Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

Unitat Didctica 2. La matria: estructura, interaccions i canvis Com s laigua?

Aquesta unitat didctica ha estat pensada per al cicle inicial de primria. El model teric que volem ajudar a construir s el model de matria. Volem que sigui una UD que el professorat pugui adaptar de manera flexible perqu considerem que la participaci activa de lalumnat i lexpressi contnua de les seves idees i interessos sobre el tema ha dorientar el desenvolupament de les activitats. Noms aix implicarem a lalumnat en el seu propi aprenentatge, portant a terme una contnua interacci i regulaci que ajudi tothom, sigui quin sigui el seu punt de partida, a construir coneixement. La unitat didctica cont: -els referents curriculars que hem tingut en compte a lhora delaborar-la -les orientacions didctiques que considerem imprescindibles per tal de portar a terme un treball competencial. -exemples de les activitats realitzades per els/les alumnes -referncies a fulls destinats a lalumnat en format Word que es poden trobar a lenlla treballs per a lalumnat -referncies de la bibliografia utilitzada en el desenvolupament de la unitat didctica Tot i que aquesta unitat ha estat experimentada amb nens i nenes de segon curs de primria , considerem que s adaptable a altres nivells propers donat que s una unitat de programaci oberta; no cal portar a terme totes les activitats, poden variar sempre que se segueixi el cicle daprenentatge (exploraci didees prvies, introducci de nous continguts, estructuraci de coneixements i activitats daplicaci) Les activitats sn un exemple del que considerem que ha de ser una activitat competencial des del punt de vista de les cincies experimentals com a rea que orienta la seqenciaci

(...) orientacions didctiques pels/ per les mestres (...) exemples de fulls utilitzats amb lalumnat i dalgunes activitats realitzades (...) fulls de treball, en format Word, a lenlla treballs per a lalumnat (...) bibliografia utilitzada en la unitat didctica

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

Competncia global que es vol ajudar a desenvolupar en lalumnat: Capacitat per utilitzar el coneixement cientfic per plantejar preguntes investigables sobre els fenmens naturals i obtenir conclusions a partir dels experiments que ajudin a comprendre el mn. Model teric que es vol ajudar a construir: Matria rea que orienta la seqenciaci: Coneixement del medi natural, social i cultural Altres rees que es treballen: Durada: 12 sessions; 11 duna hora i 1 dhora i mitja Nivell daplicaci: 2n. Nivell de cicle inicial

llengua catalana

Objectius daprenentatge

Competncies

Criteris davaluaci

Adquirir coneixements sobre . - Coneixement i interacci amb laigua tot construint el model de el mn fsic: matria. Imaginar i representar Conixer i comprendre el context lestructura interna de laigua. natural on est immers. Comprendre les interaccions i Plantejar preguntes observables canvis produts a laigua gelada sobre caracterstiques i canvis observables en els materials, Plantejar-se i resoldre identificar evidncies i extreure interrogants respecte de conclusions que possibilitin fenmens i elements significatius prendre decisions per actuar. de lentorn natural

Comprendre lestructura interna de laigua, formada per partcules Cercar informaci rellevant, per mitj de lobservaci directa, de les diferncies entre aigua lquida i slida Comprendre lestructura interna de laigua slida comparada amb laigua lquida Explicar i representar les diferncies entre aigua slida i lquida. Buscar respostes a interrogants respecte de fenmens de lentorn natural Investigar amb algunes substncies com laigua s un bon

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

Entendre que laigua s un bon Utilitzar el coneixement cientfic dissolvent per que no tot es per comprendre situacions dissol en aigua properes, per prendre decisions coherents per actuar amb Utilitzar les TIC com a eina per aquest coneixement. compartir coneixements - Comunicativa lingstica i Imaginar, observar, reflexionar i audiovisual : explicar per aprendre Expressar idees i organitzar informacions de manera efica i Explicar utilitzant diferents codis intelligible sobre espais, fets, problemes i fenmens els aprenentatges realitzats geogrfics, histrics, socials, Cooperar en el grup de treball i naturals i tecnolgics les converses Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i Entendre la interacci amb els utilitzant les TIC per informar, companys i les companyes com per convncer, per dialogar. a font de coneixement - Aprendre a aprendre: Aplicar els coneixements Utilitzar habilitats de planificaci adquirits a altres situacions del treball - Autonomia i iniciativa personal: Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn. Desenvolupar personals habilitats (autoestima,

dissolvent Analitzar diferents materials permeables i impermeables Realitzar una capa impermeable per a una nina Escriure una carta per explicar: Com s laigua? Comunicar els resultats: oralment, per escrit, amb dibuixos, mitjanant representacions amb el cos. Valorar la comunicaci i la interrelaci amb els companys i les companyes del grup com a font de coneixement Aplicar els coneixements adquirits a altres situacions
Valorar individualment que linfant ha assolit els objectius de manera: Pertinent, completa, coherent, precisa en ls del llenguatge, creativa, collaborativa

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

autocrtica, autoaprenentatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals - Tractament de la informaci i competncia digital Expressar, compartir idees i coneixements
Continguts

Descripci de lestructura interna de laigua lquida i de laigua slida Planificaci i realitzaci de seqncies daccions ordenades encaminades a la realitzaci dun objectiu conegut Observaci i descripci de algunes barreges i dissolucions Expressi oral, escrita, visual i mitjanant el propi cos del coneixement adquirit Observaci i classificaci de teixits permeables i impermeables Utilitzaci de la balana digital, la lupa de m, la lupa binocular i el programa Motic Iniciaci a ls de la cmera fotogrfica Iniciaci al correu electrnic i al power point en grup i amb ajuda Inters per participar en les converses i en el grup cooperatiu Valoraci del dileg entre iguals, com a font de coneixement Manteniment de la neteja i collaboraci en lordre i lestalvi de materials de laula

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

1a. sessi 1 hora Grup classe Fase dexploraci didees prvies Com s laigua? La UD sinicia amb aquesta pregunta que al final de la unitat es torna a formular: Com s laigua? Les preguntes indiquen als infants: - El tema que senceta i a pensar en tot all que al respecte ja saben i - Assenyala, tamb, els objectius proposats Al professorat linforma dels coneixements previs de lalumnat. Les primeres respostes dels infants sn: No t color. s blava No, s transparent Hi ha aigua neta i aigua bruta No t gust a res No fa olor

Una altra opci per aquesta primera sessi s construir un mural amb imatges que els nens i nenes portin de casa o trobin en revistes, diaris, etc. a la classe. 2a. Sessi 1h 30 m. Grup classe Fase dintroducci de continguts Podem fer gotes ben petites? Podem trencar laigua? Com ho podem fer? A la primera sessi han sortit les gotes com un dels llocs on hi ha laigua i ho recollim per iniciar aquesta. Fem una aproximaci a lestructura de la matria, en aquest cas aprofitant laigua. La matria est formada per parts molt i molt petites, per partcules (estructura discontinua). Daltra banda pretenem que els propis infants busquin la manera de fer petits experiments amb els estris de laboratori que tenen a labast. En aquesta ocasi els nens i les nenes van posar unes gotes daigua en una safata i amb un pal de polo, amb el comptagotes, amb una xeringa van anar separant les gotes per ho poden fer de moltes altres maneres. He aixafat laigua amb un pal Amb el comptagotes he separat laigua goteta a goteta Amb el comptagotes lhe estirat He remenat laigua amb el comptagotes i han quedat parts molt petites.

Una altra pregunta que formulem s: On hi ha aigua? Bassal, cascada, cataracta, gelada, capseta, piscina, got, mar, banyera, peixera, wter, bota, claveguera, boca, gota, raig, Pols, gerra, camell plat, cactus, nvols, ampolles, garrafes, pots.

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

Com s una gota daigua per dintre? Es pretn que linfant faci un exercici dimaginaci i alhora aprofiti lexperincia que acaba dadquirir a lactivitat anterior i intenti imaginar una gota daigua per dintre. Els infants dibuixen en un full com imaginen que s una gota daigua per dintre i posteriorment ho expliquen a la resta de companys i companyes. Full de treball nm. 1 Cal ajudar als infants a aprofundir una mica en el seu dibuix i explicaci tot iniciant largumentaci. Com s qu has fet cercles ms petits dintre de la gota? Com s que has fet cercles (concntrics) dintre de la gota? Posteriorment els infants poden pensar i rectificar per millorar el seu treball individual, estan fent lautoregulaci amb lajuda del docent.

Les explicacions sn: Dintre duna gota daigua hi ha ms gotes daigua. I tamb hi ha oxigen. La gota t gotes ms petites. Sn trossos daigua molt i molt petits.

Entre tots donem un nom a aquests trossos o parts tan petites els anomenem partcules. 3a. sessi 1 hora Grup classe Fase dintroducci de continguts Qu passa si posem laigua al congelador? (1a. part) Aquesta pregunta no es podr contestar fins al final de la propera sessi. Triem calor per tal de congelar laigua i comencem amb els canvis destat (nicament slid i lquid). Hi ha un intercanvi denergia que produeix un canvi. Tot seguit de formular la pregunta hem de pensar com deixarem laigua al congelador. On posem laigua per portar-la al congelador?

En una ampolla En un pot Lampolla ha de ser de plstic O de vidre

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

Finalment decidim omplir una ampolla de vidre fins a dalt, una de plstic (que no est plena del tot i t assenyalada amb una lnia fins a on arriba laigua) i un globus. Escrivim les hiptesis a la diapositiva del power. Cada dia uns minuts abans dacabar la sessi els infants i la mestra fiem una diapositiva que recollia el treball fet aquell dia, tamb es posava alguna foto. El qu es posava a la diapositiva estava consensuat entre tots. Cada sessi comenava recordant que havem fet i per on havem de continuar. En una ampolla de vidre? Es congelar laigua Explotar perqu el gel destrueix En una ampolla de plstic? De laigua es fa gel Quan es desf el gel es torna petit i torna a ser aigua El plstic no explota perqu s ms resistent que el vidre Laigua ocupa ms espai que el gel En un globus? Explotar Laigua tindr la forma del globus per congelada Pesa ms

4a sessi 1h Grup classe Fase dintroducci de continguts Qu passa si posem laigua al congelador? (2a. part) La sessi sinicia anant a buscar la safata amb les ampolles i el globus a la cuina de lescola. I tot seguit ja a laula els nens i les nenes observen que ha passat i comproven les hiptesis. Sorgeixen altres preguntes: Com s que es trenca lampolla de vidre i la de plstic no? Quina forma t el gel? Diuen: En una ampolla de vidre Laigua est gelada Lampolla est trencada perqu el gel ocupa ms espai En una ampolla de plstic El plstic no explota perqu s ms resistent que el vidre En un globus No ha explotat perqu s flexible/elstic. Pesa ms laigua solida Agafa la forma del globus que laigua lquida?

A partir daquestes respostes sembla necessari insistir en lestructura de laigua slida i s per aix que fem una sessi ms per acabar de treballar el tema.

Ho portem tot al congelador de la cuina de lescola A propsit dels recipients utilitzats sobre una lnia de treball per observar les propietats dels materials en aquest cas: resistent; frgil/tena; elstic...

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

5a sessi 1h Grup classe Fase destructuraci de coneixements Com s que laigua slida ocupa ms espai que laigua lquida? Qu li passa a laigua slida per dintre? Com s el gel per dintre? En aquesta sessi farem la representaci de laigua lquida i laigua slida. Es demana als nens i a les nenes que tornin a imaginar com s laigua slida i lquida per dintre (activitat similar a la de la gota daigua per dins) aprofitant el que acaben de treballar la sessi anterior i que ho representin amb el seu cos. Els hi donem un temps per pensar, parlar i decidir com ho faran. No surt a la primera, ni a la segona per amb lajuda dalgunes preguntes que entre tots els infants van contestant de mica en mica es rectifica la representaci : Com s qu us heu posat tots junts? I com us hauria de posar per fer veure que sou les partcules de laigua lquida? I com s que ara obriu els braos?... Aquestes hidrorepresentacions (representacions sobre laigua) fetes a laula sn molt simples i nicament mostren que: les partcules de laigua slida ocupen ms espai que quan lagua s lquida. No estan representants els enllaos entre les molcules de laigua. Aquest s un exemple del power elaborat.

Representem laigua lquida i slida

Els infants expliquen daquesta manera la representaci: Laigua lquida ocupa menys. El gel ocupa ms espai i nosaltres hem estirat els braos i hem obert les cames per omplir ms lloc i hem deixat ms lloc entre nosaltres. Les partcules de laigua lquida estan ms juntes que les de laigua slida.

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

6a sessi 1h Grup classe Fase dintroducci de continguts Pesa ms laigua gelada que lquida? A la sessi nm. 3 un dels infants de la classe va dir que laigua congelada pesava ms que laigua lquida. Vam convertir la seva afirmaci en pregunta i vam decidir comprovar si era o no cert. Sorganitzen en aquesta sessi els grups cooperatius. Lorganitzaci de la classe en grups cooperatius s indispensable per afavorir la interacci de tots els/les alumnes i fa ms fcil la construcci conjunta de coneixement; al mateix temps afavoreix la gesti daula, ajuda a millorar lautonomia dels i de les alumnes, assegura la participaci de tot lalumnat en el treball de grup i facilita latenci a la diversitat. Els crrecs assignats poden variar segons les necessitats de lactivitat. En aquest cas hem triat els de material, portaveu, organitzador/a i neteja. La feina que far cada un dels membres del grup s decideix entre tots. Per dur a terme lexperiment es decideix fer una base dorientaci

Pesa ms laigua gelada que laigua lquida?

Laigua lquida i laigua solida o congelada pesen el mateix

No hem entrat a treballar el tema de densitat.

1.- Omplirem lampolla de plstic amb aigua 2.- La pesarem a la balana digital i apuntarem el que pesa 3.- La posarem al congelador fins que laigua es congeli 4.- La tornarem a pesar i apuntarem el que pesa

7a sessi 1h Grup classe Fase dintroducci de continguts A la sessi nm. 4 els nens i les nenes van veure que lampolla de vidre es va trencar quan laigua que hi havia dintre estava congelada. Seguidament va sorgir la pregunta:

Aquesta va ser la conclusi:

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

Si el gel trenca una ampolla de vidre, podr trencar una roca? Els infants pensaven majoritriament que tamb podria trencar una roca. Es va fer lexperiment amb dos trossos de llicorella. Els infants van fer una base dorientaci on constaven tots els passos que calia fer:

Si el gel trenca una ampolla de vidre podr trencar una roca?

El gel es fa gran i la pedra es trenca. La roca t aigua dins es congela i es trenca en trossets. Quan plou i entra aigua a la roca si es congela desprs explota. La roca t gel dintre i quan fa sol es desf i la roca es trenca.

Posem la roca dintre dun pot daigua Ho posem al congelador Ho posem a la finestra perqu es descongeli

Van haver de fer aquest procs unes quantes vegades perqu la roca no es desfeia.

Amb aquest experiment sha introdut el tema de canvis en el paisatge i el desgast de la roca. Tamb sha introdut el model sol/Terra.

Els nens i les nenes van explicar el que havia passat daquesta manera:

10

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

8a sessi 1h Mig grup classe Fase dintroducci de continguts Laigua i la sal sn de color blau? Qu passa si ho remenem? Fem la primera dissoluci: de laigua i la sal. s una interacci daigua i sal que provoca un canvi. Les partcules de la sal ocupen lespai que hi ha entre les partcules de laigua. Cal insistir als infants que la sal tamb es pot trencar en parts ms i ms petites i que les seves partcules hi sn encara que no es vegin. En aquesta sessi es parteix duna frase dun dels nens de la classe: Quan tirem sal a laigua, laigua i la sal sn de color blau. Reconvertim la afirmaci en pregunta i afegim una altra pregunta: Qu passa si ho remenen?

La primera frase de la diapositiva del power (color negre) correspon a la hiptesi dels infants, la segona (color verd) correspon a la seva explicaci desprs dhaver fet lexperiment. Els nens i les nenes miren la sal a ull nu, amb la lupa de m i a la lupa binocular dins duna cpsula de Petri i fan una captura fotografia amb la Cmera Motic que guarden a la seva carpeta. Han vist tamb a la lupa binocular laigua amb la sal acabada de tirar i laigua quan la sal ja est dissolta.

L a ig u a i la s a l s n d e c o lo r b la u ? I si ho rem enem ?
1) La sa l q ue d a al fo ns de l go t i d e sp r s de re m e n a r la s a l p u ja i la ig u a e s q u e d a b la n c a i q u a n d e ix e s d e re m e n a r to rn a a b a ix a r la s a l. 2 ) L a s a l q u e d a a l f o n s d e l g o t i la ig u a s t ra n s l c id a . D e s p r s d e re m e n a r la s a l s h a d e s f e t i la ig u a s t ra n s p a re n t . L a s a l e s t p e r q u la ig u a s s a la d a p e r n o la v e ie m p e r q u le s s e v e s p a r t c u le s s n m o lt p e t it e s .

Aquests sn alguns dels comentaris que han fet:

11

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

Hem vist: Sal: - Semblen diamants perqu sn brillants i per la forma. - Semblen boletes de gel - Semblava neu - Eren com pedres blanques punxegudes Aigua i sal: - Era com una tempesta de neu - Semblen pedres - Sassembla al gel La sal dissolta: - Les partcules de la sal no es veuen, per laigua est salada - s transparent Aquesta sessi sha fet amb mig grup per tal de poder atendre millor als infants quan fan lexperiment i per ajudar-los a enfocar i fer les fotografies a la lupa binocular. En aquesta adrea es pot trobar el manual de funcionament de la lupa binocular i a la pgina 12 sexplica com enfocar-la. http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/primaria/manuallupafebre r07.pdf El manual de la cmera MOTIC es troba a la segent adrea: http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/primaria/manualcameram 1000feb07.pdf, on sexplica com fer captures - fotografies. Els infants han pogut comprovar que laigua s salada i que la sal encara que no la puguin veure est a la dissoluci.

9a sessi 1h Mig grup classe Fase dintroducci de continguts Qu ms es dissol a laigua? Laigua ho pot dissoldre tot? En aquesta sessi es fan altres barreges i dissolucions. Al final daquesta sessi volem que els infants sadonin que laigua pot dissoldre moltes substncies per no totes. Lalumnat diu algunes de les coses que pensa que es dissoldran a laigua i decidim fer lexperiment amb 4 materials (sn els que estan escrits en vermell):

La sal es dissol a laigua. Qu ms es dissol a laigua?

Pastilla efervescent Una aspirina Sucre Pebre Sorra Paper Farina Oli

12

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

Cada un dels grups fa lexperiment amb una de les substncies. Tota la classe planifica el treball. Individualment omplen el seu full i posteriorment cada grup fa un full de treball conjunt. Aix implica que cada nen o nena explica al grup que ha escrit individualment i per qu. Entre tots decideixen que posen en el full com. Full de treball nm. 2 Es dissol laigua i el sucre? Ens sembla: - El sucre s dissol - No veurem el sucre - Ser transparent Ha passat: - El sucre sha dissolt - El sucre s dins de laigua per no el veiem. El provem i laigua s dola. - s transparent

Es dissol laigua i la farina? Ens sembla: - No es dissol - Quedar opac Ha passat: - No sha dissolt - Ha quedat opac

Es dissol laigua i loli? Ens sembla: - Laigua agafar el color de loli - Loli queda a dalt - Loli queda a baix - Loli no es dissol Ha passat: - Loli queda a sobre de laigua - Loli no es dissol

Es dissol laigua i el pebre? Ens sembla: - Es dissoldr el pebre Ha passat: - Ho sha dissolt - s translcid

El/la representant de cada grup explica el seu treball a la resta de la classe. Els companys i companyes poden fer preguntes i dir si pensen que podien haver fer alguna altra cosa per millorar Els nens i les nenes poden comprovar que no totes les interaccions de slids amb laigua sn dissolucions.

13

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

10a sessi 1h grup classe Fase dintroducci de continguts/fase destructuraci de continguts

De quina roba ha de ser el vestit de la nina per qu no es mulli? Quines robes sn permeables i quines impermeables? En aquesta sessi els nens i les nenes investiguen com actua, com interracciona laigua sobre diferents materials (robes) i ms concretament si traspassa o no aquestes robes. Sacosta el final de curs i els nens i les nenes de segon volen fer un obsequi als infants de Infantil 3 anys. Volen fer una caputxa a una de les nines de la ludoteca que li serveixi per no mullar-se els dies de pluja. Cal buscar una roba adequada i que no traspassi la pluja.

Es preparen diferents robes i es tira una gota daigua des del comptagotes a cada una i sobserva que fa laigua: traspassa la roba i la gota es fa gran o b la gota queda per sobre i no traspassa la roba. Els infants prenen nota de les seves observacions en un full de treball. En aquest full primerament han de fer la hiptesi, qu en pensen abans de fer lexperiment i qu passa realment desprs de provarho. Hem trobat la roba adequada! Full de treball nm. 3 11a sessi 1h grup classe Fase destructuraci del coneixement De quina roba ha de ser el vestit de la nina per qu no es mulli? En aquesta sessi es fa la capa per la nina.

14

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

12a sessi 1h grup classe Fase daplicaci de coneixements Com s laigua? Aquesta s la darrera sessi, la de tancament de la UD i serveix per avaluar el grau dassoliment dels aprenentatges i per fer lautoavaluaci del treball de tots els membres del grup. Full de treball nm. 4 Els infants escriuen una carta a uns nens i unes nenes de segon duna altra escola on els expliquen: Com s laigua? El fet dutilitzar la mateixa pregunta amb que es va comenar la unitat ens ajudar a valorar quins sn els avanos dels infants de la classe.

Laigua es pot partir. La gota per dins esta plena de moltes gotes juntes. Quan poses sal a laigua, la sal es desf i no es veu per laigua s salada Laigua es pot trencar en trossos molt petits amb el comptagotes. Laigua quan la congeles es fa ms gran per quan es descongela torna a estar igual Si fiques aigua al congelador, laigua es congela. Si laigua la fiques en una ampolla de plstic per la meitat en un lloc fred, laigua puja i ocupa ms espai. Si la fiques en una ampolla de vidre fins dalt de tot i al congelador, es trenca. Si la fiques en un globus i ho congeles es queda la forma del globus. Laigua la pots barrejar amb moltes coses, algunes es veuen i unes altres no. Si barreges laigua amb loli, loli quedar a dalt. Si la barreges amb sal, la sal s dissol.

15

Ana Castilln

Llicncia destudis curs 2008-09

Laigua traspassa la seda, la llana. Sn robes permeables i no traspassa les impermeables. Laigua s transparent i est formada per gotes ben petites i es pot trencar encara en parts ms petites. A lestiu va molt b laigua fresca, amb aigua es pot fer gel. Si fiquem laigua en un got i sal i es remena i ja no es veu la sal, s la dissoluci.

Considerem que la valoraci s positiva. En primer lloc perqu els nens i les nenes han manifestat inters en totes les sessions de la unitat pels diferents aspectes que anaven treballant. Sovint arribaven a laula explicant que ho havien tornat a fer a casa o que havien fet algun petit experiment semblant. Daltra banda hem vist una evoluci des de la primera sessi fins a la ltima pel que fa als coneixements en tot lalumnat. Pensem que shan assolit els objectius programats. I per ltim estimem que els infants han evolucionat el seu model de matria i que a partir daqu laniran desenvolupant en els successius cursos i al llarg de la vida.

Bibliografia Ardley, Neil (1991) Mis libros de ciencia. El agua. Barcelona, Emeka editores Day, Trevor (2007) Laigua. .Barcelona, Blume

16