Lectura 1

Carta destiu
Benvolgut senyor Miquel, No s per qu els mestres dara volen que els escriguem cartes per explicar-los les coses que fem a lestiu. Quina llauna! Lestiu serveix per jugar, no li sembla? Ara, com que vost em cau molt simptic perqu porta barba i sempre em deixa esborrar la pissarra, que s una cosa que magrada molt, li explicar les aventures den Lip i en Lap. Vost ja sap que magraden els animals, oi? Doncs b, a la mare, en canvi, no li agraden gens i no men deixa tenir ni un al pis, perqu diu que ho empesten tot i ho deixen tot perdut. En canvi a Cantonigrs, al poblet on estiuejo, s que men deixa tenir. Com que tenim una piscina daquestes de lona, la vaig muntar, la vaig omplir daigua i desprs hi vaig posar tot de pedrotes i alguna planta i els vaig posar a nedar. I amb un nen ve meu vam fer barquetes amb fustes i una vela de drap. I els aneguets tan tranquils, noms que al vespre semblaven nufrags, rebentats danar tot el dia amb barca. Ara que desprs va venir el premi: els vam donar raci doble de cargols i a dormir. B, doncs, ara nhi explicar una de ms bona. Cada any amb els pares, a mig estiu, anem a passar uns dies a lEstartit, a casa els avis, i aquest any, s clar, tamb ens vam endur els necs. I mai no diria on els vam collocar per fer el viatge. Sap aquells cubells de les escombraries que sobren fent palanqueta amb el peu? Doncs en un cubell daquells, qu li sembla? Per la ms bona encara va ser la del dia que vam anar a fer un cremat i mels vaig voler emportar lligats amb cordills, perqu em va semblar que tamb tenien dret a sortir de nit. I el pare, que sempre fa brometes, els va posar dues cintes de color vermell al coll. I ja els tens pel carrer que semblaven dos artistes de cine passejant per Hollywood. Tothom els mirava i els deia coses. B, doncs, ens vam asseure en un daquells bars que donen al passeig i tenen cadires a fora. Al costat nostre hi tenem una famlia danglesos tots rossos que tamb feien el seu cremat. Van portar el nostre cremat i va passar el que havia de passar, que els necs sen van anar sota la taula dels anglesos i, de sobte, suposo que perqu els

Carta destiu

Lectura 1

necs li van refregar el bec per les cames, la senyora anglesa va fer un crit i dun bot saixec de la cadira, amb tan mala sort que tomb la taula i es vess el cremat fent una gran flamarada que va encendre el paper que cobria la taula, i tothom es va aixecar cridant: foc!, foc!, en tots els idiomes. El pare intentava apagar les flames trepitjant-les a cops de peu, i quan les va tenir apagades va veure que tenia els pantalons ben socarrimats, i els necs van tocar el dos veient tot aquell bullit. Jo ja els donava per perduts, per lendem al mat els vam trobar que passejaven tan tranquils per la platja, com si res no hagus passat. Qu men diu, daquesta, senyor Miquel? Per explicar-la a classe, oi? Tornar a Cantonigrs amb en Lip i en Lap ja va ser ms fcil, perqu lavi els va fer una capsa foradada amb una finestra de plstic i des dall podien veure el paisatge. I ara fa una setmana la mare va dir que havem de pensar alguna cosa perqu les vacances sacabaven i no ens podem emportar en Lip i en Lap al pis de Barcelona. I sap com ho hem arreglat? Doncs els hem deixat a la senyora Roseta, que t una petita granja, i ella els tindr fins a lany vinent. La senyora Roseta, sap?, s molt amiga nostra. T un hort i sempre ens regala bledes, carbassons, mongetes tendres i moltes ms coses. I miri si ns, de bona dona, que ahir, que era diumenge, ens va regalar una gran cassolada dnec amb peres. Ho vaig trobar una mica estrany perqu de guisat s que no ens nhavia portat mai i, per cert, estava per llepar-sen els dits. I res ms. Aix s el que li volia explicar. Fins molt aviat, senyor Miquel. Aleix
Lloren Puig (adaptaci)

Lectura 2

El egipcis, sobirans de la terra negra

Fa quatre mil anys, a les ribes del riu Nil es va forjar la civilitzaci egpcia, una de les ms avanades, cultes i riques del mn. Els antics egipcis van desenvolupar lescriptura, la pintura, larquitectura, lagricultura i el comer fins a fer-los arribar a uns nivells que sorprenen, encara avui dia, per la seva gran perfecci. Grcies als jeroglfics que ens han deixat als temples i a les tombes dels faraons podem conixer la grandesa daquesta civilitzaci millenria. Una terra privilegiada per la naturalesa Egipte ha estat anomenat el do del Nil. I amb tota la ra. Antigament, quan acabava lestiu, la neu fosa a les muntanyes llunyanes de lfrica interior arribava a Egipte i linundava. Es formava una rica capa de llim o de terreny alluvial; lintens color xocolata del llim semblava negre als ulls dels egipcis i, per aix, van anomenar el seu pas Kemit, que vol dir la terra negra. Van explotar amb tant dencert la riquesa del seu sl, que Egipte aviat es va convertir en el graner de lantiguitat i, en temps de fam, va poder ajudar altres pobles menys afortunats. A ms de la riquesa aportada pel Nil, la naturalesa va fer un altre regal a Egipte: va formar barreres naturals a cada frontera del pas. El mar Mediterrani i el mar Roig sestenen al nord i a lest, respectivament. Cap a loest, sobre lextensi desolada del desert, mentre que el curs del Nil s ple de cascades i rpids que impedeixen navegar pel riu cap al sud. Daquesta manera, els antics egipcis vivien protegits datacs estrangers. Una economia basada en lagricultura El blat i lordi eren els conreus principals a lantic Egipte. A banda daix, per, tamb cultivaven hortalisses: cebes, enciams i cogombres. Fermentaven cervesa i conreaven vinyes per fer vi, que etiquetaven amb el nom dels anys del fara regnant. Criaven cabres i ovelles, porcs i bous. El riu Nil els provea de peix i docells en abundncia, i encara domesticaven oques i necs. El lli tamb era un conreu important: lutilitzaven com a matria primera per teixir els seus vestits blancs tan caracterstics. Leconomia de lantic Egipte sempre va girar al voltant de lagricultura, molt condicionada per la meteorologia i, per tant, per les crescudes del riu. De juny a octubre sinundaven les ribes i deixaven una terra tan rica en nodriments que no necessitava fertilitzant. La prosperitat del pas depenia del fet que la inundaci arribs en el moment adequat i ports laigua necessria. El que depenia ms de les crescudes del riu era lhumil camperol, el fellah, que paEls egipcis, sobirans de la terra negra

Lectura 2

gava els impostos de la terra en gra. El Nil era, a ms, leix de lactivitat comercial: hi transitaven peridicament, riu amunt o riu avall, vaixells i altres embarcacions amb tota mena de mercaderies. Lesfor que feien per dominar el Nil es veu en les obres denginyeria fetes pels egipcis. Van construir dics de contenci, pous i canals, i mesuraven el nivell de les aiges amb uns instruments anomenats nilmetres. Una societat piramidal Quasi totes les societats han estat comparades amb una pirmide, per cap la representa tan b com legpcia. A dalt de tot hi havia el fara i immediatament sota seu es trobava un visir o tati, nomenat pel fara com al seu home de confiana. Daltra banda, per fer ms efectiva la tasca del govern, Egipte es dividia en cdules administratives bsiques: els noms. Cada una era governada per un nomarca, que socupava del seu bon funcionament i del cobrament dels impostos. La cura de les divinitats corresponia als sacerdots, la classe ms rica i la ms influent del pas. Tamb hi havia els soldats, que en poques de pau arribaven fins i tot a transportar pel Nil grans blocs de pedra amb qu construen els temples i les grans pirmides; en alguns casos, els soldats tamb feien la funci de policia. Lexrcit no era nombrs i, en cas de guerra, lengruixien amb mercenaris (generalment esclaus que daquesta manera aconseguien la llibertat). Els artesans, els camperols i els obrers formaven la classe ms popular. Els artesans treballaven als tallers reials i als temples, per als pobles petits treballaven a la plaa pblica i venien els productes en parades davant de casa seva. Els escribes Moltes de les coses que sabem dels egipcis sn grcies als escrits que nhem trobat a les tombes, tot i que no ha estat fcil desxifrar-ne lescriptura. Llegir i entendre els jeroglfics exigeix pel cap baix quinze anys. A Egipte hi havia poca gent capa descriure jeroglfics. Els coneixedors daquest llenguatge eren els escribes, per les seves funcions anaven molt ms enll de les de secretaris i comptables, ja que eren, tamb, pensadors i cientfics. Els jeroglfics sn imatges simplificades dels objectes. Cada objecte es dibuixava pel seu tret ms caracterstic: els peixos, de costat, i les tortugues, des de dalt. En el cas dels humans es combinaven diferents punts de vista: el cap, per exemple, es dibuixava de perfil i lull, en canvi, de cara.
Robert Steven Bianchi i altres (adaptaci)

Lectura 3

Coves i avencs
Jordi Quera s un reconegut expert en esports de muntanya, autor de nombrosos articles i dun llibre bsic per al coneixement de lespecialitat que ms lapassiona: lespeleologia. Quan et comena a agradar lespeleologia? Desprs de molts anys de fer excursions, primer en un esplai i ms endavant en diferents agrupaments escoltes, vaig comenar a practicar lespele. La primera vegada que vaig entrar en un avenc, fa disset o divuit anys, vaig tenir una impressi tan forta que ja no ho he deixat. Qu hi ha sota terra? Un mn impressionant: hi ha rius tan grans com els de fora, hi ha coves, avencs formats per lacci del curs de laigua durant molts anys, i que poden tenir ms de 300 metres de llarg (tres vegades el camp del Bara); hi ha cascades i estanys impressionants Com passeu aquests rius? Gaireb sempre nedant. Si el riu passa per la part baixa, sintenta buscar un pas ms elevat; tamb es pot fer alguna installaci amb corda, que testalvia passar per llocs complicats. Quines condicions ambientals trobeu? Nhi ha dues de bsiques: la foscor absoluta i estar al 100% dhumitat. A ms, les temperatures sn molt baixes. Aix vol dir que heu de tenir una bona preparaci fsica i psquica, oi? S. s molt important la preparaci psquica perqu la primera vegada que entres en una cova s fcil que de seguida et sentis desemparat. A mesura que repeteixes lexperincia, per, tarriba a apassionar. Tamb sha destar preparat fsicament. Et va costar acostumar-te a estar tanta estona a les fosques? La veritat s que no. T una mgia especial. La illuminaci que portem
Coves i avencs

10

Lectura 3

s una installaci mixta formada per un frontal dilluminaci elctrica i un llum de carbur. Aquest llum crea una aurola de claror molt clida que dna una sensaci intimista. Has sentit mai claustrofbia? Alguna vegada, en un ascensor. En una cavitat, mai, perqu la sensaci s absolutament diferent. Com que la llum agafa un espai ms petit encara que les dimensions de la cavitat, et sembla que sobri espai pertot arreu. s freqent trobar una cavitat tan estreta i baixa que tobligui a avanar arrossegant-te com un cuc? No. En una cavitat mitjana normalment hi ha un o dos passos estrets. Pots trobar una gatera que tobliga a avanar arrossegant-te, o un llaminador, que per passar-lo thas de treure tot el material que portes, passar primer el cap i desprs la resta del cos, i estirar el material. Les incursions dels espelelegs poden afectar lequilibri ecolgic? S. Qualsevol agressi al medi subterrani s una agressi directa a lequilibri ecolgic duna cavitat. Durant anys, alguns espelelegs han trencat estalactites i estalagmites, han abandonat deixalles de carbur que contaminen laigua i han malms els microorganismes. Lespeleologia s esport per tamb estudi de les cavitats. Qu es pot trobar dins duna cova? Paisatges increbles: formacions destalactites i destalagmites, aiges subterrnies, galeries, pous i formes molt suggerents que en ms dun cas han inspirat ambients de princeses i temes mitolgics. Hi podem trobar, tamb, fssils (una vegada hi vaig trobar una serp), i pintures rupestres, que gaireb sempre sn molt a prop de lentrada, que s on vivien els nostres avantpassats. Les coves sempre han estat envoltades de misteri i de llegendes. Per qu? La mgia de descobrir una cova inexplorada, la foscor i la tranquillitat absolutes que tacompanyen, et fan imaginar fcilment envoltat de follets, fades, dracs, monstres
Jordi Oliveres

11

Lectura 4

Pimi es fa preguntes
Desprs de ficar-nos al llit i dapagar el llum, vaig dir: Mireia, on sen va el llum quan tanquem linterruptor? Nosaltres diem que sen va, per on sen va realment? Sen va a dormir, que s el millor que podries fer va dir la Mireia. Mireia, ho dic seriosament vaig insistir. On sen va? Sen va all don ve la fosca va contestar la Mireia. Ara deixam tranquilla. Vols dir que la fosca ve de lespai exterior, com els ovnis i coses daquestes? Com que la Mireia no va respondre, vaig afegir: Ja saps que no hi crec, en totes aquestes bestieses. La Mireia es va girar i em va mirar a les fosques. Primer no creus en les relacions. I ara no creus en lespai. Creus en res, tu? Aix no s just li vaig dir. Noms perqu em faig preguntes sobre alguna cosa, de seguida dius que no hi crec. Sempre mires de fer broma de tot! I, dit aix, em vaig girar i em vaig posar a dormir. Abans, per, em vaig dir a mi mateixa: lEspai! Noms s una paraula! Noms s buidor! La gent en parla com si fos alguna cosa, per, realment, s no-res! Desprs vaig afegir: La Mireia es pot ben guardar les seves velles relacions i el seu vell espai. Lendem al mat, encara era al llit mentre la Mireia es vestia. Ja cal que tafanyis i que et vesteixis va dir. Per, qu et passa? Res vaig dir. Penso. Pots pensar i vestir-te alhora em va dir la Mireia. Vaig fer veure que no lhavia sentit. Vaig dir: Pensava que, en aquest mateix moment, arreu de la ciutat, tothom es lleva, i es vesteix, i esmorza, i es prepara per anar a lescola. La Mireia em va mirar amb una mena de somriure estrany i va dir: s ms tard del que et penses, i ms tard s una relaci de temps, i si no et lleves de seguida, ho dir a la mare! Temps! vaig dir cridant. Aix s com lespai! Noms s una paraula! La Mireia va dir simplement: Mira, Pimi, s tard i lescola s molt lluny. Quan parlem del temps, volem dir abans que i ms tard que. Quan parlem de lespai, volem dir a prop de i lluny de. Dacord? Llavors ho vaig veure clar.
Pimi es fa preguntes

12

Lectura 4

Aaaah! vaig dir, ara veig qu vols dir. Ara entenc de qu estan fets lespai i el temps. Lespai est fet de relacions espacials i el temps est fet de relacions temporals. s aix, oi? Lnica cosa que va dir la Mireia va ser: No ho s. Per qu no ho preguntes al senyor Moliner? Lendem al mat, aix que vaig veure entrar el senyor Moliner a classe, li vaig dir: Senyor Moliner, qu s una relaci? Suposo que tu en diries una connexi. Per potser seria millor que preguntssim als aqu presents qu sn les relacions. La Isabel va dir: Hi ha relacions familiars. s el que connecta unes persones amb unes altres persones en la mateixa famlia. Per exemple, si les persones sn germanes, aquesta s la seva relaci. Les paraules estan connectades amb altres paraules va dir la Joana. Vull dir que, en les oracions, els subjectes porten verbs, com ara Els gossos lladren. I les coses tenen relacions va dir en Tomi. Hi ha la relaci duna roda amb un cotxe, o dun dit amb una m, o duna porta amb una casa. Ara en Bernat ja botava al seient. Ho s! Ho s! Les paraules i les coses tenen relacions. La paraula muntanya t relaci amb totes les muntanyes que existeixen. En Bernat sem va quedar mirant fixament. Llavors va anar a la pissarra i va escriure aix: Bernat vaig dir, em sembla que ja veig qu vols dir. Existeix la paraula muntanya, per tamb existeix la muntanya mateixa. I la fletxa representa la relaci entre la paraula i la cosa. En Bernat va fer un gran somriure. No podia recordar haver-lo vist somriure mai abans. Llavors va tornar a la pissarra, va agafar altre cop el guix, i va escriure: Les muntanyes sn lluny. Les cases sn a prop. Lluny i a prop sn relacions espacials. Vaig aplaudir rient i vaig dir: Jo tamb ho s fer, aix! I vaig escriure: Avui s abans de lexcursi al zoo. La setmana vinent ser desprs de lexcursi al zoo. Abans i desprs sn relacions temporals. En Bernat va tornar a fer un gran somriure. Em va agradar poder-lo divertir.
Matthew Lipman (adaptaci) 13

Lectura 5

Poesies per cantar

No hi ha trapezistes Divuit mesos i un dia ms, es fa tan lent esperar. Ja no passen els dies, no, ja no vaig ni a pescar. Ja no borden els gossos, ja han plegat els del circ, ja no hi ha trapezistes, no. Tu no vns mai per aqu. Sha parat el rellotge vell de la nostra estaci i els ocells de la via tres shan rebellat contra tot. Els diumenges a la tarda sn encara tan avorrits, coses que no canvien mai. Tu ja no vns per aqu. Un avi creua un tros de cel i jo em sento morir. Ara els nvols no marxaran fins que arribi la nit. Tu ja no vns mai per aqu. Ja no queden estrelles, no. Tal com passen els trens, desmuntaven la casa els dos, desprs danar a trencar el gel. I ja res no s com era abans, els avis diuen sovint. Xafarderes van preguntant per qu no vns mai per aqu. I a les nits quan ja no fa fred torno a pujar al meu terrat. Des daqu puc veure encara el cel ennuvolat. Tu ja no vns mai per aqu. Tu ja no vns mai per aqu.

Sau

Poesies per cantar

14

Lectura 5

Vinyes verdes vora el mar Vinyes verdes vora el mar; ara que el vent no remuga, us feu ms verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster: sou ms fines que la tarda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dol reps vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dol reps. Vinyes que dieu adu al llagut i a la gavina i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina Vinyes verdes que dieu adu! Vinyes verdes del meu cor Dins del cep sadorm la userda, ram negre, pmpol dor, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor. Vinyes verdes vora el mar, verdes a la punta de dia, verd suau de cap al tard Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!
Josep M. de Sagarra

Josep M. de Sagarra va nixer a Barcelona el 1894 i va morir lany 1961 a la mateixa ciutat. Va estudiar la carrera de Dret a la universitat, per poc abans dacabar va deixar els estudis per dedicar-se plenament a la literatura. Sagarra s autor duna obra extensa i variada, en la qual destaquen la poesia i el teatre. Tamb collabor amb la premsa. LHostal de la Glria, El Caf de la Marina i La ferida lluminosa sn algunes de les seves obres teatrals ms conegudes. Entre la seva obra potica destaquen Canons de rem i de vela i El comte Arnau.

15

Lectura 6

Trenta mil pessetes per un home

En Llus vivia amb la seva mare viuda i tres germans ms petits que ell. Vivien en un poble, a un quart dhora de distncia del mar i del port. Els germans petits den Llus es quedaven sota la seva vigilncia mentre la seva mare se nanava a treballar. A en Llus aix no li agradava i aviat es va espavilar per ajudar la mare. En una barberia del port, en Llus havia aconseguit que li deixessin remullar barbes a canvi dun petit sou. El barber, per fer-se un sobresou, a les nits sortia a pescar la sardina. Hi havia nits que no pescaven res; daltres pescaven molt. Un dia en Llus va dir al seu amo: Senyor, a casa falten ms diners i voldria que parlssiu amb en Roc, el patr de la barca, i que em deixs anar a la pesquera amb vosaltres. El barber mir fixament aquell vailet ple de voluntat que noms pensava a ajudar la mare i fer anar endavant la seva famlia. En Roc, el patr, de primer moment shi resist. No en necessitava pas, de grumet. El barber insistia, per el patr hi posava taps: que el vailet es moriria de son i que era massa petit per treballar... Per el barber vinga insistir i en Roc, a lltim, es va deixar convncer. El producte de la pesca sel repartien entre tots els tripulants de lembarcaci. La part ms petita era per a en Llus. Hi havia setmanes que en Llus guanyava cinc-centes pessetes. All, ms el que guanyava a cal barber, representava una bona quantitat. En donar els cntims a la mare, ella plorava. En Llus sabia que el seu treball a lembarcaci significava que els altres homes no podien guanyar tant i sesforava a ser ms til que ning. Per aix, perqu era tan voluntaris, els pescadors lestimaven i lapreciaven. Un dels somnis den Llus era comprar-se una bicicleta. Volia la bicicleta perqu la necessitava per anar del poble al port i estalviar-se aquell quart de caminar. Per feia moltes nits que salpaven i tornaven gaireb buits. Tan descoratjats estaven, que aquella nit van estar a punt de no sortir, per desprs de molts dies els que anaven als bots a inspeccionar el mar van assenyalar una gran profusi de peixos. El patr despert els homes. Van engegar el
Trenta mil pessetes per un home

16

Lectura 6

motor i la barca va comenar a traar un gran cercle, tot deixant anar la xarxa darrere seu. Un cop feta la gran bossa, van comenar a hissar-la. La xarxa pujava plena, a punt de rebentar. Les sardines brillaven com barretes de plata. Van comenar a omplir les caixes de fusta i les tapaven amb gla. Els pescadors cridaven dalegria i sabraaven. Daquesta feta s que et compres la bicicleta! li deien a en Llus. El patr, gran expert en la matria, calculava en trenta mil o quaranta mil pessetes la sardina pescada. Cada tripulant semportaria ms de mil pessetes, aquella nit; potser dues mil. En Llus tenia les mil segures. Tot duna, van veure una resplendor en el cel. Eren bengales de socors. En Roc va dir: Hi hem danar; alguna barca est en perill. Van virar, i a tota marxa van fer rumb cap on esclataven els coets. Encara que el motor anava a tota marxa, la barca avanava a poc a poc, a causa de lexcs de pes produt per labundant pesca. La barca sesforava i cruixia. No hi arribarem, no hi arribarem remugava en Roc. Estan en una situaci desesperada deien els altres. Escolteu va dir el patr. Ja sabeu el dilema que sens presenta, oi? Alguns van fer que s amb el cap. Cal llenar la pesca per la borda. Per heu destar-hi tots dacord An mirant-los, un per un, i tots van moure el cap afirmativament. Quan va arribar a en Llus li va dir: Tu, Llus, qu hi dius? Si dius que no, no la llencem. Pensa en la teva bicicleta. s lnica ocasi en la teva vida perqu la tinguis. En Llus va somriure i, amb els ulls plens de llgrimes, va fer que s amb el cap. Rpidament anaven abocant la sardina al mar, i la barca sanava tornant lleugera i alada. El patr i uns quants ms preparaven cordes i un salvavides, per si calia. Tots estaven satisfets, com si hagus estat una gran sortida de pesca. I com si en Llus ja tingus la seva bicicleta.
Francesc Candel (adaptaci)

17

Lectura 7

El missatge de lArnau
LEldesind era un noi pescador que vivia a lEscala. Un dia, arribant de mar, va anar a por tar peix a casa den Pere, el seu millor amic. Poc abans darribar-hi es va trobar la Marianna, que era una noia del poble: Hola Eldesind. On vas? Vaig a can Pere a portar peix va respondre. Magrada que li portis peix, perqu quan sigui la seva dona, tamb en menjar jo. LEldesind va quedar parat. En Pere mai no li havia parlat de casar-se amb la Marianna. Tot al contrari, amb qui es volia casar era amb la Carmeta. Va anar passant el temps i en Pere es va comprometre amb la Carmeta. Aix que va crrer la veu, la Marianna va anar a casa de la bruixa Cinc Claus per aprendre les males arts de bruixeria. Pocs dies abans del casament, la Marianna, convertida en la bruixa Gurlianna, es va presentar davant den Pere i el va amenaar: Tho dic per ltima vegada. Et casars amb mi. Si no, un dia comenaran a venir les desgrcies a casa teva. Van passar els anys i ja ning no sen recordava del malefici de la bruixa Gurlianna. En Pere i la Carmeta van tenir una filla, la Gertrudis, i lEldesind va ingressar a lordre de Sant Benet i vivia al monestir de Sant Pere de Rodes. Un vespre quan ja era ben fosc i plovia a bots i barrals un home va trucar a la porta del monestir. Portava un missatge urgent per al pare Eldesind: Sc lArnau, fill den Guillem de Bellcaire i menvia en Pere. Est molt afligit i necessita la vostra ajuda. La seva filla t una estranya malaltia. Tots els metges i apotecaris lhan visitada i no la poden guarir. Mala bruixa! va exclamar el pare Eldesind, mentre mirava fixament les flames . Lnic remei que conec s posar-li al damunt del pit una flor de neu de color lila. Noms nhe vista una en tota la vida, pels volts dels cingles de Cabrera. B, doncs, posem fil a lagulla! Jo us hi acompanyar va dir lArnau animosament.

El missatge de lArnau

18

Lectura 7

Dacord, per ser una empresa difcil i perillosa perqu tinc el pressentiment que la flor mgica estar molt ben guardada. LArnau va fer nit al monestir i lendem a trenc dalba van iniciar la marxa. Van tardar dos dies fins a arribar als cingles i quan ja shi comenaven a apropar una forta llum els va deixar cecs durant un moment. El tro que va seguir el llampec els va fer caure a terra tots dos. Tan bon punt shavien aixecat, un segon llampec va caure a menys de deu passes davant dells, i va rompre una roca, que va caure cingle avall. De sobte, lArnau va veure la flor de neu lila i shi va acostar. El segon tro va ser espants, sec i curt. La bruixa Gurlianna pretn matar-nos o destruir la flor que pot salvar la Gertrudis. Qu podem fer? va cridar. Treu la bossa de sal que portes al sarr i dna-men una mica. s el remei ms efica contra les bruixes va respondre rpidament el pare Eldesind. Desprs van anar muntanya amunt i en van tirar un altre grapadet sobre la flor. Cap ms llampec no va caure! Es van acostar a la flor i la van arrencar. La flor era realment mgica. Era com si fos dun vellut, purssim. O com de gel... amb un color lila intens. Els dos homes somreien i lalegria del cor sels reflectia perfectament a la cara. La Gertrudis estava salvada. Ara noms calia arribar fins a casa seva i esperar que la flor fes els seus efectes.
Josep Torrent (adaptaci)

19

Lectura 8

Cap al pas de les espcies

Al final del segle XV els navegants emprenien expedicions a llocs molt llunyans. Tenien per missi explorar terres desconegudes, anar a buscar or i espcies, i fer conixer la religi cristiana. El 1498, una daquestes expedicions, menada pel portugus Vasco da Gama, obr la ruta martima cap a lndia. Grcies al diari dun mar portugus podem reviure aquesta expedici. 8 de juliol de 1497, a lalba Comencem un viatge incert des de Lisboa. Prenem la ruta traada per Bartolomeu Dias fa deu anys. Per, aquesta vegada, el rei ordena que anem ms lluny, cap a lndia. All comprarem espcies aromtiques, pebre i gingebre. Viatjarem amb quatre vaixells: una caravella i tres naus carregades de provisions: barrils de vi i daigua, cabres, bens, pollastres, galetes, mantega salada, sucre Confiem molt en el nostre capit, Vasco da Gama. s un mar amb experincia. 3 dagost de 1497 Naveguem en ple oce Atlntic. Fa una calor terrible i els queviures comencen a esgotar-se. Puja una forta ferum de podrit de la bodega. Les rates campen pertot arreu. Ens racionen el vi i laigua. Aviat ens haurem de menjar els darrers bens que vam embarcar. Octubre de 1497 Desprs de travessar lequador, Vasco da Gama decideix navegar mar endins. Hem canviat de direcci, per el mar sencrespa. Les onades que piquen contra el vaixell sn ms altes que el pal major. Alguns mariners, esgotats, sagafen a les cordes. Quants de nosaltres sobreviurem a aquest malson? 22 de novembre de 1497 Fa uns quants dies que trobem balenes i ocells. La seva presncia anuncia que hi ha terra a prop. Ja s hora de fer escala per adobar les veles i reposar les provisions daigua. El cap de Bona Esperana s a prop.

Cap al pas de les espcies

20

Lectura 8

Desembre de 1497, sud dfrica Ara naveguem per una ruta martima desconeguda al llarg de la costa dfrica. A cada escala, els indgenes ens reben a la platja. Normalment ens comuniquem per signes. Aquest nou oce t un color turquesa molt bonic. Nosaltres lanomenem oce ndic. Mar de 1498 Som a Moambic, una regi que coneixen fora b els comerciants musulmans. A vegades, hem de fer servir les armes per aconseguir queviures, perqu aqu els cristians no som benvinguts. Abril de 1498, Malindi En una de les escales cerquem un pilot perqu ens gui fins a lndia. El sold de la ciutat de Malindi ens rep amistosament. Durant nou dies recorrem la ciutat, totalment blanca i emmurallada. Per fi podem menjar taronges i verdura. Quina delcia, desprs de tanta galeta florida i tant peix salat! Posem rumb a lndia. El nou pilot viatja atent als estels, que empra com a referncia per guiar els nostres vaixells, per les pluges del mons li dificulten la tasca. 21 de maig de 1498 Finalment, hem arribat a la nostra destinaci: la ciutat de Calicut ja s a la vista. s un dels ports ms rics de lndia. A pesar de lhostilitat dels comerciants musulmans que viuen aqu, Vasco da Gama aconsegueix firmar un acord comercial.
Frderique de Watrigant (adaptaci)

21

Lectura 9

El ratol, el gat i el gall

Vet aqu que un bon mat, un jove ratol es va plantar davant la seva mare i li va dir que volia anar a veure mn. Sense encomanar-se a Du ni al diable, va sortir del cau, va ensumar laire i es va llanar a laventura. Ui, quantes meravelles que mesperen fora del cau! deia el jove rodamn. Viatjar a molts pasos i far grans amics. Caminava sorprs per tot el que veia al seu pas i obria uns ulls com unes olives negres. Mentre corria esbojarrat daqu cap all, va veure un cobert. Va pensar que seria un bon lloc per fer-hi nit i hi va entrar. Per quan havia avanat noms uns pocs metres, tot dun plegat es va parar en sec. Qu era all que veia? El cor li bategava a cent per hora. Davant seu hi havia dos animals que ell no havia vist mai dels mais. Eren molt estranys i ben diferents lun de laltre. El primer, ajagut dalt dun banc de pedra, tenia un aire gracis, amable i dol. El pelatge es veia flonjo, polit i brillant; la cua i les potes eren llargues i elegants. En general tenia un posat distingit i inspirava confiana. Laltre, ben al contrari, feia un gran escndol amb la seva veu estrident i amb lesbatec dels seus braos emplomallats. Del cap li penjava un tros de carn vermella fastigosa, la cua semblava un gran ventall, i les potes, un parell de forquilles. El pobre ratol, que en la seva vida no havia vist mai res digual, es va espantar tant que tot seguit va girar cua i va fugir cap al cau. Quan va arribar a casa va cr-rer cap a la mare: Ai mare, si sabessis qu he vist! I tremolant com una fulla li va explicar, amb tots els pls i senyals, com era desgarrifs aquell monstre que cridava i que lhavia espantat tant. Si no hagus estat per ell deia el ratolinet, mhauria fet amic de laltre animal. Aquell s que era simptic, amb aquell pl tan suau...! I quina cua tan llarga que tenia, i quins bigotis ms fins. Igual que nosaltres, mare. I tot i que estava tan quiet, com li brillaven els ulls quan em mirava! Deu ser amic dels ratolins. Ai, si almenys aquell ximple no mhagus fet fugir! Doncs aquest ximple que tu dius li va respondre la mare s un gall i
El ratol, el gat i el gall

22

Lectura 9

de segur que tha salvat la vida. s del tot inofensiu. El ratolinet, que encara no shavia recuperat de lensurt, no comprenia res del que li deia la mare. I aquesta li va continuar explicant: En canvi, lanimal que trobes tan bonic i simptic ens la t ben jurada. s un gat: el nostre pitjor enemic! El gat, amb el seu semblant distingit i agradable, per poc que badis set cruspir de viu en viu... Finalment, adoptant un to allionador, la mare ratol va afegir: Alerta, doncs! I recorda que les aparences enganyen. Mai res s el que sembla, fill meu. El ratolinet es va quedar meditant una bona estona i finalment va decidir que ja aniria a rodar mn quan fos ms gran.
La Fontaine (adaptaci)

23

Lectura 10

El rei dels oficis

Hi havia una vegada un rei que va voler saber quin era lofici del seu regne que necessitava ms enginy i quin era el que tenia ms mrit de tots per nomenar-lo rei dels oficis. Aix va ser com va fer cridar els set mestres de ms anomenada de cada un dels oficis ms populars i els va demanar que portessin una mostra de la seva obra i leina amb qu lhavien fet. Va convidar-los a un gran dinar al castell on vivia. Desprs de lpat, cada un va presentar la feina davant de tots els cortesans i nobles del reialme, va mostrar leina amb qu lhavia fet i va explicar el procs que havia seguit. El forner va por tar un pa rod molt ros i tou, i la pala amb qu lhavia enfornat. El ferrer va por tar un pany i una clau molt bonica i complicada, i el mar tell i lenclusa amb qu les havia fet. El fuster va portar una capseta molt ben acabada i el ribot amb qu lhavia polida. I aix van anar fent el pelleter, el sabater, el sastre i el paleta. Desprs dhaver examinat totes les mostres i totes les eines, al rei li sembl que lobra de ms mrit era el vestit fet pel sastre, ja que noms havia fet servir unes tisores i una petita agulla. En canvi, tots els altres havien hagut de posar en joc un gran nombre deines per aconseguir la seva mostra. Tots, menys el sastre, s clar, pensaven que el rei shavia equivocat i que la seva feina demanava ms enginy que la del sastre. Ara b, davant del parer del rei ning no va gosar replicar i el sastre va ser nomenat rei de tots els oficis del reialme. De tots els oficis convocats, el ferrer va ser el que es consider ms trepitjat, fins al punt que no estava disposat a tenir un sastre per rei dels oficis i decid tancar la ferreria i buscar fortuna en altres terres, en un lloc on es reconegus la importncia del seu ofici. Al cap de poc temps, al sastre se li van desclavar les tisores, al sabater se li va trencar lagulla, al pelleter se li va despuntar el ganivet, al fuster se li va trencar la fulla del ribot i al paleta se li va partir lescarpa. Tots necessitaven el ferrer perqu els adobs les eines i van decidir anar al palau del rei per explicar-li el que els havia passat.

El rei dels oficis

24

Lectura 10

El rei va fer cridar el ferrer pertot arreu, per no era en part de mn. Finalment el rei va manar que sobrs la ferreria i que hi acudissin tots aquells que es vegessin amb cor darreglar les eines que sanaven amuntegant. Per tots els esforos van ser intils. Un dia, per fi, es va presentar el ferrer, que havia tingut notcia de les crides fetes pel rei i dels problemes que shavien originat den que ell sen va anar. El ferrer es va posar a treballar i va arreglar les eines de tothom. Finalment la pau i la tranquillitat va tornar a tots els oficis. El rei va tornar a convocar els set oficis a un altre pat fraternal i davant de tothom va confessar que havia coms un error, ja que la prctica havia demostrat que tots els oficis depenen del ferrer. Sense ell no es poden arreglar les eines daltres oficis quan es fan malb. Llavors el rei, davant de tots els presents, va nomenar solemnement el ferrer rei dels oficis amb la conformitat de tothom. El sastre, en acte dacatament al rei, es va agenollar i amb les tisores va fer set queixals a la part de baix del davantal de pell del ferrer. s per aix que durant molt de temps, els davantals dels ferrers han portat set queixals que, a ms de fer bonic, sn lofrena dels sastres i el distintiu reial sobre els altres oficis.
Joan Amades (adaptaci)

25

Lectura 11

El talp Eudald
LEudald es pensava que els menuts ja havien quedat prou satisfets, per el petit Cdol Negre tenia una curiositat infinita. Tiet, com sn els caus dels humans? Mmm, com us ho explicaria? Els humans fan al revs de nosaltres. En comptes de construir els seus caus terra endins, els fan terra enfora, cap al cel, i els enlairen amunt, amunt. Per dintre sn un laberint de galeries com els ruscos de les abelles, i per fora estan plens de foradets. All hi viuen els uns sobre els altres en uns compartiments que en diuen pisos, que sn una mena de cova atepeda dobjectes absurds. Al final shi troben tan estrets que gaireb no hi caben. I com sho fan per sortir-ne, si no tenen ales? El terra es plega per dins en un invent conegut com escales. A ms de les escales, tamb fan servir unes capses que pugen i baixen arrossegades per unes cordes conegudes com ascensors. I nhi ha moltes espcies? Moltssimes. Viuen escampats pel planeta, agrupats en colles o ramats. Es reparteixen les terres, fan unes lnies imaginries a terra, que en diuen fronteres, i fabriquen pasos. I sn espavilats, els humans? Per algunes coses s, per altres es comporten pitjor que cap altre animal. Sn llestos perqu no es deixen caar ni exterminar per altres espcies, per sn estpids en destruir-se a si mateixos i destruir el planeta on vivim, i ni ells ni nosaltres no en tenim cap altre. I els pares humans, per qu no castiguen els que fan guerres i els que fan malb el planeta? A les democrcies es pot castigar els que manen malament; aix si sarriba a saber, perqu ells procuren amagar-ho. Els humans fan moltes coses de les quals samaguen. Tenen lleis com tots els animals, per la majoria no les respecta. I no els ho ensenyen de petits? La mare ens ensenya on viu la fura i ens adverteix que no hem danar al riu i que no hem dentrar a un cau desconegut.
El talp Eudald

26

Lectura 11

Doncs els humans fins i tot han creat escoles per ensenyar als humans petits el que han de fer, el que no, i per recordar moltes informacions que en diuen coneixements. Cone... qu? Que complicats! Ho sn tant, de complicats. Fixeu-vos: mengen xiclet, juguen a pilota, miren la tele, passegen en bicicleta, llegeixen llibres, prenen xocolata desfeta, celebren aniversaris, treballen com les formigues i sempre estan avorrits. Tot aix els passa perqu tenen el cervell massa gros i els funciona sempre..., brum, brum, brum, com unes dents rosegant dia i nit. Que cansat! s clar, per aix, un cop sho han inventat tot i ja no saben qu ms inventar, busquen maneres de complicar-se la vida. Aleshores es barallen, no dormen a les nits, van a veure el metge, es fan la guitza i ploren una miqueta. Els talps estaven silenciosos. Tiet, aix, doncs, els humans ho fan tot malament, sn dolents i, a ms, no viuen felios? I s clar que no! Aix s el que sembla quan els veus tots apilonats, per si els coneixes dun en un, tadones que tots sn diferents i que nhi ha de valents com un lle, dafectuosos com un esquirol, de treballadors com una abella i de tranquils com un talp. I com ho saps? Perqu jo vaig fer-me amic dalguns humans i vaig viure al seu costat i vaig aprendre a entendrels i a estimar-los.
Maite Carranza (adaptaci)

27

Lectura 12

La vela, un esport
Rems i vela La navegaci amb embarcacions de vela va sorgir en el mn antic per la necessitat de transportar crregues dun lloc a laltre, s a dir, per motius comercials. Els primers a utilitzar embarcacions de vela van ser els egipcis i, ms endavant, ho van fer altres pobles, com els ibers, els celtes i els grecs, entre altres. Aquests primers velers portaven una sola vela penjada dun pal que es clavava al mig de lembarcaci; tamb portaven una corda que travessava la nau de punta a punta per evitar que es desequilibrs i senfonss per algun dels extrems. El vent podia desplaar la nau quan bufava del darrere (popa) i fins i tot quan bufava de costat (del travs), per quan el vent bufava de davant (de proa) arriaven la vela, la plegaven i es posaven a remar. Els inicis de la vela com a esport La vela com a esport es va iniciar als Pasos Baixos en el segle XVII. En aquella poca els holandesos tenien un gran poder naval i, a ms, el pas estava travessat per nombrosos canals. Aquestes condicions van afavorir que les embarcacions de vela no tan sols es fessin servir per comerciar, sin que tamb sutilitzessin com a mitj de transport de passatgers i per a competicions esportives. Navegar per plaer De tota manera, navegar no es va convertir realment en un esport i una activitat de lleure fins al segle XIX. La gent rica feia creuers en iots i organitzava regates pel simple plaer de guanyar una cursa. Joshua Slocum va ser el primer navegant a iniciar la volta per tots els oceans del mn en solitari, lany 1895. Lany 1851 la goleta nord-americana America va guanyar la copa de la cent guinnees, instaurada per la reina Victria dAnglaterra, sobre disset embarcacions angleses. Des daleshores, cada any sorganitza aquesta competici, coneguda com a Copa Amrica, en la qual participen velers de tot el mn.

La vela, un esport

28

Lectura 12

Tipus de velers Al llarg del temps, la navegaci a vela ha evolucionat molt, tant en la construcci (materials, procediments de construcci...) com en el disseny de noves embarcacions. Actualment hi ha una gran varietat de velers i els podem agrupar en dos tipus: els velers de vela lleugera i els velers de creuer. Aquests ltims estan destinats a la competici en regates i travesses daltura, per exemple, la volta al mn. Els Optimist Fa 80 anys, a Florida (EUA), uns nois van agafar unes caixes de sab grans, van muntar-hi una vela i rodes i van comenar a fer curses pels carrers de la ciutat. Aquest va ser lorigen duna embarcaci molt utilitzada actualment per la mainada i la gent jove. Un dissenyador anomenat Mills va fer els plnols daquesta embarcaci i els va fabricar amb el nom dOptimist. Actualment hi ha ms de 250.000 nens i nenes entre 7 i 15 anys que naveguen arreu del mn en aquestes "caixes de sab amb vela". La vela a Catalunya A la pennsula Ibrica, pel fet destar envoltada de mar, hi ha una gran afici a lesport de la vela. Catalunya, per exemple, t molts punts on s possible practicar aquest esport: la Costa Brava, la costa de Barcelona i la costa de Tarragona. Per practicar la vela, no cal comprar cap embarcaci, sin que solament ens hem de posar en contacte amb alguna escola de vela per fer algun curs a lestiu o a lhivern. Aix comprovarem si ens agrada practicar aquest esport.

29

Lectura 13

Lenergia del vent

ol, el du grec dels vents, ha donat el nom a lenergia que sobt de laire en moviment: lenergia elica. Els aerogeneradors, uns gegantins i moderns molins, transformen la fora del vent en electricitat. Lacci del vent El vent t molta fora. Des de fa molt temps, lsser hum ha utilitzat lenergia del vent. La primera mquina que va transformar aquesta energia va ser el mol de vent. Lacci del vent sobre les pales fa anar el mol per moldre gra o treure aigua dels pous. Produir electricitat Avui dia, les pales dun aerogenerador no mouen una roda, sin un generador molt gros. Aquest aparell transforma lenergia elica en electricitat, que desprs es distribueix a les cases i les indstries a travs de lnies elctriques convencionals. Una energia neta Moltes fonts denergia, com ara el petroli o el carb, sn contaminants. En canvi, lenergia aconseguida a partir del vent s neta: pot transformar-se en electricitat sense contaminar el medi ambient. Altres fonts denergia no contaminants sn, per exemple, la hidrulica i la solar. Una energia inesgotable A ms, les reserves de petroli, carb i gas minven de mica en mica, i arribar el dia en qu sacabin. En canvi, el vent mai no sesgota. s per aix que del vent sen diu que s una energia inesgotable. Una energia de futur Tot i els avantatges que presenta lenergia elica respecte dels combustibles, com el petroli, aquesta energia encara est molt lluny de ser una energia ds generalitzat. A Catalunya, per exemple, noms hi ha parcs elics al Baix Ebre i a lEmpord. De tota manera, segur que en un futur no gaire lluny fonts denergia netes i inesgotables com lelica o la solar tindran un paper protagonista.
Lenergia del vent

30

Lectura 13

Fabrica un aerogenerador
Per a aquest experiment et cal:
una pastilla petita de plastilina un tap de suro una vareta de metall de 15 cm quatre culleretes de plstic dos bols sorra dues forquilles un tros de fil un assecador de m
Travessa el tap de suro amb la vareta de metall.

Trenca els mnecs de les culleretes i clava-les al tap de suro.

Fes una bola de plastilina i colloca-la en un cap del fil. Desprs lliga el fil amb la bola a un extrem de la vareta.

Omple els dos bols amb sorra i clava el mnec d'una forquilla en cada un. Posa la vareta amb les pales damunt de les forquilles.

Engega l'assecador i fes que les pales girin. Veurs que la bola de plastilina tamb puja amb la fora de l'aire.

Reporter doc (adaptaci) 31

Lectura 14

Per qu?
Per qu els grans sempre tenen ra? s la meva opini, amics lectors estimats, que els grans tenen ra quan no estan equivocats. Per qu els ases bramen? Fa molt de temps diu la faula els ases cantaven amb veu de tenor. Desprs hi va haver una gran assemblea de tots els animals i el lle, que nera el rei, va preguntar: Qui s el ms ben plantat de nosaltres? Jooo! crid de seguida lase. Molt b, sers el ms ben plantat. I qui s el ms fort? Jooo! crid lase abans que ning ms pogus obrir la boca. B digu el lle. I qui s el ms estpid? Jooo! cuit a bramar lase, desitjs de contestar el primer tamb aquesta vegada. Tots es van posar a riure i el pobre ase, de tanta vergonya que va tenir, va perdre la veu i daleshores en noms sap dir: Jo, jo, joooo! Per al pags, per, la veu de lase s encara la ms bonica. Qui s el meu amic? Qui majuda i treballa per mi? pregunta. Jo, jo, jooo! respon lase, carregat com un ruc. I el pags li dna la ra. Per qu els galls canten? Canta el gall de matinada i desperta la mainada. A la ciutat no hi ha galls que facin fora els badalls. Un rellotge molt petit macompanya prop del llit, i tot just despunta el dia si s dia de treballar salta una molla i em fa: Quiquiriquic! amb bonhomia.
Per qu?

32

Lectura 14

Per qu lauto camina? Per qu lauto camina? s molt senzill: lempeny un cor guiat amb seny. El cor s el motor; la sang, la gasolina; i el seny sempre lhi posa el conductor que el guia: lhi posa si en tenia. Per qu sha destudiar? Per conixer el mn i per fer-lo ms bonic i ms bo. Per compte!, no sestudia noms en els llibres. Em recordo dun ratol que vivia en una biblioteca i desitjava tant instruir-se, que es menjava dos llibres cada dia. Una vegada va trobar en un llibre la imatge del gat i rpidament se la va cruspir. Mentre feia la digesti tranquillament, convenut dhaver destrut el seu enemic, el gat de carn i ossos li va saltar al damunt i sel va empassar amb dues mossegades. Entre queixalada i queixalada li va dir: Ratolinet meu, et calia estudiar tamb de la realitat. Per qu les balenes no viuen als nostres mars? Les aiges dels nostres mars sn massa calentes per a les balenes que viuen en els mars glacials on troben el seu aliment. Ja deus saber que les balenes sn mamfers. Aix doncs, escolta. Endevina tu mateix: la balena no s un peix. Endevina: el ratpenat, un ocell mai no ha estat. I certa gent, mira per on, semblen persones i no ho sn.
Gianni Rodari (adaptaci)

33

Lectura 15

Ulisses i el ciclop
La guerra de Troia shavia acabat. I, per fi, desprs de deu llargussims anys, els soldats que hi havien lluitat podien tornar a casa. Entre ells hi havia Ulisses, rei dtaca. Ell i els seus homes van afanyar-se a fer-se a la mar amb el vaixell Odissea. Ben aviat, els camps de batalla van quedar molt lluny. Al cap de poc, els va sorprendre un temporal que els va fer desviar del seu rumb i els va enviar a una illa desconeguda. De segur que en aquelles coves dall dalt hi viu alg. Pugem-hi i demanem que ens orientin i ens donin alguna cosa per menjar. Deixeu les espases i agafeu una gerra de vi per demostrar-los que som amics va dir Ulisses, assenyalant un penya-segat. La primera cova on van entrar era immensa i feia olor de formatge, per no hi havia ning. Els soldats es van asseure a esperar. Poc desprs van sentir soroll de pelles. Era el pastor de lilla que tornava amb el seu ramat dovelles. I quines ovelles! Semblaven vaques, de tan grosses com eren. Per les ovelles, en comparaci amb el pastor, eren ben petites. Lhome era tan gran com el cavall de fusta de Troia, i els cabells li queien sobre les espatlles com una heura gegant. Al mig del front hi tenia un sol ull. Un cop va ser dins la cova, va fer rodolar una immensa roca plana i va tapar lentrada. Desprs, quan es va girar, va veure els visitants. Ja tinc sopar! va exclamar ple de satisfacci. Va agafar dos homes, un amb cada m, i sels va engolir sencers, tret dels cinturons i les sandlies, que va escopir tot seguit. Senyor, hem vingut en so de pau! Com goseu devorar els meus homes? va cridar Ulisses, ms enfadat que no pas espantat. Sc Polifem, un ciclop va dir el gegant dun sol ull, i em menjo qui vull. Qui ets tu? Em dic U... Em dic Ning. I exigeixo que ens deixeu marxar! Com se mha pogut acudir dur un regal per a un home com vs? Un regal? On s? Dna-mel! Si mel dnes, no us devorar! Ulisses va assenyalar la gerra de vi. Polifem va destapar-la amb les dents i sen va beure el contingut dun sol glop. Desprs, mentre sen llepava els bigotis, va exclamar: Molt bo, Ning. Molt bo. Aix, ara enretirareu la roca de lentrada i ens deixareu marxar? Ah, no exaaactameeent va contestar el monstre, ensopit per lefecte de lalcohol. El que volia diiiir s queee no us menjar... fins al mat.

Ulisses i el ciclop

34

Lectura 15

I begut de cap a peus i fent grans riallades, es va deixar caure a terra. Al cap dun moment ja dormia profundament. Llavors, dotze homes van mirar dempnyer la roca, per no hi havia manera de fer-la rodolar. Estem perduts, capit, no podrem sortir daqu! van cridar. Per Ulisses estava dall ms enfeinat amb lenorme gaiato de pastor, esmolant-ne la punta amb el seu ganivet. Va treballar-hi tota la nit. Cap a la matinada, els mariners van escalfar al foc lextrem del bast fins que el van deixar ben roent. Llavors el van aixecar entre uns quants... i el van clavar en aquell ull tan horrible del ciclop. El crit de Polifem va fer que els seus amics gegants hi anessin corrents. Polifem, qu passa? Que hi ha alg amb tu? van cridar des de fora. Ning! va cridar Polifem. Aleshores..., que ests ferit? Ning mha ferit! va bramar Polifem. B, b van dir els gegants, i sen van tornar a poc a poc cap a les seves coves. Potser ha tingut un malson van comentar. Mentrestant, Polifem es movia a les palpentes. Lengany no et salvar, Ning. Ni tu ni els teus homes no sortireu vius daquesta cova! Lendem al mat, el gegant va fer crrer la roca cap a una banda perqu les ovelles poguessin sortir a pasturar, per ell es va quedar assegut a lentrada de la cova, amb les mans esteses per atrapar qualsevol grec que mirs de fugir. Ulisses va indicar als seus homes que sarrapessin fort a la panxa daquelles ovelles tan grosses i llanudes. I tot i que Polifem les acariciava quan passaven per davant seu, no es va adonar que a la part de sota duien un home penjant. I va ser aix com el capit i la seva tripulaci van aconseguir escapar-se. Quan el vaixell va passar a tota velocitat per davant del penya-segat, Ulisses va cridar: Recorda, Polifem, que vaig ser jo, lheroi Ulisses, qui et va deixar cec. No oblidis mai aquest nom! El ciclop va agafar un munt de roques i les va llanar daltabaix del penya-segat amb lesperana denfonsar el petit vaixell. Que no ho oblidi mai? Tu no oblidis aix, Ulisses: jo sc Polifem, fill de Posid, du del mar. I invoco el meu pare perqu us destrueixi!
Homer (adaptaci de Geraldine McCaughrean)

35

COMPRENSI LECTORA

Lectura 1: Carta destiu

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) Qu van regalar a lAleix el dia del seu aniversari?

b) Quines aventures passen els dos aneguets?

c) Qu en fan, dels aneguets, quan acaba lestiu?

Indica al teu quadern on van a parar els aneguets al final de l'estiu:

A la cassola, guisats amb peres. A la granja de la senyora Roseta. Al pis de Barcelona on viu l'Aleix durant lany.

Escriu un petit resum de largument de la lectura.

Explica el significat d'aquestes expressions i forma una frase amb cada una: Quina llauna!

Estava per llepar-sen els dits.

Carta destiu

38

Lectura 2: Els egipcis, sobirans de la terra negra

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta les preguntes segents:

a) Quins eren els principals conreus a lantic Egipte?

b) Per a qu utilitzaven el lli?

c) Quines funcions tenien els soldats?

d) Qu eren els noms?

e) En qu consistia la feina principal dels escribes?

Per qu era tan important el riu Nil a lantic Egipte?

Perqu els soldats hi transportaven les pedres per construir els temples. Perqu inundava el pas i hi deixava una rica capa de llim que adobava els camps. Perqu la pesca hi era molt abundant.

Qu significa la paraula mercenari?

Ordena de ms a menys importncia la pirmide social de lantic Egipte:

artesans, camperols i obrers soldats sacerdots monarques fara visir

39

Els egipcis, sobirans de la terra negra

Lectura 3: Coves i avencs

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) Qu s l'espeleologia? b) Quines condicions ambientals troba un espeleleg?

c) De quines maneres l'espeleologia pot afectar lequilibri del medi ambient?

d) Qu s un avenc? Una cavitat subterrnia i natural de parets verticals o molt inclinades. La galeria ms gran duna cova. Una muntanya rocallosa que t forma de precipici. e) Quina diferncia hi ha entre una cova i un avenc?

Consulta el diccionari i senyala el significat correcte de la paraula claustrofbia:

Trastorn mental que provoca por dels animals. Trastorn mental que provoca por de trobar-se en llocs tancats. Trastorn mental que provoca mareig i sensaci de caure de les altures.

Consulta i escriu les paraules que corresponen a les definicions anteriors restants:

Completa lentrevista amb dues preguntes ms que tagradaria fer a Jordi Quera.

Coves i avencs

40

Lectura 4: Pimi es fa preguntes

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta les preguntes segents:

a) Per quin motiu en Pimi pensa en les relacions?

b) Com respon la Mireia quan en Pimi li pregunta sobre les relacions?

c) Quins exemples de relacions posen els alumnes del senyor Moliner?

Segons el text, de qu que estan fets el temps i lespai?

De muntanyes i paraules. De relacions temporals i relacions espacials. De no-res.

Ordena aquestes frases que resumeixen la lectura:

La Mireia fa broma de la pregunta den Pimi i diu de no-res. En Pimi i la Mireia sen van a dormir. En Pimi pensa que el temps est fet de relacions temporals i lespai de relacions espacials. Els alumnes de la classe donen molts exemples de relacions. En Pimi pregunta a la Mireia de qu sn fets lespai i el temps. En Pimi pregunta al professor si t ra en la seva conclusi.

Com se sent en Pimi quan la Mireia fa broma de les seves preguntes?

enfadat indiferent molest
41

content

confs
Pimi es fa preguntes

Lectura 5: Poesies per cantar

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes sobre el primer poema:

a) Com se sent el protagonista de la can?

b) Per quin motiu?

c) Qu tho fa pensar?

d) Rimen els versos? I en els segon poema?

Escriu de qu tracta cada un dels poemes que has llegit.

Poema 1

Poema 2

Relaciona les paraules que sn sinnimes:

nuet despullat basarda embrutar tombar enyorana queixar-se
42

empastifar nostlgia por remugar vinclar

Poesies per cantar

Lectura 6: Trenta mil pessetes per un home

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) On vivia en Llus? b) De quin ofici va aconseguir el primer sou? c) Amb qui vivia? d) Tenia pare? e) Com es deia el patr de lembarcaci que el va contractar?

Per qu la mare plorava quan en Llus li donava els diners que guanyava?
Perqu el seu fill treballava molt i els diners no eren suficients. Perqu semocionava quan veia que el seu fill lajudava tant. Perqu era molt bleda i sempre plorava per no res. Perqu estava trista de veure que el seu fill treballava.

Escriu un petit text explicant el procs de la pesca de la sardina:

Busca en el diccionari el significat de les paraules segents i escriu-lo:

sobresou descoratjat

dilema

43

Trenta mil pessetes per un home

Lectura 7: El missatge de lArnau

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) Per qu la bruixa llana una maledicci sobre la donzella?

b) Quin s el remei per poder guarir la donzella?

c) Com aconsegueixen el remei per curar la donzella? Amb qui han de lluitar?

Escriu el nom dels protagonistes de la histria:

missatger monjo donzella bruixa pare de la donzella mare de la donzella

Fes un resum del contingut de la histria.

Busca i escriu el significat daquestes paraules i frases fetes: apotecari

guarir

posar fil a lagulla

El missatge de lArnau

44

Lectura 8: Cap al pas de les espcies

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) Quina ruta prenen els navegants portuguesos?

b) Qu volien comprar els navegants portuguesos a lndia?

c) Quins aliments portaven en els vaixells? Per qu?

d) Per qu es van posar contents els mariners quan van veure balenes i ocells?

e) Quant temps va durar el viatge de Lisboa a Calicut?

Ordena la ruta que segueixen els mariners portuguesos:

Lisboa Calicut Equador Moambic Malindi Cap de Bona Esperana

Busca en el text i escriu les expressions que s'utilitzen per dir que:
a) El vaixell s ple de rates: b) A la bodega, hi fa molta pudor: c) Les onades sn molt grosses:

Fixat que el pilot de lembarcaci es guia pels estels. Coneixes altres formes dorientar-se en un viatge? Quines?

45

Cap al pas de les espcies

Lectura 9: El ratol, el gat i el gall

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) Qu li passa al ratol quan se'n va a veure mn?

b) Qu li crida ms l'atenci del gall? I del gat?

c) Qu li explica la mare, al ratol?

Consulta al diccionari el significat correcte daquestes expressions:

a) Sense encomanar-se a Du ni al diable: Sense meditar ni prendre cap precauci. Sense aprofitar-se de l'ajut de ning. b) Amb tots els pls i senyals: Assenyalant alguna cosa en concret. Sense deixar-se cap detall. c) Girar cua: Girar-se d'esquena per anar-se'n. Canviar de tema en una conversa.

Explica per qu la mare ratol diu que les aparences enganyen.

El ratol, el gat i el gall

46

Lectura 10: El rei dels oficis

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) Quin ofici va triar primer, el rei? Per qu?

b) Per qu sen va anar del pas, el ferrer?

c) Qu va moure el rei a nomenar un nou rei dels oficis?

Ordena aquestes frases i completa-les tot resumint la lectura.

El rei va esmenar l'error i va triar el ferrer com a rei dels oficis perqu

Van haver de demanar al ferrer que torns perqu

Quan el sastre s nomenat rei dels oficis, el ferrer

El rei va convocar els mestres del oficis ms populars de l'poca per saber

Tria el significat correcte de cada frase:

a) Veures amb cor: Sentir-se capa. Tenir-ne ganes. b) Considerar-se trepitjat: Sentir-se recolzat. Sentir-se maltractat.
47

c) No gosar replicar: No atrevir-se a contestar. No voler contestar.

El rei dels oficis

Lectura 11: El talp Eudald

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta les preguntes segents:

a) Com sn els edificis on viuen els humans, segons el talp Eudald?

b) Per qu el protagonista creu que els humans sn complicats?

c) El Talp Eudald comprn els humans? Per qu?

De quina manera creus que els humans es destrueixen a si mateixos? I al planeta?

Fixa't en aquestes comparacions i escriu-ne ms que facin referncia a altres animals:

Hi ha humans que sn valents com un lle, afectuosos com un esquirol, treballadors com una abella, felios i tranquils com un talp

Qu vol dir lexpressi fer la guitza?

afalagar complaure molestar

Quin to utilitza el talp Eudald per explicar com sn i com viuen els humans?
humorstic seris
48

ctric

El talp Eudald

Lectura 12: La vela, un esport

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta les preguntes segents:

a) Quins sn els orgens de la navegaci amb embarcacions de vela?

b) Quan i on es va iniciar la vela com a esport? Per qu?

c) Quina va ser la primera regata? Qui la va organitzar?

d) Quins tipus de velers hi ha actualment?

Explica qu voleu dir aquestes paraules:

a) proa b) popa c) arriar

Consulta el diccionari i senyala la definici correcta:

Conjunt de troncs lligats que es deixen anar riu avall, conduts amb rems. Aparell que serveix per dirigir una embarcaci. iot Embarcaci per transportar crrega. Embarcaci esportiva i d'esbargiment. Pala de fusta que serveix per desplaar una embarcaci. Embarcaci de vela llarga i estreta.

rai

rem

49

La vela, un esport

Lectura 13: Lenergia del vent

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) En qu sassemblen els antics molins de vent als moderns aerogeneradors?

b) Per a qu sutilitzaven els molins de vent?

c) Per qu diem que lenergia elica s inesgotable?

d) Quines energies coneixes que siguin esgotables?

De quin recurs natural sobt cada una daquestes energies?

a) elica: b) hidrulica: c) mareomotriu: d) solar: e) nuclear:

Subratlla el sinnim que correspon a cada paraula: bol vara vas agulla cubell ganxo safata pal

Quina importncia creus que tindran les energies inesgotables en el futur?

Lenergia del vent

50

Lectura 14: Per qu?

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) Qui resposta has trobat ms original? b) Quina tha fet ms grcia? c) Quina tha sorprs ms? d) Amb quina resposta has aprs una cosa que no sabies?

Completa aquestes frases fetes amb el nom de lanimal corresponent. Desprs relaciona cada frase amb el seu significat.
a) Anar carregat com un b) Treballar com una c) Caminar a pas de d) Alar la e) Estar com el f) Anar al llit com les a laigua. incansablement cmode portar molt pes lentament cridar latenci anar a dormir dhora

Explica qu vol dir la frase segent:

Ratolinet meu, et calia estudiar tamb de la realitat.

51

Per qu?

Lectura 1 Ulisses i el ciclop 15:

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Contesta aquestes preguntes:

a) Qu s un ciclop? b) Un ciclop s un sser real o inventat? c) Qu fan Ulisses i els seus homes en arribar a l'illa?

d) Per qu s'adorm el ciclop? e) Com sescapa Ulisses de la cova?

Assenyala el significat correcte de cada paraula:

a) Un gaiato s: Un bast encorbat a lextrem superior que serveix per ajudar-se a caminar. Un bossa que els pastors i les persones que van al camp porten penjada a lespatlla. b) Invocar vol dir: Jutjar alg o alguna cosa de manera negativa. Cridar Du o un esperit per demanar alguna cosa. c) A les palpentes vol dir: Sense parar-se a pensar. Ajudant-se amb les mans, palpant per trobar alguna cosa o per no topar amb res quan no hi ha llum.

Quin missatge creus que ens vol transmetre l'autor?

s important ser molt fort per sortir-se de qualsevol situaci perillosa. s millor pensar i tenir enginy que no pas tenir molta fora. Cal que cuidem el cos i no cal cultivar la intelligncia.

Ulisses i el ciclop

52