Anda di halaman 1dari 161

Anuari Mdia.

cat 2012 Coordinaci i edici: Roger Pal i Sergi Picazo Redacci: Xavier Alegret, Laia Balasch, Joan Farrs, Montse Santolino, Jordi de Miguel, Roger Tugas, Xavier Gispert, Maria Manyosa Masip, Vctor Saura, Joan Canela i Barrull, Bernat Ferrer i Frigola, Noura Aharchi Amghar, Vera Gir Castell, Francesc Viadel, Ariadna Corts i Albert Balanz Disseny i maquetaci: Helena Olcina i Amigo Correcci lingstica: Coloma Moreno Impressi: El Tinter ISBN: 9788461583959

NDEX
La infanta Pilar de Borb, germana del rei Joan Carles I, t un patrimoni de 4,5 milions en una SICAV que prcticament no paga impostos

SIS BORBONS I CENTENARS DE MARIACHIS

11 19 29 39 49 59 69 79
3

Una sentncia afirma que no hi ha contracte de concessi que reguli la relaci entre lAjuntament de Barcelona i lempresa que subministra laigua a la capital catalana

AGBAR, UNA GESTI IL.LEGTIMA DE LAIGUA

Un informe de Setem denuncia que el Banc Sabadell, La Caixa, Bankia, Catalunya Caixa i Banca March financen i inverteixen en empreses de producci armamentstica

LES GUERRES DELS BANCS CATALANS

CATALUNYA CAIXA PROMOU LESPECULACI AMB ALIMENTS BSICS

LONG Veterinaris Sense Fronteres denuncia lentitat destalvis catalana per col.laborar en lencariment mundial de productes de primera necessitat a travs dun dipsit financer de risc

PROTESTES ECOLOGISTES CONTRA EL GASODUCTE DEL VALLS

La nova canonada que ha dunir Martorell i Figueres per transportar gas natural a lEuropa central t un futur incert pels dubtes del govern francs sobre el projecte

La nova legislaci turstica i durbanisme del govern balear obre les portes de Mallorca a Tierra Santa, el primer complex doci catlic a Europa

UN PARC TEMTIC EN NOM DE DU

EL FRAU FISCAL COSTA A CADA CATAL 876 EUROS LANY


El 71% de levasi tributria, que es calcula en uns 16.000 milions deuros, es produeix entre les grans fortunes i corporacions empresarials

LEstat espanyol s un dels pocs pasos europeus que encara no t cap normativa perqu els grups dinteressos i lacci poltica es relacionin de forma transparent

SENSE LLEI PER ALS LOBBYS

SENTNCIA CONTRA LA POLTICA ANTISINDICAL DE FORD

Una resoluci pionera del Tribunal Superior de Justcia valenci destapa les prctiques de discriminaci sindical continuada dins la multinacional automobilstica LAlt Tribunal espanyol t pendents de resoldre recursos dinconstitucionalitat de fins a 16 lleis catalanes, 8 de valencianes i 3 de les Illes

91 99 109 119 129 137 147

LES 27 LLEIS CATALANES EMPANTANEGADES AL CONSTITUCIONAL

La Generalitat prohibir el burca i el nicab als carrers de tot Catalunya a final del 2012 amb la futura Llei de Drets i Deures de la Ciutadania

LES TRAMPES DEL BURCA

La mediaci com a resoluci de conflictes ha recondut lany 2011 ms de 2.400 disputes a la demarcaci de Barcelona. Lrea metropolitana s el territori on es registren ms tensions socials, venals, generacionals i religioses. Destaquem cinc casos dxit arreu de Catalunya

CINC CASOS DXIT EN MEDIACI SOCIAL

PAS VALENCI: UN MODEL EN VIA DEXTINCI

Els valencians continuen donant suport al PP malgrat els casos de corrupci i el balafiament. El clientelisme, la corrupci i el mal record dels governs del PSPV sn factors que contribueixen a mantenir les majories de la dreta Gaireb un 50% de catalans votaria no o sabstindria en un referndum sobre la independncia, per motius identitaris i econmics o perqu prefereix un model federal per a lEstat espanyol

LES RAONS DEL NO

ELS BALA, TRES GENERACIONS DE DISCRECI I NEGOCI

ANUARI MDIA.CAT

El govern catal, arran duna esmena de CiU, haur dindemnitzar per llei els propietaris de la plaa Monumental pel final de lactivitat taurina

PRLEG

LLUM AL FINAL DEL TNEL


DAVID BASSA
President del Grup de Periodistes Ramon Barnils

El periodisme senfonsa en la incertesa i la desesperana. I amb ra: el tancament de capaleres i els acomiadaments de periodistes han esdevingut un degoteig constant i dramtic, que ja ha deixat sense feina ms de mil treballadors arreu dels Pasos Catalans, alhora que ha deixat sense el seu mitj de referncia centenars de milers de ciutadans. I, pels vents que bufen amb ms fora des del Pas Valenci i les Illes per tamb des de Catalunya, tot indica que en lloc daturar-se, el drama es far ms gran, sense que ning spiga quan i com saturar. Per, mentre el tnel sallarga i senfosqueix espessament, el Grup de Periodistes Ramon Barnils hem aconseguit despertar, per segon any consecutiu, la nostra petita cuca de llum, lAnuari Mdia.cat. I aix vol dir moltes coses, moltssimes, per sobretot vol dir que la crisi no ho pot tot. Els nostres referents a lhora de crear lAnuari i el web Mdia.cat ho tenen clar: Lopini pblica va molt per davant dels mitjans, afirmen David Edwards i David Cromwell, impulsors de MediaLens, lobservatori danlisi de mitjans britnics. Un dels nostres objectius s animar el pblic a ser ms actiu en la resistncia a les narratives dominants, rebla Mickey Huff, director de Project Censored, lobservatori crtic dels mitjans nordamericans. En resum, que la gent cada cop s menys adaptativa i ms exigent. Si no fos

aix, no sentendria lxit espatarrant de la campanya de micromecenatge de lAnuari Mdia.cat; un xit que evidencia la necessitat social de triar les informacions i la voluntat de potenciar els mitjans independents. s per aix que des del Grup de Periodistes Ramon Barnils, impulsors de Mdia.cat, ens afalaga i ens estimula assumir la responsabilitat que els ms de dos-cents mecenes del projecte ens atorga. Lassumim perqu aquesta era, s i ser la nostra ra de ser: lluitar pel rigor, la crtica i la independncia periodstica. Ras i curt: lluitar per la professi. Lxit de la campanya de lAnuari ens situa en la paradoxa que, en plena ofuscaci del sector, el Grup ha rebut una insospitada injecci dentusiasme i ha convertit Mdia.cat en una arma amb un doble objectiu. Duna banda, assedegar els lectors ms crtics i exigents. De laltra, demostrar al conjunt de la professi que no tot est perdut, que hi ha altres maneres de fer les coses, que hi ha llum al final del tnel, per molt llarg que ens el vulguin fer. He comenat dient que el periodisme senfonsa en la incertesa i la desesperana. Vull matisar-ho: lafirmaci s certa si entenem periodisme com a generalitat de periodistes, per no ho s si entenem periodisme com a professi. Aquesta no senfonsa, aquesta evoluciona i demostra, paradoxalment, que el periodisme s ms necessari que mai.

ANUARI MDIA.CAT

PRLEG

DE LA PERDIGONADA AL LSER
LEX GUTIRREZ
President de la Fundaci Espai Catal de Cultura i Comunicaci

Lera digital est associada a labundncia dinformaci i els principals problemes solen estar relacionats, de manera ms o menys directa, amb lempatx de notcies que no sempre som capaos dassimilar o enquadrar raonablement. Aquest afartament podria generar la creena que internet ha liquidat els silencis informatius. Per una mirada ms atenta demostra que molts temes sescapen del radar de la premsa generalista. I, per molt que aix estigui canviant, un tema no impacta realment en lopini pblica fins que els mitjans massius no ho acaben incorporant a la seva agenda. Quan lany passat Mdia.cat va proposar a Escacc de collaborar en lAnuari, ens hi vam sumar amb entusiasme. El llibre assenyalava dotze temes als quals donava una segona oportunitat ja que havien passat desapercebuts. De retruc, servia tamb per fer una reflexi crtica s a dir: autocrtica sobre les inrcies a les quals sovint es lliuren els mitjans. I deixava una pregunta flotant a laire: qu s ms greu, el silenci per negligncia o per mala fe? Per al segon any, el Grup Barnils va anunciar que autofinanaria lAnuari a travs de la plataforma de micromecenatge Verkami. Era una idea en sintonia amb lesperit del projecte i es demanava una quantitat relativament modesta. El resultat ha estat espectacular: en un sol dia es va recollir prou fons per redactar i editar el present document.

Aix ha perms mantenir el procs obert, plantejar noves fites per al projecte i eixamplar la base dels que volen collaborar-hi. Per tant, ja abans de llegir-lo, els periodistes podem extreuren una lli: cada vegada s ms fcil connectar una determinada informaci amb el seu pblic objectiu. Sovint parlarem daudincies petites, per suficients per mantenir una estructura efmera o lleugera. Cal assumir que latomitzaci inherent a internet fa que cada cop la gent compri ms per peces i no per paquets. I adonar-se que, en aquests temps en qu els models de negoci tradicionals shan esberlat, la gent s que paga, i de grat: noms se li ha doferir alguna cosa que faci vibrar directament la seva corda ms sensible. De la perdigonada, sha de passar al lser: no pretendre abastar-ho tot, sin seleccionar uns objectius concrets i mirar dencertar-los amb la mxima precisi.

ANUARI MDIA.CAT

INTRODUCCI

UN RETORN AL PERIODISME
ROGER PAL Coordinadors de lAnuAri MdiA.cAt SERGI PICAZO

Un dels objectius de tot periodista ha de ser donar veu a tots els punts de vista i totes les realitats. A la prctica, per, sovint aix no passa. LAnuari Mdia.cat vol posar un granet de sorra per solventar aquest dficit. Ho fa assenyalant quins han estat els quinze temes ms silenciats als mitjans de comunicaci dels Pasos Catalans durant lany 2011. Algunes daquestes qestions no han estat explicades adequadament, altres han estat tractades amb poca profunditat, i, en algun cas, no se nha parlat. Aix doncs, proposem aportar una mica de llum a la foscor: que parli qui mai no t un micrfon a labast, amb lobjectiu daprofundir en les habituals superficialitats. Tots quinze reportatges tenen com a leitmotiv la denncia de les injustcies i la descripci dels mecanismes del poder. Proposem, tossudament, un retorn al periodisme dinvestigaci ms clssic. Fet i fet, un retorn al periodisme. Alguns companys de professi, sobretot els que treballen en grans mitjans de comunicaci, responen al plantejament de lAnuari Mdia.cat a la defensiva: Silencis, quins?, a mi no mhan censurat mai en tota la meva carrera o aqu hi ha llibertat dexpressi i no hi ha cap censura, diuen. Tenen part de ra. Als Pasos Catalans no existeix la censura. Per aix no vol dir que la llibertat dinformaci estigui garantida. Ni que la pluralitat ideolgica, el rigor i la proporcionalitat en la representativitat de les fonts

siguin la tnica habitual. La censura, ms enll de la que apliquen els rgims totalitaris, pren moltes i variades formes, i gaireb mai sn bvies. La forma ms efectiva de censurar avui dia un tema incmode s, senzillament, el silenci: no publicar-lo mai. El Model Propaganda, ideat per Noam Chomsky i Edward S. Herman, descriu els mecanismes moderns de censura i biaix informatiu dels mitjans en una democrcia capitalista. Les rutines de producci accelerada, el consens manufacturat, la propietat dels mitjans, la influncia de la publicitat, la por dels plets judicials o lautocensura periodstica en sn alguns dels motius. Un exemple ms, en paraules de Chomsky, s la censura del minut: quan no hi ha temps ni espai per informar. Som, per, constructius. Pensem que, des de dins i des de fora dels mitjans, s important assenyalar quins temes haurien dhaver estat notcia i no ho van ser. El projecte de lAnuari Mdia.cat no s contra els periodistes sin a favor dels periodistes. No s una eina contra els mitjans de comunicaci sin, al contrari, de reivindicaci del rol social de les empreses de comunicaci. No s un atac, sin un instrument. Sense tots aquells periodistes i mitjans que cada dia batallen pel dret a la informaci, el panorama periodstic seria desolador. Creiem, doncs, que el projecte, partint de la ms absoluta humilitat, ha de servir perqu la professi visualitzi les seves deficincies, reflexioni sobre el perqu dels silencis i es reafirmi en la importncia dexplicar el que no sexplica. Durant tot lany 2011 hem resseguit lactualitat meditica per esbrinar quines sn les matries ms oblidades pels grans mitjans. Els articles que apareixen en aquest Anuari sn el resultat duna selecci de gaireb un centenar de propostes. Els quinze reportatges finals tracten aquells temes que, a criteri del Grup de Periodistes Ramon Barnils, han disposat de menys espai en els mitjans. Aix no vol dir que mai ning no nhagi publicat res. Hi ha excepcions, sobretot entre la premsa local i la premsa alternativa. Per, en general, tots quinze sn temes maltractats, b sigui pel contingut, per la falta de fonts o per lenfocament superficial. La llista dagraments de lAnuari Mdia.cat 2011 s llarga. El projecte no hauria estat possible sense les 262 persones que han contribut a finanar-lo, amb un total de 6.350 euros, a travs de la xarxa de micromecenatge Verkami. A totes elles, grcies. Van confiar en un projecte de periodisme clssic, sense saber-ne exactament ni el com ni el qu. Confiana i solidaritat mtua: un concepte a recuperar. Tot i aix, primer de tot, hi havia la idea: una iniciativa de lobservatori crtic Mdia.cat i del Grup de Periodistes Ramon Barnils. A ms, cal agrair la inversi econmica i intellectual de la Fundaci ESCACC, el mster La Comunicaci dels Conflictes Socials i Internacionals de la UAB, dirigit pel professor de periodisme Xavier Gir, i el Collegi de Periodistes de Catalunya. Ara limportant ets tu. Llegeix, critica, jutja i difon. El ms important de fer periodisme s que sigui llegit, b en un paper imprs o en un telfon mbil. Si tu no hi ets, el silenci continua.

10

ANUARI MDIA.CAT

SIS BORBONS I CENTENARS DE MARIACHIS


XAVIER ALEGRET La infanta Pilar de Borb, germana del rei Joan Carles I, t un patrimoni de 4,5 milions en una SICAV que prcticament no paga impostos Lexemplaritat ha de ser un dels pilars de la monarquia; per aix, quan la Casa Reial espanyola va qualificar el comportament dIaki Urdangarin de poc exemplar, tot i semblar un adjectiu poc contundent, era tot un toc datenci al gendre reial. Per exemplaritat, el rei no t res al seu nom, per no es pot dir el mateix de les seves germanes. La infanta Pilar de Borb presideix una SICAV (societat dinversi collectiva), Labiernag 2000, amb un patrimoni de 4,5 milions deuros, de la qual el 2010 no va pagar ni un cntim dimpost de societats i el 2009 menys de 1.000 euros tot i haver-ne guanyat gaireb 400.000. s per aquesta baixssima tributaci que les SICAV generen dubtes tics, per tamb legals: cal un mnim de cent socis, per en la majoria daquestes societats pocs accionistes en sn els propietaris reals. La resta sn homes de palla. O, com sanomenen en largot financer, mariachis.

11

ilar de Borb i Borb - Dues Siclies ha estat ms protagonista a la premsa rosa que a les pgines salm. Se sap molt de la seva vida social i familiar i molt poc de la professional i empresarial. Nascuda a Canes quan a lEstat espanyol acabava desclatar la Guerra Civil, s la primera filla de Joan de Borb, comte de Barcelona, i germana gran, doncs, de lactual rei espanyol, Joan Carles I. Casada amb Lus Gmez-Acebo, mort el 1991, va tenir-hi cinc fills: Ftima Simoneta, Juan Filiberto, Bruno Alejandro, Beltrn Ataulfo i Fernando Umberto. Ells cinc sn els nics socis que apareixen censats a la SICAV. Pilar de Borb t el 44,15% de les accions de Labiernag 2000, per no es coneix la participaci dels seus fills. Com a mnim, per, els seus noms apareixen als registres. La resta daccionistes ni tan sols hi apareixen. Perqu la SICAV sigui legal en cal un mnim de cent, i a Labiernag 2000 nhi sobren: en t 237, segons la Comissi Nacional del Mercat de Valors (CNMV), per 231 no se sap qui sn. La seva participaci s tan petita que no cal comunicar-ho a la CNMV, organisme que controla aquestes societats.

Labiernag 2000 es va constituir a loctubre de fa dotze anys, moment dauge de les SICAV. No se sap lorigen del capital milionari dipositat inicialment. Al tancament de lexercici del 2001 el seu actiu ja superava els 4,3 milions deuros, i havia guanyat 24.941 euros. Els impostos que va pagar per aquests beneficis van ser de 252 euros. Lany 2010, ltim disponible, amb un actiu proper als 4,5 milions, la SICAV va perdre gaireb 50.000 euros. Aquest tipus de societats sn un vehicle dinversi en borsa i renda variable, i el 2010 va ser un any molt dolent per a la borsa espanyola. El 2009, en canvi, el mercat de valors va viure una gran ala, tot i la crisi, i els inversors van poder fer negoci. Labiernag 2000 va guanyar aquell exercici 392.970 euros, pels quals va pagar 930 euros dimpostos, segons els comptes de resultats que figuren als registres. No hi falta cap zero. Perqu sen facin una idea, si una empresa corrent t aquests beneficis, ha de pagar un impost de societats duns 100.000 euros. Si una persona els guanya treballant, ms de la meitat dels guanys, uns 200.000, sn per a Hisenda. Una SICAV paga menys de 1.000 euros, per com a mnim aporta valor a la societat? No. Les seves activitats sn purament financeres, no productives, i prcticament no genera llocs de treball. El nombre de treballadors de Labiernag 2000 no figura en els registres oficials. Les societats dinversi en capital variable (SICAV) sn societats annimes dinversi collectiva. Serveixen, o haurien de LABIERNAG 2000 ES VA servir, perqu un grup dinversors pugui CONSTITUIR FA DOTZE sumar esforos i invertir grans quantitats ANYS, MOMENT DAUGE de diners amb la finalitat de maximitzar el benefici. Per aquests beneficis paguen DE LES SICAV. NO SE un impost de societats de noms l1%. En SAP LORIGEN DEL canvi, els dividends i les plusvlues obCAPITAL INICIAL tingudes en el moment de vendre les ac-

Pocs impostos, i diferits

12

ANUARI MDIA.CAT

cions i recuperar el capital tributen com EL 2009 LA SOCIETAT a rendes de lestalvi, i paguen un impost VA GUANYAR 392.970 entre el 19% i el 21%, en funci del seu valor. A aix sagafen els seus defensors EUROS, PELS QUALS per dir que no s que no es paguin impos- LA GERMANA DEL REI tos, sin que es difereixen i es paguen ms VA PAGAR 930 EUROS endavant. El diferiment del pagament no DIMPOSTOS s tic. Jo no puc diferir el pagament de lIRPF, argumenta Jess Carrin, investigador de lObservatori del Deute de la Globalitzaci (ODG), en contra daquest avantatge que no t un treballador quan paga els seus impostos. El capital mnim per engegar una SICAV s de 2,4 milions deuros, i ha de tenir cent socis o ms, condici que existeix perqu es garanteixi que realment sn societats dinversi collectiva i no sutilitzen com a simples vehicles dinversi de grans fortunes per diferir impostos i pagar-ne menys, tot i que no sempre es garanteix.

Els dubtes sobre la legitimitat de lexistncia de societats com les SICAV sn tan antics com les mateixes SICAV. Per qu els rics han de tenir un vehicle que els permeti pagar menys? Shan dapujar els impostos perqu paguin com tothom, defensa Carrin. Com ja hem vist, el tractament fiscal s molt avantatjs si es compara amb els impostos al treball o amb limpost de societats ordinari. Actualment, un treballador mileurista paga un IRPF del 24,75%, taxa que pot arribar al 52% en rendes molt altes. Limpost de societats s del 30%, tot i que existeixen deduccions. Una PIME pot pagar el 25%. Entitats socials de tot tipus shan manifestat en contra de les SICAV, entre aquestes els sindicats. s una de les figures ms injustes fiscalment, perqu noms la poden usar les grans fortunes i t un tracte fiscal molt beneficis. s una manera molt opaca, perqu no aflori la riquesa, explica Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, que creu que haurien de pagar un impost de societats ordinari. A ms, subratlla que sn purament especulatives, no generen riquesa. Ramon Pascual, coordinador de la cooperativa de serveis financers tis i soclidaris Coop57, qualifica de barbaritat els avantatges fiscals daquestes societats, ms tenint en compte les retallades de lAdministraci i la recent pujada de lIRPF als treballadors. En defensa de les SICAV, fonts financeres que han preferit no identificar-se expliquen que aquestes societats collectives tenen la mateixa fiscalitat que els fons dinversi, en els quals pot invertir qualsevol persona sense les restriccions de capital i daccionistes que t una SICAV. I malgrat que la comparaci fiscal s demolidora, creuen que els impostos que paguen aquestes societats encara shaurien dabaixar ms. Argumenten que aquestes societats estan condemnades a desaparixer a lEstat espanyol si no sels baixa limpost de societats a zero i se les allibera de la condici de tenir cent accionistes. Largument s que hi ha altres pasos europeus, com Luxemburg, on les condicions sn aquestes, i que si no sigualen, el capital invertir en aquells pasos i deixar lEstat. En

Injust

Sis borbons i centenars de mariachis

13

canvi, per a Jos Garca Montalvo, catedrtic dEconomia de la Universitat Pompeu Fabra, Luxemburg no s precisament un bon exemple pel que fa a model fiscal, i recorda que un ciutad espanyol que tingui una SICAV en un altre pas ha de pagar limpost de lestalvi a lEstat, per la seva qualitat de resident. Sempre hi haur competncia fiscal. Qu volen, posar el 0% a tot arreu? No s la soluci, explica. En tot cas, creu que cal abordar la fiscalitat a tot Europa. Coincideix amb ell Jess Carrin, que critica que es defensi un model, encara que no sigui legtim, perqu s el mal menor. s a dir, perqu les fortunes no fugin, sels posa les condicions ms avantatjoses possibles. Hem de deixar el possibilisme i demanar el que s just, conclou. Una de les caracterstiques ms importants de les SICAV s el nombre mnim de socis: cent. s important perqu si la seva fiscalitat s larrel dels dubtes tics que generen, el nombre mnim daccionistes s lorigen dels dubtes sobre la seva legalitat. Jos Garca Montalvo adverteix que la majoria daquestes societats sn legals en la forma per no en el fons, perqu tenen un soci i 99 mariachis. Fonts financeres admeten aquesta irregularitat (trobes un telefonista que s soci de 20 o 30 sicavs, expliquen) per creuen que es resoldria fcilment eliminant aquesta condici. El sindicat dels tcnics dHisenda (Gestha) fa anys que denuncia aquesta anomalia i que en realitat les SICAV estan sent utilitzades per les grans fortunes per pagar menys impostos. El seu clam, per, no noms no ha estat escoltat, sin que fins i tot han estat apartats del seu control. El Congrs dels Diputats va aprovar al 2005, grcies a una esmena de CiU a un projecte de llei de mesures per impulsar la competitivitat, que fos la CNMV qui determins si una SICAV compleix amb els requisits que marca la llei i, per tant, pot beneficiar-se dels avantatges fiscals que ofereix. Aix va deixar el control daquestes societats a les mans dun organisme que no s de carcter fiscal sin que s un regulador borsari. De les ms de 3.100 SICAV que hi havia a lEstat espanyol a final de lany passat, 58 eren directament illegals, perqu tenien menys de cent accionistes. La gran majoria, 2.650, en tenien entre 100 i 150, i sn les que els tcnics dHisenda consideren sospitoses. De fet, en les seves inspeccions, prcticament totes complien amb un patr: un o pocs grans accionistes, amb ms del 99% de les accions, i un centenar de mariachis. Gestha ha demanat repetidament que sequipari la fiscalitat daquestes societats amb les de qualsevol empresa perqu creu que de SICAV de deb nhi ha ben poques. Per qui decideix si una empresa s una SICAV o no s la CNMV i no els tcnics dHisenda. Aquests ltims diuen que s illegal que molts accionistes prcticament no tinguin participaci, perqu s indici de ls fraudulent de la societat, per no hi ha un mnim daccions estipulat i, per tant, el frau s molt difcil de trobar i demostrar. Per aix Gestha demana que es marqui per llei un mnim i mxim daccions per accionista, petici que, de moment, no ha estat acceptada. Amb tots els dubtes, tics i legals, que generen les SICAV, s recomanable que un membre de la monarquia, una infanta dEspanya, presideixi una daquestes societats i la utilitzi per pagar pocs impostos? Si parlem dexemplaritat, no dna bon exemple.

El telefonista accionista

14

ANUARI MDIA.CAT

Malgrat que encara no hi ha cap sentncia AMB ELS DUBTES TICS I en contra de les SICAV, o de ls que sen LEGALS QUE GENEREN LES fa, la dona del Csar no noms ha de ser decent, sin tamb semblar-ne. La mo- SICAV, S RECOMANABLE narquia ja s una anomalia de lpoca. Si QUE UN MEMBRE DE LA els seus membres utilitzen les dreceres MONARQUIA NUTILITZI legals per pagar pocs impostos, encara es PER PAGAR POCS deslegitima ms. s poc moral, explica Joan Carles Gallego. Els seus comporta- IMPOSTOS? ments haurien de ser duna gran exemplaritat tica, i les SICAV no formen part daquesta exemplaritat, afegeix. Ni sn exemplars els seus comportaments ni ho s la seva actitud en pblic ni les seves declaracions. Mentre la infanta Pilar fa i desf amb les seves empreses, s menys discreta en la seva vida social. Recentment, i arran del cas Nos, en el qual est implicat el seu nebot poltic, Iaki Urdangarin, Pilar de Borb va fer unes polmiques declaracions. Polmiques ms que pel contingut, pel to i per manar callar els periodistes. Va ser el passat 15 de febrer en un acte benfic a Sevilla, on desprs de dir que ning s culpable fins que ho digui un jutge, va espetar un a callar als reporters i va girar cua.

Si els negocis de Pilar de Borb no es caracteritzen per lexemplaritat, tampoc destaquen per la seva transparncia. La SICAV Labiernag 2000 no s lnic negoci de la infanta. Dalgun lloc han de sortir els diners que sinverteixen all, per lorigen de la fortuna s desconegut. Pilar de Borb ha estat consellera de diverses empreses, i encara ho s de Richemont Iberia, empresa de compravenda de productes ds personal i de regal. Tamb s directora i administradora nica de San Jacobo, una societat limitada dedicada al lloguer dimmobles, que t un sol treballador i que ha anat acumulant prdues, segons els seus balanos, fins al 2007, lltim exercici disponible als registres. Aquesta immobiliria, prcticament inexistent a la xarxa, t la seu social al mateix domicili que Labiernag 2000. Labiernag i San Jacobo no sn les niques empreses de sang blava amb la mateixa seu social, al carrer Velzquez de Madrid. A la mateixa adrea madrilenya hi t el domicili fiscal Madrid-Shanghai Connection SL, empresa dimportaci i exportaci de la qual s soci i administrador un dels fills de la infanta, i soci de Labiernag 2000: Juan Filiberto. Aquesta empresa amb prou feines presenta beneficis; tampoc sembla, doncs, lorigen del patrimoni de 4,5 milions deuros de la famlia a la SICAV. Un altre dels fills de la infanta, Bruno Alejandro, sha dedicat a negocis immobiliaris, i amb sucoses comissions. El 2008 va intermediar en la venda de la que havia estat casa del seu avi, i pare del Rei, Joan de Borb. Els tres hereus (el rei i les dues infantes) van rebre cadascun 900.000 euros. El preu de venda, doncs, va ser de 2,7 milions, per Bruno Alejandro i el seu soci i cos Marcos Gmez Acebo es van endur, a ms, una comissi d1,5 milions.

Poca transparncia

Sis borbons i centenars de mariachis

15

All on hi ha una gran fortuna


No mestranya, totes les grans fortunes tenen la seva SICAV, va respondre una de les fonts financeres preguntada sobre el fet que Pilar de Borb tingui una daquestes societats. Ja fa uns anys que les SICAV es van posar de moda entre lempresariat, i sn especialment coneguts casos com el del milionari Amancio Ortega i el dAlicia Koplowitz, propietria de Morinvest, la SICAV ms gran de lEstat espanyol. Amb menys ress, tamb empresaris catalans nestan utilitzant. El ms conegut s Isak Andic, propietari de Mango i de quatre SICAV (que presideix i de les quals s lnic accionista conegut) que sumaven, al tancament de lexercici 2010, un patrimoni de ms de 90 milions deuros. Supera aquest patrimoni el promotor Josep Llus Nez. Amb les inicials NN (de Nez i Navarro, que tant utilitza lexpresident del Bara per als seus negocis i promocions) la SICAV t un patrimoni de 153 milions administrats amb intelligncia, ja que no ha parat de crixer en els darrers anys, prcticament tots tancats amb beneficis (el 2010 van fregar els 3,5 milions deuros de guanys). Nez va ser condemnat fa uns mesos a sis anys de pres pel Cas Hisenda. El president de Pronovias, Alberto Palatchi, s administrador duna SICAV de la qual Pronovias s accionista majoritari, amb un actiu, a final del 2009, de 81 milions deuros. Aquell any va guanyar 24 milions, que van compensar els 22 de prdues del 2008. Encara en el captol de grans SICAV, Pedro Cuatrecasas, expresident del despatx dadvocats Cuatrecasas, s conseller delegat duna societat en la qual participa, tot i que no ns el mxim accionista, juntament amb el seu fill Emilio. Aquesta SICAV t un actiu proper als 60 milions i uns resultats gaireb sempre positius. Ms de 30 en t la que presideix Manuel Puig, directiu de lempresa de perfums i cosmtica Puig. El 2010 i el 2009 va tenir importants beneficis, tot i que el 2008 va tenir prdues. Altres famlies catalanes utilitzen aquest tipus de societats, per amb actius ms modestos. s el cas de Mercedes Daurella, de la famlia propietria de Cobega, embotelladora de Coca Cola, amb un patrimoni de 8 milions; Xavier Faus, propietari de Meridia Capital i vicepresident del Bara, amb un patrimoni de 6 milions; Santiago Sabats, dEurofragance, amb un patrimoni de ms de 5 milions, i Sergio Ferrer Salat, amb un patrimoni de 4 milions. Entre alENTRE ELS EMPRESARIS tres. Al Pas Valenci destaquen els noms CATALANS DESTACA de Joaqun Sez, fundador de la marca de JOSEP LLUS NEZ, AMB pantalons Lois, i la seva famlia, que gesUN PATRIMONI DE 153 tionen dues SICAV amb un actiu de ms de 10 milions deuros, i de Juan Lladr, un MILIONS I BENEFICIS dels germans de la famlia propietria de DE 3,5 MILIONS A LA lempresa Lladr, que t una SICAV amb SEVA SICAV ms de 4 milions de patrimoni.

16

ANUARI MDIA.CAT

Anlisi del tractament meditic


La famlia reial espanyola no ha estat mai un tema del qual sigui fcil parlar als mitjans de comunicaci. Al marge de la premsa rosa, s clar. Els negocis del Rei (quins negocis?), les seves amistats, el seu paper empresarial a lestranger, i en definitiva la seva vida Zarzuela enfora ha estat tab des de la transici. A tal punt arriba la protecci que fins i tot lhumor es mira amb lupa (com a exemple, el segrest de la revista El Jueves lany 2007). Per darrerament sha obert la veda, de manera parcial, i especialment el 2011 arran de la presumpta implicaci del gendre del Rei, Iaki Urdangarin, en un cas de corrupci. Sigui per aix o no, finalment la Casa Reial va publicar a final dany el seu pressupost, com a mostra de transparncia. Ja a principi daquest any, reportatges com Monarquia o Repblica del programa de TV3 Sense ficci o La monarqua tena un precio del Salvados de La Sexta han posat en qesti el paper i el cost de la monarquia. Per tot aix pel que fa al Rei. Quant a la seva germana Pilar de Borb, s una autntica desconeguda per als mitjans generalistes i encara ms per als econmics. Ni una paraula sobre la seva SICAV, Labiernag 2000, als mitjans durant el 2011. La informaci publicada ms important trobada sobre el negoci de la infanta Pilar i la seva famlia data del 2008 al diari gratut 20 minutos i tampoc no hi entra a fons. La germana del Rei ha estat notcia en lltim any per les seves declaracions sobre la princesa Letizia Ortiz, sobre Urdangarin i el cas Nos i sobre el matrimoni dalgun dels seus fills. Els fills de Pilar de Borb, socis de Labiernag 2000 i alguns dells tamb amb altres negocis, tampoc apareixen als mitjans generalistes per s al paper couch: separacions, festes, gales benfiques i nous amors. Xafarderies, en definitiva.
Sis borbons i centenars de mariachis

17

Recursos i fonts

Jess Carrin, investigador de lObservatori del Deute de la Globalitzaci


observatori@odg.cat

Hemeroteca

El Congreso aprueva que la CNMV controle las sica, El Pas, 01/07/2005

Las sicav ganan su pulso con Hacienda, Cinco Das, 19/12/2007 Comisiones multimillonarias al vender el Rey la casa de su padre, 20 Minutos, 25/03/2008 La tributaci mnima de les sicav, LEconmic, 10/09/2011 Por qu las sicav son un chollo para los ricos?, Invertia, 20/05/2010 Los tcnicos de Hacienda alertan de un abuso de las sicav por parte de las grandes fortunas, 20 Minutos, 26/09/2011

Jos Garca Montalvo, catedrtic deconomia de la Universitat Pompeu Fabra


935 422 436 932 682 949

Ramon Pascual, coordinador de Coop57

Joan Carles Gallego, secretari general de Comissions Obreres de Catalunya


934 812 905

Gestha, Sindicat de Tcnics del Ministeri dHisenda. Departament de Comunicaci


915 760 588

Comissi Nacional del Mercat de Valors


www.cnmv.es

Informa D&B, informaci comercial, financera i de mrqueting


www.informa.es

Periodista especialtizat en economia. Llicenciat per la Universitat Ramon Llull. Del 2006 al 2011 ha treballat al diari Avui, i posteriorment a El Punt+Avui. Entremig tamb ha tastat la comunicaci corporativa i interna a La Caixa. Tamb ha treballat a Catalunya Rdio i Europa Press. [@xalegret]

XAVIER ALEGRET (Barcelona, 1981)

18

ANUARI MDIA.CAT

AGBAR, UNA GESTI IL.LEGTIMA DE LAIGUA


LAIA BALASCH

Una sentncia afirma que no hi ha contracte de concessi que reguli la relaci entre lAjuntament de Barcelona i lempresa que subministra laigua a la capital catalana

El 5 doctubre de 2010 una sentncia dels jutjats de Barcelona assenyalava que no hi ha contracte de concessi entre Aiges de Barcelona (Agbar) i lAjuntament de la capital catalana. Al llarg del 2011 entitats com Enginyeria sense Fronteres i la FAVB han exigit que es resolgui el buit legal, per ni lAjuntament ni rea Metropolitana de Barcelona (AMB), administraci competent en la gesti de laigua, no han respost a les demandes de la societat civil per tal que es faci pblic el contracte. Tampoc ho ha fet Agbar, lempresa privada que des de fa 140 anys subministra aigua a la ciutat. El reportatge intenta posar llum sobre aquesta qesti i analitza els lligams que hi ha entre la companyia privada i les administracions pbliques.

19

l 9 de mar de lany 2006, Aiges de Barcelona talla el subministrament a un ve de la ciutat per un deute de 6.597,85 euros. Lorigen daquesta factura tan voluminosa s una fuga daigua en una canonada del soterrani de ledifici. La famlia, que viu en un habitatge de 35m2 de Trinitat Vella, presenta una demanda a la companyia i ladvocat Pau Saumell sencarrega de la defensa del cas. El jutge, en la sentncia 298/2010 del Jutjat Contencis Administratiu nmero 12 de Barcelona, dna la ra als demandants i exigeix a la companyia que restableixi el servei al ve, anulla el deute i obliga a Agbar i a lEntitat Metropolitana de Barcelona a indemnitzar-lo. Agbar va interposar un recurs i la sentncia est pendent de resoluci definitiva. El ms important de la resoluci, per, no era inicialment objecte principal del cas. En el marc del procs judicial, el magistrat Eduardo Paricio Rallo va decidir investigar quina era la relaci contractual entre Aiges de Barcelona i les administracions competents. Per, malgrat els intents del jutge, que va requerir el document de la concessi del servei a lAjuntament i rea Metropolitana (AMB), les institucions afectades no el van facilitar. Per tant, la sentncia va acabar constatant que no hi ha cap contracte de concessi que reguli la relaci entre les diferents institucions pbliques i Agbar. Per aquest motiu, la resoluci indica que ara per ara la gesti del servei dabastament daiges a la ciutat de Barcelona i lactuaci dAiges de Barcelona en tant que concessionria del servei sn actuacions illegtimes i, en conseqncia, el preu que cobra la companyia als ciutadans de Barcelona s illegal. Al llarg de la investigaci, lAnuari Mdia.cat ha sollicitat la seva versi dels fets a les institucions pbliques afectades. En el moment de tancar aquesta edici, cap de les peticions fetes al gerent drea Metropolitana, Ramon M. Torra, i al responsable de Medi Ambient i tinent dalcalde de lAjuntament, Antoni Vives, han estat contestades favorablement. El regidor Antoni Vives ha descartat participar-hi argumentant manca de disponibilitat. Des del departament de comunicaci dAiges de Barcelona safirma que la concessi es basa en la regulaci que la Corporaci Metropolitana de Barcelona va fer a principis dels anys vuitanta, quan ENTITATS COM va assumir la competncia sobre el servei ENGINYERS SENSE dabastament daigua a lmbit metropoFRONTERES, LA FAVB lit. Lempresa no facilita, per, cpia de cap contracte de concessi.

O ECOLOGISTES EN ACCI HAN DEMANAT A LAJUNTAMENT QUE ES FACI PBLIC EL CONTRACTE DE CONCESSI, PER NO HAN REBUT MAI CAP RESPOSTA
ANUARI MDIA.CAT

20

La distribuci i abastament daigua als domicilis s una competncia de titularitat municipal. I segons determina la llei, la xarxa de distribuci daiges tamb s propietat dels municipis. Una de les frmules habituals de gesti daquest servei

Com es gestiona laigua?

pblic s establir una concessi a una em- LEMPRESA DIU presa privada, adjudicada a travs dun QUELA CONCESSI concurs pblic. ES BASA EN LA En el cas de la capital catalana, les competncies estan repartides entres REGULACI QUE dues administracions. LAjuntament de LA CORPORACI Barcelona t la titularitat del servei i s, METROPOLITANA per tant, lencarregat dobrir el concurs VA FER DURANT ELS i adjudicar la concessi, per un perode limitat de temps i amb unes condicions ANYS VUITANTA concretes. En canvi, qui vetlla pel funcionament i la qualitat del servei s rea Metropolitana de Barcelona, una entitat supramunicipal que agrupa 36 poblacions. A la capital catalana, la companyia que ha gestionat el subministrament de laigua als domicilis des de fa ms de 140 anys s Aiges de Barcelona. Potser per aix mai ning fins ara havia posat en dubte la legimitat de la relaci entre lempresa daiges que sempre ha estat privada i els ens municipals. A data davui, lnic document fet pblic per Ajuntament i rea Metropolitana que avali la legitimitat de la relaci contractual sn les Bases per al conveni amb la Societat General dAiges de Barcelona de lany 1966, un text que detalla els aspectes previs per establir una concessi amb Aiges de Barcelona. Segons ladvocat Pau Saumell, per, el document no es pot considerar un contracte de concessi sin que s noms linici de tramitaci daquest contracte. La llei regula diferents fases del procediment i aquest s noms un primer pas, explica. El fet que no existeixi la concessi o que estigui caducada posa Aiges de Barcelona, lAjuntament i rea Metropolitana en una situaci dillegalitat, perqu no sha respectat cap dels procediments previstos per la llei, remarca ladvocat. Per tant, es podria iniciar un procediment judicial per denunciar la companyia privada i les administracions. Fins ara, per, ning sha atrevit a obrir la caixa de Pandora. Aquesta situaci pren especial transcendncia si tenim en compte que es tracta, precisament, de la gesti de laigua potable, un dret hum i bsic reconegut lany 2010 per lAssemblea General de les Nacions Unides com un dret essencial per al ple gaudi de la vida i del qual depenen altres drets com lalimentaci. Des que es va emetre la sentncia, ara fa un any i mig, diversos collectius de la societat civil han reclamat sense xit que es faci pblic el contracte de concessi. Enginyeria Sense Fronteres (ESF), la Federaci dAssociacions de Vens de Barcelona (FAVB), la Xarxa Nova Cultura de lAigua, Ecologistes en Acci, ATTAC i els mateixos sindicats amb representaci a Aiges de Barcelona han demanat per diverses vies que es resolgui el que es considera un buit legal en la prestaci dun servei fonamental. A dia davui no han rebut mai cap resposta, ni per part de lAdministraci ni de lempresa privada.

Demandes sense resposta

Agbar, una gesti il.legtima de laigua

21

Segons Jaume Delcls, membre dEnginyeria Sense Fronteres, Agbar est subministrant un servei a Barcelona sense cobertura legal, per com que lha proporcionat histricament, lha seguit donant amb o sense contracte. Pel que fa a obrir un procs judicial contra Aiges de Barcelona, la FAVB de moment ho descarta, tot i que critica durament el nivell dimpunitat de la companyia privada. Lassociaci fa aquesta denncia arran del recent creat Frum de Debat sobre el Dret dAiges, fruit dun conveni entre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fundaci Agbar, i promogut per lexdiputat de CiU Ramon Camp. Segons Albert Recio, membre de la Junta de la FAVB, aquest acord sembla una compra del poder judicial per tal que els recursos de lempresa prosperin i qestiona la independncia daquest organisme judicial.

La Llei estatal 20/2007 de 30 doctubre de Contractes del Sector Pblic regula laccs a aquesta informaci de carcter pblic en conformitat amb el principi de transparncia. No obstant aix, el contracte de concessi dAgbar est envoltat dhermetisme. No lhan arribat a veure mai cap de les persones consultades per elaborar aquest reportatge, inclosos ex-alts crrecs de lEntitat Metropolitana, treballadors dAgbar o responsables poltics de lAjuntament de Barcelona. Jaume Sol, exdirector de lAgncia Catalana de lAigua, afirma taxatiu: s un tema tab i ocult. Si no es t accs al contracte i, per tant, es desconeix la durada de la concessi i les clusules que la regeixen, no es pot qestionar ni demanar responsabilitats a les empreses concessionries, apunta Janet Sanz, membre dICV-EUiA a la Comissi de Medi Ambient de lAMB i regidora de lAjuntament de Barcelona. Iniciativa s lnic partit poltic del consistori que ha demanat repetidament i sense cap resultat que es faci pblic el contracte. Els responsables del consistori, per, afirmen pblicament que la situaci s del tot regular. El 19 de maig de 2011, en unes jornades de debat sobre la gesti de laigua a Barcelona, totes les forces poltiques de lAjuntament de la capital catalana es van comprometre a fer una gesti totalment transparent i a facilitar tota la documentaci referent a la concessi amb Agbar. En una mostra de sintonia poc habitual en poca preelectoral, CiU i PSC es van posar dacord en un aspecte: que el contracte de concessi existeix. Han passat dotze mesos i encara no sha fet pblic. Sanz afirma que desconeix quins interessos personals, poltics JAUME SOL, EXDIRECTOR i econmics hi ha per afegeix que s DE LAGNCIA CATALANA obvi que hi sn perqu si no no sentn DE LAIGUA, DIU QUE TOT aquesta sensaci de desinformaci.

Falta de transparncia

EL QUE FA REFERNCIA A LA RELACI ENTRE AGBAR, LAJUNTAMENT I REA METROPOLITANA S UN TEMA TAB I OCULT
ANUARI MDIA.CAT

22

Lopacitat de la concessi tamb afecta, i de ben a prop, la plantilla dAiges de Barcelona, de 750 treballadors. Amb un Expedient de Regulaci dOcupaci en

Els treballadors, desprotegits

marxa a principi de lany 2012 que afecta- ELS RESPONSABLES DEL r 51 persones que se sumen a les 194 ja CONSISTORI VAN AFIRMAR afectades lany 2010, els representants EL MAIG DE 2011 QUE EL sindicals de lempresa consultats per aquest reportatge han denunciat la situa- CONTRACTE EXISTEIX, I ci de desprotecci en qu es troben els ES VAN COMPROMETRE treballadors. Es mostren preocupats que A FACILITAR TOTA no hi hagi cap document que descrigui els LA DOCUMENTACI. serveis essencials i la plantilla associada a aquests serveis essencials. La situaci, HA PASSAT UN ANY I segons afirmen, posa en perill tant el LHERMETISME CONTINUA servei pblic com la mateixa plantilla de lempresa. Desprs de diverses peticions formals del contracte que no han estat ateses, el Comit dIntercentres de lempresa i les seccions sindicals dATAB, UGT, CCOO i CGT van denunciar el 9 de novembre de 2011 al Sndic de Greuges la inactivitat de lrea Metropolitana de Barcelona, que consideren que constitueix un greu incompliment de la legislaci administrativa vigent. Parallelament als ERO, Aiges de Barcelona, la companyia capalera del grup Agbar i lnica que cotitza a borsa, va tenir lany 2010 uns beneficis de ms de 470 milions deuros. I mentre la plantilla i el cost que representa ha disminut un 23%, la tarifa de laigua que paguen els ciutadans ha augmentat els ltims anys. El grup Agbar, controlat des del 2010 per la francesa Suez (75,74%) i la Caixa (24,26%), gestiona el subministrament de laigua potable de gaireb tres milions de persones a la ciutat de Barcelona i a 22 municipis ms de lrea metropolitana, en la majoria dels quals tampoc sha fet pblic el contracte de concessi. El grup tamb s el primer gestor del servei a lEstat espanyol. Amb capital francs i gestionada des de Pars, el hlding internacional dAgbar est format per 128 empreses i t presncia en nou pasos (Espanya, Xile, la Xina, el Regne Unit, Colmbia, Algria, Cuba, Mxic i el Per). En xifres globals, lempresa dirigida per ngel Simon, amb seu a Barcelona, dna servei a 26 milions de persones i lany 2010 va obtenir uns ingressos per explotaci de 1.956 milions deuros.

rea Metropolitana de Barcelona, com a administraci competent en la gesti de laigua, s lltima garant del servei i la responsable dexercir un control sobre aquesta gesti. No obstant aix, sn habituals les denncies de la manca de personal destinat a aquesta tasca. A ms a ms, existeixen forts lligams entre lAdministraci i la companyia privada. Jaume Sol, exdirector de lAgncia Catalana de lAigua, afirma que no es pot mantenir el control sobre una empresa com Agbar si no hi ha un mnim de personal destinat a fer-ho. En la mateixa lnia es manifesta Jaume Delcls, dEnginyers Sense Fronteres, que adverteix que afirmar que es pot controlar el subministrament de laigua a quasi tres milions de persones amb tres persones s, com a mnim, una fallcia.

Portes giratries entre Agbar, lAjuntament i rea Metropolitana

Agbar, una gesti il.legtima de laigua

23

Segons apunta un ex-alt crrec de lEntitat Metropolitana, Agbar sempre ha operat amb prepotncia tcnica i poltica. I sempre ha tingut ms poder de pressi que lAutoritat metropolitana de Barcelona. Jaume Sol considera que aquesta suposada manca de supervisi s deguda a les complicitats que hi ha des de linici de lpoca democrtica entre lAjuntament de Barcelona i els directius principals dAgbar. I afegeix que les persones que controlaven la concessi des dAMB, un cercle molt redut de gent i amb enorme hermeticitat, shan anat promocionant a Aiges de Barcelona, en crrecs importants dins lestructura daquesta empresa. La realitat parla per si mateixa. Lactual president executiu dAgbar, ngel Simon, havia estat el gerent de lEntitat Metropolitana pel PSC entre el 1989 i el 1995. Lartfex dels expedients de regulaci a Aiges de Barcelona i actual director de Recursos Humans dAgbar, Arsenio Olmo, tamb havia treballat a lEntitat com a tcnic. Dins AMB, Agbar tamb hi t, com a mnim, una persona de confiana: el gerent de lEntitat del Medi Ambient, Carles Conill, s company de promoci i amic personal dngel Simon. Els lligams arriben a punts insospitats. Recentment sha fet pblic que quatre excrrecs dICV, entre els quals hi ha lexconseller de Medi Ambient Francesc Baltasar i lexregidora del consistori barcelon Imma Mayol, treballen, directament o indirecta, per la companyia. CiU tampoc no hi falta: lexsecretari de Comunicaci i Estratgia de CDC, David Mad, s conseller de la consultori Deloitte, una empresa que collabora amb Agbar. Amb la privatitzaci dAiges Ter Llobregat (ATLL) sobre la taula i amb Agbar a punt per comprar-la, el futur arriba ple dincgnites. Si Agbar adquireix ATLL, el grup tindr el monopoli de laigua en alta a tot Catalunya la distribuci des de la font daigua fins al dipsit municipal i prcticament el monopoli de labastament a la xarxa local de la ciutat de quatre milions de persones. Tindria, per tant, el control del cicle integral de laigua, un fet que augmentaria el poder dAgbar a lhora de marcar lagenda a nivell urbanstic i terrotiral. Les fonts consultades alerten que, si es formalitza la compra dAiges Ter Llobregat, ser important EL PRESIDENT DAGBAR, mirar el detall de la compra, perqu no saprofiti el nou acord per legalitzar la NGEL SIMON, VA SER concessi amb Barcelona. GERENT DE LENTITAT Amb tots aquests elements sobre la METROPOLITANA PEL taula, la situaci posa de manifest la nePSC ENTRE 1989 I 1995. cessitat que administracions competents inicin els passos per regularitzar la situaEXCRRECS DICV I CIU ci, no noms a Barcelona sin tamb a la TAMB TREBALLEN PER A resta de municipis de lrea metropolitaLEMPRESA DAIGES na. A ms, la sentncia dna loportunitat

El monopoli de laigua catalana

24

ANUARI MDIA.CAT

de qestionar el model de gesti de laigua a Barcelona i de plantejar un sistema pblic sense nim de lucre amb participaci i control social. Els nous models que han sorgit a Europa han esdevingut casos dxit. A Pars, lAjuntament va remunicipalitzar el servei lany 2010 i va aconseguir rebaixar les tarifes lany segent. I a Itlia, en un referndum celebrat el juny de lany 2011 en qu van votar ms de 25 milions de persones, la societat va aconseguir reformar dues lleis, una de les quals obligava a la privatitzaci dels serveis pblics de laigua. El futur de laigua catalana, doncs, no ha de passar necessriament per les mans de les grans multinacionals del sector.

Agbar, una gesti il.legtima de laigua

25

Anlisi del tractament meditic


Loctubre de lany 2010 alguns mitjans de comunicaci van difondre la sentncia del jutge que apuntava que no hi havia contracte de concessi. La Vanguardia i El Punt+Avui van publicar un article en les seves edicions impreses, i diaris digitals com La Malla, ABC i El Economista van reproduir el text de lagncia EFE. Tot i aix, cap mitj va optar per fer un seguiment en profunditat sobre aquesta situaci irregular en qu, segons la sentncia, opera la companyia. Noms la revista de la FAVB, Carrer, ha publicat recentment articles aprofundits sobre la qesti en el darrer nmero, el 122, titulat Laigua: b pblic, negoci privat. Al llarg del 2010 i el 2011, la plantilla dAiges de Barcelona va fer una dotzena de manifestacions amb talls a la via pblica en protesta pels Expedients de Regulaci impulsats per lempresa. Els mitjans de referncia en van fer una cobertura molt desigual i superficial, i noms mitjans locals com BTV o COMRdio van informar de manera continuada de les protestes. Amb lexcepci dEl Punt+Avui, BTV, COMRdio i el programa Solidaris de Catalunya Rdio, els mitjans tampoc no es fan ress de les denncies dentitats com Enginyeria Sense Fronteres. Quan Agbar s al centre de la diana, els rotatius catalans esquiven publicar informaci sobre la companyia. En algunes ocasions, fins i tot, la crtica sha difs en mitjans de lEstat espanyol i sha silenciat a Catalunya.

26

ANUARI MDIA.CAT

Recursos i fonts

Les forces poltiques de lAjuntament de Barcelona es comprometen a fer pblica la concessi amb Agbar
admin.isf.es/UserFiles/File/catalunya/ 110519_NdP%20DebatPreelectoral.pdf

Demanda del Comit dIntercentres al Sndic de Greuges


www.atab.cat/2011/notaCInov11.pdf

Sentncia 298/2010 del 5 doctubre de 2010 del Jutjat Contencis Administratiu n. 12 de Barcelona Bases per al conveni amb la Societat General dAiges de Barcelona de lany 1966 Llei estatal 20/2007 de 30 doctubre de Contractes del Sector Pblic Informe Financer Grup Agbar 2010
www.agbar.es/pdf/ 2010_informe_financiero_catala.pdf

http://boe.es/boe/dias/2007/10/31/pdfs/ A44336-44436.pdf

Hemeroteca

Un jutge resol que la tarifa privada de laigua de Barcelona s illegal, El Punt+Avui, 8/10/2010

Conveni entre Agbar i el CGPJ per crear un frum estable sobre Drets dAiges Resoluci de les Nacions Unides que garanteix laccs a laigua potable i el sanejament
www.un.org/News/Press/docs/2010/ ga10967.doc.htm
Agbar, una gesti il.legtima de laigua

www.poderjudicial.es/cgpj/es/ Canal_Judicial/CGPJ/CGPJ_y_Fundacion_ AGBAR_suscriben_convenio_para_formar_y_ debatir_sobre_el_derecho_de_aguas

Un juez declara ilegal el precio del agua en Barcelona, La Vanguardia (Vivir), 20/10/2010

27

Enginyeria Sense Fronteres


933 022 753 comunicacio@esf-cat.org catalunya.isf.es

Pau Saumell, advocat del despatx SMS Advocats


932 007 308

Federaci dAssociacions de Vens de Barcelona (FAVB)


934 127 600 www.favb.cat

ICV-EUiA Departament de Premsa


933 010 612 www.iniciativa.cat/bcn

Ajuntament de Barcelona Departament de Premsa


934 027 390

rea Metropolitana de Barcelona Departament de Premsa


932 235 151

Aiges de Barcelona Departament de Premsa


933 422 035

Llicenciada en humanitats (2006) i periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (2008). Periodista dinformatius de Barcelona Televisi i al seu portal web BTVNotcies.cat. Especialitzada en periodisme digital. [@laiabalasch]

LAIA BALASCH (Trrega, 1983)

28

ANUARI MDIA.CAT

LES GUERRES DELS BANCS CATALANS


JOAN FARRS El Banc Sabadell s, amb perms de CaixaBank, el banc ms potent radicat als Pasos Catalans. Des del 2007 fins ara ha estat el banc catal que ms diners ha invertit en empreses que fabriquen armament. Ho afirma el darrer informe de lONG Setem. Lestudi Negocis bruts. Bancs espanyols que financen armes compromeses situa en el rnquing cinc bancs i caixes de capital catal, valenci i balear: Sabadell, La Caixa, Bankia on participen Bancaja i Caixa Laietana, Catalunya Caixa i la Banca March. Totes haurien invertit en empreses que produeixen sistemes de transport, telecomunicacions i armes destinades a la indstria militar. Les entitats financeres es desmarquen de linforme i matisen que les empreses finanades tenen un negoci ms ampli. A ms, remeten als seus codis de bona conducta per justificar inversions responsables. Un informe de Setem denuncia que el Banc Sabadell, La Caixa, Bankia, Catalunya Caixa i Banca March financen i inverteixen en empreses de producci armamentstica

29

informe de Setem, elaborat pel centre dinvestigaci Profundo i presentat el maig de 2011, identifica 14 bancs de lEstat com a implicats financerament i accionarial amb empreses que sn totalment o en part fabricants darmes. Nhi ha cinc dels Pasos Catalans. El cas ms flagrant, segons els experts, s el del Banc Sabadell. El mateix banc que firma una campanya de publicitat amb el psicleg Luis Rojas Marcos, la cantant Estrella Morente, el cineasta Fernando Trueba o lentrenador Pep Guardiola tamb se situa al capdavant de la inversi financera en la indstria militar. El Sabadell, sempre segons linforme, t relacions amb Raytheon dedica part de la producci a la fabricaci de mssils de guerra i nuclears, BAE Systems empresa lder en productes aeroespacials, mssils i submarins nuclears i Finmeccanica que fabrica avions de combat i produeix sistemes de mssils. El juny de 2010, per exemple, va invertir 470.000 euros a Raytheon i tamb va destinar 140.000 euros a BAE Systems. Tamb va invertir 750.000 euros a Finmeccanica. Sn xifres no milionries, per tampoc menyspreables. La cosa, en els darrers cinc anys, no ha quedat aqu. El pasts dinversions i crdits del Sabadell es va repartir, segons Setem, entre quasi una desena dempreses controvertides. Honeywell, que fabrica unitats aeroespacials i sistemes de transport especialitzats i realitza el manteniment darmes nuclears com la Trident II, va rebre 320.000 euros, mentre que 440.000 euros es van invertir a lempresa nord-americana Northrop Grumman, que produeix i mant mssils nuclears. El mar del mateix 2010 lentitat catalana va invertir 280.000 euros a EADS, empresa especialitzada en la fabricaci de material militar representa el 85% de la seva producci i que produeix avions de combat, aeronaus, helicpters i mssils militars. El mateix mes de mar, es recull la participaci en bons que ascendeixen a 320.000 euros per a lempresa Larsen & Troubo, coneguda perqu est construint el futur submar nuclear de la marina de lndia. El Banc Sabadell, a preguntes daquest Anuari, es desmarca de les acusacions i assegura que lentitat pertany al FTS4Good, un ndex financer que obliga a complir uns criteris dinversi socialment responsables. Totes les entitats que hi cotitzen compleixen unes prctiques empresarials compromeses amb el medi ambient i es garanteix el ple compliment dels drets humans. Aix no significa exactament no invertir en empreses que poden fabricar armes. Els autors de linforme de Setem responen que les seves informacions sn totalment verdiques i amb el mxim rigor tot i que el Banc Sabadell no ha accedit a donar informaci prpia sobre les seves inversions en empreses del mn armamentstic i militar. EL BANC SABADELL Linvestigador de lObservatori del S EL BANC CATAL Deute en la Globalitzaci, leconomista QUE MS INVERTEIX Jess Carrin, resta credibilitat a lndex i afirma que lFTS4Good ha estat precisaEN LA INDSTRIA ment creat per la gran banca i realment MILITAR, SEGONS no hi ha criteris dexclusi. Segons la LESTUDI DE SETEM seva opini, s un ndex devaluat i que

30

ANUARI MDIA.CAT

sha creat dins el sistema amb cap inten- EL SABADELL ES ci de provocar algun canvi. Els bancs DESMARCA I ASSEGURA firmen una srie dacords, per desprs els agents que gestionen els productes no QUE LENTITAT PERTANY fan un seguiment a fons de les activitats A FTS4GOOD, UN NDEX financeres. Es tracta, en el fons, duna FINANCER AMB CRITERIS operaci de mrqueting que ja els va b a DINVERSI SOCIALMENT tots, afirma Carrin. El cas de Bankia s similar al de Banc RESPONSABLES Sabadell ja que tamb se situa en posicions privilegiades quant a inversi en armes. La nova entitat est formada per la fusi de Caja Madrid principal accionista, amb el 52% daccions i, entre altres, dues entitats dels Pasos Catalans, Bancaja 37% daccions i Caixa Laietana 2,1%. Les investigacions de Setem subratllen que, entre moltes altres inversions, el 2010 Bankia va atorgar participacions en accions valorades en 810.000 euros per a EADS, 310.000 euros per a Honeywell i 290.000 euros a General Dynamics, una altra empresa dedicada a la producci darmes lleugeres, bombes, submarins nuclears i sistemes de guia de mssils. Lockheed Martin, conegut fabricant davions per tamb un dels majors fabricants darmes del mn especialitzat en mssils nuclears i armes guiades, va rebre 280.000 euros de Bankia tamb el juny de 2010. El setembre del mateix any es van invertir 920.000 euros a Boeing, una altra famosa empresa aeronutica per que tamb fabrica lavi militar F-18 i participa en el desenvolupament i producci dels mssils nuclears Minuteman. Bankia tamb va destinar 30.000 euros a ITT Corporation, especialitzada en programes espacials daeronutica militar i comercial, i la mateixa quantitat a Northrop Grumman. Els casos de Catalunya Caixa i Banca March sn menors pel que fa al nombre dinversions. Linforme de Setem explica que lentitat catalana va realitzar el 2008 un prstec de 18.000 euros a Maxamcorp, a ms duna participaci en accions valorada en 360.000 euros per a BAE Systems. Tamb es parla de Banca March, entitat amb seu a les Illes Balears, per haver aportat una participaci en accions a la mateixa BAE valorades en 120.000 euros el 2010 i per haver fet una participaci en bons de 60.000 euros a Thales que produeix sistemes dinformaci per als mercats de defensa i seguretat i participa en la construcci del mssil nuclear M51. Catalanya Caixa no va oferir una resposta directa, per Setem assegura que, desprs de rebre la pressi de la campanya Banca neta, el banc va vendre la seva participaci a BAE Systems (productora darmes nuclears). Campanyes com aquesta han servit per pressionar entitats com Catalunya Caixa sobre les conseqncies que poden generar les seves inversions. La resta de bancs consultats, Bankia i Banca March, no han facilitat cap tipus dinformaci. Les inversions que realitzen els bancs esmentats van destinades a empreses que lideren el Top 10 en la venda darmes a escala mundial. El rnquing presentat anualment
Les guerres dels bancs catalans

31

per la instituci internacional SIPRI mostra quines empreses han liderat la venda darmes, i en els 9 primers llocs shi situen entitats en les quals inverteixen els bancs analitzats anteriorment. Per exemple, Lockheed Martin s la primera del rnquing, amb una venda darmes que el 2009 va facturar 33.430 milions de dlars. En segon lloc shi situa BAE Systems, amb unes vendes que van ascendir a 33.250 milions de dlars. Boeing se situa en tercer lloc, seguida de Norththrop Grumman, General Dynamics i Raytheon. En setena posici hi ha EADS, posteriorment Finmeccanica i en nov lloc hi trobem L-3 Communications. Totes han realitzat algun tipus doperaci financera amb bancs catalans en els ltims cinc anys.

Les investigacions de Setem denuncien la relaci entre bancs catalans i guerres tan recents com la de Lbia. Segons lannex a linforme Negocis bruts, les bombes de dispersi MAT-120 que Gadafi va utilitzar per bombardejar Misrata van ser finanades per un grup de bancs espanyols entre els quals hi ha dues entitats catalanes: La Caixa i Banc Sabadell. Human Rights Watch ha demostrat que les bombes van ser fabricades per lempresa espanyola Instalaza lany 2007. Linforme de Profundo assegura que lany de la fabricaci els bancs van atorgar 12 milions deuros en prstecs, suma que representaria el 37% dels actius de la companyia. Daquesta quantitat hi trobem un prstec d1.602.438 euros de Caja de Ahorros del Mediterrneo (CAM, ara dins el Sabadell), un de 87.900 de Banc Sabadell i un altre de 33.000 euros de La Caixa. Anys desprs lempresa espanyola va aturar la producci daquest tipus de bombes dacord amb els dictmens que el govern espanyol va aprovar el juliol de 2008 en contra de la seva fabricaci. Precisament daquesta empresa lany 2005 en formava part com a conseller lactual ministre de Defensa, Pedro Morens. La Caixa, entitat destalvis de referncia a Catalunya, va reconixer el crdit per va mostrar a lAnuari la seva gran sorpresa pel fet que linforme citi ara una operaci de fa quatre anys. Lactual entitat bancria allega que ja no realitza aquest tipus de prctiques, per tampoc nega les que han existit en el passat. Sha de destacar, per, que almenys en el seu codi intern han canviat el rumb i des del 2010 afirmen en el seu Informe de Responsabilitat Corporativa que el seu banc no participa en operaciSETEM ASSEGURA QUE LA ons de finanament o exportaci de material bllic ds militar (tal com consta CAMPANYA BANCA NETA a la Memria del 2010). La Caixa exclou VA FER QUE CATALUNYA qualsevol tipus de relaci comercial amb CAIXA DEIXS LA SEVA empreses relacionades amb la producci PARTICIPACI A LA o comercialitzaci de mines antipersona i/o bombes de fragmentaci. Per en cap MULTINACIONAL BAE moment es parla de la participaci direcSYSTEMS, PRODUCTORA ta en laccionariat i indirecta a travs dels DARMES NUCLEARS seus fons de inversi.

El cas dInstalaza

32

ANUARI MDIA.CAT

Jordi Calvo, membre i investigador del ELS BANCS CATALANS NO Centre Dels sobre moviments socials, ES LIMITEN A REALITZAR cultura de pau i armamentisme, afirma OPERACIONS FINANCERES que aquest canvi de rumb se situa com un pas important en el control de la relaci ESPORDIQUES AMB LES amb el negoci de les armes per admet EMPRESES MILITARS. que encara es desconeix labast real de la TAMB HI PARTICIPEN normativa interna aix com els mecanisCOM A ACCIONISTES mes dinformaci i control daquesta. La seva tasca, ara, ser comprovar any rere any si efectivament desestimen qualsevol contacte amb empreses darmes i compleixen plenament la seva normativa interna.

Les inversions citades es poden traduir en participaci en bons i accions, per tamb en prstecs. Tot aix permet mantenir el funcionament del bullent comer darmes. Els mateixos bancs tamb figuren com a accionistes dalgunes daquestes empreses. Els bancs catalans no es limiten a realitzar operacions financeres espordiques amb les empreses militars. La seva implicaci tamb s clara quan hi participen com a accionistes directes. Si cal, per, utilitzen altres vies per seguir formant part del negoci de forma ms dissimulada per que, igualment, els aporten rendibilitat. La tctica parteix de la idea de no fer tan visible la inversi, com podria ser el cas dels prstecs. El procs s senzill: aquests bancs formen part dentitats financeres que, alhora, posseeixen un tant per cent determinat en empreses de producci militar. En lesquema adjunt (pgina segent) es pot veure clarament el cam que prenen alguns bancs per tal dassolir accions de control en entitats de producci militar total o parcial. Combinen la participaci de forma directa amb la via indirecta, que t el suport dels intermediaris financers. La banca catalana, com es veu a la infografia, t accions dempreses de lEstat. Gas Gas Motos realitza una producci militar que no passa del 3%, per hi s: fabrica motocicletes que sn utilitzades per lexrcit. Alestis fabrica components en fibra per a lavi militar A400M. Emte Sistemas fabrica un 15% del seus productes per a la producci militar i destaca en les installacions de rdio per a navegaci aria. Amper, per la seva part, sespecialitza en radiocomunicacions militars i sistemes per al control de fronteres. Aquestes inversions menys dures fan que augmenti el nombre de bancs que participen en el negoci directament o indirectament militar. A part dels esmentats shi sumen en els darrers anys caixes ms petites com Sa Nostra, Peneds, Bancaja i CAM. Carrin, membre de lObservatori del Deute en la Globalitzaci, mant que la seva experincia en el funcionament intern de les grans empreses financeres el porta a deduir que tots aquests bancs sn conscients daquestes relacions. Carrin creu que s una prctica que igualment sha de vigilar i on tampoc hi ha excusa. Conclou la reflexi afirmant que la participaci, encara que sigui en segon nivell, segueix sent participaci i sha de controlar digual forma.

Participacions indirectes en empreses de producci militar

Les guerres dels bancs catalans

33

GRFIC: Percentatge de les empreses de producci amb destinaci militar o dels seus intermediaris financers que pertanyen a bancs catalans. Bancs: Caixa Peneds, Sa Nostra Caixa de Balears, CAM (Caixa dEstalvis del Mediterrani), Bancaja (Caixa dEstalvis de Valncia, Castell i Alacant), Bankia, Banc Sabadell. Intermediaris financers: Vector Capital, BMN (Banco Mare Nostrum), BEF (Banc Europeu de Finances) i Liquidambar. Empreses de producci amb destinaci militar: Gas Gas, Alestis, Amper, EMTE Sistemas. FONT: Informe Setem

34

ANUARI MDIA.CAT

Un recent informe de la Fundaci per la Pau explica que el comer darmes s nic al mn perqu pot acabar fcilment amb vides humanes. Pel que fa a les armes convencionals venudes, en els millors dels casos no sutilitzen mai fins que al cap dun temps queden obsoletes. En canvi, en el pitjor dels casos, si aquestes armes es fan servir es converteixen en la causa directa de la prdua de vides humanes. Aquesta s la singularitat de la indstria militar. Tots els sectors industrials van dirigits a generar bns o serveis dutilitat per a la persona o la societat. En canvi, els bns produts per la indstria armamentstica sn bns que o no sutilitzen o nicament serveixen per generar mort. La vicepresidenta de lInstitut Catal Internacional per la Pau (ICIP), Tica Font, reflexiona sobre la suposada legalitat daquestes operacions financeres entre bancs i armes. Un banc, pel fet de concedir un crdit a un fabricant darmes, no comet cap acte illegal. Lempresa que fabrica les armes no s la que les utilitza per matar. Per tant, la relaci del banc amb lempresa no t una crrega dillegalitat. Una altra cosa s qestionar el producte que fa lempresa i si la finalitat per la qual est creada va en contra de la Declaraci dels Drets Humans de les Nacions Unides. Tamb Carrin recorre a la Carta Magna per parlar del problema ideolgic que existeix en el funcionament daquestes operacions financeres. Carrin reclama un major protagonisme dels Drets Humans per tal de revertir la situaci i situar-los per damunt dels drets comercials. Creu que el problema s ideolgic, no cal construir un nou marc jurdic. El que cal s un codi dels Drets Humans vinculant per a empreses i on cadascun de nosaltres puguem actuar dofici quan observem que un banc vulnera algun dret hum a partir duna determinada inversi. Els bancs esgrimeixen que participen en armament perqu aix ho dictamina el mercat lliure capitalista. Com ms gran s el banc, ms possible s que tingui participacions significatives en armament. En termes purament econmics, la guerra s una qesti de rendibilitat alta, s un valor segur i per aix s una de les indstries ms rendibles. Carrin conclou que s una lgica perversa per alhora econmica. Si linversor busca no arriscar-se invertir en armament ja que, almenys fins ara, els conflictes violents segueixen dactualitat.

Inversions que poden matar

Les guerres dels bancs catalans

35

Anlisi del tractament meditic


La presncia als mitjans de comunicaci dels informes referents a la relaci entre la banca catalana i les empreses darmes sha centrat en la difusi de dos aspectes principals. Per una banda, alguns mitjans han fet referncia a la relaci de vuit bancs (entre els quals dos de catalans) amb la fabricaci de bombes de dispersi utilitzades per Gadafi a la guerra a Lbia. Val a dir que, com que la guerra entre els partidaris de Gadafi i els insurgents es va situar a la primera pgina dels diaris, informacions com aquestes van ser molt oportunes per tal de ser publicades. El maig de 2011, les edicions digitals de lABC, La Vanguardia i ADN es van fer ress daquestes dades. Tamb el diari Gara, de referncia al Pas Basc, va esmentar aquesta connexi entre les bombes de dispersi i els bancs espanyols. Laltre aspecte que cal destacar s linforme de Setem titulat Negocis bruts, en el qual senumera tots els bancs espanyols que han invertit en producci militar. Linforme ha tingut la cobertura dalguns mitjans en la seva edici digital. El Mundo ho va comentar el maig de 2011 (un mes desprs de la seva publicaci) i el diari gratut Qu tamb hi va fer referncia. Finalment, el mes de maig daquest mateix any va ser un programa de rdio de RTVE, Hora Amrica, el que va donar loportunitat dexplicar linforme als portaveus de Setem i del Centre Dels. El que no ha rebut una cobertura similar ha estat la focalitzaci en la banca catalana del negoci de la guerra, i per tant sha fet necessria una explicaci dels seus moviments per tal daclarir que no noms els grans bancs espanyols (BBVA i Banc Santander) decideixen invertir en armes. Tal com sesmenta a larticle, les participacions indirectes dels bancs amb les empreses permeten que la seva relaci no es faci tan evident, fet que pot explicar que no shagi trobat cap referncia en els mitjans pel que fa a la participaci indirecta dalguns bancs amb les empreses armamentistes.

36

ANUARI MDIA.CAT

Bibliografia
Negocios sucios. Bancos espaoles que finacian armas. Jan Willem van Gelder, Petra Spaargaren i Roderick Bouwers (Setem, abril 2011)

Hemeroteca

Ocho bancos espaoles financiaron las bombas de dispersin de Gadafi, Lavanguardia.com, 04/05/2011 14 bancos espaoles financian la produccin de armas ilegales, Elmundo.es, 04/05/2011 Un tecncrata de les armes, Jordi Calvo (Centre dEstudis per la Pau J.M. Dels). Ara, 08/01/2012

Inversiones de las instituciones financieras en Instalaza. Resumen informativo para SETEM (Profundo, abril 2011) Human Rights Watch, Libya: Cluster Munitions Strike Misrata (Human Rights Watch, abril 2011)
www.hrw.org/en/news/2011/04/15/ libya-cluster-munitions-strike-misrata

SIPRI Yearbook 2011. Armaments, Disarmament and International Security (Fundaci SIPRI)

Directori dempreses darmament (Centre dEstudis per la Pau J.M. Dels)


Les guerres dels bancs catalans

37

Recursos i fonts

Campanya Bancalimpia.com, somos clientes, no cmplices, Setem


www.bancalimpia.com

Jess Carrin, membre de lObservatori del Deute en la Globalitzaci


jesus.carrion@odg.cat www.odg.cat

Quico Gusi, membre de Fundaci per la Pau


quicogusi@aiqs.es www.fundacioperlapau.org

Bankia

prensa@bankia.com

Tica Font, directora de lInstitut Catal Internacional per la Pau


tfont.icip@gencat.cat www20.gencat.cat/portal/site/icip

La Caixa

934 046 506 premsa@lacaixa.es

Banca March

bancamarch.es/contacte

Jordi Calvo, investigador del Centre dEstudis per la Pau J.M. Dels
jcalvo@centredelas.org www.centredelas.com

Catalunya Caixa Banc Sabadell

934 845 000 premsa@catalunyacaixa.com

bspress@bancsabadell.com

Llicenciat en cincies poltiques i de ladministraci per la Universitat de Barcelona i estudiant del mster de Comunicaci dels conflictes internacionals armats i els socials (UAB). Becari en prctiques a Justcia i Pau. Ha fet collaboracions a Cadena Ser de Mallorca i la desapareguda Ona Mallorca. Collaborador dONG com Amics del Poble Sahrau o Veterinaris Sense Fronteres.

JOAN FARRS (Palma, 1988)

38

ANUARI MDIA.CAT

CATALUNYA CAIXA PROMOU LESPECULACI AMB ALIMENTS BSICS


MONTSE SANTOLINO / JORDI DE MIGUEL LONG Veterinaris Sense Fronteres denuncia lentitat destalvis catalana per col.laborar en lencariment mundial de productes de primera necessitat a travs dun dipsit financer de risc El 2011 comena amb lamenaa duna nova crisi alimentria, lndex mundial dels preus dels aliments marcant rcords histrics i Nicolas Sarkozy advertint que si no sapliquen mesures es produiran aldarulls als pasos empobrits. Ja s tard per a Ben Ali, el dictador de Tunsia: deu dies abans de lanunci francs ja havia fugit del pas davant les protestes de la ciutadania. Les revoltes se succeeixen al mn rab, i els manifestants mostren barres de pa com a smbol de la protesta. Mentre tot aix passa, a casa nostra, Catalunya Caixa promou el Dipsit 100% Natural, lligat al mercat especulatiu del sucre, el caf i el blat de moro. La prpia entitat reconeix que els seus principis fundacionals no li permeten comercialitzar productes que atemptin contra els drets de les persones i el medi. Veterinaris Sense Fronteres ho denuncia i, poc desprs, lentitat destalvis suprimeix el fons del seu catleg.

39

l Parlament Europeu admet que els moviments especulatius financers sn responsables de quasi el 50% de laugment de preus dels aliments. Al mateix temps, el Banc Mundial advertia des de principi de lany 2011 que les alces abruptes i extempornies en el preu dels aliments afectarien greument tot el Sahel i la Banya dfrica, on 13 milions de persones estaven en risc de mort. Just al mateix temps, Catalunya Caixa publicitava el seu nou Dipsit 100% Natural, La manera ms natural dinvertir, cridant a aprofitar aquesta tendncia alcista: Tindrs la possibilitat dobtenir una atractiva rendibilitat en funci de levoluci de la cotitzaci del sucre, el caf i el blat de moro, deia la publicitat. La financiaritzaci de leconomia ha convertit els aliments en actius financers, per normalment els petits estalviadors en solien quedar al marge. El gener del 2011, amb el Dipsit 100% Natural i a partir de 1.000 euros, qualsevol podia apostar que els preus daquests productes pujarien, amb el 100% del capital garantit, i amb la promesa duna rendibilitat anual del 7%, el 14% o el 21%. Tot en funci de levoluci del pack sucre-caf-blat de moro. La publicitat destacava que la seva cotitzaci havia augmentat el fatdic 2010 un 61%, un 34% i un 38%, respectivament. El manual de venda dels comercials incloa grfiques i dades de lOrganitzaci per a lAlimentaci i lAgricultura (FAO) i un argumentari que assegurava que la demanda dels productes creixeria perqu ho faria la poblaci mundial o perqu es farien servir per a la producci de biocombustibles. El manual comercial tamb assegurava que la incertesa del mercat de valors per la prdua de fora del dlar impulsa els inversionistes a enfocar-se en el caf. Quant al venciment, si en uns dies concrets de mar del 2012, 2013 o 2014 els preus havien pujat, es pagava i liquidava el dipsit; si no, fins al proper venciment. Cap possibilitat de reintegrament abans, que podia ser tres anys desprs i sense cap benefici. En cas de necessitar els diners, Catalunya Caixa oferia al client un crdit en condicions preferents. Negoci sobre negoci. El que la publicitat no deia s que aquest dipsit era un dipsit estructurat, un producte financer considerat de risc, un Commodity Index SWAP o participaci en un fons basat en un ndex de commodities o taula de valors calculats matemticament, a partir dels beneficis que generen els conCATALUNYA CAIXA tractes de futurs dels productes que linPROMETIA GRAN tegren. Tampoc no deia que als comercials sels demanava que fossin proactius, RENDIBILITAT AMB per aconseguir que almenys el 10% de EL SEU DIPSIT 100% lestalvi a termini es canalitzs cap a diNATURAL GRCIES psits estructurats, per retenir la inverA LINCREMENT DEL si a mig termini, i millorar el marge de lentitat, que era del 3,10% anual, fins al PREU MUNDIAL DEL venciment. I, per ltim, una acusaci ms SUCRE, EL CAF I EL greu. Segons Olivier Chandry, activista de BLAT DE MORO lObservatori del Deute en la Globalitzaci

40

ANUARI MDIA.CAT

(ODG) i expert en especulaci aliment- LA POBRESA EXTREMA ria, lentitat no explicava que la caixa ni hi ALS PASOS EMPOBRITS ES posava ni hi perdia res, perqu assumia el risc amb els diners aliens: Podia apostar VA INCREMENTAR EN 44 a la baixa del preu dels productes que pro- MILIONS COM A RESULTAT metia que pujarien, si li convenia. DE LAUGMENT DEL PREU El banc, directament o travs dinterDELS ALIMENTS DEL 2010. mediaris, hi guanyaria sempre pel moviment dels fons o per la gesti de les comis- NACIONS UNIDES I EL BANC sions, molt ms altes que les dun producte MUNDIAL ASSENYALEN normal, per als clients noms sels reem- LESPECULACI COM A borsaria el cup si els preus havien pujat RESPONSABLE uns dies concrets. Quin s el coneixement del petit inversor sobre la volatilitat dels preus dels aliments? Els preus dels aliments van estar ballant i caient lltim trimestre del 2011 (incls el blat de moro), i les previsions eren negatives per al 2012, per la qual cosa estar subjecte a una data concreta dobservaci resultava tan segur com jugar a la ruleta russa.

Segons dades del Banc Mundial, la pobresa extrema als pasos dingrs baix i mitj va pujar en 44 milions com a resultat de laugment del preu dels aliments del 2010. Tot i no ser lnica causa, cap organisme internacional no oculta que una de les raons daquest augment s lespeculaci financera. Oliver de Shutter, relator especial per al Dret a lAlimentaci de Nacions Unides, pensa, com el seu antecessor Jean Ziegler, que quan un nen es mor de gana ha estat assassinat, i insisteix que la fam s un problema poltic que es pot solucionar regulant els mercats financers. Per a Shutter, est prou demostrat que la dels aliments va ser la bombolla especulativa que va seguir la de les punt com i la del mercat immobiliari. Desprs que la desregulaci agrcola i financera ho fessin possible, es va convertir en el refugi dels inversors especulatius. El mercat secundari de derivats de matries primeres, on es compren i venen contractes de futures collites, t com a objecte, i efecte, la volatilitat dels preus per poder guanyar en els intercanvis. Com ms jugadors, ms inters. Laposta sobre el contracte futur acaba estirant el preu del producte real cap amunt, i en temps real. Tot i que la FAO assegura que el planeta pot alimentar tota la poblaci mundial, lalarma descassetat genera moviments mundials molt lucratius. Lany 2010 van tenir lloc dues de les jugades ms fortes que es recorden. Al juliol un sol fons dinversi (Armajaro) es va avanar al tancament dexportacions de cacau de Costa dIvori, un dels principals productors, i va acaparar una part substancial de la producci mundial (un 7%). La totpoderosa Cargill va fer el mateix amb blat, poc abans que Rssia tamb deixs dexportar. Darrere la guerra civil ivoriana i els incendis i sequera russos, molts interessos creuats van treure benefici de lala exponencial dels

Lespeculaci financera o el casino de la fam

Catalunya Caixa promou lespeculaci amb aliments bsics

41

preus de productes bsics. Per exemple, pasos com Egipte van acabar pagant, en pocs mesos, prcticament el doble per una tona de blat. Olivier Chantry, de lODG, nexplica les conseqncies: Al mn ric les famlies destinen a lalimentaci entre un 10% i un 15% del seu pressupost. A pasos com Nigria, Bangladesh i lAfganistan es gasten entre un 50% i un 90%. Com que paradoxalment els pasos pobres sn els majors importadors daliments, lala dels preus t efectes devastadors per a la seva seguretat alimentria, perqu quan puja el preu, shan de demanar ms crdits, i puja tamb el deute dels pasos, i aix genera un cercle vicis. Ms enll dels aliments, els jocs especulatius i les variacions en el preu de qualsevol de les matries primeres reconvertides aspticament en commodities (aliments, metalls i energia) sn una font constant damenaces per a la qualitat de vida de milions de persones, pels seus efectes en cadena. Si la interrelaci entre el preu del petroli i el dels aliments s directa, els experts consultats consideren que laugment del preu dels minerals multiplica per deu els conflictes socials i ambientals a mig mn, ja que afecta directament laccs a laigua o als aliments de moltes poblacions.

Estirant el fil del preu dels aliments, moltes ONG shan convertit en expertes en finances internacionals i han realitzat informes de gran rigor per denunciar qui i com fa negoci amb la fam. No sesperaven per que una caixa catalana publicits els beneficis de lespeculaci amb aliments per captar diners del petit estalviador. Veterinaris Sense Fronteres (VSF) va reaccionar de seguida liderant una campanya de denncia pblica a Catalunya. La feina dels activistes va ser ms fcil, segons expliquen, perqu Catalunya Caixa tenia aleshores 1.245 milions deuros dajuts pblics i una obligaci social com a caixa destalvis. A ms, lentitat busca oferir una imatge de comproms social grcies al seu conveni amb la Fundaci Alcia, buc insgnia de la seva Obra Social que, comandada per Ferran Adri i centrada en lalimentaci, treballa amb el lema Que tothom mengi millor. El responsable dinvestigaci de VSF, Ferran Garcia, ho expressa amb rotunditat: Va ser una cagada monumental de mrqueting perqu normalment aquests productes estan molt amagats. Tothom ho fa, per tamb tothom t la percepci que aix no est ben fet. La seva ciberacci, penjada a la xarxa el 21 de mar, va crrer com la plvora per CATALUNYA CAIXA VA les xarxes socials i va provocar algunes accions espontnies de protesta i boicot RETIRAR EL FONS POC de clients de Catalunya Caixa, que van deDESPRS QUE VETERINARIS manar explicacions o van retirar els seus SENSE FRONTERES POSS diners. Era sorprenent veure que quan la EN MARXA AMB XIT gent interpellava els treballadors, es quedaven en blanc. No sabien que el producte UNA CIBERACCI PER fos tan dolent, ni qu contestar, i van deDENUNCIAR-LO manar un manual de resposta, explica

Que uns no mengin, perqu altres mengin millor

42

ANUARI MDIA.CAT

Ferran Garcia. La coalici ICV-EUiA tamb LENTITAT RECONEIX va reaccionar al Congrs dels Diputats, on QUE ELS SEUS PRINCIPIS va presentar de seguida una Proposta no de llei per aturar lespeculaci amb ali- FUNDACIONALS ments, i, a ms, va fer arribar una carta de NO LI PERMETEN queixa a la direcci de lentitat, a travs de COMERCIALITZAR la Diputaci de Barcelona. PRODUCTES QUE El tancament de la campanya de comercialitzaci del dipsit va coincidir ATEMPTIN CONTRA amb les accions de protesta, i tot i que LES PERSONES O EL podien haver-la prorrogat, no ho van fer. MEDI AMBIENT La directora dAtenci al Client de lentitat, ngels Balcells, va contactar el mes de maig amb VSF per acceptar una trobada. LONG va entregar 2.500 cartes de protesta. Lentitat mai no va acceptar el carcter especulatiu del dipsit per, per escrit, va reconixer que la prpia naturalesa i els principis fundacionals de Catalunya Caixa no els permetien comercialitzar productes que atemptessin contra el respecte a les persones o el medi ambient ja que ltica era la seva norma nuclear de comportament, i es va comprometre a no tornar-hi: Aquest tipus de productes no formen part de loferta bsica i es descarten noves comercialitzacions. A dia davui ngels Balcells ja no socupa de lAtenci al Client i remet al Departament de Comunicaci les explicacions sobre el tema. A hores dara els portaveus de lentitat no reconeixen haver retirat el producte per pressions externes, malgrat admetre larribada de queixes al Servei dAtenci al Client. Respecte al carcter especulatiu del dipsit, lentitat diu que lestructura daquest era majoritriament de dipsit tradicional, i que noms un 5% de la inversi estava referenciada a levoluci dels mercats de matries primeres, ra per la qual mai es va incidir de manera directa en preus de compra-venda de productes i no hi va haver influncia directa en la seva demanda. Davant aquesta resposta, Olivier Chantry, de lODG, recorda que, efectivament, aquests fons gaireb mai tenen la intenci real de comprar cap mena de producte per igualment influeixen en els preus de compra-venda, i Ferran Garcia, de VSF, diu que ni a la publicitat ni als documents facilitats als comercials no es feia cap menci a cap altre element diferent dels aliments, ni a cap 5%. Si era aix, hauria estat una publicitat enganyosa. Amb aquest dipsit, prcticament el primer de la nova entitat fusionada, Catalunya Caixa ignorava lavs del Banc dEspanya perqu les caixes rescatades no fessin poltiques comercials agressives oferint remuneracions per sobre de la mitjana del mercat, llavors del 5%. El Banc dEspanya, per, mai no va dir res sobre no especular amb aliments. Des de lAICEC, lAssociaci dusuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya, consideren fons txics aquells que posen en risc els estalvis a travs de campanyes de publicitat enganyoses i locultaci de les condicions ms comprometedores de la inver-

Guerra de dipsits made in Catalonia

Catalunya Caixa promou lespeculaci amb aliments bsics

43

si. Segons Gianfranco Pani, portaveu de lentitat, el Dipsit 100% Natural no es podria considerar un fons txic: Es va publicitar molt clarament, i qui invertia sabia el que feia; no s tcnicament un fons txic per s un fons assass, perqu el que fa s crear una bombolla financera sobre els aliments. LADICAE, el referent estatal de lAICEC, calcula que noms un 5% dels consumidors sarriscaria amb productes com aquest, per el manual de venda del Dipsit 100% Natural demanava proactivitat cap a un pblic objectiu que eren els clients amb expectativa dobtenir una major rendibilitat sense arriscar capital. La immensa majoria. Una escasssima cultura financera segons Pani que considera el frau ms gran daquest pas vendre com a estalvi quelcom que no ho s, combinada amb fortes campanyes publicitries, un imaginari de proximitat i confiana encara til amb molts clients, molta xerrameca inversora i facilitats darriscar els diners via web Catalunya Caixa t un Supermercat de-dipsits miren dobrir espai a aquest tipus de productes. Catalunya Caixa va canalitzar lany passat en dipsits estructurats al voltant de 1.500 milions deuros, i des de lentitat afirmen que sn atractius per a tot tipus de clients, fins i tot per als ms adversos al risc: Garanteixen sempre el 100% del capital, ja que no inverteixen directament en els actius sin que obtenen un cup ms o menys elevat en funci de la seva evoluci, expliquen des de lAICEC. A ms, insisteixen, aquests productes sn noms aptes per a experts: Suposen un coneixement dels moviments poltics i econmics en lmbit internacional que noms poden tenir tres o quatre analistes en tot el mn. Totes les fonts consultades parlen de solucions que van molt ms enll de lestrictament financer s a dir, sobirania alimentria o poltiques de control de preus, per la regulaci dels mercats financers tamb la consideren urgent per aturar aquests instruments denginyeria financera. Insisteixen: amb el menjar no shi pot jugar. La mateixa Organitzaci de les Nacions Unides recorda als estats que han de controlar lespeculaci per complir les seves obligacions jurdiques en relaci al dret hum als aliments. Als Estats Units, els bancs, els fons especulatius i les grans empreses alimentries senfronten a Barack Obama per la seva Llei Dodd-Frank de reforma financera. Mentrestant, a la Uni Europea, continua la llei de la selva. ICV-EUiA, juntament amb Izquierda Unida i Chunta Aragonesista, va presentar el febrer del 2012 una nova Proposici no de llei per demanar al govern central que prohibeixi, des de lmbit de les seves competncies, la inversi especulativa sobre bns alimentaris de primera necessitat, i que shi posicioni en contra a la UE, en el marc de la reforma de la Directiva relativa als mercats dinstruments financers. La diputada ecosocialista Laia Ortiz creu que cal ms esforos per fer visible el vincle entre la fam i el model financer: Si la gent sabs el que hi ha darrere un ndex o un fons sho pensaria, aquests productes sn una aberraci. Al Parlament de Catalunya, ICV-EUiA tamb ha presentat una resoluci perqu sen parli. Caldr veure la resposta de la resta de partits. A peu de carrer sembla que progressivament es pren conscincia dels riscos de moltes inversions, sovint a cop den-

Sha acabat el temps de la innocncia

44

ANUARI MDIA.CAT

surt, i tamb de les seves repercussions socials, i el Dipsit 100% Natural no va ser una excepci al panorama financer catal. Veterinaris Sense Fronteres va tornar a criticar, a principi del 2012, un fons dinversi proposat pel Banc Sabadell infinitament pitjor que el de Catalunya Caixa que opera amb blat, blat de moro i soja.

Catalunya Caixa promou lespeculaci amb aliments bsics

45

Anlisi del tractament meditic


El 17 de juliol de 2011, el diari Ara dedicava dobl e pgina i editorial a la vinculaci de lespeculaci alimentria amb la fam que amenaava la vida de 12 milions de persones a la Banya dfrica. Larticle no es quedava en la descripci de la crisi i posava nom i cognoms als especuladors que sestaven lucrant amb la pujada de preus dels aliments: Goldman Sachs, Deutsche Bank, Merrill Lynch... Curiosament no shi menciona el cas de Catalunya Caixa, tot i que feia escassos mesos que una campanya de tres ONG havia aconseguit que lentitat retirs el seu fons 100% Natural. Dues setmanes ms tard El Peridico de Catalunya publicava un especial sobre la fam a Etipia: el text principal era acompanyat per una pea titulada Fam de beneficis, en qu tamb es parlava dels mecanismes especulatius. Malgrat linters per revelar les causes especulatives de lala de preus, no se citava ni Catalunya Caixa ni Caixa Girona. S que es mencionava la primera, tot i que de passada, en una segona pea de lespecial, curiosament escrita no per un redactor del diari, sin pel magistrat Xavier Gonzlez de Rivera. Altres diaris com El Punt Avui i Pblico han dedicat espai a analitzar els factors especulatius darrere la pujada de preus, per no han mencionat els casos catalans. En el segon cas fins i tot es va publicar una carta del director de Veterinaris Sense Fronteres, Javier Guzmn, sobre la campanya iniciada per denunciar el cas de Catalunya Caixa, per les limitacions daquest tipus de mitjans fan impossible abordar-la en profunditat. Capaleres com La Vanguardia o El Pas han dedicat alguna menci a lespeculaci bancria, per on ho han fet amb major profunditat s en blogs especialitzats de les edicions digitals. A banda de la tradicional prudncia dalguns mitjans per no trair els propis interessos econmics, aventurem tres factors ms per explicar-nos el seu silenci respecte al paper de les caixes catalanes en lespeculaci en productes de primera necessitat: 1) La compartimentaci del periodisme en seccions que fa poc probable el creuament de temtiques entre societat, economia i internacional; 2) La manca datenci a les ONG com a fonts ms enll de la visi tradicional; 3) El provincianisme de cert periodisme catal que encara no s capa de fer connexions locals-internacionals.

46

ANUARI MDIA.CAT

Recursos i fonts
Especulacin financiera y crisis alimentaria. Campanya Derecho a la alimentacin. Urgente. Edici: M Teresa de Febrer i Jos M Medina (Madrid: Prosalus, 2011) Navegando por los meandros de la especulacin alimentaria. Mnica Vargas i Oliver Chantry (Observatori del Deute en la Globalitzaci Ctedra UNESCO de Sostenibilitat Universitat Politcnica de Catalunya, 2011) Informe Mundial sobre Desastres 2011: Hambre y malnutricin. Ginebra. International Federation of Red Cross and Red Crescent Societies (ed. Lindsay Knigh, 2011)

Departament de Premsa de Catalunya Caixa


934 845 090 premsa@catalunyacaixa.com

Gianfranco Pani, responsable de Comunicaci. AICEC-ADICAE, Associaci de Bancs, Caixes i Assegurances


933 425 044 aicec@adicae.net

Ferran Garcia, responsable dInvestigaci. Veterinaris Sense Fronteres


934 237 031 ferran.garcia@veterinariossinfronteras.org comunicacion@veterinariossinfronteras .org

Caixes destalvi i desenvolupament al sud. Jess Carrin dODG, Jordi Mar de FETS i Vctor Maeso de SETEM (2011) Broken Markets: How financial market regulation can help prevent another global food crisis. Murray Worthy (World Development Movement, 2011)

Oliver Chantry, agrnom, activista, investigador . ODG, Observatori del Deute en la Globalitzaci
933 011 793 o.chantry@laposte.net observatori@odg.cat

Dolors Camats i Laia Ortiz, diputades dICV-EUiA


933 010 612 www.iniciativa.cat

No es un juego: la especulacin frente a la seguridad alimentaria. Regular los mercados financieros para cultivar un futuro mejor. Marc-Olivier Herman, Ruth Kelly i Robert Nash (Oxford: Oxfam, 2011) Escalating food prices: The threat to poor households and policies to safeguard a Recovery for All. Isabel Ortiz, Jingqing Chai, Matthew Cummins (UNICEF: Nova York, 2011)

Esther Vivas, activista, investigadora, membre del Centre dEstudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra
esther.vivas@gmail.com

Gustavo Duch, investigador. Autor del llibre Alimentos bajo sospecha. Coordinador de la revista Soberana alimentaria
gduch@pangea.org

Catalunya Caixa promou lespeculaci amb aliments bsics

47

Especialista en comunicaci per al desenvolupament. Responsable de Comunicaci de la Federaci Catalana dONGD, on treballa des del 2003. Editora de la revista La Magalla. Formadora en educaci i comunicaci per al desenvolupament. Professora al mster de Comunicaci de conflictes internacionals armats i socials i al mster de Mediaci intermediterrnia (UAB). [@montsanto] Freelance. Redactor del setmanari Directa. Especialitzat en comunicaci per al canvi social. Ha treballat en projectes de comunicaci social com CanalSolidari.org, Boca Rdio o el Pla Comunitari Carmel Amunt. Membre del Frum de Comunicaci, Educaci i Ciutadania. Llicenciat en periodisme (UAB, 2002) i mster de Comunicaci per al desenvolupament per la Universitat de Malm. [@jordidemiguel] JORDI DE MIGUEL (Barcelona, 1980)

MONTSE SANTOLINO (lHospitalet de Llobregat, 1967)

48

ANUARI MDIA.CAT

PROTESTES ECOLOGISTES CONTRA EL GASODUCTE DEL VALLS


ROGER TUGAS La principal empresa transportista de gas natural de lEstat espanyol, Enags, t en projecte des de lany 2006 connectar la pennsula amb Europa a travs dun gasoducte que uneixi Martorell i Figueres i, posteriorment, travessi els Pirineus i enllaci la xarxa espanyola amb la francesa. Desprs danys despera, el govern francs va donar llum verda lany 2011 a la seva part del projecte, i Enags va enllestir en tres mesos el primer tram de la infraestructura, que uneix Martorell i Hostalric. Les obres, per, han topat amb loposici dorganitzacions ecologistes i partits desquerres, que han criticat un traat que malmet boscos dalt valor ecolgic en lloc de projectar-se en parallel a vies ja construdes com lAP-7. Per acabar-ho dadobar, un cop lobra ha estat finalitzada, lEstat francs sha fet enrere. La connexi gasstica amb Frana t ara un futur incert.

La nova canonada que ha dunir Martorell i Figueres per transportar gas natural a lEuropa central t un futur incert pels dubtes del govern francs sobre el projecte

49

l bosc de Can Deu s un espai insigne per al venat de Sabadell. Format bsicament per pins blancs i alzines, s una de les peces ms preuades duna peculiar zona ferstega. La seva preservaci ha motivat importants lluites ecologistes contra projectes com el Quart Cintur o el trasllat del Zoo de Barcelona. A final de novembre del 2011, per, laspecte daquest paratge va canviar drsticament. En poques setmanes va ser travessat per les obres de construcci del gasoducte Martorell-Figueres, que van generar una traa de ms de 100 quilmetres que va arrasar tota la vegetaci en una amplada de 24 metres, a ms dun sot de prop de dos metres i mig de fondria al llarg de tot el recorregut. Aquest gasoducte, projectat per lempresa Enags, s la prolongaci duna altra canonada ja existent que uneix el sud de lEstat espanyol amb Martorell. La seva construcci s el primer pas per connectar la xarxa de distribuci espanyola amb la de lEstat francs. Partint del Baix Llobregat, la nova infraestructura energtica transcorre pel terme de Castellv de Rosanes, salta al Valls Occidental per Viladecavalls, voreja pel nord Terrassa i Sabadell, arriba al Valls Oriental per Caldes de Montbui, travessa la comarca desviant-se cap a Sant Celoni i entra lleugerament a la Selva, arribant fins a Hostalric. En aquest tram el sot ha estat realitzat en territoris poc urbanitzats, ja que, a diferncia del traat previ a larribada a Martorell, el gasoducte sallunya de lAP-7 i sinterna en zones rurals. Loposici a lobra sha organitzat a Sabadell i Castellar, tot i que les protestes, impulsades per entitats ecologistes com lAdenc o per partits desquerres com Entesa per Sabadell, han estat minses, sobretot per la rapidesa en les tasques de construcci poc ms de tres mesos i perqu la informaci que shavia fet pblica sobre el projecte prviament havia fet preveure una obra ms indolora. Isidre Soler, coordinador dEntesa per Sabadell, explica que alguns dels trams afecten un territori sensible i frgil que pot tenir una difcil revegetaci desprs que les mquines de les obres hagin compactat el terra durant el procs. Per la seva banda, Toni Altai, membre de lassociaci ecologista Adenc, alerta del perill per a lecosistema animal del trencament de la continutat dels espais i critica que, per justificar el traat, Enags afirmi que ha intentat seguir el recorregut del Quart Cintur, una via prevista des del 1965 i que encara no se sap ben b per on transitar, en lloc de seguir lautopista, la via ms senzilla i plana.

EL NOU GASODUCTE TRAVESSA EL BOSC DE CAN DEU, UN TERRITORI SENSIBLE I FRGIL, EN LLOC DE SEGUIR LAUTOPISTA AP-7, LA VIA MS SENZILLA I PLANA
50
ANUARI MDIA.CAT

Les raons de la velo construcci daquesta nova infraestructura cal buscar-les en la voluntat del govern espanyol de reformular la seva poltica energtica pel que fa al gas natural. LEstat espanyol, tot i que prcticament no en produeix, s actualment un gran consumidor daquest combustible. Una quarta part de lenergia primria que es consumeix prov del gas

Saturats de gas algeri

natural, que s la font amb la qual es genera ms dun ter de lelectricitat estatal mitjanant centrals de cicle combinat. Catalunya s la comunitat autnoma amb el gas natural ms ests entre les llars i el Pas Valenci, la tercera. Els governs espanyols han apostat fort des de sempre per aquest combustible. Aix ha generat una xarxa dimportaci que mira sobretot cap al sud. Actualment hi ha sis plantes de regasificaci arreu de lEstat tantes com a la resta dEuropa amb capacitat de tornar el combustible al seu estat original un cop arriba liquat en vaixells. A aix shi suma larribada directa de gas natural algeri per un gasoducte que travessa el Marroc i entra per lestret de Gibraltar. A aquesta canonada se nhi va afegir lany 2011 una de nova: el Medgaz, el gasoducte ms profund del Mediterrani, submergit fins a dos quilmetres sota la superfcie de laigua i que connecta directament Beni Saf, a Algria, i Almeria. El Medgaz ha incrementat la dependncia de lEstat espanyol respecte al gas algeri, pas des don simporta la meitat daquest combustible. Lascens de les energies renovables i la crisi, per, han frenat el consum estatal de gas i han emps el govern espanyol a buscar sortides als excedents de combustible importat. Lobjectiu de lEstat espanyol s aconseguir una sortida cap a Europa: els pasos del centre del continent volen diversificar les seves importacions, ara centrades en Rssia i, en menor mesura, els pasos del mar Bltic. La connexi cap al nord permetria donar sortida de gas magrib cap al mercat europeu i, al mateix temps, evitar la dependncia algeriana. El projecte, que no s nou, ha topat histricament amb un problema: Frana. Lestat ve, amb un mercat energtic de monopoli pblic, no ha tingut mai cap inters a obrir la porta a interconnexions gasstiques. Lnica que hi ha actualment s a Larrau tocant a Navarra i noms sempra per importar gas des del pas gal, no per exportar-ne. Amb lesperana que la Uni Europea li dons suport per superar les reticncies franceses, el govern espanyol va projectar el 2006 tres punts de sortida per al gas natural: per Larrau eixamplant el gasoducte actual i fent-lo de doble pas, per Biriatu tocant al Pas Basc i per Figueres en un projecte anomenat Midcat. El tram de gasoducte Martorell-Hostalric forma part daquesta darrera operaci. A partir dels Pirineus, per, les obres han de ser assumides per lEstat francs: perqu es fes efectiva la connexi a travs de la capital de lAlt Empord, lexecutiu gal hauria de sufragar la construcci dun nou gasoducte que uns la frontera amb la canonada existent al municipi occit de Barbairan. Una aposta que la contrapart francesa mai ha tingut gaire clara. Tot i no tenir lOK del govern de Sarkozy al projecte Midcat, el Ministeri espanyol dIndstria va adjudicar lany 2008 a lempresa Enags la projecci i construcci duna canonada que uns Martorell amb Figueres. Enags, antiga empresa pblica, s la principal transportista de gas de lEstat espanyol (vegeu desglossament). Tanmateix, la justificaci oficial per al gasoducte va ser que la nova infraestructura serviria per donar un millor servei a les demarcacions de Barcelona i Girona. El Ministeri, encapalat en

Millorar la xarxa catalana

Protestes ecologistes contra el gasoducte del Valls

51

aquell moment per Jos Montilla, no ho podia plantejar directament com una connexi amb Europa perqu la voluntat de lexecutiu francs no estava gens clara. La declaraci dimpacte ambiental del projecte, aprovada el setembre de 2010, assenyalava que la seva finalitat era facilitar labastiment de gas natural a certes zones de la comunitat catalana, ats que les infraestructures que abasten actualment lrea estan saturades, a ms de subministrar gas als nous grups a installar a la central trmica de cicle combinat del Bess i a la futura central de Bescan, a Girona. Certament, la canonada servir per reduir la dependncia catalana de la planta de regasificaci de Barcelona, i millorar la connexi de Catalunya a les vies dentrada ja existents. Malgrat tot, si realment shagus concebut amb aquest objectiu, probablement shauria pogut planificar duna altra manera: no hauria calgut, per exemple, que el gasoducte tingus un dimetre de 92 centmetres i una capacitat de transport equivalent a una cinquena part del gas total consumit a lEstat espanyol. Tanmateix, a la prctica, totes les parts tenien clar que lobjectiu del tram MartorellHostalric era fer un primer pas de cara al projecte Midcat. La mateixa declaraci dimpacte ambiental reconeixia en un altre pargraf que aquest gasoducte, en el seu punt final, ser lorigen del futur gasoducte Figueres frontera francesa. Ricard Estrada, regidor de Sostenibilitat i Gesti dEcosistemes de lAjuntament de Sabadell, afirma: Ens van assegurar i reassegurar que el projecte es feia per garantir la connexi amb Europa. El lent procs dautoritzaci del gasoducte, que en principi havia destar operatiu el 2010, va culminar el 22 de mar de 2011, quan el Departament de Territori va autoritzar-lo definitivament. Curiosament, noms dos mesos desprs el gestor de la xarxa gasstica francesa, GRT Gaz, va aprovar les inversions necessries per construir la seva contrapart. Llavors tot es va accelerar i a final de novembre del 2011 van comenar les obres del primer tram, que han culminat el febrer daquest any en gaireb tota la seva extensi.

El gasoducte no s una infraestructura especialment agressiva amb el medi. Un cop collocat, sel soterra a 1,2 metres en cas de ser un camp, permet tornar-hi a conrear si no es fa en profunditat i a travs dun pla de restauraci shi torna a plantar a sobre la vegetaci autctona prviament seleccionada. Fet aix, noms requereix mantenir a sobre seu quatre metres de LES RAONS DE LA VELO servitud de pas on no hi pot haver arbres CONSTRUCCI DE LA o arbustos alts, per si calgus fer-hi repaINFRAESTRUCTURA racions, i es prohibeix realitzar cap obra a RESPONEN A LA VOLUNTAT vuit metres a cada banda sense el perms de ladministraci. DE LESTAT ESPANYOL Tanmateix, les obres inicials s que PER CONNECTAR LA SEVA obliguen a obrir sots de fins a 29 metres XARXA AMB LA FRANCESA damplada, amb el mal al terreny que aix

Traat alternatiu descartat

52

ANUARI MDIA.CAT

comporta. s per aquest motiu que el tra- ELS DETRACTORS DE at del gasoducte ha estat objecte de polLOBRA EN CRITIQUEN mica des que es va fer pblic lany 2008. Els ajuntaments afectats es van posar LES IMPROVISACIONS. dacord per plantejar un traat alternatiu AFIRMEN QUE EL TRAAT menys agressiu. Els consistoris reclama- DEL GASODUCTE NO HA ven que els ms de 160 quilmetres de TINGUT EN COMPTE gasoducte transcorreguessin parallels a lautopista AP-7 per evitar afectar es- ELS TORRENTS DE LA pais valuosos ambientalment. Finalment, ZONA I QUE HI HA HAGUT Enags va acceptar incorporar algunes ABOCAMENTS IRREGULARS allegacions menors que comportaven reDE TERRA I TRONCS duir lamplada de pista per fer les obres i incrementar en 10 quilmetres el traat per esquivar altres espais. No shan salvat, per, ni el bosc de Can Deu, catalogat com a parc de valor energtic i paisatgstic i com a bosc protector, ni part del parc natural Masss del Montseny. Enags va firmar convenis amb ajuntaments com els de Sabadell i Castellar del Valls, que acceptaven el traat de la infraestructura i rebien 106.400 euros i 34.000 euros respectivament. LObra Social Unnim, a ms, tamb va percebre 11.500 euros com a propietria del bosc de Can Deu. Al principi la fundaci de lentitat financera es va oposar a lobra, per finalment ha acabat acatant-la. Afirma que emprar els diners de la indemnitzaci per mantenir lespai.

Els detractors de lobra la critiquen durament per algunes improvisacions. El traat, per exemple, no ha tingut en compte els torrents de 50 i 60 metres dalada a cada banda del riu Ripoll pel punt on es volia fer creuar el gasoducte, entremig de Sabadell i Castellar, un fet que ha dificultat molt lobra. De fet, s un dels pocs trams que queden per finalitzar: Enags t previst enllestir-ho el proper mes dagost, tot i que lempresa admet que encara no sap com ho far. Igualment, Entesa per Sabadell, LAltraveu de Castellar i les seccions locals dERC i ICV daquests municipis denuncien irregularitats en la construcci, com lamplada excessiva de les franges de treball o els abocaments importants de terra i troncs als marges o passos de torrents i rieres, que es realitzen al marge de la declaraci dimpacte ambiental. Les deficincies en les obres sn reconegudes per lAjuntament de Sabadell, que treballa per resoldre-les. LAgncia Catalana de lAigua, en canvi, nega que hagi detectat infraccions de cap mena i afirma que rep tota la informaci necessria. Igualment, no sha creat la comissi mixta de seguiment de lobra prevista amb presncia de la Generalitat i, per aix, el Departament de Territori ha requerit informes tcnics per avaluar el grau de compliment dEnags. En reunions amb els afectats ja ha reconegut tenir constncia dalgunes males prctiques.

Improvisacions i males prctiques

Protestes ecologistes contra el gasoducte del Valls

53

Per si aix fos poc, el senador nord-catal Franois Calvet ha revolucionat el debat fent pblic que el govern francs ha decidit ajornar sine die la seva part del projecte Midcat. El passat mes de gener Calvet publicava al seu blog una resposta de lexecutiu de Sarkozy a una pregunta sobre la interconnexi, on el govern afirmava que el projecte Midcat queda ajornat en ra de la feble demanda dels expeditors de gas natural, tot i que els ministeris [dIndstria] francs i espanyol han decidit crear un grup de treball per estudiar quin seguiment es pot donar a aquest projecte. Fonts dEnags, per, afirmen que no tenen notcies daquest ltim gir francs i es mostren convenudes que la interconnexi acabar tenint lloc. Avancen igualment que el primer tram del gasoducte fins a Hostalric ja estar operatiu el segon semestre del 2012. En la mateixa resposta a Calvet, el govern francs tamb reconeix que els passos basc i navarrs s que segueixen endavant. I s que lEstat francs no ha amagat mai que, si shavia dobrir la connexi gasstica amb lEstat espanyol, la seva prioritat no era Figueres, sin Larrau i Biriatu, de ms fcil accessibilitat. A qu s deguda, per tant, la pressi perqu Frana accepts el Midcat, projectant fins i tot la part catalana del gasoducte sense tenir la seguretat que continuaria cap al nord? Lelement que ho explicaria s que malgrat la posici de fora dEnags en la xarxa de transport espanyola, lactual interconnexi amb lEstat francs via Larrau la gestiona Naturgas, lantiga empresa pblica de transport de gas de lexecutiu basc. Si es fes efectiva la connexi per Larrau, doncs, Enags es quedaria sense sortida a Europa, una situaci incmoda per a lempresa. El dubte, de fet, s si sacabar realitzant el segon tram de la canonada, el que ha dunir Hostalric i Figueres. La Generalitat ha adms en reunions a porta tancada que, desprs de les ltimes informacions fetes pbliques sobre la voluntat francesa de participar en el projecte, ara ja no t sentit. Enags recorda que el tram pendent est en procs de tramitaci administrativa. El 24 de febrer el govern catal va firmar un conveni amb lempresa gasstica que en preveu la construcci, tot i que la Generalitat no t competncies en la matria: la decisi, per tant, resta pendent de Madrid. I precisament el govern espanyol evita fer declaracions. Aquesta qesti est en estudi i no podem avanar res, es limita a respondre com a simptomtica evasiva. En tot cas, les presses per arribar abans als nous mercats del gas poden haver estat unes males conselleres. Si fos una infraestructura tan important en si mateixa, sense la interconnexi amb Frana, no estaria congelat el segon tram, reflexiona Toni Altai, de lAdenc. Quedar el dubte de si podria haver estat una canonada de la meitat del dimetre i podria haver passat per altres llocs. Si es confirmen els temors, la fallida especulaci energtica per imposar-se en la cursa per abastir Europa pot donar noves raons per qestionar un model de creixement infinit amb cada cop ms detractors. El gas natural s el combustible fssil menys contaminant, per no s etern, recorda Altai. Cosa que potser hauria de comenar a fer pensar no noms a contaminar menys, sin a consumir menys energia en un mn finit.

Incgnites al nord dels Pirineus

54

ANUARI MDIA.CAT

Vincles poltics entre Enags i el PSOE


Enags s el gestor de la principal xarxa de gas natural de lEstat espanyol. Es tracta duna empresa que va ser pblica des de la seva creaci, el 1972, fins al 1994, quan va ser privatitzada pel govern del PSOE. En un primer moment va ser venuda a Gas Natural, que en va arribar a gestionar el 91% de les accions, tot i que posteriorment se nha anat desprenent. Des del 2000 s per decret-llei el gestor tcnic del sistema gasista espanyol, fet que li atorga el monopoli de la xarxa de transport de gas a lEstat. El mateix decret-llei fixa que cap accionista podr tenir ms del 5% de les seves participacions, un topall que assoleixen el mateix executiu espanyol, Kutxabank i Liberbank, per tamb altres actors de dubtosa legitimitat democrtica com el govern dOman. Com la gran majoria de grans empreses, Enags no est lliure de vincles poltics. De fet, el seu president, el catal Antonio Llardn, ha ostentat diversos crrecs de responsabilitat en ladministraci. Va ser el subsecretari dObres Pbliques, Transport i Medi Ambient en temps de Felipe Gonzlez precisament va ser un dels darrers executius de Gonzlez qui va decidir privatitzar lempresa i encara mant el carnet del PSC. El consell dadministraci dEnags tamb incorpora altres ex-alts crrecs socialistes de Madrid, com Ramn Prez Simarro, que va ser secretari general de Tcnica del Ministeri dIndstria entre el 1987 i el 1990 i director general dEnergia el 1990. I la vida professional no sembla que, malgrat la crisi, els vagi gens malament: Llardn va percebre 1,7 milions deuros entre salari base, variables i pensions, segons dades entregades a la Comissi Nacional del Mercat de Valors referents al 2011.
Protestes ecologistes contra el gasoducte del Valls

55

Anlisi del tractament meditic


La construcci del gasoducte Martorell-Figueres i, per extensi, el que havia de ser la seva prolongaci cap a lEstat francs en el marc del projecte Midcat ha estat una qesti fortament silenciada als mitjans de comunicaci. En tot cas, sempre que ha aparegut ho ha fet des duna mateixa ptica i sense que es qestions la idonetat del projecte. Els mitjans que ms nhan seguit levoluci, ja des del 2009 per de forma molt allada, han estat els especialitzats en economia, que shan centrat en els estira-i-arronses dels governs espanyol i francs per connectar les dues xarxes de distribuci de gas. No s fins que la companyia francesa aprova la interconnexi que apareix en notcies ms aviat petites i una sola vegada a mitjans generalistes com La Vanguardia, El Peridico o lAra. El Punt+Avui s que nhavia informat prviament a la decisi francesa, per des de lptica duna futura connexi. La qesti del debat sobre la dependncia energtica de lEstat espanyol s que mereix ms espai a la premsa generalista, que li ha dedicat pgines senceres. En cap delles, per, shi qestiona la necessitat de seguir fent crixer el consum energtic. A El Pas, fins i tot shi tracta el debat amb un article del president dEnags. Igualment, les queixes dels collectius ecologistes noms tenen els alternatius Directa i Llibertat.cat, i molt puntualment a La Vanguardia, El Punt+Avui i Vilaweb. Aquests dos ltims i el 3/24 sn els nics mitjans que informen de lanunci del senador nord-catal Franois Calvet que el gasoducte resta susps. Per contra, el major ress de les obres ha aparegut als mitjans locals del Valls, que han seguit el dia a dia de les negociacions pel recorregut definitiu, les votacions als plens per reclamar-ne laturada i les protestes ecologistes. Tanmateix, lenfocament daquests mitjans ha estat clarament decantat a minimitzar els efectes de lobra. Aix, per exemple, el desaparegut A Sabadell titulava el 10 de gener de 2011 que La ciutat tindr un gasoducte que donar energia fins al 2016 quan en realitat Sabadell no se nha de beneficiar directament. El cas ms contundent, per, s el del Diari de Sabadell. El 22 doctubre de 2011, poques setmanes abans de linici de les obres, titulava El futur gasoducte entre Martorell i Figueres no creuar el Bosc de Can Deu i noms tres dies ms tard publicava que El gasoducte Martorell-Figueres seguir una lnia de mitja tensi amb un subttol que especificava que usar el traat del cablejat elctric per no danyar el bosc de Can Deu. El 21 de desembre ja titulava Passeig pel bosc de Can Deu per veure com afecta el gasoducte, i lltim dia de lany, rendit a levidncia i amb la maquinria a ple funcionament, reconeixia: El gas travessa el bosc de Can Deu.

56

ANUARI MDIA.CAT

Recursos i fonts

Pla de lenergia de Catalunya 2006-2015


www20.gencat.cat/docs/icaen/ 03_Planificacio%20Energetica/ Documents/Arxius/ Pla_energia_Catalunya_2006_2015.pdf

Pla de lenergia de Catalunya 2006-2015 (revisi del 2009)


www20.gencat.cat/docs/icaen/ 03_Planificacio%20Energetica/ Documents/Arxius/ Pla_energia_Catalunya_2006_2015_revisio _2009.pdf

Hemeroteca

La Generalitat projecta perforar el Pirineu amb un gran gasoducte, El Peridico, 04/06/2011 Les obres del gasoducte confirmen els pitjors temors, Vilaweb Sabadell, 01/12/2011 Polmica per les obres del gasoducte al rodal de Sabadell, El Punt+Avui, 06/12/2011

DOGC amb laprovaci definitiva del Pla especial urbanstic del gasoducte Martorell-Figueres del Departament de Territori
576934&type=01&language=ca_ES

portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/ AppJava/PdfProviderServlet?documentId=

Presentaci del Departament dEmpresa i Ocupaci sobre el projecte Midcat


www.eic.cat/gfe/docs/8325.pdf

Mobilitzaci de pagesos a Corr dAmunt per les obres del gasoducte, El 9 Nou, 19/12/2011 Les obres dun gasoducte destrossen paratges naturals del Valls Occidental, Setmanari de Comunicaci Directa, 14/12/2011

BOE amb el primer anunci dinformaci pblica del projecte de gasoducte Martorell-Figueres BOE amb la declaraci dimpacte ambiental del gasoducte MartorellFigueres

www.boe.es/boe/dias/2008/03/14/pdfs/ B03258-03296.pdf

www.boe.es/boe/dias/2010/09/06/pdfs/ BOE-A-2010-13826.pdf

Protestes ecologistes contra el gasoducte del Valls

57

Web de lany internacional de lenergia sostenible per a tots de lONU


www.un.org/es/events/ sustainableenergyforall

Blog impulsat pels contraris al gasoducte Martorell-Figueres


gasoducte.blogspot.com

Departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat


Pg. de Grcia, 105 (Torre Muoz) 08008 Barcelona 934 849 500 www.gencat.cat/empresaiocupacio

Adenc

Institut Catal de lEnergia

Ca lEstruch Sant Isidre, 140. 08208 Sabadell 937 171 887 correu@adenc.cat www.adenc.cat

Pamplona, 113. 08018 Barcelona 936 220 500 www20.gencat.cat/portal/site/icaen

Ajuntament de Sabadell

Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat. Direcci General de Poltiques Ambientals


Av. Diagonal, 523-525. 08029 Barcelona 934 445 000 www20.gencat.cat/portal/site/ mediambient

Pl. de Sant Roc, 1. 08201 Sabadell 937 453 100 www.sabadell.cat

Ajuntament de Castellar Entesa per Sabadell


937 453 127 info@entesa.org www.entesa.org

Pg. de Tolr, 1. 08211 Castellar del Valls 937 144 040 www.castellarvalles.cat

Secretaria dEstat dEnergia (Ministeri dIndstria) Enags

Paseo de la Castellana, 160. 28046 Madrid. 902 446 006 / 913 494 640 www.minetur.gob.es/energia/ca-es/ Paginas/index.aspx

Paseo de los Olmos, 19. 28005 Madrid 902 443 700 www.enagas.es

Llicenciat en periodisme (UAB, 2009). Redactor de poltica del diari Ara des del seu llanament, tamb ha treballat a Pblico. Ha estat tcnic de comunicaci de la Intersindical-CSC. [@rogertugas]

ROGER TUGAS (Sant Cugat del Valls, 1986)

58

ANUARI MDIA.CAT

UN PARC TEMTIC EN NOM DE DU


XAVIER GISPERT El govern del PP, encapalat per Jos Ramn Bauz, t a les seves mans aplanar el cam de Tierra Santa, el primer parc temtic catlic dEuropa. Inicialment, lempresa impulsora del complex, el Grupo Sigma, va fer pblic que el parc subicaria a Ses Salines, a lilla de Mallorca. El projecte, per, sha frustrat per manca dacord amb el propietari dels terrenys. En aquest moment, Sigma no vol revelar la nova localitzaci, tot i que afirma que la iniciativa tira endavant. Perqu aix passi, per, el govern hauria de donar llum verda a una srie de modificacions legals. La qesti mediambiental, el rerefons religis, les contradiccions dels mateixos impulsors i lopacitat que planeja sobre la trama dempreses implicades generen recels entre la societat civil.

La nova legislaci turstica i durbanisme del govern balear obre les portes de Mallorca a Tierra Santa, el primer complex doci catlic a Europa

59

ssistir a lltim sopar amb Jess de Natzaret, passejar per lArca de No o viure en directe el judici de Pon Pilat sn algunes de les activitats que aviat podrien figurar a lagenda de qualsevol turista que visiti Mallorca. Els promotors de Tierra Santa lhan presentat com una infraestructura ecolgica i respectuosa amb el medi ambient. Per el cert s que el projecte no t un perfil gaire sostenible. Est prevista la construcci dun complex amb dotze restaurants, una muralla, un amfiteatre, botigues, desenes descultures i espais doci, serveis i installacions dirigides als ms de 60.000 turistes i amants de la fe catlica que els promotors volen atreure cada mes amb la seva proposta ldica. El Grupo Sigma, a preguntes de lAnuari Mdia.cat, sha negat a fer pblica la nova ubicaci prevista per al parc, desprs que fracassessin les negociacions inicials amb un propietari de Ses Salines. Noms se sap que es tracta dunes parcelles rstiques ubicades en un poble del centre de lilla. La construcci del complex, doncs, suposaria la desprotecci daquests terrenys. El govern balear ja ha mogut una pea molt important a favor del parc religis. El passat 17 de febrer, aprovava un decret llei que permet installar activitats fins ara vetades en sl rstic a travs de la flexibilitzaci del concepte inters general. De moment, per, el Consell de Mallorca segueix sent lnica instituci competent per declarar aquesta figura, que permet el canvi dusos dun terreny, i el Pla territorial de lilla pot posar moltes traves a un projecte com aquest. Tanmateix, larquitecte i portaveu de Tierra Santa, Carlos Shmidt, diu que est esperant notcies de lexecutiu de Jos Ramn Bauz, que prepara dues normatives clau en la matria: la Llei general turstica i la Llei del sl. Lesborrany de la primera dna poders a govern i ajuntaments per aprovar aquest tipus de projectes sota un nou concepte: linters turstic, que podria tombar les competncies del Consell i deixar el Pla Territorial en paper mullat. A ms, els promotors del parc catlic admeten haver percebut una actitud molt ms receptiva tant del govern com del Consell des que el PP hi est al capdavant. La instituci insular no ha respost les preguntes sobre el parc temtic, mentre que lexecutiu balear nega oficialment tenir el projecte de Tierra Santa sobre la taula. El Grupo Sigma, en canvi, diu que est convenut que tard o dhora arribaran els canvis legislatius i la comunitat declaEL PROJECTE rar linters turstic i econmic del seu negoci. A ms, preveuen comenar les PREVEU CONSTRUIR obres aviat i afirmen que aquests nous UN COMPLEX AMB terrenys escollits sn molt ms estratDOTZE RESTAURANTS, gics i que ja estan tancats.

UNA MURALLA, UN AMFITEATRE, BOTIGUES I ESPAIS DOCI PER A 60.000 TURISTES MENSUALS
ANUARI MDIA.CAT

60

Les promotores visibles de la iniciativa sn un grup dempreses aplegades sota la marca de Grupo Sigma: Estudio Plugliese

Opacitat empresarial

(arquitectura i disseny), Elctrica Cremo- LES EMPRESES QUE na, Electrificaciones Poli, Instalaciones INVERTEIXEN A TIERRA Sanitarias RDO, la mateixa Tierra Santa i la que sembla ser la societat matriu, Sig- SANTA HO FAN DE MANERA ma Insulares de Construcciones SL, amb SECRETA I AMB UN ACORD seus a Palma i Calvi. QUE BLINDA LA SEVA Ladministrador de Sigma, Carlos ShCONFIDENCIALITAT midt, reconeix que treballen amb ms inversors. Per aix, sha arribat a un acord amb altres empreses amb les quals ms endavant est previst crear una fundaci. Ara b, segons Shmidt, les societats suneixen al projecte de Tierra Santa de manera secreta, fruit dun acord de durada infinita que blinda la seva confidencialitat, fins i tot arribat el dia en qu comenci a explotar-se el parc temtic religis. Shmidt assegura que aquest entramat dempreses que hi ha al darrere prefereix treballar de forma discreta. Existeix un grup de societats i professionals, per, que est participant de manera ms o menys oberta en el projecte, segons consta al web corporatiu de Tierra Santa a la xarxa. En aquest es reflecteix la participaci de dos bufets (J.M. Frau i J.E. de Navarra), empreses dartesania i patrimoni (la vidriera de la famlia Gordiola, Portal For i Arqueomedia), societats despectacles (Zara Bellydancer i Bluextrem Teatrales) i entitats daltres disciplines, com FMS i Tctil Art (informtica) o Pablo M. Laboranti Estrategia, entre altres. Tanmateix, algunes de les entitats que figuren al web de Tierra Santa neguen, ara per ara, la seva participaci real en el projecte. s el cas de Critas Mallorca, que tot i que figura al web, afirma que no hi t cap relaci. Des de la instituci de beneficncia neguen cap acord amb Tierra Santa. De fet, fonts de lentitat admeten que han existit contactes amb els seus responsables, per es mostren molt prudents abans dimplicar-shi i no es posicionaran fins que tot estigui ms avanat. Tanmateix, el Grupo Sigma ja inclou Critas com una de les entitats intervinents. Des de Tierra Santa, a ms, prometen donacions per a Critas i donen per fet que el Bisbat de Mallorca assessorar lempresa recreativa en lescenificaci de limaginari religis local. La propaganda del parc destaca que el projecte disposa, a ms, de laprovaci del Bisbat de Mallorca i la benedicci de la Santa Seu de Roma. A la prctica, per, sembla que aix no s ben b aix. Fonts del Bisbat de Mallorca neguen rotundament que la instituci religiosa tingui cap posici oficial a favor o en contra de Tierra Santa; una contradicci que t origen, segons aquestes fonts, en la doble lectura dalmenys una reuni informal entre els promotors del parc temtic i el bisbe de Mallorca, Jess Murgui. Pel que fa a la benedicci del Vatic, Sigma es basa en el fet que lexpresident del Consell Pontfex de Comunicaci Social, John P. Foley (recentment finat), va expressar el seu suport al projecte de Tierra Santa en la seva versi argentina (vegeu desglossa-

En nom de Du?

Un parc temtic en nom de Du

61

ment). Aix consta en un document que aporta Sigma i que est signat pel cardenal fa poc ms duna dcada, el 19 dagost del 2000, dirigit al portaveu de lArquebisbat de Buenos Aires, el pare Guillermo Marc.

Trobar una ubicaci ptima per a Tierra Santa est sent, mai ms ben dit, un autntic viacrucis. Des de lestiu del 2011, i desprs dhaver descartat parcelles a Capdepera, Sencelles, Alcdia, Calvi o Bunyola, el projecte shavia presentat com una realitat imminent que es construiria a Ses Salines. Concretament, en uns terrenys rstics on ara hi ha un parc botnic, el Botanicactus. Loferta dinversi, de ms de 20 milions deuros, havia donat lloc a negociacions entre els promotors del parc, la propietat dels terrenys i lAjuntament de Ses Salines. Finalment, per, el projecte ha fracassat per manca dacord amb la propietat dels terrenys. El propietari del Botanicactus, lempresari Jean Marc Maccario, no vol donar detalls de les negociacions, per diu que tot est a laigua. Visiblement enrabiat, sentencia que el parc botnic funciona i seguir funcionant. Mentrestant, el batlle de Ses Salines, Bartomeu Lladonet (Convergncia per les Illes) admet el fracs dunes negociacions que havien fet que el consistori elevs lassumpte al Consell de Mallorca. Per la seva banda, el portaveu de Tierra Santa s ms clar i acusa el propietari de Botanicactus dhaver trencat un contracte signat. Segons diu, per motius aliens a la relaci empresarial. El consistori saliner va moure fitxa el 16 de setembre de 2011, demanant al Consell de Mallorca que declars linters general del parc temtic catlic, en considerar-lo un projecte econmicament beneficis per al poble. Per la seva banda, els grups poltics de loposici (PSM-PSIB, NIL i SUD) es van abstenir, ja que asseguren que el projecte no tenia un expedient seris. Loposici mostrava dubtes sobre la capacitat datraure turistes amb la religi, a ms dels perills mediambientals dun projecte que podria fer crixer el sl urb del municipi en un 25 %. A ms, les inversions paralleles que shaurien dassumir (reformes a la carretera, rotonda, ampliaci dinfraestructures...) podrien haver anat a crrec de lerari pblic. Es dna el cas, per, que Tierra Santa no s lnic parc temtic que sha projectat a Mallorca en els ltims temps. Lempresa danesa Theme Park Group tenia prevista la promoci dun parc datraccions a Campos fruit dun presumpte pacte poltic i EL PARC SHAVIA DE empresarial amb dirigents del PP previ a les eleccions del 2011. Aix es desprn CONSTRUIR INICIALMENT dun informe realitzat per lauditoria Bille A SES SALINES, PER & Buch-Andersen a encrrec de la promoEL DESACORD AMB tora del projecte turstic. Lempresa est a lespera de les proEL PROPIETARI DELS peres eleccions a Mallorca el maig del TERRENYS HA FRUSTRAT 2011, a partir de les quals est planificat LOPERACI un projecte de llei dissenyat per requali-

Ses Salines: el darrer fracs

62

ANUARI MDIA.CAT

ficar terrenys agrcoles en comercials, TIERRA SANTA NO afirma de manera literal linforme, escrit S LNIC PROJECTE en dans i tradut pel Grup dOrnitologia Balear (GOB), lentitat referent en les- DAQUEST ESTIL PREVIST tudi i defensa del medi ambient de lilla. A MALLORCA: LEMPRESA El document financer, al qual ha tingut DANESA THEME PARK accs el GOB, recomana a lempresa que GROUP VOL EDIFICAR DUN esperi que les propostes de projecte de llei o dexempci estiguin acabades a final PARC DATRACCIONS AL del 2011, i laprovaci a principis/mitjans POBLE DE CAMPOS de 2012. Unes aproximacions que no van gens desencaminades. Linforme exposa la mala situaci de la promotora danesa, per conclou que el resultat de lany es considera satisfactori, ja que la voluntat poltica [del futur executiu del PP balear] s implementar el projecte [en referncia al parc datraccions de Campos]. La denncia del GOB no ha tingut gaire ress meditic, tot i que el document era molt revelador. El 18 doctubre de 2011, la plana major del govern es va reunir amb el propietari de Theme Park Group, Per Pedersen. A la foto hi havia presents, a ms del mateix president del govern, el vicepresident econmic, Josep Ignasi Aguil, i el conseller de Turisme, Carlos Delgado. Aquest darrer s el conegut exbatlle de Calvi, i ja havia estat en contacte amb lempresari dans molts anys abans, quan es projectava un parc temtic al seu municipi. Des de la denncia del GOB, no sha sabut gaire ms del Theme Park Group. El GOB recorda que Mallorca est amenaada per un nou boom dinstallacions agressives amb el territori, sobretot amb laplicaci del decret llei aprovat pel govern aquest 2012 i la imminent Llei general turstica. Afirmen que la Conselleria encapalada per Carlos Delgado ha mostrat mniga ampla amb aquesta mena diniciatives. Projectes com el circuit de Frmula 1, la nova Ecociutat de Manacor o un macrohotel bioclimtic de 1.200 places a Sa Rpita han posat en alerta les organitzacions ecologistes, que no donen crdit als pretextos mediambientals amb els quals es presenten molts dels projectes. La construcci de Tierra Santa o la possible concreci del projecte de Theme Park Group, doncs, resulta preocupant per la magnitud dunes operacions que, com a mnim, depenen de canvis legislatius i mesures especials que tindran un fort impacte en el territori. El Grupo Sigma t molt clar que ladministraci pblica li donar suport durant el 2012, malgrat la participaci confidencial dalguns inversors. Entre els elements ms controvertits hi ha el fet que laventura religiosa aposta sistemticament per installar-se en parcelles rurals, la desprotecci i revaloritzaci de les quals suposaria, inevitablement, la prdua de part del patrimoni natural de lilla, un augment del valor del sl i, molt possiblement, la inversi pblica en creaci i ampliaci dinfraestructures bsiques.

2012: un any decisiu

Un parc temtic en nom de Du

63

Tierra Santa fa compte obrir les portes a partir del juny, malgrat que ara per ara sembla una fita molt difcil de complir. Si el projecte arriba a bon port, per, els promotors privats i els facilitadors pblics hauran dacabar explicant qu t aquesta illa de la Mediterrnia (i el seu sl rstic) per considerar-la un emplaament tan atractiu per al turisme religis. Mentrestant, que Du beneeixi totes les parts i la Mallorca terrenal ja en jutjar el resultat.

Lombra de Buenos Aires


Si sacaba construint, Tierra Santa Mallorca ser la rplica renovada dun parc temtic didntic nom que encara funciona a Buenos Aires i que ha disposat de limpuls i promoci dalgunes empreses del Grupo Sigma, per tamb de capitals majors, com Carrefour, el BBVA o La Caja. De fet, la publicitat del projecte ha anat acompanyada de lexposici del cas argent com quelcom consolidat i dxit que cada any atrau milers de turistes. El cert, per, s que actualment el Grupo Sigma no est directament vinculat a la gesti daquest parc. Els terrenys on subica latracci religiosa van ser adquirits pel poders Sindicato de Empleados del Comercio (SEC) un temps abans de la inauguraci, lany 1999, de la versi original de Tierra Santa. Una compra-venda que va ser polmica i va esquitxar les elits ms altes del pas. Lestiu del 2005 lexpresident argent Carlos Menem va sortir victoris dun conflicte judicial en el qual se lacusava dhaver afavorit el president del SEC, Armando Cavalieri. El jutge investigava, justament, loperaci amb els terrenys on ara hi ha la versi argentina de Tierra Santa. Menem va declarar com a imputat per presumptes delictes dabs de poder, per finalment la causa contra ell va ser arxivada.

64

ANUARI MDIA.CAT

Anlisi del tractament meditic


Que el primer parc temtic catlic dEuropa es pugui installar a Mallorca ha despertat linters de la premsa local, per tamb de mitjans amb ms pes internacional, com The Guardian, que lany 2010 ja plantejava punts de vista crtics sobre el tipus de turisme que atrau un projecte daquestes caracterstiques. Tamb la revista Intervu va ser de les primeres a publicar un reportatge sobre el projecte. La informaci local ha estat ms aviat superficial, puntual i poc crtica, per algunes excepcions confirmen la bona feina de molts professionals de les Illes. Destaca la secci dopini del Diari de Balears, des don loctubre de 2011 lescriptor Josep Maria Llaurad posava sobre la taula un tema tab: el de les mesquites i altres religions. Llaurad compara la notcia del parc catlic amb les de les dificultats per obrir centres de religions minoritries en altres pobles. Diu: Tot i que sembla que pertanyen a seccions diferents dun diari, una mnima anlisi indica que sn dues cares de la mateixa moneda. Per la seva banda, des del mateix rotatiu i ja lany 2011, el periodista Maties Salom assegurava en un article dopini que el projecte urbanstic hauria de menester alguna reforma legislativa i/o vista grossa. A ms, sentenciava irnicament: Com que es tracta duna slida iniciativa emprenedora doferta complementria amb efectes beneficiosos fora de dubte, segur que li ho arreglaran o ho incorporaran a algun projecte de reforma, ves. Lescriptor i el periodista alertaven, a ms, del que pot resultar dun projecte que mescla les passions religioses amb la indstria de loci. Llaurad, a ms, posava altres temes sobre la taula, com ara les experincies de recuperaci amb diners pblics de parcs temtics que han fet fallida. Rotatius de lilla com El Mundo o el Diario de Mallorca nhan fet un seguiment informatiu ms profund. En general, donant veu a les parts ms interessades, per tamb publicant els dubtes plantejats per alguns crrecs poltics locals. El diari de Pedro J. Ramrez va publicar unes declaracions favorables del bisbe i va treure a la llum que el projecte shavia desencallat grcies a larribada del PP. Tamb cal destacar el setmanari El Triangle, que al darrer nmero del 2011 hi dedicava una pgina sencera. Larticle concloa apuntant la possibilitat que el vessant catlic del PP tingui part de responsabilitat en lassumpte. Finalment, cal posar en valor la informaci publicada pel portal econmic dirigit a empresaris de turisme www.02b.com, per haver estat el ms ferm a lhora de destapar lopacitat de les empreses que hi ha darrere el projecte i les possibles incompatibilitats ecolgiques del parc amb el Pla Territorial de Mallorca.
Un parc temtic en nom de Du

65

Hemeroteca

Los terrenos de Botanicactus en ses Salines albergarn un parque temtico religioso, ltima Hora. 15/09/2011 El govern reniega ahora del parque temtico del promotor dans, Diario de Mallorca, 28/10/2011 Projecten un parc temtic catlic a Mallorca, El Triangle, 31/12/2011

Mallorca disea un parque temtico religioso como el de Tierra Santa en Argentina, 02B, 18/10/2011

Capdepera planea construir un gran parque temtico cristiano en el antiguo vertedero, El Mundo Dia de Baleares, 13/09/2010 Habemus parque... en Ses Salines, El Mundo, 19/08/2011 El Ayuntamiento no aprobar el parque catlico sin ver antes un proyecto serio, Diario de Mallorca, 20/08/2011 Sigma descarta Capdepera y Alcdia para ubicar el parque temtico, Diario de Mallorca, 19/09/2010

Dios se muda a Mallorca, Intervi, 13/12/2010

Welcome to Holy Land Europes first Christian theme park, The Guardian, 12/09/2010

Alivio judicial para Menem, Pagina 12, 20/08/2005 El parque Tierra Santa atrae a ms de 6.000 personas por da, La Nacin, 13/04/2000

Aquel regalito para Cavalieri, Pagina 12, 26/07/2005 Una rplica de Tierra Santa en Parque Norte, Clarn, 13/09/1999

66

ANUARI MDIA.CAT

Recursos i fonts

Document - Proposta de Sigma per installar Tierra Santa a Ses Salines, 23/08/2011

Plnols oficials del projecte de Tierra Santa a Ses Salines Certificat de lacord de plenari del 14/09/2011

Tierra Santa Mallorca (TSM) Tierra Santa (Buenos Aires) Estudio Pugliese
www.estudiopugliese.com.ar www.tierrasanta-bsas.com.ar

tierrasantamallorca.wordpress.com

Proposta de la batlia sobre Tierra Santa Proposta de lAjuntament de Ses Salines al Consell de Mallorca, 16/09/2011

Toi Ruiz Inmobiliaria


www.toniruiz.com 971 649 117

Document divulgatiu dInformaci Territorial del Consell de Mallorca sobre ladaptaci de la parcella 69 del polgon 7 de Ses Salines al Pla Territorial (PTM), 8/09/2011 Referncia cadastral i consulta descriptiva i grfica dels bns immobles de naturalesa rstica de la parcella 60 del polgon 7 de Ses Salines. Ministeri dEconomia i Hisenda, 8/09/2011 Informe de Sigma Insulares de Construcciones S.L. Informa D&B S.A., 22/02/2012 Informe de Botanicactus S.L. Informa D&B S.A., 23/02/2012 Projecte general de Tierra Santa. Grupo Sigma, maig 2009

Ajuntament Ses Salines


871 941 865 www.gruposigma.com

Gabinet de Premsa del Grupo Sigma Botanicactus

971 649 494 www.botanicactus.com

Secretaria de Comunicaci del Bisbat de Mallorca


971 214 601

Gabinet de Premsa de Critas Mallorca


971 716 288

Text del Decret-Llei 2/2012 de mesures urgents per a lordenaci urbanstica sostenible, 17/02/2012

GOB (Grup dOrnitologia Balear)


971 596 060

Gabinet de Premsa del Consell de Mallorca


971 173 562

Gabinet de Premsa de la Consellera de Turisme de Mallorca


971 176 191
Un parc temtic en nom de Du

67

Llicenciat en periodisme per la UAB, ha exercit com a responsable de la informaci judicial del Diari de Balears, com a redactor dels serveis informatius dOna Mallorca i com a membre de lequip dedici i producci de Mallorca Mat, el magazn matinal dOna Mallorca. A ms, durant els darrers anys ha collaborat amb diverses publicacions del Principat, com El Triangle o Illacrua. Tamb collabora amb LAccent, entre altres publicacions digitals i en paper, i exerceix com a professor de redacci i gui radiofnic en un centre docent de Barcelona. [@xaviGZ_]

XAVIER GISPERT (Barcelona, 1983)

68

ANUARI MDIA.CAT

EL FRAU FISCAL COSTA A CADA CATAL 876 EUROS LANY


MARIA MANYOSA MASIP El 71% de levasi tributria, que es calcula en uns 16.000 milions deuros, es produeix entre les grans fortunes i corporacions empresarials El Sindicat de Tcnics del Ministeri dHisenda (GESTHA) calcula que leconomia subermida a Catalunya seleva cada any a 16.000 milions deuros. Lincompliment en el pagament dimpostos el farien, en un 71%, les grans corporacions empresarials que trampegen la jurisprudncia i eviten declarar tots els seus beneficis. Per fer-hi front, el sistema tributari collectivitza el problema: aix suposa que a cada ciutad dels Pasos Catalans se li cobra una mitjana de 876 euros anuals de ms en quotes socials. Segons els tcnics dHisenda, la situaci deriva de la feble legislaci i el poc control de lAgncia Tributria espanyola. Tot i aix, el 2011 la Fiscalia de Delictes Econmics de Barcelona va obrir diligncies contra grans presumptes defraudadors. Destaquen els noms de ladvocat Emili Cuatrecases, els germans Carulla, propietaris dAgrolimen, i Ricardo Rodrigo, editor dRBA.

69

egons el Sindicat de Tcnics del Ministeri dHisenda (Gestha), el 2011 les grans fortunes espanyoles van evadir ms de 42.000 milions deuros en impostos, que sumats als fraus de les pimes, els autnoms i el frau laboral representen el 23,3% del PIB1 (vegeu taula 1); una xifra elevadssima que posiciona lEstat espanyol al capdamunt del rnquing de la Uni Europea dels 15, on la mitjana s deu punts per sota.

Evasi fiscal anual a Espanya

Quantitat (aproximada) 1.378.000 41.500

Evasi fiscal anual* 10.150 5.111 1.543 59.515 30.370 89.885 42.711

Percentatge 71,77% 17,05% 8,59% 2,59% 100%

Grans fortunes i corporacions empresarials ** Autnoms Altres fraus no empresarials TOTAL FRAU FISCAL Frau laboral TOTAL EVASI FISCAL Societats i pimes

3.000.000 (no hi ha dades)

TAULA 1: Estimaci de levasi fiscal a lEstat espanyol (dades del 2009 vigents a dia davui). FONT: Dades dels Tcnics del Ministeri dHisenda (Gestha). * Import en milions deuros. ** LAgncia Tributria considera grans empreses les que fan operacions per imports superiors a 6 milions deuros lany.

Per tal de mantenir el nivell de serveis pblics, lintent de reequilibrar les irregularitats fiscals es tradueix en un sobreesfor econmic per part dels ciutadans, que han de pagar un plus en concepte dimpostos(vegeu taula 2). Segons Gestha, limport difereix segons el territori: Al Principat de Catalunya s on es paga ms, 983 euros anuals, seguit de les Illes Balears, que sn 896 euros i finalment al Pas Valenci, amb 748 euros. La mitjana dun ciutad dels Pasos Catalans s de 876 euros. A lEstat espanyol s de 839 euros lany.
Euros anuals 983 995 963 963 926 896 748 853 773 681 Principat de Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona Illes Balears* Castell Alacant

Pas Valenci Valncia

TAULA 2: Relaci dimpostos i quotes socials que cada catal paga de ms per compensar levasi fiscal i mantenir el nivell actual de serveis pblics i inversions. FONT: Darrer informe dels Tcnics del Ministeri dHisenda (Gestha), de 2009. * No tenim dades desglossades de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. [1] Calcular el volum de diner negre s complex per la mateixa naturalesa opaca de lobjecte destudi. Hi ha, per, tres metodologies: aproximaci monetria, consum denergia i lanomenat model MIMIC (Multiple Indicator and Multiple Causes). Segons els experts, tot i considerar un redut marge derror, totes tres permeten aproximacions fiables. Les dades publicades aqu sn de Gestha i concorden amb les estimacions de la Fundaci de les Caixes dEstalvis (FUNCAS).

70

ANUARI MDIA.CAT

Ara b, tant la recaptaci dimpostos com el control de leconomia submergida s competncia, a dia davui, del govern espanyol. Tamb ho s tot i que no ho hagi fet la responsabilitat dimpulsar estudis oficials de la situaci i permetre que les agncies tributries autonmiques tinguin accs a la base de dades de lAEAT per tal de facilitar la detecci del frau fiscal i laboral.

SEGONS DADES DELS INSPECTORS DHISENDA, EL FRAU ENTRE ELS AUTNOMS NOMS SUPOSA EL 8,59% DEL TOTAL

Segons Gestha, el 71% de levasi de capitals el fan grans fortunes. Segons dades de lAgncia Tributria als Pasos Catalans es comptabilitza que ingressen 600.000 euros lany 2.267 persones: sn els anomenats super-rics. Nhi ha 1.580 al Principat, 540 al Pas Valenci i 147 a les Illes Balears. En lmbit espanyol les dades oficials recullen que hi ha prop de 3.000 persones amb bns heretats per valor de 10 milions deuros. Sorprenentment el 2011 poc ms de 700 ho van declarar. Tot i aix, els que no ho van fer no van cometre cap delicte, noms van eludir legalment el pagament dimpostos dels seu bns, tal com afirma el secretari general de Gestha, Jos Mara Mollinedo. s el que es coneix com economia dopci (o elusi fiscal, que no evasi), i es basa a aprofitar-se dels aspectes interpretables o no previstos de la llei per defugir el pagament dimpostos. No s, per tant, un frau perqu no vulnera oficialment cap norma. Les corporacions empresarials tamb sn afavorides per la flexibilitat de limpost de societats, que saplica en funci dels beneficis de les empreses i que, a lhora de ser declarat, aquestes poden modificar en ms o menys mesura. El com sexplica amb les dades de lAEAT segons les quals les entitats eludeixen fins a dues terceres parts dels cobraments mitjanant deduccions i un ampli ventall de mecanismes per evitar fer efectives les contribucions. Xavier Cao, de lorganitzaci ATTAC Justcia Econmica Global, explica que si b est establert que les gran empreses han de pagar el 30% dimpostos pels seus guanys, a la prctica nabonen noms un 10% (menys del que paguen les famlies, que contribueixen amb un 115% de la renda).

Els beneficis de tenir diners

La poltica fiscal generosa amb les grans fortunes no ajuda a consolidar una societat ms igualitria, tot i que des de lmbit judicial afirmen que hi treballen de manera constant. Pere Ariche, fiscal de loficina de Delictes Econmics de lrea de Barcelona, defensa que sest fent molta feina per que noms amb les causes que han entrat a judicatura durant el 2011 el departament estar ocupat els propers 10 anys. Ariche afirma que els casos de frau requereixen molt de temps, i els jutges han de reservar-se de mitjana tota una setmana per concloure un nic cas. El fiscal afirma que de cap manera els processos salenteixen conscientment. I s que sovint els imputats sn personalitats socialment rellevants o amb connexions explcites amb els poders econmics,

Lentitud judicial, laxitud legislativa

El frau fiscal costa a cada catal 876 euros lany

71

poltics i financers. Des del Ministeri Pblic, per, sassegura que els casos ms tard o ms dhora sacaben assumint. El que no est en marxa ni es preveu que shi posi a curt termini s la modificaci de la legislaci actual. Per Jos Mara de Odriozola, president de lorganitzaci dInspectors dHisenda de lEstat (IHE), s necessari revisar les normes i adaptar-les als nous temps, una tasca que segons lactual ordenament jurdic recau, de nou, en el govern espanyol. Sobre les possibles i estretes relacions entre lmbit de la poltica i les elits econmiques reflexiona Eullia Reguant, matemtica i membre de Justcia i Pau, que assegura que des del collectiu es t la percepci que el poder no t ganes denfrontarse a segons qui i afegeix que si les lleis encara no shan canviat s perqu els poltics que ho han de fer tenen interessos en les grans fortunes. I s que la fiscalia noms pot obrir diligncies (i jutjar-les en els casos que convingui) si les investigacions de lAgncia Tributria ho requereixen. En aquest sentit des de Gestha denuncien que el 88% de levasi fiscal anual queda impune; una responsabilitat de lAEAT per tamb de la legislaci en si, perqu les acusacions per delictes de frau o evasi fiscal noms es duen a terme si lestafa supera els 120.000 euros. Si durant el judici es demostra el delicte, la condemna per als acusats ser retornar els diners ms una sanci que pot anar del 50% al 150% del capital defraudat. Les penes de pres sn dun mxim de tres anys per sapliquen en molt pocs processos, ja que generalment sarriba a un acord econmic. Pel que fa als casos dinfracci inferiors a 120.000 euros, Hisenda multa els responsables i els sollicita que posin al dia els seus comptes. Si es compleixen els requeriments sevitar qualsevol pena ja que es considera una falta administrativa. Per estafar lEstat econmicament parlant, hi ha dos grans mtodes: o b es camuflen els beneficis obtinguts per disminuir els impostos a pagar (evasi de tributs), o b directament soculten capitals (frau fiscal). Els mecanismes per fer-ho efectiu van des de falsejar factures fins a blanquejar euros a paradisos fiscals. Per exemple, lIVA s un dels impostos ms a la m dels contribuents perqu permet fer factures lliures daquest tribut o tamb registrar una empresa com si ports a terme una activitat que no est subjecta a lImpost sobre el Valor Afegit, i al seu lloc desenvolupar-ne una altra. Lanomenada enginyeria comptable molt valorada a les gestories i que no s necessriament delicte tamb permet trampejar el sistema aplicant a lIRPF deduccions no contemplades o reduint el marge de beneficis duna empresa, que s el que determina la quantitat a pagar en concepte dimpost de societats. s en aquesta lnia que alguns empresaris inscriuen el seu patrimoni (la hipoteca, els cotxes, els iots...) com si fos SEGONS ELS TCNICS una despesa de lentitat on treballen, per augmentar el dispendi i disminuir els DHISENDA, EL 88% DEL guanys: si aconsegueixen demostrar que FRAU FISCAL ANUAL tenen menys beneficis podran reduir la QUEDA IMPUNE seva contribuci impositiva.

Frau fiscal a labast

72

ANUARI MDIA.CAT

Aix tamb es pot fer mitjanant una LADVOCAT CUATRECASAS empresa instrumental (vinculada a lem- EST ACUSAT presa real), s a dir, amb la creaci duna DHAVER EVADIT 3,7 societat sense activitat econmica que no tingui ingressos per a la qual es derivin MILIONS DEUROS despeses. Amb previsi de salvar els mo- MITJANANT LOCULTACI bles si sn descoberts, aquestes entitats DE LA RENDA REAL acostumen a ser gestionades per la figura dun administrador, conegut com a testaferro, que sovint s una persona sense propietats. En el moment en qu la justcia destapa el cas, sovint no t possibilitat dembargar-li bns. En aquest escenari s on es duen a terme les operacions vinculades, s a dir, el lloguer o la prestaci de serveis entre lempresa real i lempresa instrumental que a la prctica econmica t un nic responsable i s el que fixa el preu de lintercanvi. Aquestes operacions serien legals si no fos que la llei obliga a realitzar-les seguint el preu de mercat. Les accions de frau fora de les fronteres de lEstat espanyol tamb ofereixen diverses possibilitats com ara levasi dimpostos per deslocalitzaci. Cada pas t la seva prpia poltica fiscal que determina el percentatge dimpostos a pagar en el seu territori. Aix doncs, no s estrany que alguns individus sempadronin a altres estats per tal que les seves fortunes desgravin menys. Ara b, per fer-ho sha de poder demostrar que shi resideix com a mnim 186 dies lany. Finalment, i dins les accions de frau a gran escala, hi ha la possibilitat de defraudar a travs doperacions triangulars amb empreses radicades a lEstat espanyol vinculades a altres de situades en paradisos fiscals, a les quals singressen els interessos generats i lAgncia Tributria no t capacitat daccedir-hi perqu els comptes estan blindats. Un dels casos de presumpte frau fiscal ms sonats del 2011 s el de ladvocat Emili Cuatrecases, acusat dhaver evadit 3,7 milions deuros mitjanant locultaci de la renda real obtinguda dels exercicis empresarials a travs dels impostos de societat, de patrimoni, dIRPF i dIVA. Cuatrecases s advocat i president del bufet barcelon Cuatrecasas, Gonalves Pereira, un dels despatxos ms influents de lEstat espanyol. s expert en assessoria fiscal i est especialitzat en serveis de direcci de transaccions complexes, reestructuracions financeres i assessorament a grans empreses familiars. Per la matria en qu est especialitzat, doncs, s especialment rellevant lobertura de diligncies judicials en contra seva. El fiscal Ariche assegura que no s habitual que advocats gestors facin prctiques fraudulentes. Sigui com sigui, a final dany la fiscalia acusava Cuatrecases de 10 presumptes delictes contra la Hisenda Pblica pels exercicis fiscals de 2006, 2007 i 2008, en els quals se suposa que va simular negocis i aparentar una realitat econmica falsa.

Cuatrecases, lassessor fiscal imputat

El frau fiscal costa a cada catal 876 euros lany

73

La querella presentada per la fiscalia tamb apunta la seva exdona i tres empreses, dues de les quals sn indirectament propietat de Cuatrecases. El fet s que ladvocat catal s lamo dEmesa SL, tot i que el capital social s de la societat sussa BC Property, que a la vegada pertany a Unin CB SL, registrada a lEstat espanyol. Suposadament, el que va fer limputat va ser evadir capital mitjanant operacions triangulars, s a dir, va utilitzar les dues darreres societats, que no tenien activitat econmica, per llogar-se (a ell mateix) finques, autombils i un iot amb la tripulaci inclosa. Daquesta manera presentava despeses personals com si fossin empresarials deduint-les de la comptabilitat de la societat i per tant defraudant i evadint lIRPF.

Un altre dels casos que va veure la llum lany passat s el de la famlia Carulla. Els sis germans accionistes de la principal indstria dalimentaci catalana, Agroalimen, estan sent investigats per lAudincia Tributria per un presumpte frau fiscal que oscilla entre els 400.000 i un mili deuros per cap, s a dir que el total suposadament defraudat es trobaria entre 2,4 i 6 milions deuros. Levasi shauria fet mitjanant la compravenda daccions entre societats del mateix grup i ocultant-ne els beneficis. Ms de 60 milions haurien acabat a una societat instrumental de la xarxa empresarial amb seu a Holanda en concepte de patrimoni, sense haver-ne pagat els impostos. Aquest s un cas complicat no noms pel nombre dacusats sin per la complexitat de les operacions fiscals. Per aix, segons apunta el periodista especialtizat Xavier Salvador al portal Economia Digital, podria ser que la sortida daquesta situaci passs per desvincular cinc germans del cas i concentrar la responsabilitat de la gesti tributria en una sola persona per tal datenuar la pena. Probablement seria Jordi Carulla, administrador del grup dempreses instrumentals, que podria regularitzar els comptes amb Hisenda pagant els impostos evadits i el 50% dels diners defraudats amb interessos de demora.

Els Carulla: pagant Sant Pere canta

El mes de juny de 2011 la fiscalia denunciava el president del grup RBA, Ricardo Rodrigo, per un presumpte frau fiscal de 2,3 milions deuros en concepte dimpostos de societat que no va pagar entre els anys 2005 i 2008, i que va evadir a travs duna empresa instrumental. RBA s un dels grups editorials ms importants del sector. s lder a lEstat espanyol en la comercialitzaci de LA FAMLIA CARULLA, colleccionables a gaireb 50 pasos. TamPROPIETRIA DEL GRUP b fa productes audiovisuals i s al darrere duna trentena de revistes, entre les quals AGROLIMEN, HAURIA Lecturas, National Geographic i El Jueves. DEFRAUDAT ENTRE 2,4 I 6 El frau de Rodrigo consistia que, supoMILIONS DEUROS sadament, hauria rebut fons de leditorial

Ricardo Rodrigo, defraudant des de casa

74

ANUARI MDIA.CAT

a canvi dun suposat assessorament (que RICARDO RODRIGO, feia des del seu domicili), un fons amb el PROPIETARI DEL GRUP qual la companyia pagava tamb els sous EDITORIAL RBA, EST del personal de servei de la casa. Aix, lhabitatge particular de Rodrigo estava SENT INVESTIGANT PER UN a nom de lempresa patrimonial a qui el PRESUMPTE FRAU DE 2,3 president pagava un lloguer. Tot i aix, en- MILIONS DEUROS cara que pugui semblar que lempresari utilitzava la seva residncia per qestions de feina que s el que defensa, des del grup editorial asseguren que la imputaci s un cas personal que no t res a veure amb el grup RBA. Que cada any surtin casos de grans empresaris perseguits per la justcia per les seves prctiques fraudulentes amb la Hisenda Pblica no acaba ni de llarg amb el problema. Des del sindicat Gestha reclamen la imminent posada en marxa de poltiques per augmentar la recaptaci fiscal centrades principalment a eradicar leconomia submergida i perseguir els que incompleixen les seves obligacions tributries. Eullia Reguant, membre de de Justcia i Pau, afirma que s inquietant que lexecutiu autonmic (i el central tamb) sesmeri a controlar i gestionar la partida de les despeses i no ho faci amb tanta dedicaci amb la dels ingressos, que pateix un robatori anual de 88.000 milions deuros en concepte deconomia submergida. Aix vol dir que aquells que paguen impostos i compleixen amb la transparncia de la seva economia sn els que han dassumir les crregues dels que no ho fan. Per Reguant hauriem de comenar a reclamar un tracte just i equitatiu a lhora de recollir impostos.

El frau fiscal costa a cada catal 876 euros lany

75

Anlisi del tractament meditic


Les xifres sobre leconomia submergida apareixen de tant en tant als mitjans de comunicaci, sobretot en relaci als autnoms i professionals liberals. Els que no hi tenen tanta presncia sn els grans responsables: les grans fortunes defraudadores i el mateix sistema que les afavoreix. Les dades hi sn, aproximacions ms que fiables mentre el govern no es decideixi a invertir en lestudi del frau fiscal per fer-hi front (un altre dels aspectes oblidats per la majoria dels mitjans). El sindicat de Tcnics del Ministeri dHisenda facilita peridicament resultats danlisis i informes aix com les claus per poder-los interpretar. La premsa econmica especialitzada, com Expansin o el mitj on-line Economia Digital, s la que ha donat cobertura a lassumpte, a ms del setmanari Directa, que el mes de novembre va publicar el reportatge Silenci, aqu es defrauda: 16.000 milions deuros anuals, on sexplicava no noms els mecanismes per evadir capitals, sin tamb quins catalans sn grans defraudadors. Poc abans, el mes de mar, el programa 30 minuts de TV3 emetia el reportatge Hisenda no som tots, que si b no es dedicava a donar noms i llinatges de les persones que fan accions fraudulentes, s que explicava com les empreses blanquegen diners a travs de paradisos fiscals. La premsa generalista sha dedicat a fer la cobertura dels casos sorgits, a publicar notcies relacionades amb les citacions judicials, a recollir declaracions dels advocats de la defensa i a publicar les informacions recollides a les querelles. En general sha presentat el frau fiscal de les grans fortunes com casos allats i puntuals evitant mostrar que la imputaci dalgunes persones de les elits catalanes per evadir impostos s una dinmica cronificada, un robatori a lestat del benestar i que s noms la punta dun iceberg que estafa a Catalunya 14 mil milions deuros lany.

76

ANUARI MDIA.CAT

Hemeroteca

Tributamos como los suecos?, Pblico, 02/02/2012

Hisenda no som tots. Reportatge televisiu del programa 30minuts ems a TV3 el 13/03/2011 El fraude fiscal en Espaa, Economa Exterior n. 49, estiu 2009

Silenci, aqu es defrauda: 16.000 milions deuros anuals, Setmanari de comunicaci Directa, 08/11/2011 Los Carulla no paran al juez, Economia digital, 27/09/2011 Hacienda acusa a todos los hermanos Carulla de fraude fiscal, El Peridico, 07/06/2011 La fiscala presenta una querella contra Emilio Cuatrecasas por un fraude fiscal, Cincodias.com, 22/12/2011

Bibliografia

El frau fiscal costa a cada catal 876 euros lany

Estado fiscal y democracia, Ignacio RuizJarabo Colomer (Tirant lo Blanc, 2010)

77

Recursos i fonts
Reducir el fraude fiscal y la economia sumergida. Una medida vital e imprescindible para superar la crisis. Sindicato de tcnicos del Ministerio de Hacienda, 15/11/2011 Oficina Antifrau de Catalunya
Ribes, 1-3 08013 Barcelona 935 545 555 bustiaoac@antifrau.cat www.antifrau.cat

Estimacin del volumen de economa sumergida en Espaa. Informe de FUNCAS publicat als Cuadernos de Informacin econmica ISSN 1132-9386, n. 220, 2011 Opiniones y actitudes fiscales de los espaoles en 2010. Estudi de lInstitut dEstudis Fiscals, 09/11/2010

Fiscalia Provincial de Barcelona

Gran Via de les Corts Catalanes, 111 08014 Barcelona www.ciutatdelajusticia.com

Implicaciones de la economa sumergida en Espaa. Llibre marr del Cercle dEmpresaris 2010. Versi en pdf.
www.circulodeempresarios.org

Gestha, Sindicat de Tcnics del Ministeri dHisenda


Seu central: Lrida, 32-34 28071 Madrid 915 837 968 gestha@gestha.es gestha.es

ATTAC Catalunya Justcia Econmica Global


attac-catalunya.cat

Justcia i Pau

Inspectores de Hacienda del Estado


Paseo de la Castellana, 106 28046 Madrid Premsa: 915 500 204 info@inspectoresdehacienda.org www.inspectoresdehacienda.org

Rivadeneyra, 6, 10 08002 Barcelona 933 176 177 justiciaipau@justiciaipau.org www.justiciaipau.org

Portal Economia Digital

www.economiadigital.es/cat

Llicenciada en periodisme (UAB, 2008) i estudiant del mster de Comunicaci dels conflictes armats i dels socials. Ha treballat al Diari de Balears i a Ona Mallorca, al programa La volta al dia en 80 mons. Tamb ha realitzat tasques de comunicaci corporativa al Collegi dArquitectes de Catalunya (COAC). [@mmanyosa]

MARIA MANYOSA MASIP (Sabadell, 1982)

78

ANUARI MDIA.CAT

SENSE LLEI PER ALS LOBBYS


VCTOR SAURA

LEstat espanyol s un dels pocs pasos europeus que encara no tenen cap normativa perqu els grups dinteressos i lacci poltica es relacionin de forma transparent

El 19 de juny de 2011, quan encara aspirava a ser el segon de la llista de CiU a Madrid, Oriol Pujol Ferrusola va declarar a La Vanguardia que CiU ha de deixar de fer de partit lobby a Madrid i actuar com a partit nacional catal. Duran i Lleida no sho va prendre gens b, i finalment va aconseguir que Pujol no lacompanys al Congrs. Per encara sho va prendre pitjor quan el 17 de novembre, a tres dies de les eleccions estatals, el periodista Xavier Bosch li va preguntar en una entrevista a TV3 si havia cobrat dels lobbys com lacusen ICV i ERC. Duran ho va negar, per descomptat, i dos mesos desprs va enviar un inslit requeriment notarial a Bosch on el comminava, sense xit, a retirar la pregunta.

79

ls lobbys existeixen i existiran. El que sha de fer s regular-los perqu ignorar-los no far que deixin dexistir. Aquesta s la premissa de la qual parteix Acces Info Europe, una ONG amb base a Londres lobjectiu de la qual s promoure que els ciutadans tinguin un millor i ms ampli accs a la informaci. Segons la seva directora a lEstat espanyol, Helen Darbishire, lactivitat que fa el lobby s important i necessria, ja siguin els que representen interessos empresarials o socials, per tots sabem que pot ser dubtosa si no est regulada i no sexerceix segons uns principis de publicitat i transparncia. Acces Info va aterrar a lEstat lany 2006. Des daquell any va promoure una plataforma dentitats que, sota el nom de Coalicin Pro Acceso, batper ladopci duna llei que afavoreixi la transparncia a lAdministraci. De fet, aix ja existeix a 90 pasos. A Europa, noms quatre estats no tenen cap regulaci especfica: Luxemburg, Malta, Xipre... i Estat espanyol. Segons recorda la plataforma, el govern Zapatero es va comprometre a fer una llei sobre lobbys a la campanya del 2004. I en set anys va ser incapa de fer-la, malgrat les vegades que els grups dICV-EUiA i ERCvan reclamar-la. Lany 2011, en el debat del estado de la nacin, el PP shi va afegir, cosa que va permetre que una de les resolucions aprovades tamb amb els vots del PSOE obligus el govern espanyol a presentar en el termini dun mes un projecte de llei de transparncia. Lavanament electoral ho va impedir, si b es va arribar a redactar un avantprojecte. Poc desprs, ja en campanya, Mariano Rajoy va prometre, com a mnim en tres ocasions, que en els primers cent dies del seu govern es promulgaria una llei de transparncia, bon govern i accs a la informaci pblica que, va dir, ja est escrita.

El rastre dels lobbys en lacci legislativa no s difcil de trobar... si es vol buscar. Per exemple, segons un article publicat a El Pas, en la tramitaci de la Llei del joc, aprovada el maig de 2011, els despatxos lobbistes hi van tenir un paper intens, fins al punt que per un text de 40 articles es van presentar 269 esmenes. En joc hi havia la privatitzaci del 30% de Loteras y Apuestas del Estado, per sobretot la regulaci de les apostes on line, un suculent pasts del qual tots els grans del sector volien una mossegada; la seva publicitat en premsa (AEDE, lassociONG COM ACCES INFO NO aci deditors, va lluitar i aconseguir que no es vets, com passa amb la del joc traCRITIQUEN QUE ELS GRANS dicional), i la possibilitat de legalitzar les SECTORS ECONMICS apostes en viu(mentre es disputa la partiINFLUEIXIN O INTENTIN da), propugnada per CiU i PP per que no INFLUIR SOBRE LES va prosperar per loposici de Loteras. El que s ms complicat, per no dir imDECISIONS LEGISLATIVES, possible, s relacionar aquest rastre que SIN QUE AIX ES FACI deixa el lobbisme amb una actuaci imDAMAGAT moral, illegal o corrupta. No sabrem mai,

Rastres: joc, energia

80

ANUARI MDIA.CAT

per exemple, si quan CiU i PP van votar A EUROPA, NOMS amb el PSOE a favor de lanomenada Llei QUATRE PASOS NO TENEN Sinde (que en realitat era una de les 60 disposicions finals de la Ley de economa REGULACI SOBRE sostenible) ho van fer perqu sincera- LOBBYS: LUXEMBURG, ment creien que el cnon digital universal MALTA, XIPRE... era una manera adequada de defensar els I LESTAT ESPANYOL drets dautor, o perqu van fer un canvi de cromos amb el govern espanyol a fi de regalar un triomf al lobby de les nuclears. Per hi ha motius per dubtar. El desembre de 2010, CiU i PP van tombar la Llei Sinde al Congrs, on noms va rebre el suport dun PSOE sense majoria absoluta. Josep Snchez Llibre la va qualificar de dispersa, confusa i molt heterodoxa. Per dos mesos ms tard, CiU i PP (i PSOE) hi van donar suport al Senat, un canvi de postura maquillat per petits retocs en lapartat del tancament de webs que vulneressin drets dautor. Just al mateix temps a la Cambra Alta es pactava una esmena a una altra llei que deixava oberta la possibilitat de mantenir en marxa les centrals nuclears que sobrepassin els quaranta anys de vida til. Aquesta esmena, votada tamb pel PSOE, feia miques el que Zapatero havia proms sempre, i s que la central de Garoa (Burgos) tancaria el 2011, quan compls els quaranta. Zapatero li va allargar la vida fins al 2013, i ara Rajoy lha prorrogat fins al 2019, com volien els propietaris de Garoa, que sn Endesa i Iberdrola al 50%. Entre el poder estatal i Endesa hi ha una connexi gaireb sociolgica, com ho demostra el rutilant fitxatge de Manuel Pizarro (expresident dEndesa) com a segon de Rajoy lany 2008 o el recent de lexvicepresidenta Elena Salgado com a consellera de la filial de lelctrica a Xile. Pel que fa a CiU, el fet que David Mad, durant anys la m dreta dArtur Mas, sigui ara el president dEndesa a Catalunya, o que la seu central de CDC al carrer de Crsega fos comprada a lelctrica a preu de saldo possiblement no t res a veure amb el canvi dactitud, per denota que empresa i partit mantenen una bona relaci. Un altre cas paradoxal i paradigmtic tamb va tenir lloc el febrer de 2011. Grcies a una esmena del PSOE a la Llei postal, el Senat va aprovar una partida de 80 milions deuros per a les concessionries dautopistes que estiguessin travessant dificultats econmiques perqu el seu volum de trnsit no arribava al 80% de lestimat. Lesmena no tenia ni la ms remota relaci amb la liberalitzaci del servei de correus. Lhi van posar amb calador perqu una rebequeria del PP havia impedit dos mesos enrere que es pogus incloure a la Llei dels pressupostos. All s on lhavia presentat inicialment... CiU. Ja aleshores, la resta de grups van entendre que es tractava dun rescat concebut per a les autopistes radials de Madrid, per linterrogant, encara avui per aclarir, era per qu el nacionalisme catal shavia de significar tant en loperaci de salvament dun negoci madrileny, ms encara tenint en compte el greuge histric en matria de peat-

Rastres: infraestructures, salut

Sense llei per als lobbys

81

ges. Fins i tot havent-hi raons (unes estimacions de trnsit mal fetes i lelevat cost de les expropiacions), es feien molt difcils de donar. En realitat, tampoc no va caldre, ja que lafer a penes va tenir transcendncia meditica. Lexplicaci ms curta sobre lesmena de CiU era la presncia dAbertis en laccionariat daquestes concessionries. Per la campiona catalana no estava sola; lacompanyaven cinc gegants de la construcci de lEstat (ACS, Acciona, OHL, Ferrovial, FCC), a ms de Caja Madrid. Com en el cas dEndesa, tampoc no costa gaire trobar vincles entre aquestes firmes i lentorn convergent. Des de les aportacions de Ferrovial al Palau de la Msica (o abans a lOperaci Roca) fins a la presncia de FCC, OHL i Abertis al patronat del Cercle dInfraestructures, que presideix el diputat convergent i exconseller Pere Macias. Aix noms pot ser part de lexplicaci, ja que un lobby tan potent com el constructor no perd el temps demanant engrunes a un partit regional, sin que t lnia directa amb els dos grans. Daqu ve que labril de 2008 David Taguas, un home de confiana de Zapatero (dirigia la seva Oficina Econmica), fos escollit president de Seopan, la patronal de les grans constructores, i que des de la victria del PP Taguas no trigus ni un mes a perdre el lloc. Sense complexos. Un cas igualment enigmtic es va poder veure amb lassumpte de les mtues daccidents de treball. El govern espanyol va incloure a la Llei dacompanyament dels pressupostos una reforma darticles de la Llei de Seguretat Social per la qual les mtues estarien obligades a aportar les seves reserves (en aquell moment, una bossa de 4.000 milions) al fons de reserva de la Seguretat Social (lanomenada guardiola de les pensions). Daquesta manera compensarien el fet que la caiguda de les cotitzacions havia deixat dalimentar el fons de reserva, que en la major part sinverteix en el tresor espanyol. En resum, lexecutiu necessitava que la Seguretat Social segus tenint lquid per comprar deute espanyol. La proposta no va durar ni un mes. El PSOE la va retirar davant les pressions que li arribaven, per si alg es va mullar per evitar la nacionalitzaci encoberta del sector mutualista va ser CiU. El ventall de connexions entre la sanitat privada i el mn convergent s extens: lactual conseller de Salut, Boi Ruiz, presidia abans la patronal dhospitals privats (UCH), o durant anys el president de la Federaci de Mutualitats de Catalunya va ser un pujolista com Agust Montal, el president del Bara dels setanta. Duran i Lleida va declarar que salvar les mtues era el seu principal objectiu en la negociaci dels Pressupostos, i sen va sortir. Tanmateix, ms determinant que CiU va ser la patronal espanyola, CEOE, que en aquest tema va traar el que sen diu una lnia vermella. De fet, segons Opensecrets.org, el sector sanitari, i en concret el farmacutic, s qui ms diners inverteix en lobbisme, seguit a certa distncia pel manufacturer, el financer-assegurador i lenergtic. A lEstat espanyol, Farmaindustria, la patronal dels grans laboratoris, ha fet tot el que ha pogut per endarrerir lobligatorietat de receptar medicaments genrics i per ampliar els mbits de copagament sanitari. En el primer cas, ha acabat claudicant. En el segon, Catalunya lha escoltat: leuro per recepta s ja una realitat.

82

ANUARI MDIA.CAT

Un altre exemple podria ser la Llei de la HA 13.000 LOBBYS comunicaci audiovisual, la de la supressi de la publicitat a RTVE, que es va apro- REGISTRATS, A var el mar de 2010, i que a Catalunya ha BRUSSEL.LES 5.000 I A tingut continutat en la Llei de laudiovi- MADRID ES CALCULA sual, amb la progressiva eliminaci de QUE JA HI HA UN MILER la publicitat de Catalunya Rdio. Tant en un cas com en laltre la UTECA (Unin de DE PROFESSIONALS DEL Televisiones Comerciales Asociadas) va LOBBISME EN ACTIU exercir una pressi indissimulada. La patronal la formen grans grups multimdia que podrien considerar-se dins lrbita del PSOE (Mediapro) o de CiU (God, Lara). Fins i tot van aconseguir que no tot el pressupost de TVE sorts de la taxa que paguen les televisions privades, sin que tamb hi van ser convidats a la fora operadors de telecomunicacions com Telefnica, Vodafone i Ono. De lobbys sen troben a qualsevol nivell de decisi poltica. Tot depn de lescala. Si posem el focus noms a Catalunya, per exemple, ens podem preguntar si darrere la decisi de la Conselleria dEnsenyament de suprimir la sisena hora a lescola pblica hi ha voluntat destalvi o el desig que no pugui competir amb la concertada en nombre dhores. Al cap i a la fi, va ser tota una declaraci dintencions que la consellera Irene Rigau fitxs com a assessor al president de la influent Fapel (Federaci dAssociacions de Pares de lEscola Lliure), organitzaci belligerant en la defensa de lescola concertada i privada. Un ltim rastre: un dels articles de la Llei mnibus, aprovada al Parlament el 2011, que ha aixecat ms polseguera permet laccs dels vehicles motoritzats a zones del medi natural, prohibit des del 1995. Fins a quin punt hi ha influt la Federaci Catalana de Motociclisme, que feia anys que ho reclamava, o fins a quin punt ho ha fet la potent indstria catalana del motor? A escala global, el lobbisme a lengrs empetiteix tot el descrit. El vendaval que est arrasant el sistema de caixes destalvis (i la seva obra social) no ve de Madrid, sin de Frankfurt (seu del BCE) i Basilea (seu del Basel Committe, format pels governadors de 24 bancs estatals). Els interlocutors daquests sn entitats com lInstitute of International Finance, la principal associaci mundial de la banca privada, amb 450 membres de 70 pasos, entre els quals hi ha Goldman Sachs, JP Morgan, les grans agncies de rting... i, per part de lEstat espanyol, set bancs (Santander, BBVA, Sabadell, Popular, Bankia, CaixaBank i Cesce), la CECA (Confederacin Espaola de Cajas de Ahorro) i lAEB (Asociacin Espaola de la Banca). Els comunicats de lIFF sobre el nou marc normatiu establert per Basilea III sn ambigus, per el resultat de les successives fases de reestructuraci financera (primer fusions, desprs bancaritzaci i ara ball de compres) deixa un escenari de forta concentraci en el qual, el temps ho dir, qui guanya s la gran banca.

Rastres: comunicaci, finances

A WASHINGTON HI

Sense llei per als lobbys

83

Tot grup hum organitzat que intenta influir sobre lacci poltica pot ser considerat un lobby. Aix, tant lobby s lInstitut de lEmpresa Familiar com la Fundaci Escola Cristiana o Greenpeace, la SGAE com la FAVB o el RACC, la Federaci Catalana de Caa com la Plataforma per la Llengua o el collectiu 15-M. I que potser no exerceixen de lobby els sindicats i la patronal? O la mateixa Conferncia Episcopal? Si exists una relaci exhaustiva dels lobbys que es mouen a lEstat, seria quilomtrica. A Brusselles, on des del 2008 existeix un registre voluntari dinterest representatives que volen relacionarse amb les institucions europees, ja hi ha prop de 4.000 inscrits i un miler ms en procs de fer-ho. En el cas de Washington sn prop de 13.000. Per aquestes xifres representen una micronsima part de la realitat. La grcia del Transparency Register o del Lobbying Disclosurenord-americ s que els crrecs electes i els alts funcionaris saben de seguida qui truca a la seva porta, i que cada organitzaci rep informaci sobre les rees que ha declarat del seu inters. Aquests stakeholders signen un codi de bona conducta i declaren el seu pressupost. Aix podem saber que Telefnica t una oficina permanent a Brusselles amb nou persones i un pressupost anual de dos milions deuros, la funci de la qual s contribuir al lideratge poltic europeu amb la nostra visi i experincia amb la finalitat de millorar el desenvolupament de la Societat de la Informaci (ras i curt: defensar els interessos de Telefnica). O podem saber que en els ltims sis anys noms en setze ocasions una empresa domiciliada a lEstat espanyol ha contractat els serveis dun lobby de Washington. Abertis ho va fer els anys 2006 i 2008. A lEstat espanyol a Madrid, bsicament existeixen professionals del lobbisme, amb agncies europees com Reti o Political Intelligence, alguns despatxos dadvocats molt orientats a aquesta tasca i els departaments de relacions institucionals de les grans firmes. Es calcula que hi ha un miler de persones dedicades al lobbisme. Algunes delles van formar fa cinc anys una associaci, APRI, que tamb fa lobby perqu la seva tasca sigui reconeguda i regulada, i que es vol treure de sobre lestigma de la martingala i el joc brut. Els lobbistes informem. Vendre o comprar un vot no s fer lobby, sin delinquir; el trfic dinfluncies o el suborn s que estan regulats al codi penal, explica Maria Rosa Rotondo, presidenta dAPRI i executiva de Political Intelligence. TOTS ELS CRRECS Precisament afegeix la regulaci que proposa APRI pretn que aquestes prctiELECTES I ALTS ques siguin molt ms difcils. FUNCIONARIS HAURIEN A ms dAPRI i Acces Info, altres ONG DE FER PBLICA LA SEVA com Transparncia Internacional o la AGENDA A FI QUE ES Fundacin Alternativas, aix com el GRECO (Grup dEstats contra la Corrupci) PUGUI SABER AMB QUI ES del Consell dEuropa, constaten en els REUNEIXEN I SOBRE QU seus estudis que a lEstat espanyol la PARLEN gesti pblica presenta forats negres.

Rastres: Washington, Brussel.les

84

ANUARI MDIA.CAT

Segons defensen, tot document pblic GRCIES ALS REGISTRES, hauria de ser accessible, amb comptades PODEM SABER QUE excepcions (per qestions de seguretat o de protecci de la intimitat), i aix entre TELEFNICA T NOU altres coses inclou lagenda de qualsevol PERSONES FENT LOBBY crrec electe, alt funcionari o directiu A LA UE I QUE ABERTIS VA dorganisme i empresa pblica. Shauria CONTRACTAR UN DESPATX de poder saber amb qui sentrevista cadasc i a quin grup o empresa representa LOBBISTA ALS EUA ELS una determinada firma lobbista. I, segons ANYS 2006 I 2008 afirmen, shauria de publicar el salari i patrimoni de qualsevol crrec pblic, aix com els deutes dels partits poltics amb les entitats financeres. El procs legislatiu hauria de ser transparent des dels seus primers estadis. Segons Helen Darbishire, aqu no existeix el concepte dels llibres blancs, on el govern expressa la seva visi duna futura llei, ni tampoc hi ha el costum dobrir els avantprojectes a la participaci dels stakeholders. Sense aquestes consultes pbliques, creu Darbishire, noms poden influir en la legislaci els que tenen contacte amb els partits i els ministeris.

Sense llei per als lobbys

85

Anlisi del tractament meditic


El lobbisme t una incidncia clara, directa i creixent sobre lacci poltica, de la qual els ciutadans som poc conscients perqu poques vegades rebem informacions que facin lexercici de creuar aquests dos vectors: 1) quina decisi sha pres, i 2) quin grup dinters la demanava. En part aix s degut al fet que la paraula lobby arrossega una forta crrega negativa, per la qual cosa, fins i tot en notcies que contenen aquests dos elements, el subjecte beneficiat no apareix definit com a lobby (per no fer-lo enfadar), de tal manera que la seva participaci queda molt desdibuixada. Dit duna altra manera, el lobby, si forma part de la informaci, no ho fa ocupant aquest rol, sin el de representant dun sector socioeconmic que aplaudeix o critica una decisi, com si no tingus res a veure amb el seu procs previ. Per entendre el que shi cou cal ser un consumidor avesat dactualitat. I aix amb sort, ja que la major part de vegades les decisions poltiques queden deslligades dels grups dinters o de pressi. Per exemple, lafer de les autopistes de Madrid no va ser portada a cap gran diari, per uns ho van tractar ms b que altres. Aix, el 3 de novembre de 2010 El Peridico

86

ANUARI MDIA.CAT

va titular amb un entenedor CiU surt al rescat de les concessionries dautopistes a Madrid. Larticle no era ni obertura de pgina i la paraula lobby no hi sortia, per si ms no se citaven les empreses beneficiades per lajut i el partit que el promovia. Per contra, a La Vanguardia lnic esment va sortir a lltima lnia dun breu publicat el 2 de gener de 2011 sobre lentrada en vigor de la nova Llei postal. Tampoc no es pot dir que els mitjans amaguin lexistncia dels lobbys. Al contrari, ocasionalment ens informen que hi sn, com va fer El Pas el 5 de juny de 2011 en un article titulat Hagan lobby, seores, en el qual explicava com els grups dinters havien estat molt actius durant la tramitaci de la Llei del joc. Aix s, no es donava ni un sol exemple de quin grup havia demanat qu i de si ho havia aconseguit o no. Un altre cas: el 31 de maig de 2011 La Vanguardia va publicar una entrevista amb un expert en lobbisme, que entre altres coses afirmava que tots els ex-presidents de govern espanyols es dediquen a aquesta tasca. Per el que cap reportatge ens ha dit s a quines lleis o a favor de quins grups han intercedit Felipe Gonzlez i Jos Mara Aznar. Certament, a falta duna bona Llei de transparncia, el lligam que ara es pot establir entre lobbisme i poltica es basa ms en conjectures que en fets irrefutables. Bona excusa per justificar el silenci. Algun purista exclamar, ofs, que el periodisme no es pot construir basant-se en insinuacions (quan conv, som els guardians de lortodxia), oblidant que s aix justament el que ens serveixen cada dia. Amb aquesta futura llei podem aspirar a fer una mica ms visibles els tripijocs entre els poders poltic i econmic, per de poc servir sense un periodisme ms agosarat, la qual cosa s gaireb una utopia tenint en compte que els grans grups de comunicaci sn, en si mateixos, un lobby.
Sense llei per als lobbys

87

Recursos i fonts
Acces Info
Prncipe de Anglona, 5, bajo dcha. 28005 Madrid 913 665 344 667 685 319 info@access-info.org www.access-info.org

Hemeroteca

As trabajan los lobbies en Espaa, Tiempo, 02/10/2006

APRI (Asociacin de Profesionales de las Relaciones Institucionales)


Jos Abascal, 42, 5 dcha. 28003 Madrid 914 440 277 info@relacionesinstitucionales.es relacionesinstitucionales.es

Esta ley perjudica a mi cliente, El Pas, 18/07/2008

Acciones de lobby vemos todos los das en los peridicos, PR Noticias, 16/12/2010 Lobbying in the EU: An Overview Delegation of the European Comission to the United States, EU Insight

Transparencia Internacional Espaa Fundacin Ortega y Gasset-Maran

Fortuny, 53 28010 Madrid 917 004 105 transparency.spain@transparencia.org.es www.transparencia.org.es

88

ANUARI MDIA.CAT

Fundacin Alternativas

Zurbano, 29, 3 izq. 28010 Madrid 913 199 860 avillalobos@falternativas.org www.falternativas.org

ICV

Greco (Groupe dEtats contre la corruption)


Conseil de lEurope

Ptge. del Rellotge, 3 Barcelona 08002 933 010 612 iniciativa@iniciativa.cat www.iniciativa.cat

Direction gnrale des droits de lHomme et des affaires juridiques F-67075 Strasbourg Cedex 33 (0) 388 413 043 webmaster.greco@coe.int www.coe.int/greco

ERC

Calbria, 166 08015 Barcelona 934 536 005 Fax: 933 237 122 info@esquerra.org www.esquerra.cat

Llicenciat en cincies de la informaci (UAB, 1990) i en histria (UB, 1997). Ha estat director adjunt dEl Triangle, setmanari amb el qual torna a collaborar; redactor en cap del diari gratut Universal i director editorial del grup El Viga. s autor de dos llibres sobre histria del periodisme catal (sobre el Diari de Barcelona i El Correo Cataln) i fa tres anys va publicar La Catalunya ms fosca (Ed. Base), en el qual narra nou casos reals i recents de vides triturades pel sistema.
Sense llei per als lobbys

VCTOR SAURA (Barcelona, 1967)

89

90

ANUARI MDIA.CAT

SENTNCIA CONTRA LA POLTICA ANTISINDICAL DE FORD


JOAN CANELA I BARRULL He de declarar i declaro vulnerat el dret a la llibertat sindical del sindicat demandant, condemnant lempresa demandada a abonar-li una indemnitzaci de 9.000 euros aix com a publicar la present sentncia als seus taulers i a la seva pgina web. Aix acaba la sentncia 3062/2011 de la sala social del Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) sobre la demanda del sindicat CGT contra lempresa Ford Espaa. La renncia de la companyia a recrrer va convertir a principi de lany 2012 la condemna en ferma, i aix es va consolidar una primera sentncia en el mateix sentit ems pel Jutjat Social nm. 10 de Valncia el maig de 2011. Per primera vegada als Pasos Catalans un jutjat condemna una empresa per una poltica antisindical i de discriminaci ideolgica en la seva organitzaci interna quotidiana. Una resoluci pionera del Tribunal Superior de Justcia valenci destapa les prctiques de discriminaci sindical continuada dins la multinacional automobilstica

91

ord no s una empresa qualsevol. A escala mundial s la cinquanta-quatrena companyia per valor econmic, i del nom de lempresa en va sorgir el fordisme, un terme essencial per definir les relacions entre patrons i obrers. Tampoc no s una empresa qualsevol al Pas Valenci. La factoria que la multinacional estatunidenca t a Almussafes concentra la major plantilla en un sol edifici de tot el territori autonmic. s lempresa model, el pal de paller de bona part de leconomia valenciana i la nineta dels ulls dels seus governants, que li han facilitat tot tipus davantatges legals, fiscals i administratius. El seu exemple en tecnologia, en responsabilitat social corporativa, en organitzaci interna i tamb en drets laborals acaba arribant, ms tard o ms dhora, a la resta dempreses. Aix t una part positiva i una altra de negativa. Quan aconseguem millores salarials aix empenyia la resta dempreses. I quan hem anat cedint i acceptant mesures cada cop ms dures, la resta de plantilles no han pogut resistir. Qui parla aix s Antonio Prez Collado, treballador de Ford i secretari general de la CGT del Pas Valenci. En conseqncia, el resultat de la batalla legal als jutjats entre la Confederaci General del Treball, un dels sindicats ms combatius del pas, i Ford, lempresa ms important del Pas Valenci, s transcendental per als propers anys de sindicalisme, i no noms valenci. Antonio Prez Collado, Mariano Bosch i Paqui Cuesta, els tres treballadors de Ford i militants de la CGT, mostren amb orgull la sentncia del TSJCV, que els dna la ra en les seves denncies contra lempresa. Cuesta, acomiadada de lempresa el 2010, va ser la secretria general de la secci sindical anarcosindicalista. Desprs de tants anys de resistir les pressions de la direcci, shan tret un pes de sobre. Ara quan expliquin qu els passa a la fbrica ja no ser noms la seva opini contra la dels directius o els delegats del sindicat majoritari, sin que podran citar els magistrats que van escriure: Declaro vulnerada la llibertat sindical, concretada en la sobrerepresentaci de 108 afiliats del sindicat citat en els ERO successius que sidentifiquen en 105 fets provats, aix com en la infrarepresentaci de 105 afiliats al mateix sindicat en els processos de promoci interna de lempresa. Darrere aquesta victria hi ha una feina invisible; s quasi impossible valorar-ne la magnitud. Per poder demostrar la discriminaci cap als afiliats de la CGT a Ford van haver de repassar totes les llistes dels tres ERO que van afectar la companyia els anys 2008 i 2009, i extreuren un per un els noms dels treballadors que havien resultat afectats pels acomiadaments temporals a ms PER PODER DEMOSTRAR de la durada a latur, identificar entre LA DISCRIMINACI ES aquests els afiliats a la CGT i compararVA REPASSAR TOTES LES los amb les xifres globals de la plantilla. Com que no tenien les llistes dafiliaci a LLISTES DELS TRES ERO PER altres centrals no van poder comparar el EXTREUREN UN PER UN resultat directament entre organitzaciELS NOMS DELS AFECTATS ons, per el cegetista Mariano Bosch est

92

ANUARI MDIA.CAT

segur que el resultat encara hauria estat LA VICTRIA S ms escandals. MERAMENT MORAL, JA El que s que tenien era els noms dels que alguna vegada shavien presentat a QUE LA SENTNCIA NOMS les llistes al Comit dEmpresa, aix que CONDEMNA LEMPRESA A els van buscar entre els afectats per lERO PAGAR 9.000 EUROS i van comparar lafectaci entre els candidats dels diferents sindicats. Els resultats van ser prou concloents per convncer els jutges del Tribunal Social i del TSCV: A la tercera regulaci docupaci del 2009, va resultar afectat el 21,40% de la plantilla i durant una mitjana de 51,06 jornades. Entre lafiliaci anarcosindicalista aquestes xifres pugen un 45,85% durant 67,18 dies. Entre els candidats dels diferents sindicats, un 20% dels que shavien postulat per la CGT van patir lERO, mentre que aquesta xifra va baixar al 7,69% en el cas del STM Intersindical Valenciana, 8,51% en CCOO i 1,01% a la UGT. Finalment, van repassar les llistes de tots els treballadors promocionats internament entre els anys 2003 i 2010 per demostrar que amb una afiliaci que comprenia el 2,27% de la plantilla noms sumaven l1,47% de les promocions. Al judici lempresa va intentar allegar que potser els afiliats a la CGT tenem menys mrits professionals, per el jutge no ho va acceptar, recorda Bosch. La seva eufria, per, s ms proporcional a lesfor realitzat per aconseguir-la aquest titnic informe va ser realitzat de forma no remunerada pels militants de la CGT que a les seves aplicacions prctiques. Sn conscients que la seva victria s merament moral, ja que noms obliga lempresa a fer pblica la sentncia i a pagar una indemnitzaci de 9.000 euros una xifra que descriuen com ridcula per una companyia com Ford per no a modificar les seves poltiques laborals. Ara, la propera batalla s la vintena de demandes individuals la primera ja ha acabat amb victria per al treballador danarcosindicalistes per discriminaci en algun dels ERO, que podria comportar indemnitzacions particulars, tot i que asseguren que aquestes no sn gaire elevades. Per per contextualitzar el conflicte cal anar a lany 1997. Aquell any arribava a Almussafes un nou director, Antonio Ads, un argent format als Estats Units i amb ms de vint anys de carrera a Ford. Ads arriba amb una mentalitat americana pel que fa a les relacions laborals explica Bosch, que es basa en un sindicat nic sense funcions tant reivindicatives com de collaboraci amb la direcci. s Antonio Ads, segons denuncien, qui comena un procs que privilegia les relacions amb la UGT i arracona la resta de centrals. La versi daquests sindicalistes s que els delegats de la UGT tenen ms fora que els mateixos encarregats: Decideixen sobre canvis de torns, dates per a les vacances o promocions internes. Per entrar a Ford cal tenir el vist-i-plau de la UGT, que controla tamb lescola de formaci de lempresa, i fins i tot els tcnics que volen collocar un fill passen la sollicitud a aquests delegats.

El model nord-americ

Sentncia contra la poltica antisindical de Ford

93

Per demostrar aquesta situaci, Bosch i Prez Collado posen un exemple: Ford s una empresa amb un control de la despesa brutal. Compten cada tap de les orelles que gastes, et fan apagar sempre els llums, controlen el sab dels lavabos... Calculen fins a lltim cntim, per en canvi paguen el sou a 35 alliberats sindicals sense cap obligaci legal de fer-ho. Per qu? Evidentment hi surten guanyant. No noms en pau social, sin tamb en la resoluci de milers dels petits conflictes que surten al dia a dia de la fbrica. Ara mateix la UGT sha convertit en lautntic departament de personal de Ford. Qui no est gens dacord amb la crtica de la CGT s Carlos Faubel, antic secretari del Comit dEmpresa i ara secretari general de la secci sindical dUGT a Ford. Faubel defensa el sindicalisme responsable que sap ser ferm quan toca de la seva central i explica que les relacions de la UGT amb la direcci sn irregulars, amb moments ms bons i altres de ms tensos, com el 2009, quan vam realitzar concentracions i tancades per evitar un miler dacomiadaments. Tamb avala la tasca duns alliberats que sn fruit duna majoria continuada de la UGT a Ford que demostra la confiana dels treballadors en la seva feina. Sobre la recent sentncia del TSJCV, Faubel acata el veredicte de la justcia i no creu que cap resoluci que ajudi els treballadors sigui negativa, per discrepa de la situaci que descriu linforme elaborat per la CGT. Lamenta que aquest sindicat no hagi fet arribar el seu malestar al Comit dEmpresa que, assegura, no va tenir mai constncia daquestes queixes. Tamb defensa la tasca del Comit, que va vetllar perqu els ERO sapliquessin de forma rotativa sempre que aix fos possible, i la prova s que hi ha afectats de tots els sindicats. Per la seva banda, Ford Espaa no ha volgut fer declaracions per a aquest reportatge. El telfon del seu Departament de Premsa no s pblic, i no ha respost a cap dels mltiples correus de lAnuari Mdia.cat. El passat 8 de mar, per, en un acte organitzat per la patronal valenciana amb el ttol La Comunitat Valenciana en la sortida de la crisi, Antonio Ads citat per lagncia EFE va enaltir la pau social garantida per la UGT i va celebrar que aquest sindicat domini el Comit dEmpresa amb majoria absoluta. En el mateix acte, Ads va reconixer que la planta dAlmussafes s una de les factories de Ford a Europa amb ms flexibilitat laboral i capacitat per pactar les necessitats de la producci, i tot seguit va remarcar que els costos laborals encara sn excessius. Els fets sn, per, que poc desprs de larribada dAntonio Ads a Almussafes es va trencar la histrica paritat entre CCOO i UGT al Comit dEmpresa a favor dels segons, que han anat creixent en repreEL DIRECTOR DE FORD HA sentaci i afiliaci fins a arribar a un doLLOAT LA PAU SOCIAL mini absolut, amb 20 dels 33 delegats GARANTIDA PER LA UGT I del Comit i 5.135 afiliats (el 71,5% de la plantilla). CCOO ha quedat redut a noms HA CELEBRAT QUE AQUEST set delegats i 890 afiliats (el 12,35%), seSINDICAT DOMINI EL gons dades internes de lempresa que COMIT DEMPRESA s qui descompta les quotes sindicals di-

94

ANUARI MDIA.CAT

rectament de la nmina del 2008. Avui LA QUOTIDIANITAT deuen ser una mica menors a causa de la LABORAL DELS reducci de la plantilla. s precisament aquesta darrera central qui ha perdut, MILITANTS DE CGT en nombres absoluts, ms representaci SHA CONVERTIT EN i afiliaci en un transvasament continuat UN INFERN. NO HI en favor de la UGT. Tanmateix, malgrat els FALTEN, TAMPOC, intents realitzats, no ha estat possible afegir la valoraci del portaveu de la secci LES SANCIONS I ELS ACOMIADAMENTS sindical de CCOO a aquest reportatge. Rere aquestes dades que podrien avalar lxit del sindicalisme responsable del qual parlava Faubel, napareix una altra que fa sospitar que hi ha alguna cosa ms al darrere. A les eleccions sindicals del 16 de febrer del 2011 la candidatura ugetista va aconseguir 3.085 vots i un 61,36% dels sufragis. Un miler llarg dels seus afiliats, per tant, no van votar al sindicat al qual paguen una quota, i la seva presncia al Comit s deu punts percentuals per sota del que li tocaria extrapolant les dades dafiliaci. La resta de sindicats obtenen, en canvi, ms vots que afiliats, en especial la CGT, la representativitat electoral de la qual triplica el pes de la seva afiliaci.

La poltica dafavorir la UGT iniciada a partir del 2000 va tenir una cara molt ms amarga: la persecuci i discriminaci contra la CGT com a sindicat, per tamb contra els seus afiliats individualment. Els sindicalistes denuncien dificultats per triar els dies de vacances, inflexibilitat a lhora de demanar canvis de torn, control de les hores sindicals fins al darrer minut per als seus delegats, no promoci interna o impossibilitat que els seus familiars entrin a treballar a lempresa. La quotidianitat laboral dels militants de la CGT sha convertit en un infern. No hi falten, tampoc, les sancions i els acomiadaments. La tensi tacaba destrossant, has destar sempre vigilant, no et pots despistar ni un segon perqu sempre testan posant a prova explica Paqui Cuesta, i al final un dia tenxampen. Cuesta va ser acusada de desobeir un encarregat i va ser acomiadada en un cas que, encara, est pendent de resoluci judicial. En 33 anys a lempresa no havia tingut mai ni una sola amonestaci, cap problema. I quan vaig ser escollida delegada se men van acumular tres en poc ms de dos anys. Dues les vaig guanyar als jutjats, per aix no va impedir a la direcci acomiadar-me a la quarta, tot i la meva protecci pel fet de ser delegada. El cas va ser fora sonat i va provocar que la CGT convoqus una aturada a la factoria el juliol del 2010. Durant lanterior legislatura els quatre delegats daquesta central van arribar a sumar un any de suspensi de feina i sou. Prez Collado i Bosch asseguren que la CGT ha estat la ms perjudicada per aquestes prctiques, per sobre de CCOO i el STM Intersindical Valenciana. Creiem que anaven per nosaltres perqu rem els ms reivindicatius i tamb els que tenim menys capacitat de pressi a lexterior de lempresa. No s el mateix ficar-se amb la CGT que amb CCOO.

La discriminaci, laltra cara del privilegi

Sentncia contra la poltica antisindical de Ford

95

Per apunten tamb raons destratgia: Ens han fet servir de boc expiatori, de demostraci a la resta de sindicats del que els podia passar a ells tamb. El resultat daquesta pressi ha estat la prdua de ms de la meitat dafiliats de la secci sindical i haver convertit la seva feina en quasi clandestina. Hi ha molta gent que no vol que li donem la revista pblicament, que gaireb no ens vol ni parlar perqu no els relacionin amb nosaltres, ja que al final a la fbrica sacaba sabent tot expliquen. I molts altres que shi afilien en secret, passant els rebuts pel banc i no per la nmina, perqu aix lempresa no ho spiga. Alguns dells s possible, fins i tot, que tamb paguin la quota via nmina a la UGT. I almenys un va anar al judici per declarar com, desprs dhaver passat de la CGT a la UGT, va ser promocionat immediatament; un testimoni que el jutge va considerar clau. Per Prez Collado i Bosch no culpen els que cedeixen: Cada grau de promoci significa 3.000 euros ms a lany una minva que tacompanyar tota la vida, ja que tamb afecta la pensi, i al final, quan tota la teva lnia est cobrant ms que tu per fer la mateixa feina s normal llenar la tovallola. O un altre exemple encara ms dramtic: Com dius a la teva famlia que no pots collocar el teu fill o el teu germ que sn a latur per la teva militncia sindical? La pressi llavors es fa molt forta. I aix sense comptar les conseqncies quan arribi un ERO. s per aix que Prez Collado no dubta a definir els dos-cents afiliats per nmina al seu sindicat dautntics herois.

Deu sentncies per discriminaci sindical el 2011


A ms de la sentncia contra Ford, els diferents tribunals superiors autonmics dels Pasos Catalans van emetre deu sentncies relatives a la discriminaci sindical, totes a la Sala Social del TSJ de Catalunya. Daquestes, set demandes eren per acomiadaments, quatre de les quals van acabar en favor de les empreses i noms dues dels treballadors. En un daquests darrers hi havia lnic cas en qu lacomiadat era delegat sindical, en aquest cas per la UGT a lempresa Ferrovial. Un altre dels casos s similar al de Ford, en qu el treballador, vctima dun ERO, allega que els treballadors de certes centrals i els no afiliats el seu cas van ser ms perjudicats que els daltres sindicats a les llistes dacomiadats, per els magistrats no van tenir en compte largument i van confirmar lacomiadament. Les altres tres demandes van ser per discriminaci a dos delegats sindicals de Transportes Martn guanyada pels treballadors, per una sanci greu a un treballador dAhlstrom Barcelona per incompliment de les normatives de seguretat i per mobbing a una empleada a Alfons Sigalat SL, aquests dos ltims sense ser delegats i favorables a lempresa.

96

ANUARI MDIA.CAT

Anlisi del tractament meditic


La presncia de Ford als mitjans valencians s constant i qualsevol fet que afecti una de les empreses ms grans del pas i el seu centre fabril amb ms plantilla rep un tractament preferent. Aix, la concessi dun nou model de cotxe, la negociaci del nou conveni o les declaracions dels seus directius es tenen molt en compte, com es va poder comprovar durant la darrera conferncia del director general de Ford Espaa el passat 8 de mar . Durant el conflicte que va acompanyar la negociaci del darrer conveni collectiu el diari Las Provincias va arribar a publicar un dossier especial al seu web. En contrast, el periple judicial de la demanda de la CGT contra Ford ha tingut ress molt petit, encara que ha anat augmentant a mesura que les victries eren en instncies ms elevades. Aix, el maig del 2011, quan hi ha la primera sentncia al Jutjat Social nm. 10 de Valncia, es publiquen petits breus a Las Provincias, Levante i ledici valenciana dEl Pas, tots resums del teletip redactat per Europa Press. I quan el novembre del 2011 el TSJCV confirma la sentncia, sen fan ress 20 Minutos i el desaparegut ADN. Aix hi tot, la majoria dinputs es produeixen el febrer del 2012 quan ja sest elaborant lAnuari, que s quan la sentncia esdev ferma en finalitzar el termini sense que lempresa presenti recurs i s llavors quan els dos principals diaris Valncia hi dediquen les peces ms elaborades. Un seguiment similar s el que han fet alguns digitals valencians Diario Crtico CV i Ribera Express i econmics El Mundo Financiero i El Economista, que en general han publicat els teletips dagncia. Per tot i aix, tota la cobertura -tant la dagncia com lelaborada pels mateixos mitjans- es basa sempre en els comunicats emesos per CGT, sense contrastar mai la informaci amb lempresa, altres sindicats o terceres fonts. Si aquesta feina sintenta fer i no saconsegueix per voluntat dalguna de les parts no es reflecteix en els textos. Cal tenir en compte, en aquest cas, el seguiment que nha fet la premsa sindical i alternativa. Cal destacar la revista de la CGT estatal Rojo y Negro i lemissora valenciana Rdio Klara. Tamb altres mitjans com Crnica Popular o Diagonal han publicat la histria.
Sentncia contra la poltica antisindical de Ford

97

Hemeroteca

Un juzgado condena a Ford a indemnizar con 9.000 euros a CGT por vulneracin de la libertad sindical, El Economista, 27/05/2011 Un juzgado condena a Ford a pagar 9.000 euros a CGT, El Pas, 28/05/2011 Ford pagar 9.000 euros a CGT por discriminacin sindical, Las Provincias, 28/05/2011 El TSJCV condena a Ford a pagar 9.000 euros a CGT por discriminar a los afiliados en la aplicacin de los ERE, 20 Minutos, 25/11/2011 El T.S.J. de la Comunidad Valenciana condena en firme a Ford por discriminacin sindical, Rojo y Negro 14/02/2012 Ford vulner la libertad sindical en Almussafes, Diagonal, 21/06/2011

Recursos i fonts

Gabinet de Premsa de CGT al Pas Valenci


963 134 353

El TSJ confirma la sancin a Ford de 9.000 euros por prcticas antisindicales, Levante, 15/02/2012

Antonio Prez Collado, secretari general de CGT-PV


666 452 470

UGT Pas Valenci


963 884 140 961 794 596

Secci Sindical CCOO Ford

P. Prez, responsable de premsa de Ford Espaa


pperez@ford.es

Periodista freelance. Redactor de Mdia.cat i collaborador habitual de diferents mitjans com els diaris Berria i Il Manifesto, la Revista ONGC i el setmanari Directa. Ha coordinat la secci internacional de la Directa i entre 2008 i 2010 va ser corresponsal a Sud-frica per a mitjans com El Peridico, Berria, Il Manifesto i El Temps.

JOAN CANELA I BARRULL (Barcelona, 1974)

98

ANUARI MDIA.CAT

LES 27 LLEIS CATALANES EMPANTANEGADES AL CONSTITUCIONAL


BERNAT FERRER I FRIGOLA

LAlt Tribunal espanyol t pendents de resoldre recursos dinconstitucionalitat de fins a 16 lleis catalanes, 8 de valencianes i 3 de les Illes

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) va trigar gaireb quatre anys a dictar sentncia sobre lEstatut de Catalunya. LEstatut va ser votat pels catalans el 18 de juny de 2006; el 31 de juliol, el PP hi va presentar un recurs dinconstitucionalitat, per no va ser fins al 28 de juny de 2010 que lAlt Tribunal va fer pblic el seu dictamen. Durant tot aquest temps, lopini pblica i publicada es va exclamar de la lentitud amb qu la instituci resolia lafer. Per, prviament a lEstatut, tot un reguitzell de lleis del pas ja estaven encallades al TC esperant sentncia, i del 28 de juny de 2010 en, se nhi han afegit vuit ms.

99

oncretament, a 31 de desembre de 2011, el TC t pendents de resoldre divuit recursos dinconstitucionalitat contra setze lleis catalanes; vuit contra lleis valencianes, i tres contra lleis de les Illes, interposats des de tots els mbits possibles: el president del govern espanyol, el Defensor del Pueblo, cinquanta diputats del grup parlamentari popular al Congrs o b cinquanta senadors del grup popular. La normativa ms antiga sobre la qual ha de pronunciar-se s la Llei catalana de lesport, i data de 1999. La norma pretenia fomentar la participaci de les seleccions catalanes en qualsevol mbit de competici oficial. Va ser impugnada pel mateix govern espanyol, llavors encapalat per Jos Mara Aznar. La segona llei ms antiga pendent de sentncia data de lany 2000 i fa referncia als consells insulars de les Illes Balears. Va ser aprovada al seu dia pel govern del Pacte de Progrs amb lobjectiu de dotar de ms competncies aquestes institucions, i va tenir loposici del PP. Si hi va haver retrets perqu la sentncia sobre lEstatut va trigar gaireb quatre anys, altres lleis del pas ja en fa una dotzena que esperen. El director de lInstitut dEstudis Autonmics (IEA) de la Generalitat de Catalunya i exmagistrat del TC, Carles Viver i Pi Sunyer, sentencia: Aquest tipus de retards que t el Constitucional sn excepcionals. Quan vas pel mn i ho expliques, queden molt sorpresos. s un endarreriment no gens habitual en dret comparat. El deg de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB), Enoch Albert, exposa: El ms habitual s que el TC resolgui els recursos dinconstitucionalitat en un termini duns cinc o sis anys. Per tant, des daquest punt de vista, lEstatut encara va anar rpid, fet que no vol pas dir que fos dun termini ideal. Si la funci essencial del TC s pronunciar-se sobre les lleis, no s lgic que trigui tants anys a fer-ho. Per Albert, un dels motius que expliquen aquest retard s que, conscientment o no, els partits poltics han atorgat al Constitucional un paper protagonista en la construcci de lEstat autonmic: Tenim una distribuci de poders absolutament indeterminada. Si alg es llegeix noms la Constituci, no entn com es distribueixen. Has de llegir-la conjuntament amb els Estatuts, que a ms no toquen els mateixos temes... A tot arreu hi ha una gran indefinici, que alhora dna peu a ms debat. Superat el Franquisme, el model territorial es va establir per consens, per un consens de mnims, entre les aspiracions dAlianza Popular, les dels socialistes i les de CiU... Aquest mnim denominador va ser tan mnim, que qui lha hagut domplir de contingut ha estat el TC. En una lnia similar sexpressa el catedrtic de Dret Constitucional de la UB i exdeg de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (UdG) Xavier Arbs, que apunta una possible explicaci que diferenciaria lordenament jurdic espanyol de lalemany o litali, tots tres relativament similars: Histricament, Alemanya com Itlia ha tingut molts menys conflictes grcies a la qualitat i nitidesa del sistema de distribuci de competncies que t. Aqu s pervers, ja des de la legislaci bsica. LEstat sexcedeix en el detall i deixa poc espai als parlaments autonmics per regular; llavors, en aquest marc dindeterminaci, les autonomies ms geloses de la defensa del seu mbit competencial tendeixen a presentar ms litigis. Arbs apunta que aquests retards no afecten noms lleis catalanes: Cal tenir en compte tamb les lleis espanyoles recorregudes per

100

ANUARI MDIA.CAT

Catalunya, el Pas Valenci i les Illes [33, 3 i 4, respectivament, a 31 de desembre de 2010], aix com les lleis espanyoles recorregudes per diputats de loposici [27]. Amb aix vull dir que el retard a lhora de resoldre els recursos sobre les lleis catalanes no necessriament s ms perllongat que en els altres casos. El Constitucional, per definici, triga.

LA LLEI MS ANTIGA PENDENT DE RESOLUCI S LA DE LESPORT, I DATA DE 1999. LA NORMA PRETENIA FOMENTAR LES SELECCIONS CATALANES

Un altre aspecte de caire ms prctic que tamb apunta Carles Viver i Pi Sunyer s lelevada quantitat de recursos dempara que rep cada any el TC (8.947 el 2010, 10.792 el 2009, 10.279 el 2008) i sobre els quals sha de pronunciar, ja sigui admetent-los a trmit o inadmetent-los. s una xifra molt ms elevada que no pas la dels recursos dinconstitucionalitat que ha destudiar (32 el 2010, 7 el 2009, 24 el 2008) o les qestions dinconstitucionalitat (50 el 2010, 35 el 2009, 93 el 2008). s a dir, entre el 97% i el 98,7% dassumptes que arriben al TC sn recursos demparament, la majoria dels quals interposats per particulars. El mateix vicepresident del Tribunal Constitucional, el magistrat Eugeni Gay, reconeix: s lgic que, per a un tribunal de dotze magistrats, els 7.193 assumptes que hi van entrar el 2011 suposin un nombre excessiu que endarrereix, lgicament, tot el treball. Noms una nfima part daquests recursos demparament acaben sent admesos pels magistrats (134 el 2010, 49 el 2009, 203 el 2008), menys dun 2%, amb lagreujant que el procs que han de seguir per justificar la inadmissi s molt farrags, en paraules del mateix Viver i Pi Sunyer. Els dotze magistrats shan de pronunciar sobre per qu admeten o, en la majoria dels casos, inadmeten cadascun dels recursos, fet que els fa perdre molt de temps. Eugeni Gay concreta: Estem resolent les admissions i inadmissions en un temps raonable, duna mitjana de tres o quatre mesos. Sha de tenir en compte que el ms complicat no s resoldre un assumpte, que certament ho s, sin estudiar tots els que entren per veure si responen a veritables recursos dempara que tenen per finalitat reparar les vulneracions de drets fonamentals que no hagin reparat o ats els tribunals ordinaris. La professora associada a lrea de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III Ana Espinosa va ms enll i considera: Aquest mecanisme de protecci de les llibertats i drets fonamentals est collapsant el TC, i aix motiva un endarreriment cada cop ms gran en tot tipus de procediments. Espinosa sost que la ingent quantitat de recursos que rep el TC no t una explicaci jurdica, sin ms aviat econmica: Demanar empara s una manera dallargar el procediment i, per tant, ladvocat pot continuar facturant al client. Segurament ladvocat que recorre al TC sap que se li inadmetr el recurs, per ho acaba fent i, de facto, collapsa el sistema. Els ciutadans tenen el dret de demanar empara al Constitucional, noms faltaria! Si el teu advocat et diu que tens opcions que

Els recursos demparament, un tap

Les 27 lleis catalanes empantanegades al Constitucional

101

tadmetin el recurs, doncs el presentes, lgicament. Ara, el que trobo s que els advocats no shaurien de prendre el TC com una segona instncia, perqu no s aix. Enoch Albert defensa que el mecanisme de tutela dels drets constitucionals del ciutad que suposa el recurs dempara ha produt una autntica revoluci en les nostres lleis, en temes penals, processals, de prctiques dels tribunals ordinaris... Per tant, el TC ha tingut una incidncia importantssima, i sha de valorar. Ara b, tamb raona que, amb el temps, s cert que ha anat perdent profunditat, perqu les lleis shan anat modificant en funci del que dictava. Per tant, en aquest mbit, el TC ho ha fet b. En aquest context, lany 2007 el govern espanyol va decidir reformar la llei que regula el recurs demparament, mitjanant la Llei orgnica 6/2007, per mirar de fer ms gil el trmit de la inadmissi. Gay explica: En aquest moment, el nombre dassumptes que entren al registre del Tribunal ha disminut considerablement respecte als que es presentaven fa uns quants anys, en qu vam arribar a xifres inassumibles de 14.000. Espinosa tamb especifica que Alemanya, amb un sistema jurdic fora similar a lespanyol, ja va realitzar fa temps una reforma del recurs dempara per reduir-ne la quantitat, si b el nombre dassumptes que interposaven els ciutadans alemanys no suposaven el despropsit dels que interposen els ciutadans espanyols. El recurs demparament ha dexistir, per el problema s ls que sen fa. A Alemanya no recorren a la babal, mentre que aqu... Per sortir de tot aquest atzucac i que es pugui donar resposta amb ms celeritat als recursos dinconstitucionalitat, Albert apunta possibles solucions, que passarien perqu el TC buids el romanent de recursos dempara i reformuls el seu funcionament intern, ara absolutament inefica. El sistema de deliberacions dun plenari de dotze magistrats s molt farrags. Seria molt millorable lestil de la sentncia. Aix descriure 50 pgines ja no es porta. El Tribunal Europeu dels Drets Humans i el Tribunal de Justcia de la UE, per exemple, emeten sentncies de quatre, cinc o sis pgines, que van directes a la qesti, sense literatura sobrera i sense citar-se constantment, fugint del llenguatge excessivament barroc del TC. Si alleugerissin lestil, tamb podrien alleugerir els temps i donarien ms seguretat. Amb lEstatut va passar clarament aix: el que sacaba produint s una necessitat dinterpretar lintrpret. Tot plegat motiva que desprs enELS RECURSOS cara hi hagi una discussi ms gran sobre qu volia dir el TC, i entrem en un bucle, DEMPARAMENT exposa Albert. SN LAUTNTIC Per no s noms amb qestions orTAP DEL TRIBUNAL ganitzatives que salleugeriria la crrega CONSTITUCIONAL. LANY del TC. Albert i Arbs assenyalen tamb els poltics. Altres sistemes que poden 2010 SEN VAN PRESENTAR tenir els mateixos problemes tcnics que 8.947, I EL 2009, 10.279 nosaltres, com lalemany o litali, poden

Descongestionar el TC

102

ANUARI MDIA.CAT

solucionar els conflictes abans danar a LLTIMA LLEI la justcia. Arriben a acords amb ms fa- RECORREGUDA AL TC cilitat, sense tensi. Tots els estats comPER PART DEL GOVERN postos tenen conflictes de distribuci de competncies, per els aspectes ms ESPANYOL S LA DE perversos seviten amb ajustos interns, FOMENT DE LA LLENGUA explica Albert. Gay hi coincideix plena- OCCITANA A LARAN ment: Aquests mecanismes existeixen en el nostre ordenament, i acudir al Tribunal Constitucional ha de ser lltim recurs. Per aquesta negociaci bilateral Estat-autonomia prvia a presentar recurs al TC no acaba de ser explorada en lordenament jurdic espanyol. Durant la coincidncia de dirigents socialistes al capdavant dels governs espanyol i catal, entre 2004 i 2010, el govern espanyol va retirar fins a quatre recursos que tenia interposats contra lleis catalanes, entre els quals un en contra de la Carta Municipal de Barcelona. Per, parallelament, tamb en va presentar tres ms contra altres lleis aprovades pel Parlament. Lltima llei recorreguda als tribunals per part del president del govern espanyol s la de loccit, arans a lAran. Qui ostentava el crrec de sndic dAran en promulgar-se la llei, el socialista Francs Boya, explica: rem conscients que aix podia passar, per en cap moment vam rebre cap avs del govern espanyol que ens ho recorrerien. Boya exposa: Si hagussim pogut establir un dileg previ, segurament lEstat hauria desistit de presentar el recurs. Si alg els hagus explicat la realitat de lAran, ms enll del text jurdic, ho haurien ents. Els articles recorreguts fan referncia a una situaci prcticament semntica. Quan jerarquitzem les llenges, diem que larans s la primera, per no s quins efectes prctics pot tenir per a un territori com lAran, on la llengua est totalment minoritzada. Lamentablement, els advocats de lEstat van fer una lectura de la llei no ajustada a la realitat del territori. Ara, a causa daquest recurs, Boya es lamenta que el conjunt de la Llei ha quedat en stand by: Estem pitjor que fa dos anys: el que hi havia est aturat, i no sha creat el que era nou, tot i que el recurs noms deixa en suspens uns punts en concret, per en canvi es posa lexcusa de la sentncia per no desplegar la llei.... Viver i Pi Sunyer explica que s el president del TC qui t la potestat de dictar lordre del dia del plenari: De vegades fa prevaler la urgncia dels casos, altres dna prioritat als recursos relacionats amb temes dagricultura.... Per tant, els magistrats no segueixen un ordre cronolgic per resoldre els recursos. Sobre aquest punt, Xavier Arbs sentencia: No mescandalitza que no hi hagi un ordre mecnic. Fins i tot s lgic que hi hagi un cert marge de decisi. El que s que fa falta s que hi hagi sentit com a lhora de resoldre els casos ms urgents. s habitual qualificar sorneguerament el TC de ser el jutge de la llei derogada, perqu ha passat ms dun cop i ms de dos que es pronuncia sobre lleis que ja shan

Lordre dentrada, secundari

Les 27 lleis catalanes empantanegades al Constitucional

103

canviat, cosa que no t sentit. s una disfunci greu que t la instituci, conclou Albert. Aix, doncs, els recursos pendents de resoldre de 1999, 2000, 2001, 2003... cada cop tenen ms dubtes de si arribaran a celebrar la majoria dedat tancats permanentment en un calaix dun despatx situat al nmero 6 del madrileny carrer de Domnico Scarlatti, msic barroc dels segles XVII-XVIII, recordat per lobra Fuga del gat per a clavicmbal en sol menor, inspirada en les notes aleatries que el seu gat tocava quan passava per sobre el teclat.

Recursos dinconstitucionalitat contra lleis aprovades per institucions dels Pasos Catalans1
1. 4596/1999; president del govern espanyol; pargraf primer de larticle 19.2 de la Llei 8/1988, de lesport, en la redacci donada per la Llei 9/1999. 2. 1772/2001; president del govern espanyol; Llei 16/2000, de lImpost sobre grans establiments comercials. 3. 2521-2002; president del govern espanyol; article 20.1, lletres a) i f), de la Llei 10/2001 darxius i documents de Catalunya. 4. 5762-2002; president del govern espanyol; article 12.4, incs segon i 38.2 de la Llei 16/2002, de protecci contra la contaminaci acstica. 5. 5851-2003; president del govern espanyol; articles 1.4.b, 23.1, 25 i la disposici final segona de la Llei 10/2003, de mutualitats de previsi social. 6. 3766-2006; ms de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrs; diversos preceptes de la Llei 22/2005, de la comunicaci audiovisual de Catalunya. 7. 8112-2006; president del govern espanyol; diversos articles de la Llei 22/2005, de la comunicaci audiovisual de Catalunya. 8. 8434-2006; ms de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrs; diversos preceptes de la Llei 7/2006, de lexercici de professions titulades i dels collegis professionals. 9. 8741-2009; ms de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrs; diversos preceptes de la Llei 12/2009, deducaci. 10. 1017-2010; president del govern espanyol; diversos preceptes de la Llei 5/2009, dels recursos contra la qualificaci negativa dels ttols o les clusules concretes en matria de dret catal que shagin dinscriure en un registre de la propietat, mercantil o de bns mobles de Catalunya. 11. 2502-2010; Defensor del Pueblo; diversos preceptes de la Llei 24/2009, del Sndic de Greuges.

Catalunya

[1] Nmero de recurs; promotor; punts de la llei afectats. Font: Tribunal Constitucional.

104

ANUARI MDIA.CAT

12. 6352-2010; Defensor del Pueblo; article 9, apartats 2, 4 i 5 de la Llei 10/2010, dacollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya. 13. 7418-2010; Defensor del Pueblo; article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya. 14. 7454-2010; ms de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrs; diversos preceptes de la Llei 20/2010, de cinema de Catalunya. 15. 7611-2010; ms de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrs; diversos preceptes de la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya. 16. 7722-2010; ms de cinquanta senadors del Grup Parlamentari Popular del Senat; article 1 de la Llei 28/2010, de modificaci de larticle 6 del Text refs de la Llei de protecci dels animals, aprovat per Decret Legislatiu 2/2008, de 15 dabril. 17. 8912-2010; president del govern espanyol; articles 1 a 30, 43 i 45 de la Llei 4/2010, de consultes populars per via de referndum. 18. 4460-2011; president del govern espanyol; articles 2.3, 5.4, 5.7 i 6.5 de la Llei 35/2010, de loccit, arans a lAran. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 1. 2. 3.

Pas Valenci

Illes Balears

6444-2005; president del govern espanyol; article 7.4 a) de la Llei 3/2005, darxius. 584-2007; president del govern espanyol; diversos preceptes de la Llei 1/2006, del sector audiovisual. 9888-2007; president del govern espanyol; Llei 10/2007, de rgim econmic matrimonial valenci. 2810-2009; president del govern espanyol; articles 14 i 15 de la Llei 16/2008, de mesures fiscals, de gesti administrativa i financera, i dorganitzaci de la Generalitat. 630/2010; president del govern espanyol; ltim pargraf de larticle 10 de la Llei 13/2004, de caa del Pas Valenci. 803-2010; president del govern espanyol; Decret Llei 2/2010, de mesures de protecci i revitalitzaci del conjunt histric de la ciutat de Valncia. 7456/2010; article 130.4 en connexi amb larticle 130.1.b) de la Llei 10/2010, dordenaci i gesti de la funci pblica valenciana. 3859-2011; president del govern espanyol; Llei 5/2011, de relacions familiars dels fills i les filles els progenitors dels quals no conviuen. 6433-2000; president del govern espanyol; diversos preceptes de la Llei 8/2000, de consells insulars. 5061-2001, president del govern espanyol; determinats articles de la Llei 11/2001, dordenaci de lactivitat comercial. 7696-2007; president del govern espanyol; article 14.1 de la Llei 25/2006, de mesures tributries i administratives.
Les 27 lleis catalanes empantanegades al Constitucional

105

Anlisi del tractament meditic


Fent un reps de la premsa de paper i digital de referncia, costa trobar notcies o recordatoris sobre el total de recursos a lleis catalanes en espera al Tribunal Constitucional. Si b durant el 2010 i el 2011 la prctica totalitat dels mitjans del pas va informar de les admissions a trmit dels recursos contra les lleis del cinema, de consultes populars, de loccit, la prohibici de les curses de braus i el codi de consum de Catalunya, pocs van aprofitar per anar ms enll i repassar la llista de textos legals encallats. En aquest panorama, sobresurt un reportatge al setmanari El Temps, publicat el mar de 2011 i titulat Ms duna quinzena de lleis catalanes esperen sentncia al Constitucional. Larticle repassa exhaustivament les lleis del Principat de Catalunya pendents de ser declarades constitucionals o inconstitucionals, afegint-hi un bitllet danlisi de la Defensora del Pueblo, Mara Luisa Cava de Llano. Aquest mateix reportatge va ser reprodut on-line per Naci Digital.cat aquell mateix mes. El juny de 2011, El Punt+Avui publicava un reportatge on recordava els cinc ltims textos legals impugnats de la sentncia de lEstatut en pel govern espanyol i la Defensora del Pueblo: Encara pendents del TC. Cal remuntar-nos ms enll de lany 2011 per trobar ms referncies informatives en aquesta matria. Lagncia EFE ha publicat en els ltims anys com a mnim tres teletips recordant quants recursos mantenia vius el govern espanyol contra lleis catalanes. A principi del 2006, aprofitant els gaireb dos anys de coincidncia de presidents socialistes al govern espanyol i la Generalitat, lagncia de notcies va repassar quantes lleis hi havia encallades, i ressaltava explcitament que ambds governs eren del mateix color poltic: El Gobierno mantiene ocho recursos ante el Constitucional por leyes catalanas. La mateixa agncia, al cap dun any, servia el segent teletip: El Gobierno mantiene nueve recursos ante el Constitucional contra leyes catalanas. I, el gener del 2008, hi tornava: El Gobiescidimantinentententent nueve recursos ante el TC contra leyes catalanas, basant-se en dades del Parlament i continuant fent incidncia en el fet que el govern espanyol i la Generalitat sn institucions liderades per dirigents socialistes. Tots tres teletips van ser reproduts per multitud de mitjans. E-notcies tamb va repassar quines eren les lleis pendents de resposta constitucional lagost del 2009: Nou lleis catalanes, encallades al Tribunal Constitucional. En els casos de les lleis valencianes i balears recorregudes a lAlt Tribunal, no ha estat possible trobar cap article de premsa que les llists i/o enumers. En el cas dels recursos ms recents interposats contra lleis valencianes, tampoc no shan trobat referncies a la premsa del Principat.

106

ANUARI MDIA.CAT

Recursos i fonts
Memria 2010 del Tribunal Constitucional

www.tribunalconstitucional.es/es/ tribunal/memorias/Paginas/ Memoria_2010.aspx

Hemeroteca

Quinze lleis catalanes esperen sentncia al Constitucional, El Temps / Naci Digital, 01/03/2011 Encara pendents del TC, El Punt+Avui, 06/06/2011 El Gobierno mantiene ocho recursos ante el Constitucional por leyes catalanas, EFE, 02/01/2006 El Gobierno mantiene nueve recursos ante el TC contra leyes catalanas, EFE, 01/01/2008

Estadstiques 2010 del Tribunal Constitucional

www.tribunalconstitucional.es/es/ tribunal/estadisticas/Paginas/ Estadisticas2010.aspx

Institut dEstudis Autonmics (IEA)

Baixada de Sant Miquel, 8. 08002 Barcelona 933 429 800 iea.ri@gencat.cat www10.gencat.cat/drep/AppJava/cat/ambits/recerca/index.jsp

El Gobierno mantiene nueve recursos ante el Constitucional contra leyes catalanas, EFE, 01/01/2007 Nou lleis catalanes, encallades al Tribunal Constitucional, E-notcies, 13/08/2009

Conflictivitat constitucional entre comunitats autnomes i lEstat: taules i grfics. Recull 2011, IEA
www10.gencat.cat/drep/binaris/ BEA19_conflictes_constitucionals_ tcm112-190194.pdf

El recurso de amparo: problemas antes, y despus, de la reforma. A. Espinosa (2010)


www.indret.com/code/ getPdf.php?id=1362&pdf=722_es.pdf

Llicenciat en periodisme (UAB, 2004). Redactor de Naci Digital. Coeditor dAnoiadiari.cat. Autor del llibre Converses amb Oriol Junqueras. Una actitud per fer avanar el pas (Viena Edicions). Anteriorment havia treballat a Directe!cat, Vilaweb, Tribuna Catalana, El Punt i Regi 7-Anoia. [@bernatff]
Les 27 lleis catalanes empantanegades al Constitucional

BERNAT FERRER I FRIGOLA (Barcelona, 1982)

107

108

ANUARI MDIA.CAT

LES TRAMPES DEL BURCA


NOURA AHARCHI AMGHAR Frana, Blgica, Itlia, Holanda, i ara Catalunya. El debat sobre les diferents modalitats del vel islmic ha estat objecte de polmica en molts pasos europeus. Duna banda hi ha qui opina que portar aquesta pea de roba visibilitza un signe didentitat i religis, per daltra banda hi ha qui creu que impedeix la identificaci de les persones qestions de seguretat ciutadana i fomenta la discriminaci de les dones. El futur projecte de llei del govern de la Generalitat de Catalunya sadhereix a la segona postura i, previsiblement, promour la prohibici de ls del burca i el nicab als espais pblics quan entri en vigor a final del 2012 o principi del 2013. De moment, un total de tretze poblacions catalanes han aprovat durant els ltims dos anys la prohibici del burca en espais pblics municipals.

La Generalitat prohibir el burca i el nicab als carrers de tot Catalunya a final del 2012 amb la futura Llei de Drets i Deures de la Ciutadania

109

l debat al Parlament catal encara no a les Corts valencianes ni al Parlament balear ser un nou pas en un procs obert el maig del 2010 a Lleida. La capital del Segri va prohibir ls del burca i el nicab a les installacions municipals, i desprs shi han anat sumant ms duna desena de municipis catalans. Lalcalde socialista, ngel Ros, va impulsar la mesura justificant-la com una defensa de la igualtat i la llibertat efectiva de les dones des duna ptica desquerres, negant qualsevol inters electoralista i afirmant que la majoria dels ciutadans compartia el seu criteri davant la intolerncia religiosa i lincivisme. En la mateixa lnia el va seguir Benet Jan, alcalde convergent del , alant la veu per la lluita de les dones. Els tres mesos segents, ms de deu consistoris catalans es van sumar a la prohibici del burca, afegint-hi largument de la seguretat ciutadana ja que aquesta indumentria impedeix la identificaci de la persona li tapa la cara quasi completament als espais pblics.

Una singularitat del debat s la manera com ha emergit des de lmbit municipal, de vegades partint de largument que no existia una legislaci superior que reguls aquesta nova realitat. No obstant aix, si observem els temes abordats i les possibles normes dmbit estatal (Llei de Llibertat Religiosa; Llei sobre Protecci de la Seguretat Ciutadana; Llei de Mesures de Protecci Integral contra la Violncia de Gnere o la Llei per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes), veiem que de fet el debat s un altre, i t a veure amb com aplicar certs principis a lmbit local i amb la definici daquests. On s el lmit dels rgans locals per regular els espais pblics? I fins on es pot legislar tamb una qesti com ls duna indumentria en lmbit comarcal, catal o estatal? Tal com es pot observar en un precedent com el de les ordenances del civisme, els consistoris han reglamentat freqentment qestions que afecten ls dels espais pblics i els equipaments municipals, per sempre negant que sestiguin regulant certs drets o deures bsics com els vinculats amb la religi, ja que aquests estan recollits en normes de rang ms alt. Analitzant el procs en el seu conjunt, la seva extensi i complexitat s molt ms ampla. Des del maig del 2010 shan produt diferents actuacions relacionades amb la regulaci de ls de burca i el nicab en els mbits municipal, supramunicipal (Consell Comarcal de la Segarra, Diputaci de Lleida), catal i estatal (Congrs i Senat). Evidentment, cada mbit t les seves particuDESPRS DE LLEIDA I laritats i assoleix, a ms, diversos graus de EL VENDRELL, ONZE concreci. Lactuaci municipal s la ms MUNICIPIS CATALANS MS nombrosa, amb un total de 28 municipis. Lorientaci de les mocions debatudes als HAN APROVAT MOCIONS ajuntaments catalans s extremadament DE PROHIBICI DEL BURCA variada: declaracions sobre convivncia A LESPAI PBLIC i diversitat cultural i religiosa; propos-

Les contradiccions de lmbit municipal. Els vots del burca

110

ANUARI MDIA.CAT

tes que insten una regulaci en mbits AL PAS VALENCI I superiors al municipal; altres protocols LES ILLES BALEARS ELS (identificaci, protocol dactuaci sobre el vel integral); prohibici de ls de bur- AJUNTAMENTS NO SHAN ca i nicab exclusivament als equipaments SUMAT A LONADA DE municipals, i prohibici de ls de burca i REGULACIONS QUE HA nicab tamb als espais pblics. VISCUT CATALUNYA ELS La prohibici als equipaments pblics s la ms nombrosa, amb 23 mocions, i en LTIMS ANYS alguns ajuntaments, com el de Barcelona, shi ha prohibit per decret. En total, 13 plens van acabar aprovant la prohibici en els ltims dos anys: primer, Lleida i el Vendrell, i desprs, lHospitalet de Llobregat, Tarragona, Reus, Manresa, Mollet del Valls, Santa Coloma de Gramenet, Martorell, Figueres, Lloret de Mar, Roses i Cunit. El Pas Valenci i les Illes Balears prcticament no shan sumat a lonada de regulacions que ha viscut Catalunya els ltims anys. En tot cas, analitzar les posicions dels partits (vegeu taula) respecte a totes aquestes mocions (aprovades o no) pot donar pistes sobre els plantejaments que es posaran en joc en la tramitaci de la Llei del 2012: Si sumem tant les propostes presentades com el suport que sels ha donat, CiU, PP i PxC han mantingut una postura generalment favorable a la prohibici de ls de burca i nicab als equipaments municipals. A lextrem contrari hi trobem ICV-EUiA (amb noms posicionaments en contra i abstencions), les CUP i ERC, tot i que amb matisos (amb vots en contra i abstencions, per tamb propostes conjuntes amb altres partits i suport a mocions). Paradoxalment, el PSC, partit que va iniciar els debats municipals sobre el tema, t la postura ms dividida de totes.
Presenta 5 9 9 7 2 Hi dna suport 1 5 2 8 3 7 2 13 8 1 1 2 2 3 3 Rebutja Sabstn PXC PP PSC CiU ICV ERC CUP

TAULA: Postures dels partits poltics dmbit catal respecte a les mocions orientades a la prohibici en equipaments municipals. Shi obvien altres nivells de decisi com els decrets o les juntes de portaveus (que sn encara ms opacs a lhora daccedir a les diferents postures). Shan comptabilitzat exclusivament els plens municipals amb votaci (independentment del seu resultat), seguint els segents criteris: Es comptabilitza la no-assistncia o labandonament del ple com a abstenci. Els vots dels regidors sassignen als partits sota els quals han estat electes (independentment de casos posteriors de transfuguisme o daltres situacions). En els pocs casos en qu la posici dels regidors dun partit est dividida, sempre que no siguin posicions antagniques, saplica un criteri de coherncia amb el resultat final de la votaci. Per exemple, si un nombre de vots positius o negatius ms abstenci s suficient per rebutjar o aprovar la proposta, a la prctica es considera que el partit ha rebutjat o aprovat la mesura.

Les trampes del burca

111

El debat es va extingir amb claredat en lmbit municipal desprs de les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre del 2010, i tampoc no es va reactivar a les municipals de maig del 2011.

La intensitat poltica del debat es va mantenir baixa fins que el conseller dInterior, Felip Puig, va anunciar a RAC1 el passat setembre de 2011 la inclusi de la prohibici del burca i el nicab a la futura Llei de drets i deures de la ciutadania. No es va voler avanar a la futura regulaci: Encara s una proposta embrionria, va dir, i va afegir que sest analitzant amb tranquillitat, per trobar el marc adequat per no alterar competncies locals ni entrar en contradicci amb la Constituci. Segons el conseller convergent, sest estudiant quines formes docultaci de la identitat dels ciutadans poden atemptar contra la seguretat, i aix afectar anar amb un passamuntanyes a una manifestaci, amb un casc a unes dependncies administratives, o amb una vestimenta pel carrer que no permeti una clara identificaci. Aquesta llei vol, a ms, aglutinar totes les ordenances cviques i regulacions de lespai pblic que sestan produint a tot el territori per redefinir les normes durbanitat, de convivncia i civisme. Levident viratge argumentatiu cap a la seguretat ciutadana deslegitima el que de bon principi va ser largument en lmbit municipal: defensar el dret de les dones. Moltes dones musulmanes somriuen i sestranyen quan senten certes institucions occidentals organitzacions feministes incloses parlar sobre la seva submissi als vels imposats per lhome o la religi. Algunes ho expliquen com una decisi prpia, altres ho relacionen amb normalitat amb la seva creena religiosa, i encara altres expliquen que hi pot haver casos dobligaci, no majoritaris. Les dones que porten vel solen fer-ho a partir de la pubertat, en iniciar la seva cerca didentitat, i el vel integral acostuma a ser una decisi en una edat ms avanada, prxima als vint anys, ms relacionada amb una decisi ideolgica. Brigitte Vasallo, mediadora i comunicadora social, afirma que hi ha una obsessi a pensar que les dones que porten qualsevol vel estan oprimides, i explica que manquen discursos que es desmarquin daquesta lnia per ALS TEXTOS DE LISLAM visibilitzar altres maneres de pensar. I es pregunta: Qui ho ha de fer? NecessriaNO ES PARLA ENLLOC ment han de ser dones que portin algun DEL VEL INTEGRAL O tipus de vel o que no en portin.

Un salt a lmbit catal: seguretat ciutadana i gnere

DEL BURCA, ES PARLA DE LA INDUMENTRIA DE LA DONA. DESPRS HI HA DIVERSES INTERPRETACIONS


ANUARI MDIA.CAT

Un debat inexacte, difs i no gaire prioritari

112

No s casual que la polmica sobre aquesta qesti shagi generat als Pasos Catalans, ja que actualment la poblaci es-

trangera originria destats amb tradici musulmana hi supera les 500.000 persones (Balears, 40.109; Catalunya, 387.582; Pas Valenci, 157.9921). Catalunya en particular s la comunitat autnoma que en reuneix ms de tot el conjunt de lEstat espanyol, i aix produeix, en teoria, una major visibilitat de la diversitat al carrer. Duna banda, actualment no hi ha cap dada oficial sobre la utilitzaci del burca o el vel integral, ni en lmbit estatal ni en el catal. De fet, en el nostre context a diferncia daltres pasos ni tan sols es recull lautoidentificaci religiosa o tnica a les dades del cens. Daltra banda, el debat ha negat constantment tant les diferents postures com la diversitat interna existent en aquestes comunitats. LAssociaci dAmics del Poble Marroqu (ITRAN) i lentitat rab Atlas de Lleida es van pronunciar favorables a la prohibici del vel integral en diversos mitjans de comunicaci assenyalant que s una vestimenta que no shauria de tolerar perqu dificulta la integraci i la convivncia. No obstant aix, mentre part de la societat catalana i europea ha convertit el burca, el vel integral (o nicab) i el vel (o hijab) en un smbol de submissi de la dona musulmana, hi ha posicions (tamb de dones, de tradici musulmana o no) que consideren aquesta polmica un debat fals, que amaga moltes trampes: un debat confs i complex, que neix en un mbit ple de recels vers la comunitat musulmana i dun context social post-11S que ha vist incrementada la seva vinculaci al terrorisme, el radicalisme i la imposici. En aquest sentit, el debat sha vinculat tant amb aspectes identitaris com religiosos. De fet, el vel, el vel integral i el burca, en si mateixos, no sn una imposici musulmana, sin interpretacions de lAlcor. Lena de Botton, sociloga i coordinadora del Grup dEstudis rabs del CREA (UB), assenyala: Als textos de lIslam no es parla enlloc del vel integral o del burca, es parla de la indumentria de la dona i desprs hi ha diverses interpretacions, hi ha dones que et diuen que no hi ha obligaci i altres que s. Entre la comunitat musulmana mateixa hi ha debat. El vel integral, segons la sociloga, noms s la punta de liceberg; al darrere hi ha un fort etiquetatge duna comunitat i de la diversitat religiosa. Mariem Eloitri, enginyera urbana i de medi ambient, actualment agent de diversitat i gnere, assenyala que darrere la polmica sobre el vel integral shi amaga un gran desconeixement de la cultura musulmana, i que el problema lhan creat els poltics per desviar latenci pblica. En aquesta mateixa lnia coincideix Salwa El Gharbi, responsable del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural a UNESCOCAT, que apunta que els poltics considerats desquerres han estirat el fil discursiu xenfob de la ultradreta catalana (PxC) per tapar-se dalguna cosa davant la crisi econmica europea. Era prioritari que els regidors daquests ajuntaments copsessin portades de diaris amb mocions sobre el burca quan no tenien ni per pagar els seus propis treballadors i subministraments?, pregunta El Gharbi.
[1] Xifres extretes de lEstudi Monogrfic sobre Conciutadans Musulmans, realitzat el 2010 per la Uni de Comunitats Islmiques dEspanya (UCIDE).

Les trampes del burca

113

A ms, el debat sha emparat en un profund desconeixement i una confusi conceptual entre els diferents tipus dindumentria, que t implicacions importants. Vasallo considera que ls de la paraula burca per part dels poltics no s innocent, perqu la pea blava no existeix a Catalunya, i destaca: Lopini pblica en general no fa cap distinci, i quan es va utilitzar es va fer de manera molt conscient per portar-nos directament cap a les dones afganeses que estan realment i absolutament matxacades. Era la manera de lligar-nos al discurs de la dominaci. Segons Vasallo s una estratgia per parlar del vel (integral o no) de lIslam, duna identitat i duna nacionalitat: Quantes dones amb vel integral hi a Catalunya? No se sap, per qu no estem parlant daix, estem parlant de tota la resta. Tenim casos de nicab, explica El Gharbi, per la utilitzaci que sha fet del concepte burca s una estratgia dallusi al patiment que tenen moltes dones i que des duna posici emotiva ha activat limaginari social per justificar la regulaci. No obstant aix, de la indumentria en si no sen parla mai: El discurs i el debat est tan summament contaminat i hi ha tantes trampes en el cam, que de la pea de roba no se narriba a parlar mai explica Vasallo. Aqu quan es parla de la indumentria de les dones musulmanes, en realitat sest parlant didentitat. En aquesta lnia, Salwa El Gharbi diu que el debat es fa sobre una base plena dignorncia, perqu no hi ha hagut un previ treball profund sobre la indumentria per entendre don ve, com es manifesta, i les conseqncies que hi pot haver en la prohibici. La polmica lha conduda la lgica reduccionista i simplista. Ha estat tot una estratgia diu la sociloga Lena de Botton. A Lleida els casos de vel integral sn minoritaris, no existia tal problema. Per qu sorgeix? Botton considera que lalcalde no havia gestionat b el tema de les mesquites: Davant el conflicte que sestava visibilitzant en fer certes concessions a una de les mesquites a Lleida, una part de la poblaci sel mirava amb recel pel seu acostament a la comunitat musulmana. I laproximaci de les eleccions juntament amb els partits xenfobs, que sestaven apropiant del debat sobre convivncia i immigraci, van exigir projectar un missatge de fermesa i duresa cap al collectiu musulm que va posar sobre la taula el vel integral. De la mateixa manera que molts partits, desprs, en lloc de respondre de manera responsable han afeblit el seu discurs democrtic i shan acostat cap a aquests discursos extremistes, explica Botton.

HA ESTAT TOT UNA ESTRATGIA. A LLEIDA ELS CASOS DE VEL INTEGRAL SN MINORITARIS, NO EXISTIA TAL PROBLEMA, DIU LA SOCILOGA LENA DE BOTTON
ANUARI MDIA.CAT

114

En tot cas, per a moltes veus la soluci no s prohibir. Per a Mariem Eloitri, quan es detecten aquests casos sha dactuar amb programes especfics, perqu la prohibici noms genera exclusi o una resposta doposici, i trenca la convivncia i el futur duna societat multicultural. El suposat debat obert a Catalunya no

En lloc de prohibir: lescola

ha servit per debatre polticament sobre la igualtat i la convivncia intercultural, per construir unes bases sobre les quals han de conviure moltes diversitats en un futur com. Berta Palou, doctora en pedagogia, assenyala que la clau on sarticulen tots els problemes originats en lmbit multicultural tenen una soluci menys agressiva que la prohibici: leducaci. Palou considera: Tenim un problema de xoc cultural i sha danar a les escoles a explicar tot aix. Qu s el vel integral? Qui lutilitza? Per qu lutilitza? Tot aix no es treballa com un eix transversal a lescola, que s on realment hi ha aquesta coexistncia entre les diferents cultures. Prohibir el burca a lAjuntament, qu soluciona? Palou desconfia dels poltics, assenyala que promouen lescissi social amb postures com la de la prohibici del burca, i que deixen dimplicar-se en les poltiques socials i de convertir la coexistncia en convivncia, que s com es perd la por de laltre, del desconegut. Afegeix que el treball en xarxa, amb les famlies, el teixit associatiu, lescola, sn crucials per a la convivncia de la diversitat. Aix mateix, per a Lena de Botton s necessria la implicaci de tots: Som diversos i cada cop ho som ms, i sha de crear espais ms democratitzats per entrar a decidir les normes conjuntament. Si no ho fem generarem ms fractura, ms divisi i ms racisme.

Les trampes del burca

115

Anlisi del tractament meditic


A les desenes de peces produdes pels mitjans de comunicaci des del maig del 2010 es constata que la polmica del vel integral a Catalunya no ha estat un tema silenciat, sin maltractat, i que el silenci s, en tot cas, el que afecta les veus de les dones involucrades. Els temes esmentats alludeixen principalment a la seguretat, la convivncia i la defensa de la dignitat de la dona, eixos temtics que estan associats a espais negatius i problemtics en relaci a la immigraci, i que a la vegada reforcen limaginari social estereotipat del collectiu musulm. Aix s visible, per exemple, a les peces publicades a El Pas (20/06/2010) i a La Vanguardia (04/11/2011) La cobertura atn exclusivament lagenda poltica i les decisions, intencions i arguments sobre la prohibici, ms que no pas els testimonis de les dones afectades i la seva problemtica i posici: no noms les principals fonts dinformaci sn institucionals, sin que les que susen per contrastar-la solen provenir de representants de la comunitat musulmana, sempre homes. Aix afegeix als problemes de poder i sobrerepresentaci una categoria ms de discriminaci: la de gnere. Tal com passa en altres esferes socials, sobserva una instrumentalitzaci dels discursos de gnere, en aquest cas amb lexcusa del burca i del nicab, que simpregnen duna mirada etnocentrista, paternalista i androcntrica: les dones, sota la suposada preocupaci pel seu alliberament (La Vanguardia, 08/03/2011), es converteixen en un vehicle que articula de manera subtil i efica les formes de dominaci del Nord sobre el Sud. I cal no oblidar que la naturalitzaci de les diferncies tniques i de gnere ha constitut, al llarg de la histria, una de les estratgies principals i ms eficaces al servei dideologies racistes i sexistes. SOS Racisme alertava en un manifest del juny de 2010 del perill que suposen falsos debats com el de la prohibici del burca, que, amb la complicitat dels mitjans, poden seguir finalitats electoralistes. En aquesta lnia, UNESCOCAT no va trigar a publicar al seu web unes reflexions entorn a la prohibici del vel islmic on es feien aclariments conceptuals sobre la indumentria i sassenyalava que la seguretat no justifica, de manera clara, una prohibici general. Les niques referncies periodstiques que han reflexionat crticament sobre aquests aspectes sn dos articles dEl Pas: Europa, el islam y la poltica del miedo (13/10/2011) i Prohibido todo (11/10/2011).

116

ANUARI MDIA.CAT

Hemeroteca

Sin burka no quiero vivir, El Pas, 10/07/2011

La vicepresidenta del govern compara el burka con una cortina, La Vanguardia, 08/03/2011 CiU y PP, partidarios de prohibir el burka con una ley estatal y el PSC con ordenanzas municipales, La Vanguardia, 04/11/2011 Prohibido todo, El Pas, 13/11/2011 Europa, el islam y la poltica del miedo, El Pas, 13/08/2011

Bibliografia
El burka como excusa. Terrorismo intelectual, religioso y moral contra la libertad de las mujeres, W. Tamzali i I. Elizondo (Saga, 2010) El velo elegido, L. Botton, L. Puigvert i F. Taleb (El Roure, 2004)
Les trampes del burca

117

Recursos i fonts
Hiyab (Vdeo) Xavi Sala SL.
www.youtube.com/ watch?v=rPj7kSJhe88

Un racisme a peine voil, Jrme Host (2004). Produt per H Production. [documental de sobre la prohibici del vel a les escoles pbliques franceses] Brigitte Vasallo, comunicadora, periodista i mediadora social
perderelnorte.com perderelnorte@gmail.com facebook.com/perderelnorte @brigittevasallo

UNESCOCAT Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural Gesti de programes de la diversitat Centre UNESCO de Catalunya
Npols, 346, 1r 08025 Barcelona 934 589 595 934 763 272 www.unescocat.org centre@unescocat.org

Grup de Recerca en Educaci Intercultural (GREDI), UB

Centre de Recerca en Teories i Prctiques Superadores de Desigualtats (CREA), UB


Edifici de Llevant, despatx 12-13 Pg. de la Vall dHebron, 175 08035 Barcelona 934 035 099 934 035 164 crea@ub.edu www.creaub.info

Pg. de la Vall dHebron, 171 Edifici Llevant | 08035 Barcelona 934 035 248 Fax: 934 035 011 www.ub.edu/gredi gredi@ub.edu

Fundaci Acsar Portaferrissa, 13, pral, 1a 08002 Barcelona


933 043 023 Fax: 934 815 105 facsar@fundacioacsar.org

Migracat Observatri de la Immigraci a Catalunya.


www.migracat.cat

Llibreria Prleg

Sant Pere Ms Alt, 46. 08003 Barcelona 933 192 425 llibreriaproleg.com

Llicenciada en periodisme (UAB). Mster en Estudis avanats en comunicaci social (UPF). Especialitzada en comunicaci social i migracions. Actualment est acabant la tesina del mster de Gesti de la immigraci (UPF). Resident a Catalunya des de 1990, viu entre Palafrugell i Barcelona.

NOURA AHARCHI AMGHAR (Larache, Marroc, 1981)

118

ANUARI MDIA.CAT

CINC CASOS DXIT EN MEDIACI SOCIAL


VERA GIR CASTELL Ls de la mediaci com a resoluci de conflictes est en auge els ltims anys. En particular des que hi ha serveis de mediaci ciutadana als ajuntaments. Noms el darrer any, 2.400 disputes o b shan resolt o b han trobat vies de gesti amb una reducci sensible de la tensi. Sha obert un espai de dileg. Dels 6.000 conflictes atesos a la demarcaci de Barcelona per mediadors cofinanats per la Diputaci i pels ajuntaments, els casos resolts amb xit representen ja el 40%. Mig miler de conflictes han acabat, fins i tot, amb acords signats. A aquests shi hauria de sumar el nombre indeterminat dels que han acabat amb una sortida satisfactria per a les parts. Les dades revelen que els conflictes socials ms greus es poden solucionar amb mediaci, malgrat les llegendes populars, el pessimisme i les retallades en la despesa social. La mediaci com a resoluci de conflictes ha recondut lany 2011 ms de 2.400 disputes a la demarcaci de Barcelona. Lrea metropolitana s el territori on es registren ms tensions socials, venals, generacionals i religioses. Destaquem cinc casos dxit arreu de Catalunya

119

oms entre els anys 2006 i 2011, els serveis de mediaci han fet a la demarcaci de Barcelona prop de 30.000 intervencions amb unes 80.000 persones ateses. Sn dades oficials de la Diputaci de Barcelona. Els mediadors de la demarcaci, que actuen a 141 municipis a travs de 70 centres locals i comarcals, noms sn un exemple duna tasca desplegada els ltims anys arreu de la geografia catalana. Han resolt alguns al cent per cent i altres encarrilats milers i milers de conflictes socials, comunitaris i venals. Ara, per, corren perill de desaparixer a causa de les reduccions de plantilla i de pressupost pblic. Aix limitaria la seva acci en els moments ms violents o tensos i desatendria els conflictes latents o manifestos abans dun eventual esclat. s a dir, els mediadors noms serien reactius, en detriment de ser proactius. Segons les estadstiques del 2011, les disputes venals registrades sn la majoria i inclouen una varietat considerable, des de baralles per sorolls i olors o per impagaments fins a malentesos, comunicaci deficient, s despais comuns i obres. En el grfic segent es pot veure la freqncia amb qu ocorren, per exemple, a Badalona.

Les dades disponibles de tota la demarcaci de Barcelona, tot i que agrupades duna altra manera, ofereixen resultats similars. El 67% dels casos sn conflictes venals, entre els quals un 30% s per sorolls i un 22% t a veure amb les relacions a la comunitat de propietaris, ja sigui per impagaments o per mala organitzaci. Ocupen un lloc destacat els conflictes familiars, que representen gaireb un 12%, i els de carcter econmic, que superen el 6%. No apareix entre els primers factors la conflictivitat relacionada amb la immigraci. Tanmateix, latenci meditica i poltica a les ciutats de lrea metropolitana sha focalitzat en el xoc entre locals i forans. A Badalona, per exemple, la tensi al voltant duns vens romanesos va tenir el punt lgid amb la visita de la diputada francesa Marie-Thrse Sanchez-Schmid el setembre de 2010 quan Sarkozy expulsava gitanos romaneFONT: Memria del Servei de Mediaci Ciutadana de Badalona, 2011.

120

ANUARI MDIA.CAT

sos de Frana amb les declaracions del ENTRE 2006 I 2011, ELS llavors candidat a alcalde Xavier Garca SERVEIS DE MEDIACI HAN Albiol. Lany 2011 el lder del PP badalon guanya les eleccions municipals. Les xi- FET A LA DEMARCACI fres apunten en una altra direcci. En el DE BARCELONA PROP DE cas de Badalona, si es comparen les dades 30.000 INTERVENCIONS del 2011 amb les del 2007, el nombre de AMB UNES 80.000 casos tractats sha multiplicat per vuit. Ara b, pel que fa a lorigen dels usuaris, PERSONES ATESES els de nacionalitat espanyola del 2011 sn deu vegades ms que els del 2007, mentre que els provinents daltres nacionalitats noms shan quadruplicat. Les grans xifres difuminen ladaptaci i flexibilitat que han de desenvolupar els mediadors i els seus efectes quotidians en la comunitat. LAnuari Mdia.cat ha trobat cinc exemples de conflictes desconeguts pels grans mitjans amb resoluci satisfactria a ciutats com lHospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Badalona i Tortosa. On: Plaa de la Llibertat. LHospitalet. Qui: Un grup de joves i altres vens de la plaa. Durada de la mediaci: Primera fase, uns dies. Segona fase, cinc mesos. Qu: Una baralla entre dues noies, una espanyola i una dominicana, en una plaa, encn les alarmes duns vens que es queixen dactivitats, segons ells, inapropiades dels joves, que al seu torn se senten acusats injustament. Els joves dominicans perceben que sels mira malament i ho atribueixen a la seva forma de vestir (pantalons amples, gorra, arracades, bambes de colors estridents, etc.) Procs: Primera fase: Fer baixar la tensi entre els joves barallats. Segona fase: Detectat el desacord entre els joves i el venat que es queixa, els serveis de mediaci proposen trobades entre les dues parts confrontades. Totes dues accepten, obren un dileg en un espai neutre, el Centre Cvic del barri, i com a conseqncia, planifiquen conjuntament les activitats de la Festa Major a la plaa de la disputa: concerts, entreteniments infantils, concursos i menjars, amb el nom de Compartint en llibertat. xit: Organitzar esdeveniments, accions, festes, etc., en conjunt facilita que les parts enfrontades es coneguin i, encara ms, s reconeguin com a subjectes i interlocutors, i permet alleugerir la desconfiana entre elles.

Cas 1. La plaa com a centre on es resolen les confrontacions

Cas 2. La mediaci reparadora com a alternativa a una sanci administrativa


On: Sant Boi. Qui: Joves (menors entre 14 i 18 anys) i policia local.

Cinc casos dxit en mediaci social

121

Durada de la mediaci: Un mes. Qu: La policia detecta i identifica uns joves que consumeixen alcohol en un parc infantil duna plaa. Procs: Policia i mediadors els presenten dues propostes, o b pagar una multa oficialment, una sanci econmica o b prendre part en el que anomenen una mediaci reparadora, s a dir, fer tasques que reparin els danys en cas dhaver-nhi i sempre que no siguin reincidents o mantenir xerrades amb altres joves sobre actituds respectuoses en lespai pblic. Cal difondre lexistncia de la mediaci reparadora. Acorden optar per la segona via, sense comptabilitzar les hores invertides, que tamb seria una manera de quantificar la feina i pagar pels danys com s que es practica a altres localitats. Segons explica el mediador Aid Almirall, el model de Sant Boi intenta defugir el cstig alternatiu. Es proposa a la persona que s sancionada que firmi un paper conforme est dacord amb el motiu pel qual lhan sancionat, i que est disposada a treballar en aquest programa de mesures alternatives. Almirall admet que quan comena el procs no saben el temps que hi hauran demprar ni qu shaur de fer. Primer es fa una entrevista inicial a partir del motiu de la denncia, i es plantegen les activitats a desenvolupar, com per exemple utilitzar una entitat o un servei del municipi en relaci amb el que ha passat. En el cas daquest grup de joves sancionats es va obrir un espai de dileg amb la policia, i finalment van rodar un reportatge sobre la seva experincia. Aquestes mesures alternatives ajuden a treure letiqueta a aquests joves, i permeten la reinserci, ja que si els toqus netejar el barri seria una manera destigmatitzar-los pel fet destar bevent al carrer, conclou Almirall. xit: El dileg obre cam a accions constructives com a alternativa al cstig, una multa que hauria estat fora punitiva per a uns joves sense o amb pocs ingressos. No era tan difcil prendre conscincia de laspecte negatiu de les accions i comprendre, per altra banda, el funcionament de la mediaci reparadora. On: LHospitalet. Qui: Vens dun oratori i dun bar regentat per magribins. Durada de la mediaci: Nou mesos. Qu: Desprs dhaver rebut queixes duns vens, els mediadors posen en contacte les dues parts i es reuneixen per parlar de les dues situacions. Els vens magribins es reunien en un oratori i en un bar de la mateixa zona. Els vens veien amb recel els dos espais. Procs: Es reconeixen mtuament. Els vens dorigen espanyol reflexionen sobre els drets dels magribins a reunir-se i utilitzar els espais en qesti. En parlar amb les parts per separat sadonaven de quines molsties podien estar causant i automticament es modificaven conductes o comportaments. En mol-

Cas 3. Loratori i el bar. Pnic?

122

ANUARI MDIA.CAT

tes ocasions les parts implicades no LA TASCA DE MEDIACI han parlat mai. Lnic cost s la feina CORRE PERILL DE del tcnic, el dileg s gratis, i aix s el potencial de la mediaci, comenta DESAPARIXER A CAUSA la llavors mediadora a la zona, Emma DE LES REDUCCIONS de la Haba. De tota lexperincia en DE PLANTILLA I DE ressalta un dels moments ms intePRESSUPOST PBLIC ressants: Un dels vens es va adonar que portava el mateix temps vivint a lHospitalet [40 anys] que un dels que anaven a loratori. La seva reflexi, segons De la Haba, va ser: Per qu jo he de tenir ms drets que ell?. xit: Els participants en la mediaci es reconeixen i reconsideren les seves raons i les seves forces i les de laltre, s a dir, es revaloren. Seure en una taula els permet conixer les diferents realitats que viu cadasc i des de la comprensi generar empatia. Deixen de veures un a laltre com un problema.

Cas 4. Les inquietuds artstiques com a eina per a la cohesi social

On: Tortosa. Qui: 46 joves de set nacionalitats diferents (60% marroquins, 24% espanyols, 13% africans subsaharians i 2% daltres zones). Durada de la mediaci: Mig any. Qu: En una ciutat amb un nombre creixent dimmigraci com s Tortosa es busquen noves formes dintegraci dels joves per tal devitar conflictes sobre la diferncia i fer mfasi en el que els uneix. Amb aquest objectiu neix el projecte Art total, de mig any de durada, coordinat des de lrea de Joventut de lAjuntament, amb activitats culturals i doci per a joves nouvinguts i autctons. Susen el Centre Cvic, la Biblioteca i el Punt Jove com a punt de partida per a activitats que generin participaci dautctons i de nouvinguts. Ells mateixos fan noves propostes. En el curs de les excursions, els esports i les activitats artstiques msica, interpretaci, pintura, fotografia, poesia i literatura i doci el grup mixt es cohesiona, i en particular a travs de les aparicions regulars a la rdio local. xit: Aconsegueixen integrar els joves nouvinguts en el teixit social i de passada prevenir la xenofbia. Les diferents expressions artstiques ajuden a comunicar-se millor i reduir tensions fruit del desconeixement mutu. La segona edici del projecte Art total es realitza al llarg del 2012.

Cas 5: Difondre mesures alternatives per gestionar conflictes com a forma de mediaci preventiva.

On: Badalona. Qui: Vens i venes a ttol individual, agents del territori (traductors, serveis sociCinc casos dxit en mediaci social

123

als, tcnics de salut, Pladeco [comissi de convivncia] i Gurdia Urbana) i lequip de mediaci ciutadana (6 mediadores). Durada de la mediaci: Un any amb dedicaci variable segons el tipus de conflicte i actors. Qu: Els serveis de mediaci ciutadana de Badalona es creen lany 2006. Durant els primers anys els casos que tracten sn derivats daltres administracions, com la judicial o la de serveis socials. Segons la seva memria del 2011, per, cada cop hi arriben ms casos per iniciativa prpia. Per guanyar-se un lloc entre la poblaci i consagrar-se com a servei de qualitat calia crear vincles amb les comunitats de vens i altres actors, i per aix es va iniciar la proposta de treballar conjuntament en el barri. Resultat de lactuaci preventiva: Vens i agents collaboren conjuntament a lhora dintervenir quan es t notcia dun conflicte. El recompte final de lany 2011 va donar 447 sollicituds portades per mediadors i 7.890 beneficiaris. La tipologia dels conflictes que shan beneficiat de la intervenci s la segent: interpersonals, comunitats de vens i en lespai pblic. xit: Uns 7.890 beneficiaris. La mediaci ciutadana es dna a conixer i sintegra en els costums de la societat civil. Els agents entren ms fcilment en contacte amb la comunitat de vens i augmenta el nombre de conflictes encarrilats. Amb una lgica no reactiva, sin preventiva, tamb hi ha intervencions dels mediadors. Desprs dhaver vist cinc casos amb un resultat prou satisfactori, la temptaci de pensar que tots els conflictes podrien seguir els mateixos passos s tant gran com incerta. Com sha apuntat ms amunt, dels 6.000 casos detectats, en un mnim dun 60% no ha estat possible emprendre la via de la mediaci. El procs requereix certes condicions. La primera, que les parts acceptin que hi ha un problema; la segona, que admetin lexistncia dels adversaris amb uns objectius diferents, i la tercera, voler prendre part en un procs de dileg i negociaci, en el qual el mediador pot simplement contribuir. El mediador s un garant del bon funcionaA BADALONA, EL ment del procs, per no dels resultats, que sn a les mans dels participants. NOMBRE DE CONFLICTES Linforme de Transformaci Personal ENTRE PERSONES DE de Mediaci (TPM), proposat pel servei de NACIONALITAT ESPANYOLA mediaci de lHospitalet, sha convertit en S DEU COPS MS QUE un instrument til per valorar resultats. La mediaci transformativa, concepte EL 2007. ELS DALTRES forjat per Robert B. Bush i Joseph Folger, NACIONALITATS NOMS neix per oposici a lanomenada Escola SHAN QUADRUPLICAT de Harvard, que mesura els xits amb el

La mediaci com a procs

124

ANUARI MDIA.CAT

nombre dacords assolits. La mediaci transformativa t com a objectiu la millora de les parts comparada amb el que eren abans, en lloc de la soluci de problemes i la millora de la situaci de les parts comparada amb el que era abans. s a dir, deixa de banda el document oficial amb les signatures i posa lmfasi a modificar la percepci que els actors tenen del problema i els uns dels altres. La mediaci transformativa gira al voltant de la revaloritzaci, el reconeixement i la relaci. Revalorar es basa en la conscincia dun mateix i de la capacitat per resoldre dificultats; lobjectiu de reconixer consisteix a legitimar i comprendre laltre; i, finalment, la relaci es construeix amb dileg i negociant els passos a seguir. La mediaci no deixa de ser una forma dentendre, danalitzar i destar en el conflicte, un aprenentatge de la millora de les relacions socials. Fins i tot quan encara no shan iniciat els conflictes. Les poltiques locals de mediaci shan ents com un dret del ciutad i sn majoritriament gratutes. Segons lestudi comparatiu de la Diputaci de Barcelona del 2010, realitzat amb dades de 14 municipis diferents, sestima que el cost del servei de mediaci per habitant s d1,7 euros per any. La despesa corrent correspon al 0,22% del pressupost municipal. La mediaci s, per tant, un procs ms lent per molt ms barat que utilitzar exclusivament la via legal o repressiva. Per a una resoluci judicial el cost s elevat i, a ms, es limita lxit del procediment a lacord. Com sesmenta al Llibre Blanc de la Mediaci del Departament de Justcia, els conflictes socials i interpersonals no es resolen noms o exclusivament amb procediments punitius, sin que, cada vegada ms, correspon a la societat civil fer-se crrec de les seves dificultats de convivncia. Segons el manual, el dileg i la negociaci es converteixen en instruments decisius daprenentatge social i transformaci de les percepcions personals. En la feina del mediador, per, hi ha una srie de limitacions. El marge dacci es limita a aquells casos que no signifiquin delictes greus amb violncia. El procs de vegades consisteix a ser un pas previ als mecanismes jurisdiccionals, i noms es realitza si les dues o ms parts confrontades hi estan conformes.

Mediaci versus sancions

Xarxa de Mediadors, un nou projecte


De manera independent, per garantir la qualitat de la seva feina sha creat la Xarxa de Mediadors, amb seu al Centre Cvic Pati Llimona. T una seixatena de socis i va nixer amb els objectius de promoure la investigaci i la innovaci en la gesti alternativa de conflictes i la mediaci; impulsar i legitimar la prctica i la professi de la mediaci; influir en la formaci de nous agents, i per ltim, difondre la gesti alternativa de conflictes i la cultura de la mediaci.
Cinc casos dxit en mediaci social

125

Anlisi del tractament meditic


S, els resultats positius en casos de mediaci sn difcils de quantificar. I s, poden ser processos llargs i tenir un desenlla satisfactori poc visible. Per tot i aix hi ha indicadors que permeten valorar labast de la feina feta. Cal recordar que no noms els acords signats sn casos satisfactoris, i que les tasques en sensibilitzaci i transformaci dels conflictes tamb en formen part. Com que els xits sn molt menys espectaculars que les disputes i les tensions, la dinmica dels mitjans se sol encaminar a explicar ms problemes que solucions, com per noms posar dos exemples, una notcia dEl Peridico que relata la tensi entre bandes llatines a lHospitalet, o una altra de La Vanguardia que recull casos de tensions entre vens a Matar (veure Hemeroteca). Informacions com aquestes poden tendir a crear alarma social, i simplement centren latenci dels conflictes en uns collectius concrets. Sobretot, els mitjans solen centrar-se en conflictes venals i socials vinculats amb les comunitats llatinoamericana, subsahariana o magribina. De tant en tant, per, hi ha qui emmarca un cas dxit. Per exemple articles com un de lAra.cat (veure Hemeroteca) que permet conixer la feina que es fa des dels serveis de mediaci i comprendren la utilitat. Desprs de tramitar problemtiques entre bandes llatines que reclutaven joves dels instituts, els centres, en cooperaci amb la mediaci, aconsegueixen reduir el nombre de casos a zero. En resum, des dels mitjans de comunicaci caldria fer ms mfasi en els resultats, fer visibles els processos de mediaci que sn capaos daportar una sortida positiva al conflicte i fer un seguiment exhaustiu a posteriori dels casos dels quals parlen, com les disputes entre vens o les baralles campals entre bandes, de manera que lesclat no sigui lnica notcia i que els casos resolts satisfactriament deixin de ser un silenci meditic.

126

ANUARI MDIA.CAT

Recursos i fonts
Llibre blanc de la mediaci
www.llibreblancmediacio.com

Xarxa de Mediadors. Associaci per la investigaci, prctica i professi de la mediaci


sites.google.com/site/ mediadorsprofessionals/home

Annex 2. Transformaci Personal en la Mediaci. Fonaments terics. Ajuntament de lHospitalet Servei de Mediaci Comunitria
www.l-h.cat/gdocs/d4180924.pdf

Hemeroteca

Els instituts de lHospitalet superen la psicosi de les bandes llatines, Ara.cat, 21/01/2011 Dos bandas latinas irrumpen con violencia en LHospitalet y el Raval, El Peridico, 11/06/2010 Conflicto racial en Matar. Vecinos de la capital del Maresme recogen firmas contra la inseguridad y los actos incvicos que los enfrentan a colectivos de inmigrantes, La Vanguardia, 30/09/2011

Tortosa Art Total Projecte de mediaci intercultural


arttotal@yahoo.es arttotal-2012.blogspot.com

La mediaci reparadora a Sant Boi

www.youtube.com/watch?v=B_MsY7WJna0

Jornades de civisme i convivncia. Xarxa deducadors i alumnes per a la convivncia de Sant Boi Bones prctiques Teatre frum

www.youtube.com/watch?v=mWDAainLneg

www.youtube.com/watch?v=64no6YxvOYw

www.youtube.com/watch?v=-27ONo9_v9w
Cinc casos dxit en mediaci social

127

Marta Cals Suer, tcnica assessora recerca i difusi. Servei de Poltiques de Diversitat i Ciutadania. Gerncia de Serveis dIgualtat i Ciutadania de la Diputaci de Barcelona
934 022 713

Saida Javaloy, mediadora Badalona


934 832 900 saida.javaloy@gmail.com

Aid Almirall, mediador Sant Boi i membre actiu de la Xarxa de Mediadors


936 351 200 / 936 351 214 aidaalmirallserra@hotmail.com

Emma de la Haba, exmediadora de lHospitalet


emmahv@yahoo.es

Diputaci de Barcelona. rea de Benestar Social. Serveis de Mediaci Comunitria


www.diba.cat/sersoc 934 022 222

Servei dOrientaci Mediadora (SOM) de Barcelona i de lHospitalet de Llobregat


934 329 012

Susi Fernndez, tcnica juvenil intercultural. Punt Jove Tortosa


977 504 573

Llicenciada en comunicaci audiovisual per la Universitat Autnoma de Barcelona. Diplomada en gui televisiu i cinematogrfic a lescola Guionarte de Buenos Aires, Argentina. Actualment est cursant el mster de Comunicaci de conflictes internacionals armats i socials (UAB).

VERA GIR CASTELL (Barcelona, 1986)

128

ANUARI MDIA.CAT

PAS VALENCI: UN MODEL EN VIA DEXTINCI


FRANCESC VIADEL

Els valencians continuen donant suport al PP malgrat els casos de corrupci i el balafiament. El clientelisme, la corrupci i el mal record dels governs del PSPV sn factors que contribueixen a mantenir les majories de la dreta

Com en el film de Roberto Rossellini, el Pas Valenci s en aquest moment un pas que acaba de complir lany zero. La pellcula que es visiona avui s la duna societat que es pregunta atnita qu ha passat, que es debat entre el renec i la temptaci a lautoengany. Amb tot, ning no sembla encara encertar a saber qui sn els responsables del desastre. Amb una administraci autonmica al caire de la fallida, els valencians continuen donant massivament el seu suport al Partit Popular, partit que arrib al poder de la m dEduardo Zaplana el 1995.

129

quest any el president Alberto Fabra sha estrenat amb un decret de retallades amb una especial incidncia en els mbits de la sanitat i leducaci pblica. El pressupost per a 2012 ser de 1.057 milions deuros menys que el de lany anterior, quan les coses ja anaven malament. La meitat daquesta retallada anir a compte de la sanitat pblica, que deixar de percebre 440 milions. La mossegada afecta tamb leducaci quan a les escoles i els instituts, pblics o concertats, els diners fa molt temps que no hi arriben. Molts centres ja no poden engegar la calefacci o canviar els vidres duna finestra. La tensi s mxima, i bona prova daix ha estat la revolta destudiants iniciada el passat febrer a lInstitut Llus Vives de Valncia. A aquesta precarietat cal sumar-hi el problema de la corrupci. El darrer cas, el dEmarsa, ha fet que Grtel sembli un joc daficionats. Els responsables de la gesti de la depuraci daiges de Valncia i la seua rea metropolitana, tots del PP, estan sent investigats a hores dara per la desaparici de 17 milions deuros en traductores romaneses, viatges de plaer i no se sap qu ms. De totes les plagues, per, la de latur s la pitjor. LEnquesta de Poblaci Activa del gener de 2012 el situ en una taxa del 254 %, dos punts i mig per damunt de la mitjana estatal. s un fet que la rajola sha espolsat violentament del damunt tots els braos, obrers, fusters, llanterners... Fins i tot la premsa estrangera, diaris tan poc sospitosos desquerrans com Le Figaro, sen fan ress en grans titulars. El PP continua guanyant eleccions com si no passs res. El 22 de maig de 2011, amb la crisi fent metstasi de Vinars a Oriola, els conservadors tornaven a arrasar per cinquena vegada des que el socialista Joan Lerma deix la plaa de Manises. Victria en el 90% dels municipis, majoria absoluta amb el 50% dels vots. El PP guanyava a totes les comarques tret de la dels Ports i a totes les ciutats... Satrics, corrosius, si ms no des del medieval Jaume Roig, molts tenen fetge encara per a fotre-sen: Si els valencians frem negres, votarem el Ku Klux Klan. Per als dirigents conservadors el seu xit no s cap misteri, ni cap paradoxa. El diputat i secretari general del PP al Pas Valenci, Antonio Clemente, opina: El PP ha estat un partit identificat amb la Comunitat Valenciana, amb els seus problemes, que ha estat absolutament reivindicatiu. Clemente assegura que aquesta s una lnia que no abandonaran i que continua donant fruits: Amb uns pocs mesos de Rajoy els valencians ja hem estat ms atesos que amb vuit anys de Zapatero. Parle, entre altres, de lanunci dun Pla Hidrolgic Nacional, del corredor mediterrani o de la transferncia de 185 nous agents de policia. El EL POLITLEG JORDI diputat, que reconeix sense embuts la deMUOZ CREU QUE ELS licada situaci econmica, rebutja, per, XITS DEL PP SEXPLIQUEN les acusacions de balafiament i afirma: El PEL CLIENTELISME I LA deute de la comunitat s un 60% superior al que ens correspon de tenir un finanaCORRUPCI POLTICA ment adequat per part del govern central.

130

ANUARI MDIA.CAT

Sens comptabilitza com si frem quatre LELECTORAT, OPINA milions quan en realitat passem de cinc. MUOZ, T UN MAL Lestat central ens deu ms d11.000 miRECORD DEL PSOE, lions deuros. El dirigent defensa tamb, sense dub- EL QUAL ASSOCIA A tar-ho, la poltica de grans esdeveniments: LA CRISI ECONMICA, La Frmula 1, per posar un exemple, ha A LA MARGINACI DE suposat una inversi directa i indirecta VALNCIA DURANT importantssima. La imatge de Valncia en tot el mn ha estat dun gran impacte. LANY 1992 Pel que fa a la corrupci safanya a defensar-se: En primer lloc i pel que fa a casos pendents: respecte absolut a la justcia. De moment, els dos casos que ens afectaven shan resolt favorablement. bviament es refereix a lexpresident Francisco Camps i a Ricardo Costa. Els grans esdeveniments han passat, per, i la crisi sha quedat.

Algemes, una ciutat amb poc ms de 20.000 habitants en el cor de la Ribera del Xquer, passa aquest hivern en silenci. Llevat del recent nomenament de la seua Muixeranga com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco, els algemesinencs no semblen tenir gaires coses ms a celebrar. Des de fa mesos al bell mig de la ciutat sobre un enorme crter. Per arribar al centre cal travessar-lo fent ziga-zagues per un laberint de tanques electrosoldades. Abans aquest enorme erm locupava el mercat, un edifici lleig i atrotinat, que el govern anterior, en mans dun tripartit format pel PSPV, Esquerra Unida i el Bloc Nacionalista Valenci, es disposava a rehabilitar amb diners en part procedents dEuropa. Arrib, per, el PP i decid enderrocar-lo i aixecar-ne un de nou amb un aparcament de 200 places incls. Es perderen els diners europeus i sen gastaren de nou. Des de llavors, del nou mercat no hi ha ms que rocs, fang i 3D sobre paper cuix en el butllet local. Per acabar-ho dadobar fa unes setmanes la Generalitat anunci que no posaria ni un cntim en lobra. El PP sha quedat sense arguments i dissimula. Com sigui, la process de vens, resignada, passa el crter en direcci a un centre que a les set de la tarda s quasi buit. Fa uns anys, en ple hivern, a boqueta-nit no hi hauria cabut ni un cap dagulla. Les colles de jornalers de la taronja haurien omplert de gom a gom els bars fins a les deu de la nit i les botigues haurien fet caixa. La situaci ha canviat. Ara molts van a collir taronja sovint per salaris de misria. Molts dels que fa deu o dotze anys deixaren el camp per anar a lobra, han tornat. Pensaven que all hi tenien la panacea... Hi ha els que tornen a les cooperatives de les quals sn fixos discontinus. Amb els comeros particulars la situaci canvia. Molts contracten a travs dETT, sovint per un 30% menys de salari, afirma Manuel Bono, responsable del Sector Agrari i de Manipulaci de la UGT-PV. Les llistes despera sn llargues i a principi i final de temporada hi ha tensions entre els del poble i els jornalers estrangers, magrebins o llatinoamericans, que desprs de

Un pas a les fosques

Pas Valenci: un model en via dextinci

131

sis o set anys de campanyes tenen els mateixos drets laborals que els de casa. La taronja tampoc no val un cntim. Als Bollywoods dels barris perifrics de Valncia es pot comprar dos quilos de taronges per un ridcul euro. Caldr reestructurar el sector. Amb una producci que es ven per sota del preu de cost, aviat ning treballar la terra, assegura Bono. La taronja, diu, est deixant de ser el refugi tradicional. El sindicalista recorda amb ironia els anys de lesclafit i lamenta la prdua de conscincia de classe dels treballadors: Tothom es cregu burgs, soblidaren que mai havien deixat de ser assalariats. Cap poble ni ciutat escapa del malastruc de la crisi. Els de la taronja, els del txtil, els del calcer. El pas est a les fosques desprs danys de balafiament. El politleg Jordi Muoz fa temps que busca una resposta a lenigma de lxit del PP en el context duna situaci tan extrema. Creu que el desplaament dels votants a la dreta en un pas que havia estat de majories desquerra no s ni ideolgic ni didentificaci de partit o almenys no s exclusivament degut a aquests dos factors. Hi intervenen, entre molts altres, dos elements molt potents: el clientelisme i la corrupci, assegura. Muoz tamb est convenut que el PP ha aconseguit la patrimonialitzaci dels temes de consens, la defensa de la gesti econmica i dels interessos dels valencians. Una retrica que sha blindat amb els missatges de Canal 9. Lelectorat, prossegueix, t un mal record del PSOE, el qual associa a la crisi econmica, a la marginaci de Valncia durant lany 1992... Zapatero t la culpa de tot, tamb de lactual situaci. I cal afegir-hi encara la descomposici orgnica dels socialistes. Pensa, per, que en aquest moment hi ha condicions objectives per al canvi poltic, que tot plegat lhegemonia del PP s menys slida del que sembla. Es comencen a constatar signes desgotament; un retrocs electoral moderat que es concreta en la prdua duns 60.000 vots en les darreres eleccions autonmiques, la majoria dels quals en la ciutat de Valncia. Segons Muoz, es tracta duna petita per significativa escletxa en lalta murada de lhegemonia del PP. El politleg estima que lelectorat, atrapat en una situaci econmica com lactual, potser no podr mantenirse per molt temps ms insensible a la corrupci o, encara, tan receptiu al discurs HI HA SIGNES del victimisme. Lhegemonia popular, diu Muoz, s menys slida del que semDESGOTAMENT EN EL PP; bla, al cap i a la fi es basa en percepcions UN RETROCS ELECTORAL com la competncia sobre la gesti o el MODERAT QUE ES seu paper de representant dels interesCONCRETA EN LA PRDUA sos dels valencians, aspectes molt menys estables i ms fcils de canviar que els de DUNS 60.000 VOTS EN LES la ideologia o el partidisme. Qualsevol DARRERES ELECCIONS temptativa haur de passar, per, per la AUTONMIQUES recuperaci del PSPV.

s possible un canvi?

132

ANUARI MDIA.CAT

Per qu, doncs, milers de treballadors EL SOCILEG RAFAEL valencians voten el PP? Un obrer proce- XAMB CONCLOU QUE EL dent del sector metallrgic com s lacCAS VALENCI SEXPLICA tual secretari general dUGT-PV, Conrad Hernndez, confia que la gent est ms PER UNA OPINI PBLICA desencantada del PP que mai i que s hora MOLT PRECRIA I UN DELS de mobilitzar la societat davant el perill NDEXS DE LECTURA MS de perdre conquestes socials. Sap que no BAIXOS DE LESTAT ser fcil. Tot i que la gent est molt enfadada el canvi ser complicat. En aix s fonamental el paper dun PSPV que, fins ara, potser ha centrat molt la seua oposici en la corrupci, defensa. Tot i aix, el lder sindical rebutja la idea que els sindicats shan apartat dels treballadors i defensa que shan fet poltiques per a tota la classe treballadora en un clima de campanya brutal des del PP contra el sindicalisme de classe. En la mateixa lnia sexpressa lalcoi Paco Molina, treballador del txtil i secretari general de CCOO-PV. Sha parlat de classes mitjanes... Quines classes mitjanes? El qui viu del treball s classe treballadora. Molts se nhavien oblidat. Molina explica els casos de qui deixava la fbrica per agafar uns pocs homes i anar a viure a lombra de la bombolla immobiliria. Aquesta gent sha quedat sense el seu antic lloc de treball i en una situaci complicada. Lefecte ha estat catastrfic, conclou. Ara Molina pensa que no hi pot haver soluci a la crisi que no passi per una recuperaci de certs valors. Cal, argumenta, la recuperaci de la idea del treball com a element de riquesa i progrs. No es pot basar tot en el creixement. La definici de classe mitjana se nha anat en orris. Sense una nmina no hi ha segona residncia que valgui, ni escola concertada per als fills, ni assegurana privada o vacances. Sense salari noms hi ha deutes i fracs. Mentre, mai com ara els partits de lesquerra havien estat tan lluny de les demandes socials, atrapats en el pessebre institucional, entotsolats, molt especialment el PSOE, en la seua derrota. La caiguda s de proporcions enormes i ara fa de mal recordar els avisos. Lescriptor xativ Xavier Aliaga estigu al front de la comunicaci del grup dEsquerra Unida del Pas Valenci (EUPV) en les Corts Valencianes durant una llarga dcada. Amb Zaplana comen tot. Des dEU sadvertia del que podia passar, per la gent no volia escoltar. El pas sha deixat dur... Hi ha hagut moments en qu en els banquets de noces es cridava: Visca els PAI!, recorda atnit. El professor de dret de la Universitat dAlacant Manuel Alcaraz s actualment representant de la Plataforma dIniciatives Ciutadanes. El sud ha estat precisament un dels epicentres de lespeculaci urbanstica i la corrupci, el lloc tamb des don Zaplana assalt la Generalitat. Durant catorze anys Alacant estigu governada pel popular Luis Daz Alperi. Sense explicacions, i desprs dun grapat descndols, deix la vida pblica i amoll la vara a Sonia Castedo, actualment investigada com una de les protagonistes del Cas Brugal, un episodi de martingales relacionades amb el PGOU. En aquest moment,
Pas Valenci: un model en via dextinci

133

enraona Alcaraz, eixir de lactual situaci passa per treballar per la creaci dun mbit com de les esquerres. Caldr treballar per un tripartit on la pea ms feble continua sent el PSPV, a la baixa i sense lideratge, explica. En aquesta mena destat dembriaguesa collectiva hi ha jugat molt la gesti de la comunicaci. El socileg Rafael Xamb assegura que els darrers anys la dreta sha adonat que la mentida era ms efectiva que el secret: El PP ha creat un enteixinat de diaris, rdios i televisions que ha marcat molt la cosmovisi dels ciutadans. El cas valenci es pot explicar, tamb, per lexistncia duna opini pblica molt precria, amb un dels ndexs de lectura ms baixos de lEstat, als quals cal afegir, encara, uns processos seculars de sucursalisme poltic, assevera. Mentrestant el PP valenci, al capdavant duna administraci que sembla el Titnic en els seus primers moments de naufragi, mira com es pot desprendre duna imatge de partit balafiador i farcit de corruptes. El carrer, per, est en peu de guerra; els emprenyats contesten en la cua del peix o del Mercadona els propagandistes entusiastes del govern. No sembla que hi hagi gaires refugis simblics on el PP pugui posar-se a recs. A Valncia, com a la resta de ciutats, les manifestacions i els tancaments sn rutina. Darrerament hi ha hagut tres grans mobilitzacions amb una participaci que no es coneixia des de la guerra de lIraq. Entre els manifestants no han faltat ciutadans que per procedncia socioprofessional han pogut ser, perfectament, votants del PP. La primera de les manifestacions, convocada per la Plataforma per lEducaci Pblica, recorregu la capital el 21 de gener; la segona, tamb a Valncia, tingu lloc el 26 amb els cinc sindicats majoritaris a la capalera principal: CCOO, UGT, C-SIF, Intersindical i FSES. En totes dues es depass la xifra de 100.000 persones. La darrera tingu lloc l11 de febrer, davant els edificis emblemtics de les tres capitals del pas, lgora o laeroport de Castell, avui smbols per a molts de la corrupci i el balafiament. Pere Mayor, empresari, exdirigent nacionalista i actualment president de la Fundaci Valencianista i Demcrata Josep Llus Blasco, tampoc no s gaire optimista pel que fa al futur immediat dels valencians. Al capdavall, pensa, guarir el pas no s cosa noms dun canvi de signe en el poder institucional amb una situaci tan extrema com lactual. s una opini compartida pels membres de la plataforma civil Valencians pel Canvi, impulsors de la iniciativa Objectiu 2015. Les variables sn mltiples. Ara seria el moment, afirma Mayor, perqu la dreta inicis una regeneraci profunda, fes autocrtica i nassums responsabilitats. Tamb els socialistes haurien de poder iniciar una autntica regeneraci. La qesti s: en seran capaos? Lany zero del Pas Valenci noms ha fet que comenar.

134

ANUARI MDIA.CAT

Anlisi del tractament meditic


Durant els darrers anys el sistema comunicatiu valenci, una herncia franquista a penes renovada, ha estat ferrenyament controlat pel PP. Des dels temps de Zaplana aquest partit ha fet i desfet, subvencionat i influt, concedit i negat quan sha tractat del repartiment de llicncies. La persecuci de lemissi de TV3 o lescanyament de televisions com la de Gandia, Ontinyent o InfoTV sn alguns dels episodis daquesta poltica. Aquesta situaci, tal com han advertit els investigadors, ha portat a una opini pblica precria amb lafebliment de la democrcia que aix representa. Davant la desfeta econmica del pas, tan lligada al balafiament dels recursos pblics i la corrupci, els mitjans de comunicaci han fet de mirall reflector duna societat tant convulsa com fragmentada. Els mitjans progressistes Levante o El Pas, per exemple i els alternatius en definici de Xavier Gins, aix s, erigits en portaveus dels moviments socials i vehiculitzats en catal, com El Temps o LInformatiu, han insistit a radiografiar els excessos del PP sense deixar, per, de subratllar els dficits de loposici poltica. Daltra banda, Canal 9 a punt de deflagrar per un ERO que afecta 1.400 treballadors ha continuat amagant escndols com el del judici contra Camps pels vestits del Grtel, la situaci processal de Carlos Fabra o la vitalitat informativa de casos com els dEmarsa o Brugal. Daltra banda, aquesta estratgia sha combinat amb la culpabilitzaci del govern socialista de Madrid per la desastrosa situaci del pas. La televisi valenciana una televisi de jubilats i de comarques s el principal difusor de la concepci de la realitat armada pel PP com a partit representant del bloc conservador. Linfluent diari Las Provincias tamb sha situat en aquesta tessitura. La darrera campanya que ha engegat, Valencia es mucho ms, es pot interpretar com un intent dexculpaci del PP darrere la cortina de fum del victimisme i de la necessitat collectiva de passar pgina. La restricci i control duna vertadera informaci de qualitat continua sent la millor assegurana i refugi per a un PP que comena a tenir problemes per mantenir sense escletxes el seu discurs triomfalista i evadir-se de les seues responsabilitats en la desfeta.
Pas Valenci: un model en via dextinci

135

Bibliografia

Com hem arribat fins ac? Les bases de lhegemonia electoral de la dreta valenciana, Jordi Muoz. Dins el dossier Cap a on va la societat valenciana?, LEspill, nm. 39 (Universitat de Valncia, 2011) De lxit a la crisi. Pamflet sobre poltica valenciana, Manuel Alcaraz (Universitat de Valncia, 2009) Pas complex. Joaqun Azagra i Joan Romero (Universitat de Valncia, 2007)

Sociologia dels media al Pas Valenci. Especial coordinat Rafael Xamb (Arxius de Sociologia nmero 23, desembre de 2010)

Zaplana. El brazo incorrupto del PP, Alfredo Feito Grimaldos (Editorial Foca, 2007)

Comunicant la revolta. Moviments socials i mitjans de comunicaci al Pas Valenci, Xavier Gins Snchez (Edicions 96, 2011)

Collaborador del suplement cultural dEl Pas, Quadern, i de publicacions com LEspill, LIlla, Carcters, Mtode o Serra dOr. Excollaborador de diaris com Levante o lAvui. Va ser redactor en cap a la redacci del Pas Valenci dEl Temps. Actualment s professor de la Facultat de Comunicaci Blanquerna de Barcelona. Autor de lassaig poltic No mos fareu catalans. Histria inacabada del blaverisme (Universitat de Valncia, 2009). Acaba de publicar Valencianisme, laportaci positiva. Cultura i poltica al Pas Valenci (1962-2012) (Universitat de Valncia, 2012). [@francescviadel]

FRANCESC VIADEL (Algemes, 1968)

No mos fareu catalans. Histria inacabada del blaverisme. Francesc Viadel (Universitat de Valncia, 2009)

136

ANUARI MDIA.CAT

LES RAONS DEL NO


ARIADNA CORTS Gaireb un 50% de catalans votaria no o sabstindria en un referndum sobre la independncia, per motius identitaris i econmics o perqu prefereixen un model federal per a lEstat espanyol El debat sobre la independncia de Catalunya respecte a lEstat espanyol ocupa des de fa uns anys un lloc privilegiat en els mitjans catalans. No totes les opinions, per, hi queden reflectides en la mateixa mesura. Sn cada cop ms coneguts els arguments dels partidaris del s. I tamb obtenen ress meditic els posicionaments de lespanyolisme uniformitzador, sovint emesos des de Madrid. Les opinions ms minoritzades en aquest debat, per, sn les daquells catalans que, tot i defensar el dret a lautodeterminaci, optarien pel no si se celebrs avui un referndum. Sentir-se espanyol a ms de catal; considerar la independncia inviable o perjudicial en termes econmics; preferir un model destat federal o pensar que la independncia no aportaria solucions als problemes que t la societat sn algunes de les raons que els portarien a votar en sentit negatiu.

137

l 10 dabril de 2011 es va celebrar a Barcelona i a vint municipis ms una consulta popular organitzada per la societat civil sobre la independncia de Catalunya. La consulta de Barcelona tancava un procs iniciat el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt i que es va repetir en un total de 554 poblacions. Les dades de participaci, amb una mitjana del 18,8%, van ser considerades un xit per part dels diferents organitzadors, que esperaven xifres substancialment inferiors. En gran mesura grcies a la celebraci de lltima onada de consultes, per tamb a altres qestions com el primer aniversari de la sentncia del Tribunal Constitucional sobre lEstatut de Catalunya del 2006 o el recurrent assumpte del dficit fiscal, el debat sobre el sobiranisme ha ocupat un espai destacat a lesfera pblica durant el 2011. Aquest debat, per, no ha recollit la diversitat dopinions que sintueixen en lltim Barmetre dOpini Pblica de mar de 2012 realitzat pel Centre dEstudis dOpini (CEO). Els catalans partidaris de la independncia de Catalunya ocupen gran part de lespai pblic que es destina a aquesta qesti i els seus arguments sn mpliament coneguts. Representen el 44,6% de la poblaci major dedat i resident a Catalunya que, segons les dades del CEO, diu que ho faria en cas que se celebrs un referndum oficial. s ms difcil saber, en canvi, quins motius tenen el 24,7% de catalans que diuen que votarien no en un referndum. A ms, un 24,2% dels ciutadans sabstindria o no aniria a votar, i hi ha aproximadament un 5% dindecisos.

El doctor en Histria Xavier Casals, especialitzat en moviments dextrema dreta i nacionalismes, exposa el seu argumentari amb una afirmaci que, potser per bvia, sovint no es t present: Molta gent no t en compte lopci de la independncia simplement perqu considera que Catalunya forma part dEspanya. De fet, linforme del CEO revela que darrere un 45,6% dels vots contraris a la independncia en un hipottic referndum hi hauria el desig de preservar la unitat dEspanya, i un altre 12,5% sexplicarien per un sentiment identitari. I s que a Catalunya, en gran part arran de les migracions internes que hi va haver a lEstat durant el segle passat, la identitat en termes de nacionalitat abasta un ampli ventall de combinacions. Aix, segons el barmetre del CEO, el 21,1% de la poblaci de Catalunya se sent noms catalana, el 28,2% ms catalana que espanyola, el 42,4% tant catalana DARRERE UN 45,6% DE com espanyola, el 2,4% ms espanyola VOTS CONTRARIS A LA que catalana i el 3,4% noms espanyola. INDEPENDNCIA EN UN Per la diversitat identitria que reflecHIPOTTIC REFERNDUM teixen aquestes dades sovint no es t en compte. El professor de filosofia del dret HI HAURIA EL DESIG DE de la UB Jos Luis Gordillo afirma que la PRESERVAR LA UNITAT independncia s un projecte poltic que DESPANYA ha de ser el resultat dun gran pacte soci-

El factor identitari

al. Shauria de deixar una mica de banda GRAN PART DE LA el factor identitari i tamb el lingstic. POBLACI DE CATALUNYA Segons Gordillo els independentistes, en canvi, posen molt laccent en la llengua T ARRELS A LA RESTA i, aix, estan excloent una gran part de la DE LESTAT, UN ELEMENT poblaci. La llengua s un dels aspectes GENS MENYSPREABLE A ms rellevants en la creaci de la identitat LHORA DE DECIDIR SOBRE nacional, especialment en el cas catal, ja que aquesta suposa un element diferenci- LA RELACI AMB ESPANYA al respecte a la resta de lEstat. Tot i aix, segons lEnquesta dUsos Lingstics de la Poblaci del 2008 realitzada per lIdescat, noms el 78,3% de la poblaci de Catalunya major de 15 anys sap parlar catal, i noms el 35,6% lutilitza com a llengua habitual enfront del 45,9% que fa servir el castell. Per a Casals, lmfasi en la llengua que es fa des dalguns sectors provoca que es percebi el nacionalisme catal com una tendncia totalitria, com una mena de retorn al franquisme per a la inversa. No tots els discursos sobiranistes, per, sn iguals. Aix, Ricard Vilaregut, doctor en cincies poltiques i especialitzat en moviments nacionals, explica que hi ha un independentisme inclusiu que aposta per un projecte com on tothom se senti cmode amb la seva llengua materna.

Lhostilitat amb la qual de vegades saborda la qesti de la identitat genera el rebuig de la part de la societat catalana que se sent espanyola en menor o major grau i que utilitza el castell com a llengua preferent, un rebuig que es reflecteix en la seva opini sobre la qesti de la sobirania. El periodista i escriptor Antonio Santamara, que va formar part de Foro Babel, una iniciativa que defensava el bilingisme a Catalunya, creu que la independncia plantejada daquesta manera generaria una fractura molt profunda de la societat. Segons Santamara, una part de la poblaci se sentiria estrangera a casa seva. El professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull Eduard Voltas, en canvi, opina que no hi hauria espai per a un conflicte identitari perqu la independncia seria impossible sense una majoria social molt mplia, i per aconseguir-la shauria daglutinar gent que tamb se senti espanyola. Daltra banda, tamb hi ha catalans que, tot i afirmar-se com a no nacionalistes ni catalans ni espanyols consideren part de la seva identitat la histria i la cultura comunes amb lEstat espanyol. s el que exposa la doctora en poltiques pbliques Gemma Galdon: La Guerra Civil s una experincia compartida per tots els ciutadans de lEstat espanyol i s innegable que hi ha una proximitat cultural. Els lligams familiars sn una de les maneres en qu es materialitza aquesta histria comuna, i s que gran part de la poblaci de Catalunya t arrels a la resta de lEstat, un element gens menyspreable a lhora de decidir sobre la relaci amb Espanya. Laspecte identitari s el ms rellevant en largumentari contrari a la independncia i havia estat el tema central de lindependentisme des que aquest va ampliar signifi-

La famlia i els diners

Les raons del no

139

cativament la seva base social als anys noranta. Dun temps en, per, els arguments econmics shan posat al capdavant en el debat. Segons les dades del CEO, la principal motivaci per votar a favor de la independncia en un hipottic referndum, amb un 34,8% del total de respostes, s la capacitat i desig dautogesti econmica. Espanya ens roba o sense Espanya ens aniria millor sn frases que sentim sovint en boca dels partidaris del s. Una mostra daix s la campanya encetada per sectors sobiranistes al Twitter al voltant de les eleccions espanyoles del 20 de novembre de 2011 amb el hashtag #vacontigo. Amb aquesta iniciativa sintentava arribar als castellanoparlants amb piulades com: Quin emigr a Catalunya para trabajar y poder mantener a sus hijos no debe mantener a los hijos del que no emigr. Independencia. Loctubre del 2011 el conseller dEconomia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, va xifrar el dficit fiscal del 2009, ltim any amb dades disponibles, en el 8,4% del Producte Interior Brut (PIB). La proporci equival a 16.434 milions deuros en xifres absolutes. Per tot i que existeix un cert consens entre la classe poltica sobre la veracitat daquestes dades no es rebaten ni des del Parlament ni des del Congrs dels Diputats hi ha qui exposa alguns dubtes. Albert Recio, professor del departament dEconomia Aplicada de la UAB, explica que el dficit fiscal no s una magnitud estable, depn de com van les transferncies en una o altra direcci. Segons Recio, laugment de lIRPF, per exemple, pot fer crixer les transferncies de Catalunya a la resta de lEstat. En canvi, lincrement de prestacions datur o de pensions pot tenir lefecte invers.

Per a Recio el discurs centrat en el suposat espoli fiscal amaga un alt grau dinsolidaritat social. s un plantejament que no t en compte el que aporten la resta de comunitats. Gemma Galdon afegeix que la redistribuci sha de fer, la clau s que es faci de manera justa i amb els comptes clars. La interpretaci negativa del discurs econmic es pot convertir en un clar argument contrari a la independncia per als que opinen que la guerra de xifres s perillosa perqu enfronta la societat. Cal matisar, per, que alguns partidaris de la independncia tamb rebutgen la instrumentalitzaci del factor economicista, i nhi ha que fins i tot asseguren que una Catalunya independent pot ser solidria. Per a Gordillo, tenir un Estat propi no vol dir que thagis de desentendre del teu voltant. Malgrat que els impostos ocupen gran part de latenci, hi ha una altre aspecte en matria econmica a tenir en compte: ALBERT RECIO: EL la viabilitat duna Catalunya independent. DISCURS CENTRAT EN EL Segons les dades del CEO, un 11,4% dels SUPOSAT ESPOLI FISCAL vots contraris a la independncia ho serien pel fet de considerar-la inviable i un AMAGA UN ALT GRAU altre 13,6% perqu no seria positiu per DINSOLIDARITAT SOCIAL a Catalunya, dos arguments que poden

Espoli fiscal i insolidaritat social

tenir a veure amb inquietuds relaciona- EDUARD VOLTAS: des amb leconomia. Destudis sobre el LA INDEPENDNCIA futur econmic dun nou estat nhi ha amb tota mena de conclusions. Al llibre Sense SERIA IMPOSSIBLE Espanya (Prtic, 2011), per exemple, els SENSE UNA GRAN economistes Modest Guinjoan i Frances MAJORIA SOCIAL Xavier Cuadras analitzen les possibles QUE AGLUTINI GENT conseqncies econmiques de la independncia amb un balan molt favorable QUE TAMB SE SENTI per al nou estat catal. Altres, en canvi, ESPANYOLA sostenen que a leconomia catalana li aniria molt pitjor fora de lEstat espanyol. I alguns, com Recio, opinen que dependria de com es fes el procs dindependncia i que, en qualsevol cas, ara no es pot saber. Sigui com sigui, el que s que se sap s que lEstat espanyol segueix sent el principal mercat de Catalunya quant a exportacions. El 2005, segons les ltimes dades publicades per lIdescat, del total dexportacions catalanes el 54% tenia com a dest final altres territoris de lEstat espanyol. I si b s cert que des del 1987 aquest percentatge sha redut en ms de 20 punts, i que hi ha un grup dempresaris aplegats al voltant del Cercle Catal de Negocis que es declaren obertament independentistes, les patronals de referncia eviten pronunciar-se sobre la qesti. Tenim associats de totes les opinions, es justifiquen des de la patronal Cecot. Els empresaris solen ser poc amants de les aventures i el risc, i s ms fcil perdre mercats que guanyar-ne, diu Albert Recio per explicar que una part de la societat i no noms empresaris est en contra de la independncia per la incertesa, en termes econmics, que implica aquesta opci. A ms dels catalans que estan en contra de la independncia per raons identitries o econmiques, nhi ha uns altres que tampoc hi estan a favor perqu aposten per un model destat diferent: ni lactual Estat espanyol unitari ni un estat catal independent. Entre aquests hi ha els federalistes, que advoquen per una estructura estatal basada en les relacions de diferents estats o regions autnomes a travs dun govern central. Lhistric dirigent venal de Badalona i secretari de la Confederaci dAssociacions Venals de Catalunya (CONFAV) Julio Molina explica: Jo no tinc res en contra de la independncia, per el meu model destat s una repblica federal. Jo aposto per la uni voluntria dels pobles. Des de lindependentisme sovint sargumenta que aquesta no s una opci viable. Com explica Voltas, per federar-se fan falta dos, i Espanya no hi est disposada. Tot i aix, segons el barmetre del CEO, un 30,8% de la poblaci opina que Catalunya hauria de ser un estat dins una Espanya federal. De fet, quan es planteja la disjuntiva entre comunitat autnoma, estat federal i estat independent, els partidaris de lestat federal sn els ms nombrosos: un 29% serien partidaris de lestat independent i un 27,8% preferirien seguir sent una comunitat autnoma de lEstat espanyol.

Propostes alternatives

Les raons del no

141

Entre els que opten per un model destat diferent trobem partidaris dopcions en clau internacionalista, lideal dels quals s la uni dels pobles per sobre de les respectives fronteres nacionals i culturals dels seus actuals estats. Per a Toms Herreros, membre de la Universitat Nmada una agncia que difon el pensament crtic i analitza la realitat social els estats i les nacions sn avui, en el marc de la globalitzaci i la sobirania imperial, entitats sobrepassades. Sn formes organitzatives per a un mn que ja no existeix i que, per tant, juguen un paper residual en la composici social actual. Aix, segons Herreros, cal inventar formes postestatals i postnacionals de governar-nos, explica.

Tampoc sn partidaris de la independncia, almenys en aquest moment, moltes de les persones que creuen que no arreglaria cap dels problemes socials que tenen lEstat espanyol i els Pasos Catalans actualment. Segons Herreros, la independncia de Catalunya no s una soluci fiable per a lenorme crisi econmica, social i poltica en la qual ens trobem. Voltas, en canvi, opina el contrari: Precisament una de les motivacions de la reclamaci de la independncia s garantir el benestar de tots els ciutadans de Catalunya. Independents de qui?, es pregunta Gordillo. A mi el que magradaria s ser independent de lOTAN, del Banc Central Europeu, de la Uni Europea... que sn els organismes dels quals ms depenem ara mateix i que ms ens estan perjudicant, afegeix. Als que no veuen la independncia com una soluci de res se sumen els que pensen que ara hi ha altres prioritats, en paraules de Molina. Jo anteposo la qesti de classe. Abans que res, sc treballador, i mexplota igual el capitalisme de Barcelona que el de Madrid, aclareix. Altres, per la seva part, rebutgen el model destat que creuen que sorgiria dun procs dindependncia. Gemma Galdon explica: Jo estaria a favor de la independncia si hagussim demostrat que tenim una proposta de pas significativament diferent de lespanyola i som capaos de fer poltiques econmiques diferents, de redistribuir la renda de manera justa, de crixer apostant pel valor afegit. El seu parer, per, s que de moment no s aix: Els nostres ndex datur i de destrucci de pimes i autnoms, per exemple, sn ms elevats. Mentre estiguem liderant les retallades, la corrupci i la mala GEMMA GALDON: gesti, afirmar que la independncia s la soluci de tots els mals s fer demaggia. ESTARIA A FAVOR DE Per a Galdon, el nacionalisme sutilitza de LA INDEPENDNCIA SI forma molt poc honesta. Sempre apellen HAGUSSIM DEMOSTRAT a aquesta unitat desperit quan s per deQUE TENIM UNA PROPOSTA fensar els rics i els poderosos, per amb la gent desnonada, per exemple, ja no cal fer DE PAS SOCIALMENT un front com amb els nostres. DIFERENT DE LA Malgrat lespai que ocupa el debat DE LESTAT ESPANYOL independncia s independncia no,

No solucionaria res

segons linforme del CEO un 24,2% de la JOS LUIS GORDILLO: poblaci catalana no aniria a votar en un MAGRADARIA SER referndum, un percentatge que, sumat al de vots contraris (24,7%), demostra que INDEPENDENT DE no hi ha consens sobre la qesti i que ni LOTAN, DEL BANC tan sols s un inters compartit per tota la CENTRAL EUROPEU O DE societat. El periodista Oriol Gell, responLA UNI EUROPEA, ELS sable de ledici del diari El Pas a Catalunya, opina que aquest s un debat molt ORGANISMES DELS QUALS buit que respon a uns interessos poltics. MS DEPENEM Estan passant coses molt ms importants, com per exemple les retallades en serveis pblics, i aix en desvia latenci, afegeix. Ricard Vilaregut replica: No s incompatible lluitar contra les retallades i alhora reclamar la capacitat de gesti sobirana de les nostres poltiques fiscals i econmiques. En definitiva, dopinions sobre la qesti de la independncia, tant favorables com contrries, nhi ha tantes com persones interessades en el tema. Per no totes reben la mateixa atenci, i algunes, fins i tot, resten amagades. Aquest desequilibri en lespai que es destina a cada posicionament condueix a la simplificaci dun debat que s o hauria de ser molt complex. Daix es queixa Gemma Galdon, que afirma que quan es parla de la relaci Catalunya-Espanya no existeixen els grisos, tot ha de ser blanc o negre. Tot i aix, hi ha partidaris de la independncia, com Vilaregut, que defensen que el futur de Catalunya sha de decidir entre tots. Un debat social on totes les opcions tinguin visibilitat ser la clau de volta perqu aquest procs sigui possible.

Les raons del no

143

Anlisi del tractament meditic


No es pot dir que la qesti de la sobirania sigui un tema silenciat als mitjans de comunicaci. De fet, el 2011 ha gaudit duna repercussi meditica encara ms notable del que s habitual grcies a quatre esdeveniments: lltima onada de consultes sobre la independncia celebrada el 10 dabril; la publicaci el 29 de juny del primer barmetre del Centre dEstudis dOpini (CEO) que preguntava al voltant dun referndum sobre la independncia de Catalunya; el primer aniversari de la manifestaci del 10-J on es mostrava el rebuig a la sentncia del Tribunal Constitucional contra lEstatut de Catalunya, i la declaraci dmnium Cultural l11 de juliol amb motiu del seu cinquant aniversari. Segons lanlisi de la cobertura meditica daquests quatre moments informatius que fa linforme de Mdia.cat El tractament informatiu de lindependentisme als mitjans de comunicaci catalans i espanyols, els mitjans que mostren els elements ms positius i enfocaments ms favorables sn els dmbit catal en comparaci dels dmbit espanyol. Lestudi, a ms, conclou que les publicacions ms favorables a la independncia sn tamb les que nofereixen una major cobertura. Fent una ullada a les peces periodstiques dedicades als esdeveniments esmentats, per, s fcil detectar el filtre reduccionista pel qual han passat moltes de les informacions. Si prenem la cobertura de la publicaci de linforme del CEO com a exemple veurem com la majoria de mitjans es limiten a desglossar les dades sense aprofundir en les causes daquestes, i a destacar les que ms encaixen amb la seva lnia editorial. Una excepci daquesta tendncia a interpretar les enquestes de manera interessada s larticle de Jordi Muoz Lindependentisme catal viu partit entre dos mons, publicat el 10 de juliol al diari Ara, que analitza els resultats del barmetre amb una profunditat inusual. Encara ms flagrant que la simplificaci que sovint fan els mitjans de comunicaci del debat sobre la independncia s larraconament al qual sotmeten les opinions dels catalans que no en sn partidaris. Aquestes opinions no apareixen ni tan sols als mitjans contraris al s, que han centrat la cobertura de les consultes en el que consideren una baixa participaci, en alguns casos ridiculitzant lesdeveniment mateix. Els favorables, en canvi, acompanyen uns resultats que titllen de positius amb nombroses peces dopini de marcat caire independentista. Molt pocs, per, donen veu als catalans que van optar pel no o als que ho farien en un hipottic referndum. El Punt+Avui, per exemple, publica poc abans de les consultes (el 31 de mar) una entrevista a Montserrat Nebrera que t un clar posicionament contrari a la independncia. Aix, per, no compensa la gran quantitat dopinions favorables que recull aquesta publicaci.

Hemeroteca

Lindependentisme catal viu partit entre dos mons, Jordi Muoz. Ara, 10/07/2011 La tribu o lEstat, Eduard Voltas. Ara, 22/01/2012 En castell tamb, sisplau, Eduard Voltas. Ara, 26/02/2012

El empresariado cataln, la gran barrera para el independentismo. Pblico, 06/12/2009 Entrevista a Montserrat Nebrera: Shan de fer consultes sobre molts ms temes. El Punt+Avui, 31/03/2011 Ante un referendo autntico, El Peridico, 21/02/2010

Bibliografia
El oasis cataln (1975-2010): Espejismo o realidad?, Xavier Casals (Edhasa, 2010) Sense Espanya. Balan econmic de la independncia, Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morat (Prtic, 2011)
Les raons del no

145

Recursos i fonts

Barmetre dOpini Pblica (BOP), realitzat pel Centre dEstudis dOpini (CEO), tercera i ltima onada del 2011
ceo.gencat.cat

Informe El tractament informatiu de lindependentisme als mitjans de comunicaci catalans i espanyols, de Vicent Canet, publicat per Mdia.cat
www.media.cat/wp-content/ uploads/2011/10/ informe-sobiranisme-mediacat.pdf

Antonio Santamara, periodista i escriptor


arsantamaria@wanadoo.es

Eduard Voltas, editor i professor de periodisme de la URL


eduardvp@blanquerna.url.edu

Gemma Galdon, doctora en poltiques pbliques i professora de la UOC


ggaldon@uoc.edu

Enquesta dusos lingstics de la poblaci 2008, realitzada per lInstitut dEstadstica de Catalunya (Idescat) Xavier Casals, doctor en Histria
xaviercasals.wordpress.com

Albert Recio, professor del Departament dEconomia Aplicada de la UAB


albert.recio@uab.cat

www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/ cataleg/pdfdocs/eulp2008.pdf

Jos Luis Gordillo, professor de filosofia del dret de la UB


jlgordillo@ub.edu

Julio Molina, secretari de la Confederaci dAssociacions Venals de Catalunya (CONFAVC)


932 688 980 veins@confavc.cat www.confavc.cat

Ricard Vilaregut, doctor en cincies poltiques i director del Centre Internacional Escarr per les Minories tniques i les Nacions (CIEMEN)
rvilaregut@uoc.edu

Toms Herreros, membre de la Universitat Nmada


herrerox@yahoo.com www.universidadnomada.net

Oriol Gell, cap de redacci El Pas Catalunya


oriolg@elpais.es

Llicenciada en periodisme (UAB, 2009) i estudiant del mster de Comunicaci dels conflictes armats i els socials de la UAB. A la seva ciutat ha treballat com a redactora del setmanari ATerrassa i del digital Aterrassa.cat. Tamb ha estat redactora dels departaments de publicacions i comunicaci de lAECOC (Asociacin Espaola de Codificacin Comercial) i webmster del web de lassociaci.

ARIADNA CORTS (Terrassa, 1986)

ELS BALA, TRES GENERACIONS DE DISCRECI I NEGOCI


ALBERT BALANZ

El govern catal, arran duna esmena de CiU, haur dindemnitzar per llei els propietaris de la plaa Monumental pel final de lactivitat taurina

Fa gaireb un segle que la famlia Bala fa negocis de forma discreta, ja sigui gestionant sales de cinema i teatre o places de toros. Sobre la gesti de lempresa familiar planen actualment dues incgnites: la quantia de la indemnitzaci per la clausura de lactivitat taurina a la plaa de toros Monumental, recollida per llei grcies a una esmena de CiU, i el futur de lhistric Teatre Principal, avui tancat i en decadncia. Als Bala sels ha atribut tota mena de flies i fbies poltiques, per el cert s que, al llarg dels ltims cent anys, ms enll damics i enemics han tingut, sobretot, interessos. Aquest reportatge radiografia el passat i el present duna de les nissagues ms influents del mn empresarial catal.

147

l cementiri de Sants s a lHospitalet de Llobregat. A tocar de la carretera de Collblanc, hi ha latrotinada faana del recinte que t enterrat el patriarca duna de les famlies ms longeves i blindades del mn empresarial catal. Noms cal baixar un tram i girar a m esquerra per trobar, desquena al passads central del departament primer, dues tombes juntes amb la inscripci Famlia Bala i un petit ngel amb les ales esteses. Pedro Bala Espins, patriarca de la famlia, reposa a lespai nmero 56. Els Bala han adoptat aquesta grafia del cognom perqu a Don Pedro li va molestar que a Madrid li diguessin Balani en lloc de Balany. Formen un arbre familiar fronds que comena amb un boter del Sants independent que un dia va decidir anar a lescorxador que hi havia a lactual plaa Joan Mir per comenar a treure suc del mn taur. Pedro Bala Espins va tenir un sol fill, Pedro Bala Forts. I dels quatre fills de Bala Forts, dos han continuat amb la nissaga empresarial: Maria Jos Bala, que sencarrega dels teatres (Capitol, Tvoli, Borrs i Coliseum), i Pedro Bala Mombr, que porta els multicines (Arenas, Aribau, Aribau Club, Club Coliseum, Bosque, Glries, Gran Sarri, Palau Bala i Urgell) i els toros, inclosa fins ara la titularitat de la plaa Monumental. A la famlia shi pot destacar encara un nom: la nena que camina per la catifa i demana silenci al principi de les sessions de cinema, Anna Martnez Bala. Sc la nta i lanunci est rodat al Club Coliseum, ha explicat al seu perfil de Facebook. LAnna s besnta de Don Pedro.

Grans periodistes de Barcelona com Llus Permanyer, Josep Maria Huertas Clavera i Jos Mart Gmez ja han analitzat a fons la figura de la primera generaci. A Pedro Bala Espins no li agradaven gaire els toros: desprs de triomfar amb un primer negoci de venda de llet ambulant a Rambla Catalunya amb Arag, on servia a la burgesia del barri, es va deixar caure un dia per la plaa de les Arenes amb uns companys. Era una poca en qu freqentava una entitat dHostafrancs quasi antitaurina. Fruit daquesta contradicci va fer tractes amb lescorxador perqu li compressin la carn de toros lidiats. La histria tamb dir que Pedro Bala Espins va militar en el mateix partit que Llus Companys, la Uni Federal Nacionalista Republicana, una escissi de la Lliga que labril de 1914 es va coalitzar amb el Partit Radical dAlejandro Lerroux per anar a les eleccions municipals i va patir una escissi de lala ms catalanista. Pedro Bala Espins va ser el segon regidor ms votat (4.705 sufragis) sota letiqueta dindependent; va comprar lrgan del partit, El Poble Catal, i va liderar lluites populars des del Foment Republic de Sants amb evident tarann nacionalista, segons Huertas. Lactual escola Llus Vives del carrer Canalejas amb Riera Blanca s una acci de govern de lhome que, com a conseqncia daquella etapa, es va guanyar un homenatge local que va culminar amb els Segadors i la Marsellesa. Un separatista, li dirien els anticatalanistes del diari El Progreso. Amb terrenys a Sants i negoci carni en marxa, Bala Espins va deixar la poltica i va rebre loferta de la seva vida. El seu fill, Pedro Bala Forts, explica: Les tres

Don Pedro, un evident nacionalista

148

ANUARI MDIA.CAT

places de toros de Barcelona les tenia ar- EL FUNDADOR DE LA rendades una empresa de Madrid, la que NISSAGA, PEDRO BALA, va fer Las Ventas; com que perdia diners, el gerent va venir a Barcelona a vendre el VA MILITAR AL MATEIX contracte. Mon pare shi va declarar inte- PARTIT QUE LLUS ressat. El 13 de febrer de 1927, desprs COMPANYS, LA UNI de llargues converses amb els propietaris FEDERAL NACIONALISTA del Torn de la Barceloneta (Escalas Xamen), de lSport [Monumental] (Segimon de Mil) i de les Arenes (Marsans Peix), el patriarca va esdevenir el nou arrendatari i explotador dels tres espais i va muntar la primera corrida un dia de Carnaval. De propietari noms en seria de la Monumental i vint anys desprs, un cop ja havia fet els moviments de convenincia per adaptar-se als nous temps del rgim franquista.

Jo he vist Bala, de ben petita, trobant-se amb militars a lhotel del meu pare. Qui diu aquesta frase vol restar en lanonimat. Ens acompanya un migdia per la part baixa de la Rambla i ens ofereix un viatge en el temps fins als anys 50 i 60, fins a laleshores cinema Principal i a lHotel San Marcos, bastions arquitectnics a esquerra i dreta del passeig, just abans de la plaa del Teatre. A ledifici de lhotel, nucli de conspiradors, hi vivien personatges no precisament desquerres: el militar exfalangista Ladislao Parrilla i el propietari de la sabateria dels baixos de limmoble, lOranich, que tindr una neboda, de nom Magda, que escriur un grapat de pgines de la memoria antifranquista. En aquell temps, Bala Espins ja ha comenat a deixar un espai en el negoci al fill, Pedro Bala Forts. I com era Bala Espins? Groller, sec amb la gent, tenia molt mal caf, diu la filla de lhoteler. Centrat el pare en els toros i remuntant el negoci amb corrides benfiques per a les vdues del rgim, lhereu rep de rebot el premi de gestionar cinemes, comenant pel de la soterrada Avenida de la Luz, a sota del carrer Pelai, que havia de ser assumit per Josep Bala Espins, el germ del patriarca. El cine ja s nostre i ten cuidars tu, diu Bala Forts que li va dir son pare. El lloguer de la sala que desprs acabaria sent un cinema porno va pagar-lo amb el que guanyava dels anuncis de pantalla de les botigues del barri. Amb els altres beneficis dels toros va comprar als Juli, propietaris duna coneguda empresa dautobusos, el solar on aixecaria el cinema de la seva vanitat, el Palau Bala. Tamb el Coliseum, lUrgell El fill es va estrenar amb lAribau. El germ del pare, Josep, tot i perdre aquesta operaci, tamb va aconseguir aixecar un miniimperi de cinema a lHospitalet i va gestionar sales com el Florida, el Victria i lAlhambra. Per ens havem quedat a la Rambla un migdia de mar: el fill Bala ha aprs rpid i ha arribat lpoca de la diversificaci mxima. A la Monumental shi han fet mtings poltics durant la guerra, ara shi far circ a lhivern, i la setmana, en un temps en qu el futbol no s encara pensament nic, dna per fer dues corrides, en dijous i en diumen-

Un passeig per la Rambla

Els Bala, tres generacions de discreci i negoci

149

ge. Bala Forts esdev un dinamitzador increble de lespectacle, del carrer fins a la plaa de toros: ell mateix ha fet de venedor dentrades per als toros al Principal, cinema que lany 1964 ja s propietat de la famlia. Amb el fill entrant en el negoci familiar, el pare es va poder dedicar en cos i nima als toros. Va projectar una imatge de fermesa per tamb de saber fer b les coses. Sempre amb el puro a la boca i americana rigorosa, Bala Espins va portar a Barcelona els millors toreros: des daquella convocatria que va vendre com la Corrida de la Victria amb Pepe Bienvenida i Victoriano de la Serna quan encara no se sabia si sacabaria la guerra (es va acabar un dia abans de la corrida) fins a la contractaci de professionals que venien a la ciutat amb el comproms daconseguir un contracte fals per torejar a Mxic i exiliar-se. La tradici dels toros, que a Catalunya es remunta al segle XIV, va esclatar en aquesta poca de postguerra i lafici va anar acompanyada de lexpansi del negoci arreu de lEstat espanyol: els Bala van comenar a explotar places a Saragossa i gestionar corrides a Andalusia. Tamb van posseir places a Mallorca, Inca i Girona, a ms de Linares, Aranjuez, Tarazona de Aragn, Medina del Campo, Segovia i Almagro. Bala Espins va morir un mes desprs de la seva dona, el 26 de febrer de 1965, havent viscut una segona joventut en poltica quan es va presentar a regidor pel ter sindical franquista als 79 anys dedat. Va deixar al seu fill nic les places de toros i els cinemes i teatres. El Palau Bala es va estrenar poc desprs de la seva mort. Lnica espina que no va poder arrencar-se va ser la dels impediments municipals amb els quals va topar Bala Espins per reconvertir un solar del Parallel, a lalada de lApolo, en un circ permanent. LAjuntament trobava que la idea era incompatible amb loferta que a partir de 1955 va significar el Palau Municipal dEsports de Montjuc. Aquell solar va acabar sent el cinema Regio i un smbol del canvi dels temps tamb en el pla familiar, amb Bala Forts decidit a forar la bifurcaci del negoci en dos fronts ben robustos. No hi hauria una altra figura com la del pare, el millor Bala, segons algunes persones que el van conixer, per laventura havia de seguir, shavien de mantenir moltes places de toros i shavien dobrir ms cinemes: lAlcazar va ser el primer desprs de la mort del patriarca, i van venir el Dorado, el Rex i el Club Coliseum. Ho va administrar tot b, menys els toros. Sn paraules de ladvocat Oriol Trillas referents a lhereu Pedro Bala Forts. DES DELS SECTORS Des dels sectors protaurins de Barcelona PROTAURINS es critica la gesti de la famlia Bala i DE BARCELONA ES la seva relaci amb els afeccionats. El fill CRITICA LA GESTI DE es va estrenar en el negoci al costat del pare, aportant entreteniment a les corriLA FAMLIA BALA I LA des per apostant pel desenvolupament SEVA RELACI AMB ELS de lempresa en el negoci del cinema. Aix, AFECCIONATS noms dotze anys desprs de la mort de

Lesclat del cinema i la primera transici familiar

150

ANUARI MDIA.CAT

son pare va haver de tancar les Arenes. LADOVCAT ORIOL TRILLAS Tamb va perdre lexplotaci de la MaesAFIRMA QUE AMB LA tranza de Sevilla. A lhistoriador Llus Permanyer li que- FAMLIA BALA ELS da pendent una segona part de la srie TOROS A CATALUNYA darticles que el 2007 va titular Bala, ESTAN PERDUTS segn Bala. Aquells reportatges narraven els records de Bala Forts sobre el patriarca. Ara resta pendent la mateixa operaci entre el nt, Pedro Bala Mombr, i el seu antecessor, que frega els vuitanta anys i viu molt pendent del negoci familiar. Lempresa, per, ha aprofundit en la discreci i noms trenca el silenci en comptades ocasions. La segona generaci ha portat el negoci seguint lestil de control de la gesti que tenia la primera. Per el nom dels Bala ja no s indiscutible a Barcelona, on ha proliferat una forta competncia: els toros fa anys que estan en decadncia i el cinema es permet certa alegria amb la vida que han donat les multisales. Els Bala han seguit marcant perfil amb les multisales Glries, els cinemes Bosque o els Gran Sarri. Atents a les modes que tornen, a lUrgell han recuperat la doble sessi amb films dels anys 80. Bala Forts, per, no ha deixat encara el negoci perqu tingui la personalitat prpia dels fills Mara Jos i Pedro Pete Bala Mombr. Actualment, la famlia t dos fronts oberts amb ladministraci: la Monumental i el Principal.

Salvador Boix, apoderat del torero Jos Toms, admet que lafici nesperava ms, de Bala. Ms enll de la modificaci de la llei de protecci dels animals que prohibeix les corrides a Catalunya, els Bala fa temps que estan fent passos enrere en el negoci taur. De fet, el 2007 van cedir la gesti de lnica plaa de toros en actiu de Barcelona, la Monumental, a lempresa Casa Matilla. Amb la famlia Bala els toros estan perduts, afegeix ladvocat Oriol Trillas. s cert que Bala Forts continua sent lamo de les places de Palma, Jerez de la Frontera i Linares. Per hi ha senyals que no ajuden a confiar en una aposta clara de futur de lempresa en el sector. Tres setmanes abans de lltima corrida a la Monumental, durant les Festes de la Merc del 2011, la Federacin de Entidades Taurinas de Catalunya va intentar donar mscul a lafici amb lanunci de celebraci del Primer Congrs Internacional Taur de Catalunya. El conclave shavia de fer a lauditori de lIlla Diagonal el 12 de novembre, per quan els organitzadors van contactar amb els Bala perqu financessin lacte, la resposta, segons expliquen fonts de lentitat, va ser no. Lafici taurina a Catalunya no sha quedat tranquilla des que Pedro Bala Mombr va comparixer al Parlament el 17 de mar de 2010, durant la tramitaci de la Iniciativa Legislativa Popular antitaurina que va culminar el 28 de juliol amb la votaci que canviava la llei per 68 vots a favor, 55 en contra i nou abstencions. Sc catal, sc empresari i sc aficionat als toros, va sentenciar en una intervenci que no es va allargar ms de cinc minuts. Al diari de sessions les paraules de Bala Mombr no ocupen ni una pgi-

Deixar caure els toros

Els Bala, tres generacions de discreci i negoci

151

na. Els protaurins veterans, des que va obrir la porta a programar toros a la portuguesa, sense sang ni mort, li retreuen sobretot lltima afirmaci. Des dels mateixos sectors taurins sest convenut que el futur de la Monumental no seran els toros. Segons Trillas, ni la ILP que promou el sector per forar un debat al Congrs dels Diputats ni la redefinici de la tauromquia com a b cultural impulsada pel govern espanyol no pot tombar una decisi ferma del Parlament. Noms ho pot fer el Tribunal Constitucional, i pot significar un pronunciament no abans de cinc o sis anys. Estic segur que els toros shan acabat a Catalunya, conclou ladvocat. Hi ha una negociaci pendent: CiU, en la tramitaci de la modificaci de la Llei de protecci dels animals, va introduir una esmena de compensaci econmica per canvi de llei per lucre cessant. Un estudi de leconomista especialitzat en el mn taur Vicente Royuela va determinar que, entre el dany emergent i el lucre cessant, Bala tenia dret a demanar una quantitat entre 300 i 550 milions deuros, que noms compta les entrades que es vendrien durant 99 anys a 40 euros cadascuna. Lesmena va donar un termini de sis mesos a partir de lentrada en vigor de la prohibici de les corrides a Catalunya l1 de gener de 2012 perqu el govern i lempresa propietria de la Monumental pactessin la quantitat. Els pressupostos de la Generalitat del 2012, per, no han incls cap partida similar i fonts del govern apunten que la despesa estaria prevista finalment en els comptes del 2013. Un detall: es dna la circumstncia que el PP, soci dels nacionalistes en la redacci del pressupost, vol vetllar... perqu no hi hagi mai una partida daquest tipus. El PP, simplement, confia a revocar la decisi del Parlament i que Bala o qui sigui pugui tornar a fer toros. Larquitecte Toni Ramon ho explica en un complet estudi publicat al web Theatres at Risk. El Principal va ser el primer teatre de Barcelona i t lorigen al segle XVI, molt abans dels teatres francesos. Lantiga Casa de Comdies ha passat tota mena de vicissituds i els Bala noms en sn responsables dels ltims 48 anys. Lltima programaci continuada ja data del perode 1997-1999, quan Focus i pera Cmica van fer dues temporades dpera de cambra. Bala va trencar amb Focus per fer gesti directa dels teatres, per el Principal no va aixecar cap i el 2003 va tancar portes per obrir-les exEL TEATRE PRINCIPAL, cepcionalment el 2006 com a bar musical. Des de llavors est tancat i el seu aspecte EL MS ANTIC DE s lamentable, explica Ramon. LA CIUTAT, EST LAjuntament de Barcelona, a travs TANCAT DES DEL 2003. del delegat de Cultura i actual president LAJUNTAMENT DE del grup municipal del PSC, Jordi Mart, va estar a punt de tancar una negociaci en BARCELONA I LA FAMLIA el mandat 2007-2011 que es va frustrar, NO SHAN POSAT DACORD segons fonts municipals, per la indecisi SOBRE EL SEU FUTUR de Pedro Bala Forts, que va agafar la

Qu passa al Principal?

152

ANUARI MDIA.CAT

vara de comandament de les converses al marge dels seus hereus. Hi va haver tres etapes: en una primera Bala Forts va descartar els diners que li oferia el consistori i va proposar una permuta de terrenys. LAjuntament li va oferir uns terrenys a la plaa de les Glries pendents de planejament. Es va arribar a concretar molt loperaci, apunten fonts coneixedores del procs. Per no hi havia negoci immediat... En una segona etapa, la pedra de toc era la plusvlua que es generava i que restava la quantitat de valor de 25 milions deuros en terrenys que es va posar sobre la taula: el pacte era menys terreny i el cost de la plusvlua incls. A la tercera etapa i final, Bala va girar lestratgia i va demanar diners en lloc de terrenys. Amb el meu pare ser molt difcil, deia Mara Jos Bala en plena negociaci. Enmig de tot el procs va aparixer el debat sobre el futur de la Monumental i el projecte dERC, llavors al govern municipal, per convertir la plaa de toros en els Encants. Bala Forts fins i tot va arribar a convidar Jordi Mart als toros per tancar lacord del Principal al tendido. Els negociadors de lAjuntament van proposar al vell Bala, el fill daquell histric patriarca, que el Principal seria la nova Ciutat del Circ i la famlia es trauria lespina clavada del Parallel. Per Bala Forts els deia: Us heu declarat ciutat antitaurina i voleu prohibir lexhibici danimals, com voleu fer un circ?. En aquella negociaci de tres anys llargs, noms hi va haver un acord: lAjuntament es va quedar els terrenys que Bala tenia a lantic cinema Pere IV i va mantenir una lnia oberta fins al canvi de govern. No hem parlat amb la propietat, expliquen des de loficina del tinent dalcalde dHbitat Urb, Antoni Vives. Hi ha una postdata necessria encara en aquest recorregut de tres generacions duna famlia clau per entendre el negoci de lespectacle a Catalunya en lltim segle. Els Bala shan sabut moure en les bambolines del poder: manant a primera fila, viatjant a Madrid, callant quan ha calgut, parant els peus als rivals i pactant molt amb el poder. Noms Bala Espins va tenir una militncia activa a la UFNR i es va considerar un home de pas, al seu fill nic Bala Forts els seus coneguts li han subratllat sempre determinades simpaties amb CiU i els nts del patriarca han hagut de suportar les insinuacions dacostaments a Ciutadans-Partit de la Ciutadania. Res de res. I aix ho precisen els fundadors del partit, els intellectuals que un dia van inventar-se dos manifestos i van aconseguir fer-se un lloc al Parlament. Aix com Miguel Rodrguez, lamo de Festina, s que va finanar el partit, als Bala els van conixer de seguida: quan van demanar el lloguer del Tvoli per fer el primer gran mting desprs del bateig del CCCB, lempresari ja tenia preparada la factura. Ni un descompte. .

Els Bala, tres generacions de discreci i negoci

153

Anlisi del tractament meditic


Ms enll del protagonisme indirecte que t cada dia a la cartellera despectacles, la famlia Bala ha estat la gran absent dels mitjans de comunicaci catalans al llarg dels ltims anys. Ni tan sols les pgines deconomia han estat un reducte per explicar els negocis de les diferents generacions daquesta nissaga. Potser el treball ms acurat va fer-lo entre el 15 i el 18 de juliol de 2007 lhistoriador Llus Permanyer a les pgines de Vivir a La Vanguardia en una srie de quatre reportatges titulats genricament Bala, segn Bala, escrits en primera persona per Pedro Bala Forts sobre Pedro Bala Espins, de fill a pare. Massa centrats en els toros, el relat est incomplet per les negatives de la famlia de fer una segona part de Pedro Bala Mombr, el nt, sobre Pedro Bala Forts. Tamb s imprescindible, tot i que ms literari, el reportatge Los Bala (ms o menos) que el periodista Jos Mart Gmez va publicar el 24 de desembre de 2006 a El Pas, perqu dna pistes del carcter personal dels caps familiars i esmenta fins i tot la besnta de Don Pedro, la nena que demana silenci a linici de la pellcula. De manera ms recent, la negociaci de la Monumental i la gesti de la famlia en el mn taur ha estat motiu de crtiques obertes i gens dissimulades als mitjans i per part dexperts en aquest mbit: hi ha el reportatge que Luis Nieto va fer el 2 dagost a Diario de Sevilla pocs dies desprs de la votaci al Parlament de la ILP que vetava els toros a Catalunya, en un debat que va ser molt seguit a Andalusia. Del esplendor al ocaso y premio gordo para los Bala, diu Nieto al titular, sense deixar de burxar en la indemnitzaci entre 300 y 500 millones de euros al subttol. I tamb hi ha blogs com Ctedra del Toreo, on ngel Gonzlez Abad, redactor en cap del diari ABC, es despatxa amb Bala, el esplendor perdido. El silencio de la empresa Bala ha sido duramente criticado por muchos aficionados que se han sentido hurfanos, diu Gonzlez Abad. En la mateixa lnia crtica, Salvador Boix, apoderat del torero ms meditic del moment, Jos Toms, no estalviava un calvot als Bala en una entrevista al diari Ara el 24 de setembre de 2011, la viglia de lltima corrida a Catalunya: Lafici esperava ms de Bala; hi ha hagut sensaci de desemparament.

154

ANUARI MDIA.CAT

Hemeroteca

Bala, segn Bala, La Vanguardia, 15/07/2007 Los Bala (ms o menos), El Pas, 24/12/2006 Del esplendor al ocaso y premio gordo para los Bala, Diario de Sevilla, 02/08/2011 Bala, el esplendor perdido. Ctedra del toreo (bloc especialitzat en tauromquia), 09/02/2011 A Catalunya sha normalitzat tot menys els toros. Entrevista a Salvador Boix, apoderat de Jos Toms. Ara, 24/09/2011

Periodista especialitzat en informaci local de la ciutat de Barcelona, cap de Ciutats del diari Ara i director del setmanari LIndependent de Grcia. Ha estat cap de Poltica i de Ciutats al diari Avui i ha treballat tamb a lACN, al gabinet de premsa del Departament dInterior, a Rdio Reus-SER, al Diari de Sant Cugat i a Rdio Sant Cugat. [@albertbalanza]
Els Bala, tres generacions de discreci i negoci

ALBERT BALANZ (Barcelona, 1972)

155

156

ANUARI MDIA.CAT

MECENES
LAnuAri MdiA.cAt no hauria estat possible sense el mecenatge daquestes persones:
Narcs Presas Ramon Reig Patrcia lvarez Altori Sergi Borges Cesc Prat Toms Manyosa Ribatallada Oriol Ferran Carles Sol Lucia Lpez Fernndez Jamesarmen Dani Codina Marc Sallas Andrea Daza Tapia Mmorant ngels Crcoles i Pmies Ponent Andreu Jen Guimer Abukia Xavier Vernet Guillem Vilaseca i Jan Fabia Diaz Corts Humbert Roma de Asso Josep Llus Alonso Sara Celaya Alexandre Ruiz i Gadea Oriol Fuster i Cabrera Virginia Marta Ribaudi Trepat Nin Josep M. Osuna Lpez Josep Casadell i Turon Mnica Gonzlez Gavara xavier esteban cases @aritzcirbian de @primitivefilms M.A Claveria David Marin Jordi Soldevila Roig Mar Gonzalez Sanou Pau Ramon Montan Quelob Montse Saliner Mireia Sol Vives Laia Soldevila Roig Josep ngel Guimer i Orts Laia Balasch Roarr Mireia Gallardo Avellan Alf Grafulla Snia Herrera A_rodri Taverna Escorxador Josep Maria Casass Eliseu Arrufat Gabri3d Joan Tort Cesc Castellet Eduard Gimenez Hyde87 Marta Vilalta Torres Adri Hereu Vil Ddac Roger Jordi Palou Cristina Mas Norma Helena Morn Alegret Irene Jaume David Domingo David Mullor Oriol Andrs Rafael Comeche Palanques J Cuixart Montse Majench Ure Comas Cristina Escalona Csar Palazuelos

157

Nria Ferrando Feliu Ventura Enric Rimbau Agust Grau Centre Quim Soler Merc Marsal Puig Jordi Gabarr Miquel Perales Arnau Aymerich Casas Pep Marc Mnica maavak Marta Muix Ruben Carrasco Cano Pau Esparch Helena Ferrero Famlia Odriozola i Marc Esther Dez Valero Bel Zaballa Cesc Invernon Rojals Niska Pltolosana Jordi Sol i Ferrer Elisenda Soriguera Mateu Llus Garcia Iaki Aicart Aleix Solans Carles Bassaganya Abb JM Viaplana Joan Josep Isern Xavier Sospedra Xavier Capdet Moya Orxata Sound System Marc Serrats i Bertran Iolanda Parra Jordi Torra Bernat Castro Urban Tniemi Mar Roca Francesca Pons Anna-Priscila Magri Jordi Miquel Oriol Gell Rosset Jose

Aitana Canela i Olcina Jordi Bianciotto Manel Manel Cunill i Llenas @dvdbou Oriol Cortacans Jordi Muoz Qazcona Xavier Monge Antoni de la Fuente Hortnsia Gal Leandre Romeu Miquel Martn Gamisans Roger del Jess i Galliss David Datzira Aina Torres Laia Altarriba Mariona Lladonosa Latorre Nria Coral Gferri Francesc Ribas Vctor Pmies i Riudor Bertran Cazorla Rodrguez Gabriel Massip i Fons Pere Dot Daniel Camon Jordi Pinyol Mercad Albert Font-Tarrs Didosa J Colell Janquim Carles Bentez @elicano72 Arnau de Caldes Ramir Calvo i Cubedo Jordi Pedrs Regor85 Laura Bayo Slvia Cobo Llus ngel Ouro Marc Prats Josep Ribas i Carmona Pepa Quintana Octavi Jordi Sant Gisbert Albert Llad

158

ANUARI MDIA.CAT

J.M Vidal Illanes Oriol Rocosa Quim Torra Directe.cat Mart Llobet Dani Vilar Anna Adri Serra R. Ferrer Isabel Obiols Eullia Santi Bonnin David Valls Vric Virginia Domnguez Elena Rius Mir M. Dolors Balany Joan Jaume Olm Margarit Joan Puig Massuet Xiquein R Calduch Josep Maria Vila Llus Oliv Bulbena Javellan Maite Martin Alcaide Ester F. Matal Bartomeu Buch Joan Foguet Rafa Xamb Mxmariano Pedro Gmez ngela Garcia Llad Antoni Riera Sisquer Quico Rfols Marc Ordinas Llopis Francesc Vila lascorz13 Marta Ruiz Joan Morales i Morera Eugnia Pep Pla Albano Dante Fachin Pozzi Albert Pal i Compta Maria Manyosa Masip David Canto Ral Flores

Ferran Casas Miquelb Roser Vernet Gemma Permanyer Carner Adri Martin Cantos Carol Nadal Plujademais Marc Font Ribas Nria Amors Sim Micobu Roger Angela Xavier Olivella Rigol Teresa Ferr Sal Gordillo Salvador Balcells Cesk Freixas Arnau Urgell Snia Bagudanch Pau Oriol Font Albert Garca Cataln Canela fina Toni Strubell Roger Pal Jordi Quer Joan Vila i Triad Dani Morell Oleguer Presas Maria Camats i Jaume Delcls Llus Boet David Bassa Roger Prims Oriol Rigola Germ Capdevila Jordi Masdeu Valverde M. ngels Pujols i Barniol Jordina Tarr Jordi Escoda i Cusid Miquel Andreu Pons Gemma Garcia Fbrega David Fernndez Eduard Martn-Borregn Marc Duran Albert Sanchez Oriol Llad

159

Roger Pal [@rogerpala] s periodista. Actualment s cap de redacci de la revista Enderrock, actualitza el blog Al darrera la nevera i tamb collabora amb mitjans com El Temps, Naci Digital i la Directa. s membre de la Junta del Grup Barnils i del Consell de Redacci de Mdia.cat. En Roger ja va coordinar lAnuari del 2011 i enguany ha repetit lexperincia. Ho ha fet en companyia del periodista Sergi Picazo [@sergipicazo]. En Sergi treballa a la secci de poltica dEl Punt+Avui. Tamb t un blog, El perseguidor, i collabora en publicacions com la Directa. s membre del collectiu Contrast i ha participat en lelaboraci dels documentals Desprs de la Pau, sobre els processos de reconciliaci a Bsnia i el Lban.

Els coordinadors de lAnuAri sn ROGER PAL (Barcelona, 1978) i SERGI PICAZO (Barcelona, 1980)

160

ANUARI MDIA.CAT

Pvp: 10

Als Pasos Catalans no existeix la censura, per aix no vol dir que la llibertat dinformaci estigui garantida. Ms enll de la que apliquen els rgims totalitaris, la censura pren moltes i variades formes, i la ms efectiva s el silenci amb qu la majoria de mitjans aborden determinades informacions incmodes per a lstatu quo. LAnuari Mdia. cat presenta quinze reportatges en profunditat sobre quinze temtiques que durant lany 2011 van ser silenciades pels mitjans de comunicaci. s una iniciativa de lobservatori crtic Mdia.cat, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundaci Escacc. El projecte t el suport econmic i hum del mster La Comunicaci dels Conflictes Internacionals Armats i els Socials de la UAB, dirigit pel professor de periodisme Xavier Gir, i del Collegi de Periodistes de Catalunya. El gruix de finanament del projecte ha estat aconseguit mitjanant el micromecenatge, amb les aportacions de 262 mecenes a travs de la plataforma Verkami.

161