1. Installaci dun siste a gestor de m bases d dades.

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI - CURS 2010/11

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

NDEX

1. Creaci de lentorn per al SGBD

1.1. Justificaci de lelecci del SGBD 1.2. Escollir un SGBD adient 1.3. Arquitectures dels SGBD 1.4. Clusteritzaci dels SGBD

2. Installaci del SGBD

2.1. Requeriments generals de maquinari 2.2. Requeriments demmagatzematge 2.3. Requeriments de memria

3. Configuraci del SGBD

-1-

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

Ladministrador dun sistema gestor de bases de dades ha de fer, primer de tot, un estudi exhaustiu de lentorn que lenvolta i en el qual ha dinstallar el SGBD. Tamb ha destar assabentat de la finalitat i ls que es donar al sistema al final del procs dinstallaci. Per exemple, s important fer una aproximaci del nombre d'usuaris finals que tindr connectats en un determinat moment el sistema, aix com conixer aproximadament quin tipus doperacions d'aquests es realitzaran de forma reiterada (consultes de dades, insercions de noves dades, modificacions de dades ja existents), ja que depenent en el mercat actualment. factors ens decantarem per un o per un altre sistema gestor dels existents

1. Creaci de lentorn per al SGBD

Una de les tasques ms importants que sha de fer com a administrador de base de dades s escollir i installar un SGBD adient per tal de satisfer les necessitats del client. Aix comporta tenir ben present, entre altres coses: El maquinari del qual disposa el client per muntar el servidor. La plataforma o sistema operatiu que utilitzar per mourel. Ls final que es donar al sistema. Les principals tasques per crear un entorn de treball amb un o diversos SGBD sn les segents: Justificaci de lelecci. Escollir un SGBD adient. Escollir larquitectura del SGBD. Escollir el tipus de clusteritzaci.

-2-

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

1.1. Justificaci de lelecci del SGBD Escollir un sistema gestor de bases de dades ha deixat de ser una feina excessivament complicada, ja que els grans fabricants daquest tipus de programari sn pocs. Hem de tenir en compte que a la vida real sn poques les empreses que disposen i fan s dun nic programari de gesti de bases de dades. No s gens estrany trobar clients amb bases de dades fetes amb lAcces o el Filemaker, que a ms utilitzen per a les necessitats de lempresa algun tipus de servidor amb SQL Server de Microsoft o Oracle. El problema resideix a saber quins de tots aquests programaris sn els millors i si poden o han de conviure en el mateix entorn. Tamb ens podem trobar amb una actualitzaci de programari, amb la qual cosa tindrem dos o ms sistemes gestors convivint en el mateix entorn. Tamb hem de tenir cura desborrar antics SGBD o actualitzar-los, ja que hi pot haver problemes de compatibilitat a lhora dextreure les dades antigues. 1.2. Escollir un SGBD adient Hem dintentar reduir el nombre de SGBD diferents en el nostre entorn de treball. Davant la possibilitat de triar diversos SGBD segons la plataforma o el programari, s aconsellable escollir sempre basant-se en la plataforma. Al mercat hi ha moltes empreses que ofereixen el seu SGBD, per noms algunes tenen renom i el suport ms qualificat. Sempre que es pugui, hem de triar productes amb una qualitat contrastada. Actualment hi ha tres grans productes en el mercat, que sn:

-3-

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

1) DB2 Universal Database (IBM Corporation). 2) Oracle (Oracle Corporation). 3) SQL Server (Microsoft Corporation). Tot el que no sigui escollir un daquests programaris qualificats s assumir riscos de ms o menys grau. Tamb s important fer notar que un programari de menys renom pot trigar de 18 a 24 mesos a incorporar les eines i funcionalitats qu disposen avui en dia els programaris ms coneguts. Aquests programaris tamb tenen referents en el mercat, com ara: 1) MySQL. 2) SQLite. Per escollir un SGBD hem de tenir en compte, entre altres coses: El suport per als sistemes operatius, tant el present com el futur si tenim previst fer una actualitzaci. Tipus de client que ens demana el SGBD. Tipus de seguretat que vol a les dades, quantitat de diners a invertir en la compra del programari de gesti, etc. El joc de proves (benchmarking). Una srie de proves que du a terme un organisme no lucratiu (TCP: Transaction Processing Performance Council) donen una idea bsica de com es comporten els programaris del mercat en diverses condicions de treball. Lampliaci dusuaris i/o maquinari demmagatzematge est suportada. El SGBD, podr suportar les bases de dades de la grandria que es necessita? Els tcnics qualificats. Podrien ajudar a implementar i mantenir el sistema? El SGBD s un programari tan nou que podem tenir problemes per saber com implementar segons quines bases de dades.

-4-

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

El cost del producte, incloent-hi el preu de les llicncies per client i el programari necessari per gestionar el SGBD i fer-ne s. Lactualitzaci de versions del producte. Cada quant sactualitza el programari que es compra? Quin cost associat tindr? s una organitzaci conservadora (que vol pocs canvis) o en una ms arriscada (no importen els canvis si sn a millor)? Per fer una bona elecci haurem de tenir aquests parmetres presents. El millor SGBD ser el que ofereixi millor funcionalitat per a casa fi. Aquests indicadors donen una bona idea de quin producte es busca. 1.3. Arquitectures dels SGBD Sentn com a arquitectura del SGBD el disseny intern del programari preparat per donar servei a un determinat grup de tipus dusuari. Els diferents fabricants de programari de gesti de bases de dades ofereixen diversos tipus darquitectura del mateix programari. Els principals venedors de programari han establert tres nivells darquitectura per als seus programaris: 1) La versi enterprise. Est dissenyada per suportar un gran grau dampliaci i ha de ser capa de suportar un gran nombre de bases de dades de mida gran, un gran nombre dusuaris connectats de manera concurrent i tamb diverses aplicacions. Aquests tipus de distribucions acostumen a funcionar sobre un maquinari molt potent, generalment supercomputadors amb mltiples microprocessadors i amb sistemes operatius robustos, com UNIX o Linux.

-5-

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

2) La versi departamental. Est pensada per a grups dusuaris reduts, com mitjanes o petites empreses. Els sistemes operatius amb qu funciona aquest programari tamb sn Linux, Unix o alguna versi de Windows Server. Aquests grups reduts poden servir per provar alguna funcionalitat que desprs sincorporar a un sistema enterprise. 3) La versi personal. Est pensada per a usuaris individuals, i funcionen en mquines estndard amb sistemes operatius com Windows. Un dels programaris ms ests en aquest entorn s Microsoft Access. Hem de destacar que sovint els grans provedors de SGBD ofereixen el seu programari en una versi lite (versi retallada), per exemple Personal Oracle dOracle.

1.4. Clusteritzaci dels SGBD

Sentn com a clusteritzaci ls de sistemes de computaci mltiples i independents com un de sol. La majoria dels programaris actuals ofereixen aquesta funcionalitat. Es poden distingir dos tipus de clusteritzaci: Compartici de disc (shared-disk). Es tracta de tenir diverses CPU i memries treballant en els mateixos discs durs, els quals estan connectats en xarxa. Aquest sistema de clusteritzaci s el ms utilitzat per a grans supercomputadors. Interconnectem poques CPU potents amb molts discos; s un sistema escalable per car, pel fet que cal treballar amb supercomputadors.

-6-

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

Arquitectura no compartida (shared-nothing). En aquest cas es tracta daprofitar ordinadors no tan potents (un simple PC domstic), els quals contenen una CPU mitjanament bona, una memria adient i uns discos de gran capacitat. La interconnexi sha de fer mitjanant la xarxa i connectant les CPU, que es passaran informaci de luna a laltra. Les dades fsiques no es comparteixen, sin que cada disc s independent de laltre. El sistema sencarrega denviar cada consulta a la CPU que disposa de la informaci demanada.

2. Installaci del SGBD

Una vegada escollit el SGBD, sha dinstallar. Aquest procs no s tan simple com introduir un CD i fer clics fins a finalitzar. s del tot necessari planificar amb cura tots els passos que cal seguir, fent especial atenci a mantenir els mnims requeriments especfics de cada SGBD. Primer de tot, s primordial tenir ben present que shan de complir els prerequisits que estableixi el sistema gestor per tal de dur a terme la installaci. Aquests prerequisits poden anar des de la utilitzaci de la versi correcta del sistema operatiu fins a tenir prou memria RAM o prou espai al disc dur per installar-hi el programari. El segon pas que hem de fer si no volem tenir problemes greus en un futur prxim s llegir el manual dinstallaci de cap a peus.

-7-

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

2.1. Requeriments generals de maquinari Com s natural, el SGBD necessitar una CPU mnima, s a dir, una CPU amb una velocitat de processament amb la qual el SGBD pugui funcionar. Lgicament, la majoria dels SGBD treballaran amb una CPU estndard (Intel), per cal fer notar que els grans supercomputadors poden obtenir millors resultats si el programari del SGBD t microcodi especfic per al microprocessador en qesti. s important escollir el SGBD que millor vagi, i si cal, fins i tot ajustar el maquinari per complir els requisits del SGBD. 2.2. Requeriments demmagatzematge Qualsevol SGBD requereix un disc dur per poder funcionar. s lgic, ja que necessita un lloc on crear les bases de dades i emmagatzemar informaci. El SGBD utilitza el disc per desar, entre altres coses: El diccionari de dades usat per cercar les BBDD emmagatzemades. Els fitxers LOG, que ajuden a saber qu ha canviat a les bases de dades. Els fitxers de configuraci del SGBD. Fitxers derrors i bolcats de memria. Estructures temporals que creen les aplicacions sota demanda. s important descentralitzar les dades, s a dir, sha de procurar repartir-les entre diversos discos. Si es fa aix, cada accs a dades diferents pot anar en discos diferents. Aix es tradueix en ms velocitat en servir les dades i evitem el coll dampolla que crearia un sol disc si sn molts els clients connectats de manera concurrent.

-8-

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

Tamb est b tenir els fitxers LOG en algun dispositiu diferent, que pugui ser contnuament llegit sense destorbar les operacions de consulta de dades del SGBD. A ms a ms, shan de preveure les cpies de seguretat i en quin suport fsic aniran. 2.3. Requeriments de memria Per a tot programa davui en dia la memria s un b molt apreciat. Gaireb es podria dir que s el ms apreciat de tots, ja que s en aquest espai de memria on el SGBD far totes les funcions bsiques per al seu funcionament. El principal handicap que ens trobarem als SGBD per tal de poder oferir les dades com ms rpid millor s que sempre hem danar a buscar-les al disc dur, i sabem que aquest dispositiu s el ms lent davant la CPU i/o la memria RAM. Aix doncs, s necessria la memria RAM per tal que el SGBD intenti minimitzar els accessos al disc dur, i aix ho far prenent totes les dades possibles cada vegada que accedeixi al disc. Com ms dades tingui la memria ms possibilitats hi ha que la consulta obtingui les dades demanades directament i que no accedeixi al disc dur. Per tant, obtindrem una resposta ms rpida. s imprescindible que el SGBD tingui una memria prou gran per poder fer totes les operacions que requereix el sistema. Com ms gran s la memria ms memries intermdies o buffers de dades pot contenir, i per tant ms possibilitats devitar laccs a disc.

-9-

UD1: Installaci i administraci dun SGBD Administraci de sistemes gestors de bases de dades 2n ASI CURS 2010/11

3. Configuraci del SGBD

Configurar el SGBD no s res ms que portar un control dels recursos qu disposar el sistema i com els utilitzar. Cada sistema disposa duns parmetres diferents per portar a terme aquesta configuraci. s habitual que durant la installaci es vagi perfilant una configuraci bsica mitjanant decisions que van sortint en pantalles, com: ls final del gestor de bases de dades, el tipus daccs, el nombre daccessos concurrents, etc. Tot i aquesta petita configuraci prvia, sempre podrem editar manualment els fitxers de configuraci per ajustar tant com es pugui el funcionament del sistema. Una vegada tinguem configurat el sistema gestor, ser convenient fer les connexions pertinents perqu les diferents aplicacions puguin interactuar amb ell.

- 10 -