Anda di halaman 1dari 167

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

TAMAZIT TURA

IMEBBER N TESUNT Youcef MERAHI AGRAW N TIRA Hamid BILEK Abdenour HADJ-SAID Said CHEMAKH Samir ARKAM Ramdane ABDENBI URAN DEG WUUN-AGI :

Abdenour HADJ-SAID, Hamid BILEK, Igli n Tlelli, Said ZANOUN, Ahmed Redha HOUHOU, Mohamed Zakaria BENRAMDANE, Ramdane ABDENBI Achour HEFFAD, Ahmed HAMOUM, Islam BESSACI, Kahina HIRECHE, Linda MAHI, Malek HOUD, TANALIT, Ouiza TIKOBAINI, Djamel HAMRI, Fatima AIT HAMLAT, Habib Allah MANSOURI, Inelmaden n tmazit (TO), Hacene HALOUANE, Hocine LAOUES, Kaci SADI, Kania RABDI, Nadia BENAMAR, Said MEKLA.

19, avenue Mustapha El Ouali (ex Debussy) Alger Tl : 021-64-29-10/11 - Fax : 021-63-59-16 B.P. 400, 16070, El Mouradia - Alger

TAGDUDA TAZZAYRIT TAMAGDAYT TAERFANT TASELWIT N TEGDUDA ASQAMU UNNIG N TIMMUZA

TAMAZIT

TURA

tamazi$t tura

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza


Tamazit tura Un 6 / uct 2010

ISSN : 1112-9417 Dpt lgal : 4832-2008

Tamazit, imira, tewa kan ad tt-naru ad tt-ner.

AGBUR
Taos Amrouche
TAJMILT
11 15 21 25

Said Boulifa, amusnaw yerran azal i wayla-s Ali Zamoum


Hamid BILEK Igli n Tlelli

Abdenour HADJ-SAID

I unaur Si Lhocine Ouarab


Said ZANOUN

Takermust-nni Ayul azemni Ifessugan

ARIS
33 37 41 53

Kaci SADI Toufik EL-HAKIM - Tasuqelt : Ahmed Redha HOUHOU Mohamed Zakaria BENRAMDANE Ramdane ABDENBI

Amek ara nerr irisen er Unicode ?

Gar yiccer d uksum Ttar

TULLIST
61 69 75 77 83

Achour HEFFAD Guy De MAUPASSANT - Tasuqelt : Ahmed HAMOUM Islam BESSACI Kahina HIRECHE

Amar azemni Tasa tamcumt Tayri

Linda MAHI

Tagi tugar tamezwarut Taylagt n lwiz


Malek HOUD Ouiza TIKOBAINI TANALIT

87 92 99

Ansuf yis-m a lmut

Au n tirga - 4

TUKKIST
103 110 117 123

Aar aneggaru - 5

Djamel HAMRI Fatima AIT HAMLAT Georges ORWELL - Tasuqelt : Habib-Allah MANSOURI Paulo COELHO - Tasuqelt : Inelmaden n tmazit (TO)

Lezib n yiersiwen - 4 Arranku - 4

Tizlit

TAMEDYAZT
Hacene HALOUANE Hocine LAOUES Kania RABDI 133 138 145 152 160

Beddel isem i yisem-iw Tira d wawal

Tiririt i Wehran, tafesna 31 n Youcef MERAHI Akin akka


Nadia BENAMAR Charles BAUDELAIRE - Tasuqelt : Said MEKLA

TIGEJDIT
i tazwara, ergen-d tlata wuunen s tmazit (16, 17 akked 19) di tesunt Timmuza. Imeriyen akked yimeskaren yerran lwelha-nsen er terigin-agi s tmazit, gan-a tabest i wakken ad nnadi ma yella wamek ara d-tennulfu yiwet tesunt nnien s tutlayt tmazit kan imi tin yellan (Timmuza ) nettaf deg-s irisen s tlata tutlayin. Ldint tewwura, banen-d ttawilat, tlul-d tesunt Tamazit tura, imi Asqamu Unnig n Timmuza yessefk ad yeqdec i tmazit s tmazit. yiseggasen, setta wuunen. Tasunt Tamazit tura tedda er zdat, tessawe tasekla tamazit i yimeriyen i tt-id-yessuturen, i tt-yettewiin di leqdic-nsen imi aas n telut yerzan tigemmi, idles akked tmetti taqbaylit i ttafen deg-s. Tefka tagnit i yimeskaren i wakken ad myussanen, ufan allal i turi akked tira s tmazit. Di Tgejdit n wuun-agi wis setta, neba ad dnger tamawt ef wayen yerzan irisen, tamedyazt Sin

akked tezrawin i d-iergen yakan di tesunt-agi seg wasmi i d-yeffe wuun amezwaru di yennayer 2009 ar ass-a. Akken neba daen ad d-nini awal i yimeskaren akked yimeriyen n tesunt-agi. Awal-agi d asnemmer i kra n win yefkan azal i tira s tmazit imi yessawe yis-s tamusni-s i wiya : d isdawanen, d iselmaden, d inelmaden, d imedyazen ne d wiya. S wazal-agi fkan i tira s tmazit i la nessawa ugar n 150 yisebtar i yal uun. Imeriyen ufan lebi-nsen deg wayen i d-iergen deg-s, ualen la tt-id-ssuturen. Iselmaden akked yisdawanen ssaren s wayen yellan deg-s. Inelmaden ufan ayen iss rennun tamusni i tin i ttafen di temsirin n uerbaz. Wagi d lebi-nne, d lebri n wid yettarun akked wid yearen tasunt-agi. Asirem-nne ad nkemmel di leqdic-agi yid-wen i usnerni n tutlayt akked yidlesnne.
Tanemmirt Agraw n tira

TAJMILT

Taos Amrouche
Abdenour HADJ-SAID

as i yuran ef yidles-nne, d isefra ne d ayen nnien, i wakken ad t-id-ssukksen si temda n tatut, akken ur nettual ara d igujilen n yidles. Gar wid da yuran, tella yiwet tmeut : Taos Amrouche. Taos Amrouche tesdukel gar ccna, timucuha akked tira n wungalen. Tlul di 1913. Tessasen tereg n yinig di tiedt n yisefra akked yinzan i s-d-tea yemma-s Fama. Taos, am twacult n Amrouche s umata, aqa n tudert-is tedder-itt deg yinig, ef wayagi teffud tameslayt-is, tca ef tmurt-is, d ayagi i tt-id-yewwin ad taru, ad tecnu ef wakal n lejdud-is. Xas akken d inig i d axxam-is, amena ul-is yesla i teri n lejdud yessawalen i tnalit akked nnif. Taos Amrouche tura reba wungalen, tlata yimezwura : Jacinthe noire, Rue des tambourins akked Solitude ma mre, tesdukel-iten s yiwen yisem : Moisson dexil, ffen-d d la trilogie, ungal wis reba tsemma-as Lamant imaginaire. Deg wayen yenan tasekla timawit, Taos Amrouche tessuffe-d yiwen udlis di 1966 anda d-tawec kra n tmucuha tsemma-as Le grain imaginaire (=Aeqqa yessawalen). Ma nezzi-d er uric n ccna akked yisefra, Taos Amrouche tessawe ad d-tessukkes si tatut aas n yisefra akked ccnawi iqdimen i tecna s taect-is. Ccnawi-agi telqe-iten-id di 1936, tecnaten i tikkelt tamezwarut di 1937 di Paris, ssyin er-s di Fas di 1939.
Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 11 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Da tru er Spanya anda telmed sin yiseggasen. Ccnawi-agi tefkaasen azal ameqqran akken i s-tefkan yimusnawen imeqqranen n tgemmi. D nettat i d-yuran di tezwart n udlis-is : isefra-agi i dTecna-ten Taos i medden, tessuffe-d iebsiyen s wayes tewwi arraz umi qqaren Grand Prix du Disque. Taos Amrouche tewwet i wakken ad tessiwe idles-nne i yal amdan, i yal agdud. Tbeggen-d tutlayt-nne yellan am tiya, idlesnne am wiya. Xas akken temmut Taos di 1976, amena ayen tura akked wayen tecna ad qqimen yid-ne d isulas iss yebded yidlesnne akked tgemmi-nne. Tura ad ere ad d-fke ayen tecna Taos deg yiebsiyen i dtessuffe : - Aebsi amezwaru i d-yeffen di 1966 tsemma-as Chants berbres de Kabylie, tecna deg-s 17 tezlatin tiqdimin n leqbayel. D aebsiagi da i yewwin arraz Grand Prix du Disque di 1967 sur LAcadmie du Disque Franais. - Aebsi wis sin yeffe-d di 1968, deg-s 18 ccnawi, isem-is Chants de procession. Mditations et danses berbres. - Di 1971, tessuffe-d Taos aebsi umi tsemma Chants de lAtlas anda tecna 14 tezlatin i d-telqe di tmurt n Maroc. - Di 1972, yeffe-d uebsi umi qqaren Chants espagnols archaques de la Alberca. - Di 1974, tecna Taos 16 tezlatin tiqdimin n tmurt n Leqbayel i dtejme deg yiwen uebsi qqaren-as Incantations, mditations et danses sacres berbres. - Aebsi aneggaru yeffe-d di 1975, qqaren-as Chants berbre de la meule et du berceau.

cni, imeqqranen ttwelin deg-sen am ccnawi n Maer taqdimt, ttraun win ara ten-id-yessuffen si tatut, ara ten-ierzen.

- 12 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Taos Amrouche

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 13 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Wigi d amedya n kra n ccnawi tecna Taos Amrouche : Amezwaru teqqar-as : ef wasmi yebda useggas Ur nezhi yiwwas Aql-a neggugem am yisi A ir azegzaw n rras Deg tegnaw leq-as Tarusi-k deg Serkai Ad tselme ef yimebas umar n ifas Muend Said n At Qasi Ad tselme ef yimebas Deg lerba kull ass ber d abib n Rebbi Wis sin : Alba issedha-t wayla Ussu deg lemari edd tessedha-t lella Skud teuug iferre edd tessedha-t dderya Yessaram ar das-tele Ma d nekni a Sidi Rebbi Rzeq-a ttuba n e

- 14 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Said Boulifa, amusnaw yerran azal i wayla-s


Hamid BILEK

r ass-a, mi ara d-nezzi awal ef umezruy n tmetti taqbaylit, mazal nettak azal meqqren i lewayed akked wansayen ideg nettidir, ayen i mazal iteddu di tudert n yimdanen, sseqdacen-t, ayen iss mallen, ttrebbin, ferrun timsal akked tmusniwin tiqburin yemxallafen Di tgemmi-agi i nettaf tugget n tidet ef wamek i d-tedda tudert n uref si zzman n zzman, amek llan icuddan gar warraw-is i wakken ar ass-a ad naf amezruy, idles akked tutlayt cerken-ten. Aya tugget yedda-d er wass-a s wallal n timawit, qlil wayen yettwarun yettwajerrden ne yettuskelsen. Mi ara ner ass-a timawit ur tt-id-ia ara umkan am win ideg tella tettidir di tallit n zik, ad ner ayen i d-yettwakksen i tatut s wallal n tira, ass-a yeggra-d d lfayda, d agerruj deg yidlisen i nettaf kan di temkariyin akked yilmisen n unadi imi d idlisen yenqedwan, yesan azal meqqren. Ar ass-a, nera daen, kra n umnadi, n win yeban ad yeqdec ef umezruy n tmurt-nne, ilaq-as ad yerzu er yidlisen-nni yettwarun lada di tallit-nni n umnekcam Arumi. Nera daen, d akken d ixuay izzayriyen yeran di tallit-nni, u drus n wid yerran lwelha-nsen i wakken ad qedcen ef yidles, ef tgemmi, ef umezruy akked tmetti-nsen. Imi akken nera leqdic ameqqran i d-yellan i -d-yewwen ar ass-a, da deg yidlisen akked teftarin, d win uran wiya, iberraniyen lada iumiyen (ama d

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 15 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

lesker, ama d imceyyen ef ddema ne d imusnawen iberraniyen i izeden tamurt di tallit-nni n umnekcam aumi). Yiwen seg yixuay n yizzayriyen yuran ef umezruy akked tgemmi n tmurt-is di tallit-nni n umnekcam aumi d Said Boulifa, imi d yiwen i wumi tettunefk tegnit ad yekcem s aerbaz aumi wa ad yawe s aswir layen di tallit-nni. Aswir i s-yeldin tiwwura i wakken ad yual d aselmad. Akka i s-tettunefk tegnit i wakken ad d-yefk tamuli-s ef tmetti taqbaylit s timmad-is yettidir daxel-is. Akka i dyeldi tawwurt i umezruy-is ad t-issinen lenas akken yella mai akken ban ad t-walin. Si Amar Bensaid Boulifa, mmi-s n Said akked Hadj Ali Fatma, ilul deg useggas n 1861 di taddart n edni deg Iren, tamnat n At Yiraten. Yekker-d di yiwet twacult n yimraben yellan tettici di lexa akked lmiziriya am tugget n twaculin n tmurt n leqbayel n tallit-nni. D ameyan skecmen-t yimawlan-is er zzawiya n taddartis anida ilmed Leqran. Baba-s ur ieel ara yewwe lafu n Rebbi yea-d Sad mazal-it mei. Ur iedda ara kra n lweqt, yewwi-t xali-s er taddart n Tmazirt anida i t-yessekcem er uerbaz aumi amezwaru yeldin tiwwura-ines di temnat-nni deg useggas n 1875. Axxam n xwali-s, d yiwet twacult yesan. D tawacult n Lqeyyad n Tmazirt. Ayen i s-yeldin, melba ugur, tiwwura n uerbaz aumi. Deg uerbaz-nni Boulifa yessawe ad d-yerez yiwen ugerdas n uselmed n tutlayt taumit. S ugerdas yesa, tiwwura n uselmed ldint. Da din, deg uerbaz ideg yera i yual d aselmad. Kra n yiseggasen eddan, Boulifa yekcem s aerbaz n Bouzarea i dyessuffuen iselmaden. S wakken yella yesa agerdas n tefansist, yerna yera tarabt deg uerbaz n Leqran, rnu-as tamusni n tutlayt tayemmat-ines, taqbaylit, Boulifa yuli ccan-is, rran-t d aselmad n tmazit. Ayen iss yella yettzuxxu, yefre, ireffed aqerru-s, imi iemmel ad d-ibeggen ne ad iqeddem iman-is d Aselmad n tmazit. Nenna-d d akken Boulifa d yiwen seg yimezwura i dyeldin tawwurt i tmetti-ines si daxel, yeqdec fell-as deg waas n yiricen. Ama d amezruy, ama d tutlayt, ama d idles.

- 16 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Deg unnar n tutlayt akked tesnilsit, Boulifa yerra lwelha-s aas er uselmed n tutlayt taqbaylit. Yella seg yimezwura, netta akked Belkacem Ben Sedira, i d-yessuffen tarrayin n uselmed n tutlayt tamazit. Boulifa yura sin yidlisen ilmend n waya. Amezwaru deg useggas n 1897, isemma-as Une premire anne de langue Kabyle. Wis sin deg useggas n 1913 Mthode de langue kabyle (cours de deuxime anne). Boulifa, yeqdec ula ef tmeslayin nnien n tmazit lada mi iru er Lmerruk. Yura kra n yimagraden akked yirisen am : Manuscrits berberes du Maroc akkedd Textes berberes de lAtlas marocain Rnu i wannect-a Boulifa yella d aselmad n tutlayt tamazit. S timmad-is d aselmad, Boulifa yettqellib, yettnadi ad yessali tamusni-s di yal aric lada ayen i s-d-yezzin, ama d amezruy ama d lewayed akked wansayen d agerruj i s-d-an lejdud-is. Akka i dyea i lebda, s tira-s, tugniwin n temict ideg tella tettidir tmetti taqbaylit di lqern wis 19, deg udlis yura ef tmedyazt taqbaylit Recueil de posie kabyle, 1904. Boulifa yeawe-a-d si tallit-nni amek teddun lecal di tmetti taqbaylit, amek teggem iman-is, tmetti yettidiren as di lif maca s tirrugza, s ttrebga akked leqder, anida yal amdan yesa izerfan-is, yesa leqq-is. Argaz di ccel-is tameut deg umkan-is agraw iteddu akken iwata. Deg udlis-agi ef tmedyazt da i yerra erf i Hanoteau i dyessuffen, uqbel-is, adlis Posie populaire du djurdjura 1867. Hanoteau yefka-d yiwen wudem ur nelhi ara ef tmeut taqbaylit akked umkan tesa di tmetti. Boulifa yerra-as, yenna-as d akken :

D tamsalt ur yessawa ara ad tt-yefhem win ur nessin tutlayt, insayen akked lewayed n Leqbayel, anda tuddsa n tmetti tebna ef twacult mai ef umdan.
S udlis yura Boulifa, yessawe i wakken ad yessedrem, ad yekkes akk timuliwin akked tugniwin-nni ur nesi llsas ur nebni ef tidet deg wayen yenan amiq n tmeut di tmetti taqbaylit.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 17 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Adlis-agi yura Boulifa Recueil de posie kabyle, yessemne-d si tmettant aas n yisefra iqburen gar-asen da isefra n Si Muend U Mend. Boulifa yesa zzher imi isefra yura ef Si Muend iteqqeq deg-sen imi yemlal s timmad-is amedyaz-agi1 ameqqran di ccuara. Boulifa yettekka seg yimezwura n wid iurben ef tgemmi tadelsant tamazit. Yessenser-d i tatut, i tmettant, aas n lewayed akked wansayen yellan deg yidles amazigh. Ma nebder-d tira-ines i Lqanun n edni Le Kanoun de Adni 1905, akked Lqanun n Zzawiya n Sidi Manur n At Jennad Le Kanoun de la Zaouia de Sidi Mansour des At Djennad 1923; ass n wass-a d ayen yesan aas azal. Leqdic-agi-ines di lqern ieddan yeawe-a-d aas n tmusniwin ef wamek teddun lecal n taddart, amek i tetteddu tsertit akked tdamsa, amek i ferrun uguren i d-yettilin gar yimezda. Deg wayen yenan aric n umezruy, Boulifa yufa iman-is. Yessuffe-d yiwen udlis s wazal-is Le Djurdjura travers lhistoire 1925. Ar ass-a, imnadiyen deg unnar-agi n umezruy, lada ef temnat n leqbayel, dellun akk ef tira akked yimagraden yexdem Boulifa. Deg udlis-ines Le Djurdjura travers lhisoire, Boulifa yezzi-d akk i umezruy n tmurt n leqbayel si tallit taqburt armi d 1830. Deg unadi-ines ibeggen-d amkan tesa tmurt n leqbayel di Tefriqt Ugafa s umata, amek tettarab ef tlelli-ines, amek tqubel yal amnekcam, amek tugi ur akked kennu Boulifa yeqdec aas ef umezruy n lerac yellan di tmurt n leqbayel, yeka-d akk ef yimnekcamen, ef Tgeldiwin timaziin, am Iemmadiyen, tagelda n Koukou iqublen iserdasen n benyul, anda tessawe ad temne Bgayet akked Lezzayer si gar yiffasen-nsen Ula d aric n unadi ef latarat iqburen ne wid n uzermezruy d wid iceben Boulifa, imi yessawe i wakken yessekfel yiwen yifri mechuren s tira n tfina di temnat n Azazga, wagi d ifri ne La grotte dIfigha. Yessekfel-d aas n latarat nnien di temnain yemxallafen n tmurt n leqbayel am Tigzirt, Azeffoun, Djema Saharidj, Delys

Lamara Bougchiche : compte rendu in awal n9,1992 p.20.

- 18 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Said Boulifa

Laun, Boulifa yefka akk tazmert-is deg unadi ef lael-is, ef yiuran-is i wakken ad yesnerni di ccan n wayla-s, ayla n tmurt-is akked warraw-is, ulamma ddaw uzaglu afansis i yella, maca ifaq d yiman-is, yesseqdec timusniwin i d-yelqe, i d-yelmed ur uberrani, yessexdem-itent i lfayda n tmurt-is. Akken yebu yili lal, iban d akken Boulifa isebbel akk tudert-is ef uselmed n tutlayt-is, ef unadi deg umezruy-is, d uareb ef yidles akked lewayed n lejdud-is.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 19 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Boulifa yella yesselmad armi d aseggas n 1929, aseggas ideg yeffe er la retraite. Ur yerni ara aas yewwe lefu n Rebbi di sbita n Mustapha Bacha, imi yella yehlek, ass n 8 yunyu 1931. Qqaren-d d akken yenel di tmeqbert n Bab El Oued, maca ulac later deg yiseklas ne zzmamat n snat temqebrin yellan din, ama d tin n yinselmen ama d tin n yirumiyen2. Bir ayen yura, i d-yessareg ama d irisen, imagraden, tinawin akked yidlisen, ur d-yeqqim kra nnien ef tudert akked umecwar n Boulifa, ama deg uselmed ama di tudert-is n yal ass. Ulac kra n teftarin i d-yeqqimen imi nera d akken tamkarit-ines tera di tallit-nni n lgirra n 1954. Ula di tesdawit n Lezzayer ur yelli kra. Ala kra n lekwae idebliwen d later n yinig-ines er Lmerruk i dyeqqimen3. Di tagara nezmer ad d-nini d akken inzi-nni yeqqaren Alba yella ulac-it, alba, ulac-it yella ad d-yezg akken iwata ef Said Boulifa imi argaz-agi, Amusnaw-agi ulamma iab acal d aseggas aya, maca leqdic yeqdec, tussna i -d-yessawe ar ass-a ad t-en ad yidir i lebda. Asirem d akken agerruj-agi i -d-yea Boulifa, ad yawe i tsuta i diteddun. Aya ad d-yili ma nessekcem idlisen-is, irisen-is, tira-s akked tikta-ines er uerbaz, ma nawed-d asireg akk n wayen i dyea i wakken ad yawe gar yifassen ama n yinelmaden, ama n yiselmaden, ama n wid akk iqeddcen deg yinurar-agi yemxallafen ier yezger ief isebbel Boulifa aric meqqren n tudert-is.

2 3

R.Ait Sad, dans la preface de la redition de le djurdjura travers lhistoire Chaker(s) : Boulifa, in Encyclopedie berbere )n 10,1991,.p. 1592.

- 20 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Ali Zamoum
Igli n Tlelli

mek ara d-senfali leqrar n wayen ttwali deg lqaleb n yimru ran tira akked usnulfu ? Acku ad aru aris ef yiwen urgaz ukyis ameqqran, yefkan akk tamusni-s, tazmert-is akked leqdic-is i tmurt-is akked wat tmurt-is. Abrid yeef Dda li ezzif aas aas u yewer aas. Segmi d-yekker d amecu, netta d anae, d amennu ef tlelli, tademt akked yizerfan n umdan. Werin yerra iman-is er rrif ne yugi leraa n walba. Yezga iqeddec i wiya, yettxemmim ef wiya, abeda widak yenxeen, imedar akked yigujilen. Nekk, almi d tazwara n yiseggasen n tesin i t-ssne i tikkelt tamezwarut, asmi edre deg uxxam n yidles n Dda Lmulud i yiwen seg yisaragen-is, anida dyewwi awal ef udlis yura, i wumi yefka azwel : Tamurt n yimazien. Laun, almi d aseggas n 2000 i d-mlale yid-s deg uerbaz n yimedar (le centre psychopdagogique) n Buni, anida d-iawen aerbaz-agi ama deg usali ne deg temsal nnien. S yisem n Tiddukla Tagmat, i d-yexleq akked terbat n yimeddukal-is, ass n 05 ctember 1996, i yessawe ad yessali ammas n udawi (un centre sanitaire) deg elwan, taiwant n Bunu. Akken i tefka afus n tallalt tiddukla Tagmat i waas n yimuan d widak akk nedent timrit akked lmerta. Dda li d argaz lali, d bab n lxir maca, ur iemmel ara ttmesxir. Ireffu tikwal ef yixeddamen-is mi ara yili ur gerrzen ara ccel-nsen maca, ur yettsuu ara fell-asen, yessefham

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 21 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

-asen s leqel akked lmequl. Tura, ad awen-d-ssiwle yiwet tekayt tamecut : Yiwen wass, rzi er tiddukla Tagmat, yeldi-yi-d umaray-is Mass Berkan Racid ukud edle, tawwurt. Ssyin, rri er lbiru n Dda li, ufi-t-in yella, yefser-d akk ittafttaren-is ef lbiru-s, tama n uselkimis, swayes yesseqdac ula d Internet. Mi zulle fell-as u nemsalam, nni-as : - A Dda li, nuda-d akk ddunit anida ara afe adlis-ik, i wumi tefki azwel Tamurt n yimazien, i wakken ad t-id-ae ad t-re, ur t-ufi ara. Yerra-yi-d s ucmume : - Ur t-tettafe ara, tebi ad t-tere ? - Anam a Dda li ! I s-rri s ucmume akked leqder. Yerra er yiwet tama, yeddem-it-id, yefka-yi-t-id u yesseggra-yi-d awal : - A mmi ! er-it s ttawil-ik, ader-it, mi t-tfuke s turi, err-iyi-t-id acku wae-t. - Yerbe a Dda li, i s-rri, ad t-edre am mummu n wallen-iw. Wwi-d adlis-is yid-i, ri-t deg kra n wussan kan, yeeb-iyi aas aas. Kkse-d seg-s kra n yimeslayen i yi-ieben aas, uri-ten ef yiwet tkera yettwaselen s twerdtin tihuskayin, uri kra n yimeslayen d-yelin deg uqerru-w imir-nni kan. Rri-tt er yiwet tjellabt, slesqe-tt, wwi yid-i adlis n Dda li, tabrat-nni i s-uri, rri srid er tiddukla Tagmat. Ufi-n Dda li ulac-it. ala B. Racid i n-ufi. Fki-as lamana yellan gar yifassen-iw, qere ci yid-s ssyin, uale-d s axxam acku la yi-yettrau aas n ccel. Asmi dmmugre i tikkelt nnien B. Racid yenna-yi-d : - Ssawe lamana-k i Dda li, yefre aas aas s tebrat-ik. - D ayen igerrzen, i s-rri s lfer, a rrbe a tafat ! ki-awen-d takayt-agi i wakken ad awen-d-ssekne belli Dda li d argaz lali. Werin yekkis taawsa ne kra i win s-tt-yessutren... Yiwen wass, sli yuen aas Dda li, yekcem er sbiar n Mesafa Baca. Mi steqsa B. Racid, yenna-yi-d :

- 22 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Dda li, yennerna fell-as waan, atan deg sbiar, la yettna akked tmettant. - D acu yuen a Racid ? - Aya... d tigzelt (une tumeur) i yesa deg walla-is. I yi-d-yerra s lezen ameqqran. Kra n wussan umbad, mmugre-d daen B. Racid nni-as : - I Dda li, yela ci ? - Dda li ! Wwin-t er Fransa, ad idawi dinna. Deg tazwara yugi maca, yerza-d ur-s yiwen ljiniral (gnral) i t-iemmlen u iettemit ad iru er Fransa. Kra n wussan umbad, yewwe lefu n Rebbi Dda li. Ssassfe aas aas imi ur rue ara ad t-id-wali deg uxxam-is, deg Yiil Imula asmi yuen. Lli ur si ara idrimen deg lib-iw nekk, sseta ad rue ur-s ifassen-iw d ilmawen. Almi d ass n temelt-is i rue s Iil Imula. Ddi akked yiwen umar ameqqran i yi-yettilin. Yella zik d afesyan ameqqran deg FLN ne ALN. Deg Yiil Imula, mlale-d Mass Ferat Mhenni i ssne yakan seg zik, nemlal deg unnar n tsertit. Rri ur-s, nemsalam, ezza-as tamettant n mmi-s Ameyan i yettwanan deg Fransa. Akken i d-mlale daen acennay Mass Wezib Muend Ameyan akked waas nnien. Gre tamawt belli rzan-d wat udabu gar-asen: amal Uld ebbas akked unelaf n yimuhad... zen-as tamelt i Dda li deg tmeqbert n yimuhad, d-yezgan deg Tizi n Ttlata. Wala tamelt-is send ad t-melen. Mi d-teder temelt-is, terza-d yiwet terbat n yiserdasen i yewwten ddeqs n terain deg yigenni. Din din, sli i teratin yessergagayen ulawen n teqbayliyinnne zizen layen. Mi yettwamel Dda li, gre tamawt i yigiman n yimdanen i d-yerzan seg yal tama n tmurt n Lezzayer ad edren i temelt-is. Ad fell-ak yefu Rebbi a Dda li amazi, iecqen tamurt-is, yereq-ik er Lfirdaws. Amin !

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 23 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ali Zamoum

Ttxil-k a Sidi Rebbi, fu-as i Dda li, D ukyis, d argaz lali. as temmute ass-a, Isem-ik ad d-yeggri i lebda, Deg lqaleb tidet n tmurt-a. Akka i d azal n tlelli, Alil i win ur neri ! Stefu deg talwit tura, Ay argaz d-trebba tirrugza, u ad d-teggri d amedya, I umazi, i tsutwin merra...

- 24 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

I unaur Si Lhocine Ouarab


Said ZANOUN

ss-nni, s usiwel n tilifun sur yiwen yimebber, inced-iyi i wakken ad ttekki di tejmilt ara yualen i unau ameqqran n tmazit Mass Si Lhocine Ouarab ara d-yilin ass n amhad 10 yunyu 2010 deg uxxam n rradyu. Si Lhocine yewwe lefu n Rebbi ass n 21 tuber 2000 di Lezzayer tamanat, yella di lemer-is 80 yiseggasen. Qbel ad issine Si Lhocine di rradyu, lli selle-as yeqqar-d isalen s taect-is mefquden, taect emmlen merra yimsefliden ad as-slen. Ar ass-agi mazal ttmektaye-d azuzen n wawal-is mi ara d-yini : Dagi d rradyu n Lezzayer. Isalen-is, qessiit ne lawit, akken bun ilin, timesliwt-nsen d tasuqa n ddhen. Lemmer d lebi ur keffun ara. Si Lhocine, Ccix Nordine akked Ali Abdoun seg widen yekksen lwec akked ukukru n lhiba n rradyu. Kecme talemmast, ttnawale yid-nsen di turi n tmazit. Si Lhocine yella yeqqar-iyi-d : Rrea n tmeslayt-ik tban d tin n Si Lhocine d amusnaw ifazen, ur yezgil ara tidet, lule di La Redoute (Lezzayer tamanat), tameslayt-iw leqe-tt-id sur jida i d-yunagen si taddart n At Sliman n Douar Kouriet n At Bucnaca i tt-yesseqdacen zeddiget bla ma tlu s wawalen n tutlayin nnien.

yideflawen n At Sedqa, ke d Abucnac.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 25 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Deg waas n rriwayat i uri, Si Lhocine i d-ccerke deg wurar yerna-asent akk idikel n sser s tmeslayt-is yettwaezlen amzun s ddemma i turi. Qbel ad rue ad edre i tejmilt, yu lal ma yella yettunefk-iyi wawal, hegga s tira ayen ara d-ini di rreba-agi n yinebgawen yettwaxtaren i wakken ad d-mmeslayen ef ccfawat imenen ef Si Lhocine. Tannumi-agi n wayen ara d-ini s tira wwi-tt-id sur Si Lhocine s timmad-is. Si Lhocine d aezzab, iesseb-itent, iwezzen-itent, yettektil-itent, lemer i d-yeneq deg yinejmuen war lkae yuran gar-yifassen-is. D netta i d-yeqqaren deg wawal-is :

Iles d alegga, iru icuba er uru n wasif, d azemzi, yal taawsa ama telha ama dir-itt, tecce fell-as, ilaq-as akim ! Akim-agi d tadukli n lefhama n walla akked lebi n wul ma yella madan s tira ef wayen ilaqen d rray ad as-brun ad t-zzuren waman.
er tewwurt n Aissa Messaoudi n rradyu, fkan-iyi-d ahil n widen akked tiden yettwaxtaren i wakken ad d-inin awal-nsen, ur wala ara yers-d yisem-iw as akken necden-iyi-d s tilifun. Ssusme, qqime, lekwae uri unfe-asen di lib-iw, tira ur fessxent ara, ad d-yas wass-nsent, ass ideg ara tent-id-sneqe. Ttmuqule, selle i widen akked tiden i la d-ibeddren Si Lhocine s nnuba, s lesab ddqayeq i sen-yettuemmden ad ttuerrfent deg wawal. Deg wayen akk i d-yettwabedren fell-as, ur sli ara i wayen yerran azal ameqqran i yuklal Si Lhocine. Snat tlawin kan, Massa Djoher Amhis akked Djamila Bouguermouh i yi-iqennen deg wayen i d-nnant. Massa Djoher Amhis s tussna-s akked uswir layen, teched-d s wayen i d-yewwi Si Lhocine d lella n tmazit i rradyu n teqbaylit. Ma d Massa Djamila Bouguermouh, tesmekti-a-d tiddukla akked tegmat n yinauren n zik-nni. Si Lhocine yezga yebded er tama n yimeca umi yesselmad tussna n turi mucaen ama d asefru, d amezgun ne d amezruy-nne.

- 26 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

D ayen yettwassnen, timuliwin mxallafent, yella win yettwalin ayen yellan, yella win yettmuqulen ille deg waggur n tziri, yella win yesskaden tirtaw deg yiij. Di lweqt-nni n teqse tameqqrant, llan kra n wid umi yefsi wadif n tegmat deg walla-nsen yesmejgaren tutlayt n tmazit qqaren-as hemma, xixxi, diddi, fuffu Aas i tefel yir teswit n yimir-nni mazal ur d-ukin ara i wakken ad fehmen azal n ugerruj i d-yewwi Si Lhocine i tmazit s tmazit. Amyaru ameqqran Merzak Bagtache yenna-yi-d : Si Lhocine Ass-agi, di Lerc n At Jennad, ilmend n tfaska n tmedyazt tis tmanya n Yusef U Qasi akked Si Mu U Mend ideg rran tajmilt i unaur Medjahed Hamid, necden-iyi-d i wakken ad d-ini awal-iw. Furse tagnit-agi i yi-yettunefken i wakken ad d-ini ayen akken uri ef Si Lhocine ilmend n tejmilt-nni i s-rran deg uxxam n rradyu. Si Lhocine Ouarab yettwassen cerqi berqi, d awasif, yera tafransist, d ccix, d amaswa (Inspecteur de lAcadmie). Yera Leqran i d-yesseneq berdayen. Yera-d tamazit seg yimawlan i syuqqmen leqrar. Si Lhocine, di lweqt n lekem n Fransa, d netta i d amezwaru i yesseren tamazit di rradyu n teqbaylit. Si Lhocine d anemas, yesbiriw tlata tutlayin s sshala bla akukru n tucciwin. Isuqqel-d er tmazit ayen d-nnan yimeqqranen n Fransa n yimir-nni s unamek iwulmen. Yessebgen-d s ttbut belli tutlayt-nne tezmer ad tessiwe talut i yal amseflid akken i syehwu yili uswir ines as ma ur telli ara deg uerbaz lawan-nni. Deg unac-agi n ccfawat n Si Lhocine, mmekti-d imeddukal-is iqedcen yid-s s umebber ef tmazit. Ayagi yella deg wussan-nni n unabri akked qare iman-ik. Di teswiin n berre wallen, d tmeuin isellen i nnda yekkaten akked leyu yettmeslayen, d yiles yettsewwiqen s telumin, imeddukal-agi d isulas n llfen, d lecyax n turi, de grands artistes de la radio. Deg ulmad n wurar n rriwayat, lwaid, sqerdicen lemani n rriwaya, ttsiffin-tt. Amzun di tewinin i ttilin, cucufen-as, ssiriden imeslayen-is, sizdigen kra n wawalen i tesslu yir tussna i d-ihubben

Ouarab cest le Victor Hugo kabyle.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 27 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ur neri ansi. Ttbut n tezdeg-agi n tira n tmazit, wedent di rriwayat yettuemmren, yettuerzen di la phonothque n rradyu. Imeddukal-agi n Si Lhocine d wigi : - Si Said Rezzoug : tigejdit n rradyu n teqbaylit. - Mohamed Lamrani : amezwaru i isersen llsas n rriwayat s tin umi isemma Tamera n wuccen. Yessuqel-d er teqbaylit timezgunin n Molire. - Louis Jouvet : anaur ameqqran afransis, icekker-it ef lfenn-is. - Mokrane Abdi : (Inspecteur de lAcadmie ) Yessuqel-d er teqbaylit LIle au trsor (Tigzirt n ugerruj) n Robert Louis Stevenson. - Cheikh Nordine : yetturar s wacal n tuac, ilemi, tameut, amar, tamart (umi qqaren Xalti duda). Imir-nni ulac tameut ara yuraren di rradyu, qqaren-as d ihwah. Llan wid umi mmunedlent wallen, ttwalin ammus di tezdeg. - Ali Abdoun : d ajennad, ameqqran deg yinauren n umezgun, d ameddakel n Mahieddine Bachtarzi, Mohamed Touri, Mustapha Badie, Boualem Rais, netta daen n tinna n nnif yerna-d amur-is i tmazit. Yessuqel-iyi-d 13 rriwayat i uri d timezwura s tefransist. - Smail Madani : d anaur mucaen n teqbaylit, d amahed, yettwabes, yea-d tameut-is yellan ula d nettat d tanaurt ifazen deg yisufar n yisewwiyen i tesselmad di rradyu n tarabt, anwa ara yettun Lbaytu ssaid n Samia ? - Fatima Zekkal-Benosman : La duchesse anglaise, m tlata tutlayin i tessenaq bla lxilaf. D yelli-s n ccahid Mohamed Zekkal n Harbile. Fatima d tameqqrant di lihad, si tmezwura di 1945. S lemibba akked laman textar-iyi i wakken ad aru amezruy-is n rad umi fki isem Fatima di rad n tmeut i ieddan di rradyu tamezwarut akked tis snat. Fatima d nettat i yeffren dey uxxam n ultma-s di ElBiar (rue Luciani ) amur ameqqran n lesla i d-yuker lAspirant Maillot si lkazirna n lesker n Fransa. Ula d nettat tennegdam-d er tmazit, temceaw fell-as. - Amar Ouyakoub : bu Youppi dada ay audiw azzel, anaur-agi ameqqran yettwassnen, yesueg taqbaylit.

- 28 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Mahiedine Oussedik : umi qqaren Amangellat, aas i yura, yezga yella uyai akked seksu di rriwayat-ines. Ula d netta yea-d lateris di rradyu. - Abderrahmane Hamadache : d anaur ameqqran di turi n tmazit di rradyu n teqbaylit. - Kadri Seghir : d ccix yessar, aas i d-yemger i turi n tmazit, ayla-s meqqer, d agadir. - Mokrane Agaoua, anwa ara t-yettun ? Win i ttnadin yimeqqranen ad slen i udekker-nni-ines zizen ef Nnbi s taect-is yecban di lmusiqa iteddun akked yimeslayen n tutlayt tamazit iss nemmel ad s-nsel. - Arezki Nabti : Moh Bab El Oued ne Daddaqi bu lemraqi, i irefden ef yiil-is Djamila Bouguermouh asmi tella d tamecut i wakken ad tt-yessiwe ad teneq deg usawa n nnuba n yimeca (Emission enfantine de Mme Lafarge ). Yettekka deg usaru n yifransiyen Thierry Lafronde. Yettekka daen akked Mme Gouze Reynal, tameut n Roger Hanin, aslif n Franois Mitterand, aselway n Fransa. D ameddakel n Didouche Mourad, kkren-d di sin di La Redoute, imira El Mouradia, tamazit ttsiffin s uerbal arqaq mai s yimcercer, axxuc ur iteddu ara, d lebda tezdeg-is tella. Atan ayen uri ad t-id-ini ass n 10 yunyu d tajmilt i Si Lhocine Ouarab i yi-d-yesmektin imeddukal-is ara yilin yid-s ncallah di lennet. Aql-iyi ass-agi, 30 yulyu, yettunefk-iyi wawal deg At Jennad, di Tfaska-agi tucbit n Yusef U Qasi akked Si Mu U Mend, ad farse tagnit i wakken ad snemmre At Jennad merra imi i yi-dyefkan tameut. Akka ara taf tidet abrid-is er tudert n lebda, mi ara tt-naru, ad ttnerez ef lkae duleqrar ad tt-id-afent tsutwin i d-iteddun.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 29 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tajmilt i Hocine Ouarab

- 30 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

AVRIS

Takermust-nni
Kaci SADI

as n wid yettun lxir n ukermus axaer itteqqes. Da ula d ahelli ur ttehellayen ara deg-s. Iun Rebbi, akermus ur yewa ara uu ne anqac, ne tissit ne afras am ttjur nnien. Akken ara tee ider (amjjug aferrug) ad yemi, lada ma d akal n yijdi. Yerna iebber aas i lamu as ma xuen waman deg unebdu ! Akermus d akermus, emmel-it ne ucc-it ! Win i t-iemmlen ilaq ad t-iemmel akken yella, s yisennanen-is, s waan-is. Mai idit kan tkermusin, da ad teem ayen i awen-yehwan ! Ala ! Alah ! Xai a tarwa ! Uqbel ad teem tikermusin, yessefk ad tnadim, ad testeqsim ef yiuran-nsent, ef ttejra iseg i d-ttwakksent. Ilaq daen ad tissinem i ukermus : ma s yiliggamen ne s tyerrust, ma s umextaf ne s ufus. Uqbel ad tent-tesqecrem, ilaq ad tent-trucem, ad tent-tezwim s tcia i wakken ad nneslen akk yisennanen-nni imeca i d-yesuucen seg teglimt. Mai ad teem kan i wakken ad txerrfem mebir lawan ! Wellah ! Ar d tt-txedmem. Tzemrem ad tabem ! Tzemrem ad tedrelem ! Ad ssegrent tcenfirin-nwen ! Ad ddubzen yilsawen-nwen ! Lemmer ad tenwum ad tent-tennalem s ssmaa, mebla letab ! Yerna akken yaad ya Rebbi. Meni, i kunwi i iecqen deg ukermus, mai yeni... yewwet-iken Rebbi ? Ulac akk lfakya nnien, ulac timecmacin... tiberquqin... titteffain... tibexsisin... tidellain... tifeqqusin... almi truem s akermus ! Tilem tercem ? e !!
Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 33 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Waqila, acal ur nessin ara seg-wen taqsit n tkermust. Takermustnni i d-turew ttejra taezfant, i yezdin i lqedd-is deg yigenni, i dyerran adur n ukermus irkel ddaw-as. D ttejra taqdimt n lqedma, meni mazal-itt tehed mai d kra. Ayen din i tesse s lella-s. Anwa i yecfan acal n tkermusin i d-tefka ? Anwa i yecfan daen acal n wid i tt-yulin ama be, ama deg uzal ama deg tmeddit ? Anwa i yugin ad d-yekkes tikermusin-nni tizeggain, tiuranin, tigrurzanin ara yaf mi ara tent-yesseqcer d tileggain, d tiidanin, d tibninanin, as ma werent i twakksa ? Takermust-nni yettwakkes fell-as sser. Au i d-ieddan yesself-as. Mi as-yesslef ad as-yeel kra n yisennanen i as-d-yeffen seg yiij i tt-yesseren, i tt-yerran d tazeggat am teqcict-nni yettein as ur tettei ! Au i d-ieddan iulej-itt : d aerbi ne d acerqi. Ama d aqebli ama d aberi ! Yal au i tt-yennulen ad as-yeel tacacit-nni tawrat i tetteddem ef tqerrut-is. Da yal wa d acu i as-irennu, wa d tasmui, waye d uru ! Meni, i kunwi ara s-yettezzin i tkermust, yella kra i as-d-an wiya mi teddmem er-s lmus n ddukduk i wakken ad astcemmrem ? * * * Takermust-nni mi ara d-taki be telwet tejjet, ad temmager iij yeran, ad s-yessettu tasmui n be s luman. Da ad d-tessufe akk ayen i teffer. Ad tebdu ad tbezzeg, ad tettuzur alamma qrib ad teereq. Simmal yetta-d uzal, simmal iemmu yiij, yesseray iyal, simmal daen temmu tkermust ugar. Da ad d-tessufe isennanen-is ad ssemun. Mi man ad qqaren am yissegnan i wakken ad rren ef teglimt-nni taleqqaqt i yedlen taksumt taleggat ad as-tini tedhen s zzit ! Mi ara teddi tzinzet n uzal, ad yebdu ad yettruu lal. Ad d-tas nnuba n uberi i wakken ad yexdem ccel-is d tkermust-nni. Da nettat ad tefre ad tecmume, ad t-tqabel ula d netta i wakken ad

- 34 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tebburi cwi. Taksumt-is, si tqerrut armi d tifednin, ad tual d tazeggat ugar n wasmi i tqubel iij-nni i tt-yessewwen ! Mi asyesself uberi akken ilaq, ad yasem usigna i d-yeddan yid-s, ad yezef, da ad tt-id-yessusef. Ad as-yeel akk isennanen yettharaben fell-as. Imir ad tebru i yiman-is, ad tereb, akken yereb ula d akal. D acu kan akal ur as-ieeb ara lal ula d netta seg tsusaf-nni n usigna, da ad yerr zzef-is er daxel ad yebdu ad yettfur, ad yettfur, ad yettfur alamma ualen lefwar-is d agu. Da, ad as-yezzi i tkermust-nni, ad as-iserre d tulla. Netta ad itelle nekni ad nettnezzih ! Nekni ad ntemme, netta yettqehqih ! Mi d-yeli yi, akken ara tees s yileddayen n wagu ara yeqqimen deg teglimt-is, takermust-nni, yeuren d lebb n ccwami n yisennanen-nni i as-yelin. Waqila tafem-tt. Ur ilaq ara. Ayen tesedda teseda-t. Ilaq ad tt-tqeblem akken tella, ni yella kra i astettalasem ?! * * * Acu tilem ? ula d nekk am kunwi i yi-tera, urwat ad twehmem ! beh-meddi, wi fell-as aqlile i wakken ad tt-erre i nekkini wed-i. Acal yid-ne i nemezwar acal aya uqbel nwen ! Nwi ad as-semme, as aas i yi-tmeen. ile erce, daqre, da tefka-yi taqrit s yisennanen, ttejra-nni layen ! A, yal mi yenta usennan, ulfa iuza isan, seg wakken ur si aksum ! wi aswewe, medden wan acmume. Lebe-tt erce, nekk ef yiedran n ukermus i qqime ! Mi d-imal yider-nni i d-yurwen takermust-nni, da nettat tebra-d i yiman-is amzun tessea. Tekna-d ur-i am wakken ur tesi tazmert, ur tt-teni ccea. Da nekk fere, mme fell-as ad ttsfere. Laci irkel en; nekk d lemala n temi i yi-d-ifeen. Seg wasmi i lli d aua, ttargu takermust ad iyi-d-ta. Mi tt-fe gar yifassen-iw, kkse-as iqcer s leqel, i wakken ad iyi-temmel. Wid tt-iemmlen akken ma llan qqaren-iyi-d fiel ! Nekk ur nuda

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 35 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ma tesa rria, ur faqe ma tebra-d i lfua. Yeddem-iyi uemmal yur-s s tennant, ur clie la zzant la rant ! Mi tt-ellan wuglan-iw d tcenfirin-iw d yiles-iw d tuymas-iw, deg yimi-w, ere-tt, nwi sere-as i rrbe, ta-iyi-d tkermust d e, daen yela ler, yenew lqer. Nekk teffe, nettat tferre, mi rue ad tt-sbele, tee. Da imir kan i as-serre, wwte nne ! Laun, d aebbu-iw kan i yera la, alil, wamma nettat ur bninet ur idet ur qrib ur la al. Ssea, ssea imi llan yid-i warraw n lelal d warraw n leram, qqime s nnig ttejra, teffe-tt sennig wul, meni mi tu er tyersi tewel teweq. D lmual ad tader, ugade ad iyi-tecreq. Da muqqa-d, eq ! ufi-tt zi... terrrrrrrrrrrka !

- 36 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Ayul azemni
Toufik EL-HAKIM
imar El-akim Tasuqelt : Ahmed Redha HOUHOU

kken kan kfi adlis-nni Yenna-d uyul4 n Tufiq Lakim (ad fell-as yefu Rebbi), tekka-as ef ukersi d ayen kan, d ayen i d lefu ma sur-i, nekk yekkan tlatin iseggasen n iimi gar turi d uxeddim. Kecme di ttexmam d alqayan, ere ad sbele ayen ri, imir kan yewes-iyi-tent yies, idel-iyi-d naddam s uxellal d aberkan d afsasan. Wala deg wayen yettwali win yesen s ibeddi, ayul d amecu d alawan tettban fell-as tigzi d ledaqa; yezzger-d aqerruis si deffir ukersi-nni inu da eqle-t, fiel awal fiel sin, d ayul n Lakim s timmad-is. Nni-as : - Ke d ayul n Lakim ? Ssne-k ! Celxent tcenfirin-is si tesa n wuglan, yenna-k : - Tessne-iyi kan akka ? - Iiiih ! Tid-ik ur ffirent ara fell-i. - Ihi ttwassne di tmurt-nwen ? - D ayen ibanen. Anwa ur nessin ayul azemni am keini. Yezdi imeuen-is iezzfanen yenna : - D tidet, gre tamawt, aas n yiyal i yesan azal di tmurt-a.

S tarabt : imar-i qala li d adlis n Tufiq Lakim.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 37 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Acu i k-id-yecqan akka ? - Sawlen-iyi-d ad cnu di rradyu n Lezzayer. - Tcennu di rradyu ? D lewhayem ! - Ur tesi i yessewhamen ! ni ur tesli ara s ut-iw ? Ad ak-dawi acewwiq ? Bael, ur tettxellie ara. - Ala, fiel, amzun sli, nniya-k tewwe, imi kan ut-ik yedda-d di Leqran. Ayul anaur yessuffe-d tumas-is si tesa, yenna-k : - Ur ak-iru wara, ma ur ak-yeib ara ut-iw d ccna-w, bren taqeffalt n rradyu s ujenniw akken tennume, dayen tefra. ere ad beddle awal, ugade ad t-yawi nnif ad as-d-iserre s ucewwiq nni-as : - Amek tei ameddakel-ik ? - Anwa ? Tufiq Lakim ? Yeskuffer-iyi urgaz-nni, mi bi ad xedme kra imenen, ad iyi-d-yerwi tagnit. - Akken yebu yewzen wawal-ik, ur tufi win i ak-isellen, ala netta. - Ihi d tidet eben-ak lehdur-iw ? - D ayen yellan i d-teqqare. - Tebi ad tere kra si tmusni-w ? - Ke d ayul amari, tiktiwin-ik d timariyin mai yiwen qessamnne akk, ugade ur tteddayent ara di tasilt. - Awwah ! Tesfaqe-tt ! Sefhem-iyi-d tamsalt i ak-yehwan ad ak-ttid-fru. - Ieblan ayen din ! Tudert-nne d taqnut, maca ur-s asefru, ef wacu tebi ad nqeer ? - Ini-d ke. - Awwah ! Ini-d keini. - Emmm ! Tettagade aas ! Ur nettmeslay ara tasertit. - Xu-yi i tsertit ay ayul asertan ur ad tenhil di tmurt-agi, yal wa yelha-d d yiman-is, yugar usqizzeb tamusni, nekk ur ggare ara deg uberur5 n tesrtit. Yekmez amger-is s uar-is, yenna-k :

Aberur d lebar yelulin deg waddaynin

- 38 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Ad nemmeslay ef tmeut ? - Kkes ugur i yiri-k, ur telli tmeut di tmurt-a. - Amek ! Tettidirem bla tilawin ?! Anwa i d-yettarwen ihi ? - Nesa timacinin n tarrewt, nettaa-tent deg yixxamen. - Tamsalt-agi texnez mai, kkes akin, ad d-nawi ef lfiqh, ur-i kra n ujdid d wab. - E-it kan i yimusnawen, meqqar ad lemden cwi ur-k. - Ihi ad nqeer ef ddin. - Acu n ddin-agi ? - Lislam, ddin n yinselmen. - ri ! Anwa, win n udabu ne win n uref ? Unib ne ilelli ? - Wayhuh ! Acal akka tesam ni ? - Sin kan; yiwen yezdel fell-as udabu, ssebibiren fell-as lecyax, waye yettamen yis-s uref sbedden-t wat lewqam. - I uselmed ? - Yella uselmed n yierbazen, yebna ef llsas ur iban amek-it : er ad d-teffe d ayul. - Acu-t ugejdur-agi ? ur gzi tigert. - Ay d gar-ak ad tfehme amek nteddu ! Da yegzem-iyi awal : - Aselmed-agi nnien, d illeli, win tufi ad d-yefk tamuli-s. Ma tebi ad nemmeslay ef turi d tsekla. - Ulac tasekla, ulac tauri, ulac taamsa, ulac qessam n leraq di tmurt-a ! Da yemmut si tesa : - Ansi i ak-kki d asawen ! - I tdamsa acu tenni deg-s ? - At yidrimen ur stufan ara ad ren tiqsiin-nne, wid yeqqaren ur sin tamuzunt6 swayes ara aen kra ad t-ren. - Dayen yi deg unadi, ini-d ke acu akka tessne yettekkes lxiq. - Fren gar sin isental : LIF akked UILIF. Yennear wudem-is, yenna-k :

Tamuzunt ur tewwi ara d duru, 10 tmuzunin d frank, 50 tmuzunin d duru.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 39 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Zi keini ! Tamusni n yiyal ur ielli ara leqder-is ad tru di tigi. Iegger ti er ssaa n uar-is iegge : - Wayhuh ! D lawan ur nefri, i-ak talwit, ar timlilit... Yis-i tger-d tanafa, ssae rradyu, yeffe-d ut... d aelyiw !... Sli i mmi yekkeke d tasa yeqqar kan : ack-it uyul-agi ! - Anwa ? D ayul n Lakim i la icennun ? Yewhem : Ayul icennu ! Yemla-yi-d adlis-nni Yenna-d uyul yella yeqqar-it...

- 40 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Ifessugan
Mohamed Zakaria BENRAMDANE

immal ttualent tussniwin d tmusniwin ssuddusent iman-nsent ef llsas n tmeddurt tatrart, afarent tutlayin ula d nutenti ayen d-yettnulfun di tmusniwin yemgaraden, lada ma yella tebna tmusni-agi ef leqwanen igralanen. Imi tussna ur tesi ara tilisa si tmurt er taye tewwi-d teggnit di tallit-agi ad d-nnulfun yimawalen n tsuqelt i yimusnawen n tussniwin titrarin. Yal amusnaw ad yaf awalen i yessexdam di tussna-s n yal ass. Imi tamazit ur tekcim ara annar unadi ussnan aca di taggara n lqern wis 19 akked tazwara n lqern wis 20, ur ggtent ara tezrawin i yettwarun deg yisentel ussnanen; lada ma nera, di tault n tmejjayt akked tfekka n umdan, belli amawal n tfekka n umdan d amaynut, d atrar yennulfa-d drus aya di tmazit. Imawalen-agi bdan ttbanen-d si taggara n yiseggasen n 20 n lqern yezrin, maca nan kan kra n yiricen i icudden er tmejjayt akked tfekka n umdan er lewayed n umdan amazi daxel n tmetti-s, ne er tezrawin n tesnilsit. Maca, as akken nugem-d si tezrawin d yidlisen yellan, as ma drus, aas n wawalen yenan amawal n tmejjayt akked tfekka n umdan, nare, di tesunt-agi, ad nesdukel awalen ssexdamen yimejjayen ne imusnawen imazzagen di kra n uric n tmejjayt, d iqburen akked yimaynuten, ad ten-id-nessuddes deg wumuen s teqbaylit akked tefransist, yal umu s yisental ines.
Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 41 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Aekkur ufessug : Apophyse musculaire. Abuckal : Tendon d'Achille. Acedlu : Filet. Acekkab : Tendon dAchille. Acelle n yided : Tonotomie. Acerreg n yided : Dchirure ligamentaire. Acerrun ufessug : Lamelle musculaire. Afessug : Muscle. Afessug aberrani itezzin acekkab ef tqerit : Muscle rotateur externe du fmur sur le bassin. Afessug aberrani itezzin tama ef tqerit : Muscle rotateur externe de la cuisse sur le bassin. Afessug aberrani itezzin tayet : Muscle rotateur externe de lpaule. Afessug aberrani itezzin tismert : Muscle rotateur externe de la hanche. Afessug aberrani n tayet : Muscle externe de lpaule. Afessug adaxli itezzin iil : Muscle rotateur interne du bras. Afessug adaxli itezzin tama ef tqerit : Muscle rotateur interne de la cuisse sur le bassin. Afessug adaxli itezzin tayet : Muscle rotateur interne de lpaule. Afessug adaxli itezzin tismert : Muscle rotateur interne de la hanche. Afessug aezfan n temgert : Muscle long du cou. Afessug aezfan uzagur : Muscle long dorsal. Afessug alemmas n tmeccact : Muscle moyen fessier. Afessug amedaz : Muscle fainant (il). Afessug amenzu n tanimt taberranit : Muscle radial premier. Afessug ameqqran imalen n ti : Muscle grand oblique de lil Afessug ameqqran n yidmaren : Muscle grand pectoral. Afessug ameyan imalen n ti : Muscle petit oblique de lil. Afessug ameyan n tdikelt : Muscle petit palmaire. Afessug ameyan n tmeccact : Muscle petit fessier. Afessug ameyan n yidmaren : Muscle petit pectoral. Afessug ameyan yeaayen : Muscle petit adducteur.

- 42 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Afessug arqaq n texri uar : Muscle plantaire grle. Afessug awra : Muscle ple. Afessug azegga : Muscle rouge. Afessug iberrnen : Muscle tournant. Afessug iberrnen aqerru : Muscle tournant la tte. Afessug iemqen : Muscle profond. Afessug ijebbden : Muscle attirant. Afessug ijebbden ies n rrkab er deffir, er berra : Muscle attirant ltrier en arrire et en dehors. Afessug ijebbden ies n rrkab er deffir, er daxel : Muscle attirant ltrier en arrire et en dedans. Afessug ikennun : Muscle inclinant. Afessug ikennun aqerru : Muscle inclinant la tte. Afessug ikennun aselsul : Muscle inclinant le rachis. Afessug ikennun aselsul er tqerit : Muscle inclinant le rachis vers le bassin. Afessug ikerrfen : Muscle flchisseur. Afessug ikerrfen acekkab ef tqerit : Muscle flchisseur du fmur sur le bassin. Afessug ikerrfen afus ef yiil : Muscle flchisseur de la main sur lavant-bras. Afessug ikerrfen aqejjar : Muscle flchisseur de la jambe. Afessug ikerrfen aqejjar ef tama : Muscle flchisseur de la jambe sur la cuisse. Afessug ikerrfen aselsul n temgert : Muscle flchisseur du rachis cervical. Afessug ikerrfen tagecrart : Muscle flchisseur du genou. Afessug ikerrfen tama ef tqerit : Muscle flchisseur de la cuisse sur le bassin. Afessug ikerrfen taqlat ufus : Muscle flchisseur du poignet. Afessug ikerrfen taxlift : Muscle flchisseur du coude. Afessug ikerrfen taxri uar : Muscle flchisseur plantaire. Afessug ikerrfen tismert : Muscle flchisseur de la hanche. Afessug imalen : Muscle oblique.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 43 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Afessug ireffden : Muscle porteur. Afessug ireffden iil : Muscle porteur de lavant-bras. Afessug ireffden iles er deffir : Muscle porteur de la langue en arrire. Afessug ireffden tigeltemt er zdat, er daxel : Muscle porteur du bras en avant et en dedans. Afessug iteffen : Muscle masticateur. Afessug itezzin : Muscle rotateur. Afessug itelen : Muscle tenseur. Afessug leggaen: Muscle lisse (intestins). Afessug n ddaw-tayet : Muscle sous-scapulaire. Afessug n deffir n tayet : Muscle postrieur de lpaule. Afessug n deffir n tanimt tadaxlit : Muscle cubital postrieur. Afessug n deffir uqejjar : Muscle jambier postrieur. Afessug n gar-yiberiyen : Muscle intercostal. Afessug n gar-yisan : Muscle interosseux (doigt). Afessug n lezen : Muscle de la tristesse. Afessug n tasa : Muscle de rire. Afessug n tama : Muscle de la cuisse. Afessug n tbaqit uzagur akked wammas : Muscle sacrolombaire. Afessug n tebburt n yidmaren akked tecrit n teqult : Muscle sternothyrodien. Afessug n tewwurt uqerru : Muscle temporal. Afessug n tecrit n teqult : Muscle thyrodien. Afessug n tenyirt : Muscle frontal. Afessug n tewjayt : Muscle zygomatique. Afessug n tgalult : Muscle du mollet. Afessug n tgerfa akked yiil : Muscle coracobrachial. Afessug n tanimt taberranit : Muscle radial. Afessug n tanimt tadaxlit : Muscle cubital. Afessug n tmeccact : Muscle fessier (muscle de la fesse). Afessug n tmellalt umeu : Muscle mastodien. Afessug n ti : Muscle de l'il. Afessug n ucmume : Muscle du sourire.

- 44 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Afessug n ufis : Muscle du marteau (oreille). Afessug n uskiw : Muscle utrin. Afessug n uwriz : Muscle de la loge. Afessug n uwriz aberrani n yiil : Muscle de la loge externe de lavant-bras. Afessug n uwriz aberrani uqejjar : Muscle de la loge externe de la jambe. Afessug n uwriz adaxli n tama : Muscle de la loge interne de la cuisse. Afessug n uwriz n deffir n tama : Muscle de la loge postrieure de la cuisse. Afessug n uwriz akked deffir n tgeltemt : Muscle de la loge postrieure du bras. Afessug n uwriz n deffir uqejjar : Muscle de la loge postrieure de la jambe. Afessug n uwriz n zdat n tama : Muscle de la loge antrieure de la cuisse. Afessug n uwriz n zdat n tgeltemt : Muscle de la loge antrieure du bras. Afessug n uwriz n zdat uqejjar : Muscle de la loge antrieure de la jambe. Afessug n uzmumeg : Muscle du sourire. Afessug n wul : Muscle cardiaque (Myocarde). Afessug n yidmaren : Muscle pectoral. Afessug n yies n rrkab : Muscle de l'trier. Afessug n yiles : Muscle de la langue. Afessug n zdat n tanimt tadaxlit : Muscle cubital antrieur. Afessug n zdat n tanimt tameyant : Muscle pronier antrieur. Afessug n zdat uqejjar : Muscle jambier antrieur. Afessug uberi : Muscle costal. Afessug ucenfur : Muscle labial. Afessug ugerjum : Muscle du larynx. Afessug uesmar n wadda : Muscle mandibulaire. Afessug uqejjar : Muscle jambier.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 45 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Afessug usersur : Muscle spinal. Afessug uzmir n tgalult : Muscle puissant du mollet. Afessug werraen : Muscle ple. Afessug wis sin n tanimt taberranit : Muscle radial deuxime. Afessug yesrusun : Muscle abaissant. Afessug yesrusun aberi aneggaru : Muscle abaissant la dernire cte. Afessug yesrusun aesmar n wadda : Muscle abaissant la mchoire infrieure. Afessug yesrusun iferr uenjur : Muscle abaissant laile du nez. Afessug yesrusun tarut : Muscle abaissant lomoplate. Afessug yessalayen : Muscle lvateur. Afessug yessalayen aglim n tammiwin : Muscle lvateur de la peau des sourcils. Afessug yessalayen aesmar n wadda : Muscle lvateur de la mchoire infrieure. Afessug yessalayen aerju : Muscle lvateur du pharynx. Afessug yessalayen iberiyen : Muscle lvateur des ctes. Afessug yessalayen iles : Muscle lvateur de la langue. Afessug yessalayen tarut : Muscle lvateur de lomoplate. Afessug yesserkaden : Muscle stabilisateur. Afessug yesserkaden taqerit : Muscle stabilisateur du basin. Afessug yesserkaden taqlat ufus : Muscle stabilisateur du poignet. Afessug yettnejbaden : Muscle lastique. Afessug yettnejmaen : Muscle contractile. Afessug yetteggimen : Muscle extenseur. Afessug yetteggimen aar : Muscle extenseur du pied. Afessug yetteggimen afus : Muscle extenseur de la main. Afessug yetteggimen afus ef yiil : Muscle extenseur de la main sur lavant-bras (muscle cubital). Afessug yetteggimen aqejjar ef tama : Muscle extenseur de la jambe sur la cuisse. Afessug yetteggimen aqerru : Muscle extenseur de la tte. Afessug yetteggimen aselsul : Muscle extenseur du rachis.

- 46 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Afessug yetteggimen leqda tamenzut n tefdent tazurant ef yies amenzu n temcet uar : Muscle extenseur de la premire phalange du gros orteil sur le premier mtatarsien. Afessug yetteggimen tagecrart : Muscle extenseur du genou. Afessug yetteggimen tama ef tqerit : Muscle extenseur de la cuisse sur le bassin. Afessug yetteggimen taqerit : Muscle extenseur du bassin. Afessug yetteggimen taqlat ufus : Muscle extenseur du poignet. Afessug yetteggimen taxlift : Muscle extenseur du coude. Afessug yeaayen : Muscle adducteur. Afessug yeaayen aar : Muscle adducteur du pied. Afessug yeaayen afus ef yiil : Muscle adducteur de la main sur lavant-bras. Afessug yeaayen tama : Muscle adducteur de la cuisse. Afessug yeaayen tama ef tqerit : Muscle adducteur de la cuisse sur le bassin. Afessug yeaayen tayet : Muscle adducteur de lpaule. Afessug yeaayen tigeltemt : Muscle adducteur du bras. Afessug yeaayen tismert : Muscle adducteur de la hanche. Afessugan : Muscle. Aleam n yidden yetteggimen : Luxation des tendons extenseurs. Akniwen : Jumeaux. Aksum fessugen : Muscle. Aleam n yidden yetteggimen : Luxation des tendons extenseurs. Aleam n yided : Luxation du tendon. Aneftal n yided aerfi aberrani : Entorse du ligament latral externe (cheville). Aqra ufessug : Myalgie. Arkad n yided : Stabilit ligamentaire. Asusti ufessug : Tissu musculaire. Aan n yided : Tendinopathie. Aan ufessug: Myopathie. Aan ufessug n wul : Myocardiopathie. Aqam afessas : Atrophie lgre (fessier).

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 47 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Aqam ufessug : Atrophie musculaire. eggu n yifessugan : Fatigue des muscles. Cckul : Tendon dAchille. Idd : Fibre musculaire. Idden n ddaw-tayet : Tendons sous-scapulaire. Idden n twezit : Ligaments de la cheville. Idden yettnejbaden : Fibres lastiques. Ided : Fibre musculaire; Ligament; Tendon. Ided aerfi : Ligament latral (genou, pouce). Ided aerfi aberrani : Ligament latral externe (coude). Ided aerfi adaxli : Ligament latral interne (coude). Ided aerfi n tanimt taberranit : Ligament latral radial (coude). Ided alemmas : Ligament central. Ided hrawen : Ligament large : repli du pritoine qui relie lutrus la paroi pelvienne. Ided ikerrfen : Tendon flchisseur. Ided n gar-yisan : Ligament interosseux (cheville et astragale) Ided n igeltem : Tendon bicipital. Ided n lekka : Ligament articulaire. Ided n lua n tama : Ligament inguinal. Ided n tdikelt : Ligament palmaire. Ided n telalt : Ligament vertbral. Ided n tlemrict : Ligament rotulien. Ided n wadda : Tendon infrieur (biceps). Ided n war-isem : Ligament annulaire (coude). Ided n yies : Ligament osseux. Ided uberi akked umder n wail : Ligament costoclaviculaire. Ided ubrin : Ligament rond (articulation du membre infrieur) Ided ufessug : Tendon musculaire. Ided uneftal : Ligament de l'entorse (cheville). Ided yennejmaen : Fibre contract. Ided yeqqersen : Ligament rompu. Ided yetteggimen : Tendon extenseur. Ided yettwaen : Tendon atteint.

- 48 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ifessugan : Musculature. Ifessugan iberraniyen n gar-iberiyen : Muscles intercostaux externes. Ifessugan idaxliyen n gar-iberiyen : Muscles intercostaux internes. Ifessugan ierfiyen n temgert : Muscles cervicaux latraux (rachis cervical). Ifessugan iemqen : Muscles profonds (rachis cervical). Ifessugan ihrawanen : Muscles larges. Ifessugan imalen n ti : Muscles obliques de lil. Ifessugan imellalen : Muscles blancs. Ifessugan imeyanen n tdikelt ufus : Petits muscles de la paume de la main. Ifessugan ikennun aselsul n temgert : Muscles inclinant le rachis cervical. Ifessugan ikerrfen leqda tamenzut : Muscles flchisseurs de la premire phalange. Ifessugan iteffen : Muscles masticateurs. Ifessugan iwezlanen : Muscles courts (rachis cervical). Ifessugan izeggaen : Muscles rouges. Ifessugan n ddaw-tayet : Muscles sous-scapulaires. Ifessugan n gar-iberiyen : Muscles intercostaux. Ifessugan n gar-yisan : Muscles interosseux (main). Ifessugan n gar-yisan n tdikelt ufus : Muscles interosseux palmaires (main). Ifessugan n gar-yisan n tmendeffirt ufus : Muscles interosseux dorsaux (main). Ifessugan n yilmendis : Muscles du diaphragme. Ifessugan n lecfar : Muscles ciliaires. Ifessugan n ledra : Muscles du tronc. Ifessugan n lqeb n tedmert : Muscles de la cage thoracique. Ifessugan n tama : Muscles de la cuisse. Ifessugan n texlift : Muscles du coude. Ifessugan n uras : Muscles squelettiques. Ifessugan n yidmaren : Muscles pectoraux.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 49 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ifessugan n zdat n temgert : Muscles antrieurs du cou. Ifessugan uebbu : Muscles de labdomen. Ifessugan uqejjar : Muscles de la jambe. Ifessugan uselsul : Muscles de la colonne vertbrale. Ifessugan uzagur : Muscles dorsaux. Igeltem : Biceps. Igeltem aezfan : Long biceps (muscle biceps brachial). Igeltem awezlan : Court biceps (muscle biceps brachial). Igeltem n tama : Biceps crural. Igeltem n yiil : Biceps brachial. Iken aberrani : Jumeau externe. Iken adaxli : Jumeau interne. Inziz : Fibre musculaire. Inzizen ilemmasen : Fibres moyennes (muscle trapze). Inzizen n wadda : Fibres infrieures (muscle trapze). Inzizen n uras : Fibres musculaires squelettiques. Inzizen ufella : Fibres suprieures (muscle trapze). Takebubt n igeltem : Tubrosit bicipitale (coude, radius). Tameqqunt n ifessugan : Faisceau de muscles. Taqerruyt ucedlu : Masse sacro-lombaire. Tazmert ufessug : Force musculaire. Tazmert ufessug uqejjar : Force musculaire de la jambe. Tifidi n yided : Lsion ligamentaire. Tiersi n cckul : Rupture du tendon d'Achille. Tiersi n yided : Dchirure ligamentaire. Tiersi n yided n tlemrict : Rupture du tendon rotulien. Tiersi yemmden n yided : Rupture complte du ligament. Tiunam n temgert : Muscles de la nuque. Ustu : Fibre musculaire.

- 50 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 51 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ADRIRAW - BENRAMDANE, Mohamed Zakaria. Isan s teqbaylit: vocabulaire kabyle de l'Ostologie et de lOrthopdie, prface de Boudjema AZIRI; Enseignant universitaire et Sous Directeur au HCA, Haut Commissariat lAmazighit, Alger, 2010. - DALLET, Jean-Marie. Dictionnaire kabyle-franais: Parler des At Menguellet, SELAF, Paris, 1982. - DALLET, Jean-Marie. Dictionnaire franais-kabyle, SELAF, Paris, 1982. - DELAMARE, Garnier. Dictionnaire illustr des termes de mdecine: 28e dition, Maloine, Paris, 2004. - HUYGHE, Le P. Georges. Dictionnaire franais-kabyle (Qamus rumi-qbayli), d. L. Godenne, Paris, 1902-1903. - KERNBAUM, Serge. Dictionnaire de Mdecine Flammarion, d. Mdecine-Sciences Flammarion, Paris, 1989. - LAOUST-CHANTRAU, Germaine. Kabylie cot femme: La vie fminine At Hichem 1937-1939; Notes d'ethnographie, Edisud, Aix-en-Provence, 1990. - OLIVIER, P. Dictionnaire franais-kabyle, Le Puy, 1878. - OULD MOHAND, Ali. Vocabulaire mdical franais-kabyle, Imprimerie officielle du gouvernement gnral de l'Algrie, Alger, 1954. - PETIT LAROUSSE DE MDECINE, Larousse, Paris, 2002.

- 52 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Amek ara nerr irisen er Unicode ?


Ramdane ABDENBI

i tazwara, yessefk ad nerr tajmilt i widen i dyesnulfan tisefsayin timezwura i tira n tmazit ef uselkim. Snulfan-tent-id imi ulfan s ler yellan ef tutlayin ur nelli ara deg yiselkimen... akked Internet. Yis-sent i ttwarun yirisen imezwura ef yiselkimen. Maca tesberber tmara ef ccel-agi imi kra n win yeban ad yaru s tmazit, ad yekker ad d-yesnulfu tasefsit ne ugar i yiman-is kan war ma inuda ma llan wallalen i tira ne ala. Yual iban-d yiwen lib i wayagi imi yegget usnulfu war ma tella temlilit ne yella umciwer gar yisenselkamen iqeddcen di ccel-agi. Yiwen ur yeri waye, yiwen ur yemlal akked waye, yiwen ur yessin ayen i d-yesnulfa waye. Liala-agi n yal yiwen wed-s tessawe imeskaren ad ssedduyen tisefsayin iss uran irisen-nsen yal tikketl mi ara ten-fken i wiya i wakken ad ten-ren. Acuer ? Akken ggten yisenselkamen i ggtent tsefsayin i temgarad trusi n yisekkilen ef tqeffalin n unasiw. Imi d ccel ur nesi llsas, yal asenselkam iferren tiqeffalin i s-yehwan i wakken ad yerr deg-sent isekkilen n tmazit deg umkan n yinaliyen yellan yakan. Isekkilen n ugemmay-nne ur llin ara d uniben, am tutlayt-nne. ef waya, anda is en-d-ufan amkan ad ten-sneen. as yesa usekkil taqeffalt-is ef unasiw maca angal mai ines, d win n usekkil anali.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 53 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Amedya : ma neddem awal arum ideg yella usekkil yeggten deg yirisen n tmazit, nezmer ad t-naf yeef ma drus kra imukan ur ili imi di yal tasefsit yesa amkan (taqeffalt). Ad naf awal-agi yettwaru : a$rum, arum, arum... arum. Atan acuer i ilaq ad yebes usnulfu-agi ur nesi llsas. D tisefsayin ideg isekkilen n tmazit fen imukan n widen n tefransist i ur nesseqdac ara di tutlayt-nne am , , , . Imira yella Unicode. D allal ideg yal asekkil n ugemmay-nne yesa angal-is, ihi yesa amkan-is. Lib-nni amezwaru i d-nufa, ur yelli ara di Unicode. Maca tisefsayin Unicode waent anuaf n unasiw iss ara ddunt. Anuaf amezwaru d unicber n INALCO, iteddu kan ef XP. Wis sin d anasunic iteddun ef XP akked Vista7. Ayen yessehlen lecal n tira n tmazit di Internet d tasefsit Arial Unicode MS yellan di yal aselkim iteddun s Windows XP ne Vista. * Tagi d tasefsit yellan deg uselkim, aris ad a-d-iban igerrez8.

7 ret tasunt : Tamazit Tura, Uun 3, HCA, uct 2009.


8

Yessefk ad tili tsefsit iss yettwaru uris deg uselkim : C:\Windows\Fonts.

- 54 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

I wakken ayen yettwarun s tefsayin tiqburin yesan ismawen-nsent beddun s Amazigh ur -yettru ara, atan wamek ara d-yual er Unicode : Amedya n uris yettwarun s Amazigh Footlight MT. * Isekkilen terza temsalt n ubeddel akken i d-msefaren ef tqeffalin n unasiw : , - , - , - , - , - , - , - , , - , . * Ad d-nefren yiwen deg-sen, ad nsit ef Rechercher. * Deg umedya-agi nefren asekkil maca asekkil ief ara inadi d $ imi d netta i yesan llsas, d netta i d anali.

* Ad nsit ef Tout surligner, da anda yufa asekkil i nefren ad t-yerr s yini awra.

Tamawt : - Di Options de Recherche, yella wamek ara nefren gar yisekkilen imeqqranen (majuscule ) akked yimecuen (miniscule ).

- Akken nezmer ad nefren yiwen usekkil i nezmer ad nefren yiwen wawal.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 55 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

* Ad nsit ef Remplacer, ad naru asekkil iss ara yettwabeddel $, aman i d-yufa ad t-ibeddel s usekkil iwulmen, dagi d yellan di tsefsit Unicode.

- 56 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

* Isekkilen nnien (, v, ) ad ttwabeddlen am . as nbeddel tasefsit ur nelli ara Unicode, maca isekkilen n tmazit yettwabeddlen ad qqimen akken, widen ur nettwabeddel ara ad dbanen s wudem-nsen anali.

Tagrayt Akka twalam d ayen isehlen mai. ttawil yella, allalen llan, ihi leqdic n tmara yessefk ad yebes imira, ur nezmir ara ad nkemmel tikli deg yiberdan ur nessufu. Ur nezmir ara ad nessedduy tisefsayin akked yirisen yal tikkelt mi ara nefk aris i turi imi tella Arial Unicode MS di yal aselkim iteddun s Windows XP. D ugur-agi n tsefsayin yeggten i yerran lwelha-nne s ugur nnien izemren ad icekkel tira n tmazit : anuaf n unasiw. as ma yella win yeban ad d-yesnulfu anuaf yessefk ad yili ef llsas n yimezwura unicber akked anasunic yedduklen ef yiwen llsas n trusi n yisekkilen. Ma ggten yinuafen akken ggtent tsefsayin...

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 57 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Amawal9 Tasefsit : police des caractres Aselkim : ordinateur Tasenselkimt : informatique Asenselkam : informaticien Anasiw : clavier Anuaf : pilote Anuaf n unasiw : pilote du clavier Aman : nombre

9 Amawal n tsenselkimt, Samia Saad Bouzefran.

- 58 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

TULLIST

Gar yiccer d uksum


Achour HEFFAD

mzun d azeqqur ef ssrir, la ameslay la acmume, taucin yessikil-itent seg umkan er waye. Anda rsent ad d-alsent cfawat yessden deg walla. Send ad tent-yessikel er umkan nniden, ad d-yezzwer nnehta am wakken yera dayen ur yettual ad isami taawsa ne ad yebded deg umkan-nni ief rsent wallen-is. Taxxamt, inuda-tt-id akken ma tella. Yeqmec allen din din yeldi-tent amzun yeba ad d-yini : "ah, anda-kem a temi ? Ielli kan lli d amecu, d axeddam, tesa-yi-d ddunit, ass-a le amzun kra din d tanafa. Dda med yekker-d d aawali, ur as-tettunefk ara tegnit ad ier, la deg tememmert, la deg uerbaz afransis. Temi-s yesedda-tt deg uxeddim, ama ur medden ne ur yiman-is. Ddunit n Dda med teur d urfan, werin yeri lbenna n telwit, maca yezzwer ber d liman. as lam n lif d wurrif ad yizif, dulaqrar ad d-yecreq yiij n liser. Akka i d netta, iceffu i wayen yezrin, yettidir ayen d-yellan, yessesab i wayen i d-itteddun. D tidet yettebbir i uzekka, yea lexa d ccer i d-yelin ef tmurt ad ulen. Netta ilaq ad yessebiber ef twacult-is imi d netta i d aqerru. Akken ad yeffe er tafat ilaq ad yeffe er tmurt n lberrani. Am yimezwura yunagen er lerba, yeddem tabalizt, d abrid er Fransa. Lbabur yettiwis, ur yetteil ara ad iqelle. Iminigen ttawen-d seg yal tama. Dda med hatan yewwe-d ula d netta, deg ufus-is tabalizt taberkant, tema ef yirawen. Izerreb tikli ansa
Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 61 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ad t-ye usirem. Yuli er lbabur s taeyt, ul-is yea-t deg tmurt, alla-is yezzwer-it er Fransa. Yera lif i d-yea deffir-s, yessaram tafat er zdat... Lbabur iqelle, yebda tikli, icerreg leber ef sin, yeeb am wakken ula d netta iuss s yieblan n Dda med, yeeb akken ad d-teeb tafrara er umebun d wid yellan am netta. Simmal lbabur yettbeid ef tmurt simmal tamurt tettbeid ef wid irekben degs. Seg wakken agu yebrek ef Lezzayer tamanat, almi tfessi cwi cwi deg wallen n yiminig n waman, alamma iil yella win tt-isefen seg tilawt, alamma iil ur tt-id-yettaf ara asmi ara d-yual. Abel yeddem Dda med ay, d ayen ur teddment tuyat. Xemsa wussan d reba wuan, lbabur ija deg waman wid amzun ur nkeffu. Atan ires deg usgen n temdint n Marseille. Fransa ief cnan yifennanen, ief ssefran yimedyazen, ief uran yimaruyen, ccbaa-s tejbed-iten almi yal yiwen icuba-tt er wayen yettwali d amedya. Wa icuba-tt er lennet deg lqaa, wa er lenan deg lua, waye er tjeigt yufraren ef tiya. Anect-a ur yelli d tamuli n yiminig yenafen. Dda med yettwali-tt d tidert n urum yetteqqden ccer. Abrid n Dda med s asensu, akken xedmen yimezwura i dyunagen er Fransa ass amezwaru mi ara awen er din. Asensu ur yebid ara aas seg usgen n temdint n Marseille. Azal n xemsemya n yisurrifen. Deg ubrid er usensu, imdanen am ujrad, wa yetteddu, wa yeqqim, waye yebded. Iminig amaynut ur yegzi ula d kra. Yetteddu, yetteddu, yetta er wanda ara yens id-nni amezwaru. Da yeneq-d fell-as yiwen urgaz yu-it lal yetteddu-d deffir-s yenna-as : - Amek a mmi-s n tmurt, labas ? Yettecmumu. Dda med yebes, idewwer-d er-s ad ier ma i netta umi d-yettmeslay. Yules-as-d awal-nni kan : - Amek a mmi-s n tmurt, labas ? - Aql-ak la tettwali. - Cukkey d inig-inek amezwaru er Fransa. - D tidet, i ke ? - 15 iseggasen, rad n 54 yu-iyi lal da.

- 62 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ssusmen yiminigen kra n wakud, ssyin yeneq Dda med : - Ihi akka, i-ak talwit. Yekker ad iru, yejbed-it-id urgaz-nni seg ufus yenna-as : - Ur ttruu ara er usensu, ad tense ur-i deg texxamt-iw, azekka ad d-yefk Rebbi ideg yella lela. Azekka-nni, Dda med yekker akken iellem lefjer, yessared, yeul, yeswa lqahwa, ssyin yeffe ad inadi ef uxeddim. Netta yea ameddakel-is igen. Anda yekcem ulac axeddim, ur yei amkan. Yu lal yezgen wass mi yekcem er yiwet lqahwa, yesla i ut la d-yessawal : - A med ! A med ! Yemmuqel er wanda d-yeffe ut. Deg tekwat yeqqim yiwen urgaz iman-is er abla, yettales-d, yessawal a med, rwa nekk d sen. Zi d argaz-nni uur yensa i yezrin. Dda med iru er-s, yeqqim er tama-s, bdan la ttmeslayen. sen yella yettrau melmi ara d-yekcem Dda med, acku yera ad t-id-yefk ubrid er lqahwanni imi d nettat i yettwassnen deg uzniq anda yezde. - Zik i tekkre ? Cukke akken iellem lefjer i d-teffe. I as-yenna sen. Am lada-s, Dda med yettarra-d ilmend n usteqsi, werin d-izegged awal : - D tidet, yu-ik lal tese. - Tufi-iyi-d mmeslaye i bab n lqahwa-agi akken ad txedme kra n wussan, ar asmi ara d-tafe axeddim ara idumen. Dda med yefre nezzeh, anyir tekrez lmena d uxemmem iserre, icenfiren nnejbaden, uglan ttbanen-d d imellalen am udfel. D tidet yefre. sen asmi d-yusa er Fransa tikkelt tamezwarut ulac win i tiawnen, netta yeba ad iiwen wid i d-yettasen d imaynuten acku yecfa ansi i d-yekka. Akken ad ikemmel lxir-is, yessuter-as i umeddakel-is ad yeqqim yur-s, ad zeden akken deg texxamt-is. D acu lexla n lekra ad t-ferqen imi yewer ad tafe taxxamt i lekra deg lweqt-nni. Dda med yeeb-as rray-agi. Iwala tawwurt n liser tleddi cwi cwi.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 63 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tawwurt n liser yeldin deg wudem n Dda med, ur iban ma ad tecreh, ur iban ma ad tebrire... ne ad teqqim tekref deg tlemmast n ubrid, d lejqaq kan ara d-yeqqimen deg yimi-s. Ur iban ma ad tzemmem ne ala. D wa i d abel yezwin alla n yiminig amebun. Send ad yinig Dda med er Fransa, yu lal baba-s yemmut s sin yiseggasen, yeddem amkan-is imi d netta i d ameqqran n uxxam. I as-d-yeggran ala tameut-is, yemma-s, snat yessetma-s d gma-s yeleb s kuz yiseggasen. Kra yiseggasen deg lqahwa n urumi, Dda med yejme taezzult, ibeu-tt ef kra yiricen : yiwen i netta, sin i twacult-is yellan deg tmurt. Kra n win ikecmen er lqahwa-nni anda ixeddem tewwet-it lwehma. Kullec yettirriq, yal taawsa deg umkan-is, rnu ttrebga d ustereb n Dda med yejbed-d medden armi lqahwa ur teqi deg userbi. Gar wid yeser Dda med d bab n lluzin n nncir i yuen tannumi ittes lqahwa din. Amellem n lluzin, iger tamawt, kullec ibeddel, ayen akken izelgen yual ieggem, ayen imesxen yual zeddig. Ula d amdan yerfan yual yesa. Dda med yewwi-d tafat er tallast, walan-t wid yedrelen, slan-as wid iegen, ula d wid yuysen deg tmurt la t-ttraun... Yiwet tebit am tid yezrin, yekker-d Dda med akken yu tannumi ad yeldi lqahwa. Attan d lxemsa n be. Simi ara dyessewed lqahwa, ttawen-d wid yettbekkiren s axeddim. Snat tefyar zgant deg yimawen-nsen : "ba lxir a Dda med, am tikkelt ieddan". Tafyirt-agi tettbeddil anamek ilmend n win i tt-idyennan. Wa yeqsed-d lqahwa taxfifant, waye d tazurant, win nniden lqahwa s uyefki. Tikkelt-agi, amezwaru i d-ikecmen mai d axeddam, maca d amellem, yeba ad yawi Dda med d axeddam ur-s. Ittes lqahwa, yettettit deg uxeddam n lqahwa. Akken ttyezgen s tissit yennene-d snat tikkal da yenna-as : - Tufi iman-ik deg uxeddim-agi ? - Dayen i yellan, win yufan ugar ur yettagi. - I ke d acu i txeddme ? - Nekk ur-i lluzin n nncir, ssexdame ixeddamen.

- 64 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Dda med yegza ayer i t-id-yesteqsa urgaz-nni. Yessusem ur dyerni awal, yera ajqiq n tewwurt n liser ad yawwe d azgen. Amellem ur d-yerni kra, ula d netta yettrau d acu ara d-yini uxeddam n lqahwa. Wa yettrau wa, yiwen deg-sen ur d-yeniq. Amellem yekker ad iruh, yesseggra-as-d awal : - Ma tebi ad txedme ad k-xelle kra n yiricen ef wayen tettae. Tefka-t tewwurt er berra. Dda med yeqqim ur yimanis, yefra-tt, ad yexdem deg lluzin n nncir imi ayen i t-id-yewwin d arum, yerna yea axeddim n lqahwa ur ittdum ara. Kra wussan yeqqel-d umellem, yewwi-t d axeddam ur-s. Tlatin yiseggasen zrin, Dda med d axeddam deg lluzin n nncir, yal ass tawwurt n liser tleddi ugar. Ixeddamen emmlen-t akken ma llan, axeddim-is yezga yebrez akken ilaq, akken yu tannumi ixeddem-it. Tawacultis teya-d am umdan i d-yualen seg lmut. Dda med, tual-as tejmilt, yuli deg uswir, d aella n yixeddamen, yerna ujurni-s. Axeddim-agi amaynut yerna-as leqder ugar sur yixeddamen yerna tameddit n wass ur d-itteffe alamma inuda-d lluzin ma ulac win yeggran daxel. Yiwen wass tameddit tamijjaqt tuwas, d rreba, d lawan ad ffen yixeddamen. Dda med ifaq yella win ixuen. D mer, win ixeddmen deg umkan-is aqdim. Yerza er daxel, yettnadi yessawal : a mer, a mer, ulac wi dyerran awal. Akken yejba er umkan anda isettef nncir, yufa-n tawait yeran : mer yemmut, yeli-d fell-as nncir. Dda med teef-it lfeqa, ul-is yeba ad d-yeffe. Yesker leya : awi-d takerrust. Am wakken yella usirem ad d-yual mer. Ur mazal degs asirem, dayen yemmut. Tadyant-agi tea-d lezen meqqren deg wul-is, tea-as-d aan ara yefen tawwurt n liser deg umkan-is ur tleddi ur tettual. 15 yiseggasen seld tadyant-agi, yeffe-d Dda med lantrit. Tura d tidet tettunefk-as tegnit ad ier tamurt akked twacult-is melmi yeba. 6 wagguren deg Fransa, 6 deg tmurt. Asmi ur yezmir ara i yiman-is, yettawi yid-s tamart-is Fama akken ad ttwanes, ad t-tlawi rnu er-s ad d-tdawi ula d nettat. Deg tmurt yea-n arraw-is d warraw-nsen. as an swan, ulac i ten-ixuen

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 65 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

maca uran ugar seg Dda med, adrim ad bnun ixxamen. ad xedmen ttjara... Ma d yessi-s, ur mient ara, deunt kan ad yidir baba-tsent mena ma yefka-asent kra, ur d-qqarent ala. Ih ur d-qqarent ara ala acku xuent. Yerna ur beqqunt ara ad t-eccment. Lerba tamurt, tamurt lerba. Dda med d tmeut-is am yifrax ifirellas, ma ruen ban ad qqimen, ma qqimen ban ad ruen. Imi Fransa deg-s arum d ddwa, tamurt deg-s tasa d tarwa. Nna Fama, ula d nettat tesedda mik, ulac tin ur nedda fell-as, tekker i ddunit s wulac, tessker-d tiqcicin akked warrac. Ass-a haten d irgazen d tlawin, yal wa s uxxam-is, d acu werin d-tenni etbe, acku letab-nni ur d-yettban zdat lxir ideg d-teggra ass-a. Dda med ur yefil ara ef tarwa-s, ieggec-iten, yezwe-asen, maca ayen i emen deg-s ur d-yusi ara s alla-is, ban ad tenibudd. Arrac ad gen ttjara akken ad snernin deg cci, ma d tiqcicin as xuent ulac win ara sent-yefken leqq s nnig bab n yigenwan. Taluft-agi tella ula deg uqerru n Fama, acal d tikkelt i tessuter deg urgaz-is ad yalel tarwa-nsen lada tiqcicin acku tera amek ttidirent, yerna tera ma ur d-tenni, ulac win ara tent-id-yemmektin. D taebit, rrabay yettiwis, Dda med mazal-it deg tnafa, Fama yu-itt lal deg tkuzint, rrabay mazal-it yettiwis, da tru er texxamt anda igen umar-is tesgugem win yettiwisen, tessers tidikelt ufus-is ef tayet n umyar-is akken ad t-id-tessker ad yeal lefjer. Dda med yennekwi-d s tufa n leqel, yettmeslay ddaw tumest : stefir Llah a Rebbi. Yules-as-d aas n tikkal. Teneq temart-is tenna-as : - Yak as lxir, d acu i k-yuen ? - Ur tufi d acu, d targit kan. - Kker ef yiman-ik, ifat-ik lefjer ay amar. Akken uen tannumi, ullen lefjer, swan lqahwa, akken kan ssulin, tekker temart ad tessired dduzan, ad tessizdeg axxam, da yennaas Dda med : - Sgelli mi d-dduqqse, yu-iyi lal ttargu, amzun akken d Ccix mer i yi-d-yettmeslayen, laqel n zik n taddart.

- 66 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- D lxir ma yeba Rebbi, ku-d. Dda med yebda yettmeslay, yettales-d targit tagnit s tegnit : - Urga zun teddu deg ubrid, almi i yi-d-iban urgaz s ukustim aberkan d tamart tamellalt da ebse tikli, ma d netta simmal yetta-d ur-i armi t-eqle, d Ccix mer fell-as yefu Rebbi, asmi d-yewwe nemsalam da nni-as : d acu i k-id-yecqan akka ? Yerrayi-d : usi-d ad fru taluft n wid-a, dduqqse-d imir-nni. Fama yenquqel wul-is, tekcem-itt tugdi, tenna-as : - D lxir ma yeba Rebbi, d tezi n lemer. Da tekker er ccel-is. Deg lawan n yimekli, amar d temart-is qqimen akken ad en kra n lqut send ad allen hur, Fama teba ad d-tales taluft-nni ief temmeslay d umyar-is acal n tikkal, tger-d nnehta tenna-as : - I tura ad talle tarwa-k ne ala ? Dda med yu-it uzaylal, yettxemmim ef targit-nni i yurga taebit, yedduqqes-d yenna-as : - D acu i d-tennid ? - Trewle ef taluft-agi am wakken idrimen-ik yid-k ara ten-tawi. Imeslayen n Fama, rnu targit i yurga, qqazen deg wul-is, anyir-is yekrez, timmiwin-is mlalent seg lezen yuen tialtin n wudem. S ut amecu yenna umar amezun : - Azekka yal yiwen ad as-fke amur-is, aqcic taqcict. Fama tefre nezzeh. Azekka-nni, seld mi swan lqahwa, Fama terza er tkuzint akken ad teqdec yerna tettrau Dda med yellan deg texxamt n yinebgawen, yettnezzih tiliri, ine ma as-d-yessiwel akken ad frun taluft tamcumt. Deg yimir-a isu-d Dda med s lqedd n ut-is : - A Fama, a tamart, a tamart ! Asuu n Dda med ur yessefra ara. Fama tea mai d taluft ara yefrun d taye ara d-ilalen, da tger ur-s ur teqil abrid. D tawait i yeran, Dda med yeel deg tmurt, afus ires ef tama tazelmat n yidmaren-is, udem-is amzun d taqarest, tafekka-s tettergigi. Akken kan i t-twala tessker leya, arraw-is gren-d, liran ffen-d. Dda med gar tudert d lmut. Amejjay yea ulac leslak, yenna-asen i tarwa n umar amebun :

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 67 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Awit-t s axxam, lawit-t, ur tufi d acu i zemre ad as-xedme. D tidet d azeqqur ef ssrir, ur yezmir ad yemmeslay, ur yezmir ad yessikel iman-is, ala taucin i yessikil yeffus zelme. Arraw-is tekksen-as ef wul, wa yeqqar-as tual-ik-id tezwe n wudem, waye yeqqar-as teli ma yeba Rebbi, win nniden yeqqar-as ur tufi d acu i k-yuen. Ma d azeqqur yu-itent er daxel aan i tyuen yessedwawes-it. Dda med runt-d wallen-is yeba ad yessufe targit send ad medlen lecfar, taluft ad tt-yefru send ad yernu er Ccix mer, win akken yera deg targit. Yerfed afus yessel i Fama akken ad d-teknu, ad as-yini kra n yimeslayen imi ur yezmir ara ad d-yemmeslay s ut layen. Tessekna-d aqerru-s Fama, tefka-as tameut, yesmermed-as : - Yal yiwen efk-as amur-is, awal d awal-im, rray d rray-im. Fama tea ad as-yeffe rru gar ddqiqa d taye, s yimeawen tenna-as : - Kkes anezgum i wul-ik, ad xedme ayen d-tenni. Dda med yekmes iudan n ufus ayeffus, yeleq ccahed, iberrek icenfiren-is, yecmume, taluft tefra lamana tewwe bab-is.

- 68 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Ttar
Guy De MAUPASSANT
Une Vendetta Tasuqelt : Ahmed HAMOUM

aalt n Mbarek Aesniw, tezde akked mmi-s Yebrahim axxam n lif illan er tama n lewar n temdint. Tamdint-a, tres ef yiwet tiilt metwal adrar, terra ddaw-as illel amzun tuss fell-as, tqubel yiwen uxnaq10 iqaccwen s yicerfan illan deg ce iknan ddaw-as. Deg tama i d-iqublen seg lebed, illa yiwen ucacfa ameqqran n tegzirt, icuba er ugnir, ezzif, ijeb-d asagen11 ittawin alamma d erf er yixammen imezwura. Deg usagen-a, ebbsent teflukin akked kra yierruba n yada ittawin ittarran gar-as d tegzirt. ef udrar-a, ttbanent-d tgemmucin n yixxamen imellalen zun d lecuc n yibelliren akked yisan ickenen ef yicerfan i d-izgan nnig uxnaq-a amaur ur nezmir ad t-icqirrew ccqef12. Au, ur isi abas ; deg yi deg wass ireed, iceggel leber, isseyat, irna imme ef lecu-is izuzzef-iten, ixdem deg-sen afernas, ia-asen ala iqencuben akked yibeien. Lemwaji ttemzurarent ta deffir taye, eddment ef rresfat i itettrun tikuffa timellalin ielbien ittifriren ef waman.

10 Axnaq : adeg i d-izgan gar sin yigadiren ne yicefan ama deg lberr ne deg leber (=un dtroit). 11 Asagen : lmera, anda ebbsen yierruba (=un port). 12 Ccqef : aerrabu, lbabur (=un bateau).

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 69 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Axxam n taalt n Mbarek, ires ef yiri n ucruf, isa tlata lewaq ileddin er ugama-agi aweci bu lxelat akked lefjai. Dagi i tezde taalt akked mmi-s Yebrahim akked teydit-nsen Tasefa. Tasefa, d tameqqrant, d tameafut, d m yiceruren iksasen ikkerein, seg ccetla n yada d lessa n tejlibin akked yiqaren. Yiwet tmeddit deg umennu, Yebrahim Aesniw, ider-it Qasi n Yibaaten ; ixde-it s tyita n tefrut, ina-t din. Netta imir kan irwel ; izger er tegzirt-nni i d-iqublen. Mi d-wwin yimsebriden tafekka n Yebrahim i yemma-s, ulsen-as ayen iran. Ur tru ur terrek seg umkan-is, tbedd kan tettekkir deg-s, sakin, tessers afus-is ukmic ef umettan, teggem-as ad d-terr ttar. Ur tebi ara win ara iqqimen yid-s, teqfel ef lhemm-is s idis n letta n mmi-s akked teydit-is ittinin. Tettini tettini, tbedd teskad bab-is ilen ef umere, tasea tene gar tqejjirin, temre deg wadeg-is. Tekna tyemmat er umerum, tettekkir-it s wallen isemmren, iseg d-ffin yimiqwen iteccen ef lenak-is. Ilemi isred tinnegnit, idel s liar, ittban-d amzun igen, maca ixnunes akk d idammen : deg userwal, deg tsedrit icerrgen mi eren ad as-ten-ebsen, ef tbedit13, deg yifassen akked wudem, ula deg ucebbub-is d tamart kersen d igenien14. Tamart, tebda tettmeslay-as, imir tessusem teydit : - Ru ! Ru ! Ad d-yual ttar ay amecu-iw, ay amebun-iw a mmi. es ! es ! Ad ak-d-rre ttar, tesli ? D yemma-k i akieggmen ! Kulci iggan ; imdanen gganen, iersiwen gganen, ula d au tikwal ittnusu, kulci iggan, ala ttar d waman ur neggan. Tayemmat, ur tesi taguni wala tatut mi as-tezza tasa, tettaaf deg wawal, teri ? Tebes ameslay, s ttawil, tekna s anyir n mmi-s asemma, tessuden-it. Da, Tasefa tual er tinin-is, sakin tezzuer askewew issexlaen, icerreg tasusmi d-ilin ; amzun tettezzem-it imi igumma er-s ad d-ikker.

13 14

Tabedit : lbista tawezzlant ur nesi ifassen (= un gilet). Igenien : ikebrucen (= des caillots).

- 70 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tayemmat d teydit, qqiment er-s i snat armi d be. Azekka-nni, ittwamel Yebrahim. Ad yual ur ittwabdar gar medden, isem-is ad ibu ad ittwattu. Ittwana ur d-ii gma-s ne emmi-s. Ikfa-ten msenger ; ruen akk seg tririt n ttar. Ula d yiwen n urgaz ara d-yaen llza ur illi. ala yemma-s tamart. er ugemma-in i uxnaq, akkin deg tegzirt, seg tebit er tmeddit, tayemmat teskad taawsa tamellalt ; d yiwet taddart tamecut anda teffren yisqaaen d yimakaren akked wid musayalen deg kra. Tea ala deg texlijt-a ara yili iffer Qasi n Yibaaten, mseglu n tasa. Ala iman-is. S tezi n wass ad teqqim er aq, ad tettqara, ad dteggar deg walla-is ttar. D acu i tezmer ad t-texdem iman-is ? Illa deg wawal : D taalt ! Meduret, irna meqqret ttawlen waman-is. Maca, teggul ur tennet ; treggem sdat tfekka n uwid-is. Ur tezmir ad tettu. Ur diggri uraju Mena d acu ara texdem ? Ur terkid ur tethenna ; tezde-itt tawla n lqia, deg yi ihba-tt ueer, deg uzal d aqare, ler er daxel i issedel, tineggist15 tugi ad as-texu. Yuwren16 ad teef deg wawal-is. D tamnamart ! Tettnadi deg yi deg wass. Taydit, tezga er yiarren-is, tikwal ad d-terfed aqerruy-is, ad tesseglaf er lebed. Segmi i tt-ia bab-is, akka ur tesi abas, amzun tassawal-as, amzun rru-is mazal ief aktay ; ler n beu ur nmessu. Maca, yiwen yi mi akken tual Tsefa er tinin-is, imir kan tayemmat, tusa-yas-d tekti, - amzun tesmekta-tt-id teydit-is ef kra -d takti n lwec aedlal17 amsu ; temxemmam d yiman-is armi d tafrara, sakin, mi qrib ad yali wass, tekker er tallit, tekna tunez i Bab-is, tenna er-s ad tt-isellek, ad tt-iin, ad as-ifek lehd i tezmert-is yulwan akken ad d-terr ttar.

15 16

Nges : qre / Tineggist : aqra i s-nettulfu deg tfekka (= une douleur). Wari : ettem (= obliger) / yuwren : obligatoirement. 17 Aedlal : win isqedlalan ef kra (= acharn)
Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 71 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Deg ufrag, tella yiwet tbettit i tessendi i rref n uqermud ; tjemme er-s aman n ugeffur. Tegdem-itt er lqaa, tekkes-d ayen illan degs, tezzi-as s yira d tgusa akken ur tetterrik ara, terra-tt d taxxamt i teydit, teqqen-itt deg-s, tual tekcem s axxam. Kra ikka wass nettat tleu ; tettruu tettual, i tt-ittawin i ttittarran er aq, allen-is reant er cce n tegzirt. Dihinna i illa Qasi bu tmegra. Taydit, deg yi deg wass tesseglaf. Azekka-nni taebit, tewwi-as temart ala aman deg telyant18. Ulac aembub ne ies ara twerrem. Ulac taqeddut n terirt ne n uskaf, ulac ula d ifettiten n urum i tennum. Izri wass, teya Tsefa tees. Azekka-nni, allen-is reqqent, tinetis tbedd, thebbej deg lqaa s waccaren, tettneggiz, tekkat ad tesseres ssnesla. Tewwe-d tmeddit n wass, tea-tt daen akken i la. Tual tesse, tesseglaf s taect ibeben. Iedda daen yi. Mi yuli wass, teddem-d tyemmat lqecc iqdimen illa ittlusu urgaz-is, temmer-iten s usaur d walim, akken ad cbun er tfekka n umdan. Tessenta aekkaz deg lqaa sdat texxamt n teydit, teqqen er-s aknar19 i dittbanen ibedd am win n tebirin, terna-as udem s uyemmus n yiceien. Texle teydit seg umdan-a n yilel, tual tessusem xas akken iqqeditt la. Teffe temart, terra srid s agezzar, tu-d er-s lmergaz tual-d, tessa times n yisaren deg ufrag er tama n texxamt n teydit, tebda tessewway ijebuben n lmergaz iuren d aksum ien. Taydit, yuitt yisi, tesqedlala, tesseglaf, teggar-d ildayen d tkuffa imi allen-is reant s akanaf, anzaren-is nexxren tarit n ccya. Teddem-d tyemmat abulul-nni n lmergaz iwwan, tebda tettettel deg-s trennu i umger n uknar. Mi dayen tekfa, tebra i teydit. Imir teneg fell-as er umger, tessers iqejjiren-is ef tuyat, tebda
18 Talyant : taebsit (= une assiette).
19

Akna : lexyal i sbeddayen deg tebirin i usiged n yiga, ne deg tuna i uskan n yiselsa (= un pouvantail, mannequin).

- 72 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tettcerrig tgezzer. Ili-d seg-s kra, telqef-it uqbel ad yawe lqaa, tawed tneggez, tewwet uglan-is deg yimurar n uksum, tegzer-d imuren nnien, teli-d daen, tual tneggez s zzaf. Tewwet s wuglan-is er wudem, tejleq-it akka d wakka iqqers ijjermeq. Tamart, tbedd deg umkan-is, tewhem teggugem, allen ldint cexcent. Sakin teqqen taydit, tea-tt sin wussan nnien i la, texdem-as am tikkelt tmezwarut. S tezi n tlata wagguren, tessefa-itt teslumuy-itt. Tura, ur tewa ara tuqqna. Tesnam-as amek ara d-tettelli s wuglan-is ui ; ad as-tesel kan d asal s uad-is er umenu, tin ad temme. Dayen tura ; tesnam-as amek ara t-tgemme, amek ad t-tcerreg s wuglan-is bla ma tettel-as ne telleq-as kra s amger. Sakin ula d nettat, ad tt-tessefre ; ad as-tefk aftat ne tacrit iqlan d arraz ef wayen texdem. Tual Tsefa, yal mi ara twali argaz ad tefriwes, ad tezzi asekkud er lall-is ad tt-traju, tamart ad as-tesel s uad, ad tsu fell-as : -Aha ! Nettat din-din ad temme. Mi twala tyemmat dayen tewwe-d tegnit i tegguni, terza ass n lamua er tmezgida akken ad teal, ad testefer. Tenna, tetxecce s lerara er Rebbi akken ad tt-iin. Mi d-tual s axxam, telsa iselsa n yirgazen, tcuba er umar amebun s yiderbalen d yijerbuben, tedda deg uerrabu n yiwen ueggad er tegzirt. er yidis-is taydit-is taberkant. Telleq asegres ef tayet-is, deg-s aftat n uftil20. Tesla taydit-is Tasefa sin wussan. Tamart ssya er da, ad as-tsi aqrab akken ad tcum tarit n uksum i temmel, akken ad as-ternu deg ccer d luer. Wwen er cce n tegzirt, tkemmel abrid-is d aar s usquer. Terra er yiwen unerum21 tessuter-as tansa n Qasi. Imla-as-d belli yual er txeddimt-is ; ixedddem iman-is deg uanu ines d anesar22.

20 21

Aftil : aksum n tmessat ur nesi ies (= bifteck). Anerum : bu lkuca isewwayen arum (= un boulanger). 22 Anesar : win ixeddmen tiawsiwin n usar am tewwura d iqan (= un menuisier).
Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 73 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Akken tewwe, tdemmer tawwurt, tessawel-as : - A Ubaa ! Inneqlab-d er-s, da tebra i teydit, tegge fell-as : - Aha ! E-iiit ! E-it ! Taydit isqedlalan, tneggez fell-as s agerjum, tzeyyer fell-as imuyagis am yisera n lula. Ili Qasi iglalez, tedda yid-s akken er lqaa tgumma ad as-tebru, tejbed s wuglan-is qeien am lemwas, tegzerit tessexnuzzer-it. Cwi kan, yual ifser tinnegnit, ildi iallen-is ixbabe, iddez lqaa s yigerzan-is, yual ikfa deg-s uerrek, deg yimir tettmuqul s amger-is mi ittfungu d idammen. Sin yinaragen, illan qqimen sdat tewwurt-nsen, ttmektayen-d asmi walan yiwen umar d uydi aseaf, iteddu itett kra tmea i as-ifka bab-is. Tameddit, tennejma taalt s axxam-is, testummen. I-a, tees ; tewwet-itt ef yiwen yidis.

- 74 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Amar azemni
Islam BESSACI

tudrin. Ihi taddart-nne tettidir deg yiwwet tegnit tuar aas, tettidir deg yiwet teswit berriket, yal tazent terza-d er terarin n yixxamen teef tasga teqqim. Tugdi tesqae, teduri-d imnaren almi nu tannumi yid-s. yal axxam deg taddart yeggra-d eryan, yal addaynin yeggra-d d ilem, yeffe-it lmal, icbuyla udamen si zzit, ikufan xlan deg leraq, tiegwin ualent d asuki, ulac win ara ixedmen akal. Laun yereq ubrid ara na ! Nekni s yimezda n taddart nettawi kan lewhi s wallen. Allen celent, brarent maca ulac d acu i nwala. Nettemassa kan garane, tezde-a tedawit amzun mai d atmaten, wa yekwa ef wa. Ulac lara i d-yemzagan akked taye, wama iderma fiel fell-asen awal ! Ula d alla yekref, yefa seg ttexmam. as akken nesa tigzi maca ulac d acu i nefhem, ulac win i -d-ifehmen. Akka i d taddart ur nesi aqerru, akka i d atmaten ur nesi tagmat. Ulac win irefden iman-is, yal wa amek yekkat akken ad d-iban nnig gma-s, nnig lara-s, nnig udrum-is. Wamma akken qqaren win izemren yejbed mulac yesres lmejbed. Asmi iedda wayen ieddan, yewwe-d yiwen umar azemni, ila aas deg lemer, yela ula deg tmusni. Zi d mmi-s n taddart-nne,
Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

kken akk nettwali, nettzellim tagnit, tban-a-d taddart-nne amek tella, amek tual, anda tessawe. Nettat yellan d tamezwarut tual d taneggarut gar

- 75 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yeffe-itt ddeqs-aya. Tasuta-nne ur t-tessin ara, maca llan wid i sd-yecfan. Amar azemni yesla s wayen yeran deg taddart-is, yewwi-t-id nnif yessefqed-d ur-s. yufa-d terka teswit, luent tlufa, yewwet iisi annect ilat. as akken mual yekna i ddel, mual izde-it facal, yezzwer-d leqel, mual ren ifadden-is. Yemmuger uguren s tebest, yessaf tagnit s tegzi-s zeddigen, yewwi-d tejbirt i yiisi yewwten deg taddart. Yerra-d asirem yera asalu i tikli, yera leqyud s wayes i -cudden. Yeba ad iiwed lebni i taddart s wadda, seg lsas. Yeba ad yekkes tamueqranit, tijal, tukera, lexdeatg. Yeba ad d-yerr asirem er wulawen n tarwa-s, yeur d tayri n taddart. Almi i tt-yecrew merriet i d-yufa tifrat, maca idawen n taddart-nne zgan ussen-a. Akken walan qrib ad yeffel er tizi n liser, akken walan qrib ad yawe er yiswi, xeden-a deg-s, swezlen-as lemer. Lulen-d mazal ad d-lalen wid yesluuyen aman zeddigen. Ihi as yemmut umar-nne azemni, iga tajbirt i yiisi, yea tadukli akked tegmat gar-ane, ixdem-a ifadden akked tebest. Yerna yenna :

Umsen wulawen s qeran Ayen n dir nugi a t-nefe Nwala akk ayen yeran Lbael nugi a t-nenne as ban ad snegren iuran Win gezmen a d-ilal waye

- 76 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasa tamcumt
Kahina HIRECHE

lant tikkwal, mi ara tesle i walbe n tedyanin yeran, ad teqqime tbate. Ad twede Rebbi di ddunit, amek armi i llan yimdanen ur nli tasa, ur ttqalan yiwen, ula d yemma-tsen-nni i ten-id-yurwen, tessenkeriten-id s letab. D azal-is ur rin ara, daymi. Yiwwas, tufa tmeddakelt-iw yiwen uris di Internet, tekker tewwiyi-t-id, tenna-k er-it. edda ue-as awal, ri-t. Akken t-ri, teccarrew akk ura-w, yual uglim-iw am win n tyazit. Ur umine ara llan yimdanen yecban wid-nni. Da-netta, ur ad i a-d-yessuter uselmad ad d-naru tullist ef lenana n tyemmat, din-din er teqsit-nni i xemme. Tea-d deg-i ccama. Tira, ur tt-id-ttaru ara akken tella, mai d tasuelt ara s-ge. Aas i beddle deg-s. D acu kan, seg-s i d-ugme takti. Tagi, d taqsit n Nna Caba akked yelli-s Jeiga. Nna Caba, zik i teel. Argaz-is yemmut uqbel ad d-tlal Jeiga. Yea-tt-id d xemsa di tebbut n yemma-s. Ihi, Jeiga tlul-d d tawdit. Asmi i d-tlul Jeiga, Nna Caba tefre, teqre. Tefre s usgen-is iemren, ula deg wawal qqaren : Ad a-yemne Rebbi seg usgen asemma. Teqre ef urgaz-is iruen ur tebni ef tmettant-is, yea-tt-id wed-s di ddunit-agi ur nesi lxir.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 77 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Nna Caba, trebba-d yelli-s, Jeiga, di lezz akked ttnefcic, ayen i umi tezmer texdem-as-t, ayen i d-tessuter tessawe-as-t-id, awi-d kan ad d-teneq. Temmel-itt am yiwet ti-nni i as-d-yeqqimen. D nettat i d tudert-is, d nettat i d tafat-is, yis-s kan i tettwali. ur-s tif seba warrac ma tesa-ten. D acu kan, as temla-as aas n temsal n dduni, ayen yelhan akked wayen n diri, amkan n ubabat wed-s. Yewer mi ara d-trebbi taalt llufan wed-s. Yerna Nna Caba tasa-s am waman, as ad yili yella kra texdem ur tezmir ad terfed fell-as afus-is, ad tt-tewwet. Tetta-itt. Lada imi d-tlul d tasbayet, d tagujilt. Si zik i tttettadar, ttif axir ad ters deg-s tyita wala di yelli-s. Tezga tettergigi fell-as, tuggad i as-tesxaa, ad afen medden acu ara hedren fell-as. Tewer ttrebga n teqcict di tmetti-nne. Lebda teqqar-as : Awer nger deg yiles n medden. Asmi tebda Jeiga tettimur -terra-d s lexbar i ddunit- tual tettseti s yemma-s imi d m yiwet ti. Tessawe-itt tegnit armi lemmer tettaf ad tt-temel d tamuddurt. Ur temmel ad tt-twali wala ad tt-id-walin medden yid-s. Nettat meskint, ur tezmir ara ad tefk fell-as afus, d tarwit-is. Tezga tetterra kan er daxel, awi-d kan ur as-tetteffe ara abrid. Awal d awal-is, rray d rray-is. Seg wakken tettseti yis-s, tettagi-as ad tru ula s aerbaz ideg teqqar i wakken ad testeqsi fell-as. Tuggad ad tt-id-walin medden, ad ren yemma-s d m yiwet ti. as timeddukal-is yeqqaren yid-s, teqqar-asent : ur si ara yemma, acal aya seg wasmi i temmut ! At taddart atan iban ran, ma d lberrani a wi yufan ur erren ara. Asmi i d-tewwi lbak, tru ad ter di tesdawit, tual teggan dinna, ur dtessefqad ara akk yemma-s, ama temmut ama tedder. Ula mi ara tewi idrimen, d tullas n liran i d-tettceyyi ad as-ten-awint. Jeiga, ifa, ur txu ara, win tt-yeran ad tt-imenni, tesdukel zzyen, sser akked umeslux. Uqbel ad tfakk leqraya-s i bdan la tt-idxeben. Nettat, awi-d kan ad thenni si yemma-s, as ur ad tekfi leqraya, teqbel ad teddu d tislit. Axxam i tt-yuen d imarkantiyen imeqqranen, ihi, tufa iman-is. Yemma-s meskint seg wasmi tedda, ur tebriq fell-as ti-is. Tezza-as tasa. Tera ef wudem-is ad t-twali.

- 78 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Lamena, s kra texdem deg-s, nettat ul-is ur tt-yezlim, tezga ala ddewat n lxir i as-tettak. Tasa tamcumt ! Lemmer yiwen lebd i dyurwen di ddunit, ad tekker deg-s tesa, ad t-awin medden d aea yeqqersen. Meduret. Asmi yerna ur-s uqcic, ur as-tgi ara akk ccan ad as-tini, ne bitt ad tt-id-tawi. Da-netta tual-as d tasqui. Ula asmi d-tesa tamenzutis akken, ar tura ur ad i tt-tessin. Seg wakken tereq, tekker tru, til meskint ha kan. Akken tewwe, twala-tt-id, ad a-yenu Rebbi, ad as-tini tena-as tamgert. Mai yella wacu i as-tea s lehdur. Teccem-itt. - D acu i kem-yewwin ad d-tase, yak teri sseta yis-m ? Ru ef yiman-im, atan tesfeqe taqcict. Ad til d acu-t lwec-agi bu yiwet ti i d-yusan ad a-yekfu ! - Xzu ccian a yelli, nekk d yemma-m, ldi-d allen-im. Xui teri ri fell-am. - Ur wae ara ad sle ula s yisem-im, henni-yi. Kemm mai d yemma. urem anda i as-teqqare i yelli d kemm i d jida-s ! Jida-s temmut. - Ihi a yelli semme-iyi. Seg wass-a d tsawent ur tezzi ara ad kemjjini. Nekk si tama-w semme-am am uyefki-nni i tee mi meiye. Terna-as ssma s ufella ! tasa n tyemmat ula seg uqelmun teneq-d, ur tefki afus ef mmi-s. Tenna-d hha ssyinna, tual-d s axxam-is, tetteddu-d tettru-d (rut ay ileman ad ru). Ayen armi d-tewwe s axxam-is, dayen kkawen yifadden-is, tekfa seg-s tezmert. Mai drus i ieddan fell-as, seg wasmi teel ur teri ass amellal, anagar ayen tfures mi meiyet Jeiga. Akken tewwe s axxam-is, tessers aqerru-s tees, tenna deg wul-is : ad sennde cwi, mi d lawan n tallit n lmereb ad kkre. Tesgunfa cwi, tual tekker teull lmereb, terna lica, tual s ies. Zi irad-as Rebbi d winna i d ies iseg ur d-tettaki, d ies aneggaru, ur ad yuli wass, lamana tewwe bab-is. Tru tmebunt n Rebbi si tnafa er taye, akken itteg i lmumnin, ur temaed ara di lqaa akken ara tewi win ara tt-irefden. Iemmel-itt Rebbi. D

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 79 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tajaret-is i tt-yufan azekka-nni d azeqqur deg wussu, tili akken ara teqqim alamma tfu, ur tesi edd ala Rebbi. Mi tt-melen dayen yekfa ccel-is, ualen-d si tmeqbert, yal yiwen yena ccel-is, yelli-s-nni ur as-teqqare ara akk d yemma-s i yemmuten, ur as-tembawel ara ccera, ne ad tendem deg wayen i texdem deg-s ! ulac. Ahat bitt d lfer i tefre, thenna seg-s ! Axir lmumnin akken i ten-ta ! Awal yenna-t umcic : win yesan yir dderya, yini-as si-d aqcic. Ad teggalle ur tenite ar tt-yif nnger. Mi eddan kra n wussan, tewwet-d Jeiga s axxam-nsen. Tessefqed-d leyu. Ahbuh, asmi akken yecbe ad d-tas, ur d-tusi ara. Ass-a, tusa-d ne teqqim kifkif. Tedda tettnadi deg lekwae n yemma-s, armi i as-yeher yiwen lkae s ufus i yura, d tira n Nna Caba. Nna Caba as ur teri ara ayen izaden, tettsellik aqerru-s, tessen ad taru, tessen ad d-ter, ayen isehlen. Tera cwi ur yimraben n yirumiyen uqbel ad tawe d tilemit. Teef ihi Jeiga lkae-nni deg ufus-is tebda teqqar-it armi t-tekfa. Segmi i t-tera i tbedd, ula d armac ulac, ggumant ad d-adrent wallen-is. Laul teqqur. Allen-is ldint, imi-s izemmem. Tbat. Cwi kan akka bberurcent wallen-is d imei, serrent d tiregwa, trab ura-s. Tesberber fell-as nndama, tendem ansi ur tt-id-tetterra ef wayen akk texdem di yemma-s. Deg wacu i tt-tenfe tura nndama ? yemma-s-nni tru. as tsemme-as, nettat wissen ma ad tsemme i yiman-is. Akken ara tettazu deg-s nndama alamma d asmi ara ternu s idis-is. Lkae-nni i d-tea Nna Caba, ur t-turi ara i wakken ad t-ter yelli-s, tura-t kan i wakken ad d-tesnefsusi ef lxaer-is, ur tesi ara i wumi ara teku. Tebna ad t-tcerreg, yual tezgel-it teswet. D aktab i yekteb ad t-ter Jeiga. Ayen yuran ur yezmir edd ad t-yemu. Hatan wayen i tura deg-s : Cfu ef yimeslayen-iw a Jeiga zizen fell-i :

- 80 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Teri a yelli, ur d-lule ara kan akka d m yiwet ti, d zzher-iw i yiyerran akka. Asmi lli s tadist-im, teri yea-kem-id baba-m, ad t-yerem Rebbi, d xemsa di tebbut-iw, imir-nni ihi i d-tebda teqsit. Ass wis telt-yyam seg wasmi i t-teccelqef m leqq, i turga yemma-s (jida-m). Turga am wakken ibedd-d ur-s lmelk, yennaas : llufan-agi ara d-ilalen ma ur d-temmar ara ti-is, ad d-yeglu s twait akked nnger i twacult. Nekni nettamen aas s tirga, yerna tirga-ines nettat tteffent. Teggull imir-nni ma d taqcict ara d-ilalen ad as-d-tesmir ti-is, tuggad i d-ierrun. Tera tteffent tirga-s. Nekk seg wasmi i ri, ur lli di ddunit, ttnema kan amek ara xedme, kkes-d ansi ur as-ttid-wwi ad tebru i ttexmam-agi, ne ad iyi-tesderel nekk deg umkan-is, ulac. Ifat tefka lemahda n Rebbi, dayen, mai d ara tessenet. Imi ri d acu i la kem-yettraun, da-netta asmi d-tlule s yimei i kem-mmuggre. Yeffe-iyi leqel, yena-yi unemi, zgi qqare-as amek ara d-taf iman-is s yiwet ti ? amek ara teru yid-s ? amek ? amek ? ula d baba-m-nni ief ara tsennde iru. Laul yena-yi ushiwrer23. Yewer lib n teqcict. Anwa ara yaen taqcict m yiwet ti ? Yerna di taddart ala win ara yesen i yellan. Ulac akken ur tt-awte ara ad iyi-tesderel nekk deg umkan-im, nettat tuggad. Armi d-tcawer yiwet temurt, tenna-as-d imi s lebi-s tmeut-agi i d-tessuter annect-a, atan ihi kifkif, as ad teffe deg-s tyita, ur yelli wacu ara yerun. Mi d-tual terra-yi-d s lexbar, yual-iyi-d rru, anida ara k-ge a lfer, tera yid-i am win ara d-tessukkse seg yimi n wazen. Ur asteqqare ara d ti-iw ara d-yemmiren. Si lfer-nni, Wellah ur iyi-tent-id-tesmaray i snat ma celge. as akka nekk uale d m yiwet ti, ur ndime ara. Ass-a, limmer ad yual zzman er deffir, ad iwden ad iyi-ssextiren, d ayen akken xedme imir-nni ara xedme ass-a, axir ad sen fell-i medden, wala ad sen fell-am kemm.

23

Ashiwrer : Mi ara tettnemav aas ef kra.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 81 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Awi-d kan ad kem-wali tfere, ur txue ara. Yerna emdullah, ass-a tife akk tizzya-m. Unze-as i Rebbi. Zgi qqare-as, a wer kem-yezlem wul-iw a yelli, axaer tewer dawessu n yimawlan. Ihi, a yelli ebbu semme-am ssma n tudert. S tezi n lemer-im. Ncallah ur tettjerribe ara ayen sedda, ncallah ur kem-id-yettual ara ttar seg warraw-im, ad tere i lfer-nsen, ad tee nnfe-nsen. Akka. I yebu seddant-t tyemmatin n lif seg warraw-nsent, d awezi ad fkent fell-asen afus. Akka i d tasa n tyemmat.

- 82 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tayri
Linda MAHI

tayri amek iga wudem-im ? Smekti-yi-d amek i yitewwi deg ubrid-im tefe-iyi afus ad nezger lebur. Tei-a newwe ar ttnafa tserre-iyi, rnu ur ssine ad umme. Acal tcebe mi ara d-teflali si mbaid, asesu inewwer udemim allen-im ttmecluen si lfer imi iyi-d-temmugre, amzun akken d nekk i tettrau teldi-d ifassen-im ad iyi-d-tegre irebbi zien d ssnasel n lebus s wayes ara yi-teqqne alamma yessa uqerru-m s ccib am udfel ahat ad iyi-telqe am ufrux daxel n lebs, ad yeffe ad as-yereq yigenni mi ara iru ad ielli ad yeli, iferrawen-is ad ebbken ur yettali akken i tera yid-i ne ara teru d wigad am nekkini, wamma ayen i k-yexan ay ul xu-as, e talqimt ara dtessise, nadi ef liser, true tuba-d lhemm i uqerru-k. Muend amebun acu ara t-yawin er temsal imi ur yezmir ara, yekker-d d aawali, ttnusun deg uxxam ef fare mellal, lamena ur llin ara netta akked watmaten-is d wid yewwet la s aebbu imi ran ulac deg wacu ideg i ten-iull baba-tsen, lxedma umaut ulac acu i d-izaden deg-s letab tesa lfayda d lixir akked rrbe, ileiten Rebbi ran irkulli, d acu ala Muend i d ameqqran yekcem er tesdawit sin yiseggasen-ines imezwura yewwi-ten-id akken ilaq, ssyin akin yea-d isem-is yettwet d lmelum. Ttqarib ad ifak aseggas-is wis sin yessen yiwet teqcict ef wakken i d-qqaren n At Dwala temlal yid-s daxel n lkar n yinelmaden,
Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 83 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yesteqsa-tt acal ssaa, am wakken xeddmen akk warrac mi ara tenteeb teqcict, awal yettawi-d gma-s, seddan akken abrid n Buxalfa tasdawit n le droit, ar taggara mi mfaraqen yewwi-d yid-s ttiad ad mlilen i uzekka-nni. Taqcict i umi qqaren Nasira d tawezlant di lqedd, taksumt d tamellalt, allen d tiwannain, taenjurt as kkes-d yis-s asennan, taqemmuct d taxatemt, laun ifa ulac acu i tt-ixuen. Ma dayen nnien ur t-yeri ara. Ihi akka, mlalen azekka-nni mmeslayen myeaben, atan bdan tikli lamena aqcic ur yeri ara acu i t-yettraun. Aqcic seg wass er wass yettzad tisselbi fell-as ur yezmir ara ad yeqqim yiwen wass mebla ma iwala-tt, yual ugar i yettimi yid-s i yettimi akked yimawlan-is ala di ttri i yessenqas rnu aya imi d nettat i la s-yettagin ad iru er Tizi ad mmeren. Ma tenna-as "mmet" ad yemmet. Deg uxxam, aurdi akk ara d-yawi baba-s d netta ara t-id-yawin namuli ad iffe seg uxxam ma d wiya ad asen-d yefk Rebbi. Akken kan ad yesseftar yis-sen Nasira ne ad as-ten-ya d tiawsiwin ad tt-yessefre yis-sent mi ara yesebeb cwi ad ten-id-ya d ddheb ne d llebsa i Nasira, laun ayen yellan i Nasira. Taqcict ccix ur yeqqar ala tual d nettat i la s-yessuturen idrimen ma ur as-d-yefki ara ad tesserxes : - Acal d win i yi-yeban rnu san idrimen, acu d ke i xtare imi d ke i emmle d acu ur iyi-tesacaye ara di lif... Amek ara yexdem, yea leqraya-s iru er ssera ad ixdem akken ad ixeb Nasira, ad d-yas ulac acu ur as-d-yetta ara ad as-ye idrimen, ad yual, yezza urur-is seg yiij ef Nasira, yu-as-d ula d tilifun ad as-d-yessawal ur-s lamena di tefsut mi d-yusa tebda tettaf-as-d sseba, imawlan-iw ban ad iyi-ersen, ru acal d tikelt mi ara iru ur-s er tesdawit ad tt-yaf akked yiwen urgaz tettban fell-as ssaya, d acu mi tt-yesteqsa ad as-tini yid-s i yeqqar. Ileq-d unebdu, netta di tisin-is taneggarut di magu ur d-yual almi d ctember, anebdu akk isedda-t-id di ssera ad yejme aurdi ad yexeb Nasira. Ihi, yusa-d yessefqed acal n tikal er tesdawit anda teqqar imi ur as-tessawel seg wasmi iru netta dienna, axaer tbeddel uun n

- 84 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tilifun, ur tt-yufi am wakken lqaa tesseble-itt, igenni irfa-itt, taqcict ur iban later-is. Yesteqsa fell-as, nnan-as tebes leqraya ef wacu ? ur rin ara yekker inuda-d ef yiwen issen baba-s tewwi imawlan-is ad as-tt-idxeben yewwe er uxxam n teqcict yesebeb d acu n taddart d acu n uxxam d acu n libad taddart d axerdus kan deg At Dwala, iberdan d tizerbatin, libad ad as-tini mazal tefri ur-sen lgirra ad teddu ad k-id-tetten s tmuli am lewuc, axxam n Nasira s wakal i yebna zzin-as-d s uanim, atan teldi-asen-d tmeut tawwurt, tbedd-d ur-sen er daxel tugi ad tent-tessekcem, imi i s-nnan ruen-d ad xeben, terra-asen : - Ur si ara taqcict ara wen-fke tid i yi-d-iqqimen meiyit mazal qqarent. Nnan-as-d ef Nasira, asen-teqqar tinna deg unebdu-agi i tedda d tislit, yu-itt mmi-s n xalti-s seg wasmi i d-tlul tura ruen er Fransa. Aqcic inuda ef leqel-is ur t-yufi ara yeef-d tameut-nni ieggeritt-id s abrid, at taddart akk edmen-d fell-asen kkaten-ten almi i ten-id-rran d izegzawen. Ualen-d er uxxam seg wassen ur t-id yuli wawal, iuhed zzwa alamma d asmi ara d-yerr ttar. Seg unebdu ar anebdu ad yeeyyi win ara s-d-yesteqsin ma tusa-d si Fransa ne xai, yeggul ur ihenna ala ma ur as-yeni ara argaz-is ad tennetab nnuba-s, yual tberna tettak-it i taye ulac la drogue ur yari ara ula d amesli, ad temmeslaye yid-s ad as-tini s anda yettmuqul imi xerbent wallen-is seg wayen akk itess anekcum s axxam ierra-t deg wayen i d-ttnadin fell-as yessufe-it baba-s seg uxxam. Tennedam ifa-s, tiqcicin, ulac tin ur yewwi ara, ne tin ief ur ikellex ara. Ad yexdem deg-sent lebi-s ad tent ye gar yiberdan, atmaten-nsent ad ttnadin fell-as ad tafen ad t-awin er la police ne ad awin llqei-s s yifassen-nsen axxi d ulawen-nsen ad ten-qden. Yiwen unebdu akken di uct, imigriyen emmlen ad d-asen deg waggur-agi imi aas n tmeriwin i d-yettilin, imiren i yelha leber. Yewwe-d lexbar Muend, llan wid iwalan Nasira di Tizi yebda

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 85 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

anadi, yeteqqen belli d nettat tsa-d inuda-d uun n tilifun n urgazis, da yefka-as ttiad am win umi ad yawi takerrust si Fransa d acu s lfayda. Myagaren ruen akken heddren, zien imeddukal-is sersen-as lexyu n tkerrust, deg ubrid-is n tualin immuger-d akamyun deg yiwen ubrid yezzi, rnu yeilli ef yiwen usegrarab, win ara yegrirben ifettit ur iteddu d gma-s, iru ad yual di erf ammer ad myelaqen da teffe-as afus tecce-as rruda, iru s netta s tkerrust-is di qecman. eddan wussan ef lmut-ines, isawel-as i Nasira ad tt-id-yesmekti. Ddunit tettezzi, yella lexla di ddunit meqbel laxert, akken etbe ara tettunetab ula d nettat tru teccekta fell-as tufa la police acal tettnadi fell-as. ef wakken i d-qqaren ufan-t deg ugni yeran, anwa i wwten s rra, atan d acu i txeddem tayri, tayri di tmurt-nne tcudd tura er udrim, as sin ad myemalen ma ulac idrimen tayri-nni ur tettidir ara aas si liha n teqcict ur tt-ttaan ara yimawlan-is, ad yessider tayri-nni, zien ur yexi ara winna i s-yeqqaren : Ru, ru a tayri di tmurt-nne ar tafat, ru, ru ma akkagi di lmual ad tban tafat.

- 86 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tagi tugar tamezwarut


Malek HOUD

eya, yengef, azal n snat tsatin netta yettazzal. ellawa mai d anaddal yettnadin ad yual d alu24 deg tazzla n Marathon, dien mai d win yettazzalen akken ad isenqes seg taeyt-is acku ellawa ur-s tafekka rqiqen ikecen am umesmar. Deg tiddi-ines25 d alemmas n yirgazen, deg tlemmast n wudem-is aglayan26 tezga tyuga tazurant n cclaem iberkanen, acebbub-is di d aberkan, yellufa yerna yekerei, ad s-tini lamer tekka deg-s temcet. as ma tettban-d tfekka-s d tuqirt maca ur-s tazmert yessewhamen, d tin i tittaan ixeddem ayen i wimi ur yezmir kra yekka wass. Tazmert-is yettliwi-tt s waddal27 n tazzla imi yezga dima d amerwal, yerna-as ui i d-ittewwi ssya u ssya. ur-s snat tmerwin d ta n yiseggasen deg tudert-is. Yercel abrid amezwaru d yiwet tmeut i tyessnen akken i ilaq. ur-s lexbar ef wayen akk i ixeddem. Deg wakken i yella deg lbal-is uqbel ad d-yeldi imi-s, tera d acu i yeba ad d-yini ne ad t-yexdem. Ttemsefhamen deg sin yid-sen almi kan dayen. Lufan ad yeru kra ne kra ef tmeut-is wissen anda ara dyeggri.

Alu : Recordman. Tiddi : Taille. 26 Aglayan : Oval. 27 Addal : Sport


24 25

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 87 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Qarren-d yimezwura deg yiwen wanzi : S wayen i tettaggade ara temte. Mai d ellawa i yewwen lefu n Rebbi maca d tameutis, tin akken i t-itteren tal tikkelt mi ara yewel. Yeqqim wissen acal netta yennuni, yezen, yee ef ddunit i tiurren deg tmeut i t-ifehmen nezzeh. Yea ur yettual ad yaf yiwet am nettat. Ifeddix n umdan d akud i t-sselawen. Zrin ddeqs n wayyuren segmi yeel. Yufa-d iman-is terra-t tmara ad yercel tis snat tikkal as ma deg nneyya-s yera ur ittaf ara am tmeut-is tamezwarut i syemmuten. Tameut-a tis snat i d-yu mazal ur tt-yessin, ellawa ur yettu ara tid-is, yezzi er lewayed-is : yettaker. ellawa yettidir s tukera, d amakur. Tameut-is tamezwarut tessen-it seg tqacuct n uqerruy-is er temcet n yiarren-is, wanag tis snat tettban-d am teqnut yuren, ibubb, ulac ur-s tifrat, acemma ur t-yessin fell-as. Ihi tazzla ur nettfakka n ellawa mai s lebi-s, d tin n tmara. D tarewla i irewwel ef kra n yirgazen i t-id-yeafaren seg taddart Wadda ad s-d-kksen tabernust i d-yuker i kra n temarin. Da imiren i ifukkent aea-ines, gezment-tt-id, ssersent-tt ef ufurek n tzemmurt i d-yemin tama n tewwurt n ufrag. Mi kecment s axxam ad berzent iedda-d ellawa ssyin. Iwala kan tabernust-nni tres ef ufurek, yeall akka d wakka, yiwen ur t-id-iwala, yemme s lemawla fell-as yeddem-itt-id yennezraq s tewwurt yeqqimen teldi imi yekcem d imi d-yeffe. Wissen ansi i yekka, yiwet teswit teat lqaa. Tilawin-nni mi d-ffent ad jement tabernust-nsent, ufant-d ala Rebbi d tegnit. Berrent abrid s elq n ugerjum-nsent : Abbuh ay at lera, nettwaqqed seg tbernust-nte ! Irgazen yellan deg tejmat slan-d i leya, uzzlen-d ef tikkelt s axxam n temarin yettwakren. an kan tamsalt ef wayen yeran kkukin d aserbabu deffir n umakur amerwal yekkan s ubrid n tala acku ala winna i yellan. Yiwen deg-sen ur iwala udem n wagi yukren. Ddan cwi idher-asen yiwen umdan er lejba yettazzal, kkren uzzlen deffir-s. ellawa iulfa i wul-is alaal ad ifelleq seg tyitiwin i yekkat. Yettazzal netta yettxemmim. Yedla er tesraft n ccfawa-s,

- 88 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yemmekta-d kra n wayen yesedda deg tudert-is. Yecfa ef tukeraines tamezwarut i iwala d tameqqrant mi yessawe ala mraw d semmus yiseggasen deg tudert-is. Tikkelt-nni d tayait i d-yuker. Issereq lerra i bab n tyait i t-id-iefren s uekkaz. Yewwe almi d asif, yena yiwen ucadux yeddurin ef ti n medden, ireyyec-itt, isseww-itt-id, yea-tt. Seg wass-nni yual am wakken yuen aan n tukera, ilaq ad d-yaker ne ma ulac ur yettaf ara iman-is. Deg taddart ufella, win ieflen ef kra n tawsa ad tt-id-yaf tufeg. Fiel ma nudan at taddart anwa i tt-yeddmen, d ellawa amakur. Mi yettxemmim akken, tedda-d seg uqerruy-is tmeut-nni ines tamezwarut. Ur yezmir ara ad yettu lehdur i s-d-teqqar mi ara yeru yid-s kra n wayen n diri. Yennum isell teqqar-as : Ur ttaggad, aql-i da ! Cwi n lehdur-a ttaaren ul n ellawa d talwit. Tameutis tis snat tedda-d dien deg uqerruy-is, maca ulac d acu ara d-yini fell-as, ur tt-yessin ara ar tura. Yeqqar kan deg wul-is : Zzher-iw yedda d tmezwarut er wanda ur d-nettual. Anyir yettcercur seg tidi, iles yeffe-d am yider n ukermus, nnhati ta deffir taye, ellawa yewwe kan er yiwet txerrubt ur neggug ara aas ef taddart-is; Taddart Ufella, ibelttex er ledra-s, isenned ur-s yettcehhid : Tikkelt-a dayen, ur ttawade ara ad mmide er wayla n medden acku wigi ma fen-iyi yifassen-nsen ad xelle ayen txelle tuccent. Tuccent-a ief d-yewwi awal, d arraw-is i ttisteqsan yiwen wass ma yella tettxelli aksum-a i sen-d-tettawi, ne deg tidet i sen-d-tettaker yal ass, ad t-en akken ad imuren. Tenna-asen : Assen ur d-ttuale ara ur-wen, ut ass-nni d axelle i xelle d ajemmal ayen akk i wen-d-wwi. ellawa inegfen yefka tameut-is s agemma, yesla i lheffa n waas n yiarren tettii-d ur-s. Yugad mai d kra. Yekker nnig n nnhaya-s, yebda yezzuur deg yiman-is s cwie n tezmert i s-dyeggran. Yewwe tawwurt n uxxam-is, teldi-d mi yeli d amrar cwi akkin i umnar. Tameut-is ixelen tuzzel-d s lemawlat d tergagit ur-s. Wissen amek akken i yessawe ad d-issufe kra n wawalen : ef tabernust-a, awi-tt teffre-tt ! Ifukk kan awal-is, iru deg ddux, seg yimiren ur yeri anwa i tt-yeksan. Tameut-is mi i s-d-

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 89 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yual laqel, tru teffer tabernust-nni, tual-d er urgaz-is. Terfed-it seg terdin am uewan acku ixu nezzeh, nettat tqebba, tugar-it aas deg tezmert. Tessawe-it er wussu, teel-it tinnegnit, tdel-it, teqqim er yiri-s tesburuy-as. Irgazen n taddart Wadda i d-iefren amakur n tbernust, wwen-d er tejmat n taddart Ufella, maca win d-squqren ur rin tama i tyean. Steqsan wid d-ufan qqimen ef yideknan n tejmat ttqeiren. Nnan-asen-d : Ur d-zgint ara wallen-nne deg wagi i dteqqarem akka yuker-iken. Maca ikcem-iten merra ccek, ala yiwen i isserwaten deg tigi, wagi d ellawa amakur. Ikker-d Dda ebdella, ameqqran n ugraw yenna : efret-iyi-d s axxam n ellawa. Gguggin ef tikkelt s axxam n umakur. Mebla ma sebben ef tewwurt uren axxam n win ur nettezzib i wayla n medden. Ufan-t yeel tinnegnit deg wussu-s, allen qemcent, tameut-is er yiri-s. - A tameut ! Err-d tabernust n medden i d-yuker urgaz-im i sat n taddart Wadda. Wellah ala abehdel i -ittbehdil ellawa seg wasmi i d-yekker. I d-yenna Dda ebdella. - Buh ! Waqila yeffe-iken laqel, argaz-iw yeli d amuin, atan sin wussan aya ur yeaxer seg wussu-s kunwi teqqarem-d yuker tabernust ne wissen d acu. Nekk nwi tusam-d ad twalim ma yezga-d cwi, kunwi tusam-d ad d-bellim fell-as ayen ur yexdim. Ma ur tuminem ara hatan uxxam sdat-wen, nadit ef yiman-nwen ef tbernust-a i d-tettaddrem, nekk ur wala. I sen-d-terra tmeut n ellawa i wimi yenger yiri-s seg yimei. D ayen i sen-d-tenna i xedmen. Nudan akk axxam, ur in timert. Ssutren asuref seg tmeut n ellawa imi ur tufi d acu i ufan, ffen ssersen i wallen-nsen, nnecamen. Argaz yesgunfan cwi, s ddaw ti yefer merra ayen yeran sdat-s. Yenwa ass-a i d aneggaru-ines. Yettewhem amek ur ufin ara tabernust imi ulac amkan ur zgilen mi tt-ttnadin. - ni tei-tt a tameut. I s-yenna ellawa.

- 90 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Ala, ddu-d yid-i. I s-terra. Teef-as afus, tewwi-t yid-s er texxamt n uniwel. Deg temert taccuyt tres ef lkanun, aseksut yeuren d seksu yual fell-as, yeqfel s uqeffal. ellawa yettarran iman-is d uric, iall yeffus, elme, d asawen, d akessar, ulac kra n tbernust i d-ibanen. Tameut terra srid er teccuyt-nni, tekkes-as aqeffal, terfed s lemadrat aseksut-nni, tejbed-d s laqel seg tecat tabernust yeffren daxel-is. ellawa yeldi deg warquqen-is yeqqar : Tagi tugar tamezwarut.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 91 -

Taylagt n lwiz
Ouiza TIKOBAINI

kken kan yekfa rad n urumi, tudrin n leqbayel ggrant-d deg-sent ala tulawin imi irgazen-nsent wa yenfa, wa ddaw wakal. La, tula uen seg yiir s iir. Nna Mala, ala nettat i d-yessusef rad di twacult-is, d acu kan teggra-d s tadist ahat d tagi ara s-d- ileqqmen tawacult-is. Di taddart n Texlit, tettwajeb s sin yicunqar, anebdu ccetwa d amalu. Ula d allen ur zmirent ad nadint, anef ad i rrbe. Kra n wagguren, Nna Mala ised-itt-id Rebbi s Tsedit. Dayen i d taqcict, tewa Taxlit deg yi n tegrest. as akken taalt mai d ayen i tura, nettat tettmenni ad tt-id-iit Rebbi s usalas ara d-ixelfen baba-s, awi-d kan win ara tt-iwansen. Tasedit teli-d deg yirebbi n lif, ulac taluft ur tt-nezgil, lif yesnitt i waye am yissegni deg uksum. Win ara ixedmen fell-asent ulac, tamurt d adrar, ur yelli wanda ara teggre ula d tibelt. Cwi kan yella Si Lxewni d bab n cci, tameut-is Nna Lwiza teeb, Tasedit txeddem ur-sen, tettagem-asen, tzeddem-asen, tferre-asen-d axxam. Nna Lwiza, tettit-itt ayen yellan, ur tt-tettullu ara labeda imi tesa taqcict d tinida n Tasedit. Tettak-as-d iselsa-nni tea. Tasedit, urin tufa ass i as-yehwan, ura-s tedem si letab. Seg uebbi n yisaren akked zzbel n lmal n Si Lxewni. Tezga tessaram ahat ad tual am nitni. Ineqq-itt lir mi tettwali akk ssaya-nni teqqar-as wed-s : Ayer mai d nekk i yettidiren am akka ?.

- 92 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tilemit tettrau kan ass ideg ara tt-id-yessefqed zzher-is, ammer ad tessenser i lqid n ddel n Si Lxewni akked Lwiza. D acu kan, acu n zzher ara d-iillen ur teqrurt-a ideg yurew lif imi ula d iij iunfa-tt, alamma d win i wumi qqnent wallen. Meyan, ula d netta am Tasedit i as-tera. D acu kan, netta yewwit emmi-s er Lezzayer, yesserwel-it i lam n texlent. Yesser-it armi meqqer. Yiwen wass, qqimen netta, emmi-s akked warraw-is, an imensi, la ttqeiren. emmi-s, yella wawal deg yimi-s iar amek ara t-idyini, yual ineq-d inna-as : - A Meyan a mmi, tura aql-ak d argaz, nekk ssere-k armi d tura. Nekni tettwali neyeq, ihi lemmer am rray-iw ad tuale er tmurt ke akked yemma-k. Ineq Meyan ur-s : - Lxir-ik d ameqqran a emmi, ad wali yemma ad nwali amek ara nexdem. - Ad ak-rnu. Si yiwen umeddakel-iw di Tizi-Wezzu, ad as-ini ad k-issekcem ad txedme ur-sen di tiwant imi am ke i waen imi teri. - Ma yella akka ulac am ke, aql-i di temdint, aql-i di taddart. Ansi i d-yekka rrbe ad t-efe. Azekka-nni be, yekker-d Meyan ina-as i yemma-s : - Heggi-d akk ayen ilaqen nekk ad d-uale. Iru er lebab-is ibeqqa-asen sslam. Lada yiwen deg-sen memmalen am yiudan n ufus. Mi msalamen ttrun di sin yid-sen. Yual-d s axxam, allen-is urent d imeawen. ula d yemma-s ur ttesteqsa ara imi tera d acu i t-yuen. - Amek twede, thegga-d kulci ? Kker ihi d lawan. fen-d abrid er tmurt. Yessers-iten-id uaksi di tama n ufella n taddart imi ur yewwi ara ubrid ukerrus armi d daxel n taddart-nni. Uqbel ad ten-yefk ubrid er-s, tettban-asen-d si lebid temel daxel ukermus akked uzemmur.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 93 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Bdan ttubbun, akeddar yettak-iten i waye am win yettadren er lbir mebla amrar. Akken wwen er taddart yemmuger-iten-id usqif d alayan, din i ttnejmaen wat taddart. Kemmlen abrid deg yiwet tezrigt, zelme yeffus, d tizewa tiqdimin, tugget deg-sent, htutant, ualent akk d ixerban. Ata temmuger-iten-id yiwet txerrubt d tameqqrant d nettat i iussen tazeqqa-nni-nsen. Ur tt-rin ara seg wasmi i tt-an di tegrawla-nni. Tanayt ideg yetturar Meyan, tura yea-tt uzeguf. Ifurkan-is, len ef ssqef n tzeqqa-nni amzun d amada. Ula d tawwurt tergel s tzegzewt. Uqbel ad adfen er daxel, slan i kra la d-ilehhet seg ubrid n tala. imuqel Meyan er deffir atta tban-as-d teqcict tbabbd acmux n waman, deg uzal qayli. Wehment wallen i tt-iwalan. D acu yeffren di Texlit. Zien d tiri-agi i yenfan iij akken ur tettibrik ara. Yu er-s, yenna-as : - Ttxil-m ma ur iyi-d-tefki tiqit n waman ad kkse acaya. Tasedit, tessader i wallen-s si leya. Ad tt-tee s tessegnit ur dtetteqqir ula tiqit idammen. Tmekken-as acmux. Yeswa armi yewa, yenna-as : - Ad am-d-yefk Rebbi ayen yeba wul-im. Tasedit, ur tt-id-yuli wawal. Teddem acmux-is, tkemmel abrid-is. Akken kan kecmen si tewwurt, iqubel-iten-id uea. Yeqqim akken ur t-tekkis ara seg wasmi terwel er Lezzayer. Leyu yuli-ten akk ccrub. er tama n uffella, ikufan selen seg wasmi i ten-teur d iniman. Ddaw-atsen lkanun, yeur d iiden. er tama n wadda, addaynin akken i yeqqim ibelle, deg-s i tetteqqen taat-is zik. S ufella, tarict din i teggan. Iceien tea din, tufa-ten tea-ten akk takkuct. Yeneq Meyan er yemma-s yenna-as : - Amek a yemma dagi ara neqqim deg uebbar-agi ? - Ala a mmi tura ilaq ad nemawan ad necrew akk aggens-agi, ssyin ad eddi er Mala ad as-ini ad d-tas azekka ad nesle leyu-agi akked wagens. Ma d iceien-agi ad ten-awi er tala ad ten-idssirde. Nekk ad ggane di tkanna, ma d ke ad nerr adaynin-agi d taxxamt ad teggane deg-s.

- 94 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Azekka-nni be tru s axxam n Nna Mala. Akken kan tekcem tenna-as Nna Mala : - D asedi win i d-yualen, mreba yis-m. Leslama-inem er taddart-im. - Mreba, a nni-am anida tebu true duleqrar ad d-tuale. - Acu akka i kem-id-yecqan ihi ? - Usi-d ad iyi-d-tini ma yella ad iyi-tiwne azekka. Ri ad dsele tazeqqa-w, attan tuli-tt akk takka. Ulamek ara tt-nezde akka. - Nekk tura a wetma ur zmire ara, la tettwali ur d-yegri wara degi, d acu kan ad n-tru yelli, terfed kullec sur-i yernu d nettat i izemren. - Yerbe a Nna Mala. Da d tilemit tezmer ad tali d asawen. Tekkse-iyi abel ad am-yekkes Rebbi abel. Azekka-nni be zik, attan tewwe-d, wwint-d tumlilt, rwint-d tierert, bdant asla akken almi d tameddit. Ccrub ruen, takka tekkes. Ad as-tini mai d tinna i d-ikecmen ielli-nni. Tameddit, ikcem-d Meyan, yeqqim yewhem. Mai d ayen yea i d-yufa. Tazeqqa, tual d tazedgant, yal taawsa deg umkan-is. Yeneq-d er yemma-s yenna-as : - Ad am yefu Rebbi a yemma. - D tumint n Nanna-k Mala, i tt-id-yerran akka, waqila a mmi, ula d lif yesseman. Nni-ak a mmi d tameut i d ssed n uxxam. Ma temlale-d tmeut tasedit, ad ised uxxam-ik. Ma ulac ad yeli uxxam-ik. - Ad a-yessemlil Rebbi akked tsedit. Nekk a yemma, ad eddi ad se, azekka ad kkre zik ad xedme. Azekka-nni be tafrara, yeffe-d seg uxxam. Ur ad i d-yeldi tawwurt, iban-as-d lexyal yettubbu-d s uffella. Mi d-yewwe ur-s d tilemit teneq-d ur-s : - A lxir a Meyan. - Wellah ma mmekta-kem-id, anta kemmini ? - ni ielli i true, ri ur iyi-d-tettmekti ara. Nekk d Tasedit yelli-s n Mala. - Tura mmekta-kem-id, aniwer akka tanzayt-agi ?

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 95 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- S axeddim. Yeqqar-as Meyan deg ul-is : La teskerir fell-i. Lemmer tella lxedma dagi acu ara -yessiwen er temdint. - Ru di talwit, nekk la ttawale. Meyan texdem-as, ileu, yettxemmim anida akka txeddem. Azekka-nni taebit, daen imlal-itt-id din, tenna-as yiwen wawal. Yiwen wass teka-as-d belli d nettat i ixeddmen ef uxxam-nsen, txeddem ur Si Lxewni, tzeddem-asen-d, tettagem-asen-d, akked wayen nnien. Tameddit n wass, yeqqim akked yemma-s deg uxxam yenna-as : - A yemma lemmer ad am-ini yal taebit ttemlili-d Tasedit melmi ttruu s axeddim. Asmi i tt-steqsa, tenna-yi er Si Lxewni i txeddem. - A mmi la ur yesi ara tinzar. Lemmer d lebi taqcict yecban Tasedit, ur tt-yettnal ara usennan anef tura i ttebga d letab nnien. D acu ara d-nini ? Ad as-d-yefk kan Rebbi ayen ara tt-idyekksen seg yifassen n si Lxewni d aya. Yemma-s thedder netta zi tewwi-as alla-is. yettmeslay wed-s iqqar-as : - ala Tasedit i izemren ad iyi-te di taddart-agi. Dimi i s-yenna winna : ur teri lela anida yella. eddan wussan, Meyan yufa ssed-is di Texlit. Zien Taxlit ur tewa ara iij imi tafukt-is tewa-tt Tasedit daxel. Meyan yekkes-d Tasedit si lbael n si Lxewni d lla Lwiza. Nna Mala, testefa deg uxxam. Tsett di ciu-nni i s-d-tettak ddula imi wed-s ddeqs-is. Netta ixeddem di Tizi, nettat txeddem axxam. Ma teffe, ad tubb er tala ad d-tear acmux n waman. Tullas akk usment seg-s deg taddart. Meyan yessawe ad yekkes ajlal yeffren zzin n Tsedit. Ilemiyen n taddart akk wehmen di zzin-is. Mai d tinna n zik. Zien lehna trennu di zzin. Dimi qqaren : lhemm yesukkuc, rrbe yeslulluc. Akka akk Tasedit ur tettwaqenne ara s wayen i s-d-yefka Rebbi. Tezga d acetki mazal teamma ahat ti-is rrbe ielben wagi ideg tella ur si Lxewni. Kkan ayen kkan, as ciu n lexa yettili ma d

- 96 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

lehna ur txu ara. Armi d yiwen wass, atan emmi-s n Meyan ikka-d tawwurt, inced-iten er tmera n mmi-s di Lezzayer. Yennaasen belli ad ilin waas laci imi tislit-agi ara d-awin mai d menwala. D yelli-s n yiwen umellem ameqqran. Ikseb mai d yiwet lluzin yerna tiuna mkul amkan. Laun, azgen di Lezzayer d ayla-s. Tasedit, mi tesla ur tt-tewwi ara lqaa si lfer, meqqar ad teffe yiwet tikkelt di ddunit-is si taddart n Texlit. Yernu mai er taddart nnien ara tru. Tikkelt-a, ad tbeddel akk tamurt. Ad tru er wanda ur tt-yessin yiwen. Ad teffe si lebs ideg tettidir seg wasmi i d-teldi allen-is er ddunit. Ur idum ara lfer aas imi temmekta-d belli ur tesi ara d acu ara tels di tmera yecban tagi, da tenna-as i urgaz-is : - Ru keini ma d nekk ur teddu ara. S yiwen wudem ief iban lezen. Iwhem Meyan inna-as : - Ayer a tameut tebda-kem-id ni tidderwect, tura i la tettjellibe akk si lfer, ddqiqa tbeddle rray-im. - Nni-ak ur teddu ara, dayen fiel alekket n wawal... Ula di tmurt taberranit, ilaq ad ren mesub mai drus at taddart ad d-rnu medden, ur si acu ara lse wala acu ara rre i wudem-iw. - A tabuhalt mai d tamurt n lberrani. Am nutni am nekni, yernu emmi d netta i yi-d-irebban. Iemmel-iyi am mmi-s. Tasedit twala er yigenni yebed, er lqaa teqreb. Ayen ibanen iban. Teneq tenna-as : - Ke, d imawlan-ik, ma d nekk ur zmire ara ad rue ad uale d tasa gar laci ad yi-awin d awal. Meyan iwala tameut-is, yera teba ad tru lemmer mai akka, ta-it. Yekker ijbed-d 20 alef nniqal ijme-itent i wakken ad d-ya ikerri n lid yenna-as deg ul-is : Ssya ar assen ad iferre Rebbi. Issawel-as i Tsedit yenna-as : - Ax a-d ayen i kem-ixuen terre-iyi-d erf. Akka, ad teddu ad tekkse lxiq. Tasedit, anida ara tt-id-tafe si lfer. Yewwi-tt er temdint tu-d ayen i tt-ixuen. Tufa yiwet lebba terra fell-as mli yu-as-tt-id. Mi d-wwen s axxam, telsa-d lqecc-nni-ines akken ad tt-iwali

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 97 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

urgaz-is. Mi tt-iwala Meyan, ur yumin ara allen-is, iil beddlen-astt-id. Acu d lqedd-nni, d acu i d zzin-nni. Aar d agrurzan, iallen d ayen kan, i tefred a takessiwt er daxel. Laun, yewhem, ur yendim ara ef yidrimen-nni i s-yefka, iemmed-iten. Tasedit, ieb-itt yiman-is, acu mi twala yella wacu i tt-ixuen. Idmaren-is, eryan. Ur tesi ara acu ara teqqen. Teneq er Meyan : - Nni-ak nekk mai d udem n rrbe, ayen i k-yean e-it. - D acu daen, aql-ikem ad tettbane am tgellidt ief d-ttawin timucuha. Tgerrze ulac akk d acu i kem-ixuen. - Ula d amger-agi-inu ara awi eryan ulac deg-s. Meyan yebda la s-yettfaka ber, yenna-as : - Tare d acu ara dtini. Ansi i am-tt-id-wwi ad tt-id-tawi ansi nnien. Akken tebi xdem...

- 98 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Ansuf yis-m a lmut


TANALIT
I akk irwien yeffuden, yeddren, yemmuten, ne yemmuten ur ddiren. I wulawen i tuza trui, i wid yellan war lebi, i widak daen ur nelli, i unekraf, i yilelli, i kra n win yellan am nekki.

smi i yebda uar tikli, yufa-d abrid yessawen ! Tanila-s terra er lebi, er wanda akken i zdin wulawen Refde allen-iw er yigenni, wala lferg n yitbiren. Di lqaa aeggad yettgani, mi yejbed di zznad yefreq-iten ! ulfa am wakken tiyita ters-d deg-i, itbiren-nni si tugdi rewlen ! as idim ur d-yengi, ulfa ulfa s terwit tekfen, temlel fellas tezzi, refden-tt sin yineglusen ! Ass-nni Ass-nni, seg-s akk i d-keflen wussan, tarwit mi tunag fell-i, d itbiren-nni kan i tt-yeran ! Mi teeb tebda tikli, tessuruf gar yigenwan. Ti si mbaid i tt-tettwali, teafar-itt s tmuli kan ! Tafekka tettergigi, tettmeid ef tudert i tt-yean, teqqar i terwit: - Qqel-d ur-i, amek ara idire war iman ?! Nettat tueg dayenni, ur d-tesli i yisuan !

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 99 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ass-nni Nekk, ile d taggara, beqqa i tudert sslam ! Nekk akked terwit mi neba, gar-ane ferqen yiberdan ! Gre irebbi i lqaa, dle talaba n lam. Ttrau aekka, anda ara yi-d-ires naddam, naddam n war tanekra Ass-nni Zi ur mmute ara ! Zi tudert werad-itt da, yessenday deg-s wuliw ! Tarat ur-i mi d-twehha, ires-d yitbir n lehna, yelqef-itt deg webdil-iw ! Yeli-d zdat wallen-iw, muqle-t s rrehba, deg yidim-is yema, yemmut deg ubdil-iw ! ur d-ierrek ara, ur d-yerri nnehta, ur-s gre ifassen-iw. Ttmuqule-t s lenana fell-as tenzef tasa, sserse-tid deg yirebbi-w, ssawale-as s yisem n talsa, nni-as : - Ula d ke i yettnadin lehna, ur k-yezgil yir lbext-iw, ur k-terri tmara, ammer i yi-tei ad mmagre lmektub-iw ! Ke temmute, nekk ggri-d i nndama, tif-itt lmut tudert-iw. Wissen d acu i d ssebba, d aeggad ne d yir tawenza, i k-id-yewwin s abridiw ?! Ters-d tsusmi ragen, talaba-w teffel s yidammen, itbir ur dierrek! i yemmut dayen, ammer gli yid-s daen, ammer ul-iw ur iebbek. Ssarde-t s yimeawen, kefne-t s tmuli n wallen, deg wul-iw ze-as aekka. S yidim-is yettengayen, uri ef ccwaed-is kra n yimeslayen, gerrze-asen tira, d rru ara ten-yeren, yal mi ara d-ldint wallen, di tnezzakt-nni anda ur d-icennu ara Uri-as :

Anuf yis-m a lmut, Imi nedder kan s tmara, Lebi tumm-it tagut, Azal ur s-d-yeggra, Ccfaya tugar-itt tatut, Ur nemmasri tudert am ta.

- 100 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

TUKKIST

Au n tirga
Djamel HAMRI
Tukkist seg wungal : Au n tirga Aric wis 4

zekka-nni teqqim temart akked Racid ekkun deg tlufa n zzman, d yielli-nsen amebun. Tamart tessemin i Racid teqqar-as : - A mmi bi ad fere yis-k, as lemmer i yi-mazal cwi ad mmte, ad k-rre deg umiq n mmi ur ksibe. Racid irra iman-is am wakken ur ifhim kra yenna : - Tzemre ad iyi-d-tesfehme ef d acu i d-tqesde ? - S tidet a mmi bi ad ak-zewe, akken ad fere yis-k, imi ur tesi i si la memmi la yelli ara yi-iddun lebi. Racid nin ta-it temart : - Teri liala-w rqiqet a yemma, ulac axxam, ulac adrim. - Ur tesi ara k-iceben, ini-d kan ih, ayen tettwali deg lberj-agi atan inek. - Ad re deg ccel-agi ! Ffen, yal wa d abrid-is, Racid ittxemmim deg taluft, ittnadi deg tifrat, ad iqbel ad iddu di lebi i temart ad tili deg umiq n yemma-s, maca ayen i t-iceben ur izmir ara ad yidir akked uzgennnien, seg wakken i t-iffe seg-sent laman. Ler, mazal i d-issuli iqcer, tikwal iqqar : Ddunit akken i tettru i tebber, dayen ikcem-it kukru seg ueau i d-ihubben fell-as.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 103 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

be mi d-ikker, akken uen tannumi, swan lqahwa; tamart tene-d taluft n zzwa, tenna : - Amek ? d acu-tt tririt ? - Teri lecal am wigi ilaq wakud meqqren, asmi i telli deg umiq n yemma atan rray d rray-im. Tamart tefre dayen kan, ma d Racid iffe s tkerrust ad ikkes ef wul-is tanea i t-yulin, ur iri d acu-t umiq ier ara yerr, deg walla-is, tekcem-it tizit segmi i isteqsay ef tagi ara ibu tudert-is, ne tagi ara t-issettun deg tayri izrin, i as-iran ifadden. Netta iteddu alarmi i d-yufa iman-is zdat n uxxam n Dehbiya, ittmuqul deg yal amiq imsex s ccwami n tayri ibedden am unagi ittgallan ef wayen illan ur imeu zzman. Amek ara ittu tiyita intan deg wul-is am tqeccet-nni n tizeft ! ler yual-as er daxel, mi ira axxam-nsen, infufed-d, yuli-t-id unaur d aberkan seg daxel-is. Lemmer irni cwi ad iereq, issexbabe rrwai n tkerrust s wayen illan deg lehd-is, iwehha er leber, ef ucruf irra-d nnefs, mi dyual immuger-d yiwet tkerrust tebes er rrif n ubrid, daxel-is illa umar, berra yiwet tlemit tesal-d s ufus, tessutur afus n tallelt, Racid ibes ur-s isteqsay deg tmental, maca nettat tea-t-id s tmuli, mazal isteqsay deg-s. Tilemit terra-as-d awal : - Ih ! maca send, bi ad k-steqsi ma tessurfe-iyi ? - Ulac uilif steqsi ef yiman-im. - Mai isem-ik Racid ? - Amek teri ? - D nekk i n-tufam mi n-truem ke akked yemma-k ur unezzarfu, ma tecfi. - Ah d kemm, s tidet ! tura mmekta-d, ur-m rrua ara tbeddle. Tilemit tru ad d-teldi tawwurt n deffir n tkerrust, Racid izwar-itt, alarmi iulfa s ufus n tlemit-nni yers-d ef ufus-is. Racid icarrew uksum-is, inna deg wul-is : waqila ufi ef wayen i tt-nadi Da ineq er-s : - D acu-am-t umar-nni ? - D baba, ala netta akked Rebbi i si. - Tettu ur iyi-d-tenni ara isem-im.

- 104 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- D ayen semme fell-i, isem-iw Wahiba. - Acal icbe yisem-agi, icbe akken tcebe ula d kemm. - Tanemmirt aas. - Wis ma ere-kem er yimensi ma d-tase ne ala ? Tessusem cwi, akken i xeddment merra tlawin ssizizent deg yiman-nsent, maca, nettat txemmem akken nnien. - Ayer ala ! melmi i tebi ? - Azekka tameddit, tzemre ? - Ulac uilif. Msefraqen ef wass n usihar, yal wa yeef abrid-is. Racid indekwald er tayri tamaynut akked wudem nnien, ifhem tikkelt-agi dayen nnien. Azekka-nni timlilit la d-tetta. Ulawen, tettzad tyita degsen. Racid, ibes takerrust-is zdat tmea, ittmeslay akked yiman-is iqqar : tusa-d mazal, ne ahat tettrau deg-i. Yers-d ikcem er daxel iwala-tt er yiwet temert, teqqim wed-s tettrau, tban-d am tin itqellqen : tikkelt ad temmuqel deg ssaa, tikkelt deg tewwurt. Aas i ezzifit ddqayeq-nni n urau ! Yu er-s isellem fell-as. Iqqim er tgida, deg tlemmast-is, dewwren yijeigen izeggaen ef tcemmain icelen i d-irnan tafat akked ccbaa i wudem n Wahiba, i d-iserren i ucebbub-is ef tuyat, i sitturar uberi d-ikemen seg aq. Racid, issuter seg uqeddac kra n tiremt. Imiren kecmen deg leber n tayri ur d-nudd s tlisa, indeh er Wahiba yenna : - Ahat ele fell-am ? - Ala ! ulac uilif, maca ugade uri i tura teryel. - Lemmer ad tezre, ufi akk ayen i ttnadi seg-m, d acu i tenni ma ssutre-kem i wul-iw ? - Ifhem-it wul-iw seg tazwara, ulac kra ad d-yinin ala. Racid akked Wahiba kecmen deg leber n tlufa n ddunit, as Wahiba tettetic deg yielli-s, maca netta, iqqar-as ayen ikfan ikfa, ulamma nxebbel deg-s ur nezmir i kra ad t-nbeddel, ad d-nerbe ala alummu akked tuzzma. Lemmer ad nmuqel er wayen i iran ! Wahiba tefhem liala ideg illa, iban-as-d deg wudem n Racid ibeddlen, as akken ur tebir ara mi as-tenna :

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 105 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Ahat ihuzz-ik wau ? - Yella useklu ur ihuzz ! Ffen seg tmea, yal wa d ubrid-is, deg ulawen temi-d tjeigt n tafat n tayri. Racid yufa ayen ief ittnadi, ula d nettat ayen teber deg wussan, ssuffen-tt er lisser. Seg wakud er waye, simmal teddun wussan, simmal itta-d ucaya n tayri akked ucedhi. er Racid, teggra-d tikti ara issirtien ul-is, siwa asuter n ufus n Wahiba. Mi mlalen ass nnien, ismar-d akk ayen iffren deg-s. Nettat ur teffir lfer-is mi terra s axxam s tazzla ad as-tini i baba-s deg taluft, ula d netta ifre s wayen i s-d-tessawe yelli-s deg win textar s ufus-is, d lebi kan i s-idda, ala nettat i ikseb. Ma immut ur tezwi, ur ittirti ara deg uekka. Ma d Racid, mi iwwe er uxxam, tamart tettrau deg-s, amzun tera ayen i d-illan mi tenna : - Sani i tewwe taluft ? - Azekka ad d-iban kullec a yemma, iggra-d rray n baba-s. Ussan teddun, nutni ssewaden s wayen ara mmagren tiedt akked ccbaa n yiseggasen ara ten-issemlilen. Teqqim Dehbiya wed-s deg uxxam, ur tessin kra deg-s. Bab n uxxam, iru er uxeddim, arraw-is, er uerbaz. Tebda tetteggim tiawsiwin ibbenaen, tessirid ayen yumsen, testeqsay amek axxam-agi ur tezdi tmeut seg wakken i xelen lecal-is ! tidi tettiqi. Netta tekna ef ccel, maca ssya er da, ad d-ieddi lexyal n mmi-s gar wallen, ad tt-id-tali nnehta. Texza ccian tual er ccelis. Teqqim alarmi d tameddit, atan wwen-d at uxxam, Dehbiya tu er teqcict-nni testeqsay deg-s : - Isem-im a tafruxt ? - Isem-iw Farida, i kemm ? - Isem-iw Dehbiya, i gma-m ? - Gma, isem-is ilas. D xali i s-isemman akka. i kemm ansi-kem ? anda illa uxxam-im ? - Anef-iyi seg yisteqsiyen-agi, d akud n wui. Qqimen zzin er wui n yimensi. Mi fuken kecmen tisetturin-nsen er yies, Dehbiya tuli er texxamt n warrac, teqqim yid-sen cwi

- 106 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

qbel ad sen. Farida tettawat deg Dehbiya akken ad as-d-teku tamacahut, Dehbiya tesa tenna : - eggem-d iman-im. Tebda la tekku tamacahut tenna : - Illa yiwen isem-is Mecu, isa yiwet yemma-s d taneaybut, tesa ala yiwet ti, netta simmal ittimur simmal ittseti s yemma-s gar tezyiwin-is, iqqel ikreh-itt, segmi la tettayaren, qqaren-as : ru er yemma-k tucmit isan ala yiwet ti. Yemma-s tella deg uerbaz-nni ideg iqqar, txeddem deg tkuzint akken ad d-tiwen tawacult-is, ula d nettat tfaq s wayen illan deg wul n mmi-s, ef waya tettwexxir seg-s, as tasa-s ur t-tei ara, nettaf-it ireffu yal mi ara t-id-tessefqed ma illa kra i t-ixuen. Ddan yiseggasen netta yetta deg turi alarmi iwwe tasdawit, akken as yu deg tmusni mazal-it ittunfu yemma-s, lada zdat tmeddakeltis, nettat tekkat akken ur t-tesnunay ara, seg tesdawit er uxeddim imiren ixdem axxam izwe isa dderya, izde mbaid anida ur t-idtettawe, maca yiwen wass tcedha-t tru ad d-ter amek ittili lada teba ad tissin arraw-is. Mi tewwe, tebded ef umnar n tewwurt, netta illa iwsawen ittwali-d seg aq, isla-d i warraw-is ttasan fellas, netta s wurrif yers-d ur-s inna-yas : - Amek i yi-d-tebe ula er dagi akken ad tessigde arraw-iw, ru ffe ssya. - Semme-iyi ele deg tansa. Tab ala assen. Farida teneq-d er Dehbiya : - Amek a mama Dahbiyya ie yemma-s ! lukan d nekk adtene. - S tidet a yelli llan wid i wumi teqqur tasa ula er wid i t-id isan. Nettat as-d-ellin yimeawen segmi i d-temmekta mmi-s, ru tura ad am-d kemmle. Ihi yiwen wass tusa-d tebrat seg taddart-is anida ilul, akken ad nnejmaen, ikker iru, mi iskaddeb i tmeut-is. Mi iwwe, gan agraw deg ccel-is mi issuli, iedda er uxxam-nsen ad t-id-ier. Mi iwwe, nnan-as attan yemma-k tewwe lefu n Rebbi maca tea-ak-d tabrat-agi. Netta iban-d am win irtaen, tiqit n

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 107 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yimeawen ur d-teli seg wallen-is. Yelli tabrat-nni atan d acu i stura yemma-s :

Tamacahut tekfa. Igerdan sen, ur slin i taggara n tmacahut. Dehbiya terra taduli ef Farida teffe twehha er texxamt-is. Azekka-nni am yal ass, Dehbiya teqqim d tawidt, mi ruen at uxxam ad tezzi er leqdic amzun deg uxxam-nni i d-tlul, tual-d amzun d tilemit n yielli ur s-icqi kra seg wayen ieddan, tera ula i d-tege seg wau, ma teqqim kan tettxemim ef yielli, i uzekka-s anwa ad d-ilhun yid-s. Deg uzal mi tessers, aqerru-s ad testefu, tesla i usqerbeb deg tewwurt, tekker ad tt-id-teldi tufa yiwet tmeut tettrau. tameut-nni tefka acbi deg at uxxam ef wudem-is. Teneq-d er Dehbiya : - Anita i d kemm ? D acu i kem-id-iwwin er dagi ? - Uqbel ad am-n-rre ef yisteqsiyen-agi, d kemm i yi-d-yufan daxel, kemm anta ? - Nekk d uletma-s n bab n wuxxam ideg telli. - Nekk akken tettwali d tameut am kemm, iddem-iyi-d wau n tlufa alarmi i yi-d-yessers deg umkan-agi. - Yya ad nekcem er daxel, bi ad sle i tlufa izeden ussan-im, akked wayen i kem-id issawen er da. Kecment er uxxam. Dehbiya, terra-d nnehta mi d-tekku i weltma-s n bab n uxxam tudert-is izde wurrif, tewhem seg wayen i sellen yimeuen-is, d acu-tt tmeut ur nefsi ara zdat wuru n

A mmi zizen am rru, zgi d axemmem fell-ak. Semme-iyi ef wasmi i n-usi er uxxam-ik ! ahat sfeqe arraw-ik. Tigra-agi fere aas mi sli ad d-tase er unejmu n taddart, maca sassfe, ur zmire ara ad farqe amere seg lehlak akken ad re udem-ik, akken ad ssutre seg-k ssma deg yal tikkelt i k-snuna deg tudertik. Wissen ma teri ne ala, mi meiye teli ef yira tesrue yiwet ti, ihi nekk am yal tayemmat, ur tezmir ara ad te mmi-s ad yimur akken s yiwet ti, ef waya fki-ak-n ti-iw, lli fere aas mmi izmer ad ier ddunit s ti-iw, s tayri-iw. S ur yemma-ak.

- 108 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tmess-is i d-izzin, tewhem amek tekseb tabest akken ad tenker ula d win i d-ifka uebbu-is, tezzi ur-s : - S tidet d ayen i yuran deg uendu ula sani iru, asirem-iw ad ildi Rebbi tiwwura n tafat fell-am. - D awezi ad d-til tafat fell-i, d ayen uyse seg tudert ur yettaf lebi-s umdan. - Ur d-qqar akka, ulac awezi ma mazal-ikem teddre mazal asirem er zdat, bi ad kem-steqsi, maca err-d tiririt srid. - Ulac ailif, steqsi. - Ma lli awal i gma ef tikti n zzwa kemm yid-s, d acu i tenni, akken ad stefu wa ad ihenni seg uilif n ttrebga n warraw-is ? - Tikti n zzwa akked gma-m, ur d-tekcim ara alla-iw. - Ihi d acu tettxemmime ef mmi-m tei ur iban d acu-t uzekka-s ! ini-d ? - Ur ri ur fhime iman-iw, ayen ugade ad fecle akken i yi-tera deg tizwar. - Ur gezzem ara amrar n usirem, mazal lxir er zdat. Ma d nekk, ad mmeslaye yid-s ef ccel-agi. Tameut teffe. Teqqim Dehbiya teel deg wamek ! tameddit, mi d-yusa bab n uxxam teka-as ef wultma-s mi d-tusa. Argaz yenna : - Wissen ma ad d-tual ? - Tenna-d ad d-uale. Maca, ur tt-ia ara eggu akken ad d-tual. - ur-s leqq. Deg taggara-agi sseya-tt aas, seg wasmi i temmut tmeut d nettat i d-ilhan yid-ne, telha-d akked warrac amzun d yemma-tsen, axxam ideg ulac tameut d lexla war imi, asmi i dixleq Rebbi argaz irna-as-d tameut, argaz d llebsa n tmeut. Tameut d llebsa n urgaz. Izzi-d fell-as waan yewwi-tt am targit, ur teqqim ad wun warraw-is udem-is. Lemmer ittubeddal lemer ad t-fke d asfel fell-as. - Aha tura aql-i dagi ayen illan deg-i ad t-xedme, ur ken-side ula s ueqqa n rrmel, maca Rebbi ira d acu illan deg wulawen.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 109 -

Aar aneggaru
Fatima AIT HAMLAT
Tukkist seg wungal : Aar aneggaru Aric wis 5

r ri ara ? Iban llan, nekk ke akked watmaten-ik d imezwura. Amek akka a ba, tqere-iyi dagi ? Mel-iyi-d kan acal aya ur n-tusim, ur n-terzim fella ? Wala-t ibeddel wudem-is, la yestewtiw, izme icenfiren-is teqqare : Sers li rfed Faima. Seg wudem n tebit almma yeli yiij ulac astefu. Melmi tebi ad n-nerzu fell-awen ? Yesa Bussad akked Ureqi : - Sin yiseggasen ! Yak ni erqen-ak wussan ! - Aql-a deg useggas wis uku ma ur terzi ara, drus aya ni ? I s-nni ur d-yerri awal, imuqel er yimsaen-nni i d-ikecmen. - Suref-iyi, suref-iyi a baba ru kan ad wali wihi. Wac tebb ya si Memmed ? wac tebb ya yemma ? ala tarabt deg yimi-s, ala tarabt i la iseriq, as ad yili walba-nni yessen-it d aqbayli, lemer i s-yehdir s teqbaylit. Giten yemsaen wa deffir wa, ma d Meqqran zizen yettu akk baba-s yettu atmaten-nni, mi t-wala akken ssutre deg-s : - Mel-iyi kan anda yella emmu akked Meqqran a Meyan ? - emmu ulac-it da, yu-as xali taanut di Qsenina, ma d Meqqran atan kan da er yijufar-iw. Ur limen ara mi d-nnan : taadt-ik ad d-tarew izimer tebra ar dyurew leeb deg wallen-iw. Rse-d si lkar duxe, ula d afenal n
- 110 Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

lqahwa ur t-id-swi, irem-iyi am nekk am watmaten-is, ula d aseddi ur t-id-yesedda fell-ane ulammer s wawal. Yera uxear di dunnit-a. Ffe-d yerwi uqqerru-w seg Meqqran, muqel kan Meyan amek ? Taadt n Meyan mai kan d izimer i d-turew, d azger s timmad-is. Wwtent-iyi temzirra, ur umine ara imeueniw mi yi-d-yenna mmi n tasa-w : - Wac tebb ya si la ? Uk ! xerum d la i yi-yerra. Mmi ! yettu-yi, wagi d aemmal ! wagi d agejdur i la ierrun di ddunit. Qeflent wallen-iw, iemmer umayeg-iw uale d timendeffirt, fad, la, ddux rni-d awaiw-agi s ufella. Wwi yid-i sin iterrasen, talli aql-i mmute ni selbe ur ri ara wac tebb ya si la. Lemmer telli tegnit ad kecme imiren kan, Arezqi akked Bussad kkren ad as-hedren, zelme-ten kan ssusmen. Rran-iyi idammen ur ri, ile assen ad as-ini qim di lena i tudert-iw. Arezqi yeffe-it leqel, Bussad kifkif, msefhamen yeqqim ur-i ma d Arezqi injer abrid srid er Meqqran. Ibedd-as ef yimi n tewwurt, udem awra, icenfiren qquren. - D acu i k-yuen ? i baba anida-t ? - Baba-k ! baba-k qrib yemmut, qrib i t-yena ccmata n Meyan. - Acu yeran ? - Lu kan ddu yid-i er Meyan ad tere. Lan di sin yid-sen, almi s-bedden i Meyan ef tewwurt. - A leslama-k a Meqqran, anwa winna ? Sgelli i t-wala, di sin yidsen akked yiwen urgaz, yedda cwi di lemer, wehme deg-s ula d nekkini, nni-as kan : Wac tebb ya si la. Yual d timendeffirt. Yerfed Meqqran afus-is ad t-yewwet, yeef-it-id Urezqi. - Nel ifa-k a mmi-s n wuday, tessawe ad tettu baba-k akked watma-k Bussad akked Urezqi. Yewwet gar yifassen-is, rgagint tgecrar-is. - Suref-iyi ay Arezki ttxilek, i baba anida-t tura ? - i-t-in di sbiar ru skud ur k-teni dawessu. Dawessu n yimawlan tewer. Ssnen dawessu ! Llah, lemmer i tuggaden talli ur itettun ara, ad aggaden Rebbi, fell-asen i ri. Rekben deg yiwet tkerrust, ukren aar-nsen wwen sbitar. Kecmen

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 111 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

d iefruren, ula d taebbuyt n ina ur telli deg yifassen-nsen, mziya kan si cwi uurdi di lib-iw, ue-d i i, tili ad iyi-awin d azeqqur s axxam. Mi n-kecmen deg umnar n tewwurt, afen-iyi-n jeme-d ciu n tezmert, lli-d allen-iw wala zzin-iyi. - Ffet, ffet ssya, ur bi ara ad ken-wali. Yekna-d emmu ef ufus-iw, yeqquddec ef tgecrar : - Suref-iyi a baba, suref-iyi ttxilek xue deg yizrief d aya ief ur k-qile ara aql-i deg ubrid ad ddrele ma ur terim ara. Ad yeddarel uqcic, lemmer ad yili d tidet xerum ad n-yejme iarrenis er taddart. - Ad teddrele, d tidet ! a d adrim i ken-isderlen ma ur terim ara, aql-iken qrib ad temmtem ef duru. Nni-asen akka, deg wul-iw ile ad ten-id-ssaki, ad sen-sefe allen-nsen, ahbuh ! hedre i mmi, efen liran, tebra am win ineqqcen deg waman, kra i sen-nni ikcem si tama iffe-d si taye. Amzun ur d-mmeslaye ara. Akken i yi-tera akked Meqqran i yi-tera akked emmu yellan di Qsenina ulac ! kifkif-nsen d arraw uurdi, ulac win yewwet lenn s afus ulemmer s ufenal n lqahwa, uale-d aqqerru-w icuff, leeb yezdez deg wallen-iw d ayen ur zmire ad t-ttu s tezi n tudert-iw. S kra wi aubbu akked walluy fell-asen taggara ruen, ruen ! Lemmer d rrwa kan malic d tatut i yi-ttun s timmad-iw. Ansi ara d-yeggri rru i win i yi-yecban, tebra a ttif lmut tezi n lemer. Mi d-wwe s axxam yeueg-d cwi wul-iw, frawse-d si targit, targit ! d targit d e mai d tilawt yecban tagi usi-d ufi-d Belid deg uxxam, fere d ayen ur terrem netta yefre, nekk fere. Mi mwacade yid-s lin-iyi-d yimeawen ad t-zeme, izme-iyi, ggumma ad as-elqe amzun d agrud amecu i lli, as qqaren : I yuen irgazen ur ttrun. Nekk ru, mede skud ayen ur xdime. Uk, xerum d Belid ur iyi-yettu ara, wamma wiya as ad tenkkse seg wul-iw. - Ihi amek a baba, amek telli, amek llan watmaten-iw ni ur tenyu wara imi tettru ?

- 112 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Aha kan a mimmi ur ten-yu wara, aten-in akken illa Rebbi deg yigenni, ur steqsay ara fell-asen. Ini-d kan ma ur k-yu wara keini wamma nitni zemren i yiman-nsen ur sen-ttxemmim ara. Ur iyi-yea wul-iw ad d-mmeslaye fell-asen nine uggade ad teru d Sekkura akken tera yid-i, da nettat ur tezmir ara ad tawi, d tadart ur tezmir ara i lehmum akked lif yecban wigi. - I ke a Belid, ni ad teqqime cwi ? - Ad qqime kra n wussan ad uale, aql-i lemmde tanjert di tenzit d leqraya ma d tameddit d lxedma, aql-a nlemmed akken nekk akked Ssaid mmi-s n xalti. - Ni ur tesi i k-ixuen ? - Aql-i am ugellid ur xalti, temmel-iyi am Ssaid akked Newwara, akken bi i lli ur-sen, ad asen-ikemmel Rebbi di lxir-is. Ah a baba qrib ttu, ad ak-d-ssawaen sslam, zgan teffen-k-id deg wawal am ke am yemma. - Ni deg wayen yelhan meqqar ? - Win iban, ur ttemmide i yiwen ad k-yergem, yerna zdat-i, tebra ar s-d-sfi ierman-is. - Win i ten-yesan deg udrar ur yettaggad azaar, uk ! xerum d Belid icel-d taftilt deg wul-iw. Tanemmirt, tanemmirt a Belid xerumbi d ke tceffu. Segmi d rse yid-s lehdur-iw ala s lemani akked yinzan, ur dsfehme ula d acemma, Belid yewhem : - Si sgelli, i la d-theddre s lemani ayer ? ini-yi-d d acu i yeran ? - Ar azekka ! ma yella yeba Rebbi, tura ur zmire, ur bi ad kemmle lhemm i yemma-k, berka aya ideg tella. Ur ad kfi lehdur attan tger-d aar-is ef tewwurt s teffayt n lqahwa : - Sli-d i yisem-iw, acu yellan ? Ur tufi i yellan la nhedder kan ef tezmert-im. I s yenna Belid. Muqle-tt deg wallen, eqle yella wayen i tcumm, tcumm-itt, tera-a almi neffe teef Bussad akked Rezqi, teggul teqe ur sen-teliq alamma nnan-as-d tidet s kra eren ad asrewlen s lekdubat akked tkerkas ur zmiren ara d ayen teckune

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 113 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

deg-sen tual-asen d mente, almi d-elen tidet ffren, tidet ugaden. - Yyah akka ! takeffart ur awde ad xemme fell-asen, ur awde ad ru ad awze fell-asen, ccmayet da nefka-asen lta (permission) ban ad alin ef tuyat-nne ur -d-giren ula deg yimeuen-nsen, ni wagi d agejdur, ni ula win yennejlin. Tserre i teri-s, tezzuzun aqerru-s, tekkat gar yifassen-is : - Ni d tagi i d timsegrit a yul. Meskint, tmebunt, as yeffe-itt leqel tuqqem cwi n tebest gar warraw-is ur tebi ara ad ten-tesnuni, tera-ten almi ffen tserreh i yiri-s almi yemmundel usekkud-is. Ula deg wawal : terra timedlin ef wul. Akken tera akked Sekkura i tera akked Belid mi yesla : - Ad ten-ixzu Rebbi, ttun-k ni ? ttun-a ni ? Isderwec-iten uurdi, yesderel-iten ibeddel-asen tudemt yelha rray yelha rray. Belid yeffe-it leqel iqqim deg uftis la yettxemmim : d acu-t uurdi-agi ? ni d aeckul ni d ikarusen ? Yeldi allen-is am tidak n bururu yeqqim la yesbittiw gar tmemmayin-nni, nedhe-as : - D acu i k-yuen, sani true akka ? - Ur tesi sani, waqila ur tezzi ara er Wehran ad qqime kan da uggade ula d nekk ad beddle tudemt. - Ru kan a mmi kemmel almud-ik ur d-yeqqim wawal. Lweqt-agi ideg d-neggra ayul yellan deg waddaynin yuli-d er terert, iueg ilili, texla tjujet, yezwar bu tkerkas, yeggra-d bu tidet. Dayen i ixeddem emmu i iremmu, d ayen yuggad Belid i dyusan. Ula d netta segmi iru i tikkelt taneggarut ur d-yezzi, ur d yesteqsa. Segmi kan yekfa almud-is, ula d xalli-s-nni i t-iemmlen am warraw-is ur irezzu fell-asen ula d xalli-s-nni i s-yefkan afus n tallelt lemer yebdid fell-as ulammer ef yimi n tewwurt. Ikcem-it ssus, yewwe-as almi d axenfuc, iser-it uzrem yewwen er Wehran ef lal-is ibeddel-as tagmilt ula d netta. Isselme-as tixidas akked tkerkas, yefka-as lekwae n lekteb akked tanut yebnan ef tkerkas akked leram. D adexcim (microbe ) i s-iceyye xali-s, d azrem bu tsuqqas, d llafa, mi iru ad yerwel ad t-id-teef, mi d-

- 114 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yessukkes iman-is seg yiwet tkacbat ad t-id teef taye. Dayen ! ur yezmir ara tewwe-as s aqqeru, teqqes-it tesmar-as ssem-is tessared-as alla-is, dayen tura ea akked lena ! ur yettawad ara ad d-ibren. Yal tikkelt mi ara d-leqqme awal ef tedyant-agi, teccfent-iyi tidiwin, itezzi leqel-iw ttare deg yiman-iw, neggze ula di lehdur-iw akken ad kfu, ad henni seg-sent. ile d ayen ad henni, ulac ! ulac lehna i win yesan dderya am tidak-iw, ile henna si lehdur ef Meqqran akked watmaten-is, zi mazal, mazal ad yizif wawal-iw, mazal tadyant n Rezqi akked Bussad, mazal tamacahut n yinig-nsen, yerna wigi, mai dagi kan, a yewer umecwar, d ill ! d ill umi zegren s lekmal-is, as bi ad ten-fe ur zmire ara, dayen i d-yekkan nnig ufus-iw, cwi kan mai d xalitsen amesbaur bu letut (amerkanti bu lewsax ) i ten-yezzuren, talli su a yul tekke tawwurt. Wigi d leqraya-nsen d lefhama-nsen i ten-yessawen, imi tettunefkasen (bource), zegren er tmusni akked tusnakt, Bussad di Belgique anefar n tujjya, Arezqi di Paris, anefar n tusnakt. Mi kkren ad ruen nni-assen : - Uk xerum d kenwi tselkem si rrebg n xali-twen, tura zemre ad zuxxe yis-wen ardemmani (condition que ) ad tekfum ad dtualem. - Ur ttaggad, ur ttaggad a baba, as ttkel fell-ane. Ru ay arab ar tafsut, ri tin tura teryel ur d-llin ur d-allen, ulla d iccer n tebrat aca-k a Rebbi, ur iyi-t-id-ceyyen. Dimi qqaren win ten-yesan yewa amdegger, win ur ten-nesi yuggad nnger. eddi tura ad tamne keini ddunit-agi ula d laci ssalen fell-i deg yiberdan : - Meskin Yidir, amebun n dda Yidir !s kra turew tasa-s tennejla ni ula win yefen i yiman-is tixenniqt ! Yidir bu yirgazen yual d meskin. Ih, akka mai d lfer ur frie ara imi zemren i yimannsen, maca ssarme lemmer i d-ttasen xerum akka ad ten-ier udaw, ad ten-ier ubib, ad refden aqerru-w gar medden, acku deg wansayen-nne win ur d-nban di taddart-is amzun tegzem tudert-is

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 115 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Taddart merra tewhem, ualen la yi-d-ttawin lemtul la s-qqaren : Yidir n at leflani, win yefkan lta i warraw-is ad ruen bla tualin. - Tebra ar ial, lemmer yal yiwen deg-ne ad yexdem am netta, ad texlu taddart, tezmer ad tenger ula d aar ur d-igerri deg-s. Kra nnien qqaren : - Wellah ar yezza, d acu ara xedmen da, ulac am temdint a wlidi. Yal yiwen i s-yehwa yini, yal wa aqqeru-s di tcacit-is yal wa rray-is di lib-is. Nekk ri ale, ri sxere maca akken qqaren zik-nni : abib mi yessader i wallen-is, nekk ad iyi-yaf fate. Akka i tera yid-i, asmi nedme di rray-iw ifut-iyi lal Ur yeqqers uyeddid ur nilen waman. Ur tufi acu i -yuen as ruen-iyi akk warraw-iw, yeggra-yi-d Wakli xerum d netta, ahat ur yettbeddil ara am yimezwura. Tamawt : ayen i d-yeggran seg wungal-agi ad t-terem asmi ara d-

yeffe di kra n wussan i la d-iteddun.

- 116 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Lezib n yiersiwen
Georges ORWELL
La ferme des animaux Tasuqelt : Habib-Allah MANSOURI Tukkist seg wungal : Lezib n yiersiwen Aric wis 4

er taggara n unebdu, asali n tedyanin yu azgen n tmurt. Yal ass Napolon akked Tkuret n Udfel tceggien itbiren, tuda-nsen : ad gren iman-nsen gar yiersiwen nnien n lezayeb i iqerben i lezib-nsen. ekkunasen-d amek i tera tnekra, am wakken slemden-asen-d anya n A zzaylalt n tmurt n Lengliz. Aric ameqqran n lweqt-agi yesedda-t Mass Jones deg Willingdon, yezga yeqqim deg tberna Izem-Azegga yetcektay i win yeban ad d-isel tmeqranit tameqqrant i t-yuen asmi i ttesnejla tirkeft n yiersiwen seg lezib-ines. Imawlan n lezayeb nnien i ia awnen-t ciu deg wussan imezwura. Deg wulawennsen, steqsayen ma ur zmiren ara ad sfaydin seg lmuiba i yuen Jones. Mass Jones yesa zzher imi imawlan n snat lezayeb dyezgan er tama n lezib-ines ur ttemsefhamen ara, ttemeqlalen dima. Lezib amezwaru, Foxwood, meqqer mli, maca ur tqumen ara yernu d aqdim : tikessawin mebla lqima, tibirin yeatent lecic. Ayen yenan bab-is, Mass Pilkington i yeseddayen
Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 117 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

aric ameqqran n lweqt-is deg yada deg lexla ne yada deg yisaffen, ilmend n tsemhuyt. Lezib nnien, Pinchfield, mecu ef umezwaru, maca bab-is iqum-it. Bab-is isem-is Mass Frederick, d argaz yezgan deg ccerat, am wakken yettwassen s taert-ines deg uric n yiwela. Mass Pilkongton akked Mass Frederick myikrahen armi ur zmiren ara ad msefhamen ula ef temsalt i izemren ad ten-tenfe deg sin. Maca deg sin yid-sen tessefqe-iten tnekra n yiersiwen, am wakken nnezgamen, ttqelliben amek ara xedmen i wakken iersiwen-nsen ur erren ara nnig wayen ran yakan ef temsalt-agi. Deg tazwara wan tasa ef tekti n lezayeb i yesefraken iersiwen s timmad-nsen. Tidderwect am tagi, sya mraw d seddis n wussan umbad, kulci ad yual s amkan-is, i d-nnan. Ssazlen awal belli deg Lezib n Umanwar (ula s wure n ddunit ur s-ssawalen ara Lezib n Yiersiwen) iersiwen zgan d amennu gar-asen, yernu ma kemmlen akka ad ten-ine la. Maca iedda lweqt, iersiwen ur mmuten ara seg la. Ihi Frederick d Pilkington ufan imannsen ilaq ad beddlen tasetna (refrain) i d-wwin. ef tutlayt-nsen, lezib-agi yeur d lefaye. Iersiwen ttemyean gar-asen, kra deg-sen sraayen wiya s tefiin yeran, am wakken cerken tiwetmin. Ata acu ara yerun, i d-yenna Frederick d Pilkington, asmi ara nere ad nbeddel iuaf n Yakuc. Maca ulac win i yumnen lehur-agi. Nnig waya, yuzzel wawal ef yiwen n lezib agrurzan deg wanda ttwaqecen yimdanen, anda iersiwen selayen lumur-nsen s yiman-nsen. Kra n wagguren umbad, tanekra-agi n yiersiwen tu akk lexlawi. Iramulen yellan d imuen yeffe-iten leqel tura, ad as-tini en. Akraren mmen ef tebirin, an kulci. Tifunasin ttneggizent er yigenni, selayent deg ubrid-nsent yakk ibidunen ara mmagrent. Iudiwen mi ara dawen zdat n uerri ad ebsen, imnayen ad d-afen iman-nsen ttwaegren er tmurt. Ula d anya d wawalen n A zzaylat n tmurt n Lengliz uen yal amkan. Amseret agrawlan yuzzel deg tmurt, efent akk iersiwen. Mi ara s-slen yimdanen, as akken itteffeiten leqel, qqaren-d belli yakk waya d askerer. Qqaren-d daen

- 118 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

belli ar tura mazal ur awen ara ad fehmen amek ixeddmen iersiwen-agi iwakken ad awen iman-nsen er waya. Yal aersiw ara fen icennu A zzaylat n tmurt n Lengliz ad ye imiren aekkaz. Maca as akken imseret yetta yal ass amkan : ijemumen teffiren-t, itbiren ef yisekla cennun-t s ul n wass. Ccna-agi yexle d uhetwir n uemmer ad as-tini yexle d uay n nnwaqes. Mi ara s-slen yimdanen, tettaaf-iten targagayt amzun slan s yiwet n lmuiba ara d-yelin fell-asen deg wussan i d-iteddun. Deg tazwara n waggur n tuber, asmi tekfa tmegra n yirden, dant deg uaraf, usan-d kra n yitbiren, zzin qbel ciu deg yigenni, da rsen deg umra n Lezib n Yiersiwen. Jones d yifellaen-is irkelli usan-d d seddis n yirgazen nnien n Foxwood d Pinchfield , jelben ef erb, wwen tama n uxxam. Wwin-d yidsen izduzen, anagar Jones , i ten-yezwaren, i d-yusan s tmekelt deg ufus. Mebla ccek usan-d ad d-rren ayla-nsen. Tagnit am tagi bnan fell-as aas aya, ef wayagi heggan iman-nsen seg ucal n wussan. Takuret n Udfel yera akk imeniyen n Jules Csar deg yiwen n udlis aqbur i yufa deg uxxam, yernu d netta i yeselayen timezlin n ustan. Yefka-asen-d tanbain, da yal yiwen yu amkan-is. Mi qrib ad awen yimdanen er yixxamen n lezib, iserre Takuret n Udfel i tenagt-ines tamezwarut. Itbiren, deg kraet n tmerwin d semmus yid-sen, ufgen nnig n yiqerra n ugalfu n yicenga, sseren-d i tuffa-nsen ef yiqerra n wid iedmen. Acengu ur ifaq ara armi d-yufa iman-is yeli-d deg yiwet n txettalt n yiwezziwen yeffren deffir n erb. S yimenqaren-nsen bdan anqab deg teglulin n yimdanen. Ar tura, imennuen-agi mazal-iten d imera imeca, imdanen awen ad qaren iwezziwen s yizduzen. Maca imiren kan Takuret n Udfel iserre i tenagt-ines tis snat. D netta s timmad-is i inehren tikra-ines anda ad d-naf Edme taat tamellalt d wakraren. Mmen irkelli ef yimdanen, kkatenten seg yal tama. Maca tamlilt tameqqrant tettunefk i uyul Benjamin i itezzi ef yiman-is, da ad yebdu aekkek, tiyitansen, ta deffir taye. Maca as akken imdanen awen i tikkelt

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 119 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

nnien ad asen-fen tasawent s lfel n yidebbuzen-nsen d yirkassen iwumi yezzi uzzal. Imiren iserre Takuret n Udfel i yiwen n uziq, d tamuli n tualin er deffir. Iersiwen irkelli ualend er deffir, zegren tawwurt tameqqrant, da kecmen er umra. Imdanen seren-as i ssuat n trennawt, ilen iersiwen ttwaelben, da bdan la ttazzalen deffir-nsen. D wagi i yerja Takuret n Udfel . Yea imdanen ad aen armi wwen er tlemmast n umra, imiren ffen-d seg deffir kra n yiudiwen d kraet n tfunasin akked uzuran seg yilfan iqqimen ffren deg umesbel. Imdanen faqen belli lin deg yiwet n tcerket, iersiwen gezmen-asen abrid. Takret n Udfel yefka-d tamuli n tenagt, d netta i yezwaren , srid ad yedhem Jones . Wagini akken ad iud ef yiman-is, yeddem abecki-ines, yejbed. Alalas iuz azagur n Tkuret n Udfel , ijre-it, am wakken yena yiwen n yikerri. Mebla ma yual er deffir, Takuret n Udfel yewwet s ljehd yesa (taeyt-ines tewwe twinas d snat n tmerwin n yikilugrammen) iarren n bab n lezib iwumi yettwakkes kulci i iseren i ubecki-ines uqbel ma ad d-yeli ef uemmur n lebar. Maca win yessefqaen mli d Malabar i ibedden ef yiarren-is n deffir yekkat s tefiin-ines tiayanin. Tiyita tamezwarut tuz aqerru n yiwen n uxeddam n Foxwood i yelin deg yixmir, yeqqur. Imi walan aya, aric ameqqran n yimdanen sseren i yidebbuzen-nsen, eren ad rewlen. Deg tama n yicenga, terwi teberwi. Iersiwen irkelli ttqaqaren-ten deg umra, wa yetekkikiten, waye icekke-iten, wa yerke-iten. Ulac aersiw ur d-yerrin ara ttar-is, ula d tamcict tettekka. Tjelleb seg ssqef er tuyat n yiwen n ufella iwumi tesenta accaren deg tmegre-is, dayen yean amdan-nni yetsuu er Rebbi i t-ixelqen. Mi walan abrid iserre, ffen imdanen seg umra, sinakin rewlen er ubrid, feren imi selken seg lmut. Akka ihi, semmus n ddqayeq umbad n unbaz, abrid i ten-id-yewwin, d netta i ten-yerran, rewlen, wa deffir wa, iwezziwen deffir-nsen. Ula d yiwen seg yimdanen ur yeqqim, anagar yiwen, win iuzan deg uqerru, yeleq ef tmurt. Malabar mi d-yual er umra inal

- 120 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tafekka n umdan-agi s lewafer-ines, iqleb-it ef urur. Amdan-nni ur ierrek ara. Yemmut, i d-yenna Malabar, d ayen yesezanen. Ur nwi ara ad t-ne. Ttu tifiin deg lewafer-inu. Maca anwa ara yamnen belli ur t-ni ara s lemamda ? - Anfet-a seg tnafrayt ay imeddukal ! i iegge Takuret n Udfel amejru. rad d rad. Amdan ur yesi azal ala ma yual d letta yeqquren. - Ur bi ad ne edd, as d amdan, i d-yenna Malabar s yimeawen. - Anda tella Edme ? i iegge yiwen. D tidet, ulac win iwalan Edme . Iersiwen yeffe-iten leqel. D acu i tt-yuen ? Tettwawet ne wwin-tt imdanen d tamebust? Maca deg taggara ufan-tt deg umesbel. Teffer, aqerruy-is yerdem deg walim. Terwel imi tesla i tiyita n lbarud. Sinakin, imi d-ualen iersiwen er umra, ur ufin ara argaz-nni yean ef tmurt, zi yuki-d sinakin yerwel. Iersiwen nnejmaen i tikkelt nnien. Feren mli, yal yiwen iekku-d s leya tigawin i yexdem deg umennu. Imiren kan emren urar n trennawt. Sulin asenaq, cnan A zzaylat n tmurt n Lengliz aas n tekwal, mefarent ta deffir ta, er taggara wwin ikerri-nni i d-yefkan tudert-is d asfel i tegrawla ad t-melen. Timtelt-agi fkan-as azal meqqren. ef uekka an yiwet n tedmimt. ef yiri n tesraft, yenna-d Takuret n Udfel yiwen n yinaw amecu. Yenna-d deg wawal-is belli iersiwen irkelli yessefk fell-asen ad heggin iman-nsen ad mmten akken ad arben ef lezib-nsen. S unemzel snulfan-d yiwen ubreqqes aserdas, tin n Waa-Aersiw, Asmil Amezwaru, i d-fkan imiren kan i Tkuret n Udfel akked Malabar . Deg tilawt, abreqqes-agi d tazali yettwaxdmen s uir (d tifin i d-t-ufan deg terfet n tberdiwin, zik-nni sxeddmen-tt i ccbaa n yiudiwen) ara qqnen ussan n acer d tmeriwin. Abreqqes nnien, tin n Waa-Aersiw, Asmil wis sin, tettunefk, umbad n tmettant, i yikerri.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 121 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Qqimen aas la ttmeslayen ef yisem ara d-fken i umennu yeran, deg taggara fen isem n unmeni n Umesabel, acku syen i tebda tanagt n trennawt. Seg uxmir ddmen abecki n Mass Jones . Yernu ran belli deg lezib llant tsenfrin. ef waya mtafaqen ad sbedden abecki-nni am umrud ara sxedmen sin n yiberdan deg useggas : ass n 12 tuber i usmekti n unmeni n Umesabel akked wass n la Saint-Jean n unebdu, i usmekti n Tnekra.

- 122 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Arranku
Paulo COELHO
LAlchimiste Tasuqelt : Inelmaden n tmazit - Tizi Wezzu Tukkist seg wungal : Arranku Aric wis 4

taer n ubellar, ikker di tafrara, iqubel ass am lewayed-is. Mesub s kra n utqelleq. Ugar n tlatin yiseggasen seg wasmi i tella tanut-is i d-yusan di tiilt n yiwen uzniq i yeskesren, anda, d ixuay n yimsaen i ditteddin. Tura, ifat lal akken ad ibeddel deg-s kra. Di ddunit-is merra, anagar tiin akked lbi n tawsiwin n ubellar kan i yelmed. Tedda yiwet tallit anda taanut-is tettwassen s waas, ama ur ttear n tmura n waraben, ama ur yijiyulujiyen n tmurt n Fransa akked Legliz, ne isekriyen n tmurt n Lalman, nutni uren d adrim. Di tallit-nni, d zzhu ameqqran ttjara n ubellar. Isugen amek ara yual d amerkanti, akked uemmur-nni n tlawin tucbiin ara ikseb mi ara yual d amar. Mena, lweqt itteddi ef uqerru-s cwi cwi, am akken itteddi ula ef temdint-nni s timmad-is. Almi tual temdint n Suta, tennegma ugar n ana, ula d ttjara teef abrid nnien. Liran-is ruen

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 123 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

beddlen amiq, ala kra n tuna i d-iqqimen di tiilt-nni. Ulac win i terra tmara ad yali tasawent icban tinna ef snat tuna tigellilin. Mena, ttaer n ubellar, ur isi ara lxetyar, imi azal n tlatin yiseggasen aya netta itta, isnuzu enf-agi n tawsiwin, tura, ifat-it lal i wakken ad ibeddel amkan. Yal taebit, ittassa cwiu-nni n tberdatin ur neuqqet ara di ciu-nni n tezniqt ma yella win ara d-eqqrent. D wagi i d ccel-is d iseggasen aya, almi issen ladat n yal amsebrid. Anagar kra n ddqayeq i mazal akken ad d-yawe lawan n yimekli, da, yiwen uberrani, ibedd-d zdat tanut-is. Ilsa am netta am medden, mena taucin n ttaer-nni eqlent belli ur isi ara idrimen. as akken, ikcem er daxel n tanut ira cwiu qbel ad iru. Zdat n tewwurt, tella yiwet tluet i d-iqqaren di tama-nni ttmeslayen aas n tutlayin. Ilemi, iwala yiwen urgaz iqqim-d deffir n ssrir. - Ma tebi, zemre ad ak-d-ssizdge merra tiawsiwin-agi-inek, acku, imi akka umsent, edd ur tent-itta. Ttaer i ttmuqul-it awal ur t-id-yuli. - Mi ara fake, ad iyi d-t-ffke s wacu ara d-ae ayen ara ee, yak akka? Argaz-nni, iggugem. S wakka, ilemi ira belli rray atan ur-s. Iddem-d aclu-nni i yellan deg usegres-is -imi dayen ur iwa ara ad t-yels deg uneruf. Da, ibda issizdig yis-s tiawsiwin-nni. Deg wazal n uzgen n tsaat, issazdeg merra tiawsiwin i yellan di treffit. Din din, kecmen-d sin n yimsaen, uen aas n tawsiwin. Mi akken i tent-ifak merra s usizdeg, issuter di ttaer-nni ad as-d-yefk ayen ara ye. Irra-as ttaer : - Lun ad ne. elqen taanut, da ruen kcemen er yiwet ttberna i yellan di tiilt. Mi akken i qqimen er abla-nni ur nesi ultma-s, inna-as ttaer s kra n uzmumeg : - Mai alamma tessazdge kra ara k-d-fke ad tee imi ccarianne tettem fell-ane ad nesse yal amdan ara illaen.

- 124 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Ihi, acimi i yi-tei xedme akk annect-nni ? - Acku, tiawsiwin-nni umsent, yerna keini, ne nekkini, newa ad nessizdeg allaen-nne si yir ttexmam. - Mi akken i fukken ui, ttaer izzi er yilemi inna-as : - Bi ad txedme ur-i. Sin yimsaen i d-ikecmen mi akken i tessizdige tiawsiwin-iw, ayagi, d limara i yelhan. - Medden, ttmeslayen aas ef limarat, mena, di tidet, ur rin ara ef wacu i ttmeslayen. Am nekkini, ur neri belli, ddeqs n yiseggasen aya la ttemsefhame nekk akked wulli inu mebla ma sxedme imeslayen. - Nni-ak tebi ad txedme ur-i ne ala ? - Zemre ad xedme akka alamma d tameddit. Ssya s azekka be, ad ssizedge merra tiawsiwin i tesi di tanut-ik. Ma d keini ad iyi-d-tefke s wacu ara rue azekka er tmurt n Maer. Da, ttaer ittasa. - Lemmer ad tessizdige aseggas s lekmal, ad ternu ad tessenze merra ayen illan di tanut s ssuma layen, akken, mazal-ak ilaq ad d-trele akken ad true er Maer. D imelyan n yikilumiren i yellan gar ana akked tzumag n Maer. Teli-d yiwet tsusmi d tameqqrant, deg yiwet tegnit, ad tile tgen merra temdint-nni. Ulac ssuq, ikfa wawal gar ttear, ne irgazen i yettalin akken ad d-ddnen si umat, ne isekkiyen iceben s yifassen-nsen urqimen. D taggara n usirem akked usikel, akked yigelliden, ne timucuha n wul, kfan igerwaj, dayen tizumag. Amzun akken ddunit merra teggugem, imi rru n yilemi-nni issusem. Ulac uzzu, wala letab, ne asissef : anagar yiwet tmuli taderalt, i ieddan akin si tewwurt-nni tamecut n ttberna, akked lebi-nni ameqqran n lmut ad d-ters, akked nnger n kullci di dqiqanni. Ttaer, iwhem deg-s. Am akken, lfer-nni i t-iwala ifre be, ixsi deg yiwet tegnit. Inna-as : - Zemre ad ak-fke s wacu ara tuale er tmurt-ik, a mmi. Ilemi iggugem almi. Yual ieggem lewaye-is, irna iddem-d asegres-is, inna-as :

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 125 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Ad xedme ur-k. (Daen issusem tallit nnien) Laqen-iyi yidrimen s wacu ara d-ae kra n wulli. D tikli ayyur segmi yella d axeddam ur ttaer n ubellar, as akken lxedma-nni, mai d tin i t-ieben. Ttaer, kul ass istewtiw deffir n ssrir, iqqar-as ad iader ef tawsiwin ur ttruunt ara. Iqqim dinna, as ttaer-nni d bu tehdurin mena ixa amesxer, yerna d aeqqi, imi ittxelli-it akken iwata yal mi ara tenz tawsa, s wakka, ijme ddeqs n udrim. Mi yerra lesab-is yiwet tebit, yufa belli, ma ikemmel lxedma-s di tanut-nni, am akken i tt-id-ibda, ilaq-as aseggas akken ad yizmir ad d-ya kra n wulli. Yiwen wass inna-as i ukerwa-s : - Bi ad ssali tireffit i tawsiwin. Nezmer ad nessers yiwet di berra, akken ad d-jebbed imsaen ula seg wadda inna n tezniqt. - Lemer i xdime tin icban tagi, tireffit di berra ! Akken win i dieddan tezmer ad tesel deg yicettien-is, da kulci ad yual d rrmim. - Asmi i teddu di lexlawi, nekk akked wulli-inu, izmer ad tentiqqes uzrem, di yal taswit. Mena tamsalt-agi tettekka di tudert n umeksa akked wulli-is. Ttaer, iru ad d-iqdec i yiwen umsa i d-yusan akken ad ya tlata yecmuxen n ubellar. Tura isnuzu s waas, amzun akken tual ddunit er zik-is, asmi abrid-nni d netta i iemren s waas di temdint n ana. - Simmal i ttnernayen yemsaen. Ayen i n-rebbe tura, zemre ad idire yis-s akken iwata, yerna ula d keini, ur tettettile ara, tzemre ad d-terre ulli-k. Ihi, i wacu ara tessutre nnig waygi di ddunit ? - Acku, ilaq-a ad nefer ayen i d-mmalent limarat. Yual indem acimi i d-ibder limarat, acku, ttaer-nni ur as-tefki ara tegnit akken ad d-immager agellid. - D ayen i wumi yeqqar umar-nni Amenzay anaraf ne zzher n ueffa, acku ddunit teba ad tidire Tamacahut n wul-ik. Ttaer, ifhem imeslayen n uxeddam-is, imi, tilin-nni i yella dinna, d yiwet si limarat, yerna, s wayen i d-ssekcamen yal ass, d lmual ad

- 126 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

indem acimi i yessexdem yilemi-nni di tanut-is as akken s lela i t-ittxelli, seg wakken iil d lmual ad izmiren ad ssenzen ugar n wayen i snuzuyen tura, i ttak-as lexla d ameqqran; imi di tdemmi-s ur itteil ara ad yual er wulli ines. Ineq ttaer ar uxeddam-is akken ad issereq awal-nni i d-bdan ef treffit, inna-as : - Acu n ssebba imi tebi ad true er tzumag ? - Acku yal tikkelt ttmeslayen-iyi-d fell-asent. Agerruj, tura yual d asmekti iweren, iba ad t-ittu. - Ur ad i d-ufi amdan i yeban ad icerreg rrmel n uneruf akken kan ad iwali tizumag, yerna anager idurar n uda i tent-iemren. Ula d keini tzemre ad tebnu tazamugt deg tebirt n uxxam. Iru ad as-d-iqdec i yiwen umsa i d-ikecmen, da inna-as i ttaer : - Keini, deg lemer-ik ur tessarme ad tessikle. Seldazekka-nni i d-imlen, ttaer yual-as-d er wawal-nni n treffit : - Ur emmle ara abeddel s waas. Ama d keini ama d nekkini, ur nelli ara am asan, netta i yellan d amerkanti ameqqran. as ad ile di kra n ssuq, mena ayagi ur t-itturru ara, ma yella d nekni iwwi-d ad nebbi taeyt n lelat-nne. - Ayagi d tidet. - Acimi i tebi ad txedme tireffit ? - Bi ad uale er wulli-w s lejlan. Mi ara k-d-ismir zzher-ik, ilaq ad tfarse, s wakka ad t-niwen akken i -ittawan ula d netta. D wagi i wumi qqaren amenzay anaraf ne zzher n ueffa. Issusem ttaer almi, yual inna-as : - Nnbi, amcegge n Sidi Rebbi, iwwi-a-d Leqran, icre-d fell-a xemsa lumur, ilaq ad ten-nexdem; tin isan azal ameqqran garasent, d laman s yiwen yillu ulac wis sin, ma d tiyi tella, tallit xemsa tikkal deg wass, tuumin n Reman, akked lacur i yellan d leqq n yigellilen. Issusem, iri-s ileb lemali mi akken i d-imeslay ef Nnbi, isa liman, as tikwal iur d lemeq, mena ijgugel deg ubrid n tinneslemt. - I tis xemsa ?

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 127 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- Sin wussan aya segmi i yi-d-tenni belli deg lemer-iw ur ssarme ad ssikle. Ihi tis xemsa i d-iwwi lal ad tt-ixdem lmumen iean, d asikel. Ilaq xerum yiwet tikkelt di tudert-nne ad nefes akal iqedsen n Mekka. Mekka, tebed s waas ef tzumag. Asmi i lli d ameyan, xtare ad ssefti cwi-nni n uurdi i si deg tanut-agi. Ssarame di yal tikkelt ad d-yas wass anda ara uale d amarkanti, s wakka ad rue er Mekka. Rebbe ddeqs n yidrimen, mena ur zmire ara ad ttekle taanut-iw, ef umdan waye, acku ibellaren sehlen i trui. Imir-nni, ttwali aas n yimuen mi ara d-eddin zdat tanut-iw akken ad fen abrid er Mekka. Llan deg-sen wid isan aas n cci, san ula d iqeddacen akked ileman, mena ddeqs nnien d igellilen ugar-iw nekkini. Ttruun, ttasen-d s lfer, srusuyen ula ef tewwura-nsen limarat n li yeqan. Yiwen deg-sen d axerraz irebbe arum-is s lexyaa n warkasen n wadi akked wagi, inna-yid belli azal n useggas i yela deg uneruf uqbel ad yawe er Mekka, mena ur yuki ara i eyyu am akken i s-ittaki mi ara iteddu di tzenqatin n ana akken ad d-ya aglim. - I tura, d acu i k-ifen ur tettruu ara er Mekka ? - Acku d nettat i yi-yean ad idire yerna ad ebbi taayt n wussan ur imgaraden ara, gar yicmuxen i yean di trefyin n tanut, ne imekli akked yimensi i tette deg tzeqqa-ina n wui. Ugade ad ssefru targit-iw da ulac d acu ara ssireme, yerna ad tual tudert-iw ur tseu ara lbenna. Keini tettargu ulli akked tzumag. Ke mai am nekkini, acku tebi ad tessefru tirga inek. Ma d nekk bi kan ad ssarame rrwa er Mekka. Mai tikkelt i sugne amek i tga tikli deg uneruf, agga inu er umkan anda i yella urunni iqedsen, akked seba tikkal ara s-d-zzi uqbel ad t-nnale. Ula d wid ara yilin s idisan-iw akked dduat ara nembaddal sugna-tent. Mena, ugade ad ndemme, da xtare ad ttargu, rrwa wala ad rue. Ass-nni, iserre-as i yilemi ad ixdem tireffit-nni i yeba. Mai medden akk kifkif amek i ttwalin tirga nsen.

- 128 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

eddan sin wayyuren, tireffit tjebbed-d imsaen s waas. Ilemi irra lesab-is yufa belli setta wayyuren ara irnu akken ad isu s wacu ara yual er tmurt-is, yerna izmer ad d-ya snat tikkal taqeit-is n wulli, yerna daen izmer ad imsewwaq akked waraben, acku ilmed tameslayt-nsen. Seg wass n tebit-nni di ssuq ur issexdem Urim akked Tumim, acku Maer tual-as d targit ibeden ugar n wayen i tebed Mekka ef ttaer n ubellar. S wakka, isteqne s txeddimt-is, yal ass ittxemmim er wass mi ara irres deg usagen n Tarifa am umnay ielben adawen-is. Ccfu belli ilaq-ak ad tesu d acu i tebi, akka i s-inna ugellid n Salem. Ilemi, ira d acu i yeba, imi ilmend-is i la ixeddem. Ahat agerruj-is d rrwa ines er wakal-agi aberrani, timlilit ines akked umakar, akked usnerni n tqeit-is snat tikkal mebla ma ierref ula d yiwen uurdi. Ifre s yiman-is, imi ilmed ddeqs n tawsiwin, am ttara deg ubellar, tameslayt mebla lehdur, akked limarat. Yiwen wass deg uzal, iwala yiwen urgaz yuli-d si tama n wadda n tezniqt almi d asawen da inehhet si eyyu akked fad, ur yufi ara anda ara d-isew kra akken ad t-id-tual terwit. Ilemi issen tameslayt n limarat, da iru er ukerwa-s inna-as : - Ilaq ad nettak latay i yimsebriden. - Llan aas n yimukan anda i t-zemre ad teswe latay. - Nezmer ad d-nettak deg lkisan n ubellar. S wakka imdanen ad tent-teeb latay, ad bun ad aen lkisan, acku d ccbaa n tawsiwin i ttemmilen yirgazen. Issaked ttaer aqeddac-is kra n lweqt mebla ma irra-as-d awal. Mena, tameddit-nni, mi iul, ileq taanut-is, iqqim di rrif n ubrid, ire-it-id ad ikeyyef yid-s yiwen akken usebsi ittwassnen s waas ur waraben. Dinna inna-as : - ef wacu i tettnadi ? - Yak nni-ak-d, ilaq-iyi ad d-rre ulli-w, ayagi iwa aas n yidrimen. Irna-as kra n tergin i usebsi, da ijbed yiwet jebda d tameqqrant. Yual inna-as :

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 129 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

- eddan tlatin yiseggasen segmi lli di tanut-agi, ssne abellar n lali, ssne win n diri, ssne merra tiberdatin n ttara-agi. Ue tannumi deg-s, ue tannumi akked lqis-is ternu-d imsaen-is. Ma terni-d asnuz n latay di lkisan ad innerni wazal-is. Ma d nekkini ilaq ad beddle tudert-iw. - ni ur tgerrez ara ? - Ue tannumi akked wamek i lli. Uqbel ad d-tase, ile eggre merra lweqt i sedda deg umkan-agi, mi akken imeddukal-iw tettbeddil fell-asen s wayen ilhan yerna tettnerni ssaya-nsen. Ayagi iger-iyi deg leber ameqqran n lezen. Ma tura, dayen, ri belli mai akka i yella lal, ihi, tahanut tesa lqis i bi, ur wae ara ad as-beddle kra, acku, ur ssine ara amek ara s-beddle. Dayen, ue tannumi d wamek i lli. Ilemi ur yufi ara d acu ara d-yini, da ikemmel-as-d ttaer : - Ttwali-k ur-i d lbaraka. Iwwe-d wass-agi fehme yiwet laa, fehme belli yal lbaraka ara k-id-yasen terri-tt ad ak-d-tual d dawessu. Dayen, ur ttrau acemma si ddunit; mena keini tkemre-iyi ad nadi ef rrbe akked yimmal-nni werin i d-yusan deg tedmi-w. Tura mi akka i tent-ri, yerna ri ula d tazmert-iw sani i tessawe, u belli di lehlak ameqqran i lli, acku ri zemre ad su yal taawsa, mena d nekkini i tent-yugin. Inna yilemi deg wul-is : ccwi ur s-nni acemma i ttaer n wekbal. Kemmelen tissit n usebsi akken almi ili yiij. S tarabt i llan ttmeslayen, ilemi-nni ifre s yiman-is, acku, ittmeslay tarabt. Tedda yiwet tallit anda yumen belli anagar ulli-s i izemren ad as slemdent yal taawsa di ddunit, mena, nitenti, ur zmirent ara ad as-slemdent tarabt.

- 130 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

TAMEDYAZT

Tizlit
Hacene HALOUANE

Tizlit Swi-tt Uqan isenanen umekti Di lexyu n tceit-is. Zwi-tt as akken tugi ad teli Teckenti deg yiman-is Tizlit I yi-d-tenni ass-nni Deg umeu la tezzenzun Rri-tt D izen Ceyy-tt ad tawi Ccfawat, medden tettun Tezzi-d felli tesru-yi Ccah deg-i ! * * *

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 133 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Alum Ru d iluman di tniri D alum ula d nekkini Nekk ur nhegga aummu I yi-yuen ccah deg-i si ef win ur neri D alum ula d nekkini Win ur nei ur yettummu Zi ayen din yuma-yi Tannumi trebba azaglu Bubbe aaref bi ellu D alum ula d nekkini Urga ad tbeddel fell-i Zi ass-agi d ielli D alum ula d nekkini * * * Tiyita A tiyita i deg-i yersen Nekk ile d argaz sewwqe Zi ur ssine ad wali Nekk nzi wiya qeben A tasa-nni i deg-i yekkren Mi ile ebba rewle Zi refde ur ssuli Fki azuer i medden

- 134 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

A yiij i d-icerqen Acal d argaz iercen Iarr-d adrar s wallen Yettnuzu mebla idrimen Rut fell-i ad fell-awen ru Ad nrut ef widen ierqen Widen iruen ur d-ualen Ansa akken i d-nekka ? Wissen * * * Init-asen Init-asen urwat kunwi Ma d waye mai n wass at urwat asif yettawi Win ur neckente di tasaft Init-asen urwat kunwi Yal Tiyita tefka-d snat Init-asen anabri ad tettum Cfut ef taddart arut Anida tebum teddum Yid-wen awit tasarut Yiwen wass mi ara d-tedlum S yiles ad teldim tawwurt Init-asen anabri ad tettum Cfut ef taddart ! cfut ! Init-asen ansi i d-uen aar as ma mai n wass-agi Ad t-snernin ad ten-ier

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 135 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ad yimur ad yefk imi Mlet-asen ansi i d-uen aar Zien mai n wass-agi ! * * * Aru ! Aru ! Tuggict, tijult, tagertilt Irgazen n jma liman Uriq, ier d tiilt D tid ief ebbsen waman Aru mulac wi itettun Arut i medden ad cfun ! Aru ! Wezne taqbaylit d abzim Deg yimi umenzu d umallas Awal d inzi ad yeqqim Ad t-id-ncudd er tissas Aru mulac wi itettun Arut i medden ad cfun ! Aru ! Deg yigenni yura yisem-iw Nnan-t waman n terga Yecna-t wau d uersiw Slet-as ma tekkat nnda Aru mulac wi itettun Arut i medden ad cfun !

- 136 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Aru ! Nekk d uru d tizyiwin Nekk d baba d akniwen Cfi-d i ujaji ne sin ri ur wallant wallen Aru mulac wi itettun Arut i medden ad cfun ! Aru ! Ass-agi : tagertilt, taftilt Afis, timerdeddac Tislit, tisnit, tamrilt Tagdurt, tiqerrac. Aru mulac wi itettun Arut i medden ad cfun !

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 137 -

Beddel isem i yisem-iw


Hocine LAOUES

Beddel isem i yisem-iw i wakken ad iyi-tettu eg-as isem i yisem-iw s wayen ief ur tceffu Tayri mai kan d isem ne d ayen ief ur tceffu tayri mi ara k-taz d lhemm am laa ief ur tbennu Beddel taswit i teswit tettixre seg wanda ttili tezmer ad k-d-tban tafat u ad tettu nekk belli li Seba teswiin deg-s uxalfa aya seg-s ay akken i m-yehwa ini-d Tayri abrid-is tessen-as hder-as ne anef-as a d-teel fell-ak isi

- 138 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Abucian Teel tmeut ef rebbu mi ten-id-tesa d akniwen fell-asen auddu aunnu lulen-d akk d iceaen atan lil la d-yettnulfu ad rren afrag d ayla-nsen Sekles ternu u telu ihubb-d ubucian kfan lehdur yekker-d uqrur yettiif di yal amkan Ah a ssaqa d acu-t waya anna abbuh a lejdud nnif d lerma nzan s rrxa ddan deg uzabuq n rrud Nnan tema tekker zzedwa d tamera di taddart tquc tekfa ekren merra ilmeyen ceen d lxalat Yeel uqcic nnan malic ilaq-a ad t-nqader icel lmic

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 139 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tefre bexic teslam asmi akken i tt-yextar Tenger tquc kra d-yusan a -iuc muqlet ma yelha waya la nesferfuc neli ef uxenfuc deg yiman-nne nettasa * * * Tamacahut Lecal n taddart meqqrit nekni nekker-d meiyit izli akka i t-id-nufa ulin-d waman ef zzit d tagi i d tawait ur nezmir ad d-nini kra Yeqqers cced uyeddid tiqit ur tebdid afus iac tisura neffe aqdim nezgel ajdid am ubellu d ssmid neknef zik nezlef tura Mi deg-k a Rebbi neef mai deg kebci n rref siwel ay ttah s uad-ik newwe tagnit nenunef

- 140 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

izgel-a uref mudd-a-d amur si nnib-ik * * * Afriwes Mi kem-i be ura-w d arqiqes deg wul-iw tessenta leru tayri-m deg-i tferres yefka-yam Rebbi ur icu win kem-yeran ad yefriwes A lqedd ixdem ueddad aql-iyi d lmendad kra ara m-yerun aql-iyi yid-m as cae yekkes-iyi fad yeswa-d uar-iw seg-m Xtare-kem ef tiya tife tidayin merra fell-am heddre i wiya ef zzin-im acal yefa tulfa s tayri-w tettzad tetteddu-iyi di nneqma A taqcict a tawizet a tinna ttmenni d zzwa-iw nekk lemala-w s tidet temxallaf d wiyanin ad am-n-hdu tawerdet kemmini fhem iman-im

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 141 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

tayri-m deg-i la tettet aya segmi n lemer-iw Tayri-agi d m leyub tqerre deg wulawen aql-iyi cbi ameslub erqe i wid i yi-yessnen ula d ura-w tdub uale d ucmit gar-asen A tajeigt n lyasmin igan i tziri ya lemtel-im win ara t-inadin ri ur t-yettaf ara tizya-m nant-tt tismin er daxel i tu tiyita Nekk mai seg wid yusmen mi la ssarame a kem-ae nekk seg wid i ijerrben d tayri-m i bi a m-d-rre ula d winna yemmuten ef lal-im wellah ar yettwa d tayri-m i s-ikemmlen armi si ddunit yeffe A lebab fell-i as rut tserrem fell-i d lemali ef tinna i yi-yenan cfut ef uekka-w arut ad fell-i yefu Rebbi deg usarag er ur-s dut ad tt-in-yernu er ur-i ula dinna cukke ad iyi-tfut winna temmel yezwar-iyi

- 142 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Yir zzher di tayri emmle win ara d-yaddren tayri asmi akkenni tt-emmle kerhe win ara d-yaddren tayri ass-a mi tt-kerhe s kra yellan d isegmi s ufus i t-id-qele La yi-d-teqqare anta i tebi mel-iyi-d ad tt-issine ayan a yi-d-testesqsi d acu i m-xedme ile yekfa fell-i yi d taebit ara mmagre yeqqel-iyi lfer d aemmi ur zmire ara ad kem-in-wabe Mel-iyi-d anta i temmle asmi akkenni tecqe di tullas ad re ma textare ma tif lexyar di tizya-s ini-yi-d amek i tt-temmugre asmi akkenni teri ifa-s Tinna emmle nekk temmut ttxil-m as henni-yi rrbe ass-nni ifut ma tebi ad tru fell-i ass-nni i teggre tasarut n tewwurt-nni ara d-yeldin fell-i Imi d lmut i temmut ay abib tae-iyi

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 143 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

ur ttayes rrbe ur k-ifut nettat ad tt-yerem Rebbi aql-i ad k-n-hedre s ttbut ma yella tfehme-iyi Lemmer ad tere i tt-emmle wellah ar ad twehme lemmer ad tere i deg-s ecqe fell-i ad d-tinine tif akk ayen wala ulayer yi-d-thedre Err-d ehd-ik ur-i tettu akk ayen ieddan jerreb muqel s igenni tere tiziri yewan akkenni ula d nekkini er ur-s medden ay cban Ur zmire ara ad ebre ef tinna yemmuten lemmer ri ad ttunasbe d wid yemmuten lmut tura ad tt-elbe ammer win i yi-izeggiren

- 144 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tira d wawal
Kania RABDI

Tira d wawal Tira n wul tgerrez er daxel i tetta ur tettak i lekdeb amhaz Ccbaa n wawal tfaz d tauzi i teqqaz ur tettak tagnit i wawa Awal mai d affa ne d tiyita n uekkaz ne d ccwami n lla Lla, ur yelli d win n tgella lla ameqqran d win n leqliyya d aya i ixusen tamurt-a Nekni s Yimazien-a ; nemmel aas lhedra d acu deg lemert i tt-nufa

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 145 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Acal d iseggassen-aya almi id-neddkwal ass-a nufa-d win yeran yera Nekni negra-d gar yineggura tamusni nesa tutlayt yettwarun ur nesi ara Nesselmad i warraw-nne Papa d Mama zema nettenni s timmuza Ah! Anda-k a yidles-nne true d asfel n ufrara qrib ur d-yegri ula d acemma * * * Iman-iw ! Ttnadi ef yiman-iw aas aya ur t-ufi Asmi yid-s nnebi ur lli s leql-iw Nwi yid-s mi bi d lehna i yufi Zi d tteklax kan ef yiman-iw ar tura, d netta i ittnadi D ussan, d ayyuren, ur t-ri nwi tumert, ad ay-tessiwel Tteddin wussan, ur d-tessiwel

- 146 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

lemum, lezen urzen-iyi s uiwel Asmi i d-faqe, d yiman-iw nni d win iyi-ixusen ad yekkes lezen Teddu, ttnadi ef yiman steqsa fell-as adrar lua, aman Adrar, yenna-yi : lay fella-s ur d-yettali er da Lua, tenna : nek as iedda ; d acu ur d-iebbes ara Aman, ssiwlen-d: nekni d fa ; ma yelha atan yid-nne Ma yefat ilu-d seg temda atan seg ubrid -nne yeffe I nek tura : amek ara re iman-iw, yefa ne isedde yerka Asteqsi, er-m kan i d-yegra tiririt ur-m i tella Ddme imru ad aru tabrat i Ssella d kra din lali er-sen, ttenni ad ay-d-rren ef usteqsi Ma iman-iw d lali ne yedda d wayen n diri Adrar, lua, issaffen, ieran san-d akk fell-i Ttxil a lali ru Rebbi iman-is, ur t-ittezri S urfan, nni yerna s leya : menhu ara steqsi ihi ! yesla-d ccer, yesa-d felli : ihi, s tidet wajeb-iyi

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 147 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Ihayen, a yubrik uqadum as deg udem-ik, ur iyi-tejibe Ihi, tebi kan a weltma lejwab-im iban seg tura Ru, iman-im, ur-i ur yelli ara Tewa-d tafat, iru usigna zi d lxir, mebid iyi-d- iwala Lxir ur-m, d acu-t a weltma din kan, zzmumge s tasa Nni-as : d win i ibi ur t-ufi ara amek akka, lxir yesshel ef medden Netta d win yelhan i iddukkulen kem waqil terwi aksar d usawen Ur teerre ula d ayen ifazen d nneya i kem-ixerben Iman-im, cudde deg-s ciu ayen i d-yegran iggul ar d-iru S lfer, ssiwle : azgen yella! i waye, anda yerra Ener abrid-im lua lua steqsi, nadi, wissen ma yella Leu s tmara, eyyu, ccedda Tafekka-w tessiwil i yiman-iw Xememe ad d-uale seg ubrid-iw imi, ed, kra ur d-yefffi Tifrat urad i tt-ufi ssawalen-d yizeigen sdat-i Ala ur ttual: iman-im kra deg-s atan deg-nne Yensa i kamel, yual yeffe

- 148 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

yewwi sur-nne ccbaa n tudert Tezdeg n wul, rria lali n tnefsit d wayen akk yelhan deg tmazirt Ma tebi ur-s ad tawe as jel tikli ad t-ittleqe Ah a Sidi Rebbi, amek ara xedme i yiman, yerwlen fell-i isennanen ugten, nek afi yegra-d kan ad beddle tikli Ayen ttnadi d ayen ur ufi ayen ufi mai d ayen bi Taswit tetteddu, tettizif tarwit tettegzil, tesniif Iberdan skud ewjen ulac win ara ten-iubben Asirem-nni yefa gar waktayen yea-a walla nkess izmaren er lqa nberttex d ayen lfhama terwel fell-a Tefqe, tea abrid i tibbuhyeft asmi ara d-neddkul, ...tfut ! Ass-nni ad nissin d acu d ttbut tura akken nebu nini , D wid yellan kan ara nili ur near, ur nettali Aqla nelleq gar lqa d yigenni tarwit ur tetteffe, ur tettimi Seg zik akka, nessugut kan deg lhera Lqima n umdyaz ur tt-yesa am zik am tura

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 149 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Wi ierken akka ne akka ad as-yini, d asfru i d-yessefra Amzun d lib i d-yea ur yuklal la annuz la lemqadra Berka-k ay alla urrif ef wayen ur nesi azal, ur ssissif Yir lecal errun d ungif uric yettara timsal di rrif er sdat yeggar asurif walukan ad t-iuza ssif fess ef wugur, ur yettizif err-as ccan s nnif Ad k-wwessi ur ttara er lkif ma ulac alla-ik ad yettifif Am wass-a, iman-nni bu lif erk, ad d-yual bessif Ulac waye axir-ik deg ttesrif d tafekka-k kan i s-ilaqen d talaba n ucrif Annect yebu zzman yizif ma yeeel as ru ssif Mi id-d-kule seg tnafa Zi d targit akk waya Tebes tala n tsugna-w, lawan-a zik akken kan d tiregwa Tura, mi aas itent-tea teqqur, ur d-yegri kra Tala-w ma teqqur ass-a ; ma tekkaw, wissen iwacu ! Teslaw s ssebba n tudert-a tenxer tala-w asmi akken tezlez D iulfan-iw, d iman-iw i tezzenz d isefra-w i teme

- 150 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tala-w d awalen-iw, d imi-w hudden yieblan-iw Zik fere s yicewwiqen-iw fell-i ssafagen lemayen-iw Tura kersen yiuran-iw yettel ula d iles-iw Akka i yefukken wawalen-iw ruen nutni d yiman-iw !

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 151 -

Tiririt i Wehran, tafesna 31 n Youcef Merahi


Nadia BENAMAR

1 Yya-d, arwa Ur tezmire ad tbede fell-i as akken ifadden-ik ulwan Rru-ik yal ass yid-i Deg-k ad gezzren wussan Ke ur asen-tefki lebi 2 Gar yiallen-iw i tettcali D amedyaz alla-ik yettfur Tsekre, mi tbedde ad teli Gar yibarbarden-iw i tettargu ef yimi-k yezga yisem-iw I tmanat i wumi i tekkud 3 D mmi-s n rrud d wau D mmi-s n yiij d lehwa Teddi-d deg ubrid ezzif Ne d tameimt di ccetwa Ul-ik yerfa ne nin Tayri-k teffud lemala
- 152 Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

4 ur-i tialtin d ukessar ur-i tiftilin aas ur-i amada d leber Zzhu di lebruj yal ass Yefka-tt i jji uear Deg yirebbi-w lebi yemmut-as 5 Isem-ik Yeya ne Lhewwari Tawla-k tesser igenni-w emmle asefru i d-yewwi Yettazzal deg yiuran-iw Ihaj leqel d tisselbi Ussu-k ef lemwa-iw 6 Ssixa, lebraq, abruri Aman uzzlen d iemmal S idis-iw i yedduri Dle-t s uzuzuw n wawal Ajaji deg-s yuli uct yena yennayer ! 7 S tamment akk dehne ussan Yal mi ara d-tezzi ur-i Gumbia ne Birlir Yiwen waggur deg yigenni Temlal nnehta d taye ulfa ul-iw yergagi

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 153 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

8 Tenger seg-i tazwara Ur si anda-t yixef-is Ur yi-d-teggri taggara S tmess yesser ammas-is I-iw terwel-as tnafa Tesserwate di tmi-is 9 Di rrmel-iw i temxabe Tere tagella d lemle-iw Amzun d IHER teccarwe Mi d-teli gar yifassen-iw Iij izzlef-ik, teqqde Tettene deg yijufar-iw 10 Tessutre tiziri, tamment tayri Tessutre temi d tizzegzewt n leber Tebi afrux (la mouette) i tuzze ad yawi Deg yimi-s ajeig n leqrar Tebbi tiggujelt d tsusmi Tesed-ik rria n zzeter 11 Tessuggute awal Tessuggute timenna Teddme lmual Tebri i sshala Tettnadi lexyal Wissen anda yella ?

- 154 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

12 Uzzi ur t-teswi Alla-ik yetti Dda Lqiccu tecbi Tisirt ur tezzi Afeddix i tei D asfel d imensi 13 Lemala n tismin idit i unadi Tement-d tereg Ma nnent i yiri Seg ufus-ik regglent D uraw n yijdi 14 Ccfawat-inek akk Sebkent deg wallen-iw as d amsebrid Ldi-ak tawwurt-iw Sferke lib Rri-k deg yicimi-w 15 Ur iyi-sselam Ur k-nkire ara Akud agugam Ur iyi-yefhim ara Rua wi d-yusan (ass-nni) Ur d-teddi ara

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 155 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

16 Tekres ur tt-icudd Skefren-t wurfan Teqqers ur tt-ibudd Ikellex-as zzman Mi tt-yebna ad thudd Yexde-it laman 17 Wehran, Wehran n usirem Teqqel-as d tagut Izeggi-d ilem Zzher-is yettu-t Yewwi-d imraben A s-d-fken ttbut 18 Zzher-ik a wa A win i d-iruen Yessefsay aru emmlen-k yimdanen Ur txue ara D ayen i -yeswehmen 19 Tewwet tfiri di tfekka Si teri-w taneggarut Ssenda ixef-iw gar lfinga Deg-i yenneqma ut Daxel-iw selle i snitra I d-ttawin at lmut

- 156 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

20 Aberi n tmeddit Ihuzz tamadat Tufeg tsekkurt Tea-d rrehbat Yeel er-s afus Lehd-is tena-t 21 Mi bedde zdat-s Yekref tagecrirt Di tzenqatin-iw Yerwa timlilit I lxezra d ucmume Yesa tiririt 22 Iemmel tahuski (cest normal) Yessalay targit D netta i d anar Itetter tislit Yesburr-as tayri Taggara texneq-it 23 Isu umedyaz Ur yezmir alil Cenal d Racda Kefnent igellil Teqber lemala Teggumma ad tidir

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 157 -

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

24 E, e-iyi ad wali Ccbaa i yi-d-yezzin E-iyi ad awi Deg wallen-iw tiwiztin Ur d in-treggel Alamma d timedlin 25 ercawet teswit Yehmel di tzagwa Lmut d taxeddat Teddem-as win yeba Tezgel-it tudert Di tenelt yensa 26 Yejme-d tazmert Yesbedd iman-is Yewec-it lemri Yembeddal wudem-is (barbe) Tayri taeugt Tekmes deg ufus-is 27 Yenhezz Merau Yesla i tiwas Mmi-s n erer Isax-as layas Taqrit mi teslex Teddem nnuba-s

- 158 -

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

28 Tafat mi d-tenqer Yezwi-t usigna Udem n leber Tuli-t tkulla Taggara n furar Teleb lhedda 29 Teggursel tudert Yuli-tt umilus Itecce-as wawal Ayen i d-yenna drus Ixef-is amelal ef leqe n lmus 30 Mi tjebde ticcert Yejre uglim-iw Taseklant turi Tecre tamuli-w Di tlisa terzi Amzun d ajenniw 31 Tezzuer-it targit Teref-as ul-is Mai d menwala Meqqer ccan-is Deg yirebbi-s Tamila Wehran temmel-it

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 159 -

Akin akka
Charles BAUDELAIRE
Nimporte o hors du monde Tasuqelt : Said MEKLA

dunit-agi amzun d sbiar n yimehbal, anda yal amuin ibeu ad ibeddel amere. Yiwen yeba ad yemmet ad ye isan-is man, da yezga yettenunuz, yettenunuf yetta rrif n lkanun. Waye yeba ad yeqqim rrif n aq axaer ul-is bezzaf iaq. Nekk ef wakken wala amzun akken anda i ur lli ara, i lli. Taluft-agi n rril, d tin ief nezga nettemeqlal nekk d walla iw. Ini-yi-d ay alla, keini i ine usemmi, acu i tenni lemmer ad true ad tzede di temdint n Lezzayer ? Dinna ef wakken d-nnan, yelha lal. D tamdint yebnan ef waman, s lir d ssiman. Imezda-is akka am ke. Kerhen lexlawi. Da qelen akk kra yellan din d ttjur, tidak ief d-ttrusun tikwal leyur. Hatan wacu i k-ilaqen. Dinna ad tafe irfiqen. Alla ur d-yerri awal. Ihi akka. Imi temmle astefu, ayer ur tettruu ara er Timimun ? Dinna ad tge aqiun, ad tettu wid i k-yettun.
- 160 Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

Tasunt s Tmazit n Usqamu Unnig n Timmuza

Tezzwe-nni n rrmel ad tual er wudem-ik. Hatan wacu i k-ilaqen. Dinna isan-ik ad eriqen. Alla yeqqim yeggugem. Awah, cukke akin i wagrakal ul-ik ur immal ? er Paris ne mai er La Hollande, gar yiflag n Rotterdam ne i sqala n Amesterdam, ad tecnu d yiberiyen, ad d-temmekti tin i k-ihuzzen, ieblan-ik ad kksen. Hatan wacu i k-ilaqen. Tirga d zzin rqiqen. Ulac awal, alla amzun yemmut I tura ad d-terre awal ne alla ? Acu i ilaq ad nexdem i wakken ad d-tini acu i k-iqeren ? Kullec atan deg walla a yir alla ! Kker ddem ibalizen-ik ad nru, alamma d Perou ma tebi, dinna yella yiij yella usemmi, yella uberi tella tili, s adrar alayen ara nali, ad nelu ad nesteqsi anda-t ubrid n tlelli. Da alla yeereq yenna : - Akin akka, ad nru anda i k-yehwa, ssufe-iyi kan ddin Rebbi n tmurt-agi, berra n ddunit-agi.

Tamazit tura Un 6 H.C.A / uct 2010

- 161 -

Tirigin n Usqamu Unnig n Timmuza Editions du Haut Commissariat l'Amazighit -o-O-oCollection Idlisen-nne 01- Khalfa MAMRI, Abane Ramdane, ar taggara d netta i d bab n timmunent, 2003 (Tasuqelt Abdenour HADJ-SAID d Youcef MERAHI ) 02- Slimane ZAMOUCHE, Uan n tegrest, 2003. 03- Omar DAHMOUNE, Bu tqulhatin, 2003. 04- Mohand Akli HADDADOU, Lexique du corps humain, 2003. 05- Hocine ARBAOUI, Idurar ireqmanen (Sophonisbe), 2004. 06- Slimane ZAMOUCHE, Inigan, 2004. 07- S. HACID & K. FERHOUH, Lael ittaba lael akk d : Tafunast igujilen, 2004. 08- Y. AHMED ZAYED & R. KAHLOUCHE, Lexique des sciences de la terre et lexique animal, 2004. 09- Lhadi BELLA, Luna, 2004. 10- Antoine de St EXUPERY, Le Petit Prince, 2004 (Tasuqelt Habib Allah MANSOURI, Ageldun amecu ) 11- Djamel HAMRI, Agerruj n teqbaylit, 2004. 12- Ramdane OUSLIMANI, Akli ungif, 2004. 13- Habib Allah MANSOURI, Amawal n tmazit tatrart, dition revue et augmente, 2004. 14- Ali KHALFA, Angal n webrid, 2004. 15- Halima AIT ALI TOUDERT, Ayen i -d-nnan gar yetran, 2004. 16- Moussa OULD TALEB, Mmi-s n igellil, 2004 (Tazwart : Youcef MERAHI) 17- Mohand Akli HADDADOU, Recueil des prnoms amazighs, 2004. 18- Nadia BENMOUHOUB, Tamacahut n Basar, 2004. 19- Youcef MERAHI, Taqbaylit ass s wass, 2004. 20- Abdelhafidh KERROUCHE, Tezi n yiles, 2004. 21- Ahmed HAMADOUCHE, Tiri n umsedrar, 2004. 22- Slimane BELHARET, Awal ef wawal, 2005. 23- Madjid SI MOHAMEDI, Afus seg-m, 2005. 24- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiij - aric I, 2005. 25- Collectif, Tibirt n yimedyazen, 2005. 26- Mourad ZIMU, Tikli, tullisin nnien, 2005. 27- Tayeb DJELLAL, Si tinfusin n umaal, 2005. 28- Yahia AIT YAHIATENE, Fama n Summer, 2006. 29- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiij - aric II, 2006. 30- Lounes BENREJDAL, Tamacahut n bu yedmim, 2006. 31- Mezyan OU MOH, Tamacahut n umeksa, 2006. 32- Abdellah ARKOUB, Nnig wurfan, 2006. 33- Ali MAKOUR, med n ugellid, 2006. 34- Y. BOULMA & S. ABDENBI, Am tmeqqunt n tjeigin, 2006. 35- Mohand Akli SALHI, Amawal n tsekla, 2006. 36- O. KERDJA & A. MEGHNEM, Amawal amecu n ugama, 2006. 37- Ali EL-HADJEN, Tudert d usirem, 2006. 38- Hadjira OUBACHIR, Uzzu n tayri, 2007. 39- Djamel BENAOUF, Di tmurt uekki, 2007. 40- Said IAMRACHE, Timenna n Said Iemrac, 2007.

41- Mohamed MEDJDOUB, Baba Carlu, 2007. 42- Nadia BENMOUHOUB, Tafunast igujilen, 2007. 43- Ali MOKRANI, Agama s tugniwin, 2007. 44- Fatma ELKOUCHA, Tamedyazt n Yasmin, 2007. 45- Naima HADJOU, Amennu n tudert-iw, 2007. 46- Hocine LAOUES, Gar umqadmu d umnelti, 2007. 47- Omar KHAYAM, Rubaiyyat, 2007 (Tasuqelt Abdellah HAMANE) 48- Ferdinand DUCHENE, Tamilla, 2007(Tasuqelt Habib Allah MANSOURI) 49- Slimane ZAMOUCHE, Agellil akk d ineffuten yelhan, 2007. 50- Djamel HAMRI, Anadi di tmedyazt, 2007. 51- Khaled FERHOUH, ku-ya-d tamacahut, 2007. 52- Lhadi BELLA, Awal d usefru, 2007. 53- Omar DAHMOUNE, Agu, 2007. 54- SOPHOCLE, Untigun, 2007 (Tasuqelt Yahia AIT YAHIATENE). 55- Ahmed HAMADOUCHE, Inzan tiqsiin, 2007. 56- Ouiza GRAINE, Isefra n tmazit, 2007. 57- Louns BENREJDAL, Inzan n teqbaylit, 2007. 58- Akli OUTAMAZIRT, Targit, 2008. 59- Mohamed Salah OUNISSI, Tametna n umenzu, 2008. 60- Ramdane ABDENBI, Anagi, 2008. 61- Ramdane LASHEB, Ccna n tlawin ef rad 54/62, 2008. 62- Said CHEMAKH, Ger zik d tura, 2008. 63- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muend U Mend, Tafaska n tmedyazt_1, 2008. 64- Sadi DOURMANE, Abrid n tudert-iw, 2008. 65- Dahbia AMOUR, Tudert s tmedyazt, 2009. 66- TANASLIT, Akli n tayri, 2009. 67- Djaffar CHIBANI, Ddeqs-nne, 2009. 68- Belkacem IHIDJATEN, Iij asemma, 2009. 69- Abdellah HAMANE, Tisri n tayri, 2009. 70- Said ABDELLI, Tidwirin, 2009. 71- Said ZANOUN, Bururu yeya-d, 2009. 72- U LAMARA, Tullianum, taggara n Yugurten, 2009. 73- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muend U Mend, Tafaska n tmedyazt_2, 2009. 74- Chabane OULAMARA, Azamul n tmusni, 2010. 75- Mehenna SEHRANE, Awal ef yiersiwen, 2010. 76- Mohand Ouali KEZZAR, Tibratin, 2010. 77- R. OULHA, M. BOURIDANE, K. HOCINE, Tamellat n Beleggal, 2010. 78- Mohamed Zakaria BENRAMDANE, Isan s teqbaylit, 2010. 79- M. DJEGHALI, S. SELLAH, Amawal n yiersiwen n yilel, 2010. Actes de colloques 01- Actes des journes d'tude sur La connaissance de l'histoire de l'Algrie, mars 1998. - Actes des journes d'tude sur L'enseignement de Tamazight, mai 1998. - Actes des journes d'tude sur Tamazight dans le systme de la communication, juin 1998. 02- Actes des journes dtude sur La rhabilitation de lenvironnement culturel amazigh et sur tamazight dans lenvironnement juridique, 2000.

03- Actes des journes d'tude sur Approche et tude sur l'amazighit, 2000/2001. 04- Actes du colloque sur Le mouvement national et la revendication amazighe, 2002. 05- Actes du colloque international sur Tamazight face aux dfis de la modernit, 2002. 06- Actes des sminaires sur la formation des enseignants de Tamazight et l'enseignement de la langue et de l'histoire amazighe, 2003. 07- Actes des colloques : Identit, langue et Etat -/- La permanence de l'architecture amazighe et l'volution des cits en Algrie, 2003. 08- Actes des stages de perfectionnement pour les enseignants de tamazight, mars 2004. 09- Actes du stage de perfectionnement des enseignants de la langue amazighe, 30/31 mars 2004. 10- Actes du Colloque : Le passage l'crit des langues et cultures de tradition orale, le cas de Tamazight, 2004. (Voir Timmuzgha N13) 11- Actes du Colloque : La littrature amazighe : de l'oralit l'crit, 2005 (Voir Timmuzgha N14) 12- Actes du Colloque : Tamazight dans les mdias et l'cole : hypofonctionnalit et usages du lexique, 2006 (Voir Timmuzgha N15) 13- Actes du colloque sur Le patrimoine culturel immatriel amazigh, 2006. 14- Actes du colloque sur Le libyco-berbre ou le Tifinagh ; de l'authenticit l'usage pratique, 2007. 15- Actes du colloque : Lapport des amazighs la civilisation universelle, 2009. 16- Actes des Journes d'tude sur lenseignement de Tamazight, Rgion Est, 2009. - Actes de la Gense de lenseignement de Tamazight depuis le XIXme sicle, 2009. - Actes du Stage de perfectionnement pour les enseignants du primaire, 2009. Revue Timmuzgha Revue d'tudes amazighes du Haut Commissariat l'Amazighit : N 1, avril 1999, ----- N 21, janvier 2010. - N10, octobre 2004, Spcial Mohya, Entretien. - N12, dcembre 2006, Tajmilt i Si Muend U Mend. - N spcial en Tamazight : . N16, janvier 2008. . N17, avril 2008. . N19, aot 2008. Revue Tamazight tura Revue en Tamazight du Haut Commissariat l'Amazighit : N 1, janvier 2009----- N5, yebrir 2010. Autres publications 01- Chafik MOHAMED, Aperu sur trente trois sicles de l'histoire des imazighnes, 1997.

02- Annuaire des associations culturelles amazighes, 2000. 03- Idir El-Watani, L'Algrie libre vivra, 2001. 04- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie gnrative du kabyle : l'emphase et son harmonie. Tome1, Histoire et fondements d'un dbat argumentaire, 2007. 05- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie gnrative du kabyle : l'emphase et son harmonie. Tome2, Analyse et reprsentation phonologique, 2007. 06- Collectif, Mouloud FERAOUN, Evocation, Actes du Colloque, 2008. 07- Catalogue des publications du HCA, 2008. 08- Catalogue des publications du HCA, 2009. 09- Boudjema AZIRI, Nologismes et calques dans les mdias amazighs, 2009. Consultings 01- Kamel BOUAMARA, Nekni d wiyi, 1998. 02- Mouloud FERAOUN, Ussan di tmurt, 1999 (Tasuqelt Kamel BOUAMARA) 03- Nora TIGZIRI - Amar NABTI, Etude sur L'enseignement de la langue amazighe: bilan et perspectives , 2004. 04- Iddir AMARA, Les inscriptions alphabtiques amazighes d'Algrie, 2006. 05- Kemal STITI, Fascicule des inscriptions libyques graves et peintes de la grande Kabylie, 2006. 06- Mohand Akli HADDADOU, Dictionnaire des racines berbres communes, 2006/2007. 07- Abdellah NOUH, Glossaire du vocabulaire commun au Kabyle et au Mozabite, 2006/2007. 08- Sadaq BENDALI, Awfus amaynut n tutlayt tamazit, 2007. 09- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tesrit taqbaylit, 2007. 10- Kamel BOUAMARA, Amawal n tunuin n tesnukyest, 2007. 11- Moussa IMARAZENE, Manuel de syntaxe berbre, 2007. 12- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tmedyazt taqbaylit, 2007. 13- Moussa IMARAZENE, Timayin n leqbayel, 2007. 14- Nora BELGASMIA, L'expression crite en tamazight, 2007. 15- Mouloud LOUNAOUCI, Projet de cration dun Centre de terminologie amazighe, TERAMA, 2007. 16- Zahir MEKSEM, Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d teslet, 2008. 17- Mohammed Brahim SALHI, La tariqa Rahmaniya : De lavnement linsurrection de 1871, 2008. 18- Fakihani TIBERMACINE, Tanast u kajjuf, 2009. 19- Mohand Akli HADDADOU, Introduction la littrature berbre, 2009. 20- M'hammed DJELLAOUI, , Tome1, 2009. 21- M'hammed DJELLAOUI, , Tome2, 2010. 22- Zahir MEKSEM, Tisekkiwin n yirisen, tagmert d teslet, 2010.

Conception et PAO Ramdane Abdenbi Tous droits rservs

Widen yeban ad -d-arun TAMAZIT TURA, Tasunt s Tmazit

adlisamazigh@yahoo.fr tamazight_tura@yahoo.fr www.tamazight-tura.com

Achev d'imprimer sur les presses de

Imprimerie Brise-marine
Villa N18, Brise-marine, Bordj El-Bahri,Alger Tel : 0771-11-10-18 Fax : 021-86-50-05

Anda mungkin juga menyukai