Anda di halaman 1dari 1

Les veus del discurs: Polifonia i Intertextualitat

Encara que en un text, com a acte comunicatiu que s, hi ha un emissor i un receptor, aquests poden manifestar-hi la seua presncia des de diferents perspectives, amb diferents maneres dimplicar-se, que sanomenen veus del discurs. En una novella, per exemple, lautor adopta un punt de vista i pot triar un narrador extern o intern per a contar la histria. A ms, a lhora de relatar els fets poden intervenir-hi les veus dels personatges que, al mateix temps, conten fets a altres personatges. Per aix parlem de polifonia.

Polifonia. Podem distingir-hi aquests components:


Autor real: la persona fsica que ha produt el text. Es troba fora del text. Lector real: la persona fsica que llegeix o escolta el text. Es troba fora del text. Autor model: la idea que el lector real es fa de lautor a travs de la lectura del text. Lector model: la idea que lautor real t present sobre el lector a qui destina el text que elabora. Locutor ( narrador): s la veu que conta els fets, el jo discursiu, s el responsable de l'enunciaci: 1. El locutor en 1a persona del singular s propi dels textos subjectius. 2. El locutor en 3a persona del singular s propi de lmbit acadmic. 3. El locutor en 1a persona del plural pot ser: Plural de modstia (nosaltres = jo + ) (plural fals) Tpic de textos expositius de lmbit acadmic. Nosaltres inclusiu (= jo + tu + tu...) (=locutor + allocutari) Implica el lector en les afirmacions del locutor. Nosaltres exclusiu (= jo + ell + ell...) Nosaltres global o universal (= jo + tu... + ell...) Allocutari ( narratari): la persona a qui sadrea el locutor dins del text; s el tu discursiu. Pot aparixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un allocutari. Enunciador(s): Persona o persones diferents a la del locutor i l'allocutari, que apareixen al text i a qui es dna veu de forma explcita. Sn terceres persones que prenen la paraula i poden parlar en primera persona. Activen una segona enunciaci dins el text que, generalment, es manifesta a travs del discurs citat. Poden aparixer o no. Hi ha tres procediments bsics per introduir la veu dun enunciador (= discurs reportat / citat): 1. Discurs directe. Dilegs o citacions textuals marcades per mitjans grfics i sintctics: verbs de dicci, guions, cometes o cursiva... (Li digu molt clarament: No vull eixir amb tu ) 2. Discurs indirecte. Verb de dicci + conjunci que / si (Li va dir molt clarament que no volia eixir amb ell). 3. Discurs indirecte lliure. Es reprodueix un enunciat ali, normalment pensaments o sentiments formulats per un personatge, sense verbs de dicci, ni cometes, amb la transposici de persona verbal (de 1a a 3a) i ladequaci dels elements dctics: Li agradava aquell paisatge. Simposava a lancdota que s lsser hum. Era aclaparador. / Ella ho tenia decidit, no eixiria ms amb ell. 4. Monleg interior. El locutor reprodueix el seu pensament; s, alhora, locutor i allocutari. (Mira, no vol eixir amb mi...I ara qu faig?...)

Intertextualitat
Es produeix amb la citaci ms o menys formal d'un altre text; s la relaci que s'estableix entre dos textos o ms. Ens remet a daltres enunciadors. Classificaci: 1. Relacions hipertextuals: (Hi ha vida ms enll del derbi.) 2. Relacions metatextuals: Un text s comentari dun altre (un treball sobre La plaa del Diamant). 3. Relacions intertextuals o interdiscursives: es cita un text dun altre autor -de vegades sense anomenar-lo. (Que la fora t'acompanye. / Sesam, obre't!). 4. Relacions paratextuals: relaci del text amb el paratext (ttol, subttol, prefaci, notes...). Per exemple: lepgraf La carn vol carn del poema Els amants -Estells cita aquest vers d'Ausis March al poema.