CARLISME : ORIGEN ,CAUSES ,GUERRES ,etc.

1700 Arribada Borbons 1713 llei Slica

Definici: Carlisme:moviment poltic que va fer la seua aparici en 1833 arran del problema dinstic plantejat a la mort de Ferran VII.El senyor Carlos,el seu germ, els seus partidaris els carlins,no van acceptar la Pragmtica Sanci de 1830,que anullava la Llei Slica i permetia a Isabel II succeir en el tron de son pare.Els carlins defenien la legitimitat dinstica,l'absolutisme,la tradici,l'aliana Altar i el Tron i els furs regionals enfront de la centralitzaci castellana.Les rees geogrfiques carlines eren les de tendncies autonmiques: Basques, Navarra ,Catalunya.

1789 Pragmtica Sanci De Carles IV abolint Llei Slica 1808-1814 Guerra Indepen 1812 Constituci (art 174: succeci : Varons i dones) 1820-23 Trieni Liberal: Oposici reialista o apostlica (regencia dUrgell) 1827/28 guerra malcontents a Catalunya (primeres manifestacions Carlistes)

Manifest de la federaci de Realistes Purs, 1826 ... El nostre pla, en fi, no s ni ser un altre que el salvar d'un colp la Religi, l'Esglsia, el Tron i l'Estat... Per a a es necessita que davant de totes les coses deroguem del tron a l'estpid i criminal Ferrran de Borb, instrument i origen de totes les nostres adversitats, i esta mesura, per violenta que parega, s absolutament necessria,... Fem ressonar per l'aire himnes d'alabana per a impetrar l'ajuda del Totpoders i demanar-li que protegisca la nostra obra... Posem en les seues divines mans els destins futurs de la nostra amada Ptria amb la sotsobrant nau de l'Esglsia i jurem com a cristians triomfar o morir en esta santa causa. Finalment, espanyols, proclamem com a Cap d'ella a l'Augusta Majestat del Senyor Carles V, perqu les virtuts d'este prncep, adhesi al clero i a l'Esglsia, sn altres tantes garanties que oferixen a l'Espanya davall el suau jou de la seua paternal dominaci, un regnat de pietat, de prosperitat i de ventura...

1830 Naix Isabel

29/mar/1830 Pragmtica Sanci De Ferran VII publicant la de 1789 1833 mor Ferrn VII 1833-1839 I GUERRA CARLISTA 1839 Pau de Bergara (Espartero/Moroto)

Pragmtica Sanci de 29 de mar de 1830, sobre la Successi de la Corona. Que en les Corts que s van celebrar en el meu palau de Buen Retiro 1'any de 1789 s va tractar a proposta del rei, el meu august pare, que est en glria, de la necessitat i convenincia de fer observar el mtode regular establit pels lleis del regne, i pel costum immemorial de succeir en la Corona d'Espanya amb preferncia de major a menor i de baro a femella [...] i tenint presents els immensos bns que de la seua observana per mes de 700 anys havia reportat esta monarquia, aix com els motius i circumstncies eventuals que van contribuir a la reforma decretada per 1'interlocutria acordada el 10 de maig de 1713, van elevar als seues reials mans una petici [...] suplicant-li que, malgrat la novetat feta en 1'esmentada interlocutria acordada, tinguera a be brollar que s'observara i guardara perptuament en la successi de la monarquia el dit costum immemorial [...]

1846.1849

II GUERRA CARLISTA guerra dels matiners

El Pas Basc I Navarra gaudien tradicionalment d'un alt grau d'autoadministraci,basada en els seus antics furs,els quals tenament defesos per quasi la totalitat de la poblaci i que per consegent eren una causa popular, indubtablement tendien a beneficiar a la classe dominant local. El liberalisme amenaava amb l'eliminaci dels furs en nom de la uniformitat i la centralitzaci, tirant aix a estos grups en braos dels carlins, els que, de manera un tant calculada, van afegir la paraula furs a la divisa Du, Ptria, Rei. El liberalisme volia dir tamb individualisme dogmtic i secularitzaci, i per consegent l'alienaci tant de les propietats comunals com de les eclesistiques, la qual cosa era considerat com una abominaci pels habitants de regions que posseen vigoroses tradicions comunitries i una Esglsia genunament i merescudament popular. I, per descomptat, prometia el progrs, s a dir, la imposici de l'urbanisme i de l'industrialisme Martin Blinkhorn Carlisme i contrarevoluci a Espanya 1931-1939 Ed. Crtica, 1979, pp 37

Art. 1. Els deures que la Constituci poltica ha imposat sempre a tots els espanyols d'acudir al servici de les armes quan la llei els demana, i de contribuir en la proporci dels seus havers als gastos de l'Estat, s'estendran, com els drets constitucionals s'estenen, als habitants de les provncies de Biscaia, Guipscoa i laba de la mateixa manera que als altres de la Naci. Art. 2. Per virtut d'all que s'ha exposat en l'article anterior, les tres provncies referides queden obligades des de la publicaci d'esta llei a presentar, en els casos de quintes o reemplaaments ordinaris i extraordinaris de l'exrcit, la quota d'hmens que els corresponga d'acord amb les lleis. Art. 3. Queden igualment obligades des de la publicaci d'esta llei les provncies de Biscaia, Guipscoa i laba a pagar, en la proporci que els corresponga i amb dest als gastos pblics, les contribucions, rendes i impostos ordinaris i extraordinaris que es consignen en els pressupostos generals de l'Estat. (...) Decret d'Abolici dels Furs Bascos. (21 de juliol de 1876)

1872.1876

III GUERRA CARLISTA