ESCOLA BRESSOL MARREC CURS 2011-12 ORIENTACIONS PER A LA CONSTRUCCI DEL LLENGUATGE VERBAL.

Des de lescola hem escollit aquest tema , perqu creiem que ens preocupa a tots plegats. El meu fill no parla gaire, no lentenc.... Moltes famlies us ho pregunteu i us neguiteja saber si s normal, si va endarrerit...Esperem respondre alguns dubtes amb aquest article. Primer cal recalcar que cada infant t el seu ritme i hem de deixar que vagi madurant i evolucionant segons les seves necessitats. Des de lescola us podem assessorar i donar recomanacions genriques per ajudar a impulsar el llenguatge dels vostres fills i filles, per no s quelcom senzill. La primera recomanaci que sacostuma a fer s que li parleu molt al nen, per no tots els adults parlen deixant espai al seu fill perqu sexpressi. Se li ha de parlar de manera clara i senzilla, sense ofegar-lo amb massa informaci. Tamb us podem recomanar que els hi expliqueu un conte cada dia, per no de qualsevol manera. Primer sha descollir un conte que sigui del seu inters, ha de tenir un coneixement previ sobre el tema del que tractar el conte. Heu de deixar un espai per tal que tingui temps dinterioritzar tot el que li dieu, que pugui preguntar , donar la seva opini ... I utilitzar tcniques per cridar la seva atenci: entonacions, silencis, passar la pgina lentament dient i despreeees..... Per estimular als infants en el desenvolupament del llenguatge podem destacar els segents aspectes: Utilitzar un llenguatge correcte i adaptat al nivell de la criatura, sense copiar les expressions infantils, utilitzant un vocabulari ric i precs, i frases completes per breus en el cas dels infants ms petits. No sels ha de corregir directament (no es diu aix... es diu... aix pot provocar que sinhibeixi. Hem dampliar el que ell diu, per exemple: NEN: Sha obrit ADULT: Si la porta sha obert , oi? Evitar fer preguntes directes tipus interrogatoris (diguem-ho... com es diu?...quants nhi ha...?) s millor fer-li una frase inacabada i animar-lo a que acabi ell. Per exemple: la pilota s de color..... Hem de procurar que els intercanvis comunicatius estiguin acompanyats dun clima afectiu, relaxat on els infants i els adults gaudeixin de la conversa.

ESCOLA BRESSOL MARREC CURS 2011-12 Molts adults pensen que la comunicaci s fer moltes propostes a linfant, quan, s ben al contrari, el millor s saber escoltar, parlar del que sentim i partir dels interessos dels infants (del que el beb mira o el que comenta linfant ms gran).Daquesta manera farem que es sentin ms segurs i confiats.

I EL XUMET POT SER UN PROBLEMA.....? B, la funci del xumet s substituir el pit de la mare, lalimentaci, el contacte i lestmul del reflex de succi, que desapareix als 18 mesos. A partir daquesta edat , els infants no tenen la necessitat de succionar i el xumet passa a prendre una altra funci. Cal valorar la necessitat daquest element o si es pot substituir per algun altre objecte. Perqu a la llarga pot deformar el paladar i fer que ms endavant hi hagi problemes ms greus.

I ELS MOCS.....? Els infants tan petits que estan en contacte amb daltres, acostumen a constipar-se sovint i van acumulant mocs, aix fa que tinguin les trompes dEustaqui obstrudes pels mocs. I pot fer que no sentin b i que no reprodueixin correctament el que senten. Quan hi ha infants que tenen moltes otitis repetitives cal insistir al pediatra per tal que es tracti.

I NOSALTRES QU PODEM FER...? Doncs noms estan al seu costat : guiant-lo, observant-lo , estimulant-lo i fent-lo partcip podem aconseguir que vagi evolucionant al seu ritme i si pel cam trobem un entrebanc, junts ens aixecarem.

EL LLENGUATGE SAPRN PARTICIPANT EN INTERACCIONS COMUNICATIVES I LINGSTIQUES ENTRE UN INFANT I LES PERSONES SIGNIFICATIVES DEL SEU ENTORN.