ADDICCI A LES NOVES TECNOLOGIES

Desenvolupament Curricular i Aules Digitals Grau en Magisteri en Educaci Primria 2011 - 2012

Federico Cutillas Beresaluce Andrea Bosch Martnez Mara Marco Lozano

ndex
1. Introducci......................................................................................... 3 2. Qu s laddicci a les noves tecnologies? ....................................... 3 3. El diagnstic de laddicci a les noves tecnologies .......................... 5 4. Adolescents ....................................................................................... 7 4. 1. Detecci del problema........................................................... 7 4. 2. Causes.................................................................................... 8 4. 3. Prevenci ............................................................................. 10 4. 4. Tractament........................................................................... 10 5. Internet, mbil i videojocs ............................................................... 11 6. Programa preventiu ......................................................................... 14 7. Conclusions ..................................................................................... 16 8. Bibliografia...................................................................................... 18

ADDICCI A LES NOVES TECNOLOGIES

1. INTRODUCCI
En la societat de la informaci en qu ens trobem immersos en l'actualitat, les noves tecnologies s'han convertit en una extraordinria eina d'informaci i comunicaci. El seu s ha revolucionat la forma de relacionar el mn desenvolupat, amb nous patrons que els joves adquireixen veloment, vids de sentir-se part d'un grup que es comunica amb un llenguatge i uns instruments propis. Ms enll de les seues indubtables beneficis, l's d'Internet, del mbil o dels jocs interactius, rpidament installats en la vida quotidiana de les famlies, poden comportar un elevat risc de caure en laddicci per a les persones que fan s d'aquestes eines, especialment per als ms joves i, en molts casos, els principals usuaris d'aquestes noves tecnologies.

2. QU S LADDICCI A LES NOVES TECNOLOGIES?

Una definici treta literalment de la Llei 5/2002, de 27 de juny, sobre Drogodependncies i altres trastorns addictius defineix en el seu article 4.2., al trastorn addictiu com: "Patr desadaptatiu de comportament que provoca un trastorn psquic, fsic o d'ambds tipus, per abs de substncies o conducta determinada, repercutint negativament en les esferes psquica, fsica i social de la persona i el seu entorn".

Aquest tipus de conductes tenen en com que causen plaer en la primera fase, per desprs no poden ser controlades pel subjecte. Com ocorre en altres addiccions, el subjecte acabar efectuant la conducta, ja no per trobar gratificaci, sin per reduir el nivell dansietat que li produeix no realitzar-la. Es facilitar lallament, el baix rendiment, el desinters per altres temes, els trastorns de conducta, aix com el sedentarisme i l'obesitat, desembocant en una addicci. La diferncia amb altres addiccions s que no estem davant duna acci qumica, sin duna addicci de carcter psicolgic. Estes addiccions tamb reben el nom de "no txiques", "sense substncia" o "no qumiques".

No hi ha dubte que les noves tecnologies (NT) comporten un enorme potencial comunicatiu i educatiu, per tamb alguns riscos: moltes persones cauen en un s abusiu, cosa que pot derivar en un trastorn addictiu. Aquesta addicci pot afectar persones de totes les edats, per especialment es dna en els adolescents. Entre les possibles causes que fan ms vulnerables als adolescents destaquen: Les caracterstiques de l'etapa evolutiva de l'adolescent, amb tots els canvis fsics i psicolgics que no arriben a acceptar del tot.

Les NT els permeten moures en un mn de fantasia, irreal, de vegades impersonal.

Xatejar per Internet o telfon mbil li dna l'oportunitat de manifestar-se no tal com s, sin com li agradaria ser.

Al principi, els adolescents es connecten a Internet per necessitat acadmica, per gaudir, contactar amb amics i aix produeix satisfacci. Desprs en deixar de deb, es produeix la sndrome d'abstinncia amb tots els seus smptomes associats i la connexi no es fa buscant tant la satisfacci de linici, sin per evitar el malestar que aquests smptomes produeixen.

Podem concretar llavors, que l'abs de les NT quan creen dependncia poden considerar-se com una addicci.

Per, com podem saber del patiment d'aquest tipus de trastorn? Bsicament, podem parlar d'addicci quan en tots aquells casos en qu l'afici a la tecnologia arriba a interferir en la vida diria. Per ser ms concrets, alguns dels principals smptomes serien:

Prdua de temps d'estudi o de treball. Deteriorament o menor dedicaci a les relacions interpersonals i altres activitats d'oci. Increment de les conductes que impliquen agressivitat. Patir ansietat, irritabilitat, fins i tot malestar fsic en cas de no poder utilitzar l'objecte de l'addicci.

Finalment, com en qualsevol tipus d'addicci, no hem d'oblidar el valor predisposant o precipitant que poden tenir els esdeveniments vitals personals. En molts casos de comportament addictiu en la infncia i l'adolescncia es troben esdeveniments estressants en els primers anys de vida com ara separacions, morts, malalties llargues o greus, abusos, canvis freqents d'entorn, etc. que tenen una important influncia en el comportament del jove. Tamb hi ha un risc especial de comportaments addictius en fases d'estrs o de crisi emocional, social o acadmica, per exemple, desprs dels primers desenganys amorosos, en moments de fracs escolar, desprs de patir assetjament dels companys, etc.

3. EL DIAGNSTIC DE LADDICCI A LES NOVES TECNOLOGIES

Algunes investigacions actuals assenyalen que encara que les noves tecnologies sutilitzen ms temps del convenient, laddicci no existeix com a terme psiquitric. A ms a ms, no es considera que ls d'Internet per cercar d'informaci, el correu electrnic o les xarxes socials com el Messenger, Tuenti, Facebook, Twitter, etc.; on et connectes amb gent que ja coneixes, es considere en si risc daddicci. En opini dalguns investigadors, noms es pot parlar dun s excessiu.

Per, hi ha casos en els que aquestes investigacions consideren que hi ha un alt risc daddicci, com sn els jocs de rol en lnia (World of Warcraft, Lineage, etc.), el cibersexe, les cmeres web, les compres en lnia, els portals de subhastes, els casinos virtuals o els xats. Tots aquestos llocs dInternet o activitats on la identitat dels usuaris no s coneguda pels altres membres i s fcil fer-se passar per una altra persona. Duna manera o altra, no hi ha encara consens sobre el que entenem per addicci. Amb freqncia es parla daddicci, abs i compulsi com a sinnims i no ho son, sin que sn termes allunyats de la semiologia psiquitrica. Ls del llenguatge colloquial de la terminologia, tendeix a confondre al gran pblic: siguala laddicci amb labs i, de vegades, amb ls. A fa que no es puguen prendre amb objectivitat els resultats dels treballs que es basen en autoinformes dels subjectes.

Segons Juan Alberto Estallo al llibre Adiccin a las nuevas tecnologas en adolescentes y jvenes Haurem de reservar el concepte daddicci per aquells casos que presenten problemes

dels quals la magnitud es tributaria de rebre assistncia especialitzada i que foren diagnosticats com a tals (Echebura, Labrador, Becoa [coords.]; 2009).

s freqent trobar-nos hui dia; tant en els mitjans de comunicaci de masses, com en espais ms o menys especfics de professionals; que cada vegada es parla ms de les anomenades addiccions a les noves tecnologies. Levidncia sobre les conseqncies negatives relacionades amb ls dInternet ha dut a diversos autors a proposar lexistncia dun trastorn daddicci a Internet, de tal manera que actualment es troba en fase dobservaci i anlisi per a ser incls en la prxima revisi del Manual Diagnstic i Estadstic dels Trastorns Mentals (Diagnosticand Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-V) o, per contra, incloure laddicci en classificacions ja preexistents (joc patolgic, etc.). Perqu actualment, el DSM (American Psychiatric Association, 2000) no reconeix les addiccions conductuals com a trastorns mentals, excepte el cas del joc patolgic. LOrganitzaci Mundial de la Salut s que inclou aquest tipus de trastorn en conductes relacionades amb les (noves) addiccions. A ms a ms, estima que una de cada 4 persones (25%) en el mn sofreix trastorns de conducta relacionats amb labs de les noves tecnologies i suposa que a Espanya hi ha un 15% daddictes a les noves tecnologies. Per altre costat, la doctora Kimberley Young de la Universitat de Pittsburgh (EUA), va realitzar lestadstica amb subjectes usuaris habituals o cibernautes i afirma que entre el 5 i el 10% daquestos podria haver desenvolupat una addicci daquest tipus.

Daltra banda, el doctor en Psicologia per la Universitat Ramn Llull, Xavier SnchezCarbonell creu que hi ha diferncies entre les repercussions de ls desadaptatiu dInternet front a ls desadaptatiu del mbil: sn conductes addictives de diferent intensitat (les dues poden diagnosticar-se com trastorns). En el cas del mbil, a pesar de provocar dependncia psicolgica, prdua de control i conseqncies negatives, degut a la duraci i intensitat dels smptomes; no pasaria de ser una conducta perjudicial mentre que amb Internet, podria diagnosticar-se addicci de caracterstiques similars a les causades per una droga. Un altra diferncia essencial es que el mbil no permet el joc didentitats, la dissociaci, lanonimat, labsncia de conseqncies en la vida real, les projeccions i la comunicaci hiperpersonal possibles en Internet, i que sn potencialment addictives degut a la rapidesa amb la que es produeixen els canvis emocionals.

Laddicci a Internet pot compartir elements claus amb altres addiccions, com la prdua de control, el craving, la modificaci de lestat dnim, la polaritzaci atencional, la prdua de control i les conseqncies negatives, aix com podria jugar un paper important en el desenvolupament i manteniment daltres addiccions com el joc patolgic i laddicci al sexe". A ms a ms, les aplicacions sincrniques (xat i jocs en lnia) poden ser ms addictives que les aplicacions asincrniques (correu electrnic o descrrega de pellcules).

Tamb segons Xavier Snchez-Carbonell: s ms probable que els problemes apareguen en persones en situacions estressants de la seua vida o amb necessitats especials temporals, els que busquen estimulaci sexual, en persones aqueixades de trastorns psiquitrics i/o trastorns de la personalitat, en adolescents i estudiants, o finalment, en nous usuaris. En molts casos, ls desadaptatiu dInternet es corregeix per si mateix en un espai limitat de temps.

4. ADOLESCENTS 4. 1. DETECCI DEL PROBLEMA

Qu ens pot fer sospitar que l'adolescent fa un s excessiu de les noves tecnologies (NT)? Les principals senyals d'alarma d'un s problemtic d'Internet o de les NT sn les segents: Augment creixent del temps dedicat als jocs, Internet o altres tecnologies digitals. Canvis negatius en el rendiment o en el comportament escolar. Disminuci en la participaci social i familiar, que pot derivar en conflictes familiars per l's de l'ordinador i en un augment de l'allament social on l'adolescent expresse ms inters pel joc, Internet, etc. Canvis sobtats en l'estat d'nim (irritabilitat, nerviosisme, tristesa). Increment de la despesa de diners en tecnologia i jocs. Incompliment d'horaris i de tasques domstiques. L'adolescent es troba absort davant la pantalla. Manifesta queixes orgniques inespecfiques, habitualment lleus: cansament, son, dolors musculars, etc. Irritabilitat o reaccions agressives davant intents de control per part dels pares. Ocultaci o mentides que justifiquen l's excessiu.

Verbalitzacions del tipus: "m'agrada estar connectat", "sc molt hbil", "em busquen per jugar en grups", etc. Augment del secretisme al voltant al seu comportament a Internet i amb la resta de tecnologies. Privar-se de son (ms de 5 hores) per a estar connectat a la xarxa, a la que es dedica uns temps de connexi anormalment alts. Intentar limitar el temps de connexi, per sense aconseguir-ho, i perdre la noci del temps. Pensar en la xarxa constantment, incls quan no s'est connectat a ella i sentir-se irritat excessivament quan la connexi falla o resulta molt lenta. Mentir sobre el temps real que s'est connectat o jugant a un videojoc. Sentir una eufria i activaci anmales quan s'est davant de l'ordinador. Podrem dir com a conclusi que les caracterstiques a grans trets dels addictes a les NT sn les segents: connectar-se a l'ordinador noms arribar a casa, ficar-se en Internet noms alar-se i ser l'ltim que es fa abans de gitar-se, aix com reduir el temps de les tasques quotidianes, com ara menjar, dormir, estudiar o xerrar amb la famlia.

4. 2. CAUSES
Els joves que es troben en situaci de risc sn aquells que han crescut en un ambient familiar poc propici per al seu desenvolupament, o mancat dun adequat nivell comunicatiu. Solen tenir una baixa autoestima i han de fugir dun mn adult que els resulta hostil, refugiant-se en les noves tecnologies. Aquesta addicci a les NT pot afectar totes les edats per especialment repercuteix sobre els adolescents. Suneix en el cas dels adolescents, el fet de trobar-se en un perode de canvis fsics i emocionals: no accepten la prpia imatge corporal, tenen baixa autoestima i altres factors, poden fer que les noves tecnologies siguen un refugi ideal per que els adolescents projecten davant els altres una imatge ms ideal o fins i tot irreal de si mateixos per fer-la ms atractiva davant els vigents cnons socials. Els adolescents es troben en una etapa evolutiva que es caracteritza per canvis fsics i psicolgics que no arriben a acceptar. Al principi, els adolescents es connecten a Internet o b per una necessitat acadmica o b per gaudir, es a dir, contactar amb els amics o jugar. Tot aix produeix satisfacci. Ms tard, es

produeix la sndrome d'abstinncia amb tots els seus smptomes associats i la connexi es fa no buscant tant la satisfacci del principi sin per evitar el malestar dels smptomes que es produeixen. Per tot aix, es pot considerar que en una situaci davant de les NT es pot parlar daddicci. A grans trets parlarem dels diversos factors de risc que ens fan ms vulnerables a aquesta addicci, que es poden relacionar amb: L'objecte en si: Gran accessibilitat. Gran excitaci, noves experincies, curiositat. Distorsi del temps (dissociaci). Anonimat i jocs de fantasia, personalitat fictcia. Intimitat accelerada. Facilitat d'accs i assequible. Acceptaci social. A l'entorn: Publicitat: pressi cap al consum, gran presncia en tot tipus de programes de TV. Societat hedonista. Crisi situacional: fracs o desmotivaci escolar o problemes familiars. Manca de lmits familiars i absncia de coneixement i control patern.

En el propi individu: Baixa autoestima, inseguretat, manca d'identitat, impulsivitat i manca d'habilitats socials. Cognitius: atenci dispersa, necessitat d'estimulaci nova constant, tendncia obsessiva, etc. Psicopatolgics: depressi, ansietat, TDAH, inestabilitat emocional, trastorns bipolars, fbia social, hostilitat. Com a conclusi, cal dir que el resultat daquesta addicci s que els joves no aconsegueixen desenvolupar les seues habilitats en la vida real i els fa hipersensibles als judicis dels dems, acreixent la seua inseguretat. A ms, comencen a desenvolupar una tendncia a lallament, es trenquen les relacions socials, es produeix el fracs escolar i apareix lagressivitat, de vegades dirigida contra els membres de la prpia famlia.

4. 3. PREVENCI
Per tal devitar aquesta addicci s important que el menor siga conscient de la diferncia que hi ha entre ls i labs. Per a a i com a mtode de tractament s convenient dialogar amb ell per a poder arribar a un acord sobre el temps ds que es considera adequat. Una vegada determinat el temps, s important que lajudem a responsabilitzar-se da. Ls de senyals externes, per exemple un despertador, que li avisen del temps, pot ser una bona estratgia per a ajudar-lo a aconseguir-ho. Tamb s important que les administracions apliquen programes per previndre laddicci a les NT. En lapartat 5 daquest treball, sexplica un exemple de programa de prevenci.

4. 4. TRACTAMENT
El tractament ha dajustar-se a les peculiaritats de cada subjecte i les seues circumstncies, per hem de tindre en compte que la major part dels afectats sn adolescents i, per tant, estan subjectes a canvis orgnics i psicolgics que es poden viure amb cert estrs. El primer pas requereix el reconeixement del problema per part de lafectat, s a dir, ha de reconixer que sest enganxat i que desprs de comprendre el problema, sadopte una actitud de motivaci envers el canvi. Lavaluaci i el tractament es portar a terme en diversos nivells: A nivell del subjecte: Avaluar els seus nivells dautoestima i autoimatge. Estudiar el seu terreny emocional i explorar la seua adaptaci en els mbits familiar-escolar i social (maneig dhabilitats socials, relaci amb els seus iguals, cercle damistats...). Una histria evolutiva pot ajudar-nos a verificar possibles conductes des adaptades amb anterioritat. El tractament haur de ser personalitzat i haur de tractar les diferents rees afectades (ja estudiades prviament), parallelament a lestabliment dun programa conductual, que supose posar baix control extern la conducta addictiva. Lideal s que sarribe a un acord amb lafectat, per tal de limitar en temps la conducta no desitjada i supeditar-la a la realitzaci de tasques positives per a lindividu, per de menor freqncia daparici. La incorporaci a terpies de grup pot ser molt adequada en aquestos trastorns, tant per a millorar les habilitats socials com en lacceptaci i motivaci envers el canvi.

10

A nivell de famlia: El paper de la famlia s molt important en el resultat del tractament. Cal establir una comunicaci no coercitiva i de confiana. s probable que shaja densenyar estratgies per a la resoluci de problemes i ajustar el sistema de funcionament familiar, identificant les persones amb major pers en la presa de decisions. A nivell diguals: Establir complicitats amb alguna persona de la seua edat amb la que tinga una bona amistat, quan s possible, suposa tindre un aliat important. Aquestes amistats poden servir-li de suport i acompanyament en tot el procs i ajudar-li a superar la seua addicci. Algunes de les recomanacions preventives generals per a pares i educadors sn les segents: s necessari fomentar i ensenyar un s responsable de les noves tecnologies: cal crear un hbit, fomentar ls daquestes com a premi o privilegi i no com un dret. Tamb s necessari limitar el temps d's, programar horari d'activitats a la xarxa i no utilitzar l'ordinador a l'habitaci sin en espais comuns. Altre aspecte important a tindre en compte s el de no permetre que mantinguen cap contacte amb desconeguts, que no donen dades personals i que tampoc descarreguen arxius o programes "sospitosos". Cal utilitzar filtres i programes per al control de continguts. Potenciar la vida familiar: acompanyar-los a l'hora de jugar, que ho facen amb amics a casa o fora. Educar i reforar altres formes d'oci. Desenvolupar factors personals de protecci.

5. INTERNET, MBIL I VIDEOJOCS

INTERNET: Els joves es connecten a Internet tant per estar en contacte i vincular amb el seu grup d'iguals superant la distncia fsica, aix com per expressar i parlar de temes que des de la relaci cara a cara els seria difcil o impossible de realitzar.

11

L'efecte desinhibidor de l'anonimat i l'absncia de contacte visual li permet expressar alguna necessitat o emoci desagradable o, en altres ocasions, ser honest, obert i expressar emocions sobre assumptes personals que no podrien ser fcilment discutits cara a cara.

L'adolescent es troba en un mn diferent, sense les limitacions del mn "real", un lloc on s'oculta la vergonya i sorgeixen les intimitats del seu mn intern. Aix mateix, en aquestes edats, l'atractiu d'Internet augmenta perqu inclou la relaci virtual amb amics i desconeguts i perqu l'absncia d'elements de la comunicaci no verbal facilita la interacci i possibilita emmascarar la identitat personal. Aquest fet pot provocar la vivncia d'una experincia plaent i d'excitaci alleugerint l'avorriment, la tensi, la depressi i l'ansietat; tamb permet la correspondncia amb els iguals les 24 hores, contactar amb persones que d'altra manera no hauria conegut, mantenir el contacte amb amics al mnim cost i ser tingut en compte.

L's que l'adolescent fa d'Internet pot ser problemtic quan el nombre d'hores de connexi afecta el correcte desenvolupament de la vida quotidiana, causant-li estats de somnolncia, alteraci de l'estat d'nim, reducci de les hores dedicades a l'estudi o als seus obligacions, i addictiu quan entra en joc la seua identitat.

MBIL: El telfon mbil t diversos significats en la vida de l'adolescent. Per un costat, el mbil s una part natural i important de la seva quotidianitat i l'utilitza com un mitj per organitzar les activitats de la vida diria. Tamb s'ha convertit en un mitj per construir un vincle social i per definir el propi espai de cadasc en relaci amb els altres. Per un altre costat, el mbil interv significativament en la socialitzaci ja que permet definir la identitat de l'adolescent tant individualment, a fora de personalitzar l'aparell de diverses formes, colors, tons, etc.; com collectivament creant un llenguatge especial de grup, missatges de text i trucades perdudes.

Aix mateix, el mbil actua de barrera de seguretat davant els pares des del moment en que aquests no poden accedir al seu telfon personal. Parallelament, hi ha dues raons per les quals els pares comprarien un mbil als seus fills, la primera s la necessitat de control i la segona assegurar una uni amb ells.

Les raons per les quals el mbil s tan atractiu per a l'adolescent sn variades:

12

 la tipologia de la comunicaci que permet el contacte continu i immediat amb la xarxa de relacions socials; el temps i privacitat ats que el mbil s atemporal i permet connectar-se amb rapidesa a qualsevol hora, aix com "escapar" del control patern; la identitat personal ja que el grau de personalitzaci que permet el mbil facilita el procs d'adquisici de la identitat personal; la socialitzaci en tant que el mbil fomenta el procs d'emancipaci dels pares i entre els adolescents s un smbol d'estatus social i la instrumentalitat en referncia a l's de l'aparell com a despertador, rellotge de butxaca, gravadora, agenda, plataforma de jocs o rdio.

VIDEOJOCS: Les motivacions que porten l'adolescent a practicar amb els videojocs sn variades: permeten viure una aventura en primera persona on la persona posa en prctica estratgies en un entorn virtual sense conseqncies en la vida real; infereixen en valors com la tecnologia, la informtica i la novetat; sn accessibles i econmics i es poden realitzar en grup o en solitari, a casa o en un cyber, influeixen en l'autoestima, la confiana en un mateix i la capacitat de superaci, i per descomptat, sn emocionalment estimulants causa a la intensitat i rapidesa.

Entre el mn dels videojocs cal ressaltar els MMORPG (de l'Angls: Massively Multiplayer Online Rol Play Game), una barreja entre els videojocs clssics i els jocs de rol. Aquest tipus de videojocs permeten a milers de jugadors introduir-se en un mn virtual de forma simultnia a travs d'Internet, interactuar entre ells i realitzar diverses aventures o missions. Aix doncs, els jugadors de MMORPG, entre els quals per cert hi ha cada vegada ms dones, aconsegueixen la seua puntuaci acumulant experincia i aconseguint missions (hi ha una relaci directa entre les hores jugades i la puntuaci del personatge). Per a aix, s'han de crear un personatge o avatar que viur en aquest mn de fantasia i que es relacionar amb els altres personatges. Moltes vegades s necessria la cooperaci entre diversos jugadors, ja que per a resoldre missions es necessita un equip de diversos avatars que un sol jugador no pot manejar al mateix temps.

13

Els jugadors de MMORPG sn els que tenen ms risc de desenvolupar una problemtica addictiva, en els MMORPG ms del refor social, es posa en joc la identitat, es viu en un mn virtual ple de fantasia, es pot llaurar un prestigi, es compleixen fantasies de poder, etc.

6. PROGRAMA PREVENTIU
Presentem un exemple de programa que sha creat per previndre laddicci a les noves tecnologies en lmbit escolar. Aquest programa pioner de prevenci de laddicci a les noves tecnologies va estar elaborat per la Fundaci Gaudium i finanat per lAgncia Antidroga de la Comunitat de Madrid lany 2006. El programa sanomena Avanzamos i t una duraci de 3 sessions de 2 hores. Com que les addiccions solen aparixer per primera vegada en preadolescents i adolescents, es va pensar que el marc ms adequat per efectuar la prevenci de forma efectiva era en lmbit escolar i en lmbit familiar daquestos xiquets. Encara que lmbit escolar abasta un munt dedats, es centra en cinqu i sis de Primria de tots els tipus descoles (pbliques, concertades i privades). El programa tamb es dirigeix als pares dels xiquets. Lefectivitat del programa requereix el compliment dels segents aspectes: Que els/les xiquets/es estiguen informats/des sobre lexistncia del risc daddicci a les noves tecnologies. Que els/es xiquets/es estiguen formats/des en els factors de prevenci. Que pares/mares i educadors/es estiguen informats/des i formats/des adequadament sobre les noves tecnologies i el seu s.

Els objectius generals del programa preventiu sn: Introduir el concepte: les noves tecnologies son bones si se les dna un s adequat. Donar a conixer els factors que hi ha darrere de la conducta addictiva.

Entre els objectius concrets trobem: Informar sobre els factor de risc i els factors de protecci i com manejar-los. Proporcionar informaci per poder distingir entre afici i addicci. Donar a conixer les fases del procs daddicci i les principals senyals de risc.

14

Descobrir la importncia de posseir una autoestima positiva per a la prevenci daddiccions i per aprendre a millorar-la. Ensinistrar en mtodes i tcniques de soluci de conflictes. Comprendre les relacions emocionals i ensenyar tcniques per al seu maneig. Maneig del fracs escolar con causa i/o conseqncia de dependncia. Ensenyar estratgies per a una comunicaci efica. Potenciar una toma de decisions responsable respecte a la utilitzaci del temps lliure. Aquestos objectius concrets sassoleixen a travs de diferents continguts que tracten sobre les noves tecnologies (Internet, videojocs i telfon mbil) els aspectes psicolgics relacionats amb laddicci (resoluci de problemes, autoestima, assertivitat, habilitats socials) i loci i el temps lliure.

Dels continguts relacionats amb les noves tecnologies, cal mencionar que es vol transmetre que cal conixer i adquirir conductes adequades cap al seu s, conixer els avantatges daquest, adquirir normes i conscienciar dels seus riscos. Alguns indicis daddicci: En el cas dInternet (encara no es pot parlar daddicci): Prdua datenci sobre el tema inicial. Falsificar la identitat. Prioritat del mn virtual sobre el real. Cerca de satisfacci (la informaci passa a un segon pla). Tolerncia (respecte del seu s). Disminuci del temps dedicat a altres tasques. En el cas dels videojocs: Prdua de temps destudi. Fracs escolar. Agressivitat. En el cas del telfon mbil: Nerviosisme o angoixa si no es t el mbil a prop. Tindre sempre el mbil a prop i encs sense causa.

15

 Manar missatges o parlar en horari destinat al son. El seu s impedeix realitzar altres activitats. Tamb s important que els xiquets aprenguen que shan de complir unes normes de seguretat en ls de les noves tecnologies, com ara la importncia de la privacitat i normes en el seu s (descansar cada cert temps, utilitzar videojocs apropiats a ledat...). En definitiva, realitzar un s responsable de les noves tecnologies i del seu oci i temps lliure: s efica del temps lliure i mostrar les noves tecnologies com a ferramentes que no han dimpedir-nos realitzar altres activitats.

7. CONCLUSIONS
Un cop hem estudiat el fenomen de l'addicci a les noves tecnologies, ens agradaria remarcar algunes de les conclusions a qu hem arribat.

En primer lloc, comentarem els motius principals que tenen els adolescents per estar enganxats a Internet: efecte desinhibidor al no estar cara a cara, anonimat, mn diferent al real i relaci virtual amb amics i desconeguts.

Com a conseqncia de tot a, el xiquet o adolescent viu una experincia plaent, excitant i entretinguda, pot contactar amb persones que a la vida real mai hauria pogut conixer i mantenir en contacte amb el seu grups damics i ser tingut en compte per ells. En segon lloc, el mbil sha convertit en una part natural i important de la vida dels adolescents: mitj per lorganitzaci de les activitats de la vida diria, mitj per construir un vincle social...s a dir, el mbil interv duna manera molt important en la socialitzaci, permetent definir la seua identitat personal i grupal.

En tercer lloc, els videojocs motiven als usuaris a viure aventures sense conseqncies en la vida real, infereixen en valors com la tecnologia, la informtica i la novetat, sn accessibles econmicament per la gran majoria de pblic, influencien en lautoestima personal, la confiana i la capacitat de superaci. Cal mencionar laugment de MMORPG, que compleixen les caracterstiques que fan dun videojoc un entreteniment altament addictiu.

16

Ens agradaria ressaltar que colloquialment es pot confondre laddicci a Internet, als videojocs o als mbils, per es pot estar parlant dun "sobre s". La nostra conclusi s que, una activitat relacionada amb les noves tecnologies, s addictiva nicament, quan est en joc la identitat de la persona. La identitat virtual podria arribar a ser ms important que la vida real, donat el reconeixement que aquella persona rep en la comunitat virtual, donada la importncia i poder del seu personatge, o per tot el que pot aconseguir sent aquell sser de fantasia (igual ocorreria sent un "Nick" del xat). En conseqncia, aquesta persona pot passar la major part del temps en aquest "mn parallel", tornant al real nicament per menjar, dormir i complir les seves obligacions.

A tall de conclusions finals cal comentar que ... Les NT tenen un enorme potencial comunicatiu i educatiu per tamb comporta riscos. Les NT han suposat i ho segueixen sent, un gran avan i deriven unes conseqncies molt beneficioses i avantatjoses a nivell laboral, acadmic, cultural i ldic; que difcilment es pot discutir ni posar en dubte en l'actualitat. En el balan benefici/risc aporten molt ms en positiu que el potencial risc de desenvolupament de conductes addictives. El punt anterior no pot amagar la necessitat de prendre mesures en aquells casos en qu es detecten riscos contrastats o situacions patolgiques que exigeixen algun tipus d'intervenci. La percepci que la societat ha desenvolupat necessita ajustar a la realitat, en relaci al potencial addictiu derivat d'un s inadequat de les NT. L's d'aquestes tecnologies no t perqu implicar el deixar d'utilitzar un altre tipus de relaci ms personal i directa o altres formes d'entreteniment. De fet paradoxalment les NT tendeixen a allar a qui n'abusa encara que una de les seves majors virtuts s la de "connectar" a les persones. Les NT no sn les que produeixen les conseqncies d'aquestes addiccions, es tornen addictes les persones que prviament tenen algun problema.

Tenint en compte l'etapa que viuen els adolescents, a ms de responsabilitzar els adolescents
d'aquest s inadequat cal recordar que la responsabilitat tamb s dels pares, educadors, poltics i la societat en general, i s obligaci de tots el posar tots els mitjans per evitar en el possible els riscos i conseqncies perjudicials qu est tenint l's inadequat de les NT i fomentar i impulsar les enormes avantatges d'aquestes.

17

8. BIBLIOGRAFIA
Echebura, Enrique; Labrador, Francisco Javier i Becoa, Elisardo. Adiccin a las nuevas tecnologias en adolescentes i jvenes. Madrid: Ediciones Pirmide, 2009. Cinteco. Psicologia Clnica y Psiquiatra. Profesionales. Adiccin a las nuevas tecnologias? <http://www.cinteco.com/profesionales/2011/05/04/%C2%BFadiccion-a-las-nuevas-tecnologias/> [Consulta: 10 de mar de 2012] Comunidad de Madrid. Consejeria de Sanidad. <http://www.madrid.org/cs/Satellite?c=CM_Actuaciones_FA&cid=1142285611119&idConsejeria= 1109266187266&idListConsj=1109265444710&language=es&pagename=ComunidadMadrid%2F Estructura&pv=1142286569825&sm=1109265843983> [Consulta: 4 dabril de 2012] Fundaci Gaudium <http://www.fundaciongaudium.es/es/> [Consulta: 4 dabril de 2012] Fundaci Gaudium. Talleres de prevencin de Fundacin Gaudium en el informativo de TVE 1. <http://www.fundaciongaudium.es/es/videos/Videos/show/talleres-de-prevencion-de-fundaciongaudium-en-el-informativo-de-tve-1-186> [Consulta: 4 dabril de 2012] Infocop Online. Adiccin a las nuevas tecnologas en adolescentes y jvenes Simposio internacional. <http://www.infocop.es/view_article.asp?id=2087> [Consulta: 8 de mar de 2012] Medina Gonzlez, Laura. Programa para la prevencin de la adiccin a Internet. Centro de Psicologa Bertrand Russell. <http://www.aseteccs.com/revista/pdf/v04/adiccion_internet.pdf> [Consulta: 28 de mar de 2012] Monografias.com. Boris Villanueva. Adiccin a Internet. <http://www.monografias.com/trabajos6/adin/adin.shtml> [Consulta: 10 de mar de 2012]

18

 Prisma. Diariomedico.com. <http://medicablogs.diariomedico.com/prisma/2012/01/20/la-oms-informa-de-que-un-15-de-losespnoles-son-adictos-a-las-nuevas-tecnologias/> [Consulta: 10 de mar de 2012] Psicodiagnosis.es. rea clnica. Adiccin a las nuevas tecnologias. <http://www.psicodiagnosis.es/areaclinica/trastornosdeconducta/adiccionanuevastecnologias/index. php> [Consulta: 10 de mar de 2012] Picologa Online. Rosa Vera Garca. No sin mi mvil. <http://www.psicologia-online.com/autoayuda/adiccion-movil/adicion_telefono.shtml> [Consulta: 8 de mar de 2012] Saludable. Las redes sociales son tan adictivas como el tabaco. <http://saludable.infobae.com/las-redes-sociales-tan-adictivas-como-el-tabaco-y-el-alcohol/> [Consulta: 8 de mar de 2012] Saludalia. Adolescentes y nuevas tecnologas: es posible llegar a la adiccin? <http://www.saludalia.com/Saludalia/servlets/contenido/jsp/parserurl.jsp?url=web_saludalia/reporta jes/doc/reportajes/doc/doc_adicciones_adolescentes.xml> [Consulta: 10 de mar de 2012] Xavier Carbonell: "Las adicciones a las nuevas tecnologas y a las drogas son comparables psicolgicamente"[en lnia]. Joel Albarrn. La Vanguardia [ref. de 15 febrer 2010]. Disponible en Internet: <http://www.lavanguardia.com/internet/20100215/53886499865/xavier-carbonell-las-adicciones-alas-nuevas-tecnologias-y-a-las-drogas-son-comparables-psicologic.html> [Consulta: 10 de mar de 2012]

19