqu implica, duna banda, que shan dacostar molt per a evitar que els donen, i, duna altra, que han de submergirse molt per a passar per davall seu. s el millor que se mocorre, diu als seus homes. I, com que no tenen ni molt de temps ni altres alternatives, decideixen intentar-ho. Aix s, segons assenyala Hirsch, si fallen, el perill no s morir, sin eixir amb vida, perqu han vist i escoltat coses que no pot saber lenemic; s a dir, si cauen amb vida en mans alemanyes, seran torturats sense pietat. Aix, demana a Tyler que enfonse el vaixell o que se les apanye perqu els mariners no sobrevisquen ni siguen capturats.
CINEMA I CINCIES SOCIALS

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

543

Las bicicletas son para el verano


DADES TCNIQUES
Director: Jaime Chvarri Any: 1983 Duraci: 100 minuts Intrprets: Agustn Gonzlez (Don Luis), Victoria Abril (Manolita), Amparo Soler Leal (Doa Dolores), Alicia Hermida (Doa Antonia), Gabino Diego (Luisito). ARGUMENT A lestiu de 1936 esclata la Guerra Civil. A la famlia formada per Don Luis, la seua esposa Dolores i els seus fills, Manolita i Luisito, els sorprn a Madrid, on no els queda ms remei que prosseguir amb les seues vides i compartir la quotidianitat de la guerra amb la criada i els vens. Luisito, a pesar dhaver susps, vol que son pare li regale una bicicleta, per la problemtica situaci obligar a postergar la compra.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula, basada en la novella homnima de Fernando Fernn Gmez, narra la histria de Luisito, la seua famlia i els seus vens, que viuen la Guerra Civil espanyola a Madrid. Tamb parla, com s lgic, daltres temes relacionats, com el tracte entre republicans i nacionals, la poltica, la vida quotidiana, el treball, la fam, la guerra, la pau En resum, traa una completa panormica de la histria dEspanya entre 1936-1939 i resulta, en la seua totalitat, molt til i profitosa per a comprendre millor aquest perode histric. Madrid en guerra: La pellcula comena poc abans que comence la guerra, a lestiu de 1936, i acaba amb la victria de Franco i la derrota de la Repblica en 1939. Com que transcorre ntegrament a Madrid, serviria per a analitzar les causes, el desenvolupament i les conseqncies de la Guerra Civil en general i, sobretot, per a explicar com es va viure la guerra a la capital. Els nacionals i els republicans: En la pellcula, com s lgic, apareixen nacionals i republicans, tant militars com civils, i persones que fan favors a uns i a altres. Els vens que protagonitzen la histria tenen diferents idees poltiques, que expressen amb sinceritat en diferents escenes, per sn bastant civilitzats i respectuosos amb els altres. Aix, encara que de vegades discuteixen o es critiquen, aconsegueixen conviure en harmonia, sajuden mtuament i fins i tot es refugien junts en el soterrani quan hi ha bombardejos. En aquest cas, a ms, no es produeixen delacions, denncies ni acusacions entre ells, com va succeir amb massa freqncia durant la guerra i la postguerra. La poltica: Un altre dels temes sobre els quals es podria debatre en classe s el de la poltica, ja que en la pellcula apareixen nombroses converses relatives a les discrepncies ideolgiques i als esdeveniments poltics. Per exemple, en una de les xarrades que tenen don Luis i Luisito, aquest assegura que lhan susps perqu els exmens han sigut poltics i el seu collegi s de dretes; en la festa del terrat, els vens parlen sobre lassassinat de Calvo Sotelo, els motius (Est vist que s una represlia per all del tinent Castillo, afirma don Luis) i les seues repercussions (A mi em preocupa el que puguen fer els militars, diu Don Simn); quan es revolten els militars, tots estan pendents de la rdio i Doa Dolores pregunta a Don Luis: Per vosts no escolten la rdio de laltre costat? (segons ella, Unin Radio no diu ms que mentides); el cos de Luisito parla amb entusiasme de la llibertat, la collectivitzaci, leducaci per a tots, lamor lliure, el final de la propietat privada; Doa Marcela decideix divorciar-se, desprs de 48 anys de matrimoni, per incompatibilitat de carcters; Doa Dolores explica a Doa Antonia que tot ha canviat, hi ha problemes que abans semblaven molt greus i que ara no ho sn; Mara, la criada, decideix pretendre a casa de Doa Mara Luisa quan sacaba la guerra, perqu Basilio lha abandonada per no

544

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

desbaratar la seua carrera amb un casament precipitat, i Don Luis i Doa Dolores ja no tenen possibles, per no volen que ning sassabente que els nacionals han matat el seu pare La vida quotidiana: La vida quotidiana a Madrid durant la Guerra Civil es reflecteix en la pellcula amb bastant exactitud i precisi. Les cases, els vestits, els cotxes, les bicicletes, el mercat, la costera de Moyano, els menjars, els costums, els estris mostren, duna banda, com era aquella poca en comparaci de lactual i, per una altra banda, com va canviar la vida dels madrilenys des de principis de lestiu de 1936 fins que va acabar la guerra. El treball: El treball s una preocupaci constant de tots els personatges de la pellcula. Per exemple, al principi Doa Antonia demana a Doa Dolores que Don Luis ajude el seu fill Julio a trobar faena; poc desprs, Julio aconsegueix un treball en un basar grcies a Don Simn. Manolita treballa en una acadmia, per en realitat vol ser cmica i es presenta a un concurs per a artistes nous, cosa que escandalitza Julio, el seu pretendent. Doa Dolors recomana a Luisito, que somia ser escriptor, que primer acabe el batxillerat, desprs aprove unes oposicions i, finalment, es dedique a escriure. Durant la guerra, Luisito ajuda el seu pare en el celler. Per quan acaba la guerra, els dos perden la faena. Don Luis parla, per ltima vegada, amb el seu fill, li comenta que tem que el detinguen, li demana que cuide de la mare i la germana i li comunica que Doa Mara Luisa pot collocar-lo de xic dels encrrecs. La fam: s, sens dubte, un dels aspectes ms dolorosos i terribles de la guerra. Just abans desclatar la guerra, ja hi havia escassesa de recursos. Aix, quan Doa Antonia pregunta a Doa Dolores en el mercat pel dinar de lendem, la resposta s: Qu he de posar dem? Bullit. Abans menjvem els diumenges arrs amb pollastre, per no estan els temps per a floritures. Desprs de la revolta dels militars, Doa Dolores resol fer apilament de queviures per a quinze dies, per si de cas, i envia Mara a la compra. Quan li diu que ha portat massa coses, la criada contesta que corre la veu que comenaran a racionar el menjar i que han tingut molta sort perqu lamo de la tenda ha desaparegut, per Basilio, el dependent, s pais seu. Ja en plena guerra, Basilio i Mara estan junts i han prosperat grcies al magatzem davituallament. Don Luis es troba amb ells i els demana ajuda, per li asseguren que no poden fer res perqu els pocs aliments que hi ha sn per al front. En el soterrani, durant un bombardeig, Doa Mara Luisa suplica a Don Luis que li done un poc de menjar, perqu pensa que t provisions a casa. En canvi, li promet recordar-se dell quan tot acabe. Finalment, en una de les escenes ms commovedores de la pellcula, la famlia es
HISTRIA 4t ESO

reuneix entorn de la taula del menjador per parlar dun tema delicat: cada vegada arriba menys menjar a la taula, i sospiten que es deu al fet que alg sel menja abans. Al principi, creuen que la culpable s Doa Antonia, que ara s sogra de Manolita i menja amb ells. Per Luisito reconeix haver ficat una cullereta molt menuda en la cassola, un dia o dos. Els altres, lun darrere laltre, van confessant que tamb fan el mateix. Manolita, penedida, exclama llavors: Quina vergonya!. I el seu pare puntualitza: No, Manolita, quina fam!. La guerra: Encara que no es tracta duna pellcula bllica, com seria lgic pel perode tractat, la guerra est molt present des del principi fins al final. En primer lloc, apareixen Luisito i un amic seu jugant a la guerra en un camp ras i parlant de la impossibilitat que hi haja una guerra de veritat a Madrid (perqu s una ciutat, perqu est molt lluny de la frontera, perqu no hi ha enemics). Desprs, quan arriba la notcia que els militars shan revoltat al Marroc, es veuen imatges de policies a cavall, carrers buits i finestres tancades. Les famlies estan recloses a casa, escoltant la rdio, intentant esbrinar qu passa i decidir qu poden fer. La pau: Els sentiments inicials quan arriba la pau sn dalegria i alleujament. Per la guerra guanyada per a uns s una guerra perduda per als altres. Per exemple, Basilio s recompensat per haver lliurat el magatzem davituallament als nacionals; el marit de Doa Mara Luisa pot tornar a casa i continuar amb el seu negoci perqu va tenir la sort descapar a zona nacional; i el pare i el germ de lamic de Luisito, que sn de Falange, sen van a Barcelona amb un crrec molt important. No obstant aix, Don Luis i Luisito es queden sense faena; Manolita es baralla amb uns soldats falangistes, que peguen a Luisito quan intenta defensar-la; i Don Luis, davant la seua imminent detenci, explica a Luisito que sha de fer crrec de la mare i de la germana. Les bicicletes: Les bicicletes sn en la pellcula el smbol de la llibertat, de lalegria, de la felicitat de lestiu en definitiva, de tot el que queda truncat per la guerra. Per aix, la frase amb la qual, a lestiu de 1936, Don Luis promet a Luisito que li comprar una bicicleta si ho aprova tot (lany que ve tamb tindr estiu, no?) es converteix, en 1939, en la malenconiosa: Sap Du quan hi haur un altre estiu.

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

545

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Un, dos, tres


DADES TCNIQUES
Director: Billy Wilder Any: 1961 Duraci: 115 minuts. Intrprets: James Cagney (C. R. MacNamara), Pamela Tiffin (Scarlett Hazeltine), Horst Buchholz (Otto Ludwig Piffl), Arlene Francis (Phyllis MacNamara). ARGUMENT C. R. MacNamara, un alt directiu de Coca Cola destinat a Berln occidental en plena guerra freda, somia estendre les activitats de la companyia a laltre costat del tel dacer i aconseguir un ascens. Un dia se li ordena fer-se crrec de la filla del seu cap, i en assabentar-se que ha contret matrimoni amb un exaltat jove comunista opta per transformar el poc inclinat revolucionari en un gendre digne i capitalista.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula narra el procs de transformaci dun jove i exaltat comunista en un perfecte capitalista. Per aix resulta molt adequada per a entendre qu sn el capitalisme i el comunisme i com es vivia a Berln en 1961. En classe es podrien analitzar, entre altres, les qestions segents: Berln en 1961: A lagost de 1961, Berln est dividida en dues zones i un reixat de ferro separa el Berln oriental de loccidental. Segons la visi de la pellcula, en el costat est de la frontera predominen les desfilades i les provocacions; en el costat oest han optat per la reconstrucci, la democrcia, la tranquillitat i la prosperitat (fins i tot hi ha una fbrica de Coca Cola). La Coca Cola: s, sens dubte, lautntica protagonista de la pellcula. Encara que es tracta duna simple beguda, com a imatge i smbol del capitalisme s odiada pels alemanys orientals i els russos. No obstant aix, els russos, desprs de diversos intents fallits de copiar la Coca Cola, aproven que una comissi russa establisca negociacions amb C. R. MacNamara per a obrir sis plantes de Coca Cola a Rssia, territori encara verge i molt valus com a mercat des del punt de vista occidental. Per a tancar el tracte, els russos pretenen que sels lliure la frmula del xarop. Per la companyia shi nega, ja que en establir-se en un pas es reserva sempre els drets de patent i dinspecci. I els russos acaben acceptant les condicions. s a dir, la Coca Cola, que havia separat i enfrontat capitalistes i comunistes, que era lemblema dels Estats Units, que era avorrida i envejada pels russos, es converteix en element dintercanvi i uni entre les dues potncies i traspassa el tel dacer. El capitalisme: La pellcula fa una anlisi crtica i irnica de les caracterstiques del capitalisme. Aix, el jove Otto diu que el capitalisme s una arengada morta a la llum de la lluna, utilitza expressions com titella imperialista, parsit burgs o fruit podrit i afirma que als Estats Units solament hi ha delinqncia, gangsterisme i desocupaci. Per altra banda, MacNamara posa en marxa, fent un, dos, tres, tot el mecanisme capitalista indispensable per a convertir Otto en el gendre perfecte, i ho aconsegueix en noms tres hores: perruqueria, manicura, camises, pijames, vestits, barrets, sabates, maletes Tamb socupa de les flors per a la seua sogra, els anells de comproms i noces, el certificat de matrimoni, el ttol de comte, el crrec en lempresa, les bones maneres, la limusina, el club de golf Otto es resisteix al principi (no vull ser un capitalista, no permetr que el meu fill siga capitalista), per acaba adoptant, quasi sense adonar-sen, lAmerican way of life, i quan arriben els seus sogres el comunista vehement i radical ha desaparegut per complet. El comunisme: En la pellcula tamb hi ha una stira aguda i intelligent dels avantatges i els defectes del comunisme. Per exemple, els comunistes solament saben obeir ordres i desfilar, no voten, copien els

546

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

cotxes americans (un Nash del 1937), detenen Otto en creuar la porta de Brandenburg i el torturen amb canons americanes perqu pensen que s un espia, els representants russos queden embaladits amb la secretria de MacNamara i sn tradors i corruptes Quant a Otto, no duu calotets ni calcetins perqu sn smbol de la decadncia, s enginyer de mssils i aconsegueix una beca per a anar a Moscou per no pot tornar a Berln oriental perqu sha casat amb la filla dun capitalista, diu que els comunistes han de tenir molts fills per a derrotar els capitalistes, explica a Scarlett que no necessiten ni cadires ni taules (poden menjar en el llit), que lestat sencarrega de tot i que solament podran veure el xiquet en dies assenyalats com el 2 de maig o el natalici de Lenin La carrera espacial: Lobsessi dels americans i russos per guanyar la carrera espacial apareix reflectida en diverses escenes, com en les converses de MacNamara amb la delegaci russa, quan els russos proclamen que ells seran els primers a enviar un cosmonauta a la Lluna, i amb Otto, quan el jove afirma que els russos estan molt ms avanats que els americans en el tema dels mssils.

La guerra freda: En la pellcula es tracten diversos aspectes relacionats amb la guerra freda: a) La descolonitzaci del Congo (frica per als africans, diu Otto). b) El tel dacer (que desapareix en ocasions per interessos econmics, com les fbriques de Coca Cola, o es creua per amor, com fa Scarlett, o per por a les represlies, com fa un dels russos desprs dhaver trat els seus companys). c) I, finalment, la propaganda, tant lantiamericana (en les desfilades de la zona oriental es porten pancartes i es llancen globus amb el missatge Yankees go home) com lantirussa (per a desfer-se dOtto, MacNamara li tendeix una trampa: li regala, embolicat en el Wall Street Journal, un rellotge de cucut que dna les hores amb la msica de Yankee Doodle i colloca un globus amb la llegenda Russki go home en el tub descapament de la seua moto, de manera que en creuar la porta de Brandenburg, la policia el considera culpable de divulgar propaganda americana, el det i el sotmet a tortura, i lobliga a confessar que s un espia i treballa per a la CIA).

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

547

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Gandhi
DADES TCNIQUES
Director: Richard Attenborough Any: 1982 Duraci: 188 minuts Intrprets: Ben Kingsley (Mahatma Gandhi), Candice Bergen (Margaret Bourke-White), Edward Fox (general Dyer), John Gielgud (lord Irwin). ARGUMENT Un jove advocat indi format a Anglaterra decideix tornar al seu pas dorigen desprs dhaver exercit a Sud-frica defensant els drets dels indis residents all. Una vegada a lndia opta per predicar una resistncia no violenta contra limperi britnic que acaba desembocant, desprs de patir moltes penalitats, en la independncia del pas.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula narra la histria de Gandhi, lartfex de la independncia de lndia, que va guiar el seu pas cap a la llibertat i tamb va ser el portaveu de la conscincia humana. s, per tant, una histria de lluita per les llibertats i defensa de la justcia i els drets humans, que resulta molt recomanable i de gran utilitat per a comprendre realitats com el colonialisme i la descolonitzaci, per a discutir sobre conceptes com la no-violncia, el pacifisme, la llibertat o la igualtat i aproximar-se a la histria de lndia en el segle XX. Gandhi: La pellcula comena amb la mort i funerals de Gandhi, en 1948. I a continuaci, mitjanant un flash-back, retrocedeix a 1893 per a contar lexperincia de Gandhi a Sud-frica, que tant el va marcar, i prosseguir amb el seu retorn a lndia, el seu enfrontament amb les autoritats britniques, el seu combat per les llibertats i els drets, els seus mltiples empresonaments, dejunis i discursos, la seua conversi en lder independentista i concloure amb la formaci de lestat indi. Per tant, es tracta duna biografia completa de Gandhi, fonamental per a conixer millor un dels personatges ms excepcionals del segle XX i per a explicar com es va portar a terme el procs de descolonitzaci de lndia. Sud-frica en 1893-1915: En 1893 Gandhi s un jove advocat i es troba a Sud-frica. A pesar de tenir el ttol del Collegi dAdvocats de Londres, s expulsat del tren en qu viatja a causa del color fosc de la seua pell, ja que els vagons de primera classe estan reservats per als blancs. Gandhi es revolta davant lofensa rebuda i la seua conscincia social va despertant a mesura que assisteix a altres injustcies (els blancs i els negres no poden caminar junts, per exemple). Aix, decideix que cal lluitar per la justcia i la igualtat, perqu els indis sn tamb membres de limperi britnic i procedeixen duna antiga civilitzaci i, a ms, tots som fills de Du. I pensa que la millor manera deliminar les diferncies s enfrontar-se als blancs utilitzant mitjans pacfics, amb coratge, aguantant els colps sense oposar-hi resistncia, per a demostrar que t ra i que les seues exigncies sn justes. Poc desprs crea la comunitat Ashram, en la qual tots sn iguals, totes les tasques sn importants i es fan amb alegria, no hi ha treballs degradants i no hi ha intocables. La vida en la comunitat transcorre amb calma i normalitat fins que la llei del general Smuts (humiliant per als indis perqu els obliga a donar les seues empremtes, no reconeix ms que el matrimoni cristi, permet a la policia entrar en qualsevol casa) fa que Gandhi es rebelle de nou i emprenga la lluita contra lopressor. Les manifestacions de protesta (tots som ciutadans de limperi) i lesfor per alliberar els miners presos provoquen la violenta reacci de lexrcit, lempresonament de Gandhi i linters de la premsa.

548

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

La independncia de lndia: Gandhi, una vegada finalitzat el seu perode de formaci a Sud-frica, torna a lndia. En 1915 arriba a Bombai lindi rebel dfrica, vestit com un culi i no com un europeu. Des del primer moment, els nacionalistes indis tracten de persuadir-lo perqu els ajude a consumar la revoluci i que participe en la seua lluita per lautonomia i per formar una naci. Per Gandhi declina loferiment, perqu sent que, desprs de tants anys fora de lndia, li s estranya. Com tamb pensa que encara t molt a aprendre sobre lndia, es dedica a recrrer-la amb tren, en tercera classe. Des del tren, veu els llogarets, els arrossars, el Ganges i escriu. s un viatge de descobriment, per a aconseguir que lndia senorgullisca de si mateixa i sallibere. La situaci s realment crtica, perqu els britnics ja no volen les teles ndies, els camperols no poden vendre les collites, les rendes sn molt altes i hi ha molta misria en tot el pas, quan es convoca una vaga general. Els disturbis posteriors i la brutal repressi del general Dyer (que ordena disparar a ms de mil cinc-centes persones, incloses dones i xiquets) produeixen una crisi en el govern britnic i una profunda tristesa en Gandhi. La tensi augmenta, perqu no hi ha treball. Segons Gandhi, una tela no s bella si provoca fam i infelicitat, aix que cremen les teles angleses, recuperen la filosa i reivindiquen la dignitat de les teles casolanes. La muni, enfurida, continua plantant cara als britnics i les massacres se succeeixen. Gandhi s jutjat i empresonat una vegada i una altra, per els indis no lobliden. Tots estan segurs que, abans o desprs, passar alguna cosa. I, finalment, passa: Gandhi, caminant, arriba al mar i agafa un grapat de sal. Aquest acte, en aparena insignificant, t gran transcendncia perqu s la llavor de la independncia ndia. La descolonitzaci: El procs de descolonitzaci entranya nombrosos dubtes i dificultats, tant per als colonitzats com per als colonitzadors. Aix, la pellcula mostra com els desitjos dautonomia i independncia cada vegada sn ms forts a lndia, perqu molts indis ja no toleren que siguen els britnics els qui decidisquen qu fan i com han de viure. Els discursos independentistes i els actes terroristes es multipliquen, a pesar de loposici de Gandhi a la lluita armada (lluitem per castigar o per canviar les coses?). I, desprs de la matana perpetrada pel general Dyer, els indis comuniquen als britnics que els ha arribat lhora de partir. Per els britnics es resisteixen a abandonar la colnia i diuen que sense la seua administraci el pas seria un caos i que, a ms, ats que lndia pertany a lImperi, els britnics no hi sn estrangers. I tamb assenyalen que la minoria religiosa (la musulmana)
HISTRIA 4t ESO

correria perill si ells marxaren. Els indis responen que, desprs de tant temps sotmesos als britnics, volen afrontar ells sols els seus problemes. Gandhi creu que s molt senzill fer la descolonitzaci pacficament, sense violncia, i espera que els britnics sen vagen caminant, perqu s evident que han danar-sen. Per altra banda, intenta transmetre les seues idees als indis en discursos multitudinaris: Aconseguirem la independncia si som capaos daix. Perqu, encara que lalegra que lndia sestiga mobilitzant, tamb el preocupa en quina direcci es mou. En una escena, per exemple, Gandhi es planteja: Potser no estem preparats i en una altra reconeix: No estem preparats per al meu tipus dindependncia. Segons el Pare de la Naci, la millor estratgia per a expulsar els britnics s la de la no-cooperaci. I no solament la defensa amb arguments, sin que la posa en prctica encara que sap que pot significar la pres. Desprs dalguns anys a la pres, Gandhi torna a Porbandar, busca noves frmules per a obtenir la independncia i en troba una que pot funcionar: la sal. En la seua opini, lhome necessita la sal com laigua i laire i la sal ndia s de lndia, de manera que els indis han de reclamar els seus drets i posar fi al monopoli reial. Daquesta manera, agafar un grapat de sal equivaldria a una declaraci dindependncia. I ho fa. A partir daquest moment, de la reacci britnica i de loposici no violenta que desencadena, lndia s lliure. Perqu els indis no sacovardeixen ni es retiren, ho suporten tot, i vencen. La no-violncia: Ja a Sud-frica, enfront dels partidaris de la violncia, Gandhi afirma: Estic disposat a morir, per no a matar per cap causa, i insisteix que no poden perdre si sn capaos de rebre colps i no donar-los, de suportar el dolor i la injustcia sense respondre als seus agressors amb la mateixa moneda. Ms tard, a lndia, continua confiant en la no-violncia i creient que el contraatac mai funciona i que la brutalitat es converteix en debilitat quan el colp no s retornat (si suportem els seus colps, ells seran els vndals). Repeteix una vegada i una altra que cal tenir el coratge de suportar la seua ira i que cal desafiar els britnics amb fermesa, per a obrir-los els ulls, per mai amb violncia. Gandhi no vol una llibertat tacada de sang. Per aix, fa penitncia i dejuni per a detenir els disturbis i, malgrat les seues contnues detencions i estades en la pres, no perd lesperana, perqu est segur que lamor i la veritat sempre triomfen.

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

549

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Els crits del silenci


DADES TCNIQUES
Director: Roland Joff Any: 1984 Duraci: 141 minuts Intrprets: Sam Waterston (Sydney Schanberg), Haing S. Ngor (Dith Pran), John Malkovich (Al Rockoff), Julian Sands (John Swain), Craig T. Nelson (major Reeves). ARGUMENT En 1972 Sydney Schanberg treballa a Cambodja per al New York Times com a corresponsal de guerra. Dith Pran s el seu guia i traductor i tamb s periodista. Des dels primers incidents violents de 1972, els dos companys i amics tracten de fer el seu treball malgrat els riscos i dificultats, i contar i denunciar el que est passant. Els seus destins, per, sn molt diferents.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula, basada en fets reals, narra la histria de Sydney Schanberg i Dith Pran, dos periodistes que viuen i relaten la guerra civil cambodjana de 1972-1975. Encara que s molt interessant en la seua totalitat, convindria que els alumnes es fixaren en les qestions segents: Cambodja en 1972-1975: El context histric s en aquest cas fonamental, perqu Sydney i Pran sn testimonis, cronistes i vctimes de la guerra civil de Cambodja de 1972-1975. Es podria aprofitar locasi, doncs, per a explicar les causes, el desenvolupament i les conseqncies del conflicte. I tamb per a analitzar la intervenci dels khemers rojos, els continguts ideolgics de la Revoluci, els interessos dels Estats Units en la zona... La premsa: Ja que els dos protagonistes daquesta tremenda histria sn periodistes, s una pellcula de gran utilitat per a parlar del paper de la premsa en el mn actual i en la crnica dels conflictes. Aix mateix, es podria reflexionar sobre la vocaci, el deure professional, les diferncies existents entre els periodistes occidentals i els nadius... Per exemple, quan els escamots dels khemers rojos detenen els periodistes, separen Pran dels seus companys occidentals; a ms, en ser alliberats (grcies a Pran), els periodistes es refugien en lambaixada francesa, per a Pran li prohibeixen lentrada; desprs, poc abans de levacuaci, els cambodjans sn expulsats de lambaixada i Pran ha de marxar, malgrat que els khemers rojos han matat tots els periodistes que han pres; finalment, mentre Sydney guanya el premi de la AIFPC al millor periodista de lany 1975, Pran desapareix a labril daquest mateix any i acaba en un camp de concentraci. Quant al tema de la vocaci i el comproms, hi ha dues escenes de gran rellevncia: el 10 de mar de 1975, la situaci s alarmant i Pran diu a Syd que la seua dona est preocupada perqu creu que tots els periodistes estrangers deixaran Cambodja. Sydney prepara levacuaci de Pran i la seua famlia, per si de cas. Per Pran no sap qu fer. Dubta entre la seguretat i el deure, i al final es queda. Per altra banda, en el lliurament del premi de la AIFPC, Sydney pronuncia un discurs molt crtic. En primer lloc, dedica el premi a Pran, reconeixent que la meitat del treball s seua i que Pran es va dedicar fins a lltim moment a dur les notcies al pblic nord-americ. Desprs afirma que els Estats Units van mantenir en secret el bombardeig de Cambodja perqu els interessava que Vietnam del Nord redura la pressi sobre les tropes nord-americanes i perqu hi havia problemes a casa, per que no es van preocupar pels cambodjans. En canvi, Pran i jo intentem portar les conseqncies concretes daquestes decisions per a la gent, per als ssers humans. La informaci: La informaci s la ra de ser dels periodistes, lobjecte i fi ltim de la seua professi. Per aix, la seua presncia en la pellcula s contnua. La histria comena en 1972, a Cambodja,

550

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

amb leco de les notcies en la rdio internacional. A continuaci, Sydney i Pran acudeixen a cobrir la notcia dun bombardeig que sha produt, per un suposat error dels nord-americans, en una ciutat cambodjana. Al principi no hi ha dades oficials de morts ni ferits. Es parla de 55 militars i 35 civils, per un amic de Syd, que treballa en lambaixada, admet que realment sn centenars (i li demana fes el favor de no citar-me). Dith Pran aconsegueix un cotxe per a anar a la zona del conflicte i travessen el riu en una barca perqu ning vol dur-los. En lhospital de campanya, la poblaci civil que ha patit el bombardeig conta a Syd les seues experincies i Pran tradueix aquests testimonis de primera m. Per els militars i guerrillers cambodjans que han pres la ciutat primer els impedeixen prendre fotos, i desprs els detenen. Lexrcit dels Estats Units, pel seu costat, utilitza als periodistes militars per a arreglar la histria i aconsegueix que solament fotografien el que est ocorrent a laltra riba del riu, on samaguen els khemers rojos, per no la ciutat bombardejada. Sn dues mostres de la por que tenen els dos bndols a la premsa i al fet que se spia la veritat. Les notcies, cada vegada ms preocupants en 1975, sescolten en diversos moments per la rdio, i tamb apareixen imatges terribles de la guerra en la televisi, aix com el president Nixon parlant de la crisi. I, finalment, desprs descapar del camp de concentraci, Pran es posa a treballar a casa dun revolucionari moderat, el qual descobreix que sap angls perqu el sorprn escoltant en la rdio, damagat, les notcies internacionals. La Revoluci: Un dels aspectes ms controvertits del rgim dels khemers rojos s el de la reeducaci, que en la pellcula es reflecteix amb gran detall en un dels seus trams ms impressionants. Sota el lema educaci per a tots, els revolucionaris sotmeten els presoners a classes de reeducaci purificadora i homogenetzadora. Segons conta Pran a Syd en les cartes mentals que li escriu des del camp de concentraci, tracten desborrar-los les creences, els coneixements i els sentiments, substituint-los per la ideologia del partit. Aix, els diuen que Du ha mort; que ara el partit, lAngka, li ho donar tot; que hi ha una nova malaltia (la malaltia de la memria) que consisteix a pensar massa en la vida abans de la Revoluci; que estan envoltats denemics; que porten dins lenemic; que no es pot confiar en ning (un xiquet dibuixa en la pissarra una famlia, la ratlla i desprs esborra amb el dit la lnia que uneix el fill amb els pares, perqu en el nou estat la famlia desapareix i s substituda pel partit) i que han de viure solament per al partit i estimar solament lAngka. En diferents converses mentals amb el seu amic, Pran va relatant que, encara que la gent es mor de fam, no poden conrear aliments (excepte arrs);

que han dhonrar els camarades xiquets, perqu ells no estan corromputs pel passat; que ha arribat lany zero i que tot ha de comenar de nou, que abans no hi ha res, que no ha de tenir passat; que ha de fingir que no entn ni langls ni el francs, que els qui confessen desapareixen i solament sobreviuen els qui callen. La violncia: La violncia s un dels trets distintius de qualsevol guerra, sobretot si s civil. Per aix en la pellcula apareixen bombes, xiquets amb metralladores, desordre, caos, carreres, cadvers, hospitals de campanya, refugiats, falta de recursos energtics (electricitat, gasolina), escassesa de medicines i de sang (tenim molta sang, per no on hauria destar, diu un metge), tocs de queda, massacres, tanquetes de lexrcit al carrer, exiliats... En aquest sentit, cal destacar lacci dels escamots. Quan els khemers rojos entren a Penh, hi ha manifestacions triomfals i desfilades festives en els carrers, celebrant amb alegria la victria. Per la pau dura molt poc. De seguida, les milcies armades recorren la ciutat, cridant, intimidant, fent presoners i matant. I fan el mateix en tot el pas, fins i tot en el camp i en la zones ms inaccessibles de selva i muntanya (de fet, Pran shi creua en la seua fugida cap a la frontera amb el xiquet del revolucionari moderat). La reacci dOccident: Donada la presncia i participaci occidentals en la guerra civil de Cambodja, seria pertinent que els alumnes reflexionaren sobre aquest punt. Per exemple, els occidentals continuen divertint-se quan esclaten les primeres bombes. Per a ells, Cambodja s el parads, i en els hotels la vida continua com si res haguera passat (solament es queixen perqu fa quatre setmanes que estan sense poder beure cervesa), encara que nhi ha alguns que s que sn conscients de la gravetat dels successos i de la responsabilitat dOccident. A labril de 1975, els occidentals sen van, duna banda per evitar que els maten i duna altra per no veure el que ha de passar. Lexrcit nord-americ es replega i lambaixada arreplega. A ms de la reacci dels occidentals que sn a Cambodja quan esclata la guerra, caldria considerar qu fan els occidentals des de fora per tractar de solucionar la crisi, quina importncia li donen, com la conten, quines equivocacions van cometre abans i quins moviments van fer desprs.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

551

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Bienvenido, Mr. Marshall


DADES TCNIQUES
Director: Luis Garca Berlanga Any: 1953 Duraci: 95 minuts Intrprets: Jos Isbert (Don Pablo, lalcalde), Lolita Sevilla (Carmen Vargas), Manolo Morn (Manolo), Alberto Romea (Don Luis, el cavaller), Elvira Quintill (la mestra). ARGUMENT Villar del Ro s un poblet tranquil, pobre i oblidat de lEspanya franquista. En assabentar-se que van a passar per la localitat certes autoritats nord-americanes que sestan encarregant de lajuda econmica al pas, lalcalde decideix disfressar tota la poblaci al ms pur estil andals, per a sorprendre els visitants, donar-los una gran rebuda i, daquesta manera, ser objecte de quantioses ajudes.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
En classe podrien tractar-se els temes segents: Espanya en els anys 50: La pellcula resulta de gran utilitat per a explicar als alumnes com era Espanya en els anys 50, ja que tant el poble com els personatges sn ficticis per molt versemblants i representatius. Convindria insistir en les conseqncies (poltiques, econmiques, socials i culturals) de la Guerra Civil espanyola i en les repercussions que va tenir a Espanya la Segona Guerra Mundial, de la certa apertura del rgim franquista a partir daquests anys. El Pla Marshall: Tamb caldria parlar detalladament del Pla Marshall i dels efectes que va tenir en lEuropa de postguerra la injecci econmica nordamericana. Els somnis: La part onrica de la pellcula deixa al mateix temps un sabor alegre i malenconis, perqu en els somnis dels habitants de Villar del Ro s possible reconixer les illusions i aspiracions dels espanyols de mitjan segle passat, que tenien tan poc que no satrevien a demanar molt ms, ni desperts ni adormits. La societat: Els diferents personatges que apareixen en la pellcula conformen un retrat collectiu de la societat espanyola de lpoca: lalcalde, la mestra, el cura, el metge, el cavaller, el secretari, la cantant folklrica, el seu representant i, per descomptat, tots els homes i dones de Villar del Ro sn arquetips que serveixen per a analitzar amb detall com eren i vivien els espanyols fa poc ms de mig segle. Els estereotips: s un assumpte molt important, ja que a travs dels estereotips ens mirem a nosaltres mateixos i mirem els altres, de manera que en les imatges reflectides podem aprendre qui som i comprendre els altres. Per exemple, s molt significatiu examinar el que pensen dels nord-americans els habitants de Villar i el que diu sobre ells Manolo, el representant de la folklrica, que afirma conixer-los b. Aix mateix, desprs de molts dubtes i discussions, decideixen rebre els americans convertint Villar en una petita Andalusia, ja que segons lexpert Manolo, els americans creuen que a Andalusia hi ha lessncia de lesperit espanyol. Els americans: Lorganitzaci dels festejos de benvinguda, les diverses propostes presentades, els preparatius i assajos de la recepci, la transformaci del poble i dels seus habitants solament tenen una ra de ser: agradar als americans, en els quals han posat totes les seues expectatives de progressar, millorar i canviar de vida. Per, malgrat que lanhelada arribada dels americans al final no es produeix, els habitants de Villar gaudeixen de la festa i es diverteixen durant unes hores, perqu fan una cosa diferent de lhabitual.

552

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Hotel Rwanda
DADES TCNIQUES
Director: Terry George Any: 2004 Duraci: 120 minuts Intrprets: Don Cheadle (Paul Rusesabagina), Sophie Okonedo (Tatiana Rusesabagina), Nick Nolte (coronel Oliver), Joaquin Phoenix (Jack Daglish), Desmond Dube (Dube). ARGUMENT Paul Rusesabagina, un hutu ben posicionat, casat amb una tutsi i pare de quatre xiquets, era el gerent dun hotel de les aerolnies belgues en esclatar a Rwanda a mitjan dcada de 1990 la guerra civil entre tutsis i hutus. Quan esclata lonada de violncia i caos, Rusesabagina confia en Occident, per molt prompte sadona que no pot quedar-se de braos plegats i ha dactuar.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula, basada en fets reals, narra la histria de Paul Rusesabagina, el gerent del Mille Collines, un hotel de luxe de Kigali, que aconsegueix salvar la seua famlia i 1.268 refugiats tutsis i hutus de la fria del Poder Hutu i la Interhamwe. Entre els diversos temes sobre els quals es podria treballar amb els alumnes, proposem els segents: Rwanda en 1994: La pellcula transcorre en 1994. En el moment que expira el termini donat per lONU per a la resoluci del conflicte, els hutus i els tutsis signen un acord de pau (un gran dia per a Rwanda), el president Habyarimana s assassinat i es desencadena una matana de tutsis i hutus moderats feta pel Poder Hutu i els milicians de la Interhamwe. Durant tres mesos es produeix una autntica massacre i moren milers de rwuandesos, sense que ning ho impedisca. Finalment, els tutsis recuperen el poder i la majoria dels hutus extremistes fugen, majoritriament a altres pasos. Els hutus i els tutsis: Els hutus havien viscut oprimits pels tutsis, amb el beneplcit belga, abans i desprs de la independncia de Rwanda, per el que va succeir en aquells cent dies de 1994 no t explicaci. Al comenament de la pellcula, els hutus es manifesten, de manera quasi festiva, amb samarretes de colors, cntics, crits i metralletes (fins i tot els xiquets), tractant que tots els seus sunisquen a ells i espantant els tutsis. A poc a poc, sota una aparent calma i tranquillitat, la tensi va augmentant.
HISTRIA 4t ESO

Paul, al principi, pensa que aix acabar prompte, per la histria acaba amb un mili de cadvers i milers dexiliats. El genocidi que relata la pellcula s una barbaritat, una catstrofe, un autntic drama del qual Rwanda encara no sha recuperat. Perqu a ms, en realitat no hi ha a penes diferncies entre luna i laltra tnia (com expliquen als periodistes en lhotel). Lactitud dOccident: Els occidentals que estan a Rwanda viuen dins dels hotels, desquena al pas, en una illa de luxe i comoditat i quan sorgeixen els problemes sn evacuats pels seus respectius pasos. A ms que tant la colonitzaci alemanya i belga de finals del segle XIX com la posterior descolonitzaci sn, en part, responsables de la crisi, en 1994

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

553

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Lexrcit hutu ix al carrer i recorre les cases detenint els tutsis, perqu tots sn espies que treballen per a lenemic (fins i tot un jardiner que no es fica en poltica i lnic delicte del qual s ser tutsi). Els cunyats de Paul lavisen que conv que marxen com ms prompte millor perqu la seua dona s tutsi i hi haur una matana quan es done el senyal taleu els arbres alts. Paul no es preocupa molt, per en tornar a casa i adonar-se de les apagades, la violncia, el toc de queda sadona que est passant alguna cosa greu. Quan el president s assassinat, els hutus acusen els tutsis, a pesar que els culpables sn els mateixos hutus, i comencen les persecucions i els assassinats.

Occident soblida de Rwanda i, desgraciadament, ni ajuda els hutus ni det el genocidi. En la pellcula hi ha nombroses escenes que proven la vergonyosa conducta dels pasos occidentals a Rwanda. Per exemple, el coronel Oliver explica a Paul que lONU t ordres de no intervenir (estem ac com a conciliadors, no com a pacificadors) i que el camp de refugiats de lONU est replet i li demana que aculla en lhotel els refugiats. No obstant aix, Paul assegura a lamo de lhotel, el Sr. Tillens, que lONU ho t tot sota control. Quan Jack li ensenya el vdeo de la matana, Paul es pregunta Com s que no hi van a intervenir?. I Jack li contesta: En Occident veuran les imatges, diran que s horrible i continuaran sopant. Ms tard, el coronel Oliver conta a Paul que han mort alguns cascos blaus i que no poden disparar, per li promet que vindran reforos. Annie, de la Creu Roja, refereix horroritzada que estan matant xiquets en lorfenat, per acabar amb la generaci segent, i que una xiqueta, abans de morir, li va dir: Per favor, no deixe que em maten. Promet no tornar a ser tutsi. Tots confien que prompte arribe lajuda internacional, per el coronel Oliver afirma: No vals res, [] Occident us ha abandonat i li diu a Paul amb tristesa que les tropes de lONU no es queden, que no detindran la matana i que solament evacuen els blancs (ni tan sols salven els xiquets rwandesos). Aix mateix, explica a Paul que s molt llest i que podria ser lamo de lhotel si no fra negre, perqu no s ni un negre occidental, solament s un negre afric. Paul se sent trat, enganyat i buit (em van dir que era un dells, no tinc histria, no tinc memria). Lexrcit hutu entra en lhotel i Paul crida lamo, que es mobilitza de seguida per ajudar-los. Qui pot parar a?, pregunta a tots els seus contactes. Per ni els francesos ni els belgues faran res (ni tampoc els italians, ni els nord-americans), perqu sn uns covards i perqu Rwanda no val ni un vot. Aix que Paul comunica als refugiats: Ens haurem de salvar nosaltres sols, i els suggereix que criden els seus amics i coneguts, per a avergonyir-los per la seua passivitat i obtenir ajuda. Els mitjans de comunicaci: La rdio funciona com a vehicle denverinament i dinjecci dodi. La rdio adverteix als hutus que estiguen alerta i vagen amb compte amb els vens, perqu tots els tutsis sn enemics, invasors i tradors. Rutagunda i els seus animen per la rdio a matar tutsis, al mateix temps que compren matxets a la Xina per a revendrels i armar la Interhamwe, i aconsellen al president que no es fie dels tradors tutsis. Quan mor el president, en la rdio sonen missatges enverinats: les paneroles han matat el president s lhora

de talar els arbres alts (s el senyal perqu comence la massacre). Per altra banda, les rdios occidentals esmenten el problema rwands quan sacosta el final del termini de lONU i la televisi internacional denuncia que lexrcit hutu est armant les milcies (encara que el general Bizimungu ho nega), desprs comuniquen que lONU es quedar a Rwanda i, finalment, parlen del genocidi. Aix mateix, els periodistes occidentals (sobretot Jack, el cmera) intenten informar del que est ocorrent, per no satreveixen a eixir de lhotel sense un cotxe blindat i sense lautoritzaci dels seus peridics. Jack aconsegueix gravar un vdeo de les massacres, a menys dun quilmetre de lhotel, per a mostrar i demostrar al mn que sn reals, obrir els ulls dOccident i reclamar la seua mediaci. Lhotel: Lhotel Mille Collines s propietat de Sabena, les aerolnies belgues. El seu gerent s Paul Rusesabagina, un hutu respectat i estimat tant pels empleats i clients de lhotel com pels seus vens. Tamb ha sabut guanyar-se la confiana dels amos, del general Bizimungu (de lexrcit hutu), del coronel Oliver (de les forces de lONU) i de George Rutagunda (de la Interhamwe) i fa tot el possible per mantenir, en circumstncies tan dramtiques, lestil, la classe i la dignitat de lhotel. Tracta de mantenir-se al marge de la poltica (encara que la poltica s poder, Poder Hutu. I diners) i solament es preocupa de fer b el seu treball, per els esdeveniments lobliguen a involucrar-shi i, malgrat els seus dubtes inicials, obri lhotel als refugiats que fugen de la matana. Mentre fora es viu un autntic infern, Paul procura que lhotel siga un oasi de pau, que tot semble normal i que els clients passen una vetlada tranquilla. I ms tard, quan les coses empitjoren, sesfora que continue semblant un hotel de luxe en lloc dun camp de refugiats, per mer instint de supervivncia.

554

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Solas
DADES TCNIQUES
Director: Benito Zambrano Any: 1999 Duraci: 98 minuts Intrprets: Mara Galiana (mare), Ana Fernndez (Mara), Carlos lvarez (ve), Antonio Dechent (metge), Paco de Osca (pare), Juan Fernndez (Juan). ARGUMENT El marit de Rosa ha sigut ingressat en lhospital, i ella ha danarsen a viure temporalment a casa de la seua filla, que malviu en un conflictiu barri de Sevilla, tracta de guanyar-se la vida fregant pisos, t problemes amb lalcohol i est embarassada dun camioner que no vol cap tipus de comproms. Rosa, a ms, entaular una amistat amb el solitari encarregat del manteniment, que viu amb el seu vell gos Aquiles.

SUGGERIMENTS DIDCTICS
La pellcula narra la histria de Mara i sa mare Rosa, dues dones que viuen en lEspanya contempornia, i parla de les seues relacions, vides quotidianes, problemes, preocupacions, petites alegries... Per tant, podria utilitzar-se en classe per a reflexionar sobre les segents qestions de lEspanya actual: Les relacions familiars: Les relacions familiars sn un dels punts clau de la pellcula. Mara es duu molt malament amb son pare, a qui no vol veure ni tan sols estant ell ingressat en lhospital. Sa mare s afectuosa, dola i atenta amb ella, per la relaci s una mica distant i tibant per part de Mara i la convivncia entre les dues dones no s senzilla, a causa sobretot de la crisi personal i laboral de Mara, que est nerviosa i irritable i ho paga amb la persona que millor la coneix i ms la vol i cuida. Per altra banda, el ve sofereix a fer davi adoptiu del fill de Mara, i compleix la seua paraula, prova que els vincles familiars no es basen sempre en la consanguinitat. Els problemes laborals: Mara no t una ocupaci fixa i estable. T una entrevista de treball al principi de la pellcula, i aconsegueix ser contractada com a netejadora en una empresa, treball que no li agrada, per que necessita; no pot permetres el luxe de tenir durant molt de temps un descans obligat i sense sou. A ms, com que no t estudis, no t moltes opcions de fer una altra cosa. La seua situaci s, per tant, bastant delicada.
HISTRIA 4t ESO

La violncia de gnere: El pare de Mara s un home agressiu, violent, desconfiat, gels, que pegava de vegades a la seua dona (i probablement a les seues filles) i que crida sempre i per tot. Amb ledat no ha canviat i continua sent un desconsiderat i un desagrat i maltracta de paraula la seua dona. Rosa, malgrat tot, ho accepta amb resignaci i pacincia i afirma fins i tot que s un bon home i que en sa casa mai ha faltat el menjar. I torna amb ell al poble, renunciant a loportunitat que se li presenta diniciar una nova vida amb la seua filla i amb el ve, un asturi agradable i encantador. La maternitat: Les protagonistes de la pellcula sn una mare i una filla que discuteixen per es cuiden, es volen i es fan companyia. Mara no entn la seua mare i no la perdona per haver aguantat tant i no haver deixat el seu pare. Rosa s una dona senzilla, humil, treballadora, de poble, que no sap llegir, per t la conscincia tranquilla i est orgullosa dhaver estat servint sempre, per per a Mara la vida de la seua mare no s un exemple a seguir. No obstant aix, Rosa canvia la casa (plantes, balanc, ordre,

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

555

CINEMA I CINCIES SOCIALS

Lalcoholisme: s, sens dubte, un dels assumptes ms conflictius de la pellcula. Mara beu ms del compte, com bevia son pare, i per culpa de la beguda perd el treball, roba a un amic, posa en perill el seu fill, gasta els pocs diners que t No obstant aix, la beguda s lnica cosa que lajuda a evadir-se i oblidar els seus problemes. Es tracta dun cercle vicis del qual s molt difcil eixir.

menjars) i la vida de la seua filla (que es torna ms suau i tendra grcies al tracte assidu amb la mare i, potser, a la seua futura maternitat). La vellesa: Els pares i el ve de Mara sn vells, i per aix el tema de la vellesa est molt present en la pellcula. El pare est malalt, en lhospital. La mare est esgotada, perqu s molt major i es queda a les nits cuidant del marit, per sempre est fent coses (va a la compra, prepara el menjar, teixeix jerseis), ajudant els altres i planta cara a les contrarietats amb alegria i bondat. El ve viu sol, no t ning llevat del seu gos, per prefereix ser lliure i autnom i no vol anar-sen a un altre lloc. A poc a poc, es fa molt amic de Rosa, que li fa el menjar i li dna conversa i, per aix, quan el menjar li cau malament, el gos avisa Rosa, que el cuida i el neteja sense fer cas de les seues protestes (els vells fan olor de vell, per exemple). s a dir, es tracten aspectes de la vellesa com la solitud, la malaltia, els problemes fsics, la dependncia... Les dificultats econmiques: Les dificultats econmiques sn al mateix temps la causa i la conseqncia de les desgrcies de Mara. El seu pare es gastava els diners jugant a cartes i bevent, i ella no t treball ni diners, ha de guanyar-se la vida netejant i mai ha prosperat. Per a Mara, tenir diners facilita molt les coses. Aix, compra cupons per si de cas i quan la mare diu que el metge s molt bo, Mara respon que amb un bon sou s fcil tenir bon cor. En una altra ocasi, Mara comenta que haurem de nixer dues vegades, una vegada rics i una altra pobres. Daquesta manera, els rics sabrien el que s ser pobre i els pobres podrien gaudir de la riquesa.

La ciutat: La ciutat, i en concret el barri de Mara, s un lloc hostil, confs, amb carrers en obres, ple de drogoaddictes i prostitutes, perills de nit, deteriorat i abandonat (els joves se nhan anat i noms hi queden vells). A ms, com que els propietaris han dividit les cases per a llogar-les i obtenir ms diners de les rendes, els habitatges sn menuts, foscos i depriments. Rosa se sent un poc perduda (no coneix ning, sequivoca dautobs), ja que tant el lloc com la forma de vida sn, per sort, molt diferents dels del poble.

556

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

INVESTIGACI

Quan els alumnes estudien lassignatura dhistria en lensenyament secundari sels inicia en la macrohistria: els sistemes poltics, econmics i socials que shan succet en Occident al llarg del temps. Alhora, es comprova de manera creixent com augmenta la bretxa generacional entre els pares o els professors i els fills, els nostres alumnes, de manera que esdeveniments per a nosaltres recents manquen per a ells de significat, immediatesa i vida. Aquesta activitat pretn acostar la histria al terreny personal, centrant latenci en la histria de la vida quotidiana. La metodologia ser la histria oral, a travs de la qual sindagar en la memria que la prpia famlia de lalumne t de les poques histriques ms recents. Aquesta activitat permetr que els alumnes reflexionen sobre les permanncies i els canvis que perceben en el mn en qu viuen. Objectius 1. Motivar els alumnes per a lestudi de la histria. 2. Ajudar els alumnes a construir la seua prpia histria. 3. Apreciar els canvis i les permanncies que es produeixen en la vida quotidiana al llarg de la histria. Continguts 1. Les migracions a partir de lexperincia familiar dels alumnes. 2. La localitzaci espacial a partir de lestudi de lorigen demogrfic de les famlies dels alumnes. 3. Els canvis en les activitats econmiques que shan produt en les ltimes generacions en el nostre pas a partir del coneixement de la histria familiar dels alumnes. 4. Els canvis en les relacions familiars i personals que shan produt en les ltimes generacions en el nostre pas a partir del coneixement de la histria familiar dels alumnes. 5. Levoluci de les modes que shan produt en les ltimes generacions en el nostre pas a partir del coneixement de la histria familiar. 6. Les modificacions en loci i lentreteniment que shan produt en les ltimes generacions en el nostre pas a partir del coneixement de la histria familiar dels alumnes. Procediments 1. Realitzaci denquestes entre els familiars (histria oral). 2. Recopilaci de fonts documentals (fotografies o objectes familiars que constitueixen la memria de les famlies). 3. Anlisi de la informaci recopilada. Avaluaci El treball podria servir per a la realitzaci duna exposici en el centre amb el material recopilat i el resultat de lanlisi efectuada.

557

1
NOM:

LA MEUA FAMLIA
CURS: DATA:

1 QUI FORMEN LA MEUA FAMLIA?


Completa la fitxa segent sobre la teua famlia. Fotocopia aquesta pgina i ompli un quadre amb les dades de ta mare i un altre amb les dades de ton pare. Demana ajuda als teus pares per a completar les dades que no spies.

1
Nom Data de naixement Estudis (marca X) No sap llegir ni escriure Treballs fets Cognoms Lloc de naixement No ha estudiat

MARE/PARE

Provncia Primaris Secundaris


Pas Universitaris

Edat en qu comen a treballar Poblaci Llocs on ha residit

Provncia

Data de Els seus naixement pares Data de naixement Nre. de germans Data de Els seus naixement avis Data de naixement Noms Noms

Lloc de naixement Lloc de naixement

Provncia Provncia

Pas

Pas Pas

Lloc de naixement Lloc de naixement


Sobrante en p. ultima

Provncia Provncia

Pas Pas

Fills de la parella

558

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1
Fes un arbre genealgic de la teua famlia. Per a plasmar-lo, anota en la casella corresponent el nom i la data de naixement i de defunci, si haguera faltat, de cada familiar. En la base us trobareu els teus germans i tu. Units a vosaltres amb fletxes hi ha els vostres pares. En els pisos superiors es troben els vostres avis i besavis. Anotan els noms i les fletxes, si els has identificat, fixant-te que les lnies els unisquen als seus descendents.

Naixement i mort

Nom

Nom Naixement i mort

Naixement i mort

Nom

Nom

Nom Naixement i mort

Naixement i mort

Naixement i mort

Nom

Nom

Nom Nom Nom

Naixement i mort

Nom

Nom

Naixement i mort

Naixement i mort

Naixement i mort

Naixement i mort

Nom

Nom

Naixement i mort

Naixement i mort

Nom

Nom

Nom

Naixement i mort

Naixement i mort

Nom

Naixement i mort

Nom

Nom

Nom

Nom

Nom

Nom

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

559

INVESTIGACI

Naixement i mort

Naixement i mort

1
NOM:

LA MEUA FAMLIA
CURS: DATA:

2 DON PROV?
Traa en els mapes el recorregut que ha fet la teua famlia des de lavantpassat ms antic fins a lactual lloc de residncia.
O C A NO G L A C I AL R T I C O

OCANO A T L N T I CO OC A N O P ACF I C O O CANO PAC FIC O OC ANO ND I CO

O C AN O G L AC IA L AN T R T I C O

560

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

LA CASA

3 COM ERA LA VIDA EN LA CASA DELS MEUS AVIS?


Completa la fitxa sobre les caracterstiques de les cases dels teus avis. Totes les qestions es refereixen a lpoca en qu els teus avis tenien ledat que tu tens ara. Demana ajuda als teus avis per a obtenir les dades que necessites.

Qui treballava fora de casa? El treball ELS MITJANS DE VIDA En qu treballaven? Fins a quina edat van estudiar els germans? Quins ingressos entraven a casa? Ingressos Qui hi contribua? Quin era el major ingrs? Les relacions laborals Quantes hores treballaven? Quants dies treballaven a la setmana? Quines vacances tenien?
Quantes habitacions tenia la casa?

La casa LA CASA I ELS MOBLES

Tenia servei la casa? Quants dormien en cada habitaci?

La decoraci

Quins mobles hi havia en el sal? Com estava decorat el dormitori dels pares? Com estava decorat el dormitori dels fills?

Quins aparells tenien en la casa? Quants menjars es feien a casa? Quins eren els menjars habituals durant la setmana? Es reunia tota la famlia per a les menjades?

ELS HBITS FAMILIARS

El menjar

Les regles familiars

Qui sencarregava de la neteja i lordre? Hi havia hora de tornar els caps de setmana? Quina? Quines obligacions tenien els fills?

Autoritat dels pares

Qui decidia la roba que usaven els fills? Qui prenia les decisions importants en la famlia? Qui imposava els cstigs i els premis a casa?

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

561

INVESTIGACI

Els utensilis

On conservaven els aliments i on cuinaven? Com llavaven la roba?

2
NOM:

LA CASA
CURS: DATA:

4 COM ERA LA VIDA EN CASA DELS MEUS PARES?


Completa la fitxa sobre les caracterstiques de les cases de tos pares. Les qestions es refereixen a lpoca en qu els teus pares tenien ledat que tu tens ara.
Qui treballava fora de casa? El treball ELS MITJANS DE VIDA En qu treballaven? Fins a quina edat van estudiar els germans? Quins ingressos entraven en casa? Ingressos Qui hi contribua? Quin era lingrs ms gran? Les relacions laborals Quantes hores treballaven? Quants dies treballaven a la setmana? Quines vacances tenien?
Quantes habitacions tenia la casa?

La casa LA CASA I ELS MOBLES

Tenia servei la casa? Quants dormien en cada habitaci?

La decoraci

Quins mobles hi havia en el sal? Com estava decorat el dormitori dels pares? Com estava decorat el dormitori dels fills?

Els utensilis

On conservaven els aliments i on cuinaven? Com llavaven la roba? Quins aparells tenien en la casa? Quantes menjades es feien a casa? Quines eren les menjades habituals durant la setmana? Es reunia tota la famlia per a les menjades?

ELS HBITS FAMILIARS

El menjar

Les regles familiars

Qui sencarregava de la neteja i lordre? Hi havia hora de tornar a casa els caps de setmana? Quina? Quines obligacions tenien els fills?

Autoritat dels pares

Qui decidia la roba que usaven els fills? Qui prenia les decisions importants en la famlia? Qui imposava els cstigs i els premis en casa?

562

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2
5 COM S LA VIDA EN MA CASA?
Completa la fitxa segent sobre les caracterstiques de ta casa. Demana ajuda als pares per a obtenir les dades que necessites.

Qui treballen fora de casa? El treball ELS MITJANS DE VIDA En qu treballen? Fins a quina edat han estudiat els teus germans? Quins ingressos entren en casa? Ingressos Qui hi contribueix? Quin s lingrs? Les relacions laborals Quantes hores treballen? Quants dies treballen a la setmana? Quines vacances tenen?
Quantes habitacions t la casa?

La casa LA CASA I ELS MOBLES

T servei la casa? Quants dormen en cada habitaci?

La decoraci

Quins mobles hi ha al sal? Com est decorat el dormitori dels pares? Com est decorat el teu dormitori?

Quins aparells hi ha en ta casa? Quantes menjades es fan a casa? Quines sn les menjades habituals durant la setmana? Es reuneix tota la famlia per a les menjades?

ELS HBITS FAMILIARS

El menjar

Les regles familiars

Qui sencarrega de la neteja i lordre? Hi ha hora de tornar a casa els caps de setmana? Quina? Quines obligacions tenen els fills?

Autoritat dels pares

Qui decideix la roba que usen els fills? Qui pren les decisions importants en la famlia? Qui imposa els cstigs i els premis en casa?

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

563

INVESTIGACI

Els utensilis

On conserven els aliments i on cuinen? Com llaven la roba?

2
NOM:

LA CASA
CURS: DATA:

Les fonts sn els elements materials que ens permeten reconstruir el passat, per aix s important que illustres la informaci que les enquestes than proporcionat amb alguns objectes demostratius de les teues afirmacions.

6 LA HISTRIA EN IMATGES
Fotocopia fotos de la teua famlia o dobjectes que reflectisquen com eren les cases de les diferents generacions. Posa un ttol a cada una que nexplique el significat.
QUAN ELS MEUS AVIS EREN JOVES EL TREBALL

LA CASA

564

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2
QUAN ELS MEUS PARES EREN JOVES EL TREBALL

LA CASA

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

565

INVESTIGACI

2
NOM:

LA CASA
CURS: DATA:

ELS JOVES DE HUI

EL TREBALL

LA CASA

566

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2
7 RESUM: QU HA CANVIAT I QU PERDURA EN LA CASA?
Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals diferncies entre els mitjans de vida de la famlia dels teus avis, de la dels teus pares i de la teua.
ELS MITJANS DE VIDA El treball Els ingressos Les relacions laborals

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals semblances entre els mitjans de vida de la famlia dels teus avis, de la dels teus pares i de la teua.
ELS MITJANS DE VIDA El treball Els ingressos Les relacions laborals
INVESTIGACI MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

HISTRIA 4t ESO

567

2
NOM:

LA CASA
CURS: DATA:

Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals diferncies entre les cases de lpoca de la famlia dels teus avis, les de lpoca dels teus pares i les actuals.
LES CASES La casa La decoraci Els utensilis

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals semblances entre les cases de lpoca de la famlia dels teus avis, les de lpoca dels teus pares i les actuals.
LES CASES La casa La decoraci Els utensilis

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

568

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2
Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals diferncies entre els hbits familiars de lpoca dels teus avis, els de lpoca dels teus pares i els actuals.
ELS HBITS FAMILIARS Els menjars Les regles familiars Lautoritat dels pares

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals semblances entre els hbits familiars de lpoca dels teus avis, els de lpoca dels teus pares i els actuals.
ELS HBITS FAMILIARS Els menjars Les regles familiars Lautoritat dels pares

Els avis
INVESTIGACI

Les famlies de

Els pares

Meua

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

569

3
NOM:

MODA I ENTRETENIMENTS
CURS: DATA:

8 QUINES MODES HI HAVIA EN LPOCA DELS MEUS AVIS?


Completa les fitxes sobre les caracterstiques de la moda quan els teus avis tenien la teua edat. Demana ajuda als teus avis per a obtenir les dades que necessites.
LES VIES La mare de ma mare Quina roba tenia en larmari? De diari Quanta roba comprava al cap de lany? Qui triava la roba que usava? Per a ocasions Quina roba usava quan anaven de festa? Compartia la roba amb la seua famlia? Quins complements usava? Com eren els pentinats daquella poca? Laspecte On es feia els pentinats? Usava maquillatge i perfums? Quines pellcules li agradaven ms a la teua via? El cine ELS ENTRETENIMENTS Quins eren els seus actors favorits? Coneixes alguna daquestes pellcules? Quines? Quines canons li agradaven a la teua via? La msica Quins eren els seus cantants favorits? Coneixes algun daquests cantants? Quins? Diversos A ms de la msica i el cine, quins altres entreteniments tenien les teues vies? La mare de mon pare

570

EL VESTIT I EL PENTINAT

La roba

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ELS AVIS El pare de mon pare Quina roba tenia en larmari? De diari Quanta roba comprava al cap de lany? Qui triava la roba que usava? Quina roba usava quan anaven de festa? Compartia la roba amb la seua famlia? Quins complements usava? Com sestilaven els cabells en aquella poca? Laspecte On sarreglaven els cabells? Portava barba, bigot, patilles, etc.? Quines pellcules li agradaven ms al teu avi? El cine ELS ENTRETENIMENTS Quins eren els seus actors favorits? Coneixes alguna daquestes pellcules? Quines? Quines canons li agradaven al teu avi? La msica Quins eren els seus cantants favorits? Coneixes algun daquests cantants? Quins? A ms de la msica i el cine, quins altres entreteniments tenien els teus avis? El pare de ma mare

EL VESTIT I EL PENTINAT

La roba Per a ocasions

Diversos

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

571

INVESTIGACI

3
NOM:

MODA I ENTRETENIMENTS
CURS: DATA:

9 QUINES MODES HI HAVIA EN LPOCA DELS MEUS PARES?


Completa les fitxes sobre les caracterstiques de la moda quan tos pares tenien la teua edat. Demana ajuda a tos pares per a obtenir les dades que necessites.
MA MARE Quina roba tenia en larmari? De diari Quanta roba comprava al cap de lany? Qui triava la roba que usava? Per a ocasions Quina roba usava quan anava de festa? Compartia la roba amb la seua famlia? Quins complements usava? Com eren els pentinats daquella poca? Laspecte On es feia els pentinats? Usava maquillatge i perfums? Quines pellcules li agradaven ms a ta mare? El cine ELS ENTRETENIMENTS Quins eren els seus actors favorits? Coneixes alguna daquestes pellcules? Quines? Quines canons li agradaven a ta mare? La msica Quins eren els seus cantants favorits? Coneixes algun daquests cantants? Quins? Diversos A ms de la msica i el cine, quins altres entreteniments tenia ta mare?

572

EL VESTIT I EL PENTINAT

La roba

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

MON PARE Quina roba tenia en larmari? De diari Quanta roba comprava al cap de lany? Qui triava la roba que usava? Quina roba usava quan anava de festa? Compartia la roba amb la seua famlia? Quins complements usava? Com sestilaven els cabells en aquella poca? Laspecte On sarreglava els cabells? Portava barba, bigot, etc.? Quines pellcules li agradaven ms a ton pare? El cine ELS ENTRETENIMENTS Quins eren els seus actors favorits? Coneixes alguna daquestes pellcules? Quines? Quines canons li agradaven a ton pare? La msica Quins eren els seus cantants favorits? Coneixes algun daquests cantants? Quins? A ms de la msica i el cine, quins altres entreteniments tenia ton pare?
INVESTIGACI

EL VESTIT I EL PENTINAT

La roba Diversos Per a ocasions

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

573

3
NOM:

MODA I ENTRETENIMENTS
CURS: DATA:

10 QUINES MODES HI HA ACTUALMENT?


Completa la segent fitxa sobre les caracterstiques de la moda en lactualitat.

LA MEUA GENERACI Quina roba tens en larmari? De diari Quanta roba compres al cap de lany? Qui tria la roba que uses? Per a ocasions Quina roba uses quan vas de festa? Comparteixes la roba amb la teua famlia? Quins complements uses? Com sestilen els cabells en lactualitat? Laspecte On tarregles els cabells? Portaries barba o bigot, etc.? Quines pellcules than agradat ms? El cine ELS ENTRETENIMENTS Quins sn els teus actors favorits? Coneixen tos pares alguna daquestes pellcules? Quina? Quines canons tagraden ms? La msica Quins eren els teus cantants favorits? Coneixen tos pares algun daquests cantants? Quins? Diversos A ms de la msica i el cine, quins altres entreteniments tens?

574

EL VESTIT I EL PENTINAT

La roba

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3
11 LA HISTRIA EN IMATGES
Fotocopia fotos de la teua famlia o dobjectes que reflectisquen com eren les modes de les diferents generacions. Posa un ttol a cada una que nexplique el significat.
LES MODES DELS MEUS AVIS ENTRETENIMENTS

EL VESTIT I EL PENTINAT

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

575

INVESTIGACI

3
NOM:

MODA I ENTRETENIMENTS
CURS: DATA:

LES MODES DELS MEUS PARES

ENTRETENIMENTS

EL VESTIT I EL PENTINAT

576

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3
LES MODES ACTUALS ENTRETENIMENTS

EL VESTIT I EL PENTINAT

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

577

INVESTIGACI

3
NOM:

MODA I ENTRETENIMENTS
CURS: DATA:

12 RESUM: QUINES MODES HAN CANVIAT I QUINES PERVIUEN?


Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals diferncies en el vestit i el pentinat de lpoca dels teus avis, els de lpoca dels teus pares i els actuals.
VESTIT I PENTINAT La roba de diari La roba per a ocasions Laspecte

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals semblances en el vestit i el pentinat de lpoca dels teus avis, els de lpoca dels teus pares i els actuals.
VESTIT I PENTINAT La roba de diari La roba per a ocasions Laspecte

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

578

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3
Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals diferncies entre els entreteniments de lpoca dels teus avis, els de lpoca dels teus pares i els actuals.
ELS ENTRETENIMENTS El cine La msica Altres

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals semblances entre els entreteniments de lpoca dels teus avis, els de lpoca dels teus pares i els actuals.
ELS ENTRETENIMENTS El cine La msica Altres

Les famlies de

Els pares

Meua

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

579

INVESTIGACI

Els avis

4
NOM:

ELS AMICS I LOCI


CURS: DATA:

13 COM ES RELACIONAVEN ELS MEUS AVIS?


Completa la fitxa sobre les relacions personals dels teus avis. Totes les qestions es refereixen a lpoca en qu els teus avis tenien ledat que tu tens ara. Demana ajuda als teus avis per a obtenir les dades que necessites.
Qui formaven el grup damistats? Hi havia xics i xiques? On es va formar aquest grup damics?
Els ntims

ELS AMICS I AMIGUES

La colla

Tenia algun amic/ga ms estimat? Es veien ms sovint? En qu es diferenciaven les seues relacions de les que tenia amb la resta de la colla? Conserva alguna amistat daquella poca?

El llegat

Quan es va desfer la colla? Li agradaria tornar a veure aquells a qui va perdre la pista?

LES RELACIONS SENTIMENTALS

Emparellats

Tenia parella a ledat que tu tens ara? Susava la paraula nvio/a per a referir-se a les relacions entre els joves? Quant de temps solia durar una relaci sentimental?

Temps damor

Qu solien fer quan eixia amb la parella? Entrava la parella en casa dels pares? A quina hora solien tornar a casa? Ha seguit veient les seues parelles daquella poca?

El llegat

Qu va aprendre daquelles primeres relacions? Quan va comenar a tenir relacions ms serioses? A qu dedicava el temps la colla? Qu solia fer amb el seu cercle damics ntims? Qui pagava les consumicions?

Les activitats

LOCI

Fins a quina hora solia eixir?


El temps

Tornaven els xics i les xiques a la mateixa hora a casa? Tornaven soles les xiques a casa? On solia passar les vacances?

Vacances

Amb qui passava les vacances? Canviaven les amistats durant lestiu?

580

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4
14 COM ES RELACIONAVEN ELS MEUS PARES?
Completa la fitxa sobre les relacions personals dels teus pares. Totes les qestions es refereixen a lpoca en qu els teus pares tenien ledat que tu tens ara. Demana ajuda als teus pares per a obtenir les dades que necessites.
Qui formaven el grup damistats? Hi havia xics i xiques? On es va formar aquest grup damics? Tenia algun amic/ga ms estimat?
Els ntims

La colla

ELS AMICS I AMIGUES

Es veien ms sovint? En qu es diferenciaven les seues relacions de les que tenia amb la resta de la colla?

Conserva alguna amistat daquella poca?


El llegat

Quan es va desfer la colla? Li agradaria tornar a veure aquells a qui va perdre la pista?

LES RELACIONS SENTIMENTALS

Emparellats

Tenia parella a ledat que tu tens ara? Susava la paraula nvio/a per a referir-se a les relacions entre els joves? Quant de temps solia durar una relaci sentimental?

Temps damor

Qu solien fer quan eixia amb la parella? Entrava la parella en casa dels pares? A quina hora solien tornar a casa? Ha seguit veient les seues parelles daquella poca?

El llegat

Qu va aprendre daquelles primeres relacions?


INVESTIGACI

Quan va comenar a tenir relacions ms serioses? A qu dedicava el temps la colla? Qu solia fer amb el seu cercle damics ntims? Qui pagava les consumicions?

Les activitats

LOCI

Fins a quina hora solia eixir?


El temps

Tornaven els xics i les xiques a la mateixa hora a casa? Tornaven soles les xiques a casa? On solia passar les vacances?

Vacances

Amb qui passava les vacances? Canviaven les amistats durant lestiu?

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

581

4
NOM:

ELS AMICS I LOCI


CURS: DATA:

15 COM ENS RELACIONEM ARA?


Completa la fitxa sobre les caracterstiques de la manera com et relaciones.

ELS AMICS I AMIGUES

La colla

Qui formen el teu grup damistats? Hi ha xics i xiques? On sha format aquest grup damics? Tens algun amic/ga ms estimat?

Els ntims

Us veieu ms sovint? En qu es diferencien les vostres relacions de les que teniu amb la resta de la colla?

Creus que mantindrs sempre la seua amistat?


El llegat

Quan creus que podr trencar-se aquesta amistat ntima? Tagradaria tornar a veure aquells a qui vas perdre la pista?

LES RELACIONS SENTIMENTALS

Emparellats

Tens parella ara? Com thi refereixes per a expressar la relaci que teniu? Quant de temps fa que esteu emparellats?

Temps damor

Qu soleu fer quan eixiu en parella? Entra la teua parella en ta casa? A quina hora soleu tornar a casa? Has seguit veient les teues parelles anteriors?

El llegat

Qu vas aprendre de les primeres relacions? Creus que s una relaci seriosa i duradora? A qu dediqueu el temps la colla? Qu sols fer amb el teu cercle damics ntims? Qui paga les consumicions?

Les activitats

LOCI

Fins a quina hora sols eixir?


El temps

Tornen els xics i les xiques a la mateixa hora a casa? Tornen soles les xiques a casa? On soleu passar les vacances?

Vacances

Amb qui passes les vacances? Canvien les amistats durant lestiu?

582

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4
16 LA HISTRIA EN IMATGES
Fotocopia fotos de la teua famlia o dobjectes que reflectisquen com eren les relacions personals i les diversions de les diferents generacions. Posa un ttol a cada una que nexplique el significat.
ELS AVIS ES DIVERTEIXEN DIVERSIONS

ELS AMICS

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

583

INVESTIGACI

4
NOM:

ELS AMICS I LOCI


CURS: DATA:

ELS PARES ES DIVERTEIXEN

DIVERSIONS

ELS AMICS

584

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4
TAMB ENS DIVERTIM DIVERSIONS

ELS AMICS

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

585

INVESTIGACI

4
NOM:

ELS AMICS I LOCI


CURS: DATA:

17 RESUM: QUANT HA CANVIAT LA NOSTRA MANERA DE RELACIONAR-NOS?


Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals diferncies entre les amistats de lpoca dels teus avis, les de lpoca dels teus pares i les actuals.
AMIGUES I AMICS La colla Els ntims

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals semblances entre les amistats de lpoca dels teus avis, les de lpoca dels teus pares i les actuals.
AMIGUES I AMICS La colla Els ntims

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

586

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4
18 RESUM: QUANT HAN CANVIAT LES RELACIONS SENTIMENTALS?
Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals diferncies entre les relacions sentimentals de lpoca dels teus avis, les de lpoca dels teus pares i les actuals.
RELACIONS SENTIMENTALS La parella Temps damor

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals semblances entre les relacions sentimentals de lpoca dels teus avis, les de lpoca dels teus pares i les actuals.
RELACIONS SENTIMENTALS

La parella

Temps damor

Les famlies de

Els pares

Meua

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

587

INVESTIGACI

Els avis

4
NOM:

ELS AMICS I LOCI


CURS: DATA:

19 RESUM: QUANT HA CANVIAT LOCI?


Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals diferncies entre loci de lpoca dels teus avis, el de lpoca dels teus pares i lactual.
LOCI Les activitats El temps Les vacances

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

Completa el segent quadre sinptic per a reflectir les principals semblances entre loci de lpoca dels teus avis, lpoca dels teus pares i lactual.
LOCI Les activitats El temps Les vacances

Els avis

Les famlies de

Els pares

Meua

588

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

AVALUACI PER COMPETNCIES

La nova llei deducaci (LOE) presenta una novetat despecial rellevncia: la definici de les competncies bsiques que shan dassolir al final de lEducaci Secundria Obligatria. Sentn per competncia la capacitat de posar en prctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirits. Les competncies tenen tres components: un saber (un contingut), un saber fer (un procediment, una habilitat, una destresa) i un saber ser o saber estar (una actitud determinada). Lxit en aquestes competncies haur de capacitar els alumnes per a la realitzaci personal, lexercici de la ciutadania activa, la incorporaci a la vida adulta i el desenvolupament dun aprenentatge permanent al llarg de la vida. La LOE defineix huit competncies bsiques que es consideren necessries per a totes les persones en la societat del coneixement i que shan de treballar en totes les matries del currculum: Competncia en comunicaci lingstica. Competncia matemtica. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Tractament de la informaci i competncia digital. Competncia social i ciutadana. Competncia cultural i artstica. Competncia per a aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal. En aquesta secci proporcionem als professors sis models davaluaci per competncies. Podrien utilitzar-se al final de curs, per a avaluar la consecuci daquestes competncies bsiques en acabar lEducaci Secundria Obligatria, o b al llarg daquest, en acabar els blocs de contingut amb els quals es relaciona cada prova. Cada prova comena amb una pgina en la qual sarrepleguen els objectius i les competncies que es treballen en les activitats que la componen. A continuaci vnen les diferents activitats, compostes al seu torn per diversos exercicis. Desprs de cada activitat, sassenyalen els criteris davaluaci, a fi de facilitar la labor del professor. Evidentment, no volem substituir el professor en una tasca tan important i personal com s lavaluaci. Es tracta, simplement, de proporcionar alguns models que el puguen inspirar en la seua tasca avaluadora.

589

Prova 1. Les revolucions industrials


Lexercici proposat consta de set activitats amb diversos apartats. La formulaci daquestes pretn contribuir a assolir els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria, les competncies bsiques i els objectius de Cincies Socials, prenent com a referncia els criteris generals davaluaci (RD 1631/2006, de 29 de desembre, BOE del 5 de gener de 2007). Els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria que tenen relaci amb lactivitat sn: b, c, e, f, g, h, j, l. Els objectius de la matria sn: 1, 5, 6, 8, 9, 10, 11. Les competncies bsiques que cal assolir sn les huit fixades pel Ministeri dEducaci i Cincia:

Competncia lingstica

Exposici darguments, definici i explicaci de conceptes expressats amb el vocabulari especfic habitual de lalumne i amb el vocabulari especfic de la matria. Aplicaci doperacions matemtiques senzilles; nombres enters, clcul de percentatges, elaboraci de grfiques i interpretaci daquestes. Identificaci del paisatge tant rural i mar com urb; conseqncies del procs industrial sobre el medi. Aprofitament dels recursos i utilitzaci de lespai. Cerca dinformaci a travs de fonts orals i escrites, aix com en format multimdia, sobre les quals practicar lobtenci, classificaci i anlisi. Igualment, resoluci dactivitats en format digital i mitjanant un processador de textos. Anlisi de la societat i leconomia en el marc de la Revoluci Industrial: grups socials protagonistes (burgesia i proletariat), emigraci a ultramar, lempresa i les concentracions empresarials, difusi i proliferaci dels invents, transports. Lobra dart com a referncia per a explicar el complex procs de la Revoluci Industrial. Es comenten tres quadres: Quadre nm. 1, en el qual apareix lagricultura tradicional, lemigraci a ultramar (tornada de lindi) i el ferrocarril. Quadre nm. 2, vaixells de vapor i petits velers, el pas de la vela al vapor i les conseqncies que suposar. Quadre nm. 3, una escena en una fbrica, repressi, dolor, mort. Aix mateix, valoraci de lobra dart com a reflex del context histric. Cerca dexplicacions multicausals, predicci defectes dels fenmens socials, estratgies per a pensar, organitzar, recuperar informaci, esquemes i resums. Extracci de conclusions, presa de decisions, desenvolupament diniciatives de planificaci.

Competncia matemtica Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic

Tractament de la informaci i competncia digital

Competncia social i ciutadana

Competncia cultural i artstica

Competncia per a aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Dins daquest ordre de coses, lactivitat desenvolupa els blocs nm. 1 i part del bloc nm. 2 del currculum de 4t: localitzaci en el temps i en lespai, identificaci dels factors, components econmics, cerca, selecci, obtenci dinformaci, contrast dinformacions contradictries o complementries, exercitaci de lempatia histrica, drets individuals i collectius, visi crtica, reconeixement dels elements bsics que configuren els principals estils artstics, textos histrics despecial rellevncia, transforma-

cions poltiques, socioeconmiques i procs dindustrialitzaci. Les activitats duen cadascuna un conjunt de criteris davaluaci que parteixen dels onze criteris fixats en el currculum daquest curs. Sha optat per anomenar-los en present i no en infinitiu.

590

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ACTIVITAT 1
Quadre nm. 1 INVENTORS

Cartwright, Watt, Bessemer, Nobel, Siemens, Daimler/Benz, Morse, Stephenson, Jenner, Fulton

Quadre nm. 2

INVENTS

Teler mecnic, mquina de vapor, convertidor dacer, dinamita, locomotora elctrica, autombil, telgraf, locomotora de vapor, vacuna contra la pigota, navegaci a vapor

1.1 Completa la taula partint de la informaci que tens en el quadre

nm. 1 i en el quadre nm. 2


ANY 1769 1785 1796 1804 1807 1837 1855 1866 1867 1885 INVENTOR INVENT

1.2 Dibuixa una lnia del temps i fes-hi constar lespai temporal que abasten la prehistria,

la histria antiga, la histria medieval, la histria moderna i la histria contempornia. Anota en cada etapa lany i fet histric que es considera que la inicia.
1.3 En quina daquestes etapes situaries els invents del quadre 1? 1.4 Per qu es van produir tants invents en tan poc de temps? 1.5 Quin impacte van tenir aquests invents en leconomia? 1.6 Cita almenys tres invents de les ltimes dcades que penses que han canviat
AVALUACI PER COMPETNCIES

leconomia del mn en qu vivim. Explica la teua elecci.


Criteris davaluaci Coneix la seqenciaci temporal de les diferents etapes histriques i sap representar-les en la recta real a partir dels nombres sencers. Utilitza la multicausalitat per a lexplicaci dels fets histrics. Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

591

ACTIVITAT 2
2.1 Defineix aquests conceptes:

Autarquia. Impuls econmic. Plusvlua. Proletaritzaci. Trust.

Aranzel. Factors de producci. Inflaci. Balana de pagaments.

2.2 Elabora una frase sobre leconomia del passat o de lactualitat

amb cada un daquests termes.


Criteris davaluaci Expressa conceptes dacord amb la seua competncia lingstica. Defineix conceptes usant el llenguatge especfic del tema. Qualificaci

ACTIVITAT 3
August Thyssen va nixer en 1842 a Eschwiller, prop dAquisgr; son pare tenia en aquest lloc una petita trefileria, indstria bastant escassa a Alemanya durant aquesta poca. [] Va fundar en 1871 a Mulheim, al Ruhr, una fbrica que, sota la ra social Thyssen i Cia., es va transformar en la base de totes les seues empreses. [] En 1882 es va aconseguir una nova forja i una xapisteria. En 1884 Thyssen i Cia. van adquirir una foneria i una fbrica de mquines semblants a les de la seua empresa. A mesura que anaven apareixent va anar emprant tots els procediments nous i tots els perfeccionaments. Han transcorregut quaranta anys i la fbrica de Mulheim sha transformat en una cosa gegantesca: 7.000 obrers i 800 empleats hi treballaven i els seus productes sestenen per tot el mn. [] No obstant aix, feia temps que comprenia que per a arribar a adquirir el potencial industrial desitjat necessitava ser propietari de les mines dhulla; va posar les seues mires en diverses concessions, de les quals va poder fer-se amo comprant-ne a poc a poc els ttols (1887). Aquesta data assenyala lorigen del seu prodigis auge. [] Una nombrosa flota de rambleres i remolcadors de la seua propietat transporta les seues matries primeres i els seus productes. [] Parallelament, la seua influncia s total en nombroses i diverses societats: [] s administrador de la gran societat de Gelsenkirchen; va fundar i dirigeix el banc ren de Mulheim. []
Victor CAMBON, Les derniers progrs de lAllemagne, Pars, 1914

3.1 Indica la resposta vertadera i justifica lelecci.


NATURALESA DEL TEXT V Jurdic Poltic Testimonial Narratiu Documental Econmic F Justificaci

592

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

3.2 Llig el text detingudament i fes les activitats.

Marc cronolgic i espai geogrfic a qu fa referncia el text. Sabries dir alguna cosa sobre la situaci del pas en aquella poca? De qui parla el text? Quina professi tenia? A quina nova classe social pertanyia? Descriu el procs de formaci duna gran empresa en el segle XIX.

3.3 Thyssen s un cognom establit a Espanya. A quina activitat industrial es dedica

ara lempresa Thyssen? Quina importncia t el cognom dins del mn cultural?


Criteris davaluaci Identifica la naturalesa del text. Emmarca en el temps i en lespai el text a partir de la informaci que aporta. Dedueix raonadament la classe social a la qual pertany el protagonista del text. Coneix el mn de lempresa dacord amb el marc cronolgic i poltic. Aplica conceptes en un context diferent. Qualificaci

ACTIVITAT 4
Document nm. 1
Producci de lingots de ferro en milers de tones mtriques Anys 1819 1825 1835 1845 1855 1865 1875 Anglaterra 400 800 1.000 1.200 3.000 4.000 6.000 Frana 200 200 300 350 1.100 1.200 1.300

Document nm. 2
Longitud en quilmetres de vies frries en 1890 Pasos Alemanya ustria-Hongria Blgica Espanya Frana Gran Bretanya Itlia Noruega Rssia Sucia Km 42.869 26.519 4.526 10.002 33.280 27.827 13.629
AVALUACI PER COMPETNCIES

Font: NIVEAU, M. Historia de los hechos econmicos contemporneos.

1.562 30.596 8.018

Document nm. 3
Producci denergia elctrica en milions de kW/h en lany 1909 Alemanya 4.800 Frana 850 Itlia 1.300 Sucia 550

Font: CIPOLLA, C. M. Historia econmica de Europa (4). El nacimiento de las sociedades industriales, 1982.

Font: CIPOLLA, C. M. Historia econmica de Europa (4). El nacimiento de las sociedades industriales, 1982.
HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

593

4.1 Dibuixa diferents grfiques.

Elabora una grfica amb dues corbes aritmtiques amb les dades del document nm. 1. Dibuixa un diagrama de barres amb les dades del document nm. 2. Elabora un diagrama sectorial de radi constant i angle variable amb les dades del document nm. 3.
4.2 Interpreta el document 1

Es denomina lingot dalt forn el material fos que sobt en lalt forn a travs de la reducci del mineral de ferro. s el primer pas per a produir acer. Com va evolucionar la producci de lingots dalt forn a Anglaterra i a Frana, va crixer o va disminuir?

Explica aquesta tendncia. Quin pas produa ms lingots? Per qu?


4.3 Analitza el document 2

Quines dades aporta? Quins pasos estaven al capdavant? Les dades que aporta el document 2, cal posar-les en relaci amb la superfcie del pas? Raona la resposta.

Explica les conseqncies del ferrocarril.

4.4 Analitza el document 3

En quin any es va descobrir lenergia elctrica? Observa el document. Va tardar molt a estendre-sen ls? A travs de quins mitjans es pot produir lenergia elctrica? Explica els avantatges i inconvenients de cadascun daquests mitjans.
Criteris davaluaci Fa operacions matemtiques senzilles. Elabora grfiques a partir de la informaci arreplegada en els documents. Interpreta grfiques de diferents tipus. Aplica la multicausalitat per a explicar la informaci aportada pels documents. Dedueix els impactes mediambientals de la producci de lenergia elctrica. Qualificaci

594

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ACTIVITAT 5
[] Ahir vaig fer una visita a dos dels nostres barris obrers. Vaig voler comprovar pels meus propis ulls la certesa de tot el que per ac es parla i sescriu sobre la vida de lobrer []. Els barris del Natahoyo i La Calzada sn sens dubte a Gijn els ms populosos dels afores. No hem davergonyir-nos per dir-ho clar i a plena llum; per ac no han passat les benefactores mans de la filantropia burgesa. Els carrers sn bruts, a mitjan urbanitzar, mal illuminats (sobretot a La Calzada); lAjuntament no ha tingut en compte que Gijn sescapa del carrer Corrido i es mou cap a la vida del treball, aproximant-se a aquesta gran artria del Musel, per on ha de circular la sang nova. All tot s deplorable, des de la higiene fins a lornament. Les famlies dobrers desconeixedores de tot all que en altres pasos s la base de la civilitzaci, es mostren clar poc exigents; clamen quan el dany s profund, quan la mort en forma de pigota, tifus o tuberculosi els arranca un tros de vida, el fill, el pare, el germ. [] I aix viuen, en casunyets, encaixonats, mancats generalment daire i de llum; aspirant a la nit els aliments dels vens, havent de preocupar-se a lalba dallunyar a no molt convenient distncia la brossa dels habitatges i els resultats de les seues funcions fisiolgiques. []
Pelayo CABRALES, article publicat en El Noroeste, 3 de setembre de 1903

Placa de lantiga estaci del Vasco-Asturiano.

5.1 Marca la resposta vertadera.


AVALUACI PER COMPETNCIES

NATURALESA DEL TEXT V Jurdic Poltic Testimonial Narratiu Documental Econmic F Justificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

595

5.2 Llig el text i respon.

A quina poca histrica es refereix?

Explica les caracterstiques dels barris obrers a partir de la informaci arreplegada en larticle periodstic. On es construen aquests barris? Identifica una expressi irnica en el text i explica qu vol dir lautor.

5.3 Fixat en la imatge i respon.

A quina poca histrica es refereix? Quin tipus dhabitatge reflecteix? On creus que es va construir? A quina classe social pertany? Per qu? Com eren els habitatges daquesta classe social? Quins invents de la Revoluci Industrial es poden deduir de la imatge? Les persones que vivien en aquell habitatge pertanyen totes a la mateixa classe? Raona la resposta.

Amb quin tipus de manifestaci artstica relaciones la imatge?


5.4 Analitza la realitat actual.

En la teua localitat, la gent de cada classe social viu en determinades zones? En quines zones se situen les indstries, els barris de les classes ms adinerades, els barris de classe mitjana i els barris de classe baixa? Ha millorat lhabitatge obrer en lactualitat? obrers? Per qu creus que aquests barris han canviat respecte a com eren en el segle XIX? Com sn ara els barris

Criteris davaluaci Identifica la naturalesa del text. Distingeix els tipus dhabitatges en funci de les classes socials. Interpreta el llenguatge de la imatge. Aplica la informaci en la realitat i en un context determinat.

Qualificaci

596

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ACTIVITAT 6
Quadre nm. 1

Jos Ura y Ura (Oviedo, 1861 - Vigo, 1937), La tornada de Pin de Rosa, (c. 1906). Oli / llen, 44,5 66,5 cm. Museu de Belles Arts dAstries. El quadre narra el retorn dun emigrant a la seua localitat natal.

6.1 Observa el quadre i respon.

Quin s el tema del quadre? Per qu creus que Pin de Rosa va emigrar? Creus que els seus motius serien similars als dels immigrants actuals? Qui s Pin de Rosa? Per qu ho creus? Quin element de la Revoluci Industrial hi ha en el quadre? Quina relaci hi ha entre els mitjans de transport i els moviments migratoris? A quin domini climtic pertany el paisatge del quadre? has arribat a aquesta conclusi? lescena? Identifica a travs del quadre algun element relacionat amb la tradici i amb la modernitat i explica breument per qu.
TRADICI MODERNITAT
AVALUACI PER COMPETNCIES

A partir de quins elements En quines zones dEspanya podries situar .

6.2 Comentari estilstic del quadre.

Color: monocromia o policromia: Llum: natural, artificial, focus: Tipus de perspectiva: Moviment, vent:
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

597

Quadre nm. 2

Juan Martnez Abades (Gijn, 1862 Madrid, 1920), El Anselmo i El Cifuentes. Oli / llen, 34 51 cm. Museu de Belles Arts dAstries.

6.3 Observa el quadre i fes les activitats.

Quin s el tema del quadre? Enumera els elements del quadre que podries relacionar amb la primera Revoluci Industrial.

Compara les tcniques antigues amb les modernes.


Mn antic Materials amb qu construeixen els vaixells Font denergia Velocitat Mercaderies Viatgers Mn modern

6.4 Observa el quadre i fes les activitats.

T importncia la representaci de la llum i latmosfera? Com s la pinzellada? I els colors? Per tant, en quin estil artstic lenquadraries? Cita el nom dalgun pintor que podria haver pintat un quadre amb aquesta temtica i estil:

598

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Quadre nm. 3

Jos Ura y Ura (Oviedo, 1861 - Vigo, 1937), Desprs duna vaga (1895). Oli / llen, 251 374,5 cm. Museu del Prado, depsit en el Museu de Belles Arts dAstries.

6.5 Analitza el quadre.

Descriu el quadre. Amb quin fenomen histric el relacionaries? Raona la resposta.

Per qu ha mort lobrer? On succeeix lescena, en una fbrica o en un taller? Justifica la resposta.

Per qu va sorgir el moviment obrer?

Quines conseqncies es van derivar en el pla social i poltic?

6.6 Relaciona el passat i el present.

Completa la taula comparativa.


Una fbrica antiga Localitzaci Fonts denergia M dobra Capital Producci Mercat Una fbrica actual

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

599

AVALUACI PER COMPETNCIES

Continuen existint hui els sindicats? Tenen ms o menys importncia que fa cent anys? A qu creus que es deu?

Com va acabar la vaga del quadre? Creus que hui dia acabaria aix una vaga? Justifica la resposta.

6.7 Analitza les fotos.

Quin tipus dedifici veus en les dues fotografies? Quin material predomina en la faana? De quin material est construda la portada? Ledifici s destil: J Romnic J Gtic J Mudjar J Historicista Fixat en les fotografies i descriu els personatges.

Escriu davall de cada fotografia un peu de foto o un ttol. Explica el context histric a partir daquests documents.

600

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Criteris davaluaci Interpreta el llenguatge icnic. Dedueix la temtica i la relaciona amb el context histric. Explica la temtica a partir de les imatges (quadre) i fa especial mfasi en les causes i conseqncies. Aplica informaci en el seu context. Analitza estilsticament un quadre. Expressa amb correcci tant per escrit com oralment les conclusions de lactivitat. Valora positivament les manifestacions plstiques com a complement dels fets histrics. Manifesta aptituds relacionades amb la iniciativa, organitzaci i gust per aprendre a aprendre.

Qualificaci

ACTIVITAT 7
7.1 Cada alumne ha de triar i desenvolupar una de les segents propostes

dinvestigaci. Elaboraci dun treball dinvestigaci sobre una indstria centenria. Es treballaran els segents apartats: localitzaci geogrfica, fonts denergia, matries primeres, capital, m dobra, mitjans de transport que usa, mercat, repercussions mediambientals, situaci actual. El traat dels ferrocarrils: lnies principals, tipus dample, companyies dexplotaci, viatgers i mercaderies, obres denginyeria, arquitectura, situaci actual. (Nota: referncia a la localitat, comarca, provncia o comunitat autnoma.) Inventariar tipologies arquitectniques relacionades amb la Revoluci Industrial. Es presentaran en format PowerPoint amb un peu de foto. (Nota: referncia a la localitat, comarca, provncia o comunitat autnoma.) Entrevista a un octogenari o nonagenari que haja treballat en la mina, el ferrocarril o en una fbrica. Es tractaria desbrinar aquestes dades: nom i cognoms, edat actual, domicili actual, nombre danys que va estar escolaritzat, edat a la qual va comenar a treballar, hores de treball/dia, horari per al dinar, si hi havia menjador dempresa, sou setmanal, lloc de treball ocupat, vacances, seguretat social, domicili de lempresa, associacionisme i repressi, seguretat i higiene, malalties contretes, accidents, formaci (escoles dempreses), domicili en actiu (lloc), tipus dhabitatge (propi, lloguer, empresa), mitj de transport amb el qual acudia a la fbrica, jubilaci

Nota: El professor pot presentar aquesta activitat com un treball de grup dividint lalumnat.
Criteris davaluaci Utilitza les tecnologies de la informaci i comunicaci. Busca informaci a travs de diferents fonts, seleccionant-la i identificant la subjectivitat en les entrevistes i enquestes. Expressa amb correcci tant per escrit com oralment les conclusions de la activitat. Manifesta aptituds relacionades amb la iniciativa, organitzaci, gust per aprendre a aprendre. Aplica la informaci en un context determinat. Identifica els impactes mediambientals com a conseqncia del procs industrial a partir dun exemple concret. Valora la identificaci del patrimoni arqueolgic i la seua recuperaci. Qualificaci
AVALUACI PER COMPETNCIES

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

601

Prova 2. Els Estats Units: independncia i revoluci liberal


Lexercici proposat consta de 8 activitats. La formulaci daquestes pretn contribuir a assolir els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria, les competncies bsiques i els objectius de Cincies Socials, prenent com a referncia els criteris generals davaluaci (RD 1631/2006, de 29 de desembre, BOE del 5 de gener de 2007).
Competncia lingstica Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic Tractament de la informaci i competncia digital

Els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria que guarden relaci amb la activitat sn: a, b, e, f, g, h, j, l. Els objectius de la matria sn: 1, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 . Les competncies bsiques que cal assolir sn les huit fixades pel Ministeri dEducaci i Cincia:

Exposici darguments, definici i explicaci de conceptes expressats amb el vocabulari especfic habitual de lalumne i amb el vocabulari especfic de la matria. El coneixement de la interacci sser hum-medi i lorganitzaci del territori resultant sn idonis per a treballar aquesta competncia des de les Cincies Socials. Facilita el desenvolupament de destreses relatives a lobtenci i comprensi de la informaci, a la cerca, obtenci i tractament de la informaci sobre el procs histric que es treballa, tant en els formats tradicionals com en els propis de les noves tecnologies. Aplicaci doperacions matemtiques senzilles; clcul de percentatges, elaboraci de grfiques i interpretaci daquestes. El maneig de magnituds temporals i la seua ordenaci en la lnia del temps sn altres elements que permeten treballar i adquirir aquesta competncia. Permet lanlisi i coneixement de lorganitzaci poltica dels Estats Units i daltres pasos europeus durant els segles XVIII i XIX. El coneixement dels sistemes poltics del passat, i especialment del liberalisme, ajuda a un acostament als principis democrtics. Es relaciona amb el concepte de conixer i valorar les manifestacions del fet artstic. La contribuci a ladquisici daquesta competncia es facilita si es contempla una obra dart que siga significativa per a illustrar el tema de la independncia de les Tretze Colnies dAmrica del Nord. Es tracta de dotar lalumnat de destreses dobservaci i de comprensi delements tcnics imprescindibles per a lanlisi de lobra dart. Cerca dexplicacions multicausals, predicci defectes dels fenmens socials, estratgies per a pensar, organitzar, recuperar informaci, esquemes i resums. Extracci de conclusions, presa de decisions, desenvolupament diniciatives de planificaci. Permet la comprensi de les accions del passat i el present a travs de lanlisi de documents histrics i la posada en com en un debat posterior.

Competncia matemtica

Competncia social i ciutadana

Competncia cultural i artstica

Competncia per a aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Les activitats de la prova es vinculen al conjunt dels blocs de contingut del currculum de 4t dESO; pel que fa al plantejament, mtode de treball i investigaci, es lliga al Bloc I: continguts comuns, mentre que es plantegen accions de localitzaci en el temps i en lespai, didentificaci de factors que intervenen en processos de canvi histric, en la cerca, en la indagaci dantecedents histrics, en la valoraci dels drets humans i en el reconeixement dels elements bsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de lpoca contempornia. Di-

rectament sincardinen en el Bloc II: bases histriques de la societat actual: Transformacions poltiques i econmiques de lEuropa de lAntic Rgim. Lestat absolut. Illustraci. Art i cultura en lpoca contempornia. Les activitats duen cadascuna un conjunt de criteris davaluaci que parteixen dels onze criteris fixats en el currculum daquest curs.

602

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ACTIVITAT 1
La Guerra de la Independncia dels Estats Units, al comenament de lltim quart del segle XVIII, marca un abans i un desprs en la histria dels rgims poltics. En parallel a la guerra per la independncia respecte de la Gran Bretanya, es desenvolupa en les Tretze Colnies atlntiques rebels un primer procs revolucionari basat en els principis del liberalisme. Les revolucions prosseguiran a Europa, posant fi als sistemes absolutistes o autoritaris caracterstics de lAntic Rgim i implantant sistemes constitucionals o parlamentaris. La Revoluci Americana tamb va influir decisivament en lemancipaci, al comenament del segle XIX, de la prctica totalitat de les colnies americanes dEspanya les excepcions van ser Cuba i Puerto Rico.

1.1 Defineix cada terme: revoluci, reacci, independncia, emancipaci, colnia, metrpoli. 1.2 Completa:

En general, els partidaris de la revoluci sn els els o anomenats tamb

, els oposats

quan defensen el poder dels reis. Els partidaris de canvis o reformes graduals i sense alterar les estructures fonamentals dun rgim sn coneguts com a
1.3 Respon:

Quina classe social va ser la protagonista, en general, dels processos dindependncia i de les revolucions liberals? En quina fase de la histria dEspanya es va produir, tamb alhora, una guerra a favor de la independncia i un intent de revoluci liberal?
1.4 Escriu el nom de tres revolucions liberals que conegues desenvolupades entre els segles XVIII i XIX:

1.

. 2.

. 3.

1.5 Indica si les segents proposicions sn veritables (V) o falses (F) i canvia les frases falses

perqu siguen veritables:

Criteris davaluaci Comprn i defineix termes histrics bsics en lestudi de la histria poltica contempornia i ds com en el llenguatge habitual, tals com revoluci i reacci. Descriu a grans trets el cicle de les revolucions liberals. Assenyala el grup social protagonista de les revolucions liberals.

Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

603

AVALUACI PER COMPETNCIES

J Les Tretze Colnies dAmrica del Nord van lluitar contra Napole. J Espanya va lluitar contra Portugal, que havia envat les seues fronteres. J A Cadis es dna un intent de revoluci liberal amb la redacci duna Constituci innovadora. J Espanya i les Tretze Colnies dAmrica del Nord sindependitzen en el mateix any. J Les Tretze Colnies dAmrica del Nord sindependitzen del domini britnic.

ACTIVITAT 2
La histria la fan les persones. Encara que el medi fsic puga tenir una influncia molt important, els fets i els processos histrics sn deguts, primer de tot, a la voluntat individual de les persones o a la collectiva dels pobles, voluntat conformada bsicament per les idees, pel pensament poltic, social o econmic, de lindividu o del grup amb capacitat de decisi. En el cas dels colons que es van rebellar contra el domini britnic, defensaven i aplicaven les idees dalguns illustrats francesos, com Montesquieu, i, sobretot, les de J. Locke, filsof angls del segle XVII que es considera el primer i principal ideleg del liberalisme, ideologia que sustenta els sistemes poltics constitucionals parlamentaris i el capitalisme imperants hui en el mn. En els segents fragments tens algunes de les claus del pensament de Locke, exposades en la seua obra titulada Dos tractats sobre el govern civil, publicada en 1690. []. En tots els estats i condicions, lautntic remei contra la fora exercida sense autoritzaci s la fora mateixa []. Tot el qui fa s de la fora sense tenir dret a aix [] es posa en estat de guerra amb aquells contra els qui ho ha fet. [] [] El poder poltic no pot prendre ning com a part de la seua propietat sense el seu consentiment (ja que) la salvaguarda de la propietat s el fi dun govern i la ra per la qual els homes entren en societat. [] [] El que origina i constitueix de fet una societat poltica no s sin el consentiment dun nombre dhomes lliures capaos de formar una majoria []. Aix i solament aix s el que dna o podria donar origen a qualsevol govern legtim. [] []. Lestat de naturalesa t una llei que el governa i obliga a tots; i la ra, que s aquesta llei, ensenya a tota la humanitat que vulga consultar-la que, sent tots els homes iguals i independents, cap ha de danyar-ne un altre en el que pertoca a la seua vida, salut, llibertat o possessions. []

2.1 Anota al costat de cada fragment la idea que cont i defensa,

que pot ser una de les quatre segents: Sobirania del poble. Dret de rebelli contra la tirania. Dret a la propietat privada. Igualtat de drets.

2.2 Exposa la teua opini raonada o crtica sobre el dret de rebelli. 2.3 Respon:

De quina forma pot expressar-se i conixer-se democrticament la voluntat de la majoria, font de la legitimitat del poder segons Locke? Quins drets naturals han de respectar unes persones a altres, segons Locke?
2.4 Marca amb una X quina daquestes s la font dels drets naturals:
Font La voluntat popular La voluntat de lestat La condici humana, des del naixement de les persones La decisi dels governants

2.5 Respon:

Quin sistema econmic o mode de producci es basa en la lliure propietat? Quin s loposat? s el sistema dominant en el mn hui?

604

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Marca tres caracterstiques que definisquen el sistema econmic dominant hui en el mn: a) b) c)
Criteris davaluaci Comprn el significat histric de termes com absolutisme, liberalisme o capitalisme. Identifica la transformaci que va significar laparici en el segle XVIII de la ideologia liberal. Explica les bases politicoideolgiques de les revolucions liberals burgeses; i en concret de lanomenada Revoluci Americana. Exposa opinions raonades i arguments propis amb rigor.

. . .
Qualificaci

ACTIVITAT 3

3.1 Acoloreix les Tretze Colnies en els mapes. Desprs, descriu la seua situaci

(continent, subcontinent, altres referncies dorientaci i localitzaci).


3.2 Respon:

Quan i quins pasos europeus van iniciar la colonitzaci de la regi en la qual es van fundar les Tretze Colnies? Com es denominen els pobles que hi havia en aquesta i altres regions dAmrica a larribada dels europeus? Quin altre grup hum, al costat dels europeus, formava el gruix de la poblaci de les colnies dAmrica del Nord sobretot les del sud a la fi del segle XVIII? Com i per qu va arribar a Amrica?
3.3 Les colnies es diferenciaven en dos grans grups segons les seues bases econmiques.

Apunta en el quadre quines eren les fonts de riquesa de les unes i les altres i el nom duna colnia que exemplifique cada cas.
Zona Nord Sud Bases econmiques Colnies

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

605

AVALUACI PER COMPETNCIES

3.4 Analitza la formaci territorial dels Estats Units.

A quina guerra va donar lloc la diferncia dinteressos dels estats del sud i del nord en el segle XIX? En quina direcci principal es va produir lexpansi dels Estats Units amb posterioritat a la seua independncia, durant el segle XIX? Com es denomina el procs? Fins a on va arribar? Amb quin pas hispanoameric va haver-hi disputa per alguns territoris? Dels segents mitjans de transport, nhi ha un que va contribuir duna manera determinant a lexpansi dels Estats Units, quin va ser? Cotxe J Ferrocarril Avi J Vaixell Investiga sobre les fites principals del seu desenvolupament (el primer implantat, recorregut que va fer, comparana entre les distncies recorregudes amb aquest mitj a comenaments i finals del segle XIX). Quants estats formen hui els Estats Units? Quin s el nom de la capital del pas? El nom de la capital fa referncia a un personatge que va tenir molta importncia en la histria daquest pas. Investiga sobre la seua biografia i elabora un breu resum per a exposar-lo als teus companys en classe. En quin tipus de pellcules, produdes a Amrica del Nord, es conten habitualment histries relacionades amb lorigen i lexpansi dels Estats Units? Anomenan alguna que conegues.
Criteris davaluaci Situa en el mapa dAmrica la Guerra dIndependncia dels Estats Units i la zona dexpansi posterior de les Tretze Colnies. Assenyala i reconeix els grans grups tnics que van protagonitzar la histria dels Estats Units en els segles XVIII i XIX. Estableix relacions de causa-efecte entre les diferncies socioeconmiques del sud i el nord dels Estats Units i la Guerra de Secessi. Qualificaci

J J

ACTIVITAT 4
Declaraci dIndependncia dels Estats Units Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles poltics que lhan lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la naturalesa i el Du daquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que declare les causes que limpulsen a la separaci. Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes sn creats iguals; que sn dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests hi ha la vida, la llibertat i la cerca de la felicitat; que per a garantir aquests drets sinstitueixen entre els homes els governs, que deriven els seus poders legtims del consentiment dels governats; que quan vulga que una forma de govern es faa destructora daquests principis, el poble t el dret a reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern que es fon en aquests principis, i a organitzar els seus poders en la forma que al seu judici oferir les majors probabilitats darribar a la seua seguretat i felicitat. La prudncia, s clar, aconsellar que no es canvie per motius lleus i transitoris governs dantic establits; i, en efecte, tota lexperincia ha demostrat que la humanitat est ms disposada a patir, mentre els mals siguen tolerables, que a fer-se justcia abolint les formes a qu est acostumada. Per quan una llarga srie dabusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, evidencia el designi de sotmetre el poble a un despotisme absolut, s el seu dret, s el seu deure, enderrocar aquest govern i proveir de noves salvaguardes per a la seua futura seguretat.

606

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

[] La histria del present rei de la Gran Bretanya, s una histria de repetides injries i usurpacions, lobjecte principal de les quals s i ha sigut lestabliment duna absoluta tirania sobre aquests estats. Per a provar a, sotmetem els fets al judici dun mn imparcial. Ell sha esforat a destorbar els progressos de la poblaci en aquests estats, obstruint a aquest fi les lleis per a la naturalitzaci dels estrangers, refusant sancionar-ne altres per a promoure-hi el seu establiment, i prohibint-los adquirir noves propietats en aquests pasos. En lordre judicial ha obstrut ladministraci de justcia, oposant-se a les lleis necessries per a consolidar lautoritat dels tribunals, creant jutges que depenen solament de la seua voluntat, per rebre dell el nomenament de les seues ocupacions i pagament dels seus sous, i manant un eixam doficials per a oprimir el nostre poble i empobrir-lo amb les seues estafes i rapinyes. Ha atemptat contra la llibertat civil dels ciutadans, mantenint en temps de pau entre nosaltres tropes armades [], destruint el nostre trfic en totes les part del mn i posant contribucions sense el nostre consentiment []. A cada grau daquestes opressions, nosaltres hem suplicat per la reforma en els termes ms humils, les nostres spliques han estat contestades solament per repetides injries. Un prncep, doncs, el carcter del qual est aix marcat per tots els actes que poden definir un tir, no s apte per a ser el governador dun poble lliure. Els representants, doncs, dels Estats Units, junts en Congrs general, apellant el jutge suprem de lunivers, per la rectitud de les nostres intencions, en el nom i amb lautoritat del poble daquestes colnies, publiquem i declarem: que elles sn, i per dret han de ser estats lliures i independents; que estan absoltes de tota obligaci de fidelitat a la corona britnica; que tota connexi poltica entre elles i lestat de la Gran Bretanya, s i ha de ser totalment dissolta, i que com a estats lliures i independents, tenen un ple poder per a fer la guerra, concloure la pau, contraure aliances, establir comer i fer tots els altres actes que els estats independents poden per dret efectuar. I per a sostenir aquesta declaraci, amb una ferma confiana en la protecci divina, nosaltres obstinem mtuament les nostres vides, les nostres fortunes i el nostre sagrat honor.
Filadlfia, 4 de juliol de 1776

4.1 Classifica el text justificant la resposta:

a) Tipus de font histrica, primria o secundria: b) Tipus de text: Pel contingut (jurdic, poltic, militar, administratiu, social): Per la forma (llei, programa, manifest, article periodstic): c) Localitzaci, dataci, autoria i destinataris: El lloc i la data del text s Lautoria s de T com a destinataris
4.2 Resumeix el contingut del text. Completa aquest quadre.
Parts del text Introducci Prembul Acusaci Denncia Conclusi Localitzaci Entre la lnia Entre la lnia Entre la lnia Entre la lnia Entre la lnia i i i i i Breu resum del contingut

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

607

AVALUACI PER COMPETNCIES

4.3 Anota el significat dels segents termes o expressions: injries, usurpacions,

tirania, suprem Jutge del mn, divina Providncia, drets inalienables.


4.4 Sobre el contingut del text, respon:

Qui era el monarca contra el qual es van rebellar les Tretze Colnies? De qu acusen el rei de la Gran Bretanya per a justificar la seua rebelli? Cita dues denncies concretes. Qui els dna legitimitat i autoritat per a prendre la decisi dindependitzar-se de la Gran Bretanya? Quins drets de sobirania o potestats atribueixen als estats independents?
4.5 De les segents, quines van ser veritablement causes de la rebelli de les colnies?
Causes Lesclavitud dels negres La imposici de tributs per a pagar les despeses de la Guerra dels Set Anys La falta de drets poltics dels habitants de les colnies enfront dels de la metrpoli El maltractament als indis La repressi i els abusos dels soldats i les autoritats britniques La influncia de la ideologia liberal Les traves per al desenvolupament del comer i leconomia de les colnies La imitaci de les colnies espanyoles V F

Criteris davaluaci Distingeix les fonts primries de les secundries. Explica les bases politicoideolgiques de les revolucions liberals burgeses; en concret de lanomenada Revoluci Americana. Comprn i defineix termes habituals en lestudi de la histria poltica, com tirania, o en el llenguatge habitual, com injria. Identifica les causes que conflueixen en lesclat i el desenvolupament de la Guerra dIndependncia dels Estats Units. Extrau conclusions sobre un tema i les exposa de manera clara i intelligible.

Qualificaci

ACTIVITAT 5
5.1 Dibuixa una lnia del temps i situa en la mateixa els segents fets

amb la dataci que els corresponga: Esclat de la Guerra dIndependncia dels Estats Units Pau de Versalles Mot del Te de Boston Declaraci dIndependncia Batalla de Saratoga Batalla de Yorktown Guerra dels Set Anys
5.2 Explica en qu va consistir el Mot del Te de Boston.

608

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

5.3 Associa cadascun dels personatges amb el seu paper en el naixement dels Estats Units.

Thomas Jefferson George Washington Benjamin Franklin

Mxim cap militar i primer president dels Estats Units Ideleg de la Revoluci Americana Ideleg de la revoluci i redactor de la Declaraci dIndependncia
Criteris davaluaci Qualificaci

Assenyala els protagonistes individuals i collectius dels fets i fenmens principals de la Revoluci Americana. Comprn la multicausalitat dels fets i fenmens produts durant la Revoluci Americana. Estableix relacions de causa-efecte en el procs dindependncia dels Estats Units. Comprn termes bsics en lestudi de la independncia dels Estats Units. Situa en el temps els fets i processos histrics ms rellevants de lemancipaci i revoluci a Amrica del Nord a la fi del segle XVIII. Representa grficament en una lnia del temps els fets principals del procs dindependncia dels Estats Units.

ACTIVITAT 6
Declaraci de Drets de Virgnia (Virgnia, 12 de juny de 1776) 1. Que tots els homes sn per naturalesa igualment lliures i independents, i tenen certs drets inherents, dels quals, quan entren en un estat de societat, no poden ser privats o postergats; en essncia, el goig de la vida i la llibertat, al costat dels mitjans dadquirir i posseir propietats, i la cerca i obtenci de la felicitat i la seguretat. 2. Que tot poder resideix en el poble, i, en conseqncia, deriva dell []. 3. Que el govern s, o hauria de ser, institut per al b com, la protecci i seguretat del poble, naci o comunitat; de tots les maneres i formes de govern, el millor s el capa de produir el mxim grau de felicitat i seguretat, i s el ms eficament protegit contra el perill de la mala administraci; i que quan qualsevol govern siga considerat inadequat, o contrari a aquests propsits, una majoria de la comunitat t el dret indubtable, inalienable i irrevocable de reformar-lo, alterar-lo o abolir-lo, de la manera que ms satisfaa el b com. [] 5. Que els poders legislatiu i executiu de lestat han de ser separats i distints del judicial []. 6. Que les eleccions dels membres que serviran com a representants del poble en assemblea, han de ser lliures [].
AVALUACI PER COMPETNCIES

7. Que en tot judici capital o criminal, un home t dret a exigir la causa i naturalesa de lacusaci, a ser acarat amb els acusadors i testimonis, a sollicitar proves al seu favor, i a un judici rpid per un jurat imparcial del seu venatge, sense el consentiment unnime del qual no pot ser declarat culpable; ni tampoc sel pot obligar a presentar proves contra si mateix; que cap home siga privat de la seua llibertat, excepte per la llei de la terra o el judici dels seus parells. 8. Que no es requerisquen fiances excessives, ni simposen, ni es dicten cstigs cruels o anormals. [] 12. Que la llibertat de premsa s un de grans baluards de la llibertat, i que mai pot restringir-la un govern desptic. [] 13. Que la religi, o les obligacions que tenim amb el nostre Creador, i la manera de complir-les, solament poden estar dirigides per la ra i la convicci, no per la fora o la violncia; i, per tant, tots els homes tenen idntic dret al lliure exercici de la religi, segons els dictats de la conscincia [].

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

609

6.1 A ms de la de Virgnia, hi ha altres declaracions de drets que han tingut una gran transcendncia

histrica, per la seua influncia o per la seua vigncia. Tres daquestes sn les que segueixen. Apunta al costat de cadascuna el segle en el qual va ser redactada i la naci o organisme a qu es deu, i assenyala amb una X quina va ser anterior a la de Virgnia.
Declaraci Declaraci de Drets (Bill of Rights) Declaraci de Drets de lHome i del Ciutad Declaraci Universal dels Drets Humans Naci o organisme Segle

6.2 Llig la declaraci. Associa cadascun dels articles a un o diversos dels segents principis dels sistemes

liberals, segons corresponga.


Principi ideolgic Divisi de poders Dret de participaci, de sufragi Llibertat dexpressi Sobirania de la naci o del poble Igualtat legal, igualtat de drets Existncia duns drets naturals Imperi de la llei i protecci contra larbitrarietat Llibertat de conscincia i religi Article/s

6.3 Estableix tres similituds entre el contingut de la Declaraci de Drets de Virgnia i el dels dos segents

articles de la Declaraci de Drets de lHome i del Ciutad aprovada per lAssemblea Nacional constituent a Frana el 26 dagost de 1789, durant la Revoluci Francesa:

[] 1. Els homes naixen i romanen lliures i iguals en drets. Les diferncies socials no poden tenir altre fonament que la utilitat comuna. 2. La fi de tota associaci poltica s el manteniment dels drets naturals i imprescriptibles de lhome. Aquests drets sn la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistncia a lopressi. []

6.4 Completa:

La ideologia oposada al liberalisme, en el segle XVIII, era el Explica aquests principis associats:
Principi Sobirania reial Concentraci de poders Legitimitat histrica (llinatge) Dret div Desigualtat davant la llei Explicaci

610

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Criteris davaluaci Comprn i defineix termes histrics bsics en lestudi de la histria poltica moderna i contempornia, tals com revoluci. Explica els principals trets de les estructures poltiques de lAntic Rgim. Reconeix les bases politicoideolgiques de les revolucions liberals burgeses; en concret, de lanomenada Revoluci Americana. Estableix relacions entre les principals declaracions de drets de la histria. Comprn conceptes bsics en lestudi de la histria poltica moderna i contempornia.

Qualificaci

ACTIVITAT 7
Constituci de 1787 NOSALTRES, el poble dels Estats Units, a fi de formar una uni ms perfecta, establir justcia, afirmar la tranquillitat interior, proveir la defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar per a nosaltres mateixos i per als nostres descendents els beneficis de la llibertat, estatum i sancionem aquesta CONSTITUCI per als Estats Units dAmrica. [] Tots els poders legislatius atorgats en la present Constituci correspondran a un Congrs dels Estats Units, que es compondr dun Senat i una Cambra de Representants. [] [] [] Es diposita el poder executiu en un president dels Estats Units. Ocupar el seu encrrec durant un terme de quatre anys []. [] Es dipositar el poder judicial dels Estats Units en un Tribunal Suprem i en els tribunals inferiors que el Congrs institusca i establisca en avant. [] [] Donat en la Convenci, per consentiment unnime dels estats presents, el dia 17 de setembre de lany de nostre Senyor de mil set-cents huitanta-set i dotz de la Independncia dels Estats Units dAmrica. Esmenes (Les deu primeres esmenes Bill of Rights van ser ratificades efectivament el 15 de desembre de 1791.) Primera esmena. El Congrs no far cap llei per la qual adopte una religi com a oficial de lestat o es prohibisca practicar-la lliurement, o que coarte la llibertat de paraula o dimpremta, o el dret del poble per a reunir-se pacficament i per a demanar al govern la reparaci de greuges. []

7.1 Classifica el text justificant la resposta:


AVALUACI PER COMPETNCIES

a) Tipus de font histrica, primria o secundria: b) Tipus de text: Pel contingut (jurdic, poltic, militar, administratiu, social): Per la forma (llei, programa, manifest, article periodstic): c) Localitzaci, dataci, autoria i destinataris: El lloc i la data del text s Lautoria s de T com a destinataris
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

611

7.2 En relaci amb el contingut de la Constituci de 1787 respon a les segents qestions:

Qui t la sobirania, la potestat destablir la Constituci? El poder legislatiu s unicameral o bicameral? Per qu ho dius? A quin rgan correspon el poder executiu? I el judicial? Com es denomina lassemblea constituent que redacta i promulga la Constituci? Amb quin terme es designa cadascuna de les modificacions o afegits que se li han fet a la Constituci de 1787? Quins tres drets civicopoltics o llibertats sestableixen en la primera modificaci del text constitucional?
7.3 Respon:

Segueix actualment vigent als Estats Units la Constituci de 1787? Segons el que coneixes del sistema poltic actual dels Estats Units, assenyala quina de les segents denominacions li correspon:
Sistema Monarquia parlamentria Repblica presidencialista Repblica unitria i centralista Imperi nord-americ Criteris davaluaci Distingeix les fonts primries de les secundries. Explica les bases politicoideolgiques de les revolucions liberals burgeses; en concret, de lanomenada Revoluci Americana. Comprn conceptes bsics en lestudi de la histria poltica contempornia. Extrau conclusions sobre un tema i les exposa de manera clara i intelligible. Qualificaci

ACTIVITAT 8
8.1 Observa el quadre i respon:

Quin s el tema del quadre? Assenyala algun protagonista del quadre: Quins exrcits apareixen representats en el quadre? Com els identifiques?

Cita almenys tres quadres al llarg de la histria que reprodusquen un tema similar a aquest:

612

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Capitulaci de Cornwallis a Yorktown, obra de John Trumbull (1820).

8.2 Lautor i el context:

Lautor s John Trumbull. Ha pintat el llen en el mateix any en el qual sha desenvolupat aquest fet histric? Per qu creus que li va interessar pintar aquest tema?

8.3 El quadre com a font:

Quina informaci podries obtenir del quadre sobre el fet histric que plasma?

I sobre altres aspectes daquesta poca?

Criteris davaluaci Interpreta el llenguatge icnic. Dedueix la temtica i la relaciona amb el context histric. Relaciona el tema amb altres poques de la histria de lart. Valora la importncia de les manifestacions plstiques com a element danlisi histrica.

Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

613

AVALUACI PER COMPETNCIES

Prova 3. El constitucionalisme espanyol


Lexercici proposat consta de 6 activitats amb diversos apartats. La formulaci daquestes pretn contribuir a assolir els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria, les competncies bsiques i els objectius de Cincies Socials, prenent com a referncia els criteris generals davaluaci (RD 1631/2006, de 29 de desembre, BOE del 5 de gener).
Competncia lingstica Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic Tractament de la informaci i competncia digital

Els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria que guarden relaci amb la activitat sn: a, b, c, i, f, g, h, j, l. Els objectius de la matria sn: 1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12. Les competncies bsiques que cal assolir sn les huit fixades pel Ministeri dEducaci i Cincia:

Exposici darguments, definici i explicaci de conceptes expressats amb el vocabulari especfic habitual de lalumne i amb el vocabulari especfic de la matria. Comprensi de lespai en el qual tenen lloc els fets socials i lorganitzaci i evoluci histrica del territori resultant. Facilita el desenvolupament de destreses relatives a lobtenci i comprensi de la informaci, a la cerca, obtenci i tractament de la informaci sobre el procs histric que es treballa, tant en els formats tradicionals com en els propis de les noves tecnologies. Aplicaci doperacions matemtiques senzilles; clcul de percentatges, elaboraci de grfiques i interpretaci daquestes. Es fa lanlisi de la realitat social histrica dels segles XIX i XX i del model de societat i destat daquest perode. Permet lanlisi i coneixement de lorganitzaci poltica de lestat espanyol. Es relaciona amb el concepte de conixer i valorar les manifestacions del fet artstic. La contribuci a ladquisici daquesta competncia es facilita si es contempla una obra dart que siga significativa per a illustrar el tema del constitucionalisme. Es tracta de dotar lalumnat de destreses dobservaci i de comprensi delements tcnics imprescindibles per a lanlisi de lobra dart. Cerca dexplicacions multicausals, predicci defectes dels fenmens socials, estratgies per a pensar, organitzar, recuperar informaci, esquemes i resums. Extracci de conclusions, presa de decisions, desenvolupament diniciatives de planificaci. Permet la comprensi de les accions del passat i el present a travs de lanlisi de documents histrics i la posada en com en un debat posterior.
XIX. Revolucions poltiques i canvis socials. Crisi de lAntic Rgim i construcci de lestat liberal en lEspanya del segle XIX. Transformacions en lEspanya del segle XX: crisi de lestat liberal; la Repblica; Guerra Civil; Franquisme. Art i Cultura en lpoca contempornia. Aix mateix, ho fa amb el Bloc III: el mn actual: transici poltica i configuraci de lestat democrtic a Espanya. Transici democrtica a lactualitat. Les activitats duen cadascuna un conjunt de Criteris davaluaci que parteixen dels onze criteris fixats en el currculum daquest curs.

Competncia matemtica

Competncia social i ciutadana

Competncia cultural i artstica

Competncia per a aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personal

Les activitats de la prova es vinculen al conjunt dels blocs de continguts del currculum de 4t dESO; pel que fa al plantejament, mtode de treball i investigaci, es lliga al Bloc I: continguts comuns, mentre que es plantegen accions de localitzaci en el temps i en lespai, didentificaci de factors que intervenen en processos de canvi histric, en la cerca, selecci i obtenci dinformaci de fonts documentals diverses, en la indagaci dantecedents histrics i en la valoraci dels drets humans. Directament sincardinen en el Bloc II: bases histriques de la societat actual: Transformacions poltiques i socioeconmiques en el segle

614

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ACTIVITAT 1
El naixement duna xiqueta fa ms necessria la reforma constitucional El naixement duna xiqueta fa ms necessria la reforma constitucional que planejava Jos Luis Rodrguez Zapatero i, per tant, complica notablement el panorama poltic per a lltim tram de la legislatura. [] Larticle 57 de la Constituci assenyala que per a la successi a la Corona t preferncia lhome sobre la dona en la mateixa lnia successria. En aquest cas concret, un xiquet nascut posteriorment tindria preferncia sobre la xiqueta nascuda ahir. Els constitucionalistes no es posen plenament dacord, per sembla complicat que una reforma constitucional portada a terme amb posterioritat al naixement daquests dos xiquets poguera ser aplicada amb carcter retroactiu, s a dir, per a afavorir els drets de la xiqueta nascuda ahir. [] La reforma daquest article de la Constituci s de les anomenades agreujades perqu exigeix que laproven les Corts per majoria de dos teros, que se celebren eleccions generals, que les noves cambres laproven per idntica majoria i que es convoque un referndum. Per a assolir aquesta majoria de dos teros s necessari en tot cas lacord dels diputats del PSOE i del PP. Com exigeix la dissoluci de les cambres, Zapatero tenia previst escometre la reforma en el final de la legislatura. I per a evitar que el referndum necessari acabara sent una consulta popular sobre la monarquia i eludir la reobertura del debat sobre la forma destat, lexecutiu tenia previst acumular a la reforma sobre la successi les altres tres que Zapatero va plantejar. Aquestes tres modificacions que es pretenia sotmetre a referndum tamb eren la dincloure el nom de les comunitats autnomes, la referncia a Europa i, sobretot, el canvi en el Senat. []
Fernando GAREA, El Mundo, 31 doctubre de 2005. Adaptat

1.1 En la notcia de premsa sutilitza el terme Constituci. A quin text concret

constitucional es refereix el contingut de la notcia? Subratlla la resposta correcta. A. Constituci de 1812 B. Constituci de 1978 C . Constituci de 1869 D . Constituci de 1931

1.2 Qu s una constituci? Tria la resposta correcta.

J J J J

Document en el qual sarreplega per escrit la constituci duna societat. Constituir una cosa. Document que cont els drets i deures dels ciutadans i els aspectes ms importants de lorganitzaci de lestat. Document que arreplega la lnia de successi al tron.

1.3 Respon:

Qu succeeix quan es reforma una constituci? Saps quins passos cal seguir per a fer-ho? Per quins motius diu lautor del text que cal reformar la Constituci espanyola?
1.4 Quan a Espanya va morir el dictador Franco, un dels primers passos dels nous
AVALUACI PER COMPETNCIES

Quina instituci s lencarregada de reformar la Constituci?

governants va ser elaborar una constituci. Per qu aquest fet va ser fonamental? Qu va significar?
Criteris davaluaci Utilitza conceptes sobre constitucionalisme amb propietat. Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

615

ACTIVITAT 2
Et presentem uns quants breus fragments de quatre constitucions elaborades a Espanya en els segles XIX i XX: Text nm. 1: Constituci de 1812 Art. 1. La naci espanyola s la reuni de tots els espanyols dels dos hemisferis. Art. 2. La naci espanyola s lliure i independent, i no s ni pot ser patrimoni de cap famlia ni persona. Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la naci i per la mateixa ra pertany a aquesta exclusivament el dret destablir les seues lleis fonamentals. Art. 4. La naci est obligada a conservar i protegir per lleis svies i justes la llibertat civil, la propietat i els altres drets legtims de tots els individus que la componen. Art. 10. El territori espanyol comprn a la Pennsula, amb les seues possessions i illes adjacents, Arag, Astries, Castella la Vella, Castella la Nova, Catalunya, Crdova, Extremadura, Galcia, Granada, Jan, Lle, Molina, Mrcia, Navarra, Provncies Basques, Sevilla i Valncia, les Illes Balears i les Canries amb les altres possessions dfrica Art. 12. La religi de la naci espanyola s i ser perptuament la catlica apostlica i romana, nica veritable. La naci la protegeix per lleis svies i justes i prohibeix lexercici de qualsevol altra. Art. 13. Lobjectiu del govern s la felicitat de la naci, ja que el fi de tota societat poltica no s altre que el benestar dels individus que la componen. Art. 14. El govern de la naci espanyola s una monarquia moderada hereditria. Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. Art. 16. La potestat dexecutar les lleis resideix en el rei. Art. 27. Les Corts sn la reuni de tots els diputats que representen la naci, nomenats pels ciutadans en la forma que es dir. Art. 92. Es requereix, a ms, per a ser elegit diputat de Corts tenir una renda anual proporcionada, procedent de bns propis. Art. 108. Els diputats es renovaran en la seua totalitat cada dos anys. Art. 168. La persona del rei s sagrada i inviolable, i no est subjecta a responsabilitat. Art. 183. Quan la Corona haja de recaure immediatament o haja recaigut en una dona, no podr elegir marit sense consentiment de les Corts; i si fera el contrari sentn que abdica la Corona.

Text nm. 2: La Constituci de 1869 La naci espanyola, i en el seu nom les Corts Constituents, elegides per sufragi universal [] Art. 17. Tampoc podr ser privat cap espanyol de dret demetre lliurement les seues idees i opinions, del dret de reunir-se pacficament, del dret dassociar-se per a tots els fins de la vida humana. Art. 21. La naci sobliga a mantenir el culte i els ministres de la religi catlica. Art. 32. La sobirania resideix essencialment en la naci, de la qual emanen tots els poders. Art. 33. La forma de govern de la naci espanyola s la monarquia [] Art. 34. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts. El rei sanciona i promulga les lleis. Art. 35. El poder executiu resideix en el rei, que lexerceix per mitj dels seus ministres. Art. 36. Els tribunals exerceixen el poder judicial. Art. 77. Lautoritat reial ser hereditria. La successi en el tron seguir lordre regular de primogenitura i representaci, i ser preferida sempre la lnia anterior a les posteriors; en la mateixa lnia, el grau ms prxim al ms remot; en el mateix grau, lhome a la dona, i en el mateix sexe, la persona de ms edat a la de menys.

616

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Text nm. 3: La Constituci de 1931 Art. 1. Espanya s una repblica democrtica de treballadors de tota classe, que sorganitza en rgim de llibertat i de justcia. Els poders de tots els seus rgans emanen del poble. La Repblica constitueix un estat integral, compatible amb lautonomia dels municipis i les regions. Art. 3. Lestat espanyol no t religi oficial. Art. 8. Lestat espanyol, dins dels lmits irreductibles del seu territori actual, estar integrat per municipis mancomunats en provncies i per les regions que es constitusquen en rgim dautonomia. Art. 10. Les provncies les constituiran els municipis mancomunats dacord amb una llei que en determinar el rgim, les funcions i la manera delegir lrgan gestor dels seus fins politicoadministratius. Art. 11. Si una o diverses provncies limtrofes, amb caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes, acordaren organitzar-se en regi autnoma per a formar un nucli politicoadministratiu, dins de lestat espanyol, presentaran el seu Estatut conformement al que estableix larticle 12. Art. 12. Per a laprovaci de lestatut de la regi autnoma es requereixen les segents condicions: a) Que el propose la majoria dels ajuntaments o, si ms no, aquells els municipis dels quals comprenguen les dues terceres parts del cens electoral de la regi. b) Que laccepten, pel procediment que assenyale la llei electoral, almenys les dues terceres parts dels electors inscrits en el cens de la regi. Si el plebiscit fra negatiu, no podr renovar-se la proposta dautonomia fins que hagen transcorregut cinc anys. c) Que laproven les Corts. Art. 17. En les regions autnomes no es podr regular cap matria amb diferncia de tracte entre els naturals del pas i els altres espanyols. Art. 26. Totes les confessions religioses seran considerades com a associacions sotmeses a una llei especial. Lestat, les regions, les provncies i els municipis, no mantindran, afavoriran, ni auxiliaran econmicament les esglsies, associacions i institucions religioses. Una llei especial regular la total extinci, en un termini mxim de dos anys, del pressupost del clergat. Art. 36. Els ciutadans de lun i laltre sexe, majors de vint-i-tres anys, tindran els mateixos drets electorals dacord amb el que determinen les lleis. Art. 53. Seran elegibles per a diputats tots els ciutadans de la Repblica majors de vint-i-tres anys, sense distinci de sexe ni destat civil, que reunisquen les condicions fixades per la llei electoral.

Text nm. 4: La Constituci de 1978 Art. 1.1. Espanya es constitueix en un estat social i democrtic de dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurdic la llibertat, la justcia, la igualtat i el pluralisme poltic. 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de lestat. 3. La forma poltica de lestat s la monarquia parlamentria.
AVALUACI PER COMPETNCIES

Art. 2. La Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la naci espanyola, ptria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes. Art. 6. Els partits poltics expressen el pluralisme poltic [] Art. 7. Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i promoci dels interessos econmics i socials que els sn propis [] Art. 16.3. Cap confessi tindr carcter estatal. Els poders pblics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegents relacions de cooperaci amb lesglsia catlica i les altres confessions. Art. 143. 1. [] Les provncies limtrofes amb caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes, els territoris insulars i les provncies amb entitat regional histrica, podran accedir al seu autogovern i constituir-

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

617

se en comunitats autnomes [] 2) La iniciativa del procs autonmic correspondr a totes les diputacions interessades [] i a les dues terceres parts dels municipis la poblaci dels quals represente [] Art. 148. 2. Transcorreguts cinc anys, i mitjanant la reforma dels seus estatuts, les comunitats autnomes podran ampliar successivament les seues competncies [] Art. 149. Lestat t competncia exclusiva sobre les segents matries: 1r La regulaci de les condicions bsiques que garantisquen la igualtat de tots els homes en lexercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals. 2n Nacionalitat, immigraci, emigraci, estrangeria i dret dasil. 3r Relacions internacionals. 4t Defensa i Forces Armades. 5 Administraci de Justcia [] Art. 151. 1. No caldr deixar transcrrer el termini de cinc anys a qu es refereix lapartat 2 de larticle 148, quan la iniciativa del procs autonmic siga acordada dins del termini de larticle 143 (2) a ms de ser-ho per les diputacions [] corresponents, per les tres quartes parts dels municipis de cadascuna de les provncies afectades que representen almenys la majoria del cens electoral i aquesta iniciativa siga ratificada mitjanant referndum pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels electors de cada provncia en els termes que establisca una llei orgnica []

2.1 El concepte de sobirania s elemental en tot estat.

Busca en un diccionari el concepte de sobirania i elaboran una breu definici. En quines expressions de les Constitucions de 1812, 1869, 1931 i 1978 es reflecteix aquest concepte? En qui recau la sobirania en cada cas? Qu vol dir? En la Constituci de 1812 lart. 1. manifesta: La naci espanyola s la reuni de tots els espanyols dels dos hemisferis. En la resta de constitucions referides no. Per qu? Explica-ho presentant arguments.
2.2 Compara com es tracten en les constitucions diferents aspectes.
ASPECTES Rgim poltic Poder judicial Drets de les persones Poder legislatiu Com sorganitza lestat Tractament de la religi 1812 1869 1931 1978

2.3 En quines constitucions es reconeixen drets poltics a les dones? 2.4 Compara el concepte de monarquia anterior a linici del procs constitucional espanyol

i desprs de la Constituci de 1812


2.5 Analitza com sorganitza territorialment Espanya en aquestes constitucions.

Qu significa que un estat sorganitze de forma centralista?

I que sorganitze de forma descentralitzada?

618

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Quines constitucions plantegen una organitzaci descentralitzada de lestat espanyol?

En el text de 1931 sarreplega la segent expressi: Estatut de la regi autnoma. Qu significa?

Quines regions van aprovar estatuts dautonomia en la Segona Repblica? Ha tingut aix alguna transcendncia posterior? Com sorganitza territorialment lEspanya actual? Tenen totes les autonomies el mateix nivell dautogovern en lactualitat? Justifica la resposta.

En quin document sarreplega lorganitzaci i competncies duna comunitat autnoma?

Fes una investigaci sobre lorigen de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, el mecanisme daccs, els rgans de govern, competncies de govern, mecanismes de reforma de lEstatut. Completa el mapa poltic de lEspanya actual, amb el nom de les comunitats autnomes (en negre i majscules) i de la capital de la comunitat (en roig i minscules).

Capital destat Capital de comunitat autnoma


AVALUACI PER COMPETNCIES

Criteris davaluaci Coneix els trets principals de les ideologies poltiques del segle XIX. Interpreta documents legals del passat i del present. Compara documents de diferents poques. Selecciona informaci de fonts diverses. Utilitza conceptes sobre constitucionalisme i organitzaci territorial amb propietat. Aplica la informaci a la realitat immediata. Completa un mapa poltic actual dEspanya.

Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

619

ACTIVITAT 3
A continuaci presentem les dades delectors de set moments de la histria dEspanya i el percentatge respecte a la poblaci total del pas.
Any 20 de maig de 1834 24 de maig de 1836 20 de juliol de 1837 18 de mar de 1846 18 de juliol de 1865 9 de novembre de 1868 11 de mar de 1873 Total delectors segons el cens electoral 16.026 65.000 257.984 100.000 418.217 4.000.000 4.550.000 % respecte a la poblaci espanyola 0,15 0,7 2,2 0,8 2,67 24 27

3.1 Analitza els tipus de sufragi. 3.2 Explica el significat dels segents termes: sufragi, cens electoral, elector,

electorat, elegible. Explica les diferncies entre el sufragi censatari i el sufragi universal. Quins grups per la seua situaci econmica, cultural, sexe tenien dret a vot en el sufragi censatari? Llig les constitucions de la activitat anterior. Anota en quines el sufragi s censatari, en quines es reconeix el sufragi universal mascul i en quines es reconeix el sufragi universal ple. Qu passa si una persona o grup no t dret de vot? Creus que es tindran en compte la seua situaci i interessos pels poltics? Com opines que ha de ser el sufragi? Justifica la resposta
3.3 Analitza el quadre sobre levoluci del sufragi en el segle XIX.

Descriu levoluci del sufragi. Aporta causes possibles que expliquen aquests canvis. Quines raons expliquen que en 1868 shaja produt un salt tan significatiu en el cens electoral?
Criteris davaluaci Identifica i caracteritza diferents etapes de levoluci poltica dEspanya. Utilitza conceptes sobre participaci electoral. Interpreta un grfic correctament. Forma la seua prpia opini sobre un problema poltic rellevant. Qualificaci

620

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ACTIVITAT 4

Isabel II jura la Constituci de 1837, obra de Castelaro y Perea (1844).

4.1 Observa el quadre i respon:

Quin s el tema del quadre? Assenyala algun protagonista del quadre: Quins grups socials apareixen representats en el quadre? Apareixen representants del clergat en lacte? Per qu sexplica que hi apareguen? El personatge central del quadre s una dona. Assenyala quines circumstncies expliquen el paper representat per la dama: Per qu la reina jura la Constituci? Quin s el significat poltic daquest fet?
4.2 Anlisi estilstica i formal de lobra pictrica:

Color: Composici: Perspectiva: Reflecteix la tcnica pictrica la realitat amb precisi? Assenyala lestil artstic al que pertany: Raona la resposta anterior i digues les caracterstiques bsiques daquest estil:
Criteris davaluaci Interpreta el llenguatge icnic. Dedueix la temtica i la relaciona amb el context histric. Analitza estilsticament un quadre. Valora la importncia de les manifestacions plstiques com a element danlisi histrica. Qualificaci
AVALUACI PER COMPETNCIES

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

621

ACTIVITAT 5
5.1 Com era la situaci i el sistema poltic imperant en el temps delaboraci

i aprovaci de cadascuna de les constitucions? 1812: 1869: 1931: 1978:


5.2 Escriu el nom dels principals partits poltics de cadascuna daquestes poques:

1812: 1869: 1931: 1978:


5.3 Compara els partits poltics en lEspanya del segle XIX amb els de lEspanya actual:
Partits del segle XIX Afiliaci Bases socials Lders Programes Propaganda Implantaci territorial Representaci poltica Partits actuals

5.4 Explica quin s el tret principal dels segents tipus de partits:

Un partit monrquic: Un partit republic: Un partit obrer: Un partit feixista: Un partit conservador: Un partit progressista: Un partit moderat:

622

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

5.5 Compara partits poltics del segle XIX. Relaciona el tipus de sufragi que defensaven

amb les bases socials de cada partit en aquell segle.


Partits o grups poltics Partit moderat Tipus de sufragi Bases socials

Partit progressista

PSOE

5.6 Compara els programes dels partits poltics actuals.


PSOE Lder PP IU Partits nacionalistes

Situaci actual (govern / oposici)

Drets i llibertats

Poltica autonmica

Paper de lesglsia

Relacions internacionals

Criteris davaluaci Identifica els principals partits poltics de les diferents etapes de la histria dEspanya. Relaciona el programa dels partits amb el seu electorat. Coneix els partits poltics actuals. Utilitza la terminologia bsica relacionada amb els partits poltics.

Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

623

AVALUACI PER COMPETNCIES

Poltica econmica

Prova 4. La Restauraci en la histria dEspanya


Lexercici que es proposa consta de 9 activitats. La realitzaci daquestes ha de contribuir alhora a lassoliment dels objectius generals de lEducaci Secundria Obligatria, les competncies bsiques de letapa i els objectius ms especfics de Cincies Socials, prenent com a referncia els criteris generals davaluaci (RD 1631/2006, de 29 de desembre, BOE del 5 de gener, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims corresponents a lESO). Els objectius generals de lESO amb els quals lexercici guarda relaci sn els fixats en les lletres b, c, e, f, g, h, j i l. Els objectius de la matria sn els especificats en els nmeros 1, 5, 6, 8, 9, 10, 11. I quant a les competncies bsiques, es desenvolupen, encara que en diferent mesura, habilitats, destreses i actituds de les huit fixades en el currculum:

Competncia lingstica

Aplicaci de diferents frmules discursives, fonamentalment: descripci, narraci, exposici i argumentaci. Adquisici alhora dun vocabulari especfic bsic, ds en el llenguatge habitual (democrcia, caciquisme, topinada, potncies emergents o dominants, potncies decadents o subordinades) i dun vocabulari especfic de la matria (font primria, Restauraci). Aplicaci doperacions matemtiques senzilles en la lectura i interpretaci de taules; clcul de percentatges. Utilitzaci de diferents unitats de mesura en el cmput del temps. Localitzaci espacial dels fenmens i fets que sestudien, abast (estatal, continental). Relaci entre centre i perifria. Relaci entre diferents espais: Espanya-Europa. Importncia geoestratgica dels territoris colonials (Cuba, Puerto Rico, Filipines). Cerca, obtenci i tractament dinformaci procedent de fonts escrites, grfiques i audiovisuals, tant si utilitzen com a suport paper com si han sigut obtingudes mitjanant les TIC. Comprensi de la informaci. Distinci entre aspectes rellevants i secundaris. Relaci i comparaci de fonts. Integraci i anlisi crtica. Comprensi crtica de la realitat histrica dEspanya durant la Restauraci, dels seus xits i problemes, mitjanant una anlisi multicausal i sistmica. Coneixement de levoluci poltica de lestat espanyol des de lAntic Rgim fins a lactual democrcia, dels trets i valors caracterstics dels sistemes democrtics per a la utilitzaci daquests en lexercici dels drets i deures dels ciutadans. Coneixement bsic de les arts plstiques, de la pintura i el dibuix, identificaci de tcniques i estils. Relaci entre les manifestacions artstiques i el seu context histric: gustos, modes, tcniques, temes. Coneixement, estima i valoraci crtica del patrimoni artstic. Habilitats perceptives. Desenvolupament de les capacitats datenci, concentraci, memria, comprensi i expressi lingstica. Aplicaci de diferents estratgies i tcniques: destudi, dobservaci i registre sistemtic de fets i de relacions, de planificaci dactivitats i temps, dobtenci, selecci i tractament de la informaci. Elecci amb criteri propi, imaginaci, planificaci i resoluci de projectes (treballs). Anlisi i revisi del fet.

Competncia matemtica Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic Tractament de la informaci i competncia digital

Competncia social i ciutadana

Competncia cultural i artstica

Competncia per a aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Finalment, els continguts que aborda aquest conjunt de activitats senquadren en els blocs i epgrafs del currculum de 4t dESO que es detallen: Bloc 1: continguts comuns. Localitzaci en el temps i en lespai dels esdeveniments i processos histrics ms rellevants.

Cerca, selecci i obtenci dinformaci de fonts documentals []. Reconeixement dels elements bsics que configuren els principals estils artstics []. Bloc 2: bases histriques de la societat actual Crisi de lAntic Rgim i construcci de lestat liberal en lEspanya del segle XIX.

624

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ACTIVITAT 1
1.1 Lpoca de la Restauraci, que se subdivideix en dos perodes (1875-1902 i 1902-1923),

s una de les etapes ms llargues de la histria contempornia dEspanya. Comprova-ho completant el segent quadre cronolgic:
LES ETAPES DE LA HISTRIA CONTEMPORNIA DESPANYA Denominaci de letapa Guerra de la Regnat de Regncies i regnat de Sexenni Restauraci Dictadura de II Guerra Dictadura de Democrcia 1875-1923 Cronologia

1.2 Defineix en dues lnies el significat poltic, en relaci amb la monarquia,

del terme restauraci.


1.3 Identifica i subratlla en la relaci segent els monarques que en els segles XIX i XX van ocupar

el tron dEspanya, i anota al costat de cadascun, si escau, el segle en qu van regnar: Felip II ( Carles IV ( Amadeu I ( ), Ferran VII ( ), Alfons XII ( ), Josep I ( ), Isabel I ( ), Alfons XIII ( ), Llus XVI ( ). ), Isabel II ( ), Carles I ( ), ),

), Joan Carles I (

1.4 Respon: Quins monarques espanyols de la casa dels Borbons van recuperar el tron

per a la dinastia desprs que shaguera perdut? Anota, per ordre cronolgic, el nom del monarca, lany i la situaci anterior a la seua restauraci: Monarca Any Situaci prvia
AVALUACI PER COMPETNCIES

1.5 Completa:

El terme Restauraci sutilitza tamb per a designar un perode de la histria dEuropa, el que segueix la caiguda de , a partir de , anomenat aix perqu

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

625

Criteris davaluaci Situa en el temps els grans perodes de levoluci histrica contempornia dEspanya. Coneix i situa en el temps els monarques espanyols dels segles XIX i XX. Comprn el significat histric i utilitza amb propietat el terme restauraci. Reconeix lpoca de la Restauraci a Europa.

Qualificaci

ACTIVITAT 2
Manifest de Sandhurst He rebut dEspanya un gran nombre de felicitacions amb motiu del meu aniversari []. Els qui mhan escrit mostren igual convicci que solament el restabliment de la monarquia constitucional pot posar terme a lopressi, a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya. Em diuen que aix ho reconeix ja la majoria dels nostres compatriotes, i que abans de molt estaran amb mi els de bona fe siguen els que siguen els seus antecedents poltics. [] Per virtut de lespontnia i solemne abdicaci de la meua augusta mare, tan generosa com desafortunada, sc nic representant jo del dret monrquic a Espanya. [] Afortunadament la monarquia hereditria i constitucional t en els seus principis la necessria flexibilitat i totes les condicions dencert que fan falta perqu tots els problemes que comporte el restabliment siguen resolts de conformitat amb els vots i la convivncia de la naci. No cal esperar que decidisca jo res de pla i arbitrriament; sense Corts no van resoldre els negocis ardus els prnceps espanyols all en els antics temps de la monarquia, i aquesta justssima regla no he doblidar-la jo en la meua condici present, i quan tots els espanyols estan ja habituats a procediments parlamentaris []. Per la meua banda, dec a linfortuni estar en contacte amb els homes i les coses de lEuropa moderna, i si en ella no aconsegueix Espanya una posici digna de la seua histria [] culpa meua no ser ni ara ni mai. Siga la que siga la meua prpia sort ni deixar de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catlic, ni com a home del segle, veritablement liberal.
Alfons de BORB, Nork-Town (Sandhurst), 1 de desembre de 1874

2.1 Classifica el text i justifica la resposta.

a) Tipus de font histrica, primria o secundria: b) Tipus de text: Pel contingut (jurdic, poltic, militar, administratiu, social): Per la forma (llei, programa, manifest, article periodstic): c) Localitzaci, dataci, autoria i destinataris: El lloc i la data daquest escrit sn El signant s: T com a destinataris
2.2 Posa ttol al text i de forma esquemtica apunta almenys dues idees principals

. Per lautor real s:

i dues idees secundries.

626

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2.3 Defineix breument (2 o 3 lnies) el significat daquests termes que apareixen

en el text: monarquia constitucional, abdicaci, Corts, Europa moderna.


2.4 Respon a les segents qestions justificant la resposta en el contingut del text:

a) El monarca es mostra revengista o conciliador? b) Quines institucions considera bsiques per al bon govern dEspanya? c) Quin sistema poltic vol implantar a Espanya? d) Quins tres aspectes destaquen del seu propi pensament, de la seua actitud?
2.5 Respon:

a) Quan i com havia perdut el tron la dinastia dels Borb? b) Com va recuperar el tron finalment el monarca?
Criteris davaluaci Identifica les causes i les conseqncies del Manifest de Sandhurst, i les relaciona amb el procs histric de construcci de lestat liberal a Espanya. Comprn i utilitza amb propietat termes histrics daplicaci en lestudi de la Restauraci. Situa en el temps i en lespai fets transcendentals i personatges protagonistes de la Restauraci. Qualificaci

ACTIVITAT 3
Quadre 1 Quadre 2

3.1 Primer observa detingudament els elements que componen cadascun dels quadres

des del punt de vista temtic. Apunta i explica el que veges ms rellevant sobre:
Aspecte El gnere Escena i personatge o personatges destacats i secundaris (identitat, posici, abillament, etc.) Elements simblics Quadre 1 Quadre 2

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

627

AVALUACI PER COMPETNCIES

Alfons XII, obra de Manuel Ojeda y Siles.

Jurament de la Constituci per la reina regent M. Cristina dHabsburg, Francesc Jover i Joaquim Sorolla.

3.2 A continuaci observa i reflexiona sobre lestil. Anota i justifica les teues conclusions,

concretament sobre aquests quatre aspectes:


Aspecte Color Llum Moviment Estil Quadre 1 Quadre 2

3.3 Respon:

Qu s un retrat oficial? Amb quina finalitat es feien retratar, amb freqncia, per grans pintors els monarques en el segle XIX i abans daquest segle? Per qu no s tan habitual a partir del XX i, sobretot, actualment? On pots trobar retrats oficials?
Criteris davaluaci Comprn i utilitza amb propietat termes histrics daplicaci en lestudi de la Restauraci. Situa en el temps i en lespai histric espanyols fets transcendentals i personatges protagonistes de la Restauraci. Relaciona lestil i el corrent pictric amb el context histric del XIX espanyol. Analitza obres artstiques representatives del XIX, reconeix els seus elements formals i saproxima a la interpretaci de la seua funci i significat. Qualificaci

ACTIVITAT 4
Constituci de 1876 [] Art. 11. La religi catlica, apostlica, romana s la de lestat. La naci sobliga a mantenir el culte i els seus ministres. Ning ser molestat en territori espanyol per les seues opinions religioses, ni per lexercici del seu respectiu culte, excepte el respecte a causa de la moral cristiana. No es permetran, no obstant aix, altres manifestacions pbliques que les de la religi de lestat. [] Art. 13. Tot espanyol t dret: Demetre lliurement les seues idees i opinions []. De reunir-se pacficament. Dassociar-se per als fins de la vida humana. [] Art. 18. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei. [] Art. 50. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei, i la seua autoritat sestn a tot el que condueix a la conservaci de lordre pblic en linterior i a la seguretat de lestat en lexterior [].
4.1 Recorda i completa:

Constituci s sinnim de La primera aprovada per unes Corts Constituents a Espanya va ser la de lany

628

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4.2 Una vegada llegits detingudament els articles de la Constituci de 1876 que ac es reprodueixen, explica

i valoran el contingut respecte a les qestions apuntades en el segent quadre:


Qesti Religi Llibertats pbliques o drets cvics i poltics Separaci de poders Poders del rei Criteris davaluaci Comprn i utilitza amb propietat conceptes bsics per a lestudi de la histria poltica dEspanya, fonamentalment la constitucional. Identifica i explica les bases poltiques de les revolucions liberals burgeses, els factors de canvi i els retardataris. Identifica i explica els trets propis de la construcci de lestat liberal a Espanya. Qualificaci Explicaci Valoraci

ACTIVITAT 5
Taula: Resultats de les eleccions al Congrs dels Diputats entre 1876 i 1901. Nombre de diputats electes. 1876
Liberals Conservadors Republicans Carlins i independents Total

1879 63 293 7 26 392

1881 297 39 32 24 392

1884 67 318 5 2 392

1886 288 67 22 15 392

1891 83 262 31 23 399

1893 281 61 47 11 400

1896 88 279 1 33 401

1898 266 84 14 37 401

1899 122 236 18 26 402

32 333 1 19 391

Font: MARTNEZ CUADRADO, Miguel. La burguesa conservadora, 1973.

5.1 Desprs de llegir les dades de la taula anterior, respon:

Quins partits acaparaven el poder? Quan arribaven al poder aquests partits, governaven amb majories absolutes o relatives? Quin va ser el major percentatge que van aconseguir en unes eleccions els grups minoritaris? Van canviar les coses desprs de la implantaci del sufragi universal, en 1890?
5.2 Respon:
AVALUACI PER COMPETNCIES

Qu denominem tornisme? Qu succea amb els grups minoritaris? Ests dacord que les minories tinguen un escs paper poltic en un pas? Per qu?
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

629

5.3 Associa cadascun dels dos partits dinstics de la Restauraci a les idees

que els corresponen, que poden ser compartides. Monarquisme Constitucionalisme Sufragi universal mascul Sufragi censatari o restringit Llibertat de cultes, pblica i privada Llibertat de cultes noms privada Llibertat de premsa Censura de premsa Propietat privada
Criteris davaluaci Comprn i utilitza amb propietat conceptes bsics per a lestudi de la histria poltica dEspanya, fonamentalment la constitucional. Identifica i explica les bases poltiques de les revolucions liberals burgeses, els factors de canvi i els retardataris. Identifica i explica els trets propis de la construcci de lestat liberal a Espanya. Assenyala els trets principals de les ideologies sociopoltiques del segle XIX, especialment del liberalisme. Qualificaci

Liberals

Conservadors

ACTIVITAT 6
Programa fundacional del PSOE (1879) Considerant, Que aquesta societat s injusta perqu divideix els seus membres en dues classes socials iguals i antagniques: una, la burgesia, que posseint els instruments de treball, s la classe dominant; una altra, el proletariat, que, no posseint ms que la seua fora vital, s la classe dominada. [] Que els privilegis de la burgesia estan garantits pel poder poltic, del qual es val per a dominar el proletariat [], el Partit Socialista Obrer Espanyol declara que t per aspiraci: 1 . La possessi del poder poltic per la classe treballadora. 2 . La transformaci de la propietat individual o corporativa dels mitjans de producci en propietat collectiva, social o comuna. [] En suma: lideal del Partit Socialista Obrer Espanyol s la completa emancipaci de la classe treballadora; s a dir, labolici de totes les classes socials i la seua conversi en una sola de treballadors, amos del fruit del seu treball, lliures, iguals, honrats i intelligents []. I com a mitjans immediats per a la realitzaci daquest ideal, els segents: Llibertats poltiques. Dret dassociaci i legalitat de les vagues. Reducci de les hores. Prohibici del treball dels xiquets menors de nou anys []. Creaci descoles gratutes [].

6.1 Desprs duna atenta lectura, reconeix les tres parts en les quals es pot dividir el text i resumeix

en una o dues lnies el contingut de cadascuna:


1a part 2a part 3a part

630

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

6.2 Respon de forma raonada:

La realitzaci del programa del PSOE podia tenir cabuda en el sistema de la Restauraci?

A ms de les poltiques, quin tipus de reivindicacions feia el PSOE?

A quina classe social diu representar el PSOE? senfronta?

Contra quina classe, per contra,

6.3 Els socialistes no eren els nics exclosos del poder en lEspanya de la Restauraci.

Apunta la idea o objectiu programtic que tenien cadascuna de les altres forces excloses del sistema:
Ideologia Republicanisme Carlisme Nacionalismes Anarquisme Idea o objectiu programtic fonamental

6.4 Reflexiona:

En lactualitat estan exclosos del sistema poltic aquests partits?

Posa exemples de partits actuals de cadascun daquests corrents que tinguen representaci parlamentria: Quins grups no estan representats en el parlament espanyol?
AVALUACI PER COMPETNCIES

Per qu?

Criteris davaluaci Identifica les causes que influeixen en fets i processos histrics rellevants per a la societat espanyola actual, com el naixement i desenvolupament de les grans ideologies del XIX. Analitza els canvis socials i les noves maneres de vida del proletariat i la burgesia, derivats de la industrialitzaci. Assenyala els trets principals de les ideologies sociopoltiques del segle XIX, liberalisme, socialisme i nacionalisme.

Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

631

ACTIVITAT 7
Oligarquia i caciquisme a Espanya Amb a, arribem com per la m a determinar els factors que integren aquesta forma de govern i la posici que cadascun ocupa respecte dels altres. Aquests components exteriors sn tres: 1r Els oligarques (els anomenats primats, prohoms o notables de cada bndol, que formen la seua plana major, residents ordinriament en el centre); 2n Els cacics, de primer, segon o ulterior grau, disseminats pel territori; 3r El governador civil, que els serveix drgan de comunicaci i dinstrument. A a es redueix fonamentalment tot lartifici sota el qual gemega rendida i postrada la naci la seua tristor. Oligarques i cacics constitueixen el que podem denominar classe directora o governant, distribuda o encasellada en partits. []
Joaqun COSTA, Oligarqua y caciquismo como la forma actual de gobierno en Espaa, 1901

Caricatura del caciquisme. Revista satrica Geden.

7.1 Desprs de llegir detingudament el text, respon a les segents preguntes:

De quin tipus de qestions o problemes tracta? Com denomina lautor cadascun dels dos grups de poder que posseeixen el poder poltic en lpoca de la Restauraci? Qu signifiquen els termes amb els quals sels designa? Quina autoritat els serveix de suport? On mana el governador civil? Qui el nomena? Qui s lautor del text i a quin corrent poltic o de pensament pertanyia? Es mostra crtic en aquest text amb el sistema de la Restauraci? Justifica la resposta.
7.2 Desprs dobservar el mapa del caciquisme, respon:

Cal pensar que era un fenomen ests per tota Espanya o es redua a una part, lEspanya rural? No obstant aix, on resultava ms fcil el control de la poblaci, en les zones rurals o urbanes? Per qu? Enumera i explica breument quatre formes de frau electoral practicades en lEspanya de la Restauraci. Quins altres termes coneixes per a referir-se al frau per a guanyar les eleccions? Qu opines daquestes prctiques? Creus que sn comunes actualment? Qu s una publicaci satrica? En coneixes alguna de renom actual?

632

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Criteris davaluaci Comprn i utilitza amb propietat termes histrics daplicaci en lestudi de la Restauraci. Identifica i explica els trets propis de la construcci de lestat liberal a Espanya. Assenyala i valora lactuaci de personatges i collectius que van intervenir en el procs dimplantaci de lestat liberal a Espanya.

Qualificaci

ACTIVITAT 8
Tractat de Pau de Pars (10 de desembre de 1898) Art. 1. Espanya renuncia a tot dret de sobirania i propietat sobre Cuba. [] Art. 2. Espanya cedeix als Estats Units lilla de Puerto Rico i les altres, que estan ara sota la seua sobirania en les ndies Occidentals, i lilla de Guam a larxiplag de les Mariannes []. Art. 3. Espanya cedeix als Estats Units larxiplag conegut per les Illes Filipines []. Els Estats Units pagaran a Espanya la suma de vint milions de dlars (20.000.000) dins dels tres mesos desprs del bescanvi de ratificacions daquest tractat. [] Art. 5. Els Estats Units, amb la firma daquest tractat, transportaran a Espanya, a la seua costa, els soldats espanyols que van fer presoners de guerra les forces americanes en la captura de Manila.

8.1 En relaci amb el contingut del text anterior, respon:

A quina guerra pos punt final el Tractat de Pau de Pars? Per qu i quan va tenir lloc aquesta guerra? Quines colnies va perdre Espanya com a conseqncia daquest tractat? Descriu la situaci en un mapa.

Quina clusula del tractat revela la penria en qu va quedar la marina espanyola desprs de la guerra?

8.2 Indica si el contingut daquestes frases s verdader o fals:

V
Filipines era el territori ms important econmicament dels perduts en el 98 Cuba i Puerto Rico eren les ltimes colnies espanyoles a Amrica

Espanya va intentar rescabalar-se de la derrota amb la colonitzaci de part del Marroc Criteris davaluaci Reconeix les causes econmiques, tecnolgiques, poltiques i demogrfiques que expliquen lexpansi imperialista i les posa en relaci amb el cas dEspanya. Assenyala les causes especfiques del conflicte entre Espanya i els EUA. Descriu els efectes territorials causats per lexpansi colonial nord-americana i la importncia geoestratgica dels territoris guanyats a Espanya com a conseqncia de la guerra hispanonord-americana de 1898. Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

633

AVALUACI PER COMPETNCIES

Espanya va ser posteriorment, en el segle XX, una gran potncia colonial a frica

ACTIVITAT 9
El problema dEspanya [] T Espanya, la ptria estimada, al per a continuar vivint entre els pobles vius de la histria? s mortal, per contra, la seua agonia i, per fi, hem tocat en la vespra de la seua desaparici com a naci independent, que, com Polnia i Turquia, ser repartida i devorada en forma de despulles pels seus poderosos vens? []
Ricardo MACAS PICABEA, El problema nacional, 1899

[] [Espanya] necessita una revoluci, o el que s igual, ha de mudar de pell, trencar els motles vells que Europa va trencar fa ja ms de mig segle; patir una transformaci profunda i radical de tota la seua manera de ser, poltica, social i administrativa, acomodar el tipus de la seua organitzaci al seu estat dendarreriment econmic i intellectual i prendrel noms que com a punt de partida, amb la mira posada en lideal, el tipus europeu. Com veuen vosts, la revoluci que Espanya necessita ha de ser, en part, exterior, obrada pels representants dels poders socials; en part, interior, obrada dins de cada espanyol, de cada famlia, de cada localitat, i estimulada, provocada o afavorida pel poder pblic tamb.
Joaqun COSTA, Qui han de governar desprs de la catstrofe?, discurs pronunciat a Salamanca en 1901

9.1 Respon a aquestes qestions directament relacionades amb els textos:

En quina situaci creu Macas Picabea que es troba Espanya desprs del desastre del 98? Amb quines nacions equipara el cas espanyol? Eren, llavors, dues grans potncies econmicament i militarment? Quina s la soluci que proposa Joaqun Costa? En quin temps calcula el retard dEspanya respecte a Europa? A quins pasos dEuropa creus que es refereix el mateix Joaqun Costa com a ideal? Per qu?
9.2 Explica el significat histric del terme regeneracionisme. 9.3 Quina generaci descriptors va participar del moviment regeneracionista? Citan almenys quatre. 9.4 Analitza la realitat actual:

Creus que la situaci dEspanya continua sent tan distinta de la dels pasos vens? Quins canvis (poltics, econmics, socials i culturals) shan produt en els ltims temps que han acostat Espanya a la situaci de la resta dels pasos desenvolupats? A partir de quin moment situaries linici de la modernitzaci dEspanya? Per qu? Quins aspectes actuals creus que necessiten una regeneraci? Justifica la resposta.
Criteris davaluaci Reconeix i valora el paper que van tenir individualment i collectivament els regeneracionistes en la crisi sociopoltica a qu va donar lloc la prdua de les ltimes colnies ultramarines. Reconeix les causes econmiques, tecnolgiques, poltiques i demogrfiques que expliquen lexpansi imperialista i les posa en relaci amb el cas dEspanya. Comprn el significat histric i utilitza amb propietat el terme regeneracionisme. Utilitza els conceptes del passat per a comprendre el present. Qualificaci

634

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Prova 5. Europa des de la guerra freda fins al Tractat de Lisboa


Lexercici proposat consta de 6 activitats amb diversos apartats. La formulaci daquestes pretn contribuir a assolir els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria, les competncies bsiques i els objectius de Cincies Socials, prenent com a referncia els criteris generals davaluaci (RD 1631/2006, de 29 de desembre, BOE del 5 de gener de 2007).
Competncia lingstica Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic Competncia matemtica Tractament de la informaci i competncia digital Competncia social i ciutadana

Els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria que guarden relaci amb la activitat sn: a, b, c, d, e, f, g, h, j i l. Els objectius de la matria sn: 1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12. Les competncies bsiques que cal assolir sn les huit fixades pel Ministeri dEducaci i Cincia:

Exposici darguments, definici i explicaci de conceptes expressats amb el vocabulari especfic habitual de lalumne i amb el vocabulari especfic de la matria. Comprensi de lespai en el qual tenen lloc els fets socials i lorganitzaci i evoluci histrica del territori resultant. Aplicaci doperacions matemtiques senzilles; clcul de percentatges, elaboraci de grfiques i interpretaci daquestes. Facilita el desenvolupament de destreses relatives a lobtenci i comprensi de la informaci, a la cerca, obtenci i tractament de la informaci sobre el procs histric que es treballa, tant en els formats tradicionals com en els propis de les noves tecnologies. Mentre que es realitza lanlisi de la realitat social histrica dels segles XIX i XX i del model de societat i destat daquest perode. Permet lanlisi i coneixement de lorganitzaci poltica de lestat espanyol. Es relaciona amb el concepte de conixer i valorar les manifestacions del fet artstic. La contribuci a ladquisici daquesta competncia es facilita si es contempla una obra dart que siga significativa per a illustrar el tema del constitucionalisme. Es tracta de dotar lalumnat de destreses dobservaci i de comprensi delements tcnics imprescindibles per a lanlisi de lobra dart. Cerca dexplicacions multicausals, predicci defectes dels fenmens socials, estratgies per a pensar, organitzar, recuperar informaci, esquemes i resums. Extracci de conclusions, presa de decisions, desenvolupament diniciatives de planificaci. Permet la comprensi de les accions del passat i el present a travs de lanlisi de documents histrics i la posada en com en un debat posterior.

Competncia cultural i artstica

Competncia per a aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Les activitats de la prova es vinculen al conjunt dels blocs de continguts de currculum de 4t dESO; pel que fa al plantejament, mtode de treball i investigaci, es lliga al Bloc I: continguts comuns, mentre que es plantegen accions de localitzaci en el temps i en lespai, didentificaci de factors que intervenen en processos de canvi histric, en la cerca, selecci i obtenci dinformaci de fonts documentals diverses, en la indagaci dantecedents histrics i en la valoraci dels drets humans. Lactivitat es vincula al Bloc II: bases histriques de la societat actual: Lordre poltic en la primera meitat del segle XX: canvis i conflictes. Nou mapa dEuropa. Feixismes. Segona Guerra

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

635

AVALUACI PER COMPETNCIES

Mundial. Lholocaust jueu. Transformacions en lEspanya del segle XX: crisi de lestat liberal; la Repblica; Guerra Civil; franquisme. Finalment, es lliga al Bloc III: el mn actual: Lordre poltic i econmic en la segona meitat del segle XX: blocs de poder, models socioeconmics i relacions entre pasos. El paper de les organitzacions internacionals. El procs de construcci de la Uni Europea fins a lactualitat. Espanya en el procs dintegraci europea i en el context mundial. Ideologies i conflictes. Els nous moviments socials i culturals. Globalitzaci i nous centres de poder.

EL PAS, viernes 21 de diciembre de 2007

INTERNACIONAL

El futuro de Europa

ACTIVITAT 1

Cae el ltimo resto del teln de acero


Nueve de los Estados incorporados a la UE en 2004 se suman a la zona Schengen 400 millones de ciudadanos de 24 pases pueden circular libremente por Europa
ANDREU MISS Bruselas
El ltimo vestigio del teln de acero, el control fronterizo que separaba a los antiguos pases comunistas de la Europa del Este de las democracias occidentales, ha cado esta madrugada. Los ciudadanos de las antiguas repblicas socialistas (hoy Eslovenia, Eslovaquia, Estonia, Repblica Checa, Hungra, Letonia, Lituania, Polonia) y Malta pueden circular libremente a partir de hoy sin controles en las fronteras terrestres y martimas interiores de estos pases y las de los 15 Estados que hasta ahora formaban el llamado espacio Schengen. La entrada en vigor del nuevo espacio de libertades supone un extraordinario aumento de los derechos de los ciudadanos y un avance real y palpable del proyecto europeo a pesar de sus crisis institucionales. Las eternas colas y las pesadillas asociadas a muchos controles fronterizos dejarn de existir. Con los nuevos nueve socios, la zona Schengen estar formado por 24 pases con una poblacin de 404 millones de ciudadanos. Las fronteras exteriores de este espacio ampliado de libre circulacin de ciudadanos aumentan en 4.278 kilmetros, las ms extensas son con Bielorrusia (1.264), Rusia (1.058), Croacia (1.014) y Ucrania. El presidente de la Comisin Europea, Jos Manuel Barroso, ejemplific de manera prctica el significado de la ampliacin. A partir de hoy, dijo, la gente puede viajar sin problemas entre 24 pases de la zona Schengen sin controles en las fronteras terrestres y martimas, desde Portugal a Polonia y desde Grecia a Finlandia. Y aadi que juntos hemos superado los controles fronterizos, como obstculos hechos por el hombre, para lograr la paz, la libertad y la unidad de Europa, mientras que creamos las condiciones para aumentar la seguridad. Austria y Eslovaquia lanzaron ayer el saque de salida del nuevo acuerdo derribando la barrera aduanera del puesto fronterizo de BergPetrzalka. El canciller austriaco, Alfred Gusenbauer, manifest que el acto era un acontecimiento histrico despus de la destruccin de dos guerras mundiales y la divisin del continente por el teln de acero. Por parte eslovaca, el primer ministro, Robert Fico, manifest entusiasmado que esta noche se podr viajar por unos 4.000 kilmetros entre Talln [Estonia] y Lisboa sin ningn control fronterizo, segn la agencia France Presse. El Acuerdo de Schengen fue firmado en esta poblacin luxemburguesa, prxima a Alemania, Blgica y Francia, por estos pases y Holanda en 1985. El acuerdo tiene dos objetivos: por

Nuevo espacio Schengen


PRESUPUESTO PARA LA AMPLIACIN DE LA ZONA Comisin Europea 1.045 millones de euros Nuevos pases 348 millones de euros

ISLANDIA Pases de la zona Schengen Pases de la zona Schengen que no estn en la UE (Noruega e Islandia) Se unirn a Schengen hoy (Estonia, Letonia, Lituania, Polonia, Repblica Checa, Eslovaquia, Hungra, Eslovenia, Malta) Prximas incorporaciones a Schengen (Chipre y Suiza)

FINLANDIA
NORUEGA ESTONIA ESTONIA LETONIA LITUANIA

SUECIA

Longitud de las fronteras: 6.398 kilmetros

HOLANDA BLGICA LUX.

POLONIA

ALEMANIA R. CHECA ESLOVAQUIA SUIZA

Al acuerdo inicial de estos cinco Estados se sumaron a principios de los aos noventa, Italia, Espaa, Portugal y Grecia. En 1995, Austria firm el convenio y al ao siguiente se incorporaron Dinamarca, Finlandia, y Suecia. Paralelamente se sumaron Noruega e Islandia aunque estos pases no forman parte de la Unin. En 1999, con la entrada en vigor del Tratado de msterdam, el acervo del convenio de Schengen se incorpor al derecho europeo, mediante un protocolo. En este documento adjunto, del mismo valor que los tratados, el Reino Unido e Irlanda, se establece que pueden participar parcialmente en las disposiciones del acuerdo. Ambos pases lo hacen en la cooperacin policial y penal en el SIS. Adems de favorecer la movilizacin de los ciudadanos, el espacio Schengen ha favorecido el dinamismo econmico regional y cultural de Europa, de manera

AUSTRIA

FRANCIA

HUNGRA

ESLOVENIA
PORTUGAL ESPAA ITALIA

Las fronteras exteriores del espacio Schengen crecen 4.278 kilmetros


GRECIA

MALTA
Fuente: Reuters.

CHIPRE
EL PAS

Barroso: La gente puede viajar sin problemas desde Portugal a Polonia


especial en las zonas fronterizas. Por otra parte, con un solo visado, cualquier visitante extranjero puede viajar a los 24 Estados pertenecientes al convenio, lo que supone una notable ventaja para el desarrollo de la actividad econmica y el turismo. La plena participacin de Bulgaria y Chipre y Rumania, as como la de Suiza, est prevista que se consiga en los prximos aos, segn sealan fuentes del consejo. El vicepresidente de la Comisin, Franco Frattini, responsable de Libertad, Seguridad y Justicia, manifest ayer que una zona de 24 pases sin control en las fronteras interiores es un acontecimiento nico e histrico. Me siento muy orgulloso y privilegiado en haber participado para que esto haya sucedido. Incorporarse al espacio Schengen no es tarea fcil. Doy un enorme crdito a los Estados que lo han conseguido. Los nuevos miembros del espacio Schengen han tenido que reforzar la seguridad a lo largo de las nuevas fronteras terrestres y martimas, con un coste de unos 1.045 millones de euros a cargo de la UE. Los Estados que se incorporan han invertido a su vez unos 348 millones de euros.

El desafo de la inmigracin ilegal


La ampliacin de la zona Schengen a 24 pases con la supresin de todas las fronteras interiores supone un serio desafo para el control de la inmigracin ilegal, segn han sealado fuentes comunitarias. A pesar de que el vicepresidente de la Comisin Europea y comisario de Libertad, Seguridad y Justicia, Franco Frattini, ha ensalzado los esfuerzos para la modernizacin y actualizacin de los sistemas de seguridad en las fronteras, que han realizado los nuevos Estados, otras voces comunitarias han expresado su inquietud por el impacto de la ampliacin en el control de la inmigracin ilegal. As, Ilkka Laitinen, el director general de Frontex (la agencia Europea para la Cooperacin Operativa en las Fronteras Exteriores de los Estados miembros, fronteras), una parte, eliminar los controles para las personas en las fronteras interiores y definicin de las fronteras exteriores comunes y, por otra, un paquete de medidas compensatorias para ha expresado su preocupacin por la ampliacin. En su opinin, con la ampliacin perderemos un instrumento muy eficaz para luchar contra la inmigracin ilegal, es decir, el control de las fronteras interiores de la UE. Para el director general, aunque se dispongan de medidas compensatorias y de acompaamiento el desafo es muy grande. Para facilitar a los nuevos Estados que actualicen y modernicen sus controles de fronteras y sistemas de informacin, la Unin Europea aprob un instrumento financiero para Schengen, dotado con 961 millones de euros, para los aos 20042006, cuyo principal receptor ha sido Polonia, con 313 millones. Este instrumento tambin se utilizar para la aplicacin del acervo del convenio a Bulgaria y Rumania, aunque esreforzar y aumentar las fronteras exteriores como la cooperacin judicial y policial, instauracin de derechos de observacin y persecucin transfronteriza para las fuerzas policiales de los tos pases todava precisarn varios aos para incorporarse al convenio. Para fomentar la modernizacin de las instalaciones en las fronteras y mejorar el sistema de informacin, el Fondo Europeo para las Fronteras Exteriores conceder una ayuda econmica de 1.820 millones de euros para el periodo 20072013. Segn la Comisin, sus evaluaciones han puesto de manifiesto que los nueve Estados que se incorporan a la zona aplican adecuadamente el acervo de Schengen en todas las materias. La eliminacin de los controles fronterizos interiores no afecta al ejercicio de las facultades policiales que continuarn desarrollando sus funciones. Por otra parte, la eliminacin de los controles fronterizos interiores areos no entrar en vigor hasta el 30 de marzo de 2008. Estados pertenecientes a la zona. Entre estas medidas destacan la cooperacin en materia de visados e informacin a travs del Sistema de Informacin Schengen (SIS).

El Pas, 21 de desembre de 2007.

1.1 Llig la notcia i respon:

En el text de la notcia del peridic es parla del Tel dAcer. A qu fa referncia aquesta expressi? Amb quin fenomen histric relaciones lexpressi Tel dAcer? Per qu creus que lusa el periodista en aquest article? Sobre qu tracta la notcia? En quin temps i en quin espai la situaries? Dels pasos que apareixen en la notcia, quants pertanyen a la UE? Citals. En qu consisteix lAcord de Schengen?

636

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1.2 En no ms de 15 lnies, elabora una breu argumentaci sobre les implicacions

que tindr per a Europa lAcord de Schengen.


1.3 Es parla en la notcia de premsa del desafiament de la immigraci illegal. Busca informaci

sobre el percentatge dimmigrants que van arribar a Espanya. Classificals pel continent dorigen i elabora una taula comparativa amb aquestes dades. Per a la cerca dinformaci, entra en les segents pgines dInternet: http://extranjeros.mtas.es/es/general/Boletin-Num-03-Web.pdf i http://www.ucm.es/BUCM/revistas/cee/15766500/articulos/PAPE0606120008A.PDF
Criteris davaluaci Situa en el temps i en lespai fets i processos transcendentals. Identifica causes i conseqncies de fets histrics. Caracteritza i situa en el temps les grans transformacions i els conflictes que han tingut lloc en el segle XX. Explica les transformacions que han tingut lloc en el mn en la segona meitat del segle XX. Qualificaci

ACTIVITAT 2
Es presenta ara una oportunitat clara i brillant per als nostres pasos respectius. Negar-se a admetre-la, o deixar-la marcir-se, ens faria incrrer durant molt de temps en els retrets de la posteritat. [] Ledat de pedra pot presentar-se sota les ales enlluernadores de la cincia. [] Aneu amb compte, us dic: s possible que a penes quede temps. Des de Stettin, en el Bltic, fins a Trieste, a lAdritic, ha caigut sobre el continent un tel dacer. Darrere daquest es troben totes les capitals dels antics estats dEuropa central i oriental. [] Totes aquestes famoses ciutats i les seues poblacions i els pasos de lentorn es troben en el que he danomenar lesfera sovitica, i tots estan sotmesos, duna o altra manera, no solament a la influncia sovitica, sin a una altssima i, en molts casos, creixent mesura de control de Moscou. [] Pel que he vist dels nostres amics russos durant la guerra, estic convenut que res admiren ms que la fora i res respecten menys que la debilitat. [] Cal que els pobles de llengua anglesa sunisquen amb urgncia per a impedir als russos tota temptativa de cobdcia o aventura.
Winston CHURCHILL

2.1 Investiga sobre la biografia de lautor. Escriu un text dunes 15 lnies sobre ella. 2.2 Llig el text i respon:

Contextualitza el text en un perode de la histria dEuropa.

Quina s la idea principal del text?

Quins dos bndols es van enfrontar en la Segona Guerra Mundial? Explica especialment el paper dAlemanya i el de la Uni Sovitica en el conflicte.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

637

AVALUACI PER COMPETNCIES

2.3 Quins rgims poltics tenia cadascun daquests pasos en lpoca de la Segona Guerra Mundial?
Comunisme Frana Alemanya ustria Uni Sovitica Itlia Holanda Portugal Regne Unit Espanya Democrcia liberal Feixisme Nazisme

2.4 Llig el text i fes les activitats.

La Conferncia de Ialta El premier de la Uni de les Repbliques Socialistes Sovitiques, el primer ministre del Regne Unit i el president dels Estats Units dAmrica seran consultats en linters com dels pobles dels seus pasos respectius i dels de lEuropa alliberada. Afirmen conjuntament el seu acord per a determinar una poltica comuna dels seus tres governs durant el perode temporal dinestabilitat de lEuropa alliberada, amb la finalitat dajudar els pobles dEuropa alliberats de la dominaci de lAlemanya nazi, i els pobles dels antics estats satllits de lEix, a resoldre per mitjans democrtics els seus problemes poltics i econmics ms urgents. Lestabliment de lordre a Europa i la reconstrucci de les economies nacionals han de fer-se mitjanant procediments que permeten als pobles alliberats destruir els ltims vestigis del nazisme i del feixisme i establir les institucions democrtiques que elegisquen. Aquests sn els principis de la Carta de lAtlntic: dret de tots els pobles a triar la forma de govern sota la qual volen viure; restauraci dels drets sobirans i dautogovern en benefici dels pobles que van ser-ne privats per les potncies agressores. Amb la finalitat de crear les condicions en les quals els pobles alliberats podran exercir aquests drets, els tres governs ajudaran conjuntament els pobles de tot estat alliberat dEuropa, o tot estat europeu antic satllit de lEix, cada vegada que estimen que la situaci ho exigeix: a) Per a crear les condicions de la pau interior; b) Per a adoptar les mesures durgncia destinades a socrrer els pobles desemparats; c) Per a constituir autoritats provisionals governamentals mpliament representatives de tots els elements democrtics daquestes poblacions i que es comprometran a establir, tan prompte com siga possible, mitjanant eleccions lliures, governs que siguen lexpressi de la voluntat dels pobles, i d) Per a facilitar en tots els llocs on siga necessari aquestes eleccions [] Els tres governs consultaran les altres Nacions Unides i les autoritats provisionals o els altres governs dEuropa, quan sexaminen problemes que els interessen directament. Quan els tres governs estimen que les condicions en un estat lliure dEuropa o en un pas anteriorment satllit dEuropa fan necessria una acci determinada, es consultaran immediatament sobre les mesures a prendre per a assumir les seues responsabilitats comunes definides en aquesta declaraci. Per aquesta declaraci reafirmem la nostra fe en els principis de la Carta de lAtlntic, la nostra fidelitat a la Declaraci de les Nacions Unides i la nostra determinaci de construir en cooperaci amb les altres nacions pacfiques un ordre mundial que sinspire en les lleis de la pau, de la seguretat, de la llibertat i del benestar general de tota la humanitat. Amb la publicaci daquesta declaraci, les tres potncies expressen lesperana que el govern provisional de la Repblica Francesa vulga associar-se a elles mitjanant el procediment suggerit.
J. V. STALIN - F. D. ROOSEVELT - W. CHURCHILL

638

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Qu significa lexpressi Europa alliberada?

Defineix breument els segents conceptes: a) Pas satllit: b) Nazisme: Quines sn les idees fonamentals del text?

Quin programa poltic es proposa per als pasos europeus?

Per qu s important aquest document? Quins dels seus plantejaments segueixen encara vigents?

2.5 Identifica els tres personatges que apareixen en aquesta fotografia de la Conferncia de Ialta.

Criteris davaluaci Situa en el temps i en lespai fets i processos transcendentals. Identifica causes i conseqncies de fets histrics. Caracteritza i situa en el temps les grans transformacions i conflictes que han tingut lloc en el segle XX. Explica les transformacions que han tingut lloc en el mn en la segona meitat del segle XX. Identifica factors agents i factors de canvi en els diferents processos histrics. Reconeix els principals esdeveniments i transformacions del segle XX. Organitza informaci procedent de fonts diverses, consulta bibliografia. Busca els antecedents i causes que originen algun problema rellevant, poltic, social i econmic.

Qualificaci
AVALUACI PER COMPETNCIES

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

639

ACTIVITAT 3
ANNEXIONS
1 2 3 4 5 6 7 8 9

Salla (Finlndia) per lURSS Carlia (Finlndia) per lURSS Estnia per lURSS Letnia per lURSS Litunia per lURSS Prssia Oriental (Alemanya) per lURSS i Polnia Pomernia (Alemanya) per Polnia Silsia (Alemanya) per Polnia Bucovina-Galtzia Oriental-Polsia-Volnia (Polnia) per lURSS Carpats ucranesos (Txecoslovquia) per lURSS Bessarbia (Romania) per lURSS Dobrudja (Romania) per Bulgria stria (Itlia) per Iugoslvia Frontera anterior al 1945

ZONES DOCUPACI ALIADES DALEMANYA I USTRIA Zona de lURSS Zona dels Estats Units Zona de Gran Bretanya Zona de Frana

OCE

GLACIAL

RTIC

Mar de Noruega

Finlndia 2 Estnia 3 Letnia 4 Litunia 6 5 9

Mar del Nord

U R S S

7 Polnia Alemanya 8 Txec oslov quia ustria

10 11 12 13

10 11 Hongria Romania 13 12 Iugoslvia Bulgria

Mar Negre

It l

ia

3.1 Comenta el mapa.

Enumera nous pasos sorgits desprs de la Segona Guerra Mundial i dibuixa les estrelles de la llegenda on corresponguen. Explica breument en qu consisteix el procs dannexi de territoris per part de lURSS a qu fa referncia el mapa. Relaciona el text de Winston Churchill de la activitat nm. 2 amb el mapa que et presentem. Quan parla del Tel dAcer en el text, a quina rea europea es refereix? Dentre els pasos que et proposem, trian almenys tres que pertanyien al bloc comunista:

J J J

Bulgria Letnia Hongria

J J J

Xipre Malta Repblica Democrtica Alemanya

J J

Iugoslvia Romania

Quantes Alemanyes hi havia en 1949? Explica a qu es deu.


3.2 Marca amb una X el pas al qual correspon cadascuna daquestes caracterstiques.
CARACTERSTIQUES Economia planificada Democrcia parlamentria Pluripartidisme Estructura federal Estructura centralitzada Partit nic Lliure circulaci de persones dins de lestat Pertinena al Pacte de Varsvia Economia capitalista Llibertat dexpressi REPBLICA FEDERAL ALEMANYA REPBLICA DEMOCRTICA ALEMANYA

640

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Criteris davaluaci Situa en el temps i en lespai fets i processos transcendentals. Identifica causes i conseqncies de fets histrics. Explica les transformacions que han tingut lloc en el mn en la segona meitat del segle XX. Identifica factors agents i factors de canvi en els diferents processos histrics. Reconeix els principals esdeveniments i transformacions del segle XX. Situa en el temps i en lespai els principals esdeveniments i transformacions del segle XX i especialment les guerres mundials.

Qualificaci

ACTIVITAT 4
Desitjant contribuir, grcies a una poltica comercial comuna, a la supressi progressiva de les restriccions en els intercanvis internacionals; Proposant-se enrobustir la solidaritat que uneix Europa amb els pasos dultramar, i desitjant assegurar el desenvolupament de la seua prosperitat de conformitat amb els principis de la Carta de les Nacions Unides; Resolts a consolidar, mitjanant la constituci daquest conjunt de recursos, la salvaguarda de la pau i la llibertat, i convidant els altres pobles dEuropa que comparteixen el seu ideal a associar-se al seu esfor; Decidits a promoure el desenvolupament del nivell de coneixement ms elevat possible per als seus pobles mitjanant un ampli accs a leducaci i mitjanant la seua contnua actualitzaci; Han decidit crear una Comunitat Econmica Europea i a aquest efecte han designat com a plenipotenciaris [] Els quals, desprs dhaver intercanviat els seus plens poders en bona i deguda forma, han convingut les disposicions que segueixen: PRIMERA PART Els principis Art. 1. Per aquest tractat, les altes parts contractants institueixen entre si una Comunitat Econmica Europea.
AVALUACI PER COMPETNCIES

Signatura del Tractat de Roma, 25 de mar de 1957.

Sa majestat el rei dels belgues, el president de la Repblica Federal dAlemanya, el president de la Repblica Francesa, el president de la Repblica Italiana, sa altesa reial la gran duquessa de Luxemburg, sa majestat la reina dels Pasos Baixos; Resolts a establir els fonaments duna uni cada vegada ms estreta entre els pobles europeus; Decidits a assegurar per una acci comuna el progrs econmic i social dels seus pasos, eliminant les barreres que divideixen Europa; Considerant com a meta essencial dels seus esforos la millora constant de les condicions de vida i docupaci dels seus pobles; Reconeixent que leliminaci dels obstacles existents exigeix una acci concertada per a garantir un desenvolupament econmic estable, un intercanvi comercial equilibrat i una competncia lleial; Preocupats per enfortir la unitat de les seues economies i assegurar el desenvolupament harmnic daquestes, reduint la distncia entre les diverses regions i el retard de les menys afavorides;

Art. 2. La Comunitat t per objecte, mitjanant lestabliment dun mercat com i el progressiu acostament de les poltiques econmiques dels estats membres, promoure un desenvolupament harmnic de les activitats econmiques en el conjunt de la Comunitat, una expansi contnua i equilibrada, una estabilitat creixent, una elevaci accelerada del nivell de vida, i relacions ms estretes entre els estats que la constitueixen. []
Roma, 25 de mar de 1957

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

641

4.1 Llig el text:

a) Tipus de font histrica, primria o secundria: b) Tipus de text: Pel contingut (jurdic, poltic, militar, administratiu, social): Per la forma (llei, programa, manifest, article periodstic): c) Localitzaci, dataci, autoria i destinataris: El lloc i la data del text s Lautoria s de T com a destinataris d) A qu va donar origen aquest Tractat? Com es diu ara? e) Sintetitza breument quins sn els principis fonamentals de la nova Comunitat Econmica Europea.

f) Quin rgim poltic tenien els pasos fundadors? g) Entre els pasos signants no hi ha Espanya. Explica per qu.

4.2 Completa aquest quadre sobre les ampliacions de la Uni Europea:


ESTATS FUNDADORS 1957 1a AMPLIACI 1973 2a AMPLIACI 1981 3a AMPLIACI 1986 4a AMPLIACI 1995 5a AMPLIACI 2004 6a AMPLIACI 2007

4.3 Quins esdeveniments poltics van possibilitar les ltimes incorporacions?

Tria les respostes correctes dentre les que proposem.

J J J J J 642

Creaci del Pacte de Varsvia Creaci de lOTAN Caiguda del Mur de Berln Victria socialista a Espanya en 1982 Perestroika
HISTRIA 4t ESO

J J J J

Secessi de les repbliques bltiques de lURSS Creaci de la CEI Fi de la guerra freda Desaparici del Tel dAcer

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4.4 Amb les dades del segent quadre, fes les activitats.
Estats membres i candidats Estat Alemanya ustria Blgica Bulgria Xipre Dinamarca Eslovquia Eslovnia Espanya Estnia Finlndia Frana Grcia Hongria Pob.
milions

Estats membres i candidats (Cont.) PIB per cpita 21.800 23.300 24.300 5.400 12.500 24.100 10.300 16.000 19.900 9.200 21.500 25.292 15.900 11.100 Estat Irlanda Itlia Letnia Litunia Luxemburg Malta Pasos Baixos Polnia Portugal Regne Unit Rep. Txeca Romania Sucia UE-27 Pob.
milions

Sup.
km2

PIB
milions

Sup.
km2

PIB
milions

PIB per cpita 24.400 20.900 7.400 7.000 40.800 14.300 22.700 8.100 16.200 21.300 12.800 6.300 22.000 18.294

82,5 8,2 10,4 7,8 0,7 5,4 5,4 2,0 45,1 1,4 5,2 64,1 11,2 10,1

357.021 83.858 30.510 110.910 9.250 43.094 48.845 20.253 504.782 45.226 337.030 547.030 131.940 93.030

1.800 189,3 249,8 41 7,8 129,4 56,1 30,9 1.143 12,9 111,5 1.558 169,4 111,7

4,3 59,4 2,3 3,5 0,5 0,4 16,3 38,6 11,3 60,2 10,3 22,3 9,1 498,1

70.280 301.320 64.589 65.200 2.586 316 41.526 312.685 92.931 244.820 78.866 238.391 449.964 4.632.318

94,8 1.212,5 17,5 25,0 18,3 5,7 364,8 311,0 162,7 1.273,3 130,9 141,1 192,3 8.867,25

Calcula la densitat de poblaci de: Alemanya. Frana. Espanya. Repblica Txeca. Finlndia. Agrupa els pasos en tres grups segons el seu PIB per cpita.
Renda superior a la mitjana Renda entorn de la mitjana Renda inferior a la mitjana

Explica el perqu de les diferncies entre els tres nivells.


Criteris davaluaci Identifica les principals etapes i perodes cronolgics. Identifica les causes que influeixen en fets i processos histrics rellevants per a les societats contempornies. Identifica les conseqncies que es deriven de fets i processos histrics rellevants a curt i llarg termini. Reconeix els principals esdeveniments i transformacions del segle XX. Situa en el temps i en lespai fets i processos transcendentals. Identifica causes i conseqncies de fets histrics. Qualificaci
AVALUACI PER COMPETNCIES

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

643

ACTIVITAT 5
5.1 Busca informaci sobre la perestroika i sobre la figura de Mikhal Gorbatxov. 5.2 Analitza els mapes.
ALEMANYA DIVISI DE TXECOSLOVQUIA POLNIA Praga REPBLICA TXECA ESLOVQUIA Bratislava USTRIA HONGRIA
Riga ESTNIA ESTONIA LETNIA Vilna LITUNIA LETONIA BIELORRUSIA BIELORRSSIA Minsk Talln

PASOS SORGITS DE LANTIGA UNI SOVITICA

LITUANIA

UNIFICACI ALEMANYA

Mosc

Kiev

MOLDVIA UCRANIA MOLDAVIA UCRANA PASOS BAIXOS Bonn Berln POLNIA REPBLICA DEMOCRTICA ALEMANYA REPBLICA TXECA
Tbilisi GERGIA Erevn ARMNIA

Kishiniov

RSSIA RUSIA

GEORGIA
Bak

Astana

KAZAKHSTAN UZBEKISTAN UZBEKISTN


Achkabap Tashkent

BLGICA

ARMENIA

KAZAJSTN

FRANA

REPBLICA FEDERAL ALEMANYA

AZERBAIYN AZERBAIDJAN

Duchamb TURKMENISTN TURKMENISTAN TADJIKISTAN TAYIKISTN

Bichkek KIRGUIZISTN KIRGUIZISTAN

Fronteres dAlemanya en lactualitat


PASOS SORGITS DE LANTIGA IUGOSLVIA ESLOVNIA HONGRIA ROMANIA

CROCIA BSNIA I HERCEGOVINA SRBIA

BULGRIA

Mar Negre
EUROPA SIA
TURQUIA

MONTENEGRO ITLIA

KOSOVO

MACEDNIA ALBNIA GRCIA

Mar Mediterrani

Quin esdeveniment va originar aquests processos?

Quins van ser processos de disgregaci? Quins van ser processos dunificaci?

Van ser tots processos pacfics?

Quin rgim poltic i econmic predominava en aquests pasos abans que es produren aquests processos?

I ara?

644

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Criteris davaluaci Distingeix els moments, esdeveniments i processos rellevants que caracteritzen el trnsit dunes etapes a unes altres. Identifica les causes que influeixen en fets i processos histrics rellevants per a les societats contempornies. Ordena les causes que expliquen els fets socials atenent la significaci estructural i conjuntural. Situa en el temps i en lespai els principals esdeveniments i transformacions del segle XX. Consulta fonts dinformaci diversa sobre els problemes internacionals ms destacats en lactualitat. Analitza els problemes internacionals ms destacats de lactualitat.

Qualificaci

ACTIVITAT 6
6.1 Cada alumne ha de desenvolupar una de les segents propostes dinvestigaci:

El mapa dEuropa en lactualitat. El panorama de la poltica exterior de la UE. Bases poltiques de la UE: nous tractats.

Criteris davaluaci Selecciona informaci de fonts diverses, com lobservaci directa de lentorn, la consulta de bibliografia, els mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci i comunicaci. Organitza informaci procedent de fonts diverses, com lobservaci directa de lentorn, la consulta de bibliografia, els mitjans de comunicaci i les tecnologies de la informaci i comunicaci. Proposa alternatives que contribusquen a solucionar algun problema rellevant poltic, social, econmic o cultural del mn actual prviament analitzat. Contrasta informacions contradictries o complementries a propsit dun mateix esdeveniment o situaci. Diferencia els fets de les opinions en lexamen dinformaci sobre algun esdeveniment. Diferencia les fonts dinformaci primries de les secundries. Manifesta opinions de manera raonada. Elabora amb rigor arguments basats en els propis coneixements. Respecta les opinions alienes i les normes que regeixen el dileg i la intervenci en grup. Comunica conclusions oralment o per escrit de manera clara i intelligible. Utilitza les possibilitats que proporcionen les tecnologies de la informaci i comunicaci com el processador de textos, una presentaci, el correu electrnic, les pgines dInternet o altres. Fa responsablement les tasques individuals i collectives.

Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

645

AVALUACI PER COMPETNCIES

Prova 6. Espanya, de lallacionisme a la integraci


Lexercici proposat consta de set activitats amb diversos apartats. La formulaci daquestes pretn contribuir a assolir els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria, les competncies bsiques i els objectius de Cincies Socials, prenent com a referncia els criteris generals davaluaci (RD 1631/2006, de 29 de desembre, BOE del 5 de gener). Els objectius generals dEducaci Secundria Obligatria que guarden relaci amb la activitat sn: a, b, e, f, g, h, j, l. Els objectius de la matria sn: 1, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 11. Les competncies bsiques que cal assolir sn les huit fixades pel Ministeri dEducaci i Cincia:

Competncia lingstica

Exposici darguments, definici i explicaci de conceptes expressats amb el vocabulari especfic habitual de lalumne i amb el vocabulari especfic de la matria. Aplicaci doperacions matemtiques senzilles: recta per a representar dates expressades en nombres naturals, clcul de percentatges, elaboraci de grfiques i interpretaci daquestes. Comprensi de lespai en el qual tenen lloc els fets poltics i lorganitzaci i evoluci histrica del territori resultant. Cerca dinformaci a travs de fonts orals, escrites i en format multimdia, sobre les quals practicar lobtenci, classificaci i anlisi. Digual manera resoluci dactivitats en format digital i mitjanant un processador de textos. Anlisi de la poltica exterior dEspanya a partir de lany 1940 i les seues conseqncies sobre la societat espanyola: violaci de drets humans, llibertats, emigraci, immigraci, dimensi europea. Personatges histrics, rellevncia de personalitats poltiques, militars, religioses. Lobra dart com a referncia per a explicar alguns fets histrics. Aix mateix, valoraci de la fotografia com una manifestaci plstica i una font dinformaci referida a un context histric. Cerca dexplicacions multicausals, predicci defectes dels fenmens socials, estratgies per a pensar, organitzar, recuperar informaci, esquemes i resums. Extracci de conclusions, presa de decisions, desenvolupament diniciatives de planificaci.

Competncia matemtica Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic Tractament de la informaci i competncia digital Competncia social i ciutadana

Competncia cultural i artstica Competncia per a aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal

Les activitats treballen continguts dels blocs nm. 1, nm. 2 i nm. 3 del currculum de 4t: Localitzaci en el temps i en lespai dels esdeveniments i processos histrics Identificaci dels factors causes i conseqncies i valoraci del paper dels homes i les dones com a subjectes de la histria. Identificaci dels components Cerca, selecci i obtenci dinformaci contrast dinformacions. Anlisi i treball amb textos histrics Anlisi de fets o situacions rellevants de lactualitat Valoraci dels drets humans i rebuig de qualsevol forma dinjustcia Assumpci duna visi crtica cap a les situacions injustes i valoraci del dileg i la cerca de la pau en la resoluci dels conflictes. Transformacions en lEspanya del segle XX: crisi de lestat liberal; la Segona Repblica; Guerra Civil; franquis-

me. Lordre poltic i econmic mundial en la segona meitat del segle XX: blocs de poder i models socioeconmics. El paper dels organismes internacionals. Transici poltica i configuraci de lestat democrtic a Espanya. Procs de construcci de la Uni Europea. Espanya i la Uni Europea hui. Les activitats duen cadascuna un conjunt de criteris davaluaci que parteixen dels onze criteris fixats en el currculum daquest curs. Sha optat per esmentar-los en present i no en infinitiu.

646

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ACTIVITAT 1
LAssemblea fa constar que en la Conferncia de Potsdam, els governs del Regne Unit, dels Estats Units dAmrica i de la Uni Sovitica van declarar que no donarien suport a una sollicitud dadmissi com a membre de les Nacions Unides feta per lactual govern espanyol, el qual, havent estat establit amb ajuda de les potncies de lEix, no reuneix per ra del seu origen, de la seua naturalesa, de la seua histria i de la seua ntima associaci amb els estats agressors, les qualitats necessries per a justificar la seua adhesi.
Resoluci aprovada per lAssemblea de les Nacions Unides el 9 de febrer de 1946

1.1 Llig el text i respon:

Qui governava Espanya en la data daquest document? Quin havia sigut lorigen del seu govern? Quin tipus de rgim poltic havia implantat a Espanya? A qui havia donat suport durant la Segona Guerra Mundial? Per qu lONU va considerar que Espanya no complia les qualitats necessries per a formar part daquesta organitzaci? Com va reaccionar el rgim de Franco?
1.2 Marca els pasos que van retirar els seus ambaixadors dEspanya en 1946 i explica per qu ho van fer.
Estats Units Irlanda Regne Unit Uni Sovitica Santa Seu Portugal Mxic Frana Argentina Sussa
AVALUACI PER COMPETNCIES

1.3 Sassembla la situaci internacional de lEspanya actual a la que acabes danalitzar? Explica la resposta.

Criteris davaluaci Coneix el context en el qual es desenvolupa la dictadura de Franco. Utilitza la multicausalitat per a lexplicaci dels fets histrics. Interpreta un text histric correctament.

Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

647

ACTIVITAT 2
Artculo I La Religin Catlica, Apostlica, Romana sigue siendo la nica de la Nacin espaola y gozar de los derechos y de las prerrogativas que le corresponden en conformidad con la Ley Divina y el Derecho Cannico. Artculo III 1. El Estado espaol reconoce la personalidad jurdica internacional de la Santa Sede y del Estado de la Ciudad del Vaticano. 2. Para mantener, en la forma tradicional, las amistosas relaciones entre la Santa Sede y el Estado espaol, continuarn permanentemente acreditados un Embajador de Espaa cerca de la Santa Sede y un Nuncio Apostlico en Madrid. Este ser el Decano del Cuerpo Diplomtico, en los trminos del derecho consuetudinario. Artculo V El Estado tendr por festivos los das establecidos como tales por la Iglesia en el Cdigo de Derecho Cannico o en otras disposiciones particulares sobre festividades locales, y dar, en su legislacin, las facilidades necesarias para que los fieles puedan cumplir en esos das sus deberes religiosos. Las Autoridades civiles, tanto nacionales como locales, velarn por la debida observancia del descanso en los das festivos. Artculo XIV Los clrigos y los religiosos no estarn obligados a asumir cargos pblicos o funciones que, segn las normas del Derecho Cannico, sean incompatibles con su estado. Para ocupar empleos o cargos pblicos, necesitarn el Nihil Obstat de su Ordinario propio y el del Ordinario del lugar donde hubieren de desempear su actividad. Revocado el Nihil Obstat, no podrn continuar ejercindolos. Artculo XVIII La Iglesia puede libremente recabar de los fieles las prestaciones autorizadas por el Derecho Cannico, organizar, colectas y recibir sumas y bienes, muebles e inmuebles, para la prosecucin de sus propios fines. Artculo XIX 1. La Iglesia y el Estado estudiarn, de comn acuerdo, la creacin de un adecuado patrimonio eclesistico que asegure una congrua dotacin del culto y del clero. 2. Mientras tanto el Estado, a ttulo de indemnizacin por las pasadas desamortizaciones de bienes eclesisticos y como contribucin a la obra de la Iglesia en favor de la Nacin, le asignar anualmente una adecuada dotacin. Esta comprender, en particular, las consignaciones correspondientes a los Arzobispos y Obispos diocesanos, los Coadjutores, Auxiliares, Vicarios Generales, los Cabildos Catedralicios y de las Colegiatas, el Clero parroquial as como las asignaciones en favor de Seminarios y Universidades eclesisticas y para el ejercicio del culto. [] 3. El Estado, fiel a la tradicin nacional, conceder anualmente subvenciones para la construccin y conservacin de Templos parroquiales y rectorales y Seminarios; el fomento de las rdenes, Congregaciones o Institutos eclesisticos consagrados a la actividad misional y el cuidado de los Monasterios de relevante valor histrico en Espaa, as como para ayudar al sostenimiento del Colegio Espaol de San Jos y de la Iglesia y Residencia espaolas de Montserrat, en Roma. 4. El Estado prestar a la Iglesia su colaboracin para crear y financiar Instituciones asistenciales en favor del clero anciano, enfermo o invlido. Igualmente asignar una adecuada pensin a los Prelados residenciales que, por razones de edad o salud, se retiren de su cargo. Artculo XXVI En todos los centros docentes de cualquier orden y grado, sean estatales o no estatales, la enseanza se ajustar a los principios del Dogma y de la Moral de la Iglesia Catlica. Los Ordinarios ejercern libremente su misin de vigilancia sobre dichos centros docentes en lo que concierne a la pureza de la Fe, las buenas costumbres y la educacin religiosa. Los Ordinarios podrn exigir que no sean permitidos o que sean retirados los libros, publicaciones y material de enseanza contrarios al Dogma y a la Moral catlica. Artculo XXVII 1. El Estado espaol garantiza la enseanza de la Religin Catlica como materia ordinaria y obligatoria en todos los centros docentes, sean estatales o no estatales, de cualquier orden o grado. 2. En las Escuelas primarias del Estado, la enseanza de la Religin ser dada por los propios maestros, salvo el caso de reparo por parte del Ordinario contra alguno de ellos por los motivos a que se refiere el canon 1381 prrafo 3. del Cdigo de Derecho Cannico. Se dar tambin, en forma peridica, por el Prroco o su delegado por medio de lecciones catequsticas. 3. En los centros estatales de Enseanza Media, la enseanza de la Religin ser dada por profesores sacerdotes o religiosos y, subsidiariamente, por profesores seglares nombrados por la Autoridad civil competente a propuesta del Ordinario diocesano.

648

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

PROTOCOLO FINAL Por lo que se refiere a la tolerancia de los cultos no catlicos, en los territorios de soberana espaola en frica continuar rigiendo el statu quo observado hasta ahora. Se entiende que los efectos civiles de un matrimonio debidamente transcrito regirn a partir de la fecha de la celebracin cannica de dicho matrimonio. Sin embargo, cuando la inscripcin del matrimonio sea solicitada una vez transcurridos los cinco das de su celebracin, dicha inscripcin no perjudicar los derechos adquiridos, legtimamente, por terceras personas. El rgim franquista va consagrar un estat confessional. La proximitat de lesglsia era necessria i entre les dues institucions va haver-hi una sintonia total fins als anys finals del franquisme. El text reprodueix el Concordat signat entre lEstat del Vatic i Espanya lany 1953. Lelevaci al Papat del cardenal Roncalli i desprs del cardenal Montini van suposar un canvi en el si de lesglsia: el Concili Vatic II. Aquest canvi va marcar una forta tensi entre la Santa Seu i el rgim de Franco.
2.1 Assenyala la resposta veritable i justifica la teua elecci.
NATURALESA DEL TEXT V Jurdic Poltic Testimonial Narratiu Documental Econmic F Justificaci

2.2 Llig el text detingudament i respon.

Marc cronolgic i estats als quals fa referncia el text. En funci de la teua resposta en la pregunta 2.1. escriu un ttol per a aquest text: En quin context es produeix la situaci referida per aquest document? De la lectura del text podem deduir que des de lestat hi ha un suport incondicional a lesglsia? En cas afirmatiu, subratlla en roig frases en el text que justifiquen la resposta. Quin significat t larticle 1? Pot deduir-se que hi ha llibertat de cultes? Qu ocorre en lactualitat? El calendari laboral va quedar supeditat al calendari litrgic. Qu vol dir aix? Qu succeeix en lactualitat? Com va quedar lensenyament de la religi dacord amb el text? Qu succeeix en lactualitat?
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Raona la resposta, subratllant en blau frases del text.

649

AVALUACI PER COMPETNCIES

Qu significa lexpressi manteniment del culte i els seus ministres? De qui era responsabilitat segons el document? Qu ocorre en lactualitat? Com havien de ser els matrimonis? Qu ocorre en lactualitat? En quin context sentn aquesta frase: por lo que se refiere a la tolerancia de los cultos no catlicos, en los territorios de soberana espaola en frica continuar rigiendo el statu quo observado hasta ahora?

Criteris davaluaci Classifica el text dacord amb la seua naturalesa. Emmarca en el temps i en el seu context el document a partir de la informaci aportada per aquest. Dedueix raonadament el suport explcit del rgim a lesglsia. Identifica els objectius que persegueix el rgim amb aquest acord. Utilitza la informaci del passat per a comprendre el present.

Qualificaci

ACTIVITAT 3
3.1 Respon:

Quins van ser els primers pasos que van trencar lallament de Franco? Quins motius tenia cadascun per a voler relacionar-se amb el rgim franquista?

Qu van fer desprs els altres pasos?


3.2 En els anys segents, Espanya es va anar integrant en moltes organitzacions internacionals.

Explica el significat dels seus acrnims i anota lany dincorporaci dEspanya a aquestes.
Acrnims ONU FAO OMS OIT FMI OCDE Criteris davaluaci Associa sigles i acrnims amb el significat corresponent. Explica fets histrics rellevants. Qualificaci Explicaci Any

650

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

ACTIVITAT 4
4.1 Analitza els documents fotogrfics i completa les fitxes.
Ttol: Personatges: Any: Motiu: Causes: Objectius: Conseqncies:

Ttol: Personatges: Any: Motiu: Causes: Objectius: Conseqncies:

Ttol: Personatges: Any: Motiu: Causes: Objectius:


AVALUACI PER COMPETNCIES

Conseqncies:

Criteris davaluaci Interpreta el llenguatge icnic. Identifica a partir de la imatge els personatges histrics. Coneix els fets histrics associats a cada fotografia. Busca i selecciona informaci. Aplica la informaci en un context determinat. Estableix causes i conseqncies.

Qualificaci

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

651

ACTIVITAT 5
Emigrants espanyols a Europa entre 1962-1985 Comunitat autnoma Andalusia Arag Canries Cantbria Castella-la Manxa Castella i Lle Catalunya Ceuta i Melilla Comunitat de Madrid Total demigrants a Europa 347.016 12.285 10.300 8.466 49.542 122.971 27.208 3.425 62.519 Emigrants espanyols a Europa entre 1962-1985 Comunitat autnoma Comunitat Foral de Navarra Comunitat Valenciana Extremadura Galcia Illes Balears La Rioja Pas Basc Principat dAstries Regi de Mrcia Total demigrants a Europa 6.264 82.110 74.034 325.478 1.314 1.218 10.517 16.285 46.654

Font: PUYOL, Rafael. La poblacin. Sntesis, 1988.

5.1 Explica el significat dels termes: emigrant, immigrant, moviments migratoris. 5.2 Elabora un diagrama de barres amb la informaci de la taula.

En leix dordenades sestablir una escala en la qual cada centmetre suposar un valor de 25.000. En leix dabscisses, deixant sempre un espai dun centmetre entre leix dordenades i la primera dada, es colloquen cadascuna de les barres, deixant entre aquestes una separaci de mig centmetre, i collocant-les de menor a major.
5.3 Completa aquesta taula sobre lemigraci dels espanyols en els anys seixanta.
Causes de lemigraci Conseqncies Pasos de destinaci

5.4 Fomentava el rgim de Franco lemigraci? Raona la resposta. 5.5 En la taula es fa referncia a lemigraci espanyola cap a Europa. Cap a quins altres pasos tamb

van emigrar els espanyols i per qu?


5.6 En lactualitat, Espanya ha deixat de ser un pas demigrants i, per contra, rep molts immigrants.

Completa aquesta taula.


Causes de lemigraci Conseqncies Pasos de procedncia

652

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

5.7 Assenyala en el mapa els pasos dels quals procedeixen la major part dels immigrants espanyols.

Criteris davaluaci Domina la realitzaci doperacions matemtiques senzilles. Elabora grfics a partir dinformaci numrica en valors absoluts i relatius. Domina la narraci, la dissertaci expositiva i largumentaci en lanlisi dun fet histric. Busca i selecciona la informaci adequadament. Aprofita la multicausalitat per a lexplicaci dels fets histrics. Emet judicis de valor a partir del raonament i del desenvolupament del sentit crtic. Identifica en un mapamundi els moviments migratoris dEspanya en la segona meitat del segle XX i inicis del segle XXI.

Qualificaci

ACTIVITAT 6
Resultats del referndum sobre lingrs dEspanya en lAliana Atlntica (12 de mar de 1986).
VOTS A favor En contra En blanc Nuls TOTAL NRE. DE VOTS 9.054.509 6.872.421 1.127.673 191.855 18.246.458 PERCENTATGE 52,49 39,84 6,53 1,14 100,00
AVALUACI PER COMPETNCIES

CENS ELECTORAL: 29.025.494

6.1 Dibuixa un grfic circular en qu representes els quatre tipus de vots.


HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

653

6.2 Calcula el percentatge que va suposar labstenci i desprs dibuixa un grfic circular

per a representar el percentatge de la participaci i labstenci.


6.3 Explica els resultats dels grfics. 6.4 Redacta una crnica en la qual sarrepleguen els segents aspectes:

Context histric en el qual Espanya sollicita la integraci en lOTAN; mobilitzacions i protestes. El PSOE en el poder i les posicions oposades dins del partit i del govern: Deu punts duna Poltica de Pau i Seguretat. El referndum i els tres supsits. La posici del principal partit de loposici; Espanya i lOTAN amb els governs dAznar.
6.5 Anota el nom de les principals organitzacions internacionals a les quals pertany

Espanya i la funci a la qual es dediquen.

Criteris davaluaci Domina la realitzaci doperacions matemtiques senzilles. Elabora grfics a partir dinformaci numrica en valors absoluts i relatius. Fa servir les noves tecnologies de la informaci i comunicaci. Domina la narraci, la dissertaci expositiva i largumentaci en lanlisi dun fet histric. Busca i selecciona la informaci adequadament. Aprofita la multicausalitat per a lexplicaci dels fets histrics. Emet judicis de valor a partir del raonament i del desenvolupament de sentit crtic.

Qualificaci

ACTIVITAT 7
7.1 Es pot proposar als alumnes la realitzaci dun treball en equip. Han de triar

un daquests temes. Javier Solana Madariaga, un espanyol en el concert internacional: trajectria, activitat poltica, OTAN, Mister PESC, premi Carlemany Cimeres Iberoamericanes de caps destat i de govern: inauguraci, pasos membres, seus en les quals shan desenvolupat, temes i assumptes, pasos en procs dadmissi Espanya i les missions de pau de lONU.
Criteris davaluaci Utilitza apropiadament el vocabulari histric aprs amb anterioritat, i laplica en la preparaci i elaboraci dun treball. Selecciona i organitza informaci procedent de fonts diverses. Contrasta informacions procedents de diverses fonts. Coneix personalitats de relleu poltic del mn actual. Exposa opinions raonades i arguments propis amb rigor. Utilitza les possibilitats que proporcionen les TIC. Valora lesfor personal i el treball en equip, i fa responsablement les tasques individuals i collectives. Mostra inters a superar les dificultats, organitzar el treball, adoptar decisions, extraure conclusions i comparar els objectius assolits amb els previstos. Qualificaci

654

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

TREBALLAR AMB LES TIC

Laparici dInternet ha significat una revoluci en la forma de buscar i tractar la informaci. Voramar/Santillana li ofereix en un CD projectes especfics dinvestigaci en Internet: les WebQuests. En la primera part daquesta secci proporcionem alguns suggeriments didctics per a treballar-les. A continuaci, sha incls una senzilla guia de destreses bsiques en el maneig diari de lordinador. En aquest curs es presenten les segents:
Bloc A. Internet. Google Earth 1. 2. 3. 4. Qu s Google Earth? Com descarreguem Google Earth? Installaci de Google Earth s de Google Earth 660 660 661 662

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. Com executem Outlook Express? Com configurem el nostre compte de correu? Com enviem i rebem correus? Com adjuntem fitxers al correu? Com sabem si el nostre correu sha rebut? Com rebem fitxers adjunts? Com organitzem la informaci? Com responem un correu rebut? Com reenviem un correu? Com imprimim un missatge de correu? Com manegem la llista de missatges? Com configurem la presentaci dOutlook Express? Com signem els nostres missatges? La llibreta dadreces Com enviem un correu a un contacte de la llibreta dadreces? Com enviem un missatge a un grup de persones? 665 666 667 668 669 669 670 671 671 672 672 673 675 676 678 679

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. Com sexecuta Evolution? Com configurem el nostre compte de correu? Com enviem i rebem correus? Com adjuntem fitxers al correu? Com sabem si el nostre correu sha rebut? Com rebem fitxers adjunts? Com organitzem la informaci? Com responem un correu rebut? Com reenviem un correu? Com imprimim un missatge de correu? Com manegem la llista de missatges? Com podem signar els nostres missatges? Contactes Com enviem un correu a un dels nostres contactes? Com enviem un missatge a un grup de persones? 681 682 684 685 686 686 687 688 688 689 689 690 691 692 692

La part final presenta Kalipedia, una interessant ferramenta del Grupo Santillana per a treballar amb les noves tecnologies.

655

Les WebQuests
1. QU ES UNA WEBQUEST?
Una WebQuest s una activitat daprenentatge en qu els alumnes construeixen el seu propi coneixement utilitzant un ordinador. Els alumnes han dobtindre dInternet quasi tota la informaci que necessiten i, posteriorment, transformar-la seguint les directrius marcades per la persona que elabora la WebQuest, normalment el professor. Les WebQuests combinen el treball en grup amb el treball individual. Per tant, potencien el treball collectiu i laprenentatge cooperatiu. Aquest tipus dactivitat va ser desenvolupada inicialment a la Universitat de San Diego en lany 1995. Bernie Dodge, en collaboraci amb Tom March, va ser el creador de la WebQuest. La intenci inicial era ajudar els professors a integrar el treball en Internet en laprenentatge dels estudiants. Hui dia lobjectiu fonamental duna WebQuest ha de ser que lalumne spia com gestionar la informaci. La selecci de les pgines en qu obtindr la informaci es realitza per endavant perqu lalumne no es perda entre un maremgnum de pgines sobre les quals, gaireb sempre, desconeix lorigen i la fiabilitat. El treball de lalumne consisteix a analitzar i sintetitzar la informaci, a ms de buscar-la.

Les parts duna WebQuest


Una WebQuest es compon de sis parts:

1. La introducci proporciona a lestudiant


la informaci bsica sobre lactivitat que haur dafrontar. Aix mateix, ha de suscitar inters i generar expectatives que servisquen destmul per a realitzar lactivitat.

2. La tasca s la part ms important de la WebQuest,


ja que shi descriu el treball que lalumne dur a terme. El treball es pot presentar de maneres diferents: creaci duna pgina web, una presentaci multimdia, una exposici oral, una dramatitzaci, etc. Hi ha molts tipus de tasques distintes, que figuren en el quadre adjunt.

3. En el procs es descriuen els passos que lalumne


ha de seguir per a resoldre amb xit la tasca. Daltra banda, sadjunten els enllaos que lalumne haur dutilitzar per a obtindre la informaci necessria. Voramar/Santillana ha introdut quasi tots els enllaos necessaris en aquest apartat. A ms, aquests enllaos estan clarament vinculats a les preguntes a qu donen soluci. Sha optat per fer-ho daquesta manera per guiar els passos dels alumnes i evitar que es dispersen en una mar dinformaci.

Avantatges duna WebQuest


Partint daquesta definici s fcil adonar-se que una WebQuest proposa un model daprenentatge diferent del tradicional. Per quins avantatges t usar una WebQuest enfront del sistema habitual? El primer daquests avantatges s la motivaci dels alumnes. Sempre que es proposa la realitzaci de tasques en lordinador sacosta els alumnes a un mn conegut i admirat i, per tant, motivador. A ms, les WebQuests poden plantejar incgnites que piquen la curiositat de lalumne i linciten a resoldre la tasca per conixer-ne la soluci. Aix mateix, les WebQuests desenvolupen capacitats com la recollida i selecci dinformaci, la sntesi o lanlisi, a ms dajudar els alumnes a crear-se uns criteris propis i a extraure les seues prpies conclusions. Aplicades a lrea de Cincies Socials, les WebQuests tenen el valor afegit de recrear fcilment el mtode de treball usat per historiadors i gegrafs. Finalment, les WebQuests permeten treballar amb alumnes de forma ms individualitzada.

4. En lapartat recursos de la majoria de les


WebQuests es troben recopilades totes les fonts dinformaci que lalumne necessita per a completar amb xit la seua tasca. Aquestes fonts poden ser pgines web, documents, mapes...

5. Lavaluaci s al final del procs, una vegada


completat el treball. Una bona avaluaci ha destar adaptada al nivell de la classe i al tipus de tasca efectuada. Les WebQuests solen utilitzar el sistema de plantilles o rbriques per a avaluar el treball realitzat. Normalment avaluen, duna banda, el contingut, i de laltra, el producte creat i la intervenci personal de lalumne en lelaboraci daquest producte. Aquest tipus davaluaci t evidents avantatges sobre unes altres: lalumne est informat a cada moment del que sespera dell, cosa que lajuda a lhora de centrar-se en la tasca. A ms a ms, es pot autoavaluar i aix ser conscient del seu propi procs daprenentatge, i permet al professor treballar les limitacions de cada alumne de manera ms personalitzada.

656

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Les WebQuests que incloem en el CD de Recursos multimdia contenen una plantilla que avalua la realitzaci de la tasca, els coneixements adquirits i el treball en equip, i una altra plantilla que serveix dautoavaluaci a lalumne.

6. La conclusi posa punt final a la tasca. Sutilitza per a reflexionar sobre el treball realitzat, de manera que els alumnes siguen conscients del que han aprs. Tamb serveix per a resoldre possibles errors i millorar la WebQuest.

TIPUS DE TASCA De repetici

DESCRIPCI Obtindre informaci i elaborar un informe. Recopilar informaci de diferents fonts i posar-la en un format com.

CONDICIONS Linforme realitzat no sha de fer pel mtode de retallar i apegar. No s vlida una llista de llocs interessants. Cal que la informaci recopilada siga transformada, seguint criteris propis de lalumne. Cal recopilar la informaci vertadera i eliminar les pistes falses. Cal que treballen amb diverses versions i amb opinions contrries. El producte creat ha de respondre a unes necessitats concretes i, per tant, en el procs de creaci hi haur dhaver limitacions. Depenent del producte creat, caldr complir certes exigncies, per exemple rigor histric, o seguir les normes dun estil artstic determinat. Integrar les diferncies dopini i realitzar un treball conjunt utilitzant algun format usat en el mn real. Identificar una audincia amb un punt de vista diferent o neutral del tema. Crear objectius a llarg termini i de creixement personal. Conixer el significat de les diferncies i semblances trobades. Lalumne ha dexplicar i defensar el seu propi sistema davaluaci. Preguntes que es puguen analitzar amb dades vlides trobades en la xarxa.

De recopilaci

De misteri

Per a resoldre el misteri cal recopilar informaci de diverses fonts. Recopilar la informaci i crear un document daspecte periodstic. Obtindre informaci per a crear un producte o un pla.

Periodstica De disseny

Creatives

Produir alguna cosa: una pintura, un poema, un mural, un joc

De construcci de consens

Presentar temes controvertits per aprendre a considerar els diferents punts de vista dun assumpte. Desenvolupar arguments convincents sobre un punt de vista determinat per convncer una audincia. Assolir un major coneixement dun mateix. Observar detingudament i trobar semblances i diferncies entres diferents coses. Comprendre les implicacions daquestes semblances i diferncies. Classificar i avaluar diferents temes. Prendre una decisi entre un nombre limitat de decisions. Fer servir el mtode cientfic.

De persuasi

Dautoconeixement Analtica

Cientfica

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

657

TRABAJAR CON LAS TIC

Demissi dun judici

2. LES WEBQUESTS DE SANTILLANA


Les nostres WebQuests es relacionen amb el llibre de lalumne. En realitat, han sigut creades com una via alternativa per a estudiar aspectes concrets del currculum. Per tant, no pretenem sobrecarregar el curs, sin oferir una altra manera menys convencional daprendre continguts bsics de la matria. En 1r ESO es presenten tres WebQuests: Els continents. Aquesta WebQuest treballa els continguts de geografia descriptiva. Lantic Egipte. Pompeia. Est relacionada amb la histria i les formes de vida de limperi rom. En 2n ESO plantegem dues WebQuests: Lpoc del romnic. Una altra forma de treballar els continguts del tema 3. Les ciutats a Europa i Espanya. Una altra forma de treballar els continguts del tema 18. En 3r ESO plantegem una WebQuest llarga, subdividida en cinc tasques, sobre la UE. En 4t ESO es presenta una WebQuest llarga sobre les Avantguardes.

3. OBJECTIUS GENERALS
El treball amb les WebQuests contribueix a aconseguir alguns dels objectius generals per a leducaci secundria obligatria reflectits en la Llei orgnica deducaci (LOE), concretament: a) Assumir responsablement els deures, conixer i exercir els drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plural, i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica. b) Desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci. c) Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. Les WebQuests constitueixen una eina fonamental per a ladquisici daquestes capacitats: El tractament de la informaci Accedir a la informaci i manejar-la (recerca, recopilaci i anlisi) s la base del treball amb les WebQuests i, tamb, una destresa fonamental, ja que implica el domini daltres capacitats bsiques, com la comprensi lectora, lexpressi escrita i oral o la resoluci de problemes. Seleccionar la informaci necessria i adequada per a la resoluci dun problema, discernint entre les informacions rellevants i les secundries i fins i tot entre les autntiques i les falses. Organitzar la informaci de diverses maneres. Sintetitzar tota la informaci obtinguda i ser capa dextrauren conclusions. La comunicaci de la informaci Generar informaci desprs de relacionar els coneixements previs i la informaci nova i ser capa de comunicar-la. Adquirir seguretat en lexpressi de les opinions prpies. Ls de les noves eines tecnolgiques Utilitzar eficament les eines relacionades amb les noves tecnologies: usar un programa de processament de textos (seleccionar tipus de lletra, copiar, apegar, situar imatges...) i navegar per la xarxa. Les actituds Compartir amb altres els descobriments i les idees que sorgeixen en les investigacions. Ser conscient de la importncia de la informaci com a mitj per a resoldre problemes i desenvolupar les idees prpies i el judici crtic. Respectar les opinions dels altres. Desenvolupar la capacitat de cooperaci.

658

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

4. ORIENTACIONS GENERALS
Abans de comenar Si s la primera vegada que els alumnes es troben davant una WebQuest, s imprescindible explicar-los en qu consisteix i com hi han de treballar. Nhi haur prou amb una introducci breu, en qu sexplique quines sn les parts de les WebQuests, qu han de fer els alumnes i de quins mitjans disposaran per a fer la tasca. Si ja han fet anteriorment treballs amb WebQuests, es pot prescindir daquesta introducci i passar directament a informar-los sobre lorganitzaci general de la WebQuest: tema de qu tracta, formaci de grups i rols dels diferents membres, temps de qu disposaran per a acabar la tasca, treball que hauran de realitzar com a tancament... s important assegurar-se que tots els alumnes tenen clar quin s el seu objectiu. Els podeu demanar que anoten lenunciat de la tasca que es proposen resoldre per a assegurar-vos que ho han ents. A continuaci, heu de centrar latenci dels alumnes i despertar el seu inters pel tema de qu tracta la WebQuest. Amb aquesta finalitat, els podeu llegir alguna notcia dactualitat que hi tinga relaci o projectar algun fragment duna pellcula. Recopilar informaci Recordeu als alumnes que a lhora denfrontar-se a la informaci disposaran de diverses fonts, per que hauran de seleccionar noms aquells recursos que siguen apropiats. Per a fer-ho, hauran danalitzar la informaci i valorar si sadequa a la tasca que han de dur a terme. Recordeu-los que el subratllat s una de les tcniques per a destacar la informaci ms important. Aconselleu-los que noms imprimisquen el que vertaderament necessiten. Suggeriu-los que, a mesura que recopilen informaci, en facen un esborrany per organitzar-la. Recordeu-los que poden necessitar tamb recollir informaci grfica o sonora per a poder finalitzar la tasca. Finalment, expliqueu la importncia de comunicar els descobriments i les idees als altres membres del grup. Processar la informaci Recordeu als alumnes que hauran de sintetitzar la informaci obtinguda, tenint en compte la forma en qu han de comunicar-la desprs. Expliqueu la importncia deditar la informaci, s a dir, redactar-la adequadament i corregir-la. Comunicar la informaci Recordeu als alumnes que hauran dexpressar amb claredat les idees principals. Expliqueu tamb que hauran de tindre en compte laudincia a qu dirigeixen la informaci i el format en qu sels ha demanat que la comuniquen. Aconselleu-los que, tant en la part del treball en equip com en lexposici real a la resta de la classe, mantinguen els torns de paraula i que contesten adequadament les preguntes que els facen els companys.

REQUERIMENTS CONFIGURACI DE PROGRAMARI


Genric per a tots els sistemes operatius Navegador dInternet: Internet Explorer (per a Windows) o Mozilla (per a Linux). Plug-in Flash Player 7.0 (disponible en www.adobe.com) Microsoft Office (Open Office en Linux) Adobe Reader PDF (www.adobe.com) Reproductor Real Player (disponible en http://spain.real.com) Sistema operatiu Windows Versions 95/98/ME/2000/XP Sistema operatiu Linux Distribucions Linux GNU/Linux, Guadalinex i GNU/Linex

Reproductor Real Player (ms informaci i descrrega en http://forms.real.com/real/player/blackjack.html) Sistema operatiu Mac Versions Mac Os 8/9/X

CONFIGURACI DE MAQUINARI
Mnima Processador Pentium III 500 MHz 128 Mb Ram Lector de CD ROM 16x o superior Targeta de so compatible amb el sistema operatiu Targeta grfica (32 Mb) Recomanada Processador Pentium IV 2,4 GHz 512 Mb Ram Lector de CD ROM 32x o superior Targeta grfica (64 Mb) Targeta de so compatible amb el sistema operatiu
TRABAJAR CON LAS TIC

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

659

Bloc A. Internet. Google Earth

Qu s Google Earth?

Clic en el vincle per descarregar la versi gratuta

s un sistema dinformaci geogrfica de lempresa Google que ens permet localitzar llocs situats en qualsevol part del mn. Aquest sistema combina fotografies de satllits i sistemes de mapes per ubicar i mostrar laspecte de qualsevol lloc del planeta.

Una vegada hem seleccionat el nostre sistema operatiu, fem clic en el bot Descarregar Google Earth.

Google Earth no s una pgina web, sin un programa amb diverses versions, una de les quals gratuta, que hem de descarregar del web i installar-lo en el nostre ordinador per poder-lo utilitzar. El programa necessita una connexi a Internet, ja que cada vegada que hi sollicitem una dada, es connecta a un dels servidors de Google i rep tota la informaci necessria per mostrar en la nostra pantalla la informaci sollicitada. Els resultats sn sorprenents.

Com descarreguem Google Earth?

Per obtindre el programa Google Earth executem el nostre navegador i en la barra dadreces teclegem la pgina des don hem de descarregar el programa: http://earth.google.es. En la part superior dreta veiem un enlla amb el text Aconsegueix Google Earth (versi gratuta). Si fem clic en aquest enlla ens apareixer una nova pgina en la qual hem de seleccionar el tipus de sistema operatiu que utilitzem en el nostre ordinador. Actualment hi ha versions disponibles per a Windows, Mac OS i Linux.

Veurem com sobri la finestra de descrrega en qu podem elegir entre executar directament la installaci o guardar-la en disc per executar-la ms tard. Com que s un fitxer bastant gran, recomanem guardar-lo de primer en disc i desprs efectuar la installaci.

660

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc A. Internet. Google Earth

Per fer-ho, farem clic en el bot Guarda, amb la qual cosa sha dobrir el quadre de dileg Guarda com per indicar la carpeta on volem descarregar el fitxer. Una vegada hem seleccionat la carpeta i el nom, fem clic en Guarda i comenar la descrrega de Google Earth.

5 Apareixer en pantalla el contracte de llicncia ds del programa: acceptem els termes de lacord i fem clic en el bot Segent >. 6 Sobrir la finestra de tipus dinstallaci. Podem triar entre la installaci completa o personalitzada, i seleccionem aquelles parts que volem installar. Recomanem elegir la installaci completa i fer clic en el bot Segent >.

Installaci de Google Earth

Donem els passos segents. 1r Ens situem en la carpeta on hem descarregat el fitxer de Google Earth i fem doble clic damunt daquest.

Fem doble clic per iniciar la installaci

7 Hi apareixer la finestra dinici de la installaci, noms cal fer clic en el bot Installa perqu comence el procs.

3r Sobri un quadre per seleccionar lidioma en qu desitgem installar laplicaci: seleccionem lidioma que ms ens convinga i, desprs, fem clic en el bot Segent >. 4t Sens mostra un missatge de benvinguda de linstallador de Google Earth: fem clic en el bot Segent > per continuar.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

661

DESTRESES TIC

2n Hi apareixer un nou quadre de dileg en qu sens pregunta si desitgem executar el fitxer: fem clic en el bot Executa.

Bloc A. Internet. Google Earth

La barra de progrs ens indicar com avana la installaci del programa. Quan acabe, vorem un missatge en qu sens demana perms perqu senvien a Google les nostres estadstiques ds del programa. Si hi desitgem collaborar, deixem marcada la casella, i llevem la marca en cas que no desitgem enviar informaci. 8 Per acabar, hi apareix la pantalla de finalitzaci en la qual sens plantegen tres opcions. a) Installar la barra deines de Google en el nostre navegador. Aquesta barra ens permetr fer recerques en Google directament i bloquejar finestres emergents de publicitat. b) Establir Google com el nostre motor de recerca. Aquesta barra ens permetr fer recerques en Google directament i bloquejar finestres emergents de publicitat. c) Executar en aquest moment Google Earth. Fem clic en el bot Final per acabar.

Quan comena lexecuci del programa, es produeix una connexi amb el servidor de Google per establir la comunicaci. Immediatament apareixer la bola del mn en la nostra pantalla i el programa estar preparat perqu hi puguem treballar. 2n Per moure la imatge de la Terra que tenim en pantalla podem utilitzar el ratol o el control que apareix en la part superior de la dreta. Aquest control ens permet girar la imatge en totes les direccions, i apropar-ne i allunyar-ne la visualitzaci.

s de Google Earth

Podem desplaar la bola del mn fent clic i arrossegant amb el ratol

1r Per executar el programa, el ms cmode s fer doble clic en la icona de lescriptori. Si no disposem daquest accs directe, aleshores fem clic en el men Inicia i seleccionem lopci Programes (men Inicia clssic) o Tots els programes (men Windows XP), ens situem en el grup Google Earth i fem clic en lelement Google Earth.

Fent servir el ratol podem fer clic i arrossegar amb el bot de lesquerra per desplaar el mapa per la pantalla en qualsevol direcci. Amb un clic dret i arrossegant o girant la roda del nostre ratol aconseguirem apropar i allunyar la imatge. A ms a ms, amb un clic i arrossegant amb la roda central podrem canviar la perspectiva, cosa que provocar una imatge en relleu amb sensaci de 3D.

662

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc A. Internet. Google Earth

Desplaament del mapa en la direcci on arrosseguem aquest element

Canvi de perspectiva

Rotaci dels punts cardinals Desplaa el mapa en la direcci de la fletxa en la qual es fa clic

Zoom, allunya i apropa

Podem especificar encara ms el lloc on volem anar, fins i tot en les ciutats grans podem indicar el carrer i el nmero del portal que desitgem localitzar. Per exemple, per trobar laeroport de Barajas escrivim en el quadre de dileg Barajas, Madrid i premem <Enter>.

Una vegada ens situem a Barajas, desplacem la imatge fins estar damunt laeroport i, utilitzant la roda del ratol, fem zoom fins obtindre una imatge dels avions que es troben en algunes de les terminals.

3r Per localitzar un lloc en el globus utilitzarem el tauler de lesquerra. Seleccionem la fitxa Vola a i teclegem el nom de la ciutat on desitgem anar, per exemple, Valncia, i premem <Enter>.
Escrivim en aquest quadre el nom de la ciutat

4t A ms a ms, en les ciutats grans tamb podem consultar informaci sobre diferents tipus de serveis seleccionant la pestanya Busca negocis. Per exemple, si viatgem a Barcelona podem utilitzar Google Earth per vore els restaurants i els hotels que hi ha a prop del lloc que volem visitar.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

663

DESTRESES TIC

Bloc A. Internet

Els serveis sn una de les mltiples capes que es poden mostrar sobre una imatge. En lapartat Capes del tauler de lesquerra podem seleccionar qu desitgem vore en cada moment en el mapa. 5 Tamb podem utilitzar Google Earth per buscar la ruta entre dos llocs. Per exemple, si volem anar des de Crdova fins a Madrid, activarem la fitxa Com hi arribem, en el requadre Des de teclegem Crdova, en el requadre A teclegem Madrid, i premem <Enter>. De seguida apareixer en pantalla la ruta que cal fer entre aquestes dues ciutats.

7 Per acabar, voldrem comentar que en algunes de les ciutats ms importants del mn existeix la possibilitat de mostrar les vistes dels edificis en tres dimensions. Per exemple, en la imatge adjunta podem apreciar una visi en tres dimensions de lilla de Manhattan, a Nova York.

6 A ms a ms, Google Earth inclou una llista de llocs interessants per a visitar. Noms cal fer un doble clic damunt de qualsevol lloc de la llista perqu ens hi porte rpidament.

664

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

Outlook Express s un programa que ens permet gestionar el nostre correu electrnic duna forma prctica i senzilla. Aquest programari pertany a Microsoft i sinstalla al nostre ordinador quan hi installem el sistema operatiu Windows amb el navegador Microsoft Internet Explorer.

Carpetes

Capaleres dels missatges de correu

Com executem Outlook Express?


Revsar es continguts de lannex II

Per executar aquest programa podem fer clic en el bot Inicia, seleccionar lopci Programes o Tots els programes (dacord amb el tipus de men que tinguem configurat) i triar Outlook Express en el submen que hi apareix. Si disposem dun accs directe en lescriptori, hi hauria prou amb fer-hi doble clic o b un sol clic si es troba en la barra daccs rpid.
Contactes

Convocatria de reuni

Revsar es continguts de lannex II

Barra destat

Cos del missatge seleccionat

Tot i que la comprovaci automtica del correu s configurable, el ms habitual s que en iniciar el programa de correu es porte a terme de forma automtica una connexi al nostre servidor per comprovar si hi ha missatges pendents de rebre i, en cas afirmatiu, es descarreguen.

Normalment, en la part de lesquerra dOutlook Express apareix larbre de carpetes, on podrem crear les nostres prpies carpetes per organitzar els missatges que desitgem guardar en el programa. Les carpetes que apareixen per defecte amb el programa sn les segents. Safata dentrada, on quedaran els missatges que rebem. Safata deixida: quan creem un missatge, quan en responem un o b quan reenviem a altres usuaris un missatge rebut, el nostre missatge es colloca en la safata deixida fins que puga ser enviat. Elements enviats: quan enviem un missatge, aquest es colloca en la safata deixida, per quan ens hem connectat i el missatge sha enviat, automticament es canvia de carpeta i es colloca en Elements enviats. Elements suprimits: quan eliminem un missatge, aquest s enviat a la carpeta dElements suprimits, per atenci!, per esborrar-lo definitivament sha de suprimir daquesta carpeta. Quan fem clic en una de les carpetes, en la part dreta apareixen les capaleres dels missatges que es troben en aquesta carpeta. Podem ordenar la llista de missatges fent clic en la capalera de qualsevol de les columnes: amb un clic lordenar de forma

Els nous missatges es desaran en la carpeta Safata dentrada i en la barra destat es mostrar un rtol que indicar el nombre de missatges nous rebuts. En la barra destat tamb apareix la icona de connexi que ens indica a cada moment si estem connectats o no.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

665

DESTRESES TIC

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

ascendent i amb un altre clic ho far de forma descendent. Les capaleres que apareixen en negreta indiquen que aquests missatges encara no shan obert.

En el tauler de la part inferior de les capaleres es mostra el cos del missatge seleccionat. Si desitgem voren el contingut en una finestra nova, nhi haur prou amb fer doble clic en la capalera per visualitzar-lo.

Apareixer en la pantalla la finestra Comptes dInternet. Si seleccionem la fitxa Correu, vorem els comptes que estan configurats en el programa. Per afegir-hi un nou compte farem clic en el bot Afegeix i seleccionarem lopci Correu

Revsar es continguts de lannex II

Convocatria de reuni Revsar els continguts de lannex II

Davall larbre de carpetes trobem el tauler de contactes; per crear un correu dirigit a un daquests contactes noms hem de fer doble clic damunt daquest.

Automticament sexecutar lassistent per a la configuraci del compte de correu. La primera cosa que ens demana s el nom que sha de mostrar per al nou compte. Teclegem el nom en el quadre de text i fem clic en el bot Segent >.

Com configurem el nostre compte de correu?

Per poder utilitzar el programa Outlook Express s necessari disposar dun compte de correu electrnic. Les adreces de correu electrnic tenen el format segent. usuari@nom_servidor Per exemple, joan@elteucentreeducatiu.com, on joan seria el nom de lusuari i elteucentreeducatiu.com el nom del servidor. Per configurar el nostre compte de correu electrnic s necessari executar el programa i seleccionar lopci del men Eines / Comptes En la nova finestra hem de teclejar ladrea de correu electrnic que volem configurar. Per continuar farem clic en el bot Segent >.

666

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

En la finestra segent necessitem configurar el nom dels servidors de correu. Aquests noms han de ser proporcionats pel servidor en el qual tenim el nostre compte de correu. Hem domplir el servidor de correu entrant o POP3 i el servidor de correu eixint o SMTP. Una vegada teclejats, farem clic en el bot Segent >.

Per continuar, farem clic en el bot Segent >. Per ltim, hi apareixer la darrera finestra, on sens indica que per guardar la configuraci realitzada fem clic en el bot Final.

Com enviem i rebem correus?

Outlook Express ens permet rebre i enviar missatges de manera senzilla. Generalment, quan sexecuta el programa, es produeix una consulta al servidor per vore si tenim correus pendents de rebre i, en cas afirmatiu, es descarreguen al nostre ordinador. Igualment, si tenim cap missatge preparat per ser enviat, la transmissi del missatge comenar de manera immediata. Si en qualsevol moment desitgem comprovar si tenim un missatge pendent o volem enviar algun element que tinguem en la carpeta Safata deixida, nhi haur prou amb utilitzar el bot Envia i rep de la barra deines o b desplegar la fletxa I que apareix a la dreta daquest bot i elegir lopci que desitgem executar. La gran part de les operacions que podem dur a terme amb el programa de correu les tenim disponibles des de la barra deines.

s important marcar la casella de verificaci Recorda la contrasenya, ja que si no ho fem aix haurem de teclejar-la cada vegada que desitgem comprovar si tenim nous missatges.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

667

DESTRESES TIC

En la nova finestra hem de teclejar el nom del compte amb el qual accedirem al nostre correu. El nom del compte sol ser lusuari de ladrea de correu, per no sempre s aix, de vegades pot ser un altre nom totalment diferent. Tant el nom del compte com la contrasenya que sha de teclejar ms avall ens han de ser subministrades pel servidor on hem creat el nostre compte.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

Per crear un correu electrnic farem clic en el bot Crea correu daquesta barra: automticament sobrir una nova finestra en qu podrem teclejar el missatge que volem enviar. En primer lloc, hem domplir la capalera del missatge, que est formada pels camps segents. De: ens permet indicar el compte des del qual senviar el correu que estem creant. Si tenim diversos comptes configurats, podem seleccionar per mitj duna llista desplegable quin daquests volem utilitzar. Per a: en aquest camp hem de teclejar ladrea de correu electrnic de la persona o entitat a la qual enviem el missatge. Si desitgem enviar el missatge a diversos destinataris, hem de separarne les diverses adreces amb comes. a/c: (amb cpia) podem utilitzar aquest camp per indicar ladrea de correu electrnic daquelles persones que han de rebre una cpia del missatge, encara que aquest no s per a ells. El destinatari sap, doncs, que hi ha altres persones que reben una cpia del missatge. c/o: (amb cpia oculta) s semblant a lanterior; permet enviar una cpia a terceres persones, per en aquest cas el remitent no sap que hi ha altres persones que han rebut una cpia del missatge que li han enviat. Tema: s una descripci breu del contingut del missatge. Tot i que el missatge es pot enviar sense tema, recomanem emplenar sempre aquest camp, ja que es mostra en les capaleres dels missatges i ens en dna una idea aproximada del contingut.

podem canviar el tipus de lletra, la grandria, lestil, lalineaci, etc. Igualment, en la barra deines del missatge hi ha un bot que ens permetr comprovar lortografia, desfer lltima operaci efectuada, copiar, retallar, enganxar, etc.

Una vegada hem acabat el missatge, premem el bot Envia. El correu es colloca en la carpeta Safata deixida i en el moment que hi haja connexi ser enviat. Quan la transmissi sha completat, el correu semmagatzema en la carpeta dElements enviats. Si volem crear un correu amb un fons decoratiu, podem desplegar la llista del bot Crea correu i seleccionar el disseny de fons que desitgem utilitzar.

Com adjuntem fitxers al correu?

Outlook Express tamb ens permet enviar documents adjunts al correu que enviem. Per fer-ho, quan tinguem preparat el correu que volem enviar, farem clic en el bot Adjunta de la barra deines de la finestra del nou missatge. Immediatament sobrir un quadre de dileg perqu seleccionem els fitxers que desitgem enviar adjunts al correu. Una vegada seleccionats, noms caldr fer clic en el bot Adjunta i els documents sannexaran i seran enviats juntament amb el missatge.

Avaluaci de 2n

Lavaluaci ser dem de vesprada a les 17.00 hores. Salutacions, Jess.

En la part inferior podem teclejar el contingut del missatge que desitgem enviar. Per escriurel, podem fer servir la barra de format que hi ha a dalt del cos del missatge. Amb aquesta

668

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

Els documents annexats al correu apareixen en lapartat Adjunta de la capalera del missatge.
Documents adjunts

Com rebem fitxers adjunts?

A ms a ms, quan rebem un correu electrnic, aquest pot vindre amb fitxers adjunts. Si s aix, al costat de lencapalament, en la columna de la part esquerra amb el logo , apareixer la imatge dun clip.

Avaluaci de 2n

Revisar els continguts de lannex II

Lavaluaci ser dem de vesprada a les 17.00 hores. Salutacions, Jess.

Convocatria de reuni Revisar els continguts de lannex II

Tamb hi podem indicar la prioritat del missatge que estem enviant; per fer-ho, farem servir el bot Prioritat de la barra deines, que ens permetr indicar si el missatge s de prioritat alta, normal o baixa.

Tamb apareixer un clip en el cant superior dreta del tauler inferior on es mostra el cos del missatge. Per visualitzar el contingut daquests fitxers o guardar-los en el nostre equip, hem de fer clic en la icona, amb la qual cosa es desplegar una llista amb els noms dels fitxers adjunts.

Com sabem si el nostre correu sha rebut?

Per conixer si el nostre correu ha arribat a destinaci podem demanar al destinatari una confirmaci de lectura del missatge; per fer-ho, emprem el men Eines/ Sollicita la confirmaci de lectura.

Missatge de confirmaci de lectura per part del destinatari

Pot passar que quan intentem obrir els documents adjunts que ens han arribat amb un correu, no puguem visualitzar-los ni guardar-los.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

669

DESTRESES TIC

Quan el destinatari reba el nostre missatge, li apareixer un missatge davs indicant que el remitent, s a dir nosaltres, hem sollicitat una confirmaci de la lectura daquest; si lusuari accepta, en el quadre de dileg rebrem un missatge indicant que el destinatari ha llegit el missatge.

Si fem clic damunt de qualsevol daquests, el nostre ordinador intentar obrir-lo per mostrar-ne el contingut. Si el que desitgem s guardar-los en el nostre equip per utilitzar-los desprs, farem clic en lopci Guarda els fitxers adjunts Sobrir el quadre de dileg Guarda els fitxers adjunts, i amb el bot Navega podrem indicar la carpeta on desitgem emmagatzemar-los. Una vegada hem seleccionat aquesta carpeta, farem clic en el bot Guarda perqu es guarden en el nostre ordinador.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

Outlook Express es comporta aix per temes de seguretat: per defecte, quan linstallem es marca una opci que evita que descarreguem alguns tipus de fitxers en el nostre equip per si contenen virus o qualsevol altre tipus de programa malicis. Per desactivar aquesta opci i poder descarregar els fitxers rebuts hem dutilitzar lopci del men Eines / Opcions. En la nova finestra seleccionem la fitxa Seguretat i llevem la marca de la casella No permeta que es guarden o sbriguen fitxers adjunts que puguen contindre un virus. Per acabar, farem clic en el bot Dacord. Apareixer en la pantalla el quadre de dileg Crea una carpeta perqu seleccionem el lloc on la volem crear i el nom que li volem posar. Evidentment, s possible crear carpetes dins daltres carpetes; per exemple, podem crear la carpeta Institut i dins daquesta la carpeta ESO i la carpeta Batxillerat.

Per descarregar els fitxers rebuts com a adjunts hem de desactivar aquesta opci

Com organitzem la informaci?

Batxillerat

Quan rebem correu, els nous missatges es guarden en la carpeta Safata dentrada. Tanmateix, si acumulem en aquesta carpeta tots els missatges que rebem, arribar un moment en qu trobar-ne un en concret esdevindr molt difcil. Per aix aconsellem la creaci de carpetes prpies i lorganitzaci dels correus dacord amb el contingut, els destinataris, etc. Per crear una nova carpeta fem un clic dret en lelement Carpetes locals, i elegim lopci Crea una carpeta del men de context.

Una vegada hem creat les carpetes que pensem utilitzar, ens queda collocar els missatges rebuts en aquestes carpetes. Per fer-ho, ens situem en la Safata dentrada, i en la part dreta apareixeran les capaleres dels missatges. Fem clic en el missatge que desitgem moure, larrosseguem fins a la carpeta on el volem situar i lhi deixem anar. Automticament, el missatge ha quedat

670

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

guardat en la carpeta on lhem deixat anar. Si fem clic en aquesta carpeta, podrem vore les capaleres dels missatges que cont. Si els missatges que volem canviar sn molts, podem utilitzar la selecci mltiple de Windows per mouren diversos a la vegada. Recorda que pots seleccionar diversos elements contigus fent clic en el primer i Maj ( ) clic en lltim. Si el que volem fer s seleccionar diversos missatges que no es troben seguits, haurem de fer clic en el primer i Control <ctrl.> clic en cada un dels altres. Una vegada seleccionats, noms cal arrossegar-los a la carpeta destinaci per mourels tots a la vegada. Per esborrar un missatge nhi ha prou amb arrossegar-lo fins la carpeta Elements suprimits. Igualment, si seleccionem un missatge i premem la tecla de supressi, <Supr>, o fem clic en el bot Suprimeix de la barra deines, el missatge ser collocat en la carpeta dElements suprimits. Per esborrar definitivament els missatges que no necessitem hem de fer clic dret en la carpeta Elements suprimits, i elegir lopci Buida la carpeta Elements suprimits.

teix contingut del missatge que hem rebut, per precedit de Re:, que indica que es tracta duna resposta a un missatge. En el cos del missatge apareix el missatge anterior i un espai en blanc perqu hi escrivim la nostra resposta: daquesta manera quedar un seguiment de la resposta o respostes enviades i del missatge o missatges rebuts en el mateix correu.

Re: Revisar els continguts de lannex II

Dacord, arribar sobre les 11.00 Salutacions

Revisar els continguts de lannex II

Revisar els continguts de lannex II

Convocatria de reuni Revisar els continguts de lannex II

Si el missatge que rebem sha enviat a diversos destinataris i volem que la nostra resposta arribe a tots els que han rebut el missatge i no noms a qui lha enviat, hem dutilitzar el bot Respon a (respon a tothom) de la barra deines. De la mateixa manera que en el cas anterior, en el camp Per a apareixeran tots els destinataris de la nostra resposta. Per enviar el missatge nhi haur prou amb fer clic en el bot Envia.

Com responem un correu rebut?

Com reenviem un correu?

Automticament sobrir la finestra del nou missatge i el camp Per a apareixer ple amb les dades de lusuari que ens ha enviat el missatge al qual responem. El camp Tema apareix tamb ple amb el ma-

Apareixer en la pantalla la finestra del nou missatge, i haurem de teclejar en el camp Per a ladrea de correu de la persona a la qual desitgem reenviar el missatge.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

671

DESTRESES TIC

Per respondre un missatge rebut, tan sols cal seleccionar-ne la capalera o obrir el missatge amb doble clic i fer clic en el bot Respon de la barra deines.

De vegades hem denviar un correu rebut a una tercera persona; per fer-ho disposem de lopci reenvia. Seleccionarem el missatge amb un clic (o lobrim amb un doble clic) i fem clic en el bot Reenvia de la barra deines.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

El camp Tema apareixer amb el mateix contingut que tenia el missatge que estem reenviant, per precedit de Fw: (Forward), que indica que es tracta dun missatge reenviat. En el cos del missatge apareix el text del missatge anterior que reenviem i un espai en blanc perqu hi escrivim. Daquesta manera quedar un seguiment de tots els missatges que shan afegit a mesura que sn reenviats per altres usuaris o a altres usuaris.

Revisar els continguts de lannex II

11

Com manegem la llista de missatges?

Tenvie el dia i lhora a qu est convocada la reuni. Salutacions

Revisar els continguts de lannex II

Revisar els continguts de lannex II

Quan obrim Outlook Express, de forma automtica ens connectem amb el servidor dels nostres comptes de correu electrnic, i es descarreguen tots els missatges que hi ha pendents en el servidor.
Convocatria de reuni

Revisar els continguts de lannex II

Per enviar el missatge noms cal fer clic damunt del bot Envia.

Pot passar que la nostra safata dentrada smpliga amb un gran nombre de missatges, i que sens dificulte aix el maneig daquests missatges, ja que trobar un missatge nou en concret dependr del criteri que en aquell moment tinguem establit per ordenar els missatges. Per aix, Outlook ens proporciona dues eines molt cmodes que ens faciliten el treball. La primera opci que podem fer servir s la del men Visualitzaci / Visualitzaci actual / Amaga els missatges llegits, que deixa en la nostra safata solament aquells missatges que encara no hem obert, i que generalment coincideixen amb els ltims rebuts. Desprs de revisar tots els missatges, podem tornar a mostrar tot el contingut de la safata dentrada amb lopci Visualitzaci / Visualitzaci actual / Mostra tots els missatges.

10

Com imprimim un missatge de correu?

Per imprimir un missatge, hem de seleccionar-lo i fer clic en el bot Imprimeix de la barra deines. Si el que volem s seleccionar una impressora diferent de la impressora que est seleccionada per defecte o desitgem imprimir noms algunes de les pgines, o traure diverses cpies del missatge, hem dutilitzar lopci del men Fitxer/ Imprimeix que obrir el quadre de dileg Imprimeix en el qual podrem configurar les nostres preferncies i fer clic en el bot Imprimeix per enviar el missatge a la impressora.

Daltra banda, disposem de lopci del men Visualitzaci / Ordena per, amb qu podem indicar el camp amb qu volem ordenar les capaleres dels missatges que visualitzem. Si triem lopci Rebut i

672

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

marquem lordre descendent, situarem al comenament els ltims missatges rebuts en la nostra safata dentrada. Recorda que tamb pots aconseguir lordenaci dels missatges fent clic en la capalera de les columnes. Amb el primer clic sordena de forma ascendent i amb un nou clic en la mateixa capalera sordenar de forma descendent.

Per organitzar lordre de les columnes nhi haur prou amb seleccionar el nom de la columna que desitgem moure i utilitzar els botons Amunt o Avall fins que la situem en el lloc desitjat. Si desprs de fer els canvis no estem satisfets amb el resultat, sempre podem fer sevir el bot Reinicialitza, que ha de deixar la configuraci de les columnes igual com estava quan es va installar el programa.

Clic en la capalera de les columnes per ordenar els missatges per aquesta columna. Amb un clic sordenar de forma ascendent i amb un altre clic en la mateixa capalera lordenaci canviar a descendent.

Distribuci dels taulers


El programa de correu Outlook Express disposa dun conjunt de taulers que podem mostrar i amagar per crear lentorn de treball que ms cmode ens resulte. La imatge segent mostra una finestra del programa amb la visualitzaci de tots els taulers disponibles.
Barra dOutlook Barra de vistes Barra de carpetes Barra deines Tauler de missatges

12

Com configurem la presentaci dOutlook Express?

Un dels grans avantatges que presenta Outlook Express s la possibilitat dadaptar la seua presentaci al gust de lusuari, de manera que aquest treballe de la forma que li resulte ms cmoda. En aquest apartat vorem algunes de les possibilitats que ofereix el programa i com configurar-les.

Columnes dels missatges


El tauler de les capaleres dels missatges s totalment configurable. Podem triar quines columnes volem que es visualitzen i lordre en qu shan de mostrar. Per configurar-lo, elegirem lopci del men Visualitzaci / Columnes Nobtindrem el quadre de dileg Columnes en el qual podem marcar i desmarcar totes les columnes disponibles per a aquest tauler. Per marcar o llevar la marca podem fer clic damunt del quadrat que apareix a lesquerra del nom de cada columna o b utilitzar els botons Mostra i Amaga que apareixen en la part dreta del quadre de dileg. Noms es mostraran aquelles que deixem marcades.
Barra destat Tauler de contactes Llista de carpetes Encapalament del tauler de vista prvia

Tauler de visualitzaci prvia

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

673

DESTRESES TIC

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

Per seleccionar els taulers que desitgem mostrar quan executem el programa, utilitzarem lopci del men Visualitzaci / Format Hi apareixer el quadre de dileg Propietats de: Presentaci de les finestres, que est dividit en dues parts. En la part superior, dins de lapartat Bsic, podem marcar aquells taulers que volem que es mostren.

Tanmateix, el ms habitual s que la visualitzaci prvia estiga sempre disponible, ja que els missatges es revisen duna manera molt ms rpida utilitzant aquest tauler. Aix, noms hem de fer clic en cada una de les capaleres que hem de revisar o baixar amb el cursor en el tauler de missatges per visualitzar-ne el contingut sense haver de manejar diverses finestres. A ms de decidir si mostrem aquest tauler, podem configurar si el situem davall o amb els missatges, i igualment si es mostra o no lencapalament del tauler de visualitzaci prvia. Tindrem en compte que si no mostrem aquest encapalament no podrem guardar directament les dades adjuntes.

Encapalament del tauler de visualitzaci prvia

Guarda dades adjuntes

Tamb podem utilitzar el bot Personalitza la barra deines per modificar la barra deines. Aquest bot ens porta a un nou quadre de dileg en el qual podrem indicar la manera en qu es visualitzaran els botons de la barra deines, per exemple: amb text o sense text, amb icones grans o xicotetes, etc. A ms a ms, podem eliminar botons o afegir nous botons a la barra deines; per fer-ho, nhi haur prou amb seleccionar el bot corresponent i utilitzar els botons de <- Suprimeix o Afegeix ->, respectivament.

Laparena del nostre missatge de correu canviar en funci dels taulers seleccionats. Per exemple, si seleccionem que el tauler de visualitzaci prvia estiga situat al costat dels missatges, laparena que agafar la finestra dOutlook Express ser semblant a la de la imatge segent.

En el segon apartat de la pantalla anterior configurem si desitgem que es mostre o no el Tauler de visualitzaci prvia, que s on es mostra el contingut del missatge quan ens situem damunt dalguna de les capaleres. Si no mostrrem aquest tauler, per visualitzar el contingut dun missatge haurem de fer doble clic en la capalera, amb la qual cosa sobriria una nova finestra on es mostra tota la informaci.

Aquest tipus dorganitzaci s fora til si disposem duna pantalla panormica, ja que ens permet tindre accs a una selecci ms elevada del nombre de missatges sense haver dutilitzar les barres de desplaament (scroll). Finalment, simplement volem recordar que el ms habitual s que tinguem sempre visible alguns daquests taulers: el tauler de la llista de carpetes, o la barra de carpetes, o b la barra dOutlook, ja que aix

674

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

podrem accedir directament a la carpeta que desitgem. Si tenim amagats tots els taulers que ens permeten accedir a les diferents carpetes, haurem dutilitzar lopci del men Visualitzaci / Vs a la carpeta que mostra un nou quadre de dileg perqu seleccionem la carpeta en la qual desitgem situar-nos.
Accedim a la llista de carpetes des de la barra de carpetes dOutlook

Per configurar una signatura per als nostres missatges, utilitzarem lopci del men Eines / Opcions Sobrir el quadre de dileg Opcions i en aquest seleccionarem la fitxa Signatures. Per afegir-hi una nova signatura farem clic en el bot Crea. Apareixer automticament en el requadre la primera signatura amb el nom Signatura nm. 1 i estar seleccionada com la signatura per defecte. Si desitgem canviar el nom de la signatura, utilitzarem el bot Canvia el nom situat a la dreta; per exemple, lanomenem Institut. En la part inferior podem seleccionar si teclegem la nostra signatura, opci Text, o b si la tenim preparada en un fitxer, opci Fitxer. Nosaltres, per a la primera signatura, seleccionarem lopci text i escriurem en el quadre la informaci que desitgem afegir als nostres missatges. Perqu la signatura safegisca als missatges deixida, hem de marcar lopci Afegeix signatures a tots els missatges eixints que apareix en la part superior del quadre de dileg. Una vegada marcada aquesta opci, podem marcar o desmarcar lopci de No afegisques signatures en respondre ni reenviar missatges.

13

Com signem els nostres missatges?

Normalment, cada vegada que enviem un missatge de correu, al final del missatge teclegem un text de comiat, en el qual incloem una salutaci, el nostre nom i ladrea de correu o la pgina web del nostre centre, etc. Doncs b, Outlook ens permet configurar aquesta informaci i afegir-la de forma automtica a tots els missatges que enviem, daquesta manera no haurem de teclejar-la en cada missatge. A ms a ms, si disposem de diversos comptes de correu, podem configurar una signatura per a cada compte o b utilitzar la mateixa per a diversos comptes, segons ens convinga.

Salutacions Departament dInformtica

La resposta s senzilla: pot ser que lusuari tinga diversos comptes de correu, un per al treball, un altre per a loci amb el qual es comunica amb els seus amics i familiars, etc. Segurament, el missatge de comiat en els correus no s el mateix quan envia un

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

675

DESTRESES TIC

En aquest quadre podem afegir tantes signatures com volguem; tanmateix, un compte de correu noms pot tindre associada una signatura. Aleshores, per a qu tantes signatures?

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

correu de treball que quan queda amb els amics per sopar. A ms, si es tracta dun ordinador compartit per diversos usuaris, el ms normal s que cada u tinga com a mnim un compte de correu i que vulga tindre la signatura o signatures personalitzades. Per afegir-hi una nova signatura, noms hem de fer clic en el bot Crea i apareixer el nom de la nova signatura, tot i que aquesta vegada no ser configurada per defecte, perqu ja en tenem una. Si volem que el contingut shi afegisca des dun fitxer, nhi haur prou amb marcar lopci Fitxer i localitzar-ne la ubicaci amb el bot Navega. Quan tenim diverses signatures, per configurar-ne una per defecte haurem de seleccionar-la en la llista i fer clic en el bot Configuraci per defecte. La signatura per defecte sutilitzar per a tots els comptes de correu que no tinguen una signatura assignada. Per assignar una signatura a un compte de correu noms hem de seleccionar la signatura i fer clic en el bot Opcions avanades, sobrir un nou quadre de dileg amb els comptes disponibles i noms ens quedar marcar els comptes que volem que utilitzen aquesta signatura.

deines o b utilitzar lopci del men Eines / Llibreta dadreces Apareixer en pantalla una nova finestra amb el contingut actual de la llibreta dadreces.

Per afegir-hi un nou contacte utilitzarem el bot Crea de la barra deines. En fer-hi clic es desplegar un men en el qual elegirem lopci Un contacte

Sobrir un quadre de dileg en qu podrem teclejar les dades del nou contacte: el nom, els cognoms, etc. Per afegir-hi les adreces de correu, en cas que en tinga diverses, teclegem ladrea en el quadre corresponent i fem clic en el bot Afegeix.

14

La llibreta dadreces

Amb la llibreta dadreces podem organitzar els nostres contactes i guardar tot tipus de dades que considerem rellevants sobre aquests, tant a nivell personal com professional. Per accedir a la llibreta dadreces podem utilitzar el bot Adreces de la barra

Si hem teclejat diverses adreces per al contacte, hem de configurar-ne una per defecte; per fer-ho, la seleccionem i fem clic en el bot Configuraci per defecte. Per modificar o eliminar una adrea de correu electrnic, farem servir els botons Edita i Suprimeix.

676

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

Quan el nombre de contactes que tenim en la llibreta dadreces s nombrs i volem buscar una persona en concret, utilitzarem el bot Cercapersones de la barra deines. Ens apareixer el quadre de dileg Cercapersones en el qual podem omplir aquells camps que coneixem del contacte que desitgem localitzar. Una vegada emplenat algun dels criteris de recerca, fem clic en el bot Cerca-la ara i de seguida la finestra sampliar i mostrar el resultat de la recerca efectuada. En la llibreta dadreces podem afegir la informaci personal del contacte amb la fitxa Particular o les dades laborals daquest, utilitzant la fitxa Empresa. Tamb podem guardar informaci de les seues dades familiars, la data daniversari, etc., fent servir la fitxa Personal. La fitxa Altres ens permetr escriure comentaris sobre el nostre contacte que no estiguen reflectits en cap dels apartats anteriors i, a ms, mostra informaci sobre els grups als quals pertany aquest contacte. Per consultar o per modificar la informaci dun contacte, en primer lloc el seleccionarem en la llista de contactes i desprs farem clic en el bot Propietats de la barra deines, o b fem doble clic damunt del contacte.

En la llista inferior de la nova finestra apareix una llista de tots els contactes que compleixen el criteri de recerca establert. Des daquesta llista podem consultar o modificar la informaci del contacte fent clic en el bot Propietats. O b els podem esborrar de la llibreta dadreces utilitzant el bot Suprimeix. Per eixir daquesta finestra utilitzarem el bot Tanca.

Av. Cid, 200

968328921

Valncia Valncia 46018

Per suprimir un contacte de la nostra llibreta dadreces tan sols hem de seleccionar-lo i fer clic en el bot Suprimeix de la barra deines.

Per imprimir informaci de la llibreta dadreces utilitzarem el bot Imprimeix de la barra deines. Aquesta opci en-

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

677

DESTRESES TIC

Espanya

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

viar a la impressora la informaci de tots els contactes o noms dels contactes que tinguem seleccionats. El primer pas per fer el llistat s establir el criteri dordenaci amb el qual volem obtindre aquest llistat. Per fer-ho, ordenarem la llista dels contactes fent clic damunt de la capalera de la columna corresponent. Desprs seleccionem els contactes que volem imprimir; per fer-ho, utilitzarem les combinacions de selecci de Windows (<Maj> clic o <Ctrl> clic). Finalment, fem clic en el bot Imprimeix. Veurem el quadre de dileg Imprimeix en el qual podem elegir: 1r Si volem imprimir tots els nostres contactes o solament els seleccionats. 2n El tipus dimpressi que volem dur a terme: si s en mode nota, targeta comercial o llista de telfons.

2n Automticament, sobrir el quadre de dileg Selecciona els destinataris. Hi seleccionarem el contacte al qual desitgem enviar el correu i farem clic en el bot corresponent: a) clic en el bot Per a:-> si s un dels destinataris del missatge; b) clic en a/c:-> si s un contacte a qui desitgem enviar una cpia del missatge; c) clic en c/o:-> si el que volem s enviar-li una cpia del missatge sense que ho spiguen els altres destinataris.

Seleccionem el nombre de cpies i la impressora on sha denviar la informaci i acabem fent clic en el bot Imprimeix.

3r Una vegada hem seleccionat tots els contactes, fem clic en el bot Dacord i tornarem a la finestra del missatge, on ja shan dhaver emplenat automticament els camps esmentats.

15

Com enviem un correu a un contacte de la llibreta dadreces?

Per utilitzar la llibreta dadreces quan creem un nou missatge de correu seguim els passos segents. 1r Fem clic en el bot Per a que hi ha al costat del quadre de text on es tecleja ladrea del destinatari.
Els camps apareixen emplenats automticament amb les adreces seleccionades en la llibreta dadreces

678

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

16

Com enviem un missatge a un grup de persones?

Per afegir un contacte al nou grup, el seleccionem i fem clic en el bot Selecciona->. Tots els contactes seleccionats apareixeran en la llista de la part dreta de la finestra amb el ttol Membres. Per acabar la selecci farem clic en el bot Dacord i tornarem a la finestra de creaci del grup, on podrem observar com shan afegit els contactes seleccionats a la llista de Membres del grup.

De vegades hem denviar un correu a un grup de persones que tenen alguna cosa en com; per exemple, un exercici als alumnes de classe, un missatge als membres dun departament del centre, un avs a tots els caps de departament, la convocatria dun claustre, etc. Doncs b, la forma ms senzilla i cmoda de fer aquestes tasques s mitjanant la creaci de grups. Un grup s un conjunt de contactes que tenen alguna caracterstica comuna; per exemple, pertnyer a la mateixa classe, al mateix departament, ser caps de departament, formar part dun centre, etc. La llibreta dadreces ens permet crear grups duna manera senzilla. Per fer-ho, executem la llibreta dadreces i fem clic en el bot Crea de la barra deines. En el men que apareix seleccionem lopci Un grup Nobtindrem el quadre de dileg Propietats en el qual hem de teclejar el nom del nou grup que volem crear.

A ms a ms, des de la finestra de Propietats del grup que estem creant, tenim disponible el bot Crea un contacte que ens permet donar lalta dun nou contacte en la nostra llibreta dadreces i, a ms, aquest contacte sinclour com a membre del grup que estem creant.

Grup 1r ESO A

Per seleccionar des de la nostra llibreta dadreces els contactes que desitgem afegir al grup, farem clic en el bot Selecciona membres, que apareix en la part dreta de la finestra. Es mostrar una nova finestra en la qual apareix un llistat de tots els contactes que tenim en la nostra llibreta dadreces.

Si volem afegir un membre nou al nostre grup, per no desitgem que es registre com a nou contacte en la nostra llibreta dadreces, hem dutilitzar els camps Nom i Adrea electrnica de la part inferior de la finestra. Tot seguit, noms haurem de fer clic en el

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

679

DESTRESES TIC

Bloc B. Correu electrnic amb Outlook Express

bot Afegeix per inclourel en la llista del grup, encara que no es donar lalta com a contacte individual en la nostra llibreta dadreces.

Grup 1r ESO A

Grup 1r ESO A

Tamb disposem duna altra forma senzilla denviar un correu electrnic utilitzant la llibreta dadreces. Per fer-ho, seguirem els passos segents. El primer pas consisteix a obrir la llibreta dadreces. Desprs seleccionem el contacte, contactes o grups als quals desitgem enviar el missatge. Fem clic en el bot Acci de la barra deines, i en el men desplegable que hi apareix seleccionem lopci Envia el correu.

Per enviar un correu electrnic a tot el grup: 1r Creem un missatge nou i fem clic en el bot que ens permet seleccionar els destinataris des de la llibreta dadreces.

Grup 1r ESO A

Grup 1r ESO A Grup 1r ESO A

Hi apareixer la finestra de Crea un missatge amb el camp Per a: emplenat. Noms ens quedar omplir el tema, teclejar el contingut del missatge i fer clic en el bot Envia.

Seleccionem el nom del grup que inclou els membres als quals desitgem enviar el correu electrnic

2n Busquem i seleccionem el nom del grup en la llista de contactes, i fem clic en el bot Per a:->. El nom del grup apareixer com a destinatari del missatge. 3r Fem clic en Dacord. 4t Omplim el contingut del missatge i fem clic en el bot Envia de la barra deines. Outlook Express enviar el mateix missatge a tots els membres que formen part del grup seleccionat.

Salutacions

Despartament dInformtica

680

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

Evolution s un programa que ens permet gestionar el nostre correu electrnic duna forma prctica i senzilla. Aquest programari est incls en les distribucions de Linux (nosaltres, utilitzarem Guadalinex) i sinstalla en el nostre ordinador quan installem el sistema operatiu.

Normalment en la part de lesquerra dEvolution apareix larbre de carpetes, on podrem crear les nostres prpies carpetes per organitzar els missatges que desitgem guardar en el programa. Algunes de les carpetes que apareixen per defecte amb Evolution sn les segents. Safata dentrada, on quedaran els correus que rebem. Safata deixida, quan creem un correu i lenviem, quan responem un correu, o b quan reenviem a altres usuaris un correu rebut, el correu es colloca en la Safata deixida fins que es puga enviar. Correu enviat, una vegada que el correu sha enviat, automticament passa de la carpeta Safata deixida a la carpeta de Correu enviat. Paperera, quan suprimim un correu, el missatge s enviat a la Paperera, per per esborrar-lo definitivament hem de suprimir-lo daquesta carpeta. Quan fem clic sobre una de les carpetes, en la part dreta apareixen les capaleres dels missatges que cont. Podem ordenar la llista de missatges fent clic damunt de la capalera de qualsevol de les columnes: amb un clic lordenar de forma ascendent i amb un altre clic en la capalera, de forma descendent. Les capaleres de missatges que apareixen en negreta ens indiquen que aquests encara no shan obert.

Com sexecuta Evolution?

Per executar aquest programa, podem fer clic en el men Aplicacions, seleccionem lopci Internet i triem Lector de correu (Evolution) en el submen que apareix. Si disposem dun accs directe en lescriptori noms hi hem de fer doble clic al damunt.
Carpetes Capaleres dels missatges de correu

La plataforma de desenvolupament estar preparada en breu. Utilitzar C # i java. Salutacions

Barra destat

Cos del missatge seleccionat

Generalment, quan executem el programa, sintenta efectuar de forma automtica una connexi al nostre servidor per comprovar si hi ha correu pendent de rebre i, en cas afirmatiu, es descarreguen els missatges que hem rebut. Els nous missatges es collocaran en la carpeta Safata dentrada.

La plataforma de desenvolupament estar preparada en breu. Utilitzar C # i java. Salutacions

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

681

DESTRESES TIC

En el tauler de la part inferior de les capaleres es mostra el cos del missatge seleccionat. Si desitgem voren el contingut en una finestra nova, haurem de fer doble clic en la capalera.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

Davall de larbre de carpetes es troba el bot de contactes. Per visualitzar els contactes actuals del nostre lector de correu, hi haurem de fer un clic al damunt i aquests es mostraran en la finestra. Per enviar un missatge a qualsevol dels contactes que apareixen en la finestra, farem un clic dret en aquest i elegirem lopci Envia un missatge al contacte del men de context.

2n Hi apareix la finestra Preferncies dEvolution i en el tauler de la part esquerra seleccionem el bot Comptes de correu, tot seguit sens mostraran els comptes que estan configurats en el programa.
Clic per mostrar els comptes de correu configurats

Bot de contactes

Com configurem el nostre compte de correu?

3r Per crear un nou compte fem clic en el bot Afegeix i automticament sexecutar lassistent per a la configuraci del compte de correu. La primera cosa que sens mostra s una finestra de benvinguda en la qual hem de fer clic en el bot Endavant per comenar la configuraci del compte.

Per poder utilitzar el programa de correu electrnic, s necessari disposar dun compte de correu. Les adreces de correu electrnic tenen el format segent. usuari@nom_servidor Per exemple, joan@elteucentreeducatiu.com, on joan seria el nom de lusuari i elteucentreeducatiu.com el nom del servidor. Per configurar el nostre compte de correu electrnic seguim els passos segents. 1r Executem el programa i seleccionem lopci del men Edici / Preferncies 4t En el pas segent, la primera informaci que sens demana s el nom que sha de mostrar per al nou compte i ladrea de correu electrnic que estem configurant. A ms, podem indicar si aquest nou compte ser el compte que utilitza-

682

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

rem per defecte en cas que hi hagueren diverses adreces de correu configurades en el programa. Teclejarem les dades i farem clic en el bot Endavant.

6 En la nova finestra indicarem si volem que Evolution comprove de forma peridica si tenim correus nous en el servidor. Per fer-ho haurem de marcar lopci Comprova si hi ha correu nou automticament i establir cada quant de temps sha de dur a terme aquesta comprovaci. El temps sindicar en minuts. Fem clic en el bot Endavant per continuar.

5 En la finestra segent hem de configurar el nom del servidor de correu entrant. Aquest nom ha de ser proporcionat pel servidor en el qual tenim el nostre compte de correu. Hem dindicar el tipus de servidor, generalment POP, omplir el nom del servidor de correu entrant, lusuari i la contrasenya daquest. A ms a ms, si s el nostre ordinador habitual, haurem de marcar la casella Recorda la contrasenya perqu no siga necessari teclejar-la cada vegada que consultem el correu. Per continuar, haurem de fer clic en el bot Endavant.

7 Passem a la finestra de configuraci del correu eixint. En primer lloc hem de seleccionar el tipus de servidor, generalment SMTP.

Tot seguit, hem de teclejar el nom del servidor: aquesta informaci ens ha de ser subministrada pel servidor en el qual tenim el nostre

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

683

DESTRESES TIC

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

compte de correu i, a ms, ens ha de dir si el compte requereix autenticaci; generalment no, per en cas afirmatiu marcarem la casella corresponent. 8 Fem clic en el bot Endavant i apareixer la finestra dAdministraci del compte, en la qual solament hem de teclejar el nom amb qu volem treballar amb el compte que acabem de crear. Una vegada teclejat, farem clic en Endavant i apareixer la finestra de finalitzaci de lassistent.

Com enviem i rebem correus?

Quan sexecuta el programa Evolution, es produeix una consulta al servidor per vore si tenim correus pendents de rebre i, en cas afirmatiu, es descarreguen al nostre ordinador. Igualment, si tenim algun missatge preparat per ser enviat, la transmissi daquest missatge comenar de forma immediata. Si en qualsevol moment desitgem comprovar si tenim algun missatge pendent o volem enviar algun element que tinguem en la carpeta Safata deixida haurem dutilitzar el bot Envia i rep de la barra deines o b utilitzar lopci del men Fitxer / Envia i rep.

La gran part de les operacions que podem dur a terme amb el programa de correu les tenim disponibles des de la barra deines.

9 La configuraci del nostre compte de correu electrnic shaur completat quan fem clic en el bot Aplica.

Per crear un correu electrnic, farem clic en el bot Crea daquesta barra, automticament sobrir una nova finestra en la qual podrem crear el missatge que volem enviar. En primer lloc hem demplenar la capalera del missatge, que est format pels camps segents.

Prxima renovaci del llibre

Jos M., crec que hem de comenar a programar la renovaci del llibre. Salutacions

684

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

De: ens permet indicar el compte des del qual senviar el correu que estem creant. Si tenim diversos comptes configurats podem seleccionar mitjanant una llista desplegable quin daquests utilitzar. Per a: en aquest camp hem de teclejar ladrea de correu electrnic de la persona o entitat a la qual enviem el missatge. Si desitgem enviar el missatge a diversos destinataris, hem de collocar les adreces separades per comes. a/c: (amb cpia) podem utilitzar aquest camp per indicar ladrea de correu electrnic daquelles persones que han de rebre una cpia del missatge tot i que el missatge no siga per a ells. El destinatari sap que hi ha altres persones que reben una cpia del missatge. Si aquest camp no es visualitza en la finestra, podem mostrar-lo utilitzant lopci del men Visualitzaci / Camp a/c. c/o: (cpia oculta) s semblant a lanterior, permet enviar una cpia a terceres persones, per en aquest cas el remitent no sabr que hi ha altres persones que han rebut una cpia del missatge que li han enviat. Si aquest camp no es visualitza en la finestra podem mostrar-lo utilitzant lopci del men Visualitzaci / Camp c/o. Tema: s una breu descripci del contingut del missatge; encara que el missatge es pot enviar sense tema, recomanem emplenar sempre aquest camp, ja que es mostra en les capaleres dels missatges i ens en dna una idea aproximada del contingut. En la part inferior podem teclejar el contingut del missatge que desitgem enviar. Per teclejar el missatge, podem emprar la barra de format que hi ha al damunt del cos del missatge. Amb aquesta podrem canviar el tipus de lletra, la grandria, lestil, lalineaci, etc. Igualment, en la barra deines del missatge podem trobar un bot que ens permetr comprovar lortografia, desfer lltima operaci que hem dut a terme, copiar, retallar, enganxar, etc. Una vegada hem acabat el missatge, farem servir el bot Envia de la barra deines, amb la qual cosa el

correu es colloca en la carpeta Safata deixida i en el moment que hi haja connexi, ser enviat. Una vegada acabada la transmissi, el correu ser dipositat en la carpeta de Correu enviat.

Prxima renovaci del llibree

Jos M., crec que hem de comenar a programar la renovaci del llibre. Salutacions

Com adjuntem fitxers al correu?

El programa de correu tamb ens permet adjuntar documents al correu que enviem. Per fer-ho, quan tinguem preparat el correu que volem enviar, seguim els passos segents. 1r Fem clic en el bot Adjunta de la barra deines de la finestra del nou missatge. Immediatament sobrir un quadre de dileg perqu seleccionem els fitxers que desitgem enviar amb el correu. 2n Una vegada seleccionats, noms cal que fem clic en el bot Adjunta, i a continuaci els documents sannexaran al missatge que hem creat i senviaran amb el missatge.

Seleccionem el fitxer que volem adjuntar

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

685

DESTRESES TIC

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

Els documents annexats al correu apareixen en lapartat Barra dadjunts de la part inferior del missatge.

Com sabem si el nostre correu sha rebut?

Per saber si el nostre correu ha arribat a destinaci, podem demanar al destinatari una confirmaci de lectura del missatge. Per fer-ho, utilitzarem el men Insereix / Sollicita la confirmaci de lectura.
Prxima renovaci del llibre

Jos M., crec que hem de comenar a programar la renovaci del llibre. Salutacions

Igualment podem indicar la prioritat del missatge que volem enviar; per fer-ho, utilitzarem lopci del men Insereix / Opcions denviament. Quan el destinatari reba el nostre missatge, li apareixer un avs indicant que el remitent, s a dir, nosaltres, hem sollicitat una confirmaci de la lectura del missatge; si lusuari fa clic en el bot Dacord situat en el quadre de dileg, rebrem un missatge indicant que el destinatari ha llegit el missatge.

Seleccionem la fitxa Opcions generals i en lapartat Prioritat podem seleccionar entre indefinida, alta, estndard i baixa.

Com rebem fitxers adjunts?

Aix mateix, quan rebem un correu electrnic, aquest pot vindre amb fitxers adjunts. Si aix s aix, al costat de lencapalament, en la columna, apareixer la imatge dun clip amb un paper. Tamb apareixer en lencapalament del missatge el nombre de fitxers que shan adjuntat al correu.
Fitxers adjunts

Adjuntem la revisi del pla d adaptaci curricular del cicle. Salutacions

686

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

Per enregistrar-los en el nostre equip hem de fer clic en el bot , acci que far que sbriga una finestra per seleccionar la carpeta on volem guardar els fitxers que ens han arribat. Una vegada seleccionada aquesta carpeta, noms cal fer clic en el bot Guarda per tindrels disponibles.

Apareixer en la pantalla el quadre de dileg Crea una carpeta perqu seleccionem el lloc on la volem crear i el nom que li volem posar. Evidentment, podem crear carpetes dins daltres carpetes; per exemple, podem crear la carpeta Institut i dins daquesta la carpeta ESO i la carpeta Batxillerat.

Institut Batxillerat

Seleccionem la carpeta on volem guardar els fitxers adjunts

Una vegada tenim creades les carpetes que volem utilitzar, ens quedar collocar els missatges rebuts en aquestes carpetes. Per fer-ho, seguim els passos segents. 1r Ens situem en la Safata dentrada i en la part dreta ens apareixen les capaleres dels missatges. 2n Fem clic en el missatge que desitgem moure, larrosseguem fins a la carpeta on el volem situar i lhi deixem anar. Automticament, el missatge sha dipositat en la carpeta on lhem deixat anar. Si fem clic en aquesta carpeta, podrem vore les capaleres dels missatges que cont. Si els missatges que desitgem canviar sn molts, podem utilitzar la selecci mltiple per mouren diversos a la vegada. Recorda que pots seleccionar diversos elements contigus fent clic en el primer i Maj ( ) clic en lltim. Si volem seleccionar diversos missatges que no estan seguits, haurem de fer clic en el primer i Control <Ctrl> clic en la resta. Una vegada seleccionats, tan sols haurem darrossegar-los a la carpeta destinaci per mourels tots a la vegada. Per esborrar un missatge, larrosseguem fins a la Paperera. Igualment, si seleccionem un missatge i premem la tecla suprimeix <Supr> o fem clic sobre el bot Suprimeix de la barra deines, el missatge ser enviat a la Paperera.

Com organitzem la informaci?

Per crear una nova carpeta, fem un clic dret damunt de lelement En aquest equip i elegim lopci Crea una carpeta del men de context.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

687

DESTRESES TIC

Quan rebem correu, els missatges nous es guarden en la carpeta Safata dentrada , de manera que si acumulem en aquesta carpeta tots els missatges que rebem, arribar un moment en qu intentar localitzar un missatge en concret esdevindr una tasca molt difcil. Per aix, aconsellem la creaci de carpetes prpies i lorganitzaci dels correus dacord amb el contingut, els destinataris, etc.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

Per esborrar definitivament els missatges que no necessitem, hem dutilitzar lopci del men Fitxer / Buida paperera.

postes enviades i del missatge o els missatges rebuts en el mateix correu. Si el missatge que rebem sha enviat a diversos destinataris i volem que la nostra resposta arribe a tots els qui han rebut el missatge i no noms a qui lha enviat, haurem dutilitzar el bot Respon a tothom de la barra deines. De la mateixa manera que en el cas anterior, en el camp Per a apareixeran tots els destinataris de la nostra resposta. Per enviar el missatge, noms quedar fer clic en el bot Envia.

9 8
Com responem un correu rebut?

Com reenviem un correu?

Per respondre un missatge rebut, haurem de seleccionar-ne la capalera o obrir el missatge amb doble clic, i fer clic damunt del bot Respon de la barra deines. Automticament, sobrir la finestra de crea un missatge i el camp Per a apareixer preparat amb les dades de lusuari que ens ha enviat el missatge al qual responem. El camp Tema apareix emplenat amb el mateix contingut del missatge que havem rebut, per precedit de Re: que ens indica que s una resposta a un missatge.

De vegades, hem denviar a una tercera persona un correu rebut; per fer-ho, disposem de lopci reenvia. Seleccionem el missatge amb un clic, o lobrim amb un doble clic, i fem clic en el bot Reenvia de la barra deines. Hi apareixer la finestra de crea un missatge i haurem de teclejar en el camp Per a ladrea de correu de la persona a qui volem reenviar el missatge. El camp tema apareixer amb el mateix contingut que tenia el missatge que estem reenviant, per precedit de Fw: (Forward), que indica que s un missatge reenviat. En el cos del missatge apareix el missatge anterior que estem reenviant i un espai en blanc perqu hi escrivim, daquesta manera quedar un seguiment de tots els missatges que safegeixen a mesura que sn reenviats a altres usuaris. Per enviar el missatge nhi haur prou amb fer clic en el bot Envia.

Nou document

B, quan revise el document t enviar les correccions. Salutacions, Jess.


Adjuntem la revisi del pla d adaptaci curricular del cicle. Salutacions

Nou document

Revisa el document i em comuniques l opini que en tingues. Salutacions, Jess.

En el cos del missatge apareix el missatge anterior i un espai en blanc perqu hi escrivim: daquesta manera quedar un seguiment de la resposta o les res-

688

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

10

Com imprimim un missatge de correu?

Una vegada hem seleccionat les opcions dimpressi, noms ens quedar fer clic en el bot Imprimeix per enviar el missatge a la impressora.

Per imprimir un missatge, hem de seleccionar-lo i fer clic damunt del bot Imprimeix de la barra deines, o b utilitzar lopci del men Fitxer / Imprimeix. Hi apareixer el quadre de dileg Imprimeix missatge amb la fitxa Impressora, en la qual podem seleccionar la impressora amb qu volem portar a terme la impressi.

11

Com manegem la llista de missatges?

Quan obrim Evolution, de forma automtica ens connectem amb els servidors dels nostres comptes de correu electrnic i es descarreguen en la safata dentrada tots els missatges que hi ha pendents en el servidor. Pot passar que la nostra safata dentrada smpliga amb un gran nombre de missatges i que aix en dificulte el maneig, ja que trobar un missatge nou en concret dependr del criteri que en aquell moment tinguem establit per ordenar els missatges. Per aix, Evolution ens proporciona dues eines molt cmodes que ens faciliten el treball. La primera opci que podem emprar s la del men Visualitzaci / Amaga els missatges llegits, que deixar en la nostra safata solament els missatges que encara no hem obert, i que generalment coincideixen amb els ltims rebuts. Desprs de revisar tots els missatges, podem tornar a mostrar tot el contingut de la safata dentrada amb lopci Visualitzaci / Mostra els missatges amagats.

Si fem clic en la fitxa Treball podrem seleccionar si volem imprimir tot el document o solament algunes pgines daquest; aix mateix farem quant al nmero de cpies que desitgem imprimir. Per acabar, la fitxa Paper ens permet seleccionar el tipus de paper que volem utilitzar, lorientaci daquest, etc.

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

689

DESTRESES TIC

Daltra banda, disposem de lopci del men Visualitzaci / Visualitzaci actual / Per , amb el qual podem indicar el camp amb qu desitgem ordenar les capaleres dels missatges que estem visualitzant.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

Recorda que tamb pots aconseguir lordenaci dels missatges fent clic en la capalera de les columnes. Amb el primer clic sordena de forma ascendent i amb un nou clic en la mateixa capalera sordenar de forma descendent. Per exemple, si ordenem els missatges per la columna Data de forma descendent tindrem al comenament de la llista els ltims missatges rebuts.
Clic en la capalera de les columnes per ordenar els missatges per aquesta columna. Amb un clic sordena de forma ascendent i amb un altre clic en la mateixa capalera lordenaci canvia a descendent.
Presentaci per al divendres Presentaci per al divendres Presentaci per al divendres Presentaci per al divendres desenvolupament

lution i en aquest seleccionarem el compte de correu per al qual volem crear la nova signatura.

Per afegir-hi una nova signatura, farem clic en el bot Edici. Apareixer automticament en la pantalla leditor de comptes, i en la part inferior daquest est disponible el bot Afegeix signatura nova. Quan fem clic en aquest bot ens apareixer la finestra Edita signatura en la qual se sollicitar un nom per a la nova signatura i el contingut daquesta. Per acabar, fem clic en el bot Guarda i tanca.

12

Com podem signar els nostres missatges?

Normalment, cada vegada que enviem un missatge de correu, al final del missatge teclegem un text de comiat, en el qual incloem una salutaci, el nostre nom i ladrea de correu o la pgina web del nostre centre, etc. Doncs b, Evolution ens permet configurar aquesta informaci i afegir-la de forma automtica a tots els missatges que enviem, daquesta manera no haurem de teclejar-la en cada missatge. A ms a ms, si disposem de diversos comptes de correu, podem configurar una signatura per a cada compte o b utilitzar la mateixa per a diversos comptes, segons ens convinga.

Amb aquest procs podem afegir-hi tantes signatures com desitgem; tanmateix, un compte de correu noms pot tindre associada una signatura. Aleshores, per a qu tantes signatures? La resposta s senzilla: pot ser que lusuari tinga diversos comptes de correu, un per al treball, un altre per a loci amb qu es comunica amb els amics i els familiars, etc. Segurament, el missatge de comiat en els correus no s el mateix quan envia un correu de treball que quan queda amb els amics per sopar.

Per configurar una signatura per als nostres missatges utilitzarem lopci del men Edici / Preferncies. Sobrir el quadre de dileg Preferncies dEvo-

A ms a ms, si es tracta dun ordinador compartit per diversos usuaris, el ms habitual s que cada u tinga com a mnim un compte de correu, i que vulga tindre la signatura o signatures personalitzades.

690

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

Per canviar o assignar una signatura a un compte de correu noms cal seleccionar el compte, fer clic en el bot Edici i seleccionar en la llista Signatura: la signatura que desitgem emprar.

costat daquest bot i seleccionarem lopci Contacte. Sobrir un quadre de dileg en el qual hem de teclejar les dades del nou contacte, com el nom, el malnom, etc. Podem afegir-hi fins a quatre adreces de correu: del treball, del domicili, etc., i els diferents telfons del contacte, de missatgeria instantnia, etc.

Seleccionem la signatura que desitgem utilitzar

13

Contactes

Amb el tauler de contactes podem organitzar els nostres contactes i guardar informaci sobre aquests, tant a nivell personal com professional. Per accedir a aquest tauler podem utilitzar el bot Contactes o b seleccionar lopci del men Visualitzaci / Finestra / Contactes.

En la finestra de contactes podem afegir la informaci sobre la pgina web personal, el seu bloc, dades del seu treball, etc., utilitzant la fitxa Informaci personal. Per afegir-hi informaci sobre les adreces de correu tradicional disposem de la fitxa Adrea de correu. Per guardar la informaci que acabem demplenar, nhi ha prou amb fer clic en el bot Dacord. Per consultar o modificar la informaci dun contacte, tan sols hem de fer-hi un doble clic al damunt, o seleccionar-lo amb un clic en la llista de contactes i desprs triar lopci del men Fitxer / Obrir.

Contacte seleccionat

Per suprimir un contacte, el seleccionem i fem clic en el bot Suprimeix de la barra deines. Per imprimir la informaci dels nostres contactes, utilitzarem el bot Imprimeix de la barra deines.

En aquesta finestra apareixen els contactes que hem afegit fins ara. Per crear-ne un de nou, farem clic en el bot Crea o desplegarem la fletxa que se situa al

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

691

DESTRESES TIC

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

14

Com enviem un correu a un dels nostres contactes?

missatge, la qual tindr ja els camps esmentats emplenats automticament.

Per utilitzar les dades dun dels nostres contactes al qual volem enviar un correu, procedim de la manera segent. 1r Una vegada hem escrit el missatge, fem clic en el bot Per a: que hi ha al costat del quadre de text destinat a contindre ladrea del destinatari.

Salutacions, Jess.

15
Salutacions, Jess.

Com enviem un missatge a un grup de persones?

2n Automticament sobrir el quadre de dileg Selecciona contactes de la llibreta dadreces. En aquest seleccionem el contacte al qual volem enviar el correu i fem clic en el bot Afegeix corresponent. Des daquesta mateixa finestra podem afegir adreces per als camps Per a, a/c i c/o.

De vegades ens trobem que hem denviar un correu a un grup de persones que tenen alguna caracterstica comuna; per exemple, un exercici als alumnes de classe, un missatge als membres dun departament del centre, un avs a tots els caps de departament, la convocatria dun claustre, etc. Doncs b, la forma ms senzilla i cmoda de dur a terme aquestes tasques s mitjanant la creaci duna llista de contactes. Una llista de contactes s un conjunt de contactes que tenen alguna caracterstica comuna; per exemple, pertnyer a la mateixa classe, al mateix departament, ser caps de departament, formar part dun centre, etc. El tauler de contactes ens permet crear una llista de contactes duna forma senzilla. Per fer-ho, farem clic en la fletxa que hi ha al costat del bot Crea de la barra deines. En el men que apareix seleccionem lopci Llista de contactes. Apareixer en la pantalla un quadre de dileg en qu hem de teclejar el nom de la nova llista que estem creant.

Una vegada hem seleccionat tots els contactes, farem clic en el bot Tanca i tornarem a la finestra del

Per afegir un contacte enregistrat a la nostra llista, hem darrossegar-lo a la llista i deixar-lhi anar.

692

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Bloc C. Correu electrnic amb Evolution

Grup 1r ESO A

el mateix missatge a tots els membres que formen part de la llista seleccionada.

Grup 1r ESO A

Teclegem ladrea de correu i fem clic en el bot Afegeix

Si desitgem afegir un membre nou a la nostra llista i aquest no existeix com a contacte, tan sols hem de teclejar-ne ladrea de correu en el quadre de text i fer clic en el bot Afegeix per incorporar-lo a la nostra llista.
Grup 1r ESO A

Afegim el nom de la llista de contactes que cont els membres a qui desitgem enviar el correu electrnic

Grup 1r ESO A

Lexamen ser el dia 21 a les 9:00.

Per afegir-hi un contacte enregistrat, larrosseguem cap aquest espai

Salutacions, Jess

Per enviar un correu electrnic a tots els membres de la llista, seguim els passos segents. 1r Creem un missatge nou i fem clic en el bot Per a:, que ens permet seleccionar els destinataris des dels nostres contactes. 2n Busquem el nom de la llista de contactes i fem clic en el bot Afegeix. 3r El nom del grup apareixer com a destinatari del missatge en el camp Per a:. Fem clic en Tanca. 4t Omplim el contingut del missatge i fem clic en el bot Envia de la barra deines. Evolution enviar

Quan enviem un correu a una llista de contactes, el missatge ser rebut per tots els membres que la integren

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

693

DESTRESES TIC

Guia ds general de Kalipedia


Qu s?
Kalipedia (www.kalipedia.com) s una iniciativa pionera de web 2.0 i continguts educatius en lmbit de parla hispana, amb la qual Grupo Santillana posa a la disposici de tota la societat una web dajuda a lestudi i a lensenyament, daccs lliure i gratut, amb vocaci de convertir-se en el recurs de referncia per a lmbit educatiu. Kalipedia naix amb ms de 40.000 continguts de referncia; lusuari hi pot vore les obres de Velzquez, sentir discursos dels grans protagonistes de la histria, desplaar-se al centre de la Terra per a comprendre lorigen dels volcans, conixer de prop els personatges ms illustres, aprofundir en frmules matemtiques i tot aix amb la garantia i el rigor de Grupo Santillana. Kalipedia tofereix la possibilitat de compartir, interactuar i participar a travs de linterkambiador, una comunitat per a professors i estudiants on lusuari forma part del projecte a travs duna xarxa social viva, interactiva i participativa.

Caracterstiques
Kalipedia presenta els continguts contextualitzats i relacionats entre ells a fi de promoure la iniciativa personal i la gesti de la informaci per part de lusuari, per a fomentar aix levoluci personal i acadmica. La lnia temtica de Kalipedia es resumeix en els punts segents: Creixent dia darrere dia, actualment, Kalipedia inclou 40.000 continguts divulgatius i de referncia en les rees de Geografia, Llengua, Cincies, Histria, Literatura, Filosofia, Art, Tecnologia, Fsica, Qumica, Matemtiques i Informtica, adreats a estudiants de lEducaci Secundria Obligatria. T un potent tractament grfic, que enriqueix les rees temtiques amb elements visuals en alta resoluci i amb una qualitat desconeguda fins ara en la xarxa: mapes versionats, fotografies, galeries de imatges, grfics, illustracions i infografies. Ofereix un ampli desplegament de continguts interactius en diversos formats: vdeos, udios, animacions, simulacions i grfics interactius, que proporcionen una visi ms detallada i descriptiva de tots els continguts.

694

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Inclou eines de gesti del coneixement, cercador avanat, glossari detallat, test dautoavaluaci Kalipedia sendinsa en la web 2.0 i obre les portes de linterkambiador, una comunitat per a professors i estudiants on lusuari pot personalitzar, ampliar, compartir, publicar i comunicar-se amb altres persones. Lrea social i comunicativa de Kalipedia inclou: Eines de valoraci amb les quals poder comentar, modificar, enviar, afegir etiquetes, crear favorits i compartir amb tota la comunitat una estructura de continguts personalitzada a la mesura de cada usuari. Eina de creaci davatars personalitzats, que et permet crear la imatge que et representar en linterkambiador. Participaci activa en reptes i concursos ludicoformatius per a aprendre divertint-se. Sistema detiquetatge dels continguts amb paraules clau que permeten guardar els nostres favorits i intercanviar-los amb altres usuaris. Generaci de cercles de companys i grups amb interessos afins, cosa que permet comunicar experincies, realitzar investigacions, treballs conjunts i compartir continguts etiquetats a la nostra manera. Blocs multiautor, una eina innovadora i nica fins ara, on tots els membres dun grup poden escriure i comentar. Frums per a crear, plantejar, compartir i discutir qestions que interessen o preocupen la comunitat educativa.

Aprofitament
Estructura i navegaci La navegaci per Kalipedia s ben senzilla i intutiva, a travs de dos mens: El men lateral ens permet conixer tots els nivells de navegaci dins la web. Aix, trobarem un men Materias, i dins aquest, les diferents rees temtiques, com Geografia que, al seu torn, es divideix en General i Descriptiva. Daquesta manera, sense mourens, coneixerem la profunditat de la matria a qu volem adrear-nos. Aquest men ens permet accedir a les seccions de Materias, Multimedia, Glosario, Noticias i Interkambiador. El men superior s ms senzill, un accs directe a les seccions de Materias, Multimedia i Glosario. Tamb pots accedir a tots els continguts i seccions a travs del mapa del web:

http://www.kalipedia.com/mapa.html

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

695

GUIA DS GENERAL DE KALIPEDIA

La portada general

Cercador general i avanat. Pots accedir a tots els continguts de Kalipedia a travs duna cerca senzilla, dun article, imatge o element multimdia, o a travs de la cerca avanada, on podrs distingir per format, tipus de contingut, matria i submatria. Cercador:

Sempre trobars notcies dinters, per matria, perqu utilitzes a classe el ms destacat del dia, contextualitzant els continguts de Kalipedia amb el mn actual que ens envolta. Secci Noticias :

http://www.kalipedia.com/noticias/

http://www.kalipedia.com/buscador.html

Secci Multimedia destacada amb udios, vdeos, animacions i galeries dimatges, que aporten una presentaci visual i interactiva dels continguts. Secci Multimedia :

Articles dinters de totes les rees temtiques, destacats per la seua rellevncia diria. Secci Materias :

http://www.kalipedia.com/

http://www.kalipedia.com/media.html

696

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Imatges en alta resoluci, fotografies en formats horitzontals i verticals a gran mida per a ser projectades i/o ser utilitzades en treballs de classe. Secci Fotos : http://www.kalipedia.com/fotos/

El ms recent, vist, valorat i comentat pels usuaris. Per a conixer els interessos de la comunitat educativa, per on naveguen, qu els interessa

Recursos Web, amb el ms destacat i interessant que pots trobar per la xarxa.
Secci Recursos Web :

http://www.kalipedia.com/recursoweb/

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

697

GUIA DS GENERAL DE KALIPEDIA

Seccions La secci Materias t una portada principal per submatria, amb els continguts destacats del dia i un ndex amb tots els temes i articles que els comprenen. Es pot navegar per la seua versi ms grfica, en portada, o accedir als continguts directament a travs de la pestanya ndice.
I Multimedia, lrea ms visual amb seccions danimacions, udios, fotos, galeries, grfics, recursos web i vdeos. Es pot navegar per la portada principal o per la portada de les diverses seccions, on trobars els continguts ms destacats del dia, lltim, el ms valorat, vist i comentat, o endinsar-te en larxiu per format i perdret en els seus ms de 12.000 continguts interactius.

http://www.kalipedia.com/media.html
Cada un dels nostres grfics es mostra en diverses versions, perqu pugues utilitzar, en cada moment, la que et convinga ms. Nhi ha una versi bsica, amb noms el dibuix; una de muda, com la bsica per amb pistes per a poder ser completada per lusuari; i una de completa, amb tota la informaci, com un apunt illustrat del tema que sestudia. Trobars esquemes, mapes, dibuixos, partitures i frmules en aquestes tres versions; tu decideixes qu utilitzar i com, tot i que, si vols, podem orientar-te perqu en tragues el mxim partit.
I

Glosario, on es troben totes les paraules que puguen generar algun tipus de dificultat. Pots trobar-les per ordre alfabtic o, en el seu mateix cercador, suggerir un nou terme i integrar nous significats.

http://www.kalipedia.com/glosario/
I Participa: perqu pugues formar part activa, des de qualsevol contingut, tens disponible lopci de comentar, corregir, enviar, etiquetar i compartir material amb altres usuaris.

Com pots etiquetar un contingut? Cada vegada que navegues, que explores Kalipedia i que trobes una informaci dinters, siga un text, una imatge, un vdeo, un udio, ho pots guardar com a favorit i etiquetar-ho amb paraules clau. Aquests favorits, podrs vorels, compartir-los amb els companys i enviar-los als teus grups des de linterkambiador. Pots vore els teus continguts etiquetats ac:

http://www.kalipedia.com/comunidad/favoritos.html
I

RSS: pots rebre gratis i en temps real els ltims continguts actualitzats per temtica o per format. Kalipedia tofereix les ltimes actualitzacions de cada matria o tema i dels elements multimdia que es van desenvolupant dia a dia.

http://www.kalipedia.com/rss.html
Linterkambiador Imagina poder compartir i rebre en igual proporci els teus coneixements, resoldre els dubtes, millorar les teues capacitats, divertir-te amb els companys i aconseguir que aprenguen en un entorn tecnolgic accessible. Tens la resposta en linterkambiador, un lloc com en Kalipedia on compartir coneixements i experincies, on poder crixer i aportar. s lrea en qu podrs conixer companys, guardar favorits i etiquetes, crear grups, blocs multiusuari, frums...

http://www.kalipedia.com/comunidad/
El men de linterkambiador t diferents seccions, les personalitzades i les generals de linterkambiador. Les que es refereixen als teus espais personalitzats es recullen en les seccions Mi perfil, on pots accedir a les dades del teu compte, i Mi Kalipedia, on gestionar els teus favorits, etiquetes, grups, convidar els companys, pujar una imatge que represente el teu grup o a tu mateix, crear un bloc Les opcions generals et permeten anar a zones comunes de linterkambiador, com ara Foros, Blogs, Entrevistas digitales i Test. Els Test permeten posar a prova els coneixements dels usuaris, amb la possibilitat de corregir automticament en el moment, comprovar els errors i descobrir les respostes correctes.

http://www.kalipedia.com/test/

698

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Blogs
Pots tindre un bloc personal o de grup: http://blogs.kalipedia.com/. Un bloc personal a la teua mida, en el qual poder desenvolupar els teus propis continguts i iniciatives, o un bloc de grup. Pots crear tants grups com vulgues i pots tindre un bloc per a cada un dells, convidar els companys i treballar amb tots alhora en una obra collectiva. Visita la nostra ajuda, amb les preguntes ms freqents dels usuaris en http://www.kalipedia.com/ayuda.html I coneix-nos ms a fons en la nostra secci Acerca de Kalipedia en http://www.kalipedia.com/acercade.html

Utilitat didctica de Kalipedia


Kalipedia contribueix a la consecuci dobjectius significatius dins lEducaci Secundria Obligatria. Duna banda, refora i amplia els elements bsics de la cultura adquirits per lalumnat a classe, en els aspectes humanstic, artstic, cientfic i tecnolgic, integrant i interrelacionant aprenentatges tant formals com no formals. I de laltra, dacord amb les directrius de la LOE, afavoreix ladquisici i el desenvolupament dhabilitats i destreses en el coneixement i la utilitzaci de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci. Com ja hem vist, Kalipedia presenta una navegaci simple i flexible que permet utilitzar-la no solament com a eina de suport sin com un projecte integral daula. Ms avall et presentem alguns models ds abans, durant i desprs de vore un contingut a classe, a fi que els adaptes a les teues necessitats i interessos i aprofites al mxim el contingut i les eines de Kalipedia. Abans de En la societat tecnolgica en qu ens trobem, Kalipedia es transforma en una valuosa font de motivaci a lhora dabordar aprenentatges nous. Utilitza un Sabas que, un vdeo, una foto o un udio com a introducci a conceptes, a priori, poc atractius, com a referncia a aquests, per a posar veu a un personatge o fet histric, o per a contextualitzar un contingut. Els grfics versionats resulten una potent eina com a avaluaci inicial. Treballa amb les versions bsica i muda, juga a completar-les i comprova les respostes una vegada vist el tema. Durant Kalipedia mostra tots els seus continguts relacionats amb altres materials i rees, per la qual cosa, en la majoria de les matries, permet contextualitzar socialment, polticament i econmicament un contingut curricular, a ms de possibilitar treballar-lo transversalment. Dacord amb lafinitat temtica, hi ha tres tipus de relacions entre els continguts:
GUIA DS GENERAL DE KALIPEDIA

Relaci de primer grau: a la dreta de la pgina, es tracta de materials relacionats directament amb el tema en qu ens trobem. Relaci de segon grau: situat davall el tema, sn continguts relacionats de la mateixa rea o matria. Relaci de tercer grau: situat davall les relacions de segon grau, mostren materials relacionats transversalment. Lapartat Hazlo as, en les rees cientificotcniques, mostra des del desenvolupament complet dun procs fins a les formes per a evitar els errors ms comuns. Crea un grup af a les teues necessitats i interessos i comparteix-hi els continguts relacionats que trobes en Kalipedia. Entre tots podeu etiquetar-los i generar carpetes temtiques.
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

699

Dins linterkambiador tens la possibilitat de crear blocs multiautor, que et permeten crear blocs conjunts on posar en marxa activitats collaboratives. Treballar amb aquest tipus deines, prpies de la web 2.0, afavoreix el desenvolupament destratgies i habilitats de comunicaci i planificaci. Els blocs multiautor tofereixen la possibilitat de generar un espai virtual ms enll de lespai-temps. Si pots, no perdes loportunitat de crear un bloc de grup amb una aula dun altre centre, on professors i alumnes podeu analitzar, reflexionar i debatre el que esteu treballant. No perdes de vista la secci Entrevistas digitales (http://www.kalipedia.com/entrevistas/), on trobars escriptors, cantants, actors, esportistes... Enviar preguntes i llegir les respostes, en funci del que esteu veient a classe, es pot convertir en una original i suggerent activitat dampliaci. Desprs de Esbrina el que saps en la secci Test (http://www.kalipedia.com/test/). Kalipedia et permet comentar, valorar i compartir els tests amb altres companys, plantejant-te nous reptes daprenentatges en funci dels resultats que obtingueu. No toblides dafegir nous missatges al teu bloc, personal o de grup, per a contar les teues experincies i inquietuds amb relaci al tema que heu vist. Kalipedia s un projecte viu, en constant creixement. Envia els teus dubtes, comentaris i suggeriments a escribenos@kalipedia.com. En Kalipedia, tu ets el protagonista!

Kalipedia, el tom que faltava en la teua enciclopdia En dades: 40.000 continguts educatius i de referncia 12.000 elements multimdia 3.500 termes en el Glosario

700

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

NOTES

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

701

GUIA DS GENERAL DE KALIPEDIA

NOTES

702

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

NOTES

HISTRIA 4t ESO

MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

703

GUIA DS GENERAL DE KALIPEDIA

Direcci dart: Jos Crespo Projecte grfic: Portada: CARRI/SNCHEZ/LACASTA Interiors: Manuel Garca Illustraci: Carlos Aguilera Cap de projecte: Rosa Marn Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda Desenvolupament grfic: Rosa Mara Barriga, Jos Luis Garca, Ral de Andrs Direcci tcnica: ngel Garca Encinar Coordinaci tcnica: Manuel Baa Gonzlez Confecci i muntatge: Javier Benavente, Jorge Borrego, Manuel Baa Gonzlez, Ignacio Bueno Cartografia: Jos Luis Gil, Beln Hernndez, Jos Manuel Solano Mapes: Ana Isabel Calvo, Gabriela Martn Correcci: Hctor Gonzlvez, Xavier Casero, Laia Miralles Documentaci i selecci fotogrfica: Amparo Rodrguez Fotografies: A. Garca; A. Vias; GARCA-PELAYO/Juancho; Jess Ramrez Copeiro y Elin Von Munthe af Morgenstierne; E. Limbrunner; F. Orte; F. Po; F. X. Rafols; GOYENECHEA; J. C. Muoz; J. Deustua; J. Jaime; J. M. Gil-Carles; J. M. Escudero; J. Manuel Sanchs; J. V. Resino; J. Vendrell; Krauel; M. Portillo; Michele di Piccione; ORONOZ/MUSEO DE AMRICA, MADRID; P. Lpez; R. Manent; Roca-Madariaga; A. G. E. FOTOSTOCK; ABB FOTGRAFOS; AGENCIA ZARDOYA; ARXIU MAS; CONTIFOTO/Ana - M. Jos, Gianni Ferrari, CONTIFOTO/KEYSTONE PRESS AGENCY LTD, UPPA; COVER/CORBIS SYGMA/Ron Sachs; COVER/SYGMA/Paulo Fridman, Alain Nogues, Georges de Leerle, KEYSTONE, K. I. L. HUMANIT, KEYSTONE PARIS, L'ILLUSTRATION; COVER/CORBIS/Scheufler Collection, Ted Spiegel, PoodlesRock; COVER/R. Smano, CONTACT PRESS IMAGES/Frank Fournier; EFE/Marcelo Sayao, Vidal, A. Martn, J. Martnez, M. Hernndez de Len, Mondelo, AP PHOTO/Ed Reinke, GOLDNER/SIPA ICONO; EFE/SIPA ICONO/Seguin; EFE/SIPA-PRESS/Trippett, Wallis, Bob Strong, C. Hernandez, Dalmas, Eric Hadj, Gksin Sipahioglu, Hulton Deutsch, Larry Reider, N. T. B., Piko, Robert Trippett, Sanjiro Minamikawa, Sichov, Smith, Thomas Haley, Wesley Bocxe, E. R. L./SIPA ICONO, EAST NEWS, INTERFOTO, NOVOSTI, RIA-NOVOSTI/SIPA; EUROPA PRESS REPORTAJES; FLASH PRESS/GAMMA/J. P. Laffont, GAMMA/Ken Kirby; FOTOGRAFA F3; GETTY IMAGES SALES SPAIN; GIRAUDON BRIDGEMAN; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; KEYSTONE PARIS; KEYSTONE-NEMES; MUSEUM ICONOGRAFA/J. Martin; NASA/NASA Kennedy Space Center (NASA-KSC); NOVOSTI; PHOTODISC; TRI PICTURES; El nostre agrament a Edicions 62; Instituto Cervantes/Juan Diego Duque; DERKAOUI; ARCHIVO GENERAL DE LA ADMINISTRACIN; Armand Colin-Vronse; BIBLIOTECA DEL PALACIO REAL, MADRID/MADRID, BIBLIOTECA DEL PALACIO REAL. FOTOGRAFA CEDIDA Y AUTORIZADA POR EL PATRIMONIO NACIONAL; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID/Laboratorio Biblioteca Nacional; CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, MADRID; European Community; FUNDACIN LARGO CABALLERO; FUNDACIN SANTILLANA; HEMEROTECA NACIONAL, MADRID; J. E. Casariego; J. Gmez; MINISTERIO DE ECONOMA Y HACIENDA; MUSE CARNAVALET, PARS; Museo de Bellas Artes de Asturias; MUSEU DEL LOUVRE, PARS; MUSEO HISTRICO CASA DE SUCRE, QUITO; MUSEO HISTRICO NACIONAL, ARGENTINA; MUSEO HISTRICO NACIONAL, BUENOS AIRES; MUSEU HISTRIC NACIONAL, RIO DE JANEIRO; MUSEO MUNICIPAL, MADRID; MUSEO NACIONAL DEL PRADO/Laboratorio del Museo del Prado/ MUSEO DEL PRADO - MADRID - DERECHOS RESERVADOS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIN TOTAL O PARCIAL; MUSEO ROMNTICO, MADRID; NASJONALGALLERIET, OSLO; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; T. Casuso; USIS; ARXIU SANTILLANA

2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. C/Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya per
Queda prohibida, tret de les excepcions que estableix la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense comptar-hi amb lautoritzaci dels titulars de la propietat intellectual. La infracci dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intellectual (articles 270 i segents del Codi Penal).

ISBN: 84-84-9807-244-0 CP: 777070 Depsit legal: