ACTIVITATS

1. Llegeix el text segent. Prov de la Bblia, concretament del llibre del Gnesi

Tota la terra era duna sola llengua i dunes mateixes paraules. Quan els homes emigraren cap a Orient, trobaren una planura a la terra de Senaar i shi establiren. Aleshores es digueren els uns als altres: Au, fem maons i coguem-los al foc! Els maons els serviren de pedra i el betum de morter. Desprs digueren: Au, bastim-nos una ciutat i una torre, el cim de la qual toqui el cel, i fem-nos un nom perqu no siguem dispersats per tota la terra. Jahveh baix per veure la ciutat i la torre que els fills de lhome estaven construint. I Jahveh digu: Vet aqu que tots plegats fan un sol poble i tenen un sol parlar; i aix s el comenament del que faran! en endavant, ja no sestaran de fer cap projecte que imaginin. Anem, baixem i confonguem all mateix el seu parlar, perqu no sentenguin entre ells. Jahveh els dispers daquell indret per tota la terra i cessaren de construir la ciutat. Per aix sanomena Babel, perqu s all que Jahveh va confondre el parlar de tota la terra. Contesta: 1.1 Els homes que construen la ciutat i la torre, parlaven una mateixa llengua? 1.2 De qu t por Jahveh quan els veu contruir la torre? Qu fa per a evitar que sentenguin entre ells? 1.3 Segons una falsa etimologia, el nom de la torre (Babel ) ve del verb hebreu balal que vol dir barrejar, confondre. Quina relaci hi ha entre aquest verb i all que narra la Bblia? 1.4 Creus que el mite de la torre de Babel s una explicaci cientfica de lorigen de les diferents llenges del mn? Per qu?

13

2. Llegeix aquest article del diari Avui i respon a les qestions que set plantegen:
L'hora del tallat

Existeix la llengua perfecta?

Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.es Al llibre segon de Les Histries, Herdot (s V aC) conta una ancdota sobre la recerca de la llengua originria. El fara Psamtic va lliurar dos nens acabats de nixer, fills de pares qualssevol, a un pastor. Els havia de dur vora el seu ramat i criar-los de tal manera que, davant d'ells, mai ning no pronuncis ni un mot. El fara volia saber quina seria la primera paraula que dirien els nens. Al cap de dos anys, el pastor va obrir la porta del corral i els dos nens se li van tirar als peus dient: "Becs". Psamtic va esbrinar que en la llengua de Frgia (avui, Turquia) s'anomenava becs al pa. I, d'aquesta manera, els egipcis van admetre que els frigis eren un poble ms antic que ells. La dria de Psamtic ha tingut una llarga pervivncia. L'emperador Frederic II va fer un experiment semblant, amb la idea que els infants triarien el grec, el llat o l'rab, per va fracassar: les criatures morien. Rere aquests experiments hi ha un prejudici: considerar que ha d'existir una llengua originria o perfecta, i que cal tornar cap a ella. I, sota aquest prejudici, encara n'hi ha un altre: el de la Torre de Babel com a maledicci. s prou coneguda la histria del Gnesi: abans de Babel hi havia una nica llengua, i Du va castigar l'arrogncia dels homes creant una diversitat que provocava que el caos regns a la Torre de Babel. Aix, la diversitat lingstica s entesa com a perversa, i es planteja que l'ideal seria el retorn a una situaci idllica d'una sola llengua universal. Ara b: quina? s aqu on els defensors de l'uniformisme no es posen d'acord. Els anglesos voldrien que fos l'angls, els espanyols l'espanyol, els francesos el francs, etc. [...] Esclar que aquesta suposada unitat primignia s un mite. I que valorar la varietat lingstica com un cstig div s un prejudici sense base. Tamb cal reivindicar la varietat com a riquesa. En paraules de V. V. Ivnov: "Cada llengua constitueix un cert model de l'univers, un sistema semitic de comprensi del mn, i si tenim 4.000 models diferents per descriure el mn, aix ens fa ms rics. Ens haurem de preocupar de la conservaci de les llenges de la mateixa manera que ens preocupem de l'ecologia".

http://paper.avui.cat/societat/detail.php? id=95194

14

2.1 Per quin motiu va allar Psamtic dos nens acabats de nixer i va ordenar que ning no els parls? 2.2 Segons lexperiment de Psamtic, quina era la llengua primignia, la llengua de la qual en derivaven totes les altres? 2.3 Al teu parer, existeix una llengua originria o les diverses llenges antigues han sorgit de forma independent? El fet que hi hagi tantes llenges al mn s segons la teva opini- un avantatge o un desavantatge? Per qu?

3. A partir de la lectura de larticle segent, completa lactivitat que segueix: dijous, 4 de desembre de 2003 Les llenges indoeuropees, que constitueixen la famlia lingstica ms estesa del mn, deriven duna llengua primera originada a la pennsula Anatlica, a l'actual Turquia, devers el 6700 aC. Aix es desprn, si ms no, de les conclusions d'una recent investigaci realitzada per experts de la Universitat d'Auckland (Nova Zelanda), i publicada a la revista cientfica Nature. Concretament, l'indoeuropeu hauria sorgit entre els antics pobladors anatlics, just en el moment que abandonaven el nomadisme i es feien sedentaris per cultivar la terra. Aix voldria dir que aquesta famlia lingstica, de la qual deriva, com moltes altres, la llengua catalana, es devia originar al mateix temps que l'agricultura, que assenyala el naixement del perode neoltic. A partir de la comparana d'un total de vuitanta-set llenges, parlades des de l'Extrem Orient a la costa atlntica europea, els investigadors han pogut resseguir l'evoluci de l'indoeuropeu i datar l'origen dels principals grups lingstics que en deriven. Aquestes conclusions, d'una gran importncia, seran font de polmica, entre ms raons, perqu contradiuen la hiptesi fins avui ms acceptada sobre l'origen de la llengua indoeuropea. Segons aquesta hiptesi, l'indoeuropeu va comenar a estendre's per terres asitiques i europees grcies a les tribus genetes de la regi del Kurgan, a l'sia central, ara fa uns sis mil anys. http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=781303

15

Aquest article explica que, pel que fa a lorigen de lindoeuropeu, existeixen dues hiptesis diferents, que podrien resumir-se aix:

Hiptesi 1
Origen geogrfic poca de formaci de la llengua Fet cultural al qual es vincula Els homes esdevenen sedentaris i comencen a cultivar la terra (neix lagricultura; Neoltic)

Hiptesi 2

---------------------------------

4. Completa aquest quadre amb els noms llatins dels nombres i amb la hipottica forma indoeuropea que hi correspon: LLAT: nouem, sex, septem, unus, tres, duo, decem, quinque, quattuor, octo INDOEUROPEU: *newn, *oynos/sem, *penkwe, *duwo, *okto, *kwetwores, *sweks, *septm, *dekm, *treyes Germnic antic 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ains twai trhija fidwor fimf saihs sibum ahtau niun taihum Grec antic hes do tres tttares pnte hks hept okt enna dka Snscrit ekas dva trayas catvaras panca sat sapta asta nava dasa Llat Forma indoeuropea reconstruda

5. Completa el quadre segent, amb els noms dels nombres en diverses llenges indoeuropees o no indoeuropees actuals:

16

alemany 1 eins 2 zwei 3 drei 4 vier 5 fnf 6 sechs 7 sieben 8 acht 9 neun 10 zehn

neerlands itali een uno twee vier vijf zes acht negen dieci

irlands

txec jeden chtyr pt shest sedm osm devt des

roman yes sistar parchen jol estr ostor esden

ceathair cig s seacht naoi

euskera bat bi hiru lau bost sei zazpi zortzi bederatzi hamar

a. neerlands: drie, tien, zeven b. itali: due, cinque, nove, quattro, otto, sei, sette, tre c. irlands: aon, deich, d, ocht, tr d. txec: dva, tr e. roman: duis, nbel, trin 6. Colloca en aquest esquema les llenges de lexercici 2 segons la seva filiaci: Llenges no indoeuropees ---------------grup indoirnic: -----------------grup itlic (llenges romniques): ---------grup eslau: --------------grup germnic: -----------, ---------------grup cltic: --------------------

Llenges indoeuropees

7. Relaciona aquestes llenges modernes amb el grup lingstic indoeuropeu al qual pertanyen: 1. dans 2. angls 3. catal 4. suec 5. escocs c. Grup germnic 17 b. Grup itlic (llenges romniques) a. Grup indoirnic

6. hindi 7. let 8. rus 9. persa modern 10. polons e. Grup bltic f. Grup cltic d. Grup eslau

8. Llegeix aquest fragment del primer article de la Declaraci Universal dels Drets Humans, en llat i en les 9 llenges romniques: LLAT: e em direitos. CASTELL:Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y en derechos. CATAL: Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets OCCIT: Totes los ssers umans naisson liures e egals en dignitat e en dreches. FRANCS: Tous les tres humains naissent libres et gaux en dignit et en droits. SARD: Totu sos sseres umanos naschint liberos e eguales in dinnidade e in deretos. RETOROMNIC: Tuots umans naschan libers ed eguals in dignit e drets. ITALI: Tutti gli esseri umani nascono liberi ed iguali in dignit e diritti. ROMANS: Toate fiintele umane se nasc libere si egale n demnitate si n drepturi. Omnes homines dignitate et iure liberi et pares nascuntur.

GALLEC-PORTUGUS: Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade

Omple la taula amb els mots corresponents a cadascuna de les llenges: Llat Gallecpares Todos iguales iguals iure

portugus Castell Catal Tots Occit Francs Sard Retoromnic Itali

neixen naisson

lliures libres

i e

dignitat

drets

eguals dignit

18

Romans

drepturi

9. Situa en aquest mapa les 9 llenges romniques parlades en lactualitat:

10. Completa aquesta taula amb els noms en catal i castell de diferents parts del cos: LLAT caput oculu(m) auricula(m) nasu(m) collu(m) pectus bracchiu(m) digitu(m) genuculu(m) pede(m) FRANCS tte oeil oreille nez cou poitrine bras doigt genou pied ITALI testa occhio orecchio naso collo petto braccio dito ginocchio piede ROMANS cap ochi ureche nas git piept bra deget genunchi picior CASTELL CATAL

19

11. Llegeix: Molts lingistes consideren que el primer text escrit en itali s el de lIndovinello Veronese, de finals del s VIII o comenaments del s IX dC. Llegeix el text de lendevinalla i la traducci:

Se pareba boves, alba pratalia araba,

Semblaven bous, araven un camp blanc, una llavor negra.

albo versorio teneba, negro semen seminaba. tenien una arada blanca, sembraven

Quina s la soluci a lIndovinello Veronese?

12. Llegeix: La Roma dels primers temps era, bsicament, una comunitat dagricultors i ramaders. El lxic ns un bon exemple. Relaciona:
RELACI SEMNTICA TERME LLAT ORIGINARI pecus ramat molere moldre (el gra) laetamen adob, fem promulgare TERME LLAT DERIVAT ENTRE EL TERME ORIGINARI I EL DERIVAT promulgar, El camp que ha estat adobat s

publicar (una llei, p. ex) ufans, productiu. emolumentum guany, Els animals sn esperonats per benefici stipulari demanar treballar. una Les lleis, els edictes es treuen a la llum, tal com la llet de les vaques, cabres, ovelles... prevaricar, s ric qui t molt de bestiar.

garantia, estipular lira solc praeuaricari transgredir

20

stimulus agull, punx

laetus alegre, feli

El pags que, en llaurar, es desvia del solc, no fa el que cal fer. dir Sn rivals els que estableixen una disputa quant al dret daiges. Per cloure un contracte, els romans trencaven simblicament una palla. El pags que llaura tort, no fa la feina com cal. Al moliner se li pagava una quantitat per moldre el gra.

stipula palla, tija

delirare

fer

extravagncies, delirar riuus corrent, rierol riualis rival

mulgeo munyir praeuaricare fer un solc tort

stimulare incitar, estimular pecunia riquesa

12.1 Pecunia (riquesa) deriva de pecus (ramat) perqu era ric qui tenia molt de bestiar. 12.2 12.3 12.4

13. Tot seguit treballars una srie de textos llatins pertanyents a diferents poques: TEXT 1 Cap a lany 450 aC va ser redactada la Lex duodecim tabularum ( Llei de les XII Taules), anomenada aix perqu va ser escrita sobre dotze taules de bronze. La publicaci daquest recull de normes el primer de la histria de Roma- havia de garantir la igualdat de tots els ciutadans davant la llei. 1. 2. 3. 4. 5. Relaciona cada llei amb la seva traducci: Si pater filium ter uenum duit filius a patre liber esto. Si membrum rupit, ni cum eo pacit, talio esto. Si nox furtum faxit, si im occisit, iure caesus esto. Hominem mortuum...in urbe ne sepelito neue urito. Mulieres genas ne radunto neue lessum funeris ergo habento.

6. Homini...mortuo ne ossa legito, quo post funus faciat./ (Excipit) bellicam peregrinamque mortem.

21

a) Si alg li ha trencat un membre a un altre i no arriba a cap acord amb ell, que hi hagi tali. b) Si alg fa un robatori de nit i en surt mort, haur estat mort legtimament. c) Que no sarrepleguin els ossos dun home mort per celebrar desprs el seu funeral, tret que hagi mort en guerra o a lestranger. d) Que les dones no sarrapin les galtes ni facin lamentacions en els funerals. e) Que no senterri ni sincineri un home mort dins la ciutat. f) Si un pare posa el seu fill en venda per tercer cop, el fill ser lliure del pare.

TEXT 2 El Canoner de Ripoll (Carmina Riuipullensia) s un recull de poemes amorosos escrits per un monjo de Ripoll cap a finals del s XII dC. Completa el poema llat parant esment a les paraules destacades. Tatreveixes a traduir-los? D post tertium poneretur I in ordine precedit T in fine reseruetur quartus locus I donetur

Eius nomen si quis querit dicam, quia pulchrum erit:

El seu nom, si alg el demana, el dir, car bell ser: 22

_____________________, V post sibi unctum uenit; ____________________, ____________________ ____________________; totum nomen sic habetur.

________________________ desprs ve, seguida, la V ; ________________________, ________________________ ________________________; Aix el nom ja s complet.

Quin s el nom de lamada del poeta?

TEXT 3

Latinae linguae permagnae sunt ad loquendum et ad recte sentiendum utilitates.

Quina daquestes traduccions s la ms correcta per a la frase de Llus Vives (humanista valenci del s XVI)?

La llengua llatina s molt rica, tant per a qui parla com per a qui escolta. La utilitat de la llengua llatina s permanent, tant per a esdevenir loqua com per a tenir sentiments. La utilitat de la llengua llatina s grandssima, tant per a parlar b com per a percebre b les coses.

TEXT 4

23

Desprs de llegir el cmic del full segent, contesta aquestes preguntes sobre el seu contingut:

a) Quod nomen puellae est? Quod nomen puero est? b) Quod Amnestia Internationalis est? c) A quo regimine Amnestia Internationalis pendet? d) Quo est Amnestiae Internationali consilio? e) Quot socios habet?

24

TEXT 5

25

Aqu tens un poema de Catul, escriptor llat nascut a Verona lany 57 aC. Reordena la seva traducci al catal: Lesbia mi dicit semper male nec tacet umquam de me: Lesbia me dispeream nisi amat. Quo signo? Quia sunt totidem mea: deprecor illam assidue, uerum dispeream nisi amo.

Quin s lindici? Que jo vaig fent el mateix: en dic fstics Lsbia parla de mi malament a tothora i no calla, tot sovint, i que em matin si no lestimo. i que em matin si Lsbia no mestima.

Digues a quina de les variants diacrniques del llat sadscriu cadascun daquests textos:

Segle TEXT 1 TEXT 2 TEXT 3 TEXT 4 TEXT 5

Etapa del llat en qu semmarca

14. Llegeix:

26

Apici (25 aC- ?) s lautor dun dels tractats sobre gastronomia ms famosos del mn antic: De re coquinaria. En ser textos tcnics i no literaris, les receptes dApici sn una bona font per al coneixement del llat vulgar. I. COM FER BONA UNA MEL DOLENTA La mel dolenta la fars bona per a la venda si barreges una part de la dolenta amb dues de la bona. unam partem mali et duas boni si simul miscueris. VT MEL MALVM BONVM FACIAS Mel malum bonum facies ad uendendum, II. COM FER DOLA UNA CARN SALADA Fars dola una carn salada si la cous primer en llet i desprs en aigua. Carnem salsam dulcem facies VT CARNEM SALSAM DVLCEM FACIAS et postea in aquam si prius in lacte coquas Ordena el text llat de les dues receptes dApici dacord amb les respectives traduccions al catal:

15. Llegeix: LAppendix Probi rep aquest nom perqu va ser trobat a continuaci dun manuscrit del gramtic Probus copiat al s VIII. T com a finalitat catalogar i corregir 227 paraules o frmules llatines molt emprades i tingudes per incorrectes. Probablement, s del s V o VI dC. Relaciona cadascun dels grups de paraules extretes de lAppendix Probi amb els fenmens fontics segents:

27

1. Vacil.laci entre les grafies u i o. 2. Simplificaci del grup consonntic ns- en s-. 3. Caiguda de la consonant m en posici final 4. Vacil.laci entre les grafies i i e. 5. Caiguda de la vocal tona de la penltima sl.laba.

A. ansa non asa mensa non mesa tensa non tesa B. uinea non uinia ostium non osteum cauea non cauia C. columna non colonna formica non furmica formosus non formunsus D. passim non passi numquam non numqua idem non ide E. masculus non masclus angulus non anglus calida non calda

16. Aquesta tauleta de maledicci (Tabellae defixionum) va ser trobada a Hadrumetum, a lactual Tunsia. Lautor de la inscripci era, probablement, un auriga de lequip vermell o del blau; demana lajut dun dimoni per tal que elimini els aurigues i cavalls de les faccions rivals (la verda i la blanca)

28

La tauleta est gravada per les dues cares. La que t el dibuix del dimoni que, segurament, sanomenava Baitmo / Arbit/to, tal com es llegeix sobre el seu pit- cont paraules mgiques de significat desconegut (Cuigeu / censeu / cinbeu / perfleu / diarunco, deasta / bescu / berebescu / arurara / baxagra); a sota, es pot llegir Noctiuagus, Tiberis, Oceanus, que els estudiosos pensen que sn els noms dels cavalls que vol eliminar. Laltra cara cont el text segent:

adiuro te demon quicunque es et demando tibi ex anc ora anc die ex oc momento, ut equos prasini et albi crucies ocidas, et agitatore Clarum et Felice et Primulum et Romanum ocidas collida, neque spiritum illis lerinquas; adiuro te per eum qui te resoluit temporibus deum pelagi cum aerium Iaw Iasdaw ooriw .. ahia.

et conjuro, dimoni, siguis el que siguis, i et demano que, des daquesta hora, des daquest dia des daquest moment, els cavalls dels verds i dels blancs els torturis, els matis, i que els aurigues Clar i Flix i Prmul i Rom els matis, els facis xocar, i ni tan sols lesperit els deixis; et conjuro a travs daquell que et va deslligar per a sempre, el du del mar i del cel, iaw....

Troba algunes de les incorreccions ortogrfiques daquesta tauleta a partir de les dades segents: occido: matar hora, -ae (f): hora

hic, haec, hoc, hanc,... aquest relinquo: deixar

29

17. Relaciona la forma literria llatina pel mot ms col.loquial que la va substituir:

Llat clssic
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. loqui parlar scire saber flere plorar auris orella equus cavall de raa os boca umerus espatlla agnus anyell magnus gran a) b) c) d) e) f) g) h) i)

Llat vulgar
plorare fer crits de dolor agnellus anyell petit bucca galta, morro caballus cavall de treball parabolare parlar comparacions casa cabana grandis gros auricula orella petita sapere tenir gust,

fent

tenir

10. domus casa 18-Llegeix el text llat segent:

intel.ligncia j) spatula esptula, pala

NICOLAI COPERNICI REVOLVTIONVM. LIBER PRIMUS.

Quod mundus sit sphaericus

Cap. I

Principio aduertendum nobis est, globosum esse mundum, siue quod ipsa forma perfectissima sit omnium [...]; siue etiam quod absolutissimae quaeque mundi partes, Solem dico, Lunam & stellas, tali forma conspiciantur.

Contesta: 1. Qui s lautor daquest text? De quina obra es tracta? 13. Per a aquest cientfic, quina s la forma del mn?

30

-rodona -allargada -quadrada 14. Marca les dues raons que addueix lautor per demostrar que el mn t aquesta forma: s la ms perfecta de totes les formes quan els homes naveguen, constaten que el mn s aix Du va voler que el mn tingus aquesta forma totes les parts del mn (sol, lluna i estels) tenen aquesta forma.

19-Completa les traduccions de les tres lleis de Newton:

LEX I. (Principi dinrcia) Corpus omne perseuerare in statu suo quiescendi uel mouendi uniformiter in directum, nisi illud a uiribus impressis cogitur statum suum mutare. Tots els cossos __________ en el seu estat de reps o de moviment _________ i rectilini si no sn obligats a canviar el seu _________ per lacci dalguna fora.

LEX II. (Equaci fonamental de la dinmica: F=ma) Mutationem motus proportionalem esse ui motrici impressae et fieri secundum lineam rectam qua uis illa imprimitur. El canvi de moviment s ______________ a la fora motriu exercida i sesdev seguint la _____________ ______________ en la direcci de la qual sexerceix aquella fora.

LEX III. (Principi dacci i reacci) Actioni contrariam semper et aequalem esse reactionem [...].

31

Per a tota _____________ , sempre hi ha una reacci ____________ i igual.

20- Relaciona el nom com de cadascun daquests arbres amb el seu nom cientfic.

Nom com
a. Avellaner b. Boix c. Faig d. Figuera e. Freixe de fulla gran f. Llorer g. Morera blanca h. Olivera i. Palmera de dtils j. Perera k. Pi pinyer l. Presseguer m. Prunera n. Salze o. Taronger

Nom cientfic
1) Salix alba L. 2) Fagus syluatica L. 3) Prunus domestica L. 4) Pyrus communis L. 5) Laurus nobilis L. 6) Prunus persica L. 7) Phoenix dactylifera L. 8) Buxus semperuirens L. 9) Citrus aurantium L. 10) Corylus auellana L. 11) Olea europaea L. 12) Morus alba L. 13) Fraxinus excelsior L. 14) Pinus pinea L. 15) Ficus carica L.

Contesta: Qu significa la lletra L. que hi ha al final dels noms cientfics? 21. Relaciona lexpressi en vulgar (sense fixar-te en lortografia catalana, que s la del s XVI) i lexpressi llatina en aquesta llista extreta del Thesaurus Puerilis dOnofre Pou.

De la Escola
1. Los estudis, o la escola 2. Anar a la escola 3. Arribar tart a) b) c) Relegere lectionem Venire tempori, ad horam Surgere de mane ad dandum

32

operam litteris 4. Arribar ha temps 5. Repetir la llio 6. Compondre de subito 7. Lo qui es molt charrador 8. No saber la llio 9. Matar lo chic de aots 10. Lo color blau o morat dels aots 11. Lo qui anomena los estudiant per saber si falten 12. Fugir de la escola 13. Des de chic aprendre lletres, gregues i llatines 14. Aprendre de llati tot lo que sen pot saber 15. Llevarse de mati a estudiar o) Nescire lectionem. Memoria no tenere lectionem n) Ire ad academiam. Ire ad scholam d) e) f) g) h) potest i) j) k) latinas l) m) Academia, ae Venire sero Garrulus, li Ex tempore in latinum uertere A pueris discere litteras graecas & Liuidus,a,um Nomenclator, is Verberibus puerorum necare. Fugere scholam. Fugere ab schola Discere de lingua latina quod disci

Deuerberare puerum usque ad necem.

33