AD Con Medi 3

3
Atenci a la diversitat
Coneixement del medi
45 fitxes de control, refor i ampliaci
Voramar/Santillana, amb el Departament dInvestigaci i Projectes i els diversos equips editorials, garanteix la innovaci i lactualitat dels plantejaments, els enfocaments, els continguts, els mtodes i les solucions dels materials adreats a cada nivell i rea densenyament. Voramar/Santillana presenta per a letapa de Primria un projecte educatiu complet per cursos i cicles, especfic per rees i global en el seu enfocament general. Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de lentorn, que a ms facilita la tasca docent del professorat.
FITXA 1
Els ssers vius naixen i creixen

Nom 1. Encercla noms els noms dels ssers vius. bolet teulad papallona 2. Completa. Un teulad s un sser viu perqu Un got no s un sser viu perqu 3. Qu pot fer una papallona que una margarida no pot fer? mussol aire pedra terra llum pi Data
Control
4. Contesta. Com sanomenen els ssers vius que viuen en laigua? Com sanomenen els ssers vius que viuen en la terra? 5. Marca all que noms s propi de les persones. Menjar i beure.
2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.
s s s
Manejar les mans amb habilitat i precisi. Pensar i raonar. Parlar i escriure.
s s s
Nixer i crixer. Caminar amb lesquena recta i sobre dues cames.
6. Explica amb un exemple qu s un cicle vital.
CONEIXEMENT DEL MEDI
FITXA 2
Refor
Nom Data
1. Pinta i divideix aquests ssers vius en dos grups: animals i plantes. castany
papallona boix
cigonya
gripau Animals: Plantes: 2. Tria una planta de lexercici anterior i explica com saps que s una planta i no un animal.
falguera
3. Escriu quines tres coses faries per tenir cura de cada un dells.
un gerani
un gosset
FITXA 3
Ampliaci
Nom 1. Pinta i copia cada text al costat del dibuix corresponent. La conilla prepara un niu amb palla i pl. Un mes desprs de haver nascut, els catxaps sn quasi tan grans com sa mare. Salimenten amb verdures. Una setmana desprs, els catxaps tenen pl i els seus ulls estan oberts.
1
Data
Els catxaps nounats no tenen pl i els seus ulls estan tancats. Salimenten amb llet de sa mare. Al cap de dues setmanes, els catxaps ja no salimenten amb llet. Passen molt de temps al costat de sa mare.
Els catxaps sn les cries dels conills. Els catxaps naixen del ventre de sa mare i mamen per a alimentar-se.
s
FITXA 4
Els sentits recullen informaci

Nom 1. Completa amb els noms dels sentits i dels seus rgans.
vista
Control
Data
w
ull
2. Completa.
Noms dels sentits vista De qu ens informen?
3. Escriu els noms de les parts de lull i de lorella.
FITXA 5
Refor
Nom Data
1. Pinta i escriu els noms dels sentits que est utilitzant cada persona. Tin en compte que podem utilitzar ms dun sentit alhora.
2. Subratlla. blau
Paraules relacionades amb el sentit de la vista.
roig
Paraules relacionades
amb el sentit de loda.
ull so colors pupilla
retina cristall timp parpelles
pestanyes vibraci orella caragol
grandries iris llum cerumen

s
FITXA 6
Ampliaci
Nom 1. Observa el dibuix i contesta. Quina lnia s ms llarga, l A o la B?
A B
Data
Mesura-les amb un regle i contesta de nou la pregunta anterior.
2. Mira atentament els dibuixos. Anota davall de cada un el que hi veus.
3. Acosta la cara a poc a poc al paper, fins que toques la lnia vertical amb la punta del nas.
On est ara el ciri?
La informaci que recullen els nostres ulls arriba al cervell, i aleshores s quan veem. De vegades el cervell interpreta de maneres distintes la informaci que rep dels ulls, aleshores es produeixen les illusions ptiques.
8
s
FITXA 7
Les persones ens podem moure

Nom 1. Completa. Lesquelet est format per Lesquelet sencarrega de Data
Control
Els msculs sn elstics, aix vol dir que
Per a mourens necessitem els
i els
2. Explica qu s una articulaci i escriu-ne cinc exemples.
3. Escriu en la capalera de cada requadre si es tracta de noms dossos o de msculs. Desprs escriu a quina part del cos est cada un dells.
On estan? hmer
On estan? bceps bess deltoide pectoral
costelles fmur vrtebres
4. Marca les oracions verdaderes.
s s s
Quan el bceps es contrau, estira los radi. Quan el bceps es contrau, dobleguem el bra pel colze. Quan el bceps es contrau, pugem el muscle.
s
FITXA 8
Refor
Nom Data
1. Uneix cada paraula amb los o el mscul que corresponga en els dibuixos.
frontal fmur bceps trapezi deltoide pelvis columna vertebral hmer bess tbia costelles trapezi pectoral estern qudriceps
2. Escriu dos exemples en cada cas. Ossos llargs: Ossos menuts: Msculs de les extremitats: Msculs voluntaris:
10
s
FITXA 9
Ampliaci
Nom Data
1. Pinta els ossos que formen el crani. Completa els seus noms amb les vocals que falten.
q
FR
NT
L P R ET L N
q
L P
q
R
v
ET
s
L
q
T M
q
MP
LL
R S
RI
R
s
CC
NDB
2. Els ossos de lorella sn quatre. Pintals i completa els seus noms amb les vocals que falten.
M L NT C
RT L
LL
v
NCL S
STR
Lesquelet est format per uns 206 ossos i cada un dells t el seu nom. A lorella es troba los ms menut de lesquelet, que rep el nom de lenticular.
s
11
FITXA 10
Classifiquem els animals

Nom 1. Escriu el significat daquestes paraules. Ovpar: Vivpar: Herbvor: Carnvor: Omnvor: Data
Control
2. Escriu al costat de cada animal les paraules que expliquen com s. Tria el terme adequat de cada requadre. camina vola t plomes t pl carnvor herbvor ovpar vivpar rossinyol
lleona
esquirol
cavall
guillot
3. Com es comuniquen els animals? Escriu dos exemples.
12
FITXA 11
Refor
Nom Data
1. Pinta aquests animals i divideix-los en dos grups: ovpars i vivpars.

Ovpars Vivpars
gallina
rossinyol
nec elefant lle gat
2. Completa aquesta fitxa sobre lguila.

LGUILA Com es desplaa? De qu t cobert el cos? s carnvora o herbvora? s ovpara o vivpara? Quin sentit t molt desenvolupat?
s
13
FITXA 12
Ampliaci
Nom Data
1. Pinta i busca en el dibuix tots els senyals que tindiquen la presncia danimals en aquest lloc.
niu
petjades
cornamenta de crvol
cau ploma
corfes de castanyes 2. Si observes els senyals que han deixat els animals, qu pots saber sobre aquest lloc i els animals que hi viuen?
A la naturalesa s difcil observar animals, per s que podem observar les seues empremtes i les restes que deixen, com ara plomes, petjades, nius Daquesta manera podem deduir dades com la seua grandria i els seus costums.
14
s
FITXA 13
Animals: vertebrats i invertebrats

Nom 1. Completa. Els animals vertebrats sn Els animals invertebrats sn 2. Marca amb creus les oracions verdaderes. Tots els mamfers Totes les aus Data
Control
s s s s s
tenen ossos. tenen pl. naixen del ventre de sa mare. mamen quan acaben de nixer. tenen potes.
s s s s s
tenen ossos. tenen plomes. naixen dous. volen. tenen ales.
3. Dibuixa. Un animal invertebrat que tinga closca. Un animal invertebrat que tinga conquilla.
4. Qu hi ha al cos duna llagosta? Encercla-ho. trax potes plomes antenes abdomen aletes cap ales
s
15
FITXA 14
Refor
Nom Data
1. Copia al costat de cada paraula clau els termes corresponents. Desprs pinta els dibuixos. plomes pl potes ales cua mamelles orelles ossos bec
au
mamfer
2. Pinta noms els insectes.
q Explica com has sabut quins sn els insectes.
16
FITXA 15
Ampliaci
Nom 1. Llig i pinta noms els rptils. Els rptils sn animals vertebrats. Naixen dous i tenen el cos cobert descames. La majoria dels rptils sn animals terrestres. Data
rossinyol sargantana tortuga guila
serp
nec cocodril
2. Escriu els noms dels rptils que has pintat.
3. Contesta. En qu sassemblen els rptils i les aus?
En qu es diferencien?
17
FITXA 16
La Terra s un planeta amb vida

Nom 1. Escriu slid, lquid o gas segons corresponga. Data
Control
w w w
un suc de poma una poma un gelat
una cadira laire de un pneumtic un caldo
2. Relaciona amb lnies. gasos slids lquids Mantenen la seua forma encara que els canviem de lloc. No tenen forma prpia i ocupen el major espai possible. No tenen forma prpia, adopten la forma del recipient que ocupen.
3. Copia i completa les frases amb aquestes paraules: congela, fon o evapora. Laigua es Laigua s Laigua es quan passa destat lquid a estat slid. quan passa destat lquid a estat gass. quan passa destat slid a estat lquid.
4. Quins daquests canvis de la matria sn canvis destat? Marcals.
w w w
s s s
Quan es crema paper. Quan es fon la cera dun ciri. Quan laigua lquida es converteix en gel.
s s s
Quan es desf un gelat. Quan rostim un pollastre. Quan es trenca en trossos un got de vidre.
5. Aquesta oraci s falsa o verdadera? Explica-ho. Quan un tros de mantega es desf es produeix un canvi destat.
18
FITXA 17
Refor
Nom 1. Imagina que poses aigua en aquests tres recipients. Data
Quina forma prendr laigua en cada recipient? Pinta-la.
Explica per qu en cada recipient laigua t forma distinta.
2. Explica com canvia la matria en cada cas. Dibuixan el resultat. Quan cremem un tros de fusta, la fusta es converteix en Quan deixem un gelat al sol,
Quan barregem cacau en pols i llet,
Quan fregim un ou,

s
19
FITXA 18
Ampliaci
Nom 1. Explica el que ocorre en cada experincia.
1 mescla daigua i arena 2 arena
Data
Qu ocorre?
colador
aigua
Qu ocorre?
oli oli i aigua aigua mescla darena fina i pedres
tams
Podem separar de diferents maneres dues substncies que estan barrejades. Per exemple, amb un filtre podem separar un lquid dun slid.
20
s
Qu ocorre?
FITXA 19
Laigua s necessria per a la vida

Nom Data
Control
1. Explica amb exemples per qu necessiten aigua els ssers vius.
2. Escriu sis exemples dusos de laigua.
3. A quins llocs de la Terra hi ha aigua? Marcals.
s s s
Als mars, rius i llacs. Sota el sl. Als embassaments.
s s s
A les piscines. A laire. A les nostres cases.
4. Escriu els noms dels estats de laigua.
5. Quin canvi destat es produeix en cada cas? Escriu-ne el nom. Quan el gel es converteix en aigua lquida
Quan laigua lquida es converteix en vapor
6. En qu es diferencia laigua daltres lquids?
7. Explica qu s laigua potable i on podem obtenir-la.
w w
21
FITXA 20
Refor
Nom 1. Escriu un exemple en cada cas. Aigua en estat lquid Aigua en estat slid Aigua en estat gass Data
2. Completa el text amb les paraules que hi falten. aigua lquida L en en aigua slida congela vapor daigua
w w w
dels mars, rius i llacs sevapora i es converteix . El vapor daigua es condensa i es converteix . Aix es formen els nvols. Si aquesta aigua es . Tamb pot caure en .
es forma la neu o el grans, que sn forma de pluja, que s 3. Escriu V si s verdader o F si s fals.
s s s
Els nvols estan formats per gotes daigua. Laigua pot canviar dun estat a un altre. Quan laigua lquida sevapora es transforma en vapor daigua.
4. Observa el dibuix i escriu el nombre que corresponga davant de cada paraula.

4 5 3 2 1 7 6 8
mar neu
22
s
vapor daigua aigua subterrnia
nvols pluja
riu llac
FITXA 21
Ampliaci
Nom 1. Observa i llig el text atentament. La vida en el gel Algunes zones del nostre planeta estan sempre cobertes de gel. A pesar que les condicions de vida sn molt dures, hi ha persones, com els inuits, que shan adaptat a elles. Fixat en alguns exemples de la forma de vida daquestes persones: Per a vestir-se utilitzen pells danimals de pl llarg, que abriguen molt. Salimenten amb animals que cacen i pesquen. Per a pescar han de fer un forat al gel, per poder arribar a laigua lquida que hi ha davall. Quan ixen a caar construeixen refugis amb blocs de gel que sanomenen igls. Es desplacen en trineus arrossegats per gossos. Grcies a la seua forma de vida, els inuits sadapten al fred. 2. De qu tracta aquest text? Marca-ho. Data
s s
De la importncia del gel. De les adaptacions de les persones a la vida en el gel.
s s
Dels canvis destat de laigua. De com es construeix un igl.
3. Per qu els inuits han de fer un forat al gel per a pescar?

4. Observa el dibuix i expressa com s un trineu i per a qu serveix.
El medi en el qual vivim influeix en la nostra forma de vida. Les condicions del medi, como el fred, influeixen en el tipus de roba que fem servir, en els habitatges, en lalimentaci
s
23
FITXA 22
Laire s necessari
Nom Data
Control
1. Escriu (V) verdader o (F) fals en cada una de les oracions.
s s s s s
Laire s un gas. Laire pesa. Laire no pesa. Laire t sempre la mateixa forma. Laire ocupa el major espai possible.
s s
Laire s un lquid. Laire no t forma.
2. Escriu. Qu s latmosfera? Escriu quines dues missions t latmosfera.
3. Escriu quatre exemples dusos de laire.
4. Encercla les paraules que indiquen fenmens atmosfrics. tempesta llamp pluja oxigen neu grans arc iris tro ones vent
5. Per qu necessiten aire els ssers vius?
6. Laire pesa? Contesta i explica-ho amb un exemple.
24
FITXA 23
Refor
Nom 1. Explica qu passar en cada cas. Data
1. Si deslliguem el nus dun globus inflat.
2. Si pengem cada un daquests globus dels extrems del penjador.
3. Si fiquem aquesta botella buida en una safa plena daigua.
2. Ara explica quina caracterstica de laire demostra cada una de les experincies anteriors.
Experincia 1 Experincia 2 Experincia 3
3. Explica per qu ajudem a tenir cura de laire quan utilitzem els transports pblics.
4. Escriu el nom dalguns objectes que tinguen aire al seu interior.
w w w
25
FITXA 24
Ampliaci
Nom Data
1. Pinta aquests vaixells. Completa els seus noms amb les vocals que hi falten. A
q v
I
s
TX
RB
C
q
S C
q
LL
LL VK
NG
MPAN
2. Observa i contesta. Qu tenen en com tots aquests vaixells? Com es desplacen per laigua? 3. Tria un daquests vaixells i explica com s.
Hi ha molts tipus de vaixells diferents que utilitzen veles per desplaar-se impulsats pel vent. Reben noms diferents en funci del nombre de veles, de com estan collocades, dels materials amb els quals estan fets
26
s
Fitxa 25
Les plantes sn ssers vius

Nom 1. Explica. Per qu diem que les plantes sn ssers vius? Quina s la principal diferncia entre les plantes i els animals? Data
Control
2. Escriu el nom de cada part.
3. Relaciona cada paraula amb el seu significat. arbre herba arbust Planta de tija fina i flexible. Planta de tija llenyosa i branques que ixen prop del sl. Planta que t tronc i branques que ixen lluny del sl.
4. Escriu tres exemples per explicar la importncia de les plantes.
27
Fitxa 26
Refor
Nom Data
1. Pinta i escriu en el seu lloc el nom de cada part daquestes plantes.
ar
castany 2. Completa el quadre.

ARBRE Nom Com sn les fulles HERBA
blat
ARBUST
Com s la tija
Com s larrel
3. Escriu el significat i un exemple en cada cas. Planta de fulla perenne
Planta de fulla caduca
28 s CONEIXEMENT DEL MEDI
Fitxa 27
Ampliaci
Nom 1. Pinta la part comestible de cada planta. Ens mengem les fulles. Data
encisam
bledes
espinacs
col
julivert
Ens mengem larrel.
rave carlota nap
Ens mengem unes tiges especials que creixen sota terra.
all
ceba
crella
Aprofitem diferents parts de les plantes per alimentar-nos: les fulles, les arrels, les tiges Per exemple, la carlota s una arrel, i la crella s una tija subterrnia.
s
29
Fitxa 28
Les plantes tenen flors

Nom 1. Pinta i escriu el nom de cada part daquestes flors. Data
Control
2. Escriu verdader (V) o fals (F) en cada una de les oracions.
s s s s s
Els fruits procedeixen de les flors. Les llavors es troben a linterior dels fruits. Els fruits secs tenen molta aigua al seu interior. Les flors es transformen a poc a poc en fruits. Duna llavor pot formar-se una planta nova.
3. Escriu els noms de huit fruits.

4. Tria un fruit dels que has escrit. Dibuixal i contesta. s carns o sec? On estan les seues llavors? Com sn les seues llavors?
Fitxa 29
Refor
Nom Data
1. Imagina que vols sembrar unes llavors de tomaca per obtenir una tomaquera. Quins elements necessitaries? Com ho faries?
2. Escriu els noms daquests fruits i dibuixa les seues llavors.
3. Completa la fitxa de la pomera.

LA POMERA
Fes-ne un dibuix.
s
31
Fitxa 30
Ampliaci
Nom 1. Observa i llig el text atentament. Safr: lor roig El safr s una planta originria dsia. Des de lantiguitat les persones hem aprofitat els estigmes de les flors daquesta planta, que tenen forma de fil. Dac procedeix el nom daquesta planta, duna paraula rab que significa fil. Per obtenir 250 grams de safr mlt calen unes 75.000 flors; per aquesta ra el safr que comprem a les botigues s molt car. El safr sutilitza, sobretot, per donar color i sabor a diferents menjars, com ara la paella i el bacall a la manxega. 2. De qu tracta aquest text? Marca-ho. Data
s s
Del preu del safr. De les parts de la planta del safr.
Explica qu s el safr i per a qu sutilitza.
3. Per qu creus que el ttol del text s Safr: lor roig?
ptals estigmes estams
Les persones donem a les plantes molts usos distints. Per exemple, utilitzem els estigmes de la flor del safr com a condiment.
4. Escriu els noms de les parts de la flor del safr al seu lloc.
Fitxa 31
Els paisatges
Nom Data
Control
1. Observa aquests quadres i pinta el que representa un paisatge. Desprs respon. s un paisatge de muntanya, de planura o de costa?
Quins altres dos elements naturals hi ha en el paisatge? Hi ha arbres, i
2. Encercla noms all que pot produir un canvi natural en el paisatge. la pluja un castell el vent un volc un pont un riu el mar
3. Observa els dibuixos i completa les definicions.
Una muntanya s Una serra s
4. Escriu el nom duna muntanya o duna serra de la teua Comunitat.
5. Uneix les paraules que tenen alguna relaci entre elles. Vall Cim de la muntanya Platja Pennsula Mar Riu Vessant Istme
33
Fitxa 32
Refor
Nom 1. Pinta la carretera. Desprs pinta cada casa dun color segons la seua situaci i completa.
verd blau roig
Data
La casa del peu de la muntanya. La casa del cim. La casa del vessant.
En una muntanya es distingeixen tres parts: 2. Escriu la lletra segons corresponga: C (costa), M (muntanya), P (plana). Shi veuen platges i penya-segats. s un paisatge de Shi veuen boscs i carreteres sinuoses. s un paisatge de Shi veuen rius amples, conreus i carreteres rectes. s un paisatge de 3. Recorda que veiem eixir el sol per lest i el veiem pondres per loest. Completa el nom dels punts cardinals.
Nord
Sud
4. Busca al teu llibre el mapa de relleu de la Comunitat Valenciana. Descobreix una serra important i escriu el seu nom.
5. Observa els dibuixos i escriu: paisatge natural o paisatge transformat.
Fitxa 33
Ampliaci
Nom 1. Observa el dibuix i llig el text. pic Centella
Altitud
700 m 600 m 500 m
Data
pic les Xineses altipl plana de les Bosquines
400 m 300 m 200 m 100 m 0m
Altitud del relleu La plana de les Bosquines t una altitud de 50 m sobre el nivell del mar. El pic Centella t una altitud de 700 m sobre el nivell del mar. Altitud s laltura dun terreny respecte al nivell del mar. Les planes de la costa solen tenir molt poca altitud. Les planes de linterior que tenen molta altitud sanomenen altiplans. Quan diem que un terreny s alt o s baix ens referim a la seua altitud, s a dir, a la seua altura sobre el nivell del mar. 2. Copia la part del text anterior escrita amb lletra ms grossa.
3. Torna a mirar el dibuix i respon. Quina altitud t el pic les Xineses? Quina altitud t la mar, 0 metres o 10 metres? Quin pic s ms alt, el Centella o el de les Xineses? Quina altitud t laltipl?
s
35
Fitxa 34
Les aiges i el temps atmosfric

Nom 1. Completa les oracions amb aquestes paraules. riu Un discorre por les cabal afluents planes muntanyes curs Data
Control
s un corrent daigua continua que naix en les i desemboca en el mar o en un altre riu. .
Els rius que desemboquen en uns altres rius sanomenen El Anomenem fins que desemboca. s la quantitat daigua que flueix per un riu. dun riu al recorregut que t el riu des que naix
2. Observa i decideix si la costa s alta o baixa en aquests dibuixos. Desprs explica-ho.
s una costa
perqu
s una costa
perqu
3. Encercla segons aquesta llegenda. blau La fauna vertebrada roig La flora arbrada verd La fauna invertebrada
taronja La flora herbcia
Fitxa 35
Refor
Nom Data
1. Observa i completa el text dels cartells amb aquestes paraules. curs mitj cabal mar cabals ample
Curs alt: naixement del riu. El cabal s escs i el llit estret.

F
2. Uneix cada paraula amb la seua definici. Arxiplag Afluent Presa Fauna
Riu que desemboca en un altre riu. Conjunt danimals no domesticats que viuen en un lloc. Conjunt dilles prximes entre elles. Mur que es construeix en el curs dun riu per retenir laigua del riu i de la pluja.
3. Pensa en la Comunitat Valenciana i escriu. El nom dun riu important: El nom dun espai natural protegit: El temps que fa durant lestiu: 4. Subratlla les paraules que noms poden descriure un paisatge costaner dEspanya. mar port carretera costera platja cap plana bosc ciutat golf penya-segat
s
Curs : el riu discorre per planures. El augmenta i el llit s ms ample.
baix: desembocadura del riu en el . El riu s molt i .
37
Fitxa 36
Ampliaci
Nom 1. Observa els dos mapes i llig. Data
10 dagost
Clar Nvols i clars Cobert Boira Pluges Vent
10 de gener
Neu
Llegenda
En aquests mapes pots veure el temps que ha fet en dues dates diferents. LInstitut de Meteorologia ha elaborat aquests dos mapes. Per a fer la previsi atmosfrica i poder elaborar el mapa sha utilitzat una imatge de satllit i les dades recollides a diverses estacions meteorolgiques. Perqu puguem comprendre el mapa sha creat una llegenda amb smbols. En un mapa del temps es representa, mitjanant smbols, loratge que sha previst que far al llarg dun dia en un lloc determinat. Per exemple, el smbol del sol significa que el cel estar clar i lluir el sol. El smbol de nvols amb un sol vol dir que al llarg del dia hi haur moments en qu lluir el sol i uns altres en els quals el cel estar nuvols. 2. Subratlla all que consideres ms important. 3. Observa els mapes i respon. Quin dels dos dies ha plogut? Quin dia va ser ms assolellat? Amb quin smbol es representa que est previst que neve?
En la llegenda sexplica el significat dels smbols que apareixen en el mapa.
Fitxa 37
La poblaci
Nom 1. Completa les oracions amb aquestes paraules. ciutat En una La poble poblaci urbana poblaci rural Data
Control
hi ha ms edificis i persones que en un s la que viu a les ciutats. .
La poblaci que viu als pobles i al camp lanomenem
2. Uneix els dibuixos amb les expressions amb les quals estan relacionats.
Transport martim Transport terrestre Transport aeri
3. Llig i escriu una daquestes dues paraules: emigrant o immigrant.
Paula va nixer en un poble del Pas Basc. Quan va comenar a treballar es va traslladar a Sevilla. Per a les persones del seu poble s una i per
Xavier va nixer a Valncia. Quan es va casar es va traslladar a viure a Itlia, don era nadiua la seua dona Isabella. Per als habitants de Valncia, Xavier s un italians i italianes s un .
s
i per als
a les persones de Sevilla s una .
39
Fitxa 38
Refor
Nom 1. Uneix les paraules amb la seua definici. Poblaci Ciutat Poble Localitat menuda i poc poblada. Vehicle utilitzat per traslladar persones i mercaderies. Conjunt de persones que viuen en un lloc determinat. Localitat gran i molt poblada. Data
Mitj de transport
2. Observa aquests senyals de trnsit i uneix-los amb el text que els definisca millor.
Prohibeix el pas Obliga a girar a lesquerra Anuncia un perill: hi ha una escola prop Informa sobre una parada de taxis
3. Ratlla la resposta incorrecta. La poblaci dun lloc creix perqu hi naixen ms persones de les que moren i hi arriben immigrants. perqu hi moren ms persones de les que naixen i lemigraci s elevada. La poblaci de la meua Comunitat excedeix els dos milions dhabitants. no arriba als dos milions dhabitants. El mitj de transport ms utilitzat per la meua famlia diriament s el terrestre. el martim. 4. Escriu una diferencia entre un poble i una ciutat. Pel que fa a la grandria: Pel que fa al treball dels seus habitants:
Fitxa 39
Ampliaci
Nom 1. Observa els dos plnols devoluci histrica. Les ciutats creixen Primer, pinta segons aquesta llegenda.
Poble o vila Ciutat
CREIXEMENT URB AL LLARG DE LA HISTRIA roig Edificaci romana taronja Edificaci medieval
Ri u Ri u
Data
verd groc
Edificaci moderna Edificaci actual Calada o cam Carretera Autovia Rius Conreus i pasturatges Terreny balder per a prximes edificacions
blau verd marr
Com pots veure, en ambds plnols apareix la mateixa ciutat. Per cada plnol mostra un moment de la histria de la ciutat. Amb aquests plnols podem saber com ha crescut la ciutat. En els plnols devoluci histrica podem descobrir quant han crescut les ciutats i els pobles amb el pas dels anys. Cada color del plnol ens mostra com i cap on sha produt el creixement de la urbanitzaci de la ciutat.
2. Observa els plnols i respon. Cap on va comenar a crixer la vila, cap al nord o cap al sud? Quan va superar el riu? Creus que la ciutat continuar creixent? 3. Copia all que consideres ms important del que has aprs en aquesta fitxa.
41
Fitxa 40
El treball
Nom Data
Control
1. Observa i utilitza aquestes paraules per a construir les oracions ms adients sobre el treball que realitza cada personatge de les vinyetes. ramader fbrica obtenci de recursos naturals transformar recursos naturals prestaci de serveis oficina txtil equ advocada
Gabriel s ramader.
Raquel
Pau
2. Uneix amb les seues definicions. Poblaci activa. Ramat estabulat. Pesca daltura. Pesca martima que es realitza prop de la costa en un vaixell menut en el qual treballen poques persones. Animals que es crien en granges i salimenten amb pinsos i farratge. Persones majors de 16 anys que realitzen un treball remunerat o estan en condicions de realitzar-lo. Producte elaborat en una fbrica.
Producte industrial. Pesca costanera.
Pesca martima que es realitza en alta mar, en un vaixell gran en el qual treballen moltes persones.
3. Completa amb exemples.
CONREUS AGRCOLES CABANYES RAMADERES
Fitxa 41
Refor
Nom Data
1. Ordena el procs de transformaci industrial amb 1, 2, 3 i 4.

hivernacle tren
fbrica
hivernacle
2. Uneix segons corresponga. Els conreus de sec. s la formada per vaques i bous. Son els llocs on es crien aus per obtenir aliments i altres productes. Sn els que creixen noms amb laigua de la pluja. Sn els que necessiten molta aigua per a crixer i per aix cal regar-los.
Els conreus de regadiu. La cabanya bovina. Les granges avcoles.
3. Completa amb el que saps de la teua Comunitat.

La major part de la poblaci activa treballa en
Els principals conreus agrcoles sn
En la ramaderia destaquen
Les indstries ms importants sn
43
Fitxa 42
Ampliaci
Nom 1. Observa i llig. La poblaci activa
POBLACI ACTIVA 2000
(16.500.000 = 100 %) Aturada 2.600.000 = 16 %
Data
En el primer grfic es representa la poblaci activa dEspanya classificada en poblaci ocupada i poblaci aturada. La poblaci activa ocupada s la que est treballant. La poblaci activa aturada s la que vol treballar o est en edat de fer-ho per no troba una faena. En el segon grfic es representa la poblaci activa ocupada que treballa en els tres sectors econmics ms importants. Els tres sectors econmics sn el sector primari, el sector secundari i el sector terciari. El sector primari s el que agrupa els treballs relacionats amb lagricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria. El sector secundari s el que agrupa els treballadors de la indstria i de la construcci. El sector terciari s el que agrupa els treballs relacionats amb els serveis, com el comer, el turisme, la sanitat, leducaci, ladministraci...
Ocupada 13.900.000 = 84 %
POBLACI ACTIVA OCUPADA 2000

(13.900.000 = 100 %) Sector primari 1.000.000 = 7 %
Sector terciari 8.600.000 = 62 %
Sector secundari 4.300.000 = 31 %
2. Observa els grfics i respon.

La poblaci activa ocupada s major que la poblaci activa aturada? En quin sector econmic treballa la major part de la poblaci ocupada?
3. Copia el que has aprs en aquesta fitxa i no sabies abans.
Fitxa 43
La nostra histria
Nom 1. Uneix per a definir. Diari Biografia Segle Tradici Monument 2. Respon. Qui va nixer abans, ta mare o tu? Quan usem la paraula antic, a qu ens referim? Document histric, per exemple un castell antic. Perode de temps de 100 anys successius. Data
Control
Costums que es transmeten de generaci en generaci. Quadern on una persona escriu cada dia sobre la seua vida. Histria de la vida duna persona.
Qu utilitzes per a mesurar el temps al llarg dun dia? I per a mesurar-lo al llarg dun any? 3. Observa i completa les oracions amb abans o desprs i amb antic o modern.
El rellotge de lesquerra es
El telfon de la dreta es va fabricar aix s ms , per .
Ledifici de lesquerra es va construir aix s ms , per .
va fabricar abans, per aix s ms antic. 4. Tria i marca.
Podem saber com es vestien les persones que van viure fa uns tres-cents anys?
S, perqu hi ha museus.
S, perqu van fer vdeos.
Com podem saber com vivien les dones i els homes primitius que van viure fa milers danys i no van deixar cap document escrit?
Estudiant les restes de les excavacions.
No podem saber-ho.
s
45
Fitxa 44
Refor
Nom Data
1. Decideix quin tipus de document s cada un. Pots triar ms duna opci. personal histric grfic escrit
2. Escriu. Un costum que tingues: Una tradici familiar: Una tradici del lloc on vius: 3. De les segents parelles dobjectes indica quin s el ms antic (A) i quin s el ms modern (M).
q Tria noms un dels objectes de les parelles anteriors i respon. Lutilitzes tu? Per a qu serveix? En qu ha canviat amb relaci a laltre de la parella?
FITXA 45
Ampliaci
Nom Data
1. Observa aquesta representaci de diversos segles en una lnia del temps. La lnia del temps
F F F F
Naix Jesucrist
Comena a construir-se la mesquita de Crdova
Es descobreix Amrica
Lsser hum arriba a la Lluna
I a. C. I d. C. II d. C. III d. C. IV d. C. V d. C. VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI
Els segles avancen seguint el sentit de la fletxa. Per exemple, el segle XXI s el que est ms prop de la punta de la fletxa perqu s lactual. Els segles anteriors al naixement de Crist sescriuen seguits da. C., que significa abans de Crist. Els segles posteriors al naixement de Crist sescriuen d. C. o sense cap abreviatura. En una lnia del temps es representen els segles duna forma grfica. Cada segle es mostra diferenciat de la resta pel color o amb un requadre. Per a comprendre el grfic es posa una data i sescriu un fet que va ocrrer en el perode indicat.
2. Respon.
Quin s ms antic el segle I a. C. o el segle I d. C.? Quants segles shan representat en la lnia del temps? A partir de quin esdeveniment va comenar a utilizar-se labreviatura d. C.? 3. Escriu el ms important que has aprs sobre les lnies del temps.
47
El llibre Atenci a la diversitat (Coneixement del medi), per a tercer curs dEducaci Primria, s una obra collectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria de Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A., sota la direcci de JOS LUIS ALZU GOI i ENRIC JUAN REDAL. Text: Cristina Zarzuelo, Olga Espino i M. Isabel Siles. Dibuixos: Marina Gmez i Germn Tejerina. Edici: Cristina Zarzuelo i Olga Espino.
Direcci dart: Jos Crespo. Projecte grfic: Estudio Manuel Estrada. Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marn, Rosa Barriga i Javier Tejeda. Coordinaci artstica: Pedro Garca.
Direcci tcnica: ngel Garca. Coordinaci editorial: Lurdes Barber. Coordinaci tcnica: ngeles Brzano. Confecci i muntatge: Aurora Martn i Laura Gil de Tejada. Correcci: Ignasi Daz. Cartografia: Jos Luis Gil. Documentaci i selecci fotogrfica: Maryse Pinet i Mara Leocadia Rodriglvarez. Fotografia: A. Toril; G. Giorcelli; GOYENECHEA; KAIBIDE DE CARLOS FOTGRAFOS; STOCKBYTE; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA.
Aquest llibre correspon al segon cicle dEducaci Primria, i forma part dels materials curriculars del projecte editorial de Voramar/Santillana.
2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A. C/ Valncia, 44 - 46210 Picanya (Valncia) PRINTED IN SPAIN Imprs a Espanya a Talleres Grfics Mateu Cromo, S.A. Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n. Pinto (Madrid) ISBN: 84-8194-545-5 Depsit legal:
La reproducci parcial o total daquesta obra per qualsevol mitj o procediment, compresos la reprografia i el tractament informtic, i la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec pblics, queden totalment prohibides si no compten amb lautoritzaci escrita dels titulars del Copyright, i estaran sotmeses a les sancions establides per les lleis.

AD Con Medi 3

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

AD Con Medi 3

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

3

Els ssers vius naixen i creixen

Nixer i crixer. Caminar amb lesquena recta i sobre dues cames.

6. Explica amb un exemple qu s un cicle vital.

CONEIXEMENT DEL MEDI

CONEIXEMENT DEL MEDI

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

Els sentits recullen informaci

3. Escriu els noms de les parts de lull i de lorella.

CONEIXEMENT DEL MEDI

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

ull so colors pupilla

retina cristall timp parpelles

pestanyes vibraci orella caragol

grandries iris llum cerumen

Mesura-les amb un regle i contesta de nou la pregunta anterior.

2. Mira atentament els dibuixos. Anota davall de cada un el que hi veus.

On est ara el ciri?

CONEIXEMENT DEL MEDI

Les persones ens podem moure

Els msculs sn elstics, aix vol dir que

Per a mourens necessitem els

2. Explica qu s una articulaci i escriu-ne cinc exemples.

On estan? bceps bess deltoide pectoral

costelles fmur vrtebres

4. Marca les oracions verdaderes.

CONEIXEMENT DEL MEDI

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

Classifiquem els animals

3. Com es comuniquen els animals? Escriu dos exemples.

CONEIXEMENT DEL MEDI

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

1. Pinta aquests animals i divideix-los en dos grups: ovpars i vivpars.

nec elefant lle gat

2. Completa aquesta fitxa sobre lguila.

CONEIXEMENT DEL MEDI

Animals: vertebrats i invertebrats

tenen ossos. tenen plomes. naixen dous. volen. tenen ales.

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

2. Pinta noms els insectes.

q Explica com has sabut quins sn els insectes.

CONEIXEMENT DEL MEDI

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

rossinyol sargantana tortuga guila

2. Escriu els noms dels rptils que has pintat.

3. Contesta. En qu sassemblen els rptils i les aus?

CONEIXEMENT DEL MEDI

La Terra s un planeta amb vida

un suc de poma una poma un gelat

una cadira laire de un pneumtic un caldo

4. Quins daquests canvis de la matria sn canvis destat? Marcals.

CONEIXEMENT DEL MEDI

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

Quina forma prendr laigua en cada recipient? Pinta-la.

Explica per qu en cada recipient laigua t forma distinta.

2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

Quan barregem cacau en pols i llet,

Quan fregim un ou,

CONEIXEMENT DEL MEDI

oli oli i aigua aigua mescla darena fina i pedres

CONEIXEMENT DEL MEDI