Anda di halaman 1dari 7

LORACI SUBORDINADA SUBSTANTIVA

Les oracions subordinades substantives realitzen, dintre la proposici principal, qualsevol de les funcions prpies dun sintagma nominal o dun sintagma preposicional (subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement preposicional, complement del nom, etc); per exemple: La professora dHistria explica la lli S.N (C.D) La professora dHistria explica que el 1979 saprov lEstatut O.sub. subst. funci C.D

La subordinaci substantiva pot presentar diverses estructures: que(conj.) + ORACI= Em van dir que el fuster vindria dissabte.
y y

y y

La conjunci que no t altra funci que la dintroduir de la proposici substantiva; per tant, no realitza cap funci sintctica. Cal mantenir la forma que davant de les oracions substantives (Els prego que minformin) i evitar construccions calcades del castell com: Els prego minformin. No confondre la conjunci que amb el pronom relatiu o interrogatiu que introdueixen oracions substantives. La conjunci que no pot anar mai precedida de preposici. Tampoc pot anar precedida de determinant.

(preposici +) INFINITIU= LHelena volia sortir cada nit.


y

De vegades, poden anar precedides de la preposici de: Ens va pregar (de) venir al mat.

qu(pronom interrogatiu) + ORACI= No em preocupa qu diran.


y

Les oracions substantives interrogatives poden ser directes (Ens van preguntar: vindreu amb cotxe?) o indirectes (No s qu diran del projecte). Les indirectes sn introdudes sempre per un pronom interrogatiu.

si (conjunci) + ORACI= No s si tinc els llibres de geologia.


y

Les oracions substantives introdudes per la conjunci si sn interrogatives indirectes totals, a diferncia de les interrogatives indirectes esmentades anteriorment, que sn parcials. Les interrogatives amb si comporten la idea de dubte: El professor ha preguntat si ho sabem.

ORACI SUBSTANTIVADA: Aquesta mena doracions substantives de relatiu o substantivades provenen de les oracions adjectives que han sofert la prdua dun antecedent genric (persones, coses, etc) i s per aquest motiu que funcionen com a nucli del sintagma elidit. Les que fan referncia al lloc (introdudes per on: On abans hi havia una fbrica, ara hi ha un hort), shan de classificar com a oracions adverbials de lloc. (prep.) + QUI det/art + QUI (prep. +) tot/tothom...+ QUI (prep. +) aix/all/el...+ QUE Referncia a coses (prep. +) tot...+ QUE Referncia a persones

Exemples: Qui menja sopes se les pensa totes. Has de dir la veritat a qui te la demani. Aquell qui desitgi anar de viatge... Els qui vulguin anar dexcursi... A la fira regalen obsequis a tots els qui en demanen. Tothom qui en demani tindr un obsequi. Tots aquells /els qui en demanin tindran un obsequi.

El que diu s molt agosarat. All que va escriure el periodista no s del tot cert. Aix que dius a la carta no mho crec. De tot all que vas dir, no mho crec. Amb el que dius no nhi ha prou.

FUNCIONS: Les oracions subordinades substantives poden exercir les segents funcions sintctiques a loraci principal: Subjecte:
y

Encapalades per que: Em preocupa molt que no vinguis.

Davant de que no es pot anteposar larticle el (a diferncia del castell); ara b, s que hi podem anteposar lexpressi el fet...: Em preocupa el fet que no vinguis.
y

Encapalades per linfinitiu: No magrada (de) treballar al torn de nit. Aqu tamb es pot anteposar lexpressi el fet de a linfinitiu: No magrada el fet de treballar... Altres possibilitats: No mimporta qu diran/ No mimporta si vindran/ Magrada com escrius.

C. Directe: Les substantives en funci de C.D. compten amb les estructures bsiques, s a dir, les dinfinitiu i les introdudes per la conjunci que. Tamb poden ser introdudes per si, qu, qui, com o estil directe. Em va explicar que no vol jugar. Els cosins volen pujar a les golfes. Li vaig preguntar si havia trobat la clau. Els alumnes sabien qu preguntar. Et demano qui pujar. Demaneu-li com ha pujat. Em va preguntar: vols un xiclet?

C. Indirecte: Aquesta funci noms pt ser assumida per loraci substantiva de relatiu o substantivada: Doneu els discos als qui vinguin a la festa. Guardem xampany per als qui arribin tard.

C. Atributiu: Quan a loraci principal apareix un verb copulatiu o pseudocopulatiu: Un cotxe s el que desitjo comprar-me.

C. Preposicional: Depenen de la preposici que regeix el verb; ara b, davant de la conjunci que, les preposicions a, de en i amb cauen: Shan acostumant a estudiar molt poc. Acostumeu-lo que prengui vitamines.

C. del nom, de ladjectiu, de ladverbi: Loraci substantiva pot complementar un nom, un adjectiu o un adverbi: El ministre t la certesa de ser mal interpretat. (N) s incapa de recordar la data. (Adj.) Estvem lluny de trobar lantdot. (Adv)

LORACI SUBORDINADA DE RELATIU


Les oracions subordinades adjectives-tamb anomenades relatives- funcionen dins loraci principal com a complement dun nom, que anomenem antecedent: El noi (antecedent) que estudia fora(O. sub. adjectiva) viu als afores de la ciutat. Loraci subordina da adjectiva pot ser substituda per un adjectiu (estudis) en funci de complement del nom: el noi estudis

ADJECTIVES ESPECIFICATIVES I EXPLICATIVES: Les oracions adjectives poden ser de dos tipus: especificatives i explicatives:
y

Especificatives: restringeixen o limiten lextensi significativa de lantecedent. Ex: Els ocells que volaven molt alt van desaparixer rpidament. Aqu ens referim noms als ocells que volaven molt alt, s a dir, que no ens referim a tots els ocells, sin solament a uns ocells determinats-els que volaven molt alt. Explicatives: Amplien o afegeixen una qualitat no essencial a lantecedent; van sempre entre pauses (comes). Ex: Els ocells, que volaven molt alt, van desaparixer rpidament. Aqu ens referim a tots els ocells.

FORMES I FUNCIONS: FORMES FUNCIONS EXEMPLES Aquell metge que ha operat el meu pare... que art. + qual Subjecte, C.Directe, C.C.Temps Dnam el diari que llegeixes. Aix succe lany que ens vam disfressar. a/ per a + qui C.Indirecte a/ per a + art. + qual pre. + qu(coses) prep. + qui(persones) prep. + art. + qual C. Preposicional El noi a qui tu creus culpable... El finalista, al qual han donat el premi... La cada de qu vam parlar no la comprar. Lactriu de qui et parlava s germana den Jordi.

La masovera a la qual et refereixes viu a Olot. (prep. + ) on prep. + qu prep. + art. + qual prep. + qu prep. + qui prep. + art. + qual antecedent + (prep.) art. + N. C. del Nom + "de + art. + qual" Altres complements circumstancials C.C.Lloc La cambra on havem passat tantes tardes... La cambra en qu dormem... Les plataformes damunt de les quals havem... La clau amb qu has tancat larmari... La situaci contra la qual lluitem... Ha vingut el rellotger, la casa del qual s molt antiga.

REMARQUES: a) El relatiu ton QUE s la forma ms usada. No va precedida de preposici i pot tenir com a antecedents persones i coses. Els grups el que, la que, els que, les que sn incorrectes quan equivalen a "art. + qual" o a qu, qui: Correcta: El bolgraf amb el qual (o amb qu) escric... Incorrecta: El bolgra amb el que escric... En canvi, els grups esmentats sn correctes quan equivalen respectivament a aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que, all que. Escolta el que (all que) et diu la monitora.

b) Els relatius tnics QU, QUI precedits de preposici. No s gaire recomanable fer servir les formes qui i a qui en funci de subjecte i de C.D. En aquests casos s preferible usar la forma que o b "art. + qual".

c) Els relatius compostos EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS poden substituir els relatius invariables (que, qui, qu, on); ara b, cal tenir en compte:
y

El relatiu compost pot substituir el relatiu que en les oracions adjectives explicatives (Els minaires, els quals/ que fan vaga, no accepten la proposta), per no es pot fer la substituci en les especificatives.

s aconsellable usar les formes compostes en les construccions que puguin semblar confuses o ambiges: La cosina den Joan, a qui cada any visitem...A qui visitem? El dubte s ben pals. En aquests casos s preferible, doncs, usar el relatiu compost: La cosina den Joan, a la qual/ al qual cada any visitem...

Si lantecedent s lluny del relatiu, tamb cal usar "art. + qual": Aquell novel.lista t un estil madur, elegant, com el dels bons literats, el qual magradaria...

El relatiu possessiu catal, que fa la funci de C.N., i que equival al castell cuyo, s usat sobretot en la llengua escrita (La casa de Sitges, les finestres de la qual sempre sn obertes...). La llengua col.loquial, en canvi, usa altres construccions (La casa de Sitges, que t les finestres sempre obertes...).

En catal, la qual cosa s la forma neutra del relatiu compost (en castell: lo cual, lo que) i pot substituir un antecedent global: Els alumnes estudien fora, la qual cosa ens fa pensa que aprovaran. Tamb podem trobar les construccions: fet que, cosa/coses que: Els alumnes estudien fora, fet que/ cosa que...

d) El relatiu ON indica lloc i pot ser substitut per "prep. ( + qu)/ (+ art. + qual)": El passeig martim, per on (pel qual) tants cops passem... El seminari on ( en qu) ens reunim s lluny daqu.