ANÀLISI DEL PAISATGE

Contingut
1. Fases del anàlisi
2. La lectura del paisatge
2.1. Percepció de l'espai
2.2. Geometria del paisatge
2.3. Limitacions de lectura del paisatge
3. Anàlisi del paisatge
4. Síntesi

Fases de l'anàlisi

Compren tres etapes:

La observació: és la lectura del paisatge;
La comprensió: és el anàlisi paisajístic com a tal;
La interpretació: és la síntesi del estudi.

La lectura del paisatge

És la primera etapa del anàlisi paisajista, és una visió sensible del

paisatge, és a dir, que fa intervindre els sentits més que el
raonament. Al arribar a un lloc, és en primer lloc la vista la que guia
al individu. És un reflexe natrual, un automatisme. Una impresió
general sobre el paisatge que es descobreix per primera vegada: va a
semblarnos bell, tranquil y descansat, lleig, o monòton, etc. El
plantejament es torna aleshores actiu y no passiu: es fa una llista
dels elements del paisatge, desde els elements descriptius generals
fins arribar al detall.

Percepció de l'espai

Es tracta de recollir totes les sensacions visuals que obté el estudi del
paisatge: les textures, els colors, el tipus de linea dominant (curva,
vertical, horitzontal), la amplitut del paisatge en general o amb
relació al home, el mode de desplaçament principal en el paisatge y
la velocitat de desplaçament.

Geometria del paisatge

És la disposició dels distints elements, entre ells: els plànols de vista

(el primer plànol, el plànol intermedi, el fons), els efectes geométrics
(efecte de finestra, de porta, la presencia dels punts de crida, senyal,
fuga).

Els límits de lectura del paisatge.

S'ha de teneir en compte que aquesta fese de lectura del paisatge

presenta tres inconvenients que poden ocorrer:
L'anàlisi és especific en l'espai: les impresions i la estructura del
paisatge que es te d'aquest són diferents segons el lloc on u es situa.
Per a remediar aço, s'han de multiplicar els llocs de observacions, o
inclús efectuar la lectura del paisatge durant un itinerari que travesse
el territori analitzat. La utilització previa de un mapa topográfic de la
regió, permet preparar un itinerari o localitzar els punts que pareixen
més favorables a la observació (aquells en altura, que tinguen un
ampli camp de visió, per exemple).
El anàlisi és també especific en el temps, mentres que un paisatge es
dinámic. Els espais més utilizats per l'home no son mai fixes, ja que
els adapta en funció de les seues necessitats, y estes necessitats
camvien amb el temps. Per exemple, les modificacions intenses del
paisatge que comportà l'abandó rural o la concentració de les
parceles agrícoles. Degut a la manca de temps per a realitzar aquests
seguiments, es poden consultar les nombroses fonts de la historia
local: biblioteques municipals, facultats de geografia o història,
historiadors locals, habitants, etc.
Per últim, el anàlisi del paisatge és inevitablement subjectiu, ja que
d'un observador a un altre, la reflexió necessariament serà influida
per els seus gustos personals, la edad, experiència, ofici, el seu
interés per la adaptació o per la conservació dels medis naturals, etc.
Com no és materialment possible ni en temps ni en cost económic, el
realitzar un análisi a varies persones, convé aleshores guardar en el
cap aquesta subjectivitat a l'hora de fer l'anàlisi.

Anàlisi del paisatge

El anàlisi intenta identificar i descifrar els elements llistats en la

lectura del paisatge, vinculant cadascun d'ells a una o més funcions;
precisa en el paisatge com a mitjà de vida. Per exemple:
Les terres cultivades estàn vinculades a la problemàtica de la gestió
agrícola del espai, de les habilitats per a donar eixida o entrada als
productes, de les necessitats de la població, etc.
El riu està relacionat amb els conceptes de gestió dels recursos
hidràulics, peixquers, ambientals, etc.

Síntesi

Com tot sistema, el paisatge deu de considerarse com tal en un

anàlisi paissagístic, integrant tots els seus elements: fauna, flora, sol,
activitats humanes, història, etc. però també les relacions entre
aquests elements. Esta part del anàlisi del paisatge te per objecte
reconstruir els víncles existentes entre els elements del paisatje, amb
la finalitat de proposar un diagnóstic del estat actual, y de proposar
un pronòstic del estat futur, basat amb les relacions que s'han
conseguit definier i el coneiximent de la historia del lloc. La síntesi del
anàlisi paisagístgic és sobre tot el ámbit d'acció de la ecologia del
paisatge, que fa intervindre els coneiximent de disciplines molt
distintes, com la geografia, la botànica, la zoologia, la ecologia, la
antropologia o la sociologia.