Anda di halaman 1dari 7

ACTIVITATS DESCARTES

MEDITACIONS METAFSIQUES Iban Cordonet Peir IES THALASSA 2009-10 1a Meditaci


1. Per qu Descartes rebutja l'argument de la bogeria en relaci al dubte sensorial? El dubte sensible es basa en no refiar-nos dels sentits alhora de reconixer veritats evidents ja que aquests sn una font contnua d"errors i d"enganys. Per tant s"ha de mantenir una actitud escptica o crtica davant la informaci sensorial que rebem. Tot i aix, Descartes puntualitza que hi ha coses que es resisteixen a ser posades en dubte o que no admeten un dubte raonable ("que soc aqu, assegut a la vora del foc, amb una bata i amb aquest paper a les mans" 49 ). Per Descartes, negar una veritat tan propera, dubtant d"aquests fets correspondria a estar boig o ser un insensat. Per aquest motiu, Descartes elabora un dubte raonable i sensat que li permet diferenciar-se de l"estat de follia. 2. Per qu el dubte del somni no afecta a les veritats matemtiques? Les veritats matemtiques, aix com l"aritmtica o la geometria formulen lleis fonamentals, s a dir, simples i generals, que en realitat no es preocupen sobre la seva aplicaci en la naturalesa. Es regeixen per principis universals i indubtables purament lgics i racionals, que ni tan sols en un somni, on es poden confondre amb altres cincies empriques (la fsica, la qumica, la biologia, etc.) o coneixements sensibles, poden esdevenir falsos. Per tant el factor que condiciona que un coneixement es mantingui com a real i veritable en el somni s el grau de dependncia d"aquest amb el mn sensible o exterior.
1

D"aquesta manera "tant si dormo com si estic despert, 2 i 3 plegats faran sempre 5". Per no succeiria aix si ens referssim per exemple a un coneixement sobre biologia humana. 3. Quina diferncia hi ha entre el Du enganyador i la hiptesi del geni maligne? En un primer moment, Descartes planteja la possibilitat que Du, al ser totpoders, tingui la capacitat d"enganyar-nos en el coneixement de les coses ms evidents. Malgrat aix, el filsof arriba a la conclusi que la perfecci a la que est sotms Du fa que necessriament aquest sigui bondads, i per tant no tindr mai la voluntat d"enganyar-nos. Per fer extensible el dubte a les matemtiques i altres cincies semblants, Descartes elabora la hiptesi del geni maligne, introduint aquest nou element "ha utilitzat tot el seu enginy a fi d"enganyar-me 196 i que ens fa dubtar de tot. Aix, el geni maligne s capa de fer-nos dubtar de veritats que se"ns presenten com a evidents, clares i distintes essent aquest el seu mxim objectiu. Dedum per tant que la diferncia ms important resideix en la voluntat que tenen el Du enganyador o el Geni Maligne de fer-nos caure en l"error, estant el primer exempte d"aquesta intenci, i tenint el Geni Maligne aquesta prioritat.

2a Meditaci
4. Com aconsegueix Descartes superar el dubte del geni maligne? La sortida o la superaci del dubte del geni maligne es troba en la recerca d"una veritat que no es pugui posar en dubte de cap de les maneres, una veritat que serveixi com a suport, estable i ferm. Per trobar aquesta veritat Descartes inicia el procs de dubtar d" absolutament tot, amb l"esperana de trobar en algun moment quelcom que no es pugui dubtar ("Penso que estic mancat de sentits. Crec que el cos, la figura, l"extensi, el moviment i el lloc no sn altra cosa que ficcions del meu esperit. Qu podr considerar, doncs, com a verdader? Potser, noms que al mn no hi ha res de cert 249").

Dubtant de tot, arriba un punt on s"adona que si dubta, necessriament ha d"existir, essent ell el subjecte que dubta. Arriba aix al "cogito, ergo sum". Malgrat tot s"adona que el geni maligne tamb el condueix a dubtar d"aquest principi. Descartes el resol formulant el raonament que encara que el geni maligne el vulgui enganyar, a qui vol enganyar s a ell, i si l"enganya s perqu existeix, encara que sota l"engany. 5. Qu vol dir que el jo s una cosa que pensa? El Jo s una cosa que pensa en tant que es a partir d"aquesta capacitat com es dedueix la seva existncia. Aquest Jo, s una substncia que es planteja la veracitat de tot all que l"envolta dubtant de tots aquells coneixements prviament adquirits.Per aquest pensament no es limita noms a l"mbit racional sin que tamb inclou el sentir, voler, negar i afirmar, desitjar, etc. 6. Com es pot comprendre el que s un tros de cera? Per qu no es pot comprendre ni amb els sentits ni amb la imaginaci?En el cas d'existir realment el tro de cera, qu s? Un cop s"ha assegurat la existncia del "jo que pensa", Descartes proposa considerar l"existncia o la concepci del mn exterior, sensible, i per fer-ho es serveix d"un exemple senzill i proper: analitzar la percepci que tenim d"un tros de cera acabat de treure del rusc. Segons Descartes, els sentis ens informen d"uns srie de qualitats tal com el gust, l"olor, el color, la forma, el so, el tacte, la grandria ("no ha perdut la dolor de la mel que contenia, conserva encara una mica d"olor de les flors de les quals ha estat recollida; el seu color, la seva figura, la seva magnitud sn aparents; s du, fred, manejable, i si el colpegeu, produir algun so"447) . Aquestes qualitats per sn aparents, ja que estan sotmeses al canvi fsic, com s"exemplifica al apropar el tros de cera a la calor, que les fa canviar. Aix doncs, tota la informaci que ens ha proporcionat els sentits no pot designar que s realment el tros de cera, ja que encara que els aspectes sensibles canvin, el tros de cera continua sent el mateix element noms que es manifesta d"una altra manera.

El coneixement de la cera no prov per tant dels sentis, ni de la imaginaci ja que es pot considerar que la cera pot adoptar formes infinites que la imaginaci no pot captar. Finalment, Descartes arriba a la conclusi que el coneixement del tros de cera ha des ser exclusivament racional, es a dir, fent s de la ment, amb l"enteniment. La ment ens permet concebre el que s realment la cera: una substncia independent dels accidents als que s sotmesa.

7. Per qu el coneixement del que sigui la cera ens demostra que s ms fcil conixer el jo/nima que les coses materials? De l"exemple del tros de cera es deriva la conclusi que els cossos no sn coneguts per els sentits sin per la ra, per l"enteniment i aix les idees s fan ms clares i evidents a travs de la ment. Aquestes qualitats que permeten el coneixement de la cera, sn alhora molt ms afins a l"anima que a les coses materials, ja que la primera no t interferncies sensorials que puguin conduir a una mala interpretaci del que realment s aquesta substncia. Per contra, les coses materials sn conegudes en un primer moment per els sentits, que com s"ha dit abans, no proporcionen una idea clara de la realitat del cos sin que proporcionen un coneixement superficial, variable.

3a Meditaci
8. Per qu Descartes necessita provar que hi ha un Du i no s enganyador? Segons Descartes, fins que no es provi l"existncia de Du i que aquest no t com a objectiu enganyar-nos, no es pot estar segur de res excepte de l"existncia del subjecte, que fins ara es l"nica veritat que no es pot sotmetre al dubte. Per el filsof l"existncia del Du enganyador suposaria posar en dubte nocions que en un primer moment poden semblar del tot evidents, com ara els coneixements matemtics. Mentre no s"asseguri l"existncia d"un Du no enganyador no es por estar segur de res, excepte el cogito.

"...haig d"examinar si hi ha un Du, tan aviat com se me"n presentar l"ocasi; i, si trobo que n"hi ha un, haig d"examinar tamb si pot ser enganyador:perqu sense el coneixement d"aquestes dues veritats no veig pas com podria ser mai cert d"alguna cosa"667. 9. Quina s la crtica que es fa a les idees adventcies? En relaci a la crtica, quina distinci es fa entre natura (inclinaci natural) i llum natural? Descartes distingeix tres tipus d"idees: les innates, que semblen ser naturals, inherents en el subjecte; les fictcies, que sn aquelles creades artificialment; i finalment les adventcies, que es formen a partir de la informaci que rebem dels sentits i que no depenen de la nostra voluntat. Aquestes ltimes idees, comporten per el seu origen sensorial un elevat grau de dificultat alhora de donar-les com a verdaderes o reals, ja que com hem dit abans, els sentits, fcilment ens poden conduir a l"error. La natura, tendncia innata i involuntria a creure en aquestes idees sensibles ha d"estar reprimida per la llum natural que a diferncia de la natura, s la facultat de judici, s a dir, de valorar aquesta idea i deduir-ne raonablement la veracitat. 10. Per quins dos motius Descartes utilitza el principi de causalitat? Descartes enuncia en la tercera meditaci dos arguments per provar l"existncia de Du que es deriven d"un nic principi: observant els efectes que es produeixen a partir de la intervenci Du en el mn, es a dir les causes que comporten la seva existncia, a posteriori. El primer argument es basa en el fet que la idea que t el "jo" d"infinitud sent aquest finit, exigeix d"alguna cosa infinita (Du) que hagi collocat la idea d"infinitud en mi. Per tant es considera a Du com a causa de la idea de Du en el "jo", ja que aquest Jo per s sol, al ser finit, no la pot haver elaborat la idea de Du, que correspon a la perfecci. "Com seria possible que jo pogus conixer que dubto i desitjo, s a dir, que em manca alguna cosa i que no soc pas del tot perfecte, si no tingus en mi cap idea d"un sser ms perfecte que el meu?1009" El segon argument considera a Du el creador d"aquest Jo que t la idea de Du, es a dir, jo no puc ser causa de la meva prpia existncia, ja que m"hauria fer perfecte
5

i per tant es necessita de l"existncia d"un Du que m"hagi creat, a mi i a totes les altres coses imperfectes. "Si jo mateix fos l"autor del meu sser, certament no dubtaria de cap cosa, no concebria ms desitjos, i en fi, no em mancaria cap perfecci 1102" 11. Qu vol dir que la idea de Du s innata? Descartes proposa examinar l"origen d"aquesta idea de Du, descartant en primer lloc que provingui dels sentits (no s adventcia,) ja que no hem vist, tocat, escoltat mai a Du i desprs negant que pugui ser fruit d"una producci de la ment (no s fictcia) ja que no tenim la capacitat de modificar la idea. Conseqentment se"n deriva la necessitat de que la idea de Du sigui innata, que es trobi en nosaltres des les moment en que varem ser creats i que no l"hgim adquirit a partir dels sentits o elaborat per nosaltres mateixos .

4a Meditaci
12. Qu vol dir que l"error es produeix per la combinaci entre l"enteniment finit o la voluntat infinita per si mateixos? Descartes diferencia com a elements que permeten el coneixement l"enteniment i la voluntat. El primer, l"enteniment, consisteix en la capacitat de conixer i la voluntat, s el poder d"elegir alguna cosa com a certa o falsa. L"enteniment s finit, mentre que la voluntat, o lliure albir, es qualifica com infinita. L"enteniment per s sol no ens pot conduir a l"error ja que no es per ell com s"afirma o es nega quelcom, per tampoc la voluntat, al ser una capacitat que s"ha rebut de Du i que s perfecta, pot conduir-nos per ella mateixa a l"error. L"error es deriva de fet, per la descompensaci entre la finitud de l"enteniment i la infinitud de la voluntat. La voluntat, el judici, no es cont en els lmits que marca l"enteniment, per tant va ms enll d"all que es coneix i aix inevitablement condueix a l"error i les equivocacions ("essent la voluntat molt ms ampla i extensa que l"enteniment, no la continc en els mateixos lmits, sin que l"estenc tamb a les coses que no entenc1465")
6

13. Quan cal recrrer a la indiferncia (dubte metdic) per tal d"evitar l"error? Per evitar l"error, Descartes proposa suspendre el judici, es a dir, mantenir una actitud indiferent davant no noms aquelles coses que no coneixem ( a les que l"enteniment no pot arribar) sin tamb davant aquelles que no se"ns presenten del tot clares perqu noms podrem arribar en aquestes ltimes a conjetures o suposicions. Per tant, abstenir-se a donar judici davant el que no es pot donar com a segur suposar una garantia per evitar l"error. Mentre estem en el dubte metdic per, no quedem com l"Ase de Buridn, sin que adoptem el que s"anomena moral provisional, s a dir, prenem les decisions segons el que ens dicta el sentit com.