Dilluns, 22 doctubre de 2012

A la pres, ests despullat de tot prejudici i thas de mirar al mirall i sobreviure amb el que tens
A final dagost, Roger Jorro va poder tornar a casa desprs de passar-se dos anys tancat a les presons nordirlandeses de Maghaberry i Magilligan. Establert a Belfast per estudiar angls, va ser detingut i acusat dhaver llenat un bloc de formig contra una agent policial durant uns avalots de protesta contra les marxes unionistes que es van produir al barri republic dArdoyne. Arran de la condemna no pot tornar al Regne Unit i ara vol ser una persona ms al carrer, on totes fem falta. Desprs de dos anys tancat, com va el retorn a la llibertat? Amb clarobscurs. Duna banda, hi ha la illusi de tornar ser lliure i convertir-te en una persona adulta un altre cop. Estar a la pres s ser com un nad, et desposseeix de la capacitat de prendre decisions. Per, per altra banda, hi ha la tristesa de veure com estan les coses aqu i trobar-me amb un pas devastat en molts camps. Sc duna ciutat obrera, que s Cerdanyola del Valls, i all hi ha moltes situacions de patiment. Tamb hi ha aspectes positius, perqu he vist ganes de tirar endavant i un augment de la conscincia tant social com nacional. Has afirmat que durant el judici no van quedar demostrats els delictes que timputaven, per et van condemnar igualment. Necessitaven un cap de turc? Segons les paraules del jutge, hi havia proves molt concloents que jo era all i seria tirar-me pedres sobre la prpia teulada negar-ho, per no hi havia manera de provar si havia estat jo qui havia produt unes lesions lleus a una agent de lautoritat. Necessitaven buscar culpables per diverses raons, com una intensa pressi meditica i policial. A ms, tant abans com desprs del judici, representants poltics shi van ficar i volien que la sentncia fos ms greu. La divisi que existeix a la societat nord-irlandesa, tamb queda reflectida a linterior de les presons? Diria que s i que no, no hi ha una resposta clara. Que no, en el sentit que els militants de les dues bandes, excepte aquells que no han deixat les armes, conviuen i es barregen en el mateix mdul, i que s perqu es nota que culturalment hi ha divisi i cadasc sagrupa amb els seus a lhora de dinar, per exemple. Un cop a la pres es perd molt lelement de confrontaci. No deixa de ser curis que a la pres existeix aquesta convivncia, mentre que a lexterior noms es pot parlar de coexistncia. A fora ha emergit un nou sectarisme molt preocupant entre sectors de la gent jove. s absolutament identitari i tribal i no est ancorat en la poltica. Hi ha molta feina a fer en aquest sentit. Fa un parell de setmanes, milers de persones van mobilitzar-se a favor de la unitat del Regne Unit. Es mantenen les polmiques demostracions de fora. s un tema complex. Penso que aquestes marxes sn absolutament negatives, per si som realistes, veurem que les que no passen per barris catlics, tot i que puguin no agradar-nos, no sn contencioses. Pel que fa a la resta, seria un pas endavant que la comunitat protestant mirs ms enll del moment actual i reconegus els vens com a interlocutors. El dileg pot ser una manera davanar. No es pot subestimar que lOrde dOrange s un poder fctic, amb ms de 30.000 membres que la converteixen en lorganitzaci cvica ms gran del nord dIrlanda. Ha demostrat en altres ocasions que fent conxorxa amb determinats grups, s capa de paralitzar el pas i de portarlo a prop duna guerra civil. Lacci poltica est molt determinada per la por al tradicional insurreccionalisme del moviment protestant i aix va en perjudici de la minoria republicana. Com resumiries la teva experincia a la pres? Sobretot han estat dos anys daprenentatge, de conixer-se un mateix i veure quines sn les limitacions. Quan tanca la porta de la cella, ests tu contra tu mateix i aix s un exercici dintrospecci molt gran, que probablement al dia a dia no pots fer. Quan ets a la pres, ests despullat de tot prejudici i thas de mirar al mirall i sobreviure amb el que tens. Tamb he pogut aprendre el paper social que tindria la pres, com a magatzem carssim, disfuncional i marginalitzador on, curiosament, sempre hi ha acaben anant els mateixos estrats poblacionals.

Tha sorprs lestat dels centres penitenciaris? La sorpresa principal s que 14 anys desprs de ladveniment de la pau, la pres encara segueix amb unes estructures que diria que sn bastant pre-divendres sant. Es prioritza la seguretat en detriment daltres aspectes, com leducaci, que podien ajudar a la reinserci i tenies la sensaci que estaven en un Guantnamo que no responia a la situaci social del pas. Hi ha molta resistncia als canvis entre part del funcionariat, el 90% del qual prov noms duna banda, i quan ha entrat algun reformista, lhan fagocitat i lhan fet fora perqu no canvi res i tot segueixi igual. Alguns diuen que la pres s lltim reducte de limperi britnic. *Entrevista publicada al nmero 289 del setmanari DIRECTA, 10 d'octubre de 2012.

Extret de : Periodista Itinerant . El bloc de Marc Font Ribas. Voltant pel mn amb voluntat d'explicar histries. URL : http://periodistaitinerant.blogspot.com/2012/10/a-la-preso-estas-despullat-de-tot.html