Anda di halaman 1dari 48

P

r
i
m

r
i
a
3
Refor i
ampliaci
Llengua
Fitxes de refor
Fitxa 1 La comunicaci ............................. 3
Fitxa 2 La c i la q ....................................... 4
Fitxa 3 La llengua....................................... 5
Fitxa 4 La g i la gu ..................................... 6
Fitxa 5 Paraules i oracions ........................ 7
Fitxa 6 El punt .......................................... 8
Fitxa 7 Sons i lletres .................................. 9
Fitxa 8 La diresi...................................... 10
Fitxa 9 Sllabes i diftongs ........................ 11
Fitxa 10 La g i la j ..................................... 12
Fitxa 11 Narrar una seqncia .................. 13
Fitxa 12 Classes de sllabes....................... 14
Fitxa 13 La interrogaci i ladmiraci ......... 15
Fitxa 14 Classes de substantius ................. 16
Fitxa 15 La r i la rr ..................................... 17
Fitxa 16 El gnere dels substantius ........... 18
Fitxa 17 La x, la tx i la ig ........................... 19
Fitxa 18 El nombre dels substantius .......... 20
Fitxa 19 La coma ...................................... 21
Fitxa 20 Larticle ....................................... 22
Fitxa 21 Ls de br i bl ............................... 23
Fitxa 22 Expressar opinions ....................... 24
Fitxa 23 Ladjectiu ..................................... 25
Fitxa 24 Ls de mb i mp ........................... 26
Fitxa 25 Gnere i nombre de ladjectiu ...... 27
Fitxa 26 Partici de paraules ..................... 28
Fitxa 27 Els pronoms personals ................ 29
Fitxa 28 El guionet ................................... 30
Fitxa 29 El verb ......................................... 31
Fitxa 30 Els dos punts ............................... 32
Fitxa 31 Expressar un desig ...................... 33
Fitxa 1 ............................ 34
Fitxa 2 ............................ 35
Fitxa 3 ............................ 36
Fitxa 4 ............................ 37
Fitxa 5 ............................ 38
Fitxa 6 ............................ 39
Fitxa 7 ............................ 40
Fitxa 8 ............................ 41
Fitxa 9 ............................ 42
Fitxa 10 .......................... 43
Fitxa 11 .......................... 44
Fitxa 12 .......................... 45
Fitxa 13 .......................... 46
Fitxa 14 .......................... 47
Fitxes dampliaci
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 1
Refor i ampliaci Llengua 3 s una obra collectiva concebuda,
creada i realitzada al departament dEdicions Educatives
de Santillana Educacin, S. L./Voramar S. A., sota la direcci
dENRIC JUAN REDAL, JOS LUIS ALZU GOI i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA.
Text: Empar Tortosa
Illustraci: Toni Cabo
Correcci: Laia Arenas i Antoni Soriano
Composici, confecci i muntatge: Lus Gonzlez i Laura Gil de Tejada
Edici: Empar Tortosa
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest
quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a ma-
terial daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos perme-
sos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
2005 by Voramar/Santillana Educacin, S. L.
C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 785385
Depsit legal:
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 2
1. Relaciona. Quina forma de comunicaci es fa servir?
3


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
1
La comunicaci
gestos sons
senyals visuals
llenguatge
2. Explica amb paraules el que deu voler dir cada personatge.
Recorda
Quan transmetem informaci als altres i els altres entenen la informaci
que els donem diem que hi ha hagut comunicaci.
Hi ha moltes maneres de comunicar-se (mitjanant gestos, sons, senyals
visuals), per la forma de comunicaci ms utilitzada per les persones
s el llenguatge.
En vols un?
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 3
4 La c i la q
Refor
Nom Data
Fitxa
2
Recorda
Davant de a, o, u sescriu c.
Davant de e, i sescriu qu.
1. Escriu els seus noms en la columna corresponent.
ca co cu que qui
2. Completa els buits amb c o qu.

-
- -
-


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
785385 _ 0001-0048.qxd 27/12/04 13:00 Pgina 4
5


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
3
Recorda
Quan parlem i escrivim utilitzem una llengua concreta. Hi ha moltes
llenges diferents: el castell, langls, el francs, el rus Per perqu
dues persones sentenguen, han de parlar la mateixa llengua.
Nosaltres ens entenem perqu ara estem utilitzant la mateixa llengua:
el valenci.
1. Llig i respon.
3. Llig i escriu en valenci el que diu el xiquet. Desprs, inventa altres missatges
en qu canvies vocals o consonants i mira si els companys tentenen.
Em podries dir quina
hora s, per favor?
Sorry, I dont
understand you.
Creus que les dues xiquetes sentenen? Per qu?
Quines llenges parlen les xiquetes? i
Quina llengua parles tu normalment?
Ul butut du llumu s
ul quu ms mugrudu.
La llengua
2. Anota tantes llenges com pugues.
Es parlen en
altres pasos
Es parlen
a Espanya
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 5
6


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
La g i la gu
Refor
Nom Data
Fitxa
4
Recorda
Per representar el so de la g de gol:
Sescriu g davant de a, o, u.
Sescriu gu davant de e, i.
1. Resol lencreuat. Totes les paraules porten g o gu.
2. Relaciona i escriu com en el model.
Tria dues paraules de lencreuat i escriu una oraci amb cada una.


-
,

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 6


7


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
5
Paraules i oracions
1. Marca els missatges que siguen oracions.
2. Forma i escriu dues oracions amb aquestes paraules.
3. Inventa i escriu almenys dues oracions ms per a continuar la histria.
Recorda
Per a expressar les nostres idees i els nostres pensaments mitjanant
el llenguatge utilitzem oracions. Les oracions estan formades
per paraules collocades en un ordre determinat.
Compta. Quantes paraules tenen les oracions que has marcat?
Maria juguem un entrep pilota.
de Nosaltres a pernil. es menja



Mare de la
Carles pomes
menja.
Miquel vol
ser veterinari.
Tornarem a
les quatre.
Vols segur
Andreu
vaja que?
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 7
8


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
El punt
Refor
Nom Data
Fitxa
6
Recorda
Quan escrivim, posem un punt al final de cada oraci.
Hi ha tres tipus de punt: punt i seguit, punt i a part i punt i final.
La paraula que va darrere dun punt sescriu amb majscula inicial.
1. Copia el text posant els punts i les majscules que calga.
2. Dibuixa el teu joguet preferit i escriu un text explicant per qu tagrada jugar-hi.
No oblides els punts ni les majscules.
Ahir vam anar dexcursi a la muntanya feia un dia esplndid els pares van agafar
una cistella plena de coses bones i vam dinar sobre lherba
Marca. Quin tipus de punt no has emprat en el text anterior?
punt i seguit punt i a part punt i final
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 8
9


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
7
Sons i lletres
1. Ordena les lletres i escriu-ne els noms. Desprs, compta les consonants
i les vocals.
2. Substitueix cada xifra per la lletra que ocupa aquesta posici en lalfabet
i descobreix el missatge secret.
Recorda
Quan parlem pronunciem sons. Per a representar els sons per escrit
utilitzem les lletres. En valenci tenim 26 lletres: 5 vocals i 21 consonants.
Totes aquestes lletres ordenades formen lalfabet: a b c d e f g h i j k l m n o
p q r s t u v w x y z.
Vocals
Consonants
Vocals
Consonants
Vocals
Consonants
Escriu les paraules del missatge anterior que porten dgraf i encerclals.
- - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - 19 5 21 17 19 15 6 19 5 18 5 12 12 21 9
1 18 18 15 7 2 13 1 19 15 7 12 5
18 1 19 19 5 18 6 19 9 4 1 22 13 9 21 17 1 15 10
r
a
a
m
l
p
e
l
o
s
f
r
a
g
i
o
m
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 9
10


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
La diresi
Refor
Nom Data
Fitxa
8
Recorda
En els grups gue, gui i que, qui la u no sona.
En els grups ge, gi i qe, qi la u s que sona. Posem diresi ( )
damunt de la u per indicar que hem de pronunciar-la.
1. Llig en veu alta les paraules i copia-les on corresponga.
3. Posa diresi a les paraules que ho necessiten.
La u sona La u sona La u no sona
mandonguilla
aqfer
queixa
botiguer
llenges
quinze
lingista
qestionari

- ,
, ,
, -
, ,
,
2. Escriu els seus noms. Tots porten diresi.
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 10
11


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
9
Sllabes i diftongs
1. Ordena les sllabes i escriu les paraules.
Recorda
Una sllaba s cada un dels colps de veu amb qu pronunciem
una paraula.
Totes les sllabes han de tindre almenys una vocal per a poder-les
pronunciar. Per hi ha vegades que apareixen dues vocals juntes
en una mateixa sllaba; aleshores diem que hi ha un diftong.
sa
ca
sam
ci
en
dor
na
or
di
Relaciona amb nmeros. Com s cada paraula segons les seues sllabes?
2. Resol aquest encreuat. Totes les paraules porten diftong.
1. Per a dinar, has de parar
2. Cau del cel quan fa molt de fred.
3. s de ferro i es posa a les finestres
perqu no entren els lladres.
4. Els emprem per a caminar.
5. Lloc de la casa on es fa el menjar.
6. Cada mat, et rentes la cara amb ella.
2
1
4
3
6
5
bisllaba trisllaba polisllaba
Repassa amb roig els diftongs que hi has escrit.

1 2 3
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 11
12


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
La g i la j
Refor
Nom Data
Fitxa
10
Recorda
Per representar el so de la g de gerani:
Sescriu j davant de a, o, u.
Sescriu g davant de e, i.
gat
gira-sol
gel
juny
jove
erugues
jaqueta
guila
corregir
passejar
paraigua
genoll
poregs major
ajuntar
enganyar
1. Encercla les paraules que sonen com gespa.
2. Completa amb g o amb j les paraules de cada famlia.
3. Escriu en singular, com en el model.
Classifica les paraules que has encerclat.
ja
jo
ju
ge
gi


truges
roges
boges
pluges

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 12


13


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
11
Narrar una seqncia
1. Ordena amb nmeros aquestes vinyetes sobre el creixement de les granotes.
Finalment De primer A continuaci
16 setmanes Eixida de lou 12 setmanes 6 setmanes
Completa la narraci del que passa en cada vinyeta.
-
-



- -

1
2
3
4
2. Ara explica qu passa en cada seqncia i sabrs com salimenten
les granotes. Has de fer servir aquestes expressions.

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 13
14


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Classes de sllabes
Refor
Nom Data
Fitxa
12
Recorda
La sllaba tnica duna paraula s la sllaba que sona ms forta.
Les altres sllabes de la paraula sanomenen sllabes tones.
De vegades, en escriure, sindica quina s la sllaba tnica
duna paraula posant una ratlleta (` ) sobre la vocal. Aquesta ratlleta
sanomena accent grfic.
1. Escriu els seus noms. Desprs, copia la sllaba tnica de cada paraula
i descobrirs lanimal secret.
2. Encercla la sllaba tnica i copia cada paraula en la columna corresponent.
ltima
sllaba tnica
bal cartera poal tmbola mercat mnega bossa alfbega plstic
F
F

F
F
Encercla amb roig les paraules anteriors que porten accent grfic.
Antepenltima
sllaba tnica
Penltima
sllaba tnica
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 14
15


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
13
La interrogaci i ladmiraci
Recorda
Escrivim un signe dinterrogaci (?) al final duna pregunta.
Escrivim un signe dadmiraci (!) al final duna exclamaci.
1. Completa amb els signes dinterrogaci (?) o dadmiraci (!).
2. Qu deuen dir? Escriu una pregunta i una exclamaci.
, ,



-
-
- . -

-
785385 _ 0001-0048.qxd 27/12/04 13:00 Pgina 15
16


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Classes de substantius
Refor
Nom Data
Fitxa
14
Recorda
Els substantius anomenen persones, animals o coses.
Els substantius comuns anomenen persones, animals o coses
de manera general.
Els substantius propis anomenen una persona, un animal o una cosa
concreta.
Classifica els substantius que has escrit abans.
Anomenen persones Anomenen animals Anomenen coses
1. Escriu el substantiu que corresponga a cada dibuix i podrs llegir el text.

- - ,
-
-
, -
2. Fixat en els dibuixos i completa les oracions amb un substantiu com
i un de propi.
-
,
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 16
17


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
15
La r i la rr
Recorda
El so de r suau sescriu amb r.
El so de r fort es pot escriure amb r o amb rr:
Sescriu r a principi de paraula o darrere de consonant.
Sescriu rr entre vocals.
1. Busca en la sopa de lletres els seus noms i copials al lloc corresponent.
2. Completa amb r o rr. En acabant, requadra les r fortes i encercla les r suaus.
H M A R T E L L R
C A R A G O L N A
A A U M R C P B
R K T D V C A T O
R I O S E N K U S
O
B C D T A U R
E L B A R S A
r forta
r suau
, -
,
- -
-
, ,
, -
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 17
18


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
El gnere dels substantius
Refor
Nom Data
Fitxa
16
Recorda
Tots els substantius tenen gnere, s a dir, poden ser masculins
o femenins.
Els substantius masculins solen dur davant paraules com el, un, aquest
Els substantius femenins solen dur davant paraules com la, una, aquesta
1. Llig el men i completa les comandes amb un plat de cada apartat.
MEN
1r plat
Consom
Ensalada
2n plat
Carn
Peix
Postres
Pastisset de poma
Quallada






Respon.
Quin s el gnere dels substantius de la primera comanda?
Quin s el gnere dels substantius de la segona comanda?
2. Escriu el femen de cada paraula on corresponga, segons com es faa.
Afegint una -a Canviant la -e per una -a Afegint -na
pobre
bess padr masover porter pediatre

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 18


19


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
17
La x, la tx i la ig
Recorda
Per representar el so de la x de xiquet:
Sescriu x a principi de paraula i desprs de consonant.
Sescriu tx entre vocals.
Sescriu ig a final de paraula.
1. Encercla les paraules que tinguen el so de xiquet.
Completa el text amb les paraules que has encerclat abans.
-

,-, -
, ,
- - - ,
, - -
-

cuixa
xorio xocolate
maduixa
xarxa panxa peix
mareig empatxar xarop
2. Escriu els seus noms. Tots tenen el so de xutar.
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 19
20


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
El nombre dels substantius
Refor
Nom Data
Fitxa
18
Recorda
Tots els substantius tenen nombre, s a dir, poden anomenar una sola
cosa o ms duna.
Els substantius que anomenen una sola cosa estan en singular.
Els substantius que anomenen ms duna cosa estan en plural.
1. Fixat en el que diuen i anota el que porta cada un en el cabs.
He comprat productes que
sanomenen amb substantius
en singular.
He comprat productes que
sanomenen amb substantius
en plural.
OUS
XULLES
POMES
PA
2. Forma el plural daquests substantius.
lle peu pedra
carranc camisa m

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 20


21


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
19
La coma
Pasts de xocolate
Ingredients:
200 gr de xocolate desfet.
100 gr de mantega.
50 gr de sucre
4 ous
100 gr de nous
pelades i trossejades
50 ml de nata lquida
Recorda
Escrivim coma (,):
Per separar els elements duna enumeraci.
En les cartes, desprs de la salutaci.
1. Llig la recepta de cuina i completa la nota amb el que cal comprar
per a fer-la. No toblides de les comes i el punt i final.
2. El vent sha emportat les comes daquesta postal. Posa-les tu on calga.
,
-
. .
-
, . -
-
-- -
-
- , ,

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 21


22


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Larticle
Refor
Nom Data
Fitxa
20
Recorda
Els articles sn les paraules que solen anar davant del substantiu.
Els articles tenen gnere i nombre:
2. Copia aquestes oracions corregint els articles que estiguen malament.
El llibres estan damunt de les taula.
La pare dAndreu s els metge del poble.
Si la riu sasseca, les peixos es moren.
Guarda la pomes i la mel a la nevera.
1. Completa el text amb els articles necessaris.

-
,

SINGULAR PLURAL
MASCUL el els
FEMEN la les
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 22
23


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
21
Ls de br i bl
Recorda
Davant de r i l sescriu b.
1. Completa les oracions amb algun daquests grups de lletres.
Pots repetir-los tantes vegades com calga.
2. Resol lencreuat de paraules amb br i bl. En les caselles remarcades
llegirs el nom dun animalet molt corredor.
,
-
-
, -
- ,

1
3
4
5
6
2
1. El quart mes de lany.
2. El contrari de negre.
3. Lloc per on passa lelectricitat
des de lendoll fins a laparell.
4. T arrels, tronc, branques i fulles.
5. El contrari de ric.
6. En tens si ests malalt
i et poses calent.

bra bla bre ble bri
bli
bro

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 23


24


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Expressar opinions
Refor
Nom Data
Fitxa
22
1. Llig el que diu la mestra i subratlla les seues opinions.
Durant aquest trimestre hem estudiat
com s una mina, com es baixa el riu
i com es treballa al port. Opine que
seria molt interessant visitar algun
daquests llocs per vore com s
en realitat. Per hem de posar-nos
dacord. Trobe que cada un pot dir
el lloc que li agradaria visitar i per qu.
En acabant, tots votarem i decidirem
on anem.
2. Els xiquets i les xiquetes volen decidir on van. Quin lloc triaries tu?
Expressa la teua opini i justifica-la amb dues raons.
Completa amb les paraules del text que calga.
-
.

-
,
-
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 24
25


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
23
1. Subratlla els adjectius del text i classificals en el lloc corresponent.
2. Ratlla ladjectiu que no puga aplicar-se a cada substantiu i escriu un altre
adjectiu adequat.
Recorda
Els adjectius sn les paraules que diuen com sn o com estan
les persones, els animals i les coses.
Ahir, els alumnes de 3r vam anar dexcursi a la platja.
Recorde que al principi tots estvem molt contents,
perqu el nostre autobs era modern i de color roig
i els seients eren molt cmodes. Per quan tornvem,
desprs de passar tota la vesprada jugant, tots estvem
cansats. A ms, Llcia semblava marejada i Manel
estava enfadat perqu havia perdut el seu bal nou.
La u sona Diuen com s Diuen com est
llima
xiqueta
gat
tranquilla
grossa
partida
cida
pelut
domstic
juganer
quadrat
divertida
menuda
verda
simptica
Ladjectiu
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 25
26


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ls de mb i mp
Refor
Nom Data
Fitxa
24
Recorda
Davant de p i b sescriu m.
1. Escriu els seus noms. Tots porten mp o mb.
2. Completa els buits daquestes oracions amb mp o mb.

,

-
, ,
,
,
,
Escriu una paraula amb mp i una altra amb mb.
mb
mp

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 26




La poma s groga
i dola i est molt
madura.


-
El mel
dalger s roig,
refrescant
i delicis.
27


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
25
Gnere i nombre de ladjectiu
1. Relaciona cada illustraci amb ladjectiu adequat.
Recorda
Els adjectius van en el mateix gnere (mascul o femen) i en el mateix
nombre (singular o plural) que el substantiu a qu es refereixen.
simptics oberta oloroses trencat
2. Canvia el gnere i el nombre dels adjectius remarcats per descriure aquestes fruites.
Dibuixa una altra fruita que tagrade i descriu-la amb tres adjectius, com en
el model anterior.
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 27
28


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Partici de paraules
Refor
Nom Data
Fitxa
26
Recorda
Quan partim una paraula a final de lnia, no es poden separar les lletres
que pertanyen a una mateixa sllaba.
Quan partim una paraula, hem de posar un gui (-).
1. Escriu els seus noms separant-ne les sllabes. Recorda que no pots
separar els diftongs.
2. Ratlla, en cada cas, la partici que siga incorrecta a final de lnia.
pin-
yonets
pinyo-
nets
pi-
nyonets
pa-
ella
pael-
la
pae-
lla
cara-
bassa
carabas-
sa
caraba-
ssa
no-
vella
novel-
la
nove-
lla
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 28
29


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
27
Els pronoms personals
Recorda
Els pronoms personals sn les paraules que anomenen les persones
sense dir el seu nom. Els pronoms personals sn: jo, tu, ell, ella,
nosaltres, vosaltres, ells i elles.
1. Subratlla els pronoms personals que trobes en aquest text i copials al costat
dels noms a qu es refereixen.
Marc
Pau
Toni
Joana i Marc
Carles i Pau
Teresa i Susanna
Escolta, Pau, has vist Anna? Fa estona que Joana
i jo la busquem i hem pensat que potser tu sabies
on est.
No, Marc, no lhe vista. Heu preguntat al seu cos
Toni?
S, i ell ens ha dit que devia estar amb Teresa
i Susanna. Per elles ens han dit que Anna havia
quedat amb Carles i amb tu per a estudiar junts.
Doncs s, per no ha vingut encara.
Quan vosaltres la vegeu, podreu dir-li que
nosaltres la busquem?
s clar.
Grcies, Pau.
2. Escriu una oraci amb cada parell de pronoms personals.
nosaltres
elles
jo
ell
tu
vosaltres

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 29


30


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
El guionet
Refor
Nom Data
Fitxa
28
Recorda
Sescriu un guionet (-) en els nmeros en els casos segents:
Entre el nmero 21 i el 30.
Entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.
1. Fixat en els preus de la botiga i escriu en lletra les quantitats
que et pregunten.
Quant val un endoll?
Quant val el fanal?
Quant val el llum amb ventilador?
Quant val el llum del globus?
Quant val el llum ms car de la botiga?
2. Escriu en lletra.
El nombre dalumnes de la classe
Ledat de ton pare o de ta mare
Quant val el llum que ms tagrada?

Quant val una bombeta?


47
21
0,63
0,25
254
1
2

6
7

4
6

5
5

1
4
3

1
2

785385 _ 0001-0048.qxd 27/12/04 13:00 Pgina 30


31


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
29
El verb
2. Completa les oracions amb el verb corresponent a cada illustraci.
1. Encercla els verbs que trobes en aquest text.
Recorda
Els verbs sn les paraules que utilitzem per a expressar accions.
Cada verb t moltes formes. La forma que dna nom al verb sanomena
infinitiu. El conjunt de totes les formes dun verb sanomena conjugaci.
Magrada molt anar al poble dels iaios. Quan thi acostes
per la carretera, de seguida veus el castell, en la part alta.
La iaia sap moltes histries dels cavallers que hi vivien.
Tamb magraden els carrerets estrets i costeruts
del barri antic. I si ixes del poble pel carrer Verd,
arribes al riu i al pont que hi construren els romans.
Escriu linfinitiu dels verbs que has encerclat on corresponga.
Acabats en -ar Acabats en -ir Acabats en -er/-re

,
, -
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 31
32


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Els dos punts
Refor
Nom Data
Fitxa
30
Recorda
Sescriuen dos punts (:):
Abans duna enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit alg.
1. Escriu dos punts (:) on calga.

, - -
, -
- ,

-
- -
, , -
-
Dibuixa la disfressa que triaries tu i escriu qu et caldria
per a fer-la. No toblides dels dos punts ni de les comes.



785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 32
33


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Refor
Nom Data
Fitxa
31
Expressar un desig
1. Llig el desig de Pau i respon les preguntes.
2. Tria una daquestes poques i explica per qu tagradaria conixer-la.
Si tinguera una mquina per a viatjar
en el temps, magradaria anar al futur.
Vull anar-hi per vore com seran
les ciutats, si hi haur robots
a les cases, si els cotxes volaran
en lloc danar per la carretera
Tamb magradaria vore a quins jocs
jugaran els xiquets.
Quin temps voldria conixer Pau?
Quines raons aporta?
poca dels egipcis poca dels romans poca dels cavallers
- -


785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 33
34


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
1
1. Escriu el nom de cada objecte i relacional amb la persona que el necessita.
2. Marca el significat correcte de les expressions destacades.
Pobre Jaume! ltimament
no dorm b i fa ulleres.
Anna t una bena als ulls:
creu que Jordi s amic seu,
per en realitat es burla
della.
Construeix ulleres.
T taques davall els ulls
a causa del cansament.
No veu una cosa
evident.
T els ulls tapats
amb una bena.
Escriu una oraci amb cada una de les paraules que has escrit.

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 34


35


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
2
1. Copia cada substantiu davall del dibuix que el representa i escriu al costat
el verb corresponent. Fixat en lexemple.
salt llanament passada flexi

Tria una de les expressions que has encerclat i escriu-ne una oraci.
2. Encercla les expressions que signifiquen estar molt cansat.
estar fet una coca anar sense al
estar fresc com una rosa estar baldat
estar fort com una roca
estar content com un gnjol
anar amb un pam
de llengua fora

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 35


36


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
3
1. Forma un derivat acabat en -era de cada substantiu i identifica el recipient
corresponent. Fixat en el model.
sucre

salsa

sopa

ou

A
B
C
D
E
2. Llig la recepta daquest entrep i encercla tot el que necessites per a fer-lo.
Entrep especial
Amb un ganivet, talleu el tros de pa
que vulgueu i obriu-lo per la meitat.
Ratlleu mitja tomaca damunt
de lentrep. Podeu escampar-la
b amb una cullera.
Obriu la llandeta de tonyina,
aboqueu-ne loli a la pica i,
amb una forqueta, repartiu-la pel pa.
Obriu el pot dolives i poseu-ne
unes quantes sobre la tonyina.
Tanqueu lentrep. Bon profit!
pa

Utensilis
Aliments
Classifica els elements que has encerclat.
A

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 36


37


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Data
Fitxa
4
1. Classifica aquests animals segons la zona del zoolgic on pots visitar-los.
boa taur tuc
balena
escorp
medusa tarntula papagai flamenc
TERRARI
AQUARI
AVIARI
girafa lle hipoptam zebra tigre orangutan
2. Tria un dels animals segents i escriu una endevinalla en forma
de redol que el descriga, com en el model.
Sc com un ase amb el cos tot ratllat;
diuen que porte el pijama posat.
(la zebra)

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 37
38


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
5
1. Escriu en cada acci representada la lletra del verb corresponent.
3. Marca el significat correcte de la paraula destacada en cada oraci.
sembrar trasplantar podar collir
Aquesta mnega em queda
curta.
He comprat una jardinera
plena de geranis.
A B C D
2. Ordena les lletres i escriu el nom daquests utensilis del viver.
a
a
e
p
t
l
s o
r
e
s
i
t
o
d
p
a
d
r o
a
a
c
e
r
l
t
s
e
t
s
t
r
a
o
d
a
e
g
r
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 38
39


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
6
1. Resol aquest encreuat de paraules relacionades amb el fred i descobrirs
el nom dun riu especial. Et donem una pista.
2. Marca el significat correcte de les expressions destacades.
1. Aigua en estat slid
per efecte del fred.
2. Casa feta de gel on viuen
els esquimals.
3. Dau de gel emprat
per a refredar begudes.
4. Gelat, molt fred.
5. Aigua que, quan fa molt de fred,
cau del cel en forma de volves
o flocs blancs.
6. Boletes daigua congelada
que cauen del cel
amb molta fora.
7. Menjar tou i crems, fet de llet,
sucre i altres ingredients, tot
barrejat i congelat.
-
,
Es va quedar molt sorprs.
Li va entrar molt de fred.
Quan li ho van dir, es va quedar gelat.
Als meus amics, els encanta pujar a la
roda, per a mi no em fa ni fred ni calor.
T una temperatura agradable.
Li s igual, el deixa indiferent.
2
1
3
4 G L A I A L
5
6
7
C

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 39


Lltima galeria de la mina
sexposen quadres molt
interessants.
hi ha botigues de tot tipus.
quasi no hi cap la llavadora.
fa molt de pendent.
40


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
7
1. Relaciona per a formar oracions. Fixat en els diferents significats de galeria.
2. Relaciona cada paraula de la famlia de picar amb la imatge corresponent.
En la nova galeria comercial
En aquesta galeria dart
La galeria de ma casa
s tan menuda que
Escriu en cada illustraci la lletra de loraci corresponent.
picapedrer
pica-soques
picam
A
B
C
D
3. Marca el significat correcte de lexpressi destacada.
s un jaciment don sextrauen
minerals.
s un lloc fosc amb galeries
estretes.
s un negoci que dna molts
beneficis.
Pau t una botiga dinformtica que s una mina.
picaporta
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 40
41


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
8
1. Fixat en lexemple i forma substantius acabats en -dor a partir daquests verbs.
2. Ratlla les paraules intruses en aquest grup i completa.
3. Marca el significat correcte de lexpressi destacada.
nadar

respirar

bussejar

pescar

banyar

flotar

Encercla les persones i els objectes corresponents als substantius


que has escrit abans.
,
,-
riu rialla riera rierol riell riuada
Aprendre el que ja saben
els companys per posar-se
al mateix nivell que ells.
Posar-se al costat de lendoll
per connectar lordinador.
Aprendre a nadar aprofitant
el corrent de laigua.
Com que la setmana passada no va anar
a classe, ha de treballar molt per posar-se
al corrent.

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 41


42


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
9
1. Classifica les expressions segents dacord amb el seu significat.
2. Ratlla la imatge que no corresponga a lexpressi destacada.
a lalba a poqueta nit a punta de dia quan clareja
a la posta del sol a leixida del sol al capvespre a la caiguda del sol
No toblides de posar-te
crema, que fa un sol
que bada les pedres.
Aquest home mareja
ms que el sol
del migdia.
El sol brilla amb fora
i fa molta calor.
Les pedres es baden
quan les toca el sol.
Et fa fer voltes sota el sol
del migdia.
Xarra tant que molesta
ms que el sol al migdia.
Quan es fa de dia
Quan es fa de nit
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 42
43


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Fitxa
10
1. Localitza en la sopa de lletres cinc paraules de la famlia de mar.
2. Encercla i escriu on corresponga el nom dels elements que pots trobar al port.
Nom Data
M A R E J A D A
A U M A R I N E R
R P L R E B H G M
O R U U T B O A
J M A R I N A B R
U
D T O T P I X H A
A C Q O V F E
Escriu cada paraula que hi has trobat al costat de la seua definici.
Moviment de les aiges de la mar, que pugen
i baixen per la influncia de la Lluna.
Mar agitada, amb ones molt grans.

Que pertany a la mar.

Conjunt de vaixells dun pas i de les persones


que hi treballen.
Persona que treballa en un vaixell.

avi
arbre
ncora
moll
grua
salvavides
maroma
dirigible
regadora
pupitre
tractor
xarxa

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 43


44


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
11
1. Pinta les paraules referides a mitjans de transport i escriu-les on corresponga.
2. Relaciona amb nmeros. A quin mitj de transport fa referncia cada oracio?
3. Digues si aquestes afirmacions sn verdaderes (V) o falses (F).
regadora
vaixell catifa cami
bicicleta milotxa
cotxe cadira
porta
Va duna ciutat a una altra
seguint un caminet
de ferro.
Com que va per davall de terra,
hi pots anar rpidament dun costat
a laltre de la ciutat.
Hi pots anar a ciutats o pasos
llunyans en poc de temps,
volant com els ocells.
Permet que moltes persones
viatgen juntes per la ciutat
o entre pobles diferents.
Dalt de lautobs podem crrer i jugar com vulguem.
Si anem per la ciutat, cal sollicitar la parada amb temps.
No hem de parlar amb el conductor per no distraurel.
Quan pugem i baixem de lautobs, hem despentar
els altres perqu es donen pressa.
1
2
3
4
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 44
45


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
12
1. Fixat en lexemple i escriu el nom de la planta don prov cada aliment.
2. Explica seguint lexemple.
3. Marca el significat correcte de lexpressi destacada.

Hortalisses
Fruites
Classifica els aliments anteriors.
carxofar
tomacar
pimentonar

Menja molta carabassa
i per aix creix.
Creix molt rpidament.
Porta pantalons de color
carabassa.
Marc creix com les carabasseres:
ja li vnen curts els pantalons!
tomaca

pera

fesol

carxofa

llima

pruna
melonar

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 45


46


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
13
2. Completa aquestes oracions amb el llum o la llum.
,
-



3. Marca el significat correcte de lexpressi destacada.
Aquella casa pareixia un forn.
Hi feia molta calor.
No hi havia quasi llum,
era molt fosca.
1. Fixat en lexemple i escriu el nom de laparell que fa cada acci.
batre
llavar
torrar
esprmer
ventilar
calfar
congelar
obrir

Anota el nom de quatre aparells ms que funcionen amb electricitat.

785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 46


47


2
0
0
5

V
o
r
a
m
a
r
/
S
a
n
t
i
l
l
a
n
a

E
d
u
c
a
c
i

n
,

S
.

L
.
Ampliaci
Nom Data
Fitxa
14
1. Llig les definicions i identifica cada element de lentrada al castell.
2. Ompli lencreuat doficis que es podien exercir al castell.
Tots acaben en -er.
1. Feia objectes de ferro:
armes, ferramentes
2. Feia objectes de fusta:
mobles, portes
3. Preparava el menjar
a la cuina.
4. Portava lescut al cavaller
i era el seu servent.
5. Emprava larc per a lluitar
contra els enemics.
Escriu dues oracions en qu aparega algun dels elements del castell.

5
1

Fossat: excavaci, normalment plena


daigua, que envolta un castell.
Pont llevads: pont que travessa
el fossat i que pot alar-se amb cadenes.
Rastell: reixa que pot alar-se i baixar-se
per protegir lentrada al castell.
Muralla: paret que envolta i defensa
el castell.
Espitllera: obertura vertical molt estreta
de la muralla per a vigilar i disparar
als enemics.
Merlets: pilars menuts i quadrats
que coronen la muralla i serveixen
perqu els defensors del castell
shi amaguen al darrere.
1
2
3
4
5
6
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 47
785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Pgina 48