ALEXANDER VON HUMBOLDT

Humboldt ha estat considerat el pare de la Geografia Moderna Universal; i no s una afirmaci ftil doncs, com veurem, la vida i estudis dest alemany van estar dedicats a aprofundir, i quan no iniciar, disciplines fins el moment poc desenvolupades o arrelades en conceptes i metodologies que a la llum del nous temps pareixien insuficients per explicar el medi natural, tant animal com vegetal, aix com el medi ms enll de les estrelles. Humboldt va nixer a Berlin el 1769 al si duna famlia molt benestant, fet que li va procurar des del primer moment una educaci ampla i extensa, encara que les seues ambicions intellectuals estaven molt allunyades de les que sa mare tenia dipositades en ell; Humboldt no estava preparat per un treball de funcionari sin que ben aviat la seua idea era de convertir-se en un naturalista, per no un de sal, sin un de recrrer mn i veure les coses in situ. Estava ms proper a lecologia, cm interactuaven entre si les forces de la natura i cm influ lambient geogrfic en la vida vegetal i animal. Els seus primers anys de formaci van estar dedicats a la geologia i mineria dins lescola de mineria de Freiberg, la qual estava dedicada a explicar les transformacions de lescora terrestre mitjanant lerosi, el transport i la sedimentaci, jugant un paper fonamental en tot est procs laigua: era el principi del Neptunisme; ms endavant, Humboldt canviaria esta idea pel Plutonisme. El treball de camp dins les mines el va portar al seu inters per perfeccionar les tcniques dextracci i perforaci, a la vegada que lestudi de la vida vegetal i la influncia i importncia de la llum en el creixement de les plantes en eixos ambients. A la llum de lestudi vegetal, tamb va estar interessat en la botnica visitant sempre que podia herbolaris i hivernacles damics, on tenia notcies de totes les espcies que all sencontraven. El seu nomenament com a cap de mines lany 1792 va posar al seu abast un gran territori geogrfic on continuar els seus estudis miners, lloc que no abandonaria fins 1797, un any desprs de la mort de sa mare i moment dalliberaci personal i professional, ja que la seua herncia li va permetre abandonar el seu treball i dedicar-se en exclusiva a all que ell volia:
1

lexploraci, la recerca de poblacions no contaminades pel mn que ell coneixia, encontrar el parads perdut, el bon salvatge, front els ambients viciats de la seu poca. Volia experimentar tot all que havia llegit als llibres de viatges, encontrar-se empricament en els llocs, observar per ell mateix, doncs sols aix es podia arribar al coneixement cientfic. Eixa inquietud cientfica i els seus desitjos irrefrenables de viatjar, el varen fer buscar qualsevol oportunitat daventura en qualsevol indret europeu; per la situaci poltica dEuropa en el seu temps era fora complicada, tensi mxima entre francesos i anglesos no sols al continent sin tamb a la resta del mn, com ara a Egipte, on la tensi entre Frana i Anglaterra arrib a fites perilloses; tot plegat va fer impossible el viatjar per eixos llocs, la qual cosa va encaminar Humboldt a lnic lloc que li restava: Espanya, plataforma per donar el salt a les Antilles i el Nou Mn. En efecte, estava a punt diniciar letapa ms important de la seua vida: el viatge a Amrica, decisiu per a configurar la seua idea sobre la natura. Per antes de pegar el salt al Nou Continent, la primera parada era Espanya, doncs necessitava el perms de la corona per a viatjar cap a Amrica. Mentre esperava la decisi, Humboldt va poder visitar el pas, contactar amb la natura, els camps, la poblaci, lluny del que significaven les grans metrpolis; va ser a Espanya on per primera vegada va tindre loportunitat dobservar les causes i les lleis que governaven la natura, la relaci entre els organismes i els seus ambients. Desta contemplaci de la natura va extraure estudis sobre lorigen i la transformaci de lescora terrestre, des de la formaci de valls, planures i altiplans fins les muntanyes, tot compilat en el llibre Noticias de la configuracin del suelo de Espaa y de su clima. Aconseguit el perms per posar peu als virregnats espanyols a Amrica, Humboldt marx enll amb la companyia de Bonpland, un botnic francs que havia conegut a Pars, el qual sentia les mateixes inquietuds. Lestada dambds als virregnats de Nueva Espaa i Nueva Granada, Cuba, Ecuador i Per, aix com el viatge a les regions equinoccials del Nou Continent, van permetre Humboldt la producci de llibres cientfics, atlas i tractats de Geografia i Economia on plantejava un examen crtic de la histria de la Geografia del Nou Continent. Un exemple s Atlas geogrfico y fsico del Nuevo Continente, escrit en collaboraci amb Bonpland, on sinclouen els dibuixos dels perfils de la Pennsula Ibrica.
2

Entre els seus treballs cal destacar estudis sobre vulcanisme i la seua relaci envers lescora terrestre, basats en la medici de volcans a Nueva Espaa ( Mxic) i lEquador, amb el volc Chimborazo; va ser el canvi de la visi neptnica a la visi plutnica, on ara el protagonisme era per al foc enlloc de per laigua. Tamb va tindre un apartat especial lestudi de plantes i animals; sobretot els animals, doncs fins aquells moments el inters dels estudiosos daquells territoris es basava en les plantes, i no totes, i en la rapinya de recursos. Humboldt va descobrir nombroses espcies danimals ( tenim molt prop de nosaltres a lOceanogrfic de Valncia uns pingins anomenats Humboldt), i plantes, sent el primer en relacionar estes ltimes amb la seua distribuci geogrfica i altitudinal, era el naixement de la Fitogeografia. Una altra branca dels estudis de Humboldt va ser lOceanografia Fsica, s a dir, les observacions i mesuraments sobre les aiges de lOce Pacfic;all es va adonar de la diferncia de temperatures en determinades poques de lany; el seu cognom dona nom a una corrent marina freda que apuja des del Per fins lEquador; al mateix temps, el desenvolupament de la Cartografia moderna o la realitzaci de mapes fsics dalgunes de les regions visitades dAmrica. Com a iniciador de la Geografia moderna, junt a Karl Ritter, va ser el primer en utilitzar les lnees isotermes. El seu periple per terres dAmrica va tindre com a ltima parada els recent configurats EEUU, on tots els seus estudis envers el virregnat de Nueva Espaa van ser molt ben rebuts i utilitzats pel aleshores president Thomas Jefferson; la descripci, tan real i fidedigna, dels recursos i capacitats daquell territori per Humboldt va oferir Jefferson una impagable informaci, que poc desprs serviria per a la conquesta del territori per part estadounidenca. 1804 marca el regrs a Europa, concretament a Pars, i lhora de posar en ordre tots els quaderns de camp produts; destacar entre altres Atlas geogrfico y fsico del virreinato de la Nueva Espaa (1811) , on descriur la riquesa en recursos daquell territori, per la poca eficcia en lexplotaci dels mateixos, doncs tot all referent a infraestructures presenta una gran carncia; no obstant, servir per a que molts inversos europeus sassabentaren daquell nou indret i trobaren en ell una bona oportunitat dinversi i guanys.
3

Per, sense lloc a dubtes, la gran obra compiladora de Humboldt s Cosmos o Idea General de una descripcin fsica del Universo, en la qual descriu tota mena de fenmens terrestres i celestes, posant de manifest la necessitat prctica de la investigaci i comunicadora de tota lexcitaci intellectual de lautor. Lobra consta de cinc volums, quatre dels quals van ser publicats en vida i lltim de manera pstuma, desprs de la seua mort el 1859. En conclusi lempremta de Humboldt, a la llum dels seus treballs, s fonamental per a entendre el naixement de la Geografia actual a mitjans del segle XIX: va donar un nou enfocament a disciplines com la Geografia Fsica, la Sismologia, lAntropologia, la Botnica, la Vulcanologia, la Climatologia, lAstronomia, i iniciador de noves, com la Cartografia o lOceanografia Fsica. I si pot servir de mostra, al mn, sobretot al actual continent Americ, trobem nombrosos elements geogrfics que porten el seu nom, aix com parcs nacionals, reserves naturals, bucs dinvestigaci, espcies animals, institucions educatives,carrers,pobles,ciutats; fins i tot a la lluna trobem una cadena que porta el seu nom. I, encara ms, acabarem amb la dita dun jove que va conixer Humboldt a Pars, desprs de la tornada del seu viatge americ, i que jugaria un paper fonamental per lesdevenir futur de les terres americanes: Descobridor cientfic del Nou Mn, lestudi del qual ha donat Amrica quelcom millor que tots els Conqueridors junts ( Simn Bolivar dixit). Hem deixat fora en aquest treball laprofundiment de la dimensi poltica de Humboldt; hem apuntat alguna cosa, per ens ha paregut oport mantindre fora eixe altre Humboldt; ho deixem per a la curiositat del lector i les seues inquietuds intellectuals.

BIBLIOGRAFIA
BELLOW, S. (1990) : El llegat de Humboldt, traducci de Jordi Arbons,
4

Barcelona, Edicions 62.

PGINES WEB
www.geoinstitutos.com, consultada el 4-3-2011 a les 18:00 hores. www.jmarcano.com, consultada el 5-3-2011 a les 12:00 hores. www.wikipdia.com, consultada el 6-3-2011 a les 16:00 hores. www.cac.es, consultada el 7-3-2011 a les 19:30 hores.